Upload
assumea
View
455
Download
14
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Poema de Vicent Andrés Estellés
Citation preview
1r ESO F2013
Vicent Andrés Estellés
Cant de Vicent
De pares pobresi amb mitges soles,
a molta honorvindria al món,
un món humil,més no mesquí.
Recorde, encara,la casa, clara,
on jo nasquí:precari, el pis
tenia una cuinaamb una pica
de pedra vellai una finestra;
després hi haviala galeria
i aquella parraque tant m’agrada,
sempre, evocar;l’embarronat,
corcat, dolent,i un colomer
buit, en desús,dalt el comú.
Plàcides pradesde les teulades,
d’això em vindriala melangia,
anys endavant, i més d’un cant.
El paisatgel’honren estables,
comuns, corralsI fumerals.
Per fer més fi,també algun pi,
i cossiolsd’alegres flors:
hi ha, de precari,clavells, geranis,
roses intactesi fulles magnes.
Al menjador,molta claror
i ben poc més.Per les parets
unes pinturesde criatures
inesperades:donzelles llargues,
de llargs cabells,I mariners,
reblertes sines,remotes illes,
ocells i barques,estranyes canyes.
M’excitariala fantasia
aquell muralcàndid i estrany?
Després, l’amplàriagreu de la sala
un ambientde cos present.
I l’adjutoridel dormitori
on em van fer,fill de forner,
i em varen traureel dia 4
de cert setembre,del càlid ventre.
Molt festejatpel veïnat,
a poc a poc,amb llet de pot
i sopes d’all,em vaig criar.
Tinc la nostàlgiad’aquella casa,
del món aquell,què li hem de fer.
No em preocupe:és l’únic luxe
que em puc permetre,i a fer punyetes.
‡ ‡
‡ ‡
‡b
‡ ‡
‡ ‡
‡
‡
T
.