Sermons de Vicent Ferrer-Estel_3i4

8/13/2019 Sermons de Vicent Ferrer-Estel_3i4

1/19

SANT VICENT FERRER:RELIGIS. PREDICADOR I POLTIC

La figura del predicador sant Vicent Ferrer va ms enll) dela rigidesa mposadaper la histria liter)ria, en la qual les dadesmolt sovint no permeten de caracteritzar en tots els aspectesla categoriad'aquesthome q ue ens esdev lhora home pblic,predicador de masses religis dominic. Totes res caractersti-ques ormen gairebun trptic indissoluble que ens empeny aestudiaren els sermons, a seuaobra fonamental, quelcom m sque a lletra, car s'hi t rasllueix una visi del mn contemporania I'autor i una actitud personal davant esdeveniments oncretsi puntuals. Per dir-ho am b paraules e Mart de Riquer, ..s nafigura difcil d'estudiarclrsd'un punt de vista exclusivament i-terari, car, per ms esforgos que fem per aillar I'escriptor-concretament, el meravellsorador- sempre ens surt al pa sel poltic, el teleg,el taumaturg, I'home que arrossegaes mas-ses les fa seguir en els seus largs viatges, lagellant-se fentespectacular enitncia sense rometre compensacien aques-ta vida"'. La seua gran formaci teolgica i intel.lectual i per-met aquestamultiplicitat.Nascut a la ciutat de ValnciaeI23 de generdel 1350, i l ldel notari Guillem Ferrer de ConstangaMiquel, a divuic anysprofess n I'orde de Predicadors comeng) els estudisde lgi-ca, primer a Valncia desprs Barcelona a Lleida, on ja en -senyi com a lector. Desprsd'una estadaa Tolosa, on estudi)

i-. M. de Riquer, Histria de a literatura catalana, vol. 2, Ariel, Barcelona,1983', p. 192. Remetem a I'extensa completa bibliografia que aporta Riquera les notes I i 2 (pp. 198-199) e1 libre suaracitat; ultra les ndicacions biblio-gr lf iques de les cites successives, om hi trobari el mater ial tbnamental pe ra la iniciaci a I 'estudi de la l iteratura vicentina. Conv consultar tamb L.Robles, Escritores dominicos de La Corona de Aragn (siglos tnxv), Imp. Cala-trava, Salamanca, 1972, pp. 193-229 sobretot pp. 21.6-229


2/19

teologia, torn) al convent dominic) de Valnciai el 1378 n'eraprior. Uany 1389 a posseiael ttol de mestre en teologia. Desdel 1385 ins al 1390 ou lector en sacra eologia a la catedralde Valncia,crrecque pass)a lesmans d'un deixebleseu ram-b gran escriptor dominic, Antoni Canals.De Valncia estant, fra Vicent intervingu decisivamenren els assumptes ivils i religiosos de ia ciutat, i fou, a ms,almoiner del futur rei Joan I i confessorde Violant de Bar.Aleshores a havia adquirit un prestigi tan gran que li perme-t d'influir tant entre els alts estamentseclesi)stics om enrreels personatges eials. Dues proves fonamentals que demos-tren el que diem, totes dues relacionades mb el Cisma d'Oc-cident: sant Vicent escriu I'any 1380 un tr^crat dedicat alrei Pere el Cerimonis, De moderno ecclesiae cbismate,a fa-vor de la legitimitat del papa dAviny Climent VII, i encontra del papat de Roma. Aquesta definici de la seua posi-ci davant el cisma fou l'origen de gr eus conflictes -car elCerimonis havia mantingur una actitud neutral i expectant,que ara posavaen perill el dominic- que el primognit s'en-carreg) de reprimir donant suport a la seua decisi i mstard proposant-lo per a ocupar el bisbat d'Osca.' Altra-ment, I'any 139Q robem fra Vicent al costat del cardenalaragonsPedro Marri,nez de Luna, legat aleshoresde ClimentVII per tal de guanyar adeptes a la seua causa,petjant elsdiferents regnescristians peninsulars.Gr)cies a aix, i tamba l'enorme popularitat del frare valenci), quan el cardenalLuna s elegit papa dAviny el 1.394amb el nom de BenerXIII, I'acompanya a la cort pontifcia, on resideix fins alt398 .Si aquestes adespermeten de valorar el suport i el reconei-xement de papes reis a I'obra del nostre escriptor,no s menorI'agraimentdels urats de Valnciaper les seues onstantsajudesa l'hora d'apaivagares sangonosesluites entre els bndolsdels

2. Vegeu J. E. Marti,nez Ferrando, uSan Vicente Ferrer y l a casa real deAragn", Analecta Sacra Tarraconensia,XXVI (1953), pp. 1-143, obretor els do-cuments 1-4.1 0

Centelles dels Vilaraguts, i per la seua ntervenci en altrestemes de gran import)ncia ciutadana.'Continuem, per, amb la cronologia dels fets en un any,1399, que divideix en dues parts ben diferenciades a vida desantVicent Ferrer. El 3 d'octubre del 1398 una greu malaltiai, segons elata ell mateix, se i apareixensant Domnec i santFrancesc; essel guareix i l i encomana de predicar a la gentla conversi dels seus costums abans que no vinga lAnti-crist.' EI 22 de novembre del 1399 abandona Aviny amb lajusta finalitat de predicar com a legat a latere Christi. Desd'aieshores,amb tot un seguici de penitenrs, recorrer) mitjaEuropa: el Delfinat, Savoia, a Llombardia, el Piemont, Suissa,Flandes,Galcia,el Rossell,Catalunya,Valncia,Mrcia, Cas-tella, etc., amb la sola obsessivantenci de convertir i de pre-dicar. Amb tot i aix, el sant intervindr) decisivamenren unaqesti d'enorme import)ncia per a la nostra histria: el Com-proms de Casp.Davant la mort sensedescendncia e Mart l 'Hum), noucompromissaris que representen Arag, Valncia i Catalunya,entre ells Vicent Ferrer i ei seu germ) Bonifaci, es reuneixena Casp decideixende donar suport a la candidaturade Ferrand Antequera com a futur rei de la corona aragonesa, osicifortament impulsada per Benet XIII i pels dos ger mans Fer-rer.' Curioses sn les ustificacions referncies e mestre Vi-cent a la seua posici en el Comproms, molt criticada -s

3. Vegeu els documents aportars per E. Juli Martnez en ..San VicenteFerrer y los jurados de Valencia", Boletn de la Real Academia de la Historia,LXXV (1919), pp. 19-55. La seua inrervenci en aquest tipus d'assumprenoes imit i a la ciutat de Valncia, car uns anys desprs nrervenia posit ivamenten I'apaivagamentde les bandositats enrre les famlies deis Malla i dels Sala,de Vic ( |. E. Martnez Ferrando, op. cit . ,documents 73,14, 1,7 19,pp. J5-36,4A-41, H. Garca, San Vicente Ferrer en Vich,,societat Castellonenca de Cul- ^ F . \t u r a . I v ) J t .4. tvl. d. Riqu.r, op. clt., .201.

5. J. E. MartnezFerrando, p. cit.,documenrs ,3 14,pp.35-36.11


3/19

clar- per diversossectors.Heus ac un fragment d'un sermcitat per Roc Chab)s:o,.Dira alg de vosaltres:Hoc, mas aquestve de dona"SemblanteraJesucrist, ue la successii venia de David perla mare1...1.tem ms vos dic: que de part de pare e de mare

aquest ei tot s aragons valenci): lo seu pare fb lo rei DonJoande Castella, oncebut o en Regnede Valncia,nat aTa-marit de Llitera, nodrit en aquesr egne1...]. tem ms' queaquest ei no ha condici de castell),masde catal) o aragons.No t amigues, ot vergevnc al matrimoni, e veusquantescreatures>.tQuatre anys desprs, l dia de l'Epifania del 1416,en unserm pronunciat al palau reial de Perpiny), sant Vicent anun-ci) la sostraccide Ferran I a I'obedinciade Benet XIII, deci-

si influrda pel consell del dominic, i amb la clara inalitat deposar fi al cisma i propulsar el concili de Constanga.La reinavdua Margarida de Pradesen dna el testimoniargeen una lle-tra al seu oncle Llus de Prades:"En lo qual serm entre les alrres cosesell dix molt afir-mativamentcom nostreSantPare BenetXIIII en verdadervi-cari de Jesucrist, ue ell sapiacoses er lesqualsera ben certd'ag.Recit), aix mateix, com nostre SantPares'eramesenalgunesdilacionssobre o fet de la Uni lde lesesglsiesism)-

6. R. Chab)s, Estudio obreossermonesalencianose SnVicente e-rrer,,,Reoista eArchipos,Biblioteca s Museos, I (1902), p. 1-6,155-168; II(1902),pp.131-142,419-439;III (1903), p.38-57,ll l-126,291-295;X (1903),pp. 85-102.El fragmenta qu ens referim, VI, pp. 12L-122.7. Cal recordar ue FerrandAntequeranasqu Medina del Campoel1380 resida Castellains al 1412. ou fil l deJoan de Castella d'Elionord Arag, i l la delCerimonis,a qualmor el 1382 Cullar.Vegeums ustrfi-cacions G. Schib,"SantVicent Ferrera la Corona dArag", I Corona eAragn y las lenguas omances.Miscelnea e homenaje ara Germn ColryGunter Narr Verlag, bingen, 1989,pp.69-71.I 2

tiqwesf...] e que conveniae haviaconvengutal dit rei [...] fe raigunes rdinacionsab son notablee bon consell, esqualsse -rien amargues l dit nostreSantPare, er profitosas la salutde sa )nima".'s a dir, tot i que reconeix a legimitat del papa Benet, pre-

fereix, a desgrat ett)cercaruna frmula que pose fi al cisma.Heus acila triple activitat de sant Vicent: poltic, predica-dor i dominic. Desprsde la missi a Perpinya,pass)a predicarper les terres del Llenguadoc' i per Bretanya. Mor a Vannesel 5 d'abril del 141,9. lfons el Magn)nim preg) per la canonit-zaci del sant, go que finalment aconsegu,gr)cies a la inter-venci del papa valenci) Calixt III, I'any 1455.A partir d'aies-hores les llegendes miracles assignatsa mestre Vicent hanpervingut a travs de la tradici popular."8. J. E. Marrnez Ferrando, op. cit . , document 66, p. 105. Ferran I, en unal ler ra ramesa l d7 de gener de l t+ io , i i exp l ica a resolucidesd 'una pers-pectiva polt ica ( ibid., document 61. p. 99). Per a roresaquesres estions,vegeuL. Robles, nTratdos obre ei Cisma escritos por dominicos de la Corona deAragn" , Escr i tos e l Vedt , I I I (198i) . pp.19l-231,2A3-212.9. El serm de I) ivendres Sant ens ha arr ibat a travsd'una traducci l len-guadociana (vegeu C. Brunel, .Le sermon en langue vulgaire prononc a To -lour. pr. Saint Vincent Ferr ier le Vendredi Sainr 1416", Elbtloihiqu, dc 'coledesChrtel CXI (1951),pp. 1-53).Sembla que la font d'aquest serm resumits algun quadern solt copiat d'un or iginalis.Almenys e ls c inquanra-unpr imcrs ser l rons publ icats per SanchisSivera

entre els anvs 19J2 i 193,1 vegeu nota 28) foren predicats al Llengu,doc el1 . {16.Pocleu eguir a dataci i loc. r l i tzaci de la major ia d 'aquest .s.sermonsen M. de Riquer, "Fecha y localiz:rcin de algunos sermones de san VicenteFerrer', Bo/etln de la Real Academi de Buenas lctras de Barcelona, XXX(1963-1964), p. 151-168.Dues referncies ermeren de concretar I 'any de pre-dicaci: en el serm Feria V post Pentecostes,iu que la festa de sant Bernabs un d i jo , rs de l 'octavade Pentecosta,aquesta circumst)ncia sols ocor regu,en vida del sant, el 139,{, 4O5 i 1.116; anmateix al serm Feria VI postPentecos-leJ ens informa que els papesJoan, Gregori i Benet encara eren vius, la qualcosa edueix les res possib i i i ta tsa una so la: 'nv 1416.1C. Vegeu es nombroses notcies i l legendesdel s rrnt aplegades er JoanAmades en el " [- legendari catali de Srnt iceng Ferrer ' , Reaist VaLenctana e

Filologia,IV (1954), pp.187-215.Per a una lectura agradablede livida i activi-13


4/19

Fins ac hem vrst esquemaucament na caracteritzaci io-grlfica d'una figura important de la nostra edatmitjana. Sem-blaria, per, incompleta si no fssem efernciaa I'aspecteex -tern i social de la seuamanifestaci iter)ria ms significativa:els sermons. s que sant Vicent, ms que no pas per la virtutde la persuasi, el talent individual enfocat a la consecucidefites histriques -positives o negativessegonsqui ho jutge-,fou un gran predicador de masses, n autntic representantdela ms genuina predicaci me dieval, ajustada,aix s, a unescondicions reals a un pblic al qual sabia extraure 'emotivi-tat. Sant Vicent Ferrer, al costat d'un altre gran predicador,Bernad de Siena, epresenta a vessantpopulista i carismticaresultant de I'aplicaci durant el segleXV de les determina-cions del c)non 10 del IV concili del Later) (1,21,5),n s'exalga-va la predicaci om un element onamentalde la conversi.'Aquest populisme pot semblar a ulls d'ara un xic exagerat ,per en l'poca medieval evestiael car)cter d'autntic muntat-ge eatral.Ja I'entradadel mestre a qualsevolpoble o vila parei-xia un espectacleotalment preparatper a despertaren la gentel fervor pel personatgemiti f icat, delsprodigisdel qual othomparlava:el frare dominic encapgalavaa multitud muntat en unburret, seguit de la companyia de penitents. De l'altra banda,tots els vilatans envoltavenel seguici, els urats rebien el santamb la seguretatque tant els cadafals om els millors hostalat-geshi eren disposts.Desprsd'ag,a la nit, es eia una deixupli-na pblica amb la participacisempre ixa delsmembresde lacompanyia i de penitents voluntaris. Els deixuplinats anavenper lesplaces carrersdel poble descalgos, mb les espatlles es-cobertes la cara apada,cridant: Misericrdia ,els homes da-vant i les dones darrere. D'aquesta manera narra el rei Martla pr edicaci barcelonina del mestre el juliol del 1+09:tats del mestre, encara que amb mater ial bibliogr)f ic insuficient, recomanemel l l ibret de Francesc Almela i Vives, Sant Vicent Ferrer, Lletres \hlencines.Valncia, 1955(gairebuna reedici del publicat el tgZl a I 'ediror ial Barcino).

11. F. Rapp, La lgLesiay la da religiosa en Occidente a fines de la EdatlMedia, Nueva Clo, Barcelo na, 1973, p. 871.4

oMestre icent Ferrersac,on ha a estat ensis etmanes,e diu missa ltaeprelca ort merevellosamentascunorn, en quha contnuament esetmlia envuit mliapersones. ha preicate et 'ofici acen a seu,devantnse cantantensemps b ota agentquehi era a SalueReginaaaltesveus. ha seguidaaproces-sper a ciutat, a qualsestadaort devota, olempne molt be -lla,en quhavia evint-e-cincmliapersonesnss ui aseguien.E no sabhom que amaien Barcinona e as rocess uePer antagent osseguida, e an devotament companyada"''.Aquestacompanyiadepenitents'que acompanyava l frare on-sevullaque os, era ormada per msde cent Persones e otes esclasses condicions que ho h avien deixat tot per seguir-lo.Len-trada de qualsevolmembre a la companyia s'aconseguia esprsd'haver superatuna sriede provesper tal de demostrar a since-ritat delsseus ropsits la seua ubmissia a religi. Jna vega-

da el futur Alfons elMagn)nim i una altra Margarida de Pradesrecomanen engles ersones ue han decidi t d' integrar-s'hi."Veiem, doncs,desdel principi, els fruits d'una predicaciplanificada fil per randa: la presentaciapotesicaa la ciutati la posterior process els carrersamb els crits de dolor i pene-diment; i al bell mig un serm no menys efectista,amb la dic-ci singularssima i la gesticulaci6 teaval del sant.rl La12. J. E. Mar t nez Fer rando,op. c i t . , document t2, p .34.13. Ibid., document 33, p. 63, i document 69, p. 172.1-+. Ens semblen ben definitr ies les paraulesde J. M. Garganta i V. For-cada en Biografta y escritos e San Vicente Ferrer,Brblioteca de Autores Cristia-nos, lV{adrid, 1956,p.43: nla predicacin de San Vicente Ferrer, como la detodos los llamados predicadoresde penitencia en su poca, era una predicacinplanif icada. El Santo se presentabaen cada pueblo como un enviado de Dios,iu entrada era solemne, muit itudinar ia. Organizaba un procesin, cantabancantos piadosos y penitenciales.El Santo que siempre rechazcon humildadheroica los honores personales,aceptabavoluntar iamente los honores que sele t r ibutaban como enviado del Seor" .Remerem el lector cur is de I'obra l iter)r ia llat ina de sant vicent a les edi-cions inclosesdins del l l ibre suara esmentat, sobretot al De moderno Ecclesiaeschisntate aI Tractatus de oita sl)trttuaLi.

1 5


5/19

convicci i I'atraccicap a a conversidels costums hi era asse-gurada.Ei pblic que oia els sermons,davant d'aquesta mpressio-nant manifestaci,havia de gaudir de I'exaltaci de la paraulat radicalhzar a seuaposici enversaquellsque menystenienelmissatge e I'orador evanglic.Ens referim. sclar, als atacsqueel poble llangava ontra els moros i els ueus.Sant Vicent reco-manava sempre el di)leg amb els infidels per tal d'aconseguirla seua inal conversi, per no podia evitar -o no volia?-determinats actesd'hostilitat contra aquestes omunitats reli-gioses,malgrat a separaci eogr)fica.La predicacivicentina,exaltadaen alguns moments, provocava de vegades fectesnodesitjats, les crtiques del sant estimulaven comportamentsviolents. Aix, els jueus de la vila dAinsa fugen de la ciutatabansde I'entradadel dominic per temor a repres)lies; Alca-nys, desprs 'un serm, els cristiansneguen als ueus I'adqui-sici de queviures;a Tamarit de Llitera foren expulsatsde lesseuescases erqu eren prop de les dels cristians.'' I s que,com desprs eurem, les crtiques del mestre semblen en oca-sions mprpies d'una acti tud concil iadora.Per a la seuaactivitat proselitista,mestre Vicent disposavade I'ajuda nestimablede Ferran dAntequera i del seuprimog-nit. De Montblanc estant,el rei escriual seu il l Alfons per ta lque prenga a mesuresnecess)ries erqu els ueus i els morosvagenals sermons ajude el sant en la seuamissi evangelitza-

15. J. E. Martnez Ferrando, op. cit., documents .12-44,pp. 72-75. Yegeutamb e [ r d o c u m e n t s l c s n t e r o r c t a c i o ns o o r t a J c s e r F . c n d r c l i . . L a c r i v rdad oroscl i t is ta e sanVicentc F" . . . . du.antc e l re indodc F.rnn. lo I Jc Ara-gn". SeJarad, ll l (1951), pp. 87-104, J. lvl. Mills Vall icrosa, "SrnVicenteFerrer y el antisemit ismo", Sef)ra X (1950), pp. 182-184.De fet ia segregaci eogrif ica -i social- d'aqucstes omunitats religiosestenla drsposlclons1practlca consuctudlnar la, encaraque no sempre era respec-tada. Vegeu N{. T. Ferrer i Mallol, Els sarraits dc la corrn catalano-aragonesaen el segleXIV. Segregaci discriminaci, Consell Superior d'InvestigacionsCientf iques, Barcelona, 1987;i I) . Bramon, Contra ntoros jueus, Tres iQua-t re . Valncia. 1981.1,6

dora.'oEren obligats a assistira les predicacions,si no volienssercastigatsamb penespecuni)ries. Resulta evident, doncs,la difcil i de vegades_ergonyosa ituaci en qu_vivien qu estescomunrtats a causa e la seua eligi i de la virulncia de perso-natges ntransigentsassotats er la para.ula e santVicent o d'al-tres figures de la nostra poca medieval.Comptat i debatut, ms que no pasde literatura,quan par-lem de mestreVicent hem de referir-nosa la seuaactivitat reli-giosa, aix perqu "la finalitat de sant Vicent no era pas arts-tica sin apostlica, olia commoure per tal de convncer, perarravatar es masses mb la seuaoratria s)via i ingnua, raona-da, pintoresca sempre vehement, li calia emprar la mateixaliengua delpoble nTenut>>\Entenguem-ho b: els sermons nosn literatura en el sentit actual del terme, sin dicci trasbalsa-da a I'escriptura amb la finalitat de tenir bons exemplesper ad'altrespredicadorso per a delit personal, en tot cas,de perso-nes ansioses e mantenir viva la paraulapronunciada pel sant.Per a gaudir de literatura,o almenysde redaccivicentina, hemd'anar als escrits latins. No podem comparar sensu tricto Yi -cent Ferrer amb figures iter)ries medievals om Met ge, Canalso Eiximenis perqu no partim de pressupsits quivalents: aiinalitat de les obres d'aquestss a lectura, mentre que la delmestres 'oTda, ncara ue ens haiapervingut la [etra i no ladicci. Podem trobar, s, punts de conta cte entre pensamentscoetanis:santVicent i Eiximenis, per exemple,compartien unaformaci tpicament medievai, per mentre que Eiximenislloa.a a burgesiaascendent,sant Vicent rebutjava I'estament. . .lb. Ei seu til l l i contesta des de Saragossa:E ja com la dita vostra lletrareeb . oren a justats os jueus e moros o ir 1o serm per manament meu. Evui ho han cont inu t , e los hi lar cont inuar d 'ac lvant , n iorn o dos cascunasermana,segonsque ell mateix ho ordenar)". J. E. Martnez Ferrando, op. cit . ,document 47 p. 79. Vegeu, en general,F. Vendrell, "La polt ica proselit ista de lrey D. Fernando I de Aragn", Sefarad,X (195C),pp. 349-366,sobretot els do -cunrents VI I I i IX, pp. 364-366.

17. M. Sanchis Guarner, "Dos dominics coetanis en les antpodes lited-ries: Antoni Canals i Sant Vicent Ferrer', Anales dei Centro de Cultura Valen-cian, XXYII (196,), p. 47-55; a citaci s a la p. 52 .t 7


6/19

mercantil.' ' Sant Vicent Ferrer, formalment i conceptual, sun home vinculat a I'edat mitjana i als seusvalors, tant aixcom la seuamissi apostlica 'individualitzen davant d'altrespersonatgesdel moment.

ELS SERMONS DE SANT VICENT.CARACTERSTIQUES D'UNA PREDICACI

Si ja hem comentat la triple faceta de la personalitat delsant, bo ser ntroduir-nos en all que ens nteressa que dnaorigen a aquestEstudi introductori: elssermons catalanscon-servats. a seua ransmissiha estatobra d'elementsben carac-teritzats d'aquellacolla de seguidorsque el frare mateix anome-nava>,otaris o clergues, l capdavall,personesdecultura, que s'encarregaven e prendre nota de la peroraci as-segutsal costat del sant, rellevant-se n la feina a la indicacid'algun senyal, un colp al colze o al peu.'' L'arquebisbeBer-nat de Rorergio ens ho narra en l'interrogatori del procs decanonitzaci:

"Pluresualcntes iri, theologi t uriste, am in iure canonicoquam ciztili,promptdm rnanilm babentesd scribendum ermonem,quem psemagisterVincentius ronunciabat,deverboad eerbumtam in latino quam in aulgari integraliterscripserunt,.):

18. M. Sanchis Guarner, ..Les aons de discrepincia entre Francesc Eixi-menis i San \/icent Ferreru, en Actas del Priner Congresode Histori del PisVaLenciano, ol. I I , Universitat de Valncia, Valncia, 1980, pp. 665-67C.19. M. de Riquer, Histr ia, p. 219.2A. P. Fages,Procs e Lacanonisation de saint Vicent Ferriet', Lovaina-Pars.1904,pp. 279-28A."Diversos hmens preparats. eolgs jur istes, ant en dretcannic com en c iv i l , h)b i ls en la t ranscr ipci de l serm que mestre Vicentpronunciava, 'escr iv ien ide lment , mot a mot . tant en l la t com en I lengurvulgrrr ."

1 8

Com desprsveurem, no foren tan integraliter escrits.Lafinalitat d'aquestaactivitat fou, ja ha estat dit, la de colleccio-nar els sermons per tal de servir d'exemple a d'altrespredica-dors. com una mena d'exemplificacide les eoriesde les nom-brosesArtes praedicandi a lis, o de lectu a graficant per alslaics." Fet i fet, el que interessavainalment era transportar elmissatge e a llengua vernacla castissa e santVicent a la llen-gua culta de la religi, el llat, per tal de fer ms assequible alectura arreu del mn, sobretot desprsde I'aparici de la im-premta. Nombrosos sn els manuscrits i les edicions de ser-mons llatins, b tradurts del catal) al llat, b presospels matei-xos reportadors aquests el nom d'aquestamena de taqugrafsmedievals ue copiavenels sermons n situ)en una espcie etraducci simultnia; en aquestsegon cas,molt sovint hi apa-reixenparaules atalanes aragonesesn lloc de a corresponenttraducci llatina, potser perqu no li venia al cap, al reporta-dor, la paraula latina equivalent al mot pronunciat pel sant."Malgrat que els sermons latins tenen per si mateixos un graninters, els catalansmostren millor I'activitat i la paraula delsant i ens aporten ms dadessobre 'apassionant ema de la re -portaci.Desprsde l'acte concret de I'escripturu,s'hi solien aplegarels diferentsmaterialscopiats pels reportadors per tal de donar-

21. Ibid.: "Et dicte reportationes si:ecollecte serttonton predicti magistri Vi-centii .fuerunt ex post per mttltos scienttficos rasuntptati si.-,ecripti et ad diperssntundi pdrtes transport.lti et ntulti predicatoresex post usi sunt in predicationbussttisdictis serntonibuscatho/tctset excellentibuset utuntur adhuc bodiernis tempo- i[1a5"1"Aquestescol{eccions de sermons del mestre Vicent fbren desprspe rmolts doctors copiades divulgades a diversos locs del mn, i molts predica-dors en teren s a les seuespredicacions, f ins avuro.22. A9 succeeixen e l sermonar i l la t de l cdex de l 'Arx iu de l Col . ieg idel Corpus Christ i, de Valncia. Un dels seus propietar is, FrancescGavald),en un estudi et a l f ina l de l segleX\r l d iu : .Habla en d i ferentes ugares e estelibro de la ciudad de Valencia como de t ierra suya, folio 88 el lt imo, y enotras muchas partes habla en valenciano". \ 'egeu a transcr ipci del documenti la h istr ia del cdex en R. Robres,"Un manuscr i to de sermones,or ig ina lautgrafo de S. Vicente Ferrer?o, BoLetnde LaSociedadCasteLlonensee CuLtura,XXXI (1e55) , pp. 23e-2a7. t 9


7/19

los una contextura una redacci inals, que entre d'altrescosesompliria lescites latines,completaria els exemples, esrefern-cies a d'altres sermons i els nombrosos etctera.Com s nor-mal, la diversahabilitat dels redactors llur diterent nivell cul-tural resten palesos. Tanmateix, no sempre s'arribava a laredacci inal, i veiem ei fruit d'aquestprocs ncomplet quantrobem en alguns sermons inelegants irallongues de ref-ern-cies exemplesd'un altre serm, citacions llatines amb la solaindicaci de les paraules nicials i finals, o l'omissi de textsco -neguts pel reportador, que esperava ompletar posteriorment.Sn ms aviat esborranyso resumsde sennons. D'una formai d'altra, de sermons elaborats de sermoris resumits, ens hanpervingut mostres, de qu s'esdevuna certa inseguretat al'hora d'estudiar exhaustivament ots els asDectes e I'oratriavicentina. sque, com diu JoanFuster,ohem de teni r presentque lesreportacions oms valencom un residu,com un vestigiescrit ...].Els oradors amososde ots els emps estan ondem-nats a no poder-se usti f icar la fama sin d'una maneradef i -cient, a travs de la lletra morta,,". I mo lt ms deficient-afegim- si els estimonisescrits n divergents no permetenuna unanimitat de criteris.En tot cas, emblenms"rproximatsa Ia paraulade sant Vicent precisament aquells que han estatmenvs elaborats.Distingir entre la paraula del reportador, del 'orador , quan hi ha, del redactor, emblade vegades na mis-si impossible,encaraque en alguns casos esultaevident i ma-nifesta:

"En Lombardiacaigu n fadr e obr's ot lo cap,e o paredix "Jess ", tc.E aix ho fets osaltres.A rni, escriptor, ontenguque se'm u aquellmal; a dosdies o hagu et secar b a creueab o nom de Jess olament.)"S l I , 304,6-10)."23. J. Fuster, "Lortr i de sant Vicent Ferrero, dins Obrescontpletes,vol.I , E d i c i o n s 6 2 , B a r c e l o n ; r . 975 r . p .23 - 151 r a c i t a c i .a l a p . 3 8 .24. Per a la citaci de fr .rqnrents, sem una lletra majscula per a I 'edici,i n ' ind iquem el vo lum, l : r p i t in : r la l n ia . Les edic ions sn les que descr iv i rn

a cont inuaci.20

Actualment conservempublicats els segents ermons ca-talans:Q. Cinquanta-tres ermonspredicatsa Valnciadurant la Qua-resmade l'any 1413.Edici de JosepSanchisSivera."Potser estractade a col{eccide extsmselaborada. ins ror I'editor ma-teix afirm), errniament, que havien estat edactats el sant.S. Dos-centsvint-i-quatre sermons,els 51 primers publicatspredicats al Llenguadoc 'any l4l6.u El sermonari constavade quatre cdex conservats la Biblioteca de la Catedral de Va -lncia, un dels quals desaparegu urant la Guerra d'Espa-nya." Edici comengadaper Josep SanchisSivera continua-da per Gret Schib."

25. Quaresma de Sant Vi cent \errer predicada a VaLncia 'any 1413,Institu-c i Patxot ,Barcelona,1927.H; ha unaedic i moderna amb un bon estudi n-troductor i de M. Sanchis Guarner, Serntons e Quaresnu, Albarros, \hlncia,1973; Ia sistent,t t icitan la modernitzaci del text ha esrat cr it icada per J.h4assot Muntner, Tienta anys dbstudu sobre a llengua i l lite'rur catlnes(1950-1980),L l, l itertr. Publicacions de I 'Abadia de Montserrat, 1980,p. 106.26. Vegeu a nota 9.27. \ 'egeu a descripci paleogrii ica dils cdexsen F. Mareu i Llopis, "Ob-servaciones aleogrficas obre os manuscriros de los sermones de San VicenteFerrer en la Biblioteca de la Catedral de Valencia",Analesdel Centro de CulturaValenciana,XVI (1955),pp. 38-51. ara amb J. Perarnau, Lanric ms.279 d, ela catedralde Valncia, amb sermons de sant Viceng Ferrer, perdut durant laguerra del 1936-1939. ntent de reconstrucci", Butllet de la Biblioteca de Cata-lunya,X(1982-1983 1986]) , pp.29-44.Conv l leg ir R. Canravel la ,"Els si len-ciosos estudis sobre sant Vicent Ferrer,, Serra d'Or, nm. 357 (setembre de1989), pp.52-54.28. Sn sisvolums de Sermonsdins la col. lecciB di Els Nostres Cl)ssics",de I 'editor ial Barcino, els dos pr imers a cura de Sanchis Sivera (1932 i 1934;re impressi,1971) ; e ls ahres quatre 1975, L977,1984 i 1988)de la f i l logasuissa en l'lt im volum ha publicat, a rravs de les notes presesper S. Sivera,15 sermons del manuscr i t perdut ; en a lgun serm es marca a data 1414) .Pe ra una dataci i caracteritzaci del manuscrir perdut, i tamb pcr a compara-cions entre els sermons llat ins i els catalans,vegeu encara G. Schib, .Els ser-mons de sanr Vicent Ferrer', en Actes del T trcer Co[Loqui Internacional de Llen-gtta i Literatura Catalanes,The Dolphin Book, Oxford, 1976, pp. 325-3-16,sobretot rcnretem a pp. J25. 135-336.

21


8/19

C. Serm de santa Caterina, publicat per J. Sanchis Siveradins una seleccide sermonsvicentins."D. De beatoPetrq pertanyent a un sermonari catal-llat deMorella destrult durant la Guerra d'Espanya." Fou publicatper M. Bet , descobridor de I'esmentat ermonari . rrL.l-a segonalanga.Pertanyiaal mateix sermonari que I'an-terior. Edici segons 'esborrany de la transcripci feta per M.Bet."P. Serm de la predistinaci predicat el24 de juliol de I'any141.0 Valncia.Publicat per F. Mateu i Llopis segonsel textd'un quadern solt, cpia resumida d'un originalis,el posseidordel qual era V. Momp Saura.''B. Set sermons catalansdel manuscrir.477de la Bibliotecade Catalunya, que cont, a ms,sermons latins del sant. Qua-29. Serrtonsde sant V'icent Ferrer. LEstel, Valncia, 1935, pp. 27-42(i ara

tamb en I'edici de G. Schib citada en la nota anter ior, vol. VI, pp. 129-1aQ.lJna altra seleccide texts vicentins ha estat a cura de Joan Fuster, P)gnesesco'llides de sant Vicent Ferrer, Barcino, Barcelona, 1955.30. Vegeu a descr ipci dels quatre volums per M. Bet en el Boletn dela Sociedd Castellonense e Cultura, III (1922), pp. 137-1,41, en el Butllet dela Bibliotcca de Catalunya,IY (1917), p. 67.31. *Un sermn en valenciano de SanVicente Ferrero, BoLetn e a Socie'dad Castellonense de Cultura, III (1922), pp .123-133.32. .Del sermonario morellano de San Vicente. SecundaDoninica Ad 'ventus Domirzl. La segona langao, Boletht de la SociedadCasteLlonense e Cultu'ra ,XXXI (1955) ,pp.126-136.Sant Vicent v is i t ) More l la e ls anys 1410 1414i altrescomarques de Castell durant 1.113vegeuA. SnchezGozalbo, "Predi-cacin de San Vicente Ferrer en las comarcasde Castelln',, bid., pp. 117-125).31. F. Mateu i Llopis, oSobre la tradit io de los sermones de San VicenteFerrer. El de Valencia de 1410 acerca a predestinacin", Boletn de la SociedadCastellonensede CuLtura, XXXV (1959), pp. 1.39-153; l text del serm, a lespigines 145-153. quest serm, per, fou publicat abansper J. Serra Campde-lacreu, "LJn serm de sant Vicens Ferrer en catal) ( lo pr imer ques publica enaquest diom a)", La teude Montserrat, 9 (1886), pp. 232, 247-248,263-264 ve -geu P. M. Ctedra, .La predicacin castellana de San Vicente Ferrero Boletnde la RealAcadentia de Buenas ctras de Barcelona, XXXIX (1983-1984),p. 289,nota 147. Podem qualif icar aquest art icle com el pr imer estudi ser is sobrela predicaci castellana el sant; hom hi pot trobar tamb abundant bibliogra-f ia i documentaci) .

a'

rre foren predicatsa Barcelona 'agostdel 1+t3 i els altres res,sensedata segura,provenen possiblement d'alguns quadernssolts. Edici de J. Perarnau Espelt."A banda dels sermons a consignats, 'hi ha altresd'atribu-ci incerta per que semblen realment del dominic. s el casd'algunespecesdel sermonari catal) de Marsella."El que realment interessa ins la histria de I'oratria anti-ga s que aquests ermons no ens han arribat per cap dels dosprocediments usuals:ni foren escritsprviament pel mestre nitampoc escritsdesprs e la seuapredicaci.'u l que s que hihavia era un pla de preparaci, 'esqueletdel serm, completatpelsexempl,histries i ancdotes, 'al'legorianecess)riaperqufos entesa 'abstracci els pensaments eolgics.En un tercernivell, i ja en el moment de l'exposici, a mmica, I'onomato-peia i, al capdavall, a teatralitat que tot aquestacte comporta,diferenciaven 'orador ms popular d'aquell ms culte, o millor,amb tendnciesms marcadescap al retoricisme circumstan-cial. Des del nivell d'estructuraci arquetpica fins al nivelld'al{ocuci hi ha una gradaci tal com des de la teoria a Iapr)ctica.Per a I'estructuracidel serm , el predicador empravaalgu-na A.rs modo.praedicandi manuals terics co.mpostsper pro-porclonar -l proPorclonar-se- uns Prlncrpls tonamentals aI'hora de practicar la predicaci. Desprsveurem fins a quinpunt sant Vicent fa servir les recomanacions -que no

34. J. Perarnau, .sermones de Snt Vicent Ferrer en los manuscritos deBarcelona,Biblioteca de Catalunya, 477 y Avignon, Muse Calvet, 61a", Escrt-tosdel Wdat, IV (1924), pp.617-646, "La compilaci de sermons de sant Vi -cent Ferrer de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 477,,,Arxiu de TxtosCatalansAntics, IV (1985), pp. 213-402,especialment pp. 267-326.35. J. Miret i Sans, Sermonari catali de Mrsella", Boletn de RealAca'demia de Buenas lr tras de BarceLona,Vl (1911-1912),pp. 57-59, 1.42-15A,276-277.Per a una bib l iograf ia actual i tzada uns comentar is encer tats obreel tema, vegeu ara M. Rodrigo, "Introducci, a lcs Corts GeneralsdeJentsalent,Edic ions del Mal l , Sant Boi de L lobregat , 1985, pp.24 r26-27, notes 17 29.36. I r { . . le R iquer , H istr ia . . . ,p. 216.

23


9/19

I'opuscle- de I'Arspraedicandipopulo d'un gran francisc) con-temporani, FrancescEiximenis.Desprs de confeccionada 'arquitectura del discurs, caliadelectar el pblic amb un recull d'exemples padboles, la ma-joria extretesde les compilacions de Petrus Comestor, dels re -pertoris hagiogrifics, de les Vitae Panum o de la Bblia matei-xa, i tamb, sensdubte, dsk l.ibri exemplorum compilats perdominics i franciscanscom tienne d Bourbon o Joan-deGal'les."Les semblances les comparacions semblen prpies,encara ue hom hipot entreveurealgunes ectures altres onts.Amb aquestselements les divisions perfectament establertes,amb l'ajut de les citacions, el predicador posseia a l'util latgenecessan er a aconseguir a captaci el seguiment de la seuaparaulaper part de I'auditori. Es clar que de la major o menorhabilitat en la barreja d'aquestscomponents depenia,en granmesura, 'xit de l'orador. Per sant Vicent coneixia perfecta-ment el pblic amb el qual tractava" i per aix, i ultia les ci -tacions llatines, convertia la seua paraula en "miques de pad'aquestamesasapiencial"que era el verb bbl ic. Encaraqu efos -i ho era de deb- un home d'aula cort, enteniaque lapredicaci eficient es basava n la senzillesa,'n aix ho exposa

37. S'han de tenir en compte aquestes ompilacions d'exemples. que desegur sant Vicent ccneixiper que no esmenta enlloc. Sobre aquests eculls,vegeuB. Geremek, "Lexentplum et la circulation de la culture au Moyen Age",en Rhtorique et Histoire. L'exentpLurn et /e tnodle de contportentent dans le dis-cours antique et ntdital. (lable ronde organise par l'EcoLe Frangaise de Romele 18 mai 1979), Mlanges de I'Ecole Frangaise de Rome, Moyen AgellempsModernes, 92(198A) 1(extret) , pp. 153-179, specialmentp. 160. Agraim a Ma-teu Rodrigo la informaci sobre l'existnciad'aquest art icle i d'altresque trac-ten de la predicaci i de 1'oratr ia vicentina.38. Ladaptaci del serm a l'auditor i era un regla d'or de lesArtes praedi-candi. Yegeu A. G. Haui, "El Ars Praedicandi de Fr. Alfonso d'Alpro. O. F.Ir4.Aportacin al estudio de la teor ia de la predicacin en la Pennsula Ibr i-ca", Archiawn Franciscanum Historicun, 72 (1.979), pp. 233-329. p. 247.39. No per a ix manca l 'e lement cu l te a la predicaci vicent inr r ,n i to tel seu auditori s analfabet. En I'apartat A propsit de lhuditori d'aquest Estudiintroductor i tornem sobre el tema.

1 ^

al Tractatws e vita spirituali: "ln praedicationibus et exhortatio-nibus utere eloquio simplici et confabulatione domestica,ad de-clarationem actuum particularium" (cap. XIII, "De modo prae-dicandi")".Tal com recomana Eiximenis en la seuaArs. sant VicentFerrer estructurael serm en innoductio, introductio thematisi divisio tbematis.o'Co menga empreamb la cita ci d'un ver-sicle en llat, all que ell anomena tema o paraula proposada.Tot seguits'adrega l pblic amb lesparaules41. Seguiu 'est ructura els pr r r t r l le l ismesmb 1 'obr dei f rancisci en N{ .de Riquer , H istr ia . . . ,pp.22l-225. La re lacientre les obres d 'Eix imenis i deVicent Ferrer no s d' ini ' luncia. lArs del eiron part icipa d'uns conceptes co-

muns a totes les Artes Praedicandi.25


10/19

ci f)cilment memoritzable: els deu manaments, es set arts li -berals, els deu senyals que Du envi) al poble de Moiss,etc.4:Desprsde I'enunciaci de la divisi tem)tica, entra direc-tament al desenrotllamentde les diferentsparts, encaraque nototes corresponen sempre al tema proposat:

"En lo santevangeli e hui nos sn mostrades uatrevir-tuts o excel.lncieseJesucrist:a primera, gloriosa argitat; asegona, raciosa aritat; a tercera, igorosaequitat; a quarta,copiosapietat. E de la tercera iu lo tema.> S II, 33, 2l-25).Dins d'aquest desenrotllament podem trobar tamb altressubdivisions,o almenysparallelismes la seuaestructura.Aix,en el Serntdek deu ntanaments, cadascundels deu manaments(o millor nou, car els dos ltims hi sn tractats untament) t

unes parts ben definides:1. Exposici del manament i traducci: ..Lo segon mana-ment s: Non dssumes omenDontini Dei tui in oanum" (Exo.XX ca.): "No pendr)s ne jurar)s lo nom de Du en va",,.2. Principi tic i transgressi:"Molts se cuiden que juraren va no specat . . . ] e devem molt honrar lo nom de Du".3. Comprovaci que Jesucristserv) el manament: .,Ara ve -jam si Jesucristha servat aquestmanament, ne si fo obedienta aquell".Altres vegades, n l loc de subdivisions, i ha correlacionso estructuresoaral{eles:"

42. J. Fuster, op. cit . , pp. 123-124, J. Benel' to, .,Teoriacuatrocentista dela orator ia", Boletin de la Real Academia Espariola,XXIV (1945), pp. a19-a3a.' IesDr 'C lImCnt + l -+ lJ -

41. Confirmem I'apreciaci d'A. Hauf, op. cit . , de F. Rico, PrediccinJ, iteratura en La Espaa ntedieval, Universidad Nacional de Educacin a Dis-t nci . r . Cdi : . 1977.p. 5 . qu. rn veuen cracter ist iquesomunes entre poesiaP ecl c;1.26

"E la veu sedeu llevar,aix com los cantors,en sis puntsde cants: lt, re, mi, fa, sol, la. E aix sn sis grausde nostraveu: a primera,ut, veLLnfernal,blasfemant;a segona,e, vencriminant, difamant; a tercera, ni, veumundanal,negociant;la quarta,faiveu corporal,soplicant; a quinta, sol veu espiri-tual, en contemplant; a sisenala, veucelestial, n glorificant"(s Iil, 23t, t2-t9).Evidentment, tant les subdivisionscom le s correlacionsels paral{el ismesenen una funci mnemotcnica. tamb laprosa rimada d'alguns fragments,que no espot explicar si nos per una memoritzaci prvia a l'acte de dicci, o almenys

;T:[rltfcil d'adjudicar la seua composici a l'atzar del

"unida ab la nostra humanitatla supernaloferta al Temple en veritat,la divinal magestat ssumta n veritat,la virtual deitatsubjugada la lei sens ecat> SY 101,3l-33).Aquesta s a basede la predicaci de sant Vicent Ferrer;usant les seuesmateixesparaules:"La preicaci s comparadaal filat, que un fil s lligat ab altre, e quan ve que tiren a silo filat, tot lo filat segueix.Aix la prercaci deu sser ligada,un exemple ab altre, una auctorit at ab al tra; ab lo tema t i rehom lo sermo. s que, ultra I'esquematitzaci,hi ha un se-gon nivell que, a ms de cercar a delectaci, esultamolt efec-tiu en la consecucidel serm: d'una banda, es raons autori-tats, i d'altra, els exemples, es parboles les semblances.La paraulade I'Escriptura, i a ms en llat, tenia -t- da -vant d'un pblic creient majorit)riament analfabet a mateixaforga que I'article de fe. Aquestaparaulaera un mitj persuasiu,mentre que la ra fonamentava cientficament all que en pri-mer terme era resolt per l'autoritat. Diguem-ne que la ra re-presentavaa cara ragm)tica i circumstanciald'all que no ne-

cessitava onfirmaci: "E havem-ne a e auctoritat. Primo,la27


11/19

ra, car la ra done cincia, e l'auctoritat conferme la creen-ga" (S II , 149,28-30).s cia. que mestre Vicent no dubtavad'explicar de forma arbitr)ria el contingut de I'autoritat pe rtal d'aconseguir que la citaci fos adient al context al qualanava referida: ,,"Et aperti sunt libri, et alius liber apertusest",, tc. "Lihri", go s, les conscincies: o llibre quan est)tanquat no hi pot hom llegir, mas quan s ubert, s" (SI, 86, 30-3i). Dins el.mn medieval,aquestsistemano repre-sentava caP orlglnalltat.Els exemples, emblances, arboles miracles no sn msque transposicionsa una realitat palpable o conegudade con-ceptesabstractes," juntament amb les raons i autoritats for-men una associaci ue pretn de forgar un canvi de comporta-ment en els oients,u' al s el fonament de la predicaci.Lexemplaritat no espot entendresi no pensemen la seuaefic)-cia a I 'hora d'aconseguir a persuasidesit jada.Els exemplessn, al capdavall,metfores din)miques que cerquen el sentitunvoc i el divertiment , seguint una frmula que Beri iozt"simpli f ica aix :

44. J. Fuster, op. cit . , p. 92 .45. J. Berlioz, "Le rcit eff icace:L'exemplun au service de la prdication(XIII ' -XV' sicles)", en Rhtor ique et Histoire, pp. 113-146,especialment p.1r7.46. Ber l ioz, op.c i t . ,pp. 118-1- iO,numerasetcaracter st iquesc I 'exemple:

univoci ta t in terpretat iva,L- t revet l t , u tent ic i ra t recolzat laen la c i tci d . ' lafont, la versemblanga.el divert iment, el car)cter metafr ic i la f)cil memorit-zaci. Ens sembla que les podem reduir : univocitat interpret,rr iva deduida dela senzil lesade la metiibra, el divert iment, la f icil memoritzaci i la versem-blanga.La brevetaten I 'exposic i a en re laci d irecta amb e l rna jor o menornivell de divert iment, s a dir , la brevetatafavoreix a comprensir i i l :r nrcmorit-zaci, per redueix el temps de diver t iment . La univoci ta t in terpre t iva elcar)cter -netafr ic sn inseparables, car no hi h possible inrerpretaci-unvoca o no- si . r l i ' r ' iament o h i ha un text connotat iu ; en un text denot-t iu h lcctur i la in terpretacihan d 'sser qu iva lents er def in ic i .Fina lment ,la versembln9a s fon, rmenta l ,c l r l , r forga de ls exemplesconsiste ixprecisr -ment en ia oseva ndole de fe ts autnt ics,exper imentatso expcr imentables"(J. Fuster, op. ctt. , p. 108).28

text pri tnit iu + princiPi moralexemple : Consefltiment (consensus)

Hi ha, doncs, res nivel ls erlrquics en els exentpia, ue esdesprenen lci lment d'al l que acabemd'explicar:"narrat iu, go s, a histria, el relat .interpretat iu,qo s,el comentari a la histria,

que fa derivar una reglad'ac-discurs, acilitadaper la ripi-

1 . El n ive l l2. El nivellla interpretaci.3. El nivel l pragmtic, o s,elci adregada l/s destinatari/s elda memoritzaci de l'exemple.Mentrequeen espadbolesels emes ecornparangan D ui I'home, .gri.rt els extsbblics, n elsexemples ant ice.nr


12/19

Mestre Vicent, predicador de masses,estava plenamentconvengut de l'eficlcia dels exemples en generalde tot allque podia trencar a rigidesaexplicativadel serm,en un intentde canvi de ri tme en favor d'una major atenci del pb lic alselementsal{egrics en detriment delselementsdoctrinaris i-gorosos.Ell mateix ho diu al seu Tractatus e :ita spiritudli: "e tquantum potest, nsistecuftt exenp/is, ut quilibet peccatur,habensillud peccaturn,videatur percuti, ac si sibi solt praedictres>>'Lessemblances, nfront dels exemples lespar)boles,solenser ms curtes no desenrotllennarrativament el tema. S'apro-ximen ms aviat 1 na comparaci, per aix gairebsemprecontenennexes ingstics ue a fan dependentdel context:si ,aix com, la ra, e veus ac la ra, etc.

"E has-ne n exempie al: si ru haviesgran set,que et cui-dasses scanar, que sabessesue tantostque haguessesegutho haguessesgitar, no beuries, ar no pren hom lo que noaprofite;e aix s dels urts e dels logresque s'han retre sivols entrar en parais.E no et ntetes ntorn, que si no ixs pe rresti tuci, o entrar)sen paras" S II , 272,25-30).Trobem aci elselementscaracterstics'una semblanga: on-nexi l ingstica, resentaci el cas, nterpretaci deduccimoral, tot ag de forma mc-,ltbreu, a I'estil d'una comparaci;com mestreVicent cliu:"No enteneuper egualdat,masper sem-b l i rnga, " (S I , 49,30-31) . a semblanqa s ,doncs , a forma

rnsbreu d'exenrplari t at, a ms t I 'ob jectiu fonamental defer entendre una noci abstractao poc intel.ligibleen un mo-ment molt puntual del discurs.Ja en el nivel l d'al locuci,d'altreselementscompleten ei ssermons, sn precisament quells ue def ineixenmil lor eltem-peramentdel frare dominic. Ens refer im, sclar, a la gesticula-ci i a la teatral i taten la dicci. De vegades s mpossibledes-

50. Ed. Gargr rnt . r -Forcada.. 513: oI scnrpreque pugues p. . rsuadeiram bexempies,per tal que lquell pecador, en reconixer el seu pecat,s'hi vcia atacat,ta l com si predicasseso ls pcr a e l l " .J U

triar el que sparaulad'all que pot semblar moviment i accigestual,perqu els reportadors escrivien o anotaven el verb ino 1'acci;d'altres vegades esulta, per, evident l'activitat del

"E a9 fet, aquests eis.veentsque havien trobat lo llocon devien)ixer, quan oren davanteil, adoraren-lo legant osbragos manera e creu,aix" (S Y,274,23-25.Tamb, ntred'aitres i tacions, I, 96, 3-10).El que si que sembla cert s que sant Vicent cantava elspsalms ies cangonsquan en sabia a msica,car,quan no lasap,ho explici ta:

"E guan havie 'eitque io cors a li defallie, os )ngelsve -nien, e llevaven-la n alt, e cantaven na cantinela, a qual ios, mas no s o so" (S II, 198, 12-16).Mol t ms notria s a variaci cleveu o de tonal i tat enelsdi)legs.Ei reportador ranscriviauns ai largaments elssonsper tai de transportar al paper all que oia:

"E l'eltredeia: I)aa-li ' l e donave-li, el m)rtir deia: lloatsic el nonr de Jess". tem ms,quan los donaven,cridaven:"Cr is t i ) sooo "o S IV 2C4, 3-36) .Podem consicierar ant Vicent, doncs, colrr un gran reprc-sentant de i'oratria niedievalen la seuavessantms popuiista.Encara que els principis fonamentals de la seuapredicaci sngenerals tots els sermonadorsd'aleshc-,res,ll que t ms va-lor i que part icularment atrau s a parauladirecta,al l quc-iurg de la r is idcsa rccept iva,

J 1


13/19

EL REFLEX D'UNA SOCIETAT MEDIEVAL

MestreVicent exhortava oLhomper tal que visqus a vidad'acord amb els preceptes tics i perq u pogussalvar-se i'aque-lla vinguda de lAnticrist, que considerava ropera. Cap ciassesocial uig a a crt ica poques egades cabuda 'elogi.Al cap-davall, sota a crtica, hom pot veLlre epresentadaa societatde tombant del segle lv i comengamentdel xvLa societatmedievalera a rnajori tr iament ristiana. er,segons l sant,no vivia ei seu cristianisme.' ' a conaet'si ueell vol ia, de a qual parla an sovint, eramsaviat una conver-si delsvicis en virtuts i, cn menor mesura) a conversidelsno creients.Per aix en els sermons robarem rns etcrr,c iesalsestaments 'una societat ristiana, ue no pasais ueus aismoros, encara ue la con demna dirigida a aquests iga,potser,ms viruienta.Amb la invectivacontra eis poderc-rsosconsegura e ietuna satisfacci ntre a gent senzi l laque nociriael seu rudi tor i ,que veiacom mestreVicent no s'estava iecensurar i compor-t1ment elsseus enyors.Amb tot i aixo, aquestatacno cont-portavaen cap moment ia destruccide l 'estabi l i tat ocial.an stot el contrari :vol ia uns senyors xemplars erquei poblc tin-gusuna norma de comportament:

"Losegonioc s o ccr.e aquestsaissnaquc' i isui r-egei-

xen c cor,go s.aquest rn.aixi con, snrers, rnceps. ut se al t res. quests ais.s i de bon t to i e b posseeixeno regne.lo ducat,etc..e es guarden iepecatsmorteis.c a.lministren

51. J . Fustcr ' , p . n t . , p . {9 Pcr , r 1r cr i t j ' : soci l i ' reent jn . r . - . uci i r : . i i ts. l 'un punt de vista mer ' imcnt e i ig ir , .eqeu j . Forcecl ; r , . \ ' iccntc cr rer . prc. i i -c d o r . l e . i a r cf o r m , t e n i a (_ ' ; , 1 . r , t t i , , l , , L s c r : , rt - , i i. , . 1 . ,. i l 9 S ; ) . p o . i i i - i 8 iPer ls r lspectes s c ioctnnr r i r cqeu. l . Perarn. ru. \o i r t -c 'c, ' lcs io iog i i:Jt r iV iccr . r t er rer .A pr "opsi t el l l ib rc. ie i i . . r ron Arn. ru i ( ' . t r r . r - .Rr ' . . ; . ; i . . , : . t i . ; 'n t dc Tcologi . , IL t I 1987) . o - .a3 i 1 j>. . rnrb L ' r l , i r , ,qr . i t i . ' . .

e fan justciaespatxada ixi als pobrescom als rics, a vduese pubilles,e tenen esgentsen pau e esguarden sn conrenrsde essues endes, rc.,aquestsais han o segon loc en lo reg-ne dels cels" (S V, 40,32a 41.,I).Encara que la injustcia siga palesa,el servidor sempre ha

de tenir pacincia: "Servidor qui est) ab senyor no el roque,mas serveix-loe guarde'I" (S lI, 290,14-15).Com a premi, apli-cant l 'Evangeli, els ltims seran els primers al regne de Du.No promet, doncs, cap compensaci en la vida terrenal. Ca -dasc ha de conformar-se amb la seua condici, per sempreviure honestament devota: "Que casc uardde quina condi-ci s.e que vulle v.iures.egons quella, com ara, si s religis,que visque segons a regla (ut in sermonede paralitico). Si sprevere,si s laurador o mercadero cavaller...,,S ry 259,27-30).Sant Vicent vol una estabilitat social dins els esquemesde lamoral cristiana.Sensdubte, els grups ms atacats n els prevereso religio-sos,els regidors lesdones.Pel que fa als religiosos,mesrreVi -cent deviarebre crtiquesde ilur mal comporramenr, de les qualss'excusa:

"Mas dirie aig de vosakres: Ooh, snyer, s corregiua nosaltres, no corregiualspreveres ue per un respons 'es-criden uns alsaltrese beuen e mengenaqu e hi ballen." Dego que fan e deuen fer, a els ho dic en les col.lacions ue ioels fag" (S IV 38, 12-16).El predicador no s'estd'acusar-los blicamenr de lux-ria: "E vosaltres, eligiosose preverese tots los altres qui nosou de matrimoni, no tasteud'aquella ianda pudent de lux-ria en degunamanera>)S I, 32, 3-5).O de simonia: ,.Hoc enca-ra que tu faces a major obra del mn, aix com dir missa,guar-da, prevere:no ho facesper go com te daran un flor o un sou;s i no, s dapnat" 5 I ,97,1 ,8-21) .O de fa lsedat : . .E er go se

deuria gaurdar o prevere de dir falsies,ell qui obre lo cel rots33


14/19

jorns ab a l lenguasua. E que digue ment i ra Ooh, quin pecat[ . . . ] Aix est) b ment ida en boqua de capel l ) , com hi estariefempta de ca,, S I, 84, 3-7). Tots aquesrs efecres an exclamaral sant: "E qual prevere que tots dies celebre conrnuamenr edignament l Mostra-me'nu e trau-me 'ui l l" (S m, 252,7-8).Lafalsedat, a luxria, la usura , a ms, el joc, les blasfmies lesfetilleries,sn els punts.clausde I'ata c vicent a tota la societati que repeteix arreu dels sermons.Els encarregats e mantenir la puresa social eren precisa-ment els regidors de les ciutats, els quals, a ms a ms, tenienlleis concretesper tal d'evitar determinars excessos:

oVosaltres,egidorsde viles e ciutats,que vullats corregirpecats otoris ab bonespenes: i negva a adevins i adevinespunir-lo fort, e cremar os adevins;aprs,de jurar, que degno jur ni blasfeme e Du, ni gos renegarde Du, etc.,, ...]E si vosaltres,egidors, eu d'aquesrespressions, lo poble hoveur), hauran paor, e, si no es volen estarde fer contra D uper temor sua,almenys er-ho han per temor de la pena qu ehi posareu; , atsiaque al comengamentos siaun poc aspre,mas,quanvindr) aprs, ue a se'nseran astigats,iran:"Oh,lloat sie Du, que ja no jur ",, (S I, l8I, 5-22).Els regidorssn, doncs, no tan solselsmantenidorsde l'or-dre, sin tamb font d'exemplaritat,encaraque .,sovintno se'ncuren>.Altrament, la dona sempre hi apareix representada om aforga de temptaci i luxria, sovint identificada amb el dimoni(com en S I I , 128,33ss . ) :

nSiun hom veu una belladona, e veur-liuna parr descu-berta, si soptosament i 's mou la carn, veniai s; mas si tu52. la Jaume I, a travs dels f i;rs, castigaaquells qui maldiguen Du o laVergeamb el pagament de cent slidos. VegeuG. Llompart, oBlasfemias jun-mentos cr istolgicos en la Baja Edad N{edia caralanao. Hispania .Sacra, 6(1973). pp. 137-164; a referncia concrera, a la p)gina 14.1.

34

dius: "Oh, que belladona |apogusparlarab ella '] mortals. tem, si no has muller, aix com preveres altres,si prensuna serventa n ta casa, enial ssolamentper metre-la-hi;s mortal si aquellaque et devieservir en la cuina te serveixen lo l l i t" (S m, 32,24-30).O b com a membre sotmsdel matrimoni. El mestre n-cideix en aquestaspecte en l'assignaci la dona de la funciprocreadorade I'espcie,'r eguint el pensamentcontemporani:

"E per go sapiatsque les personesque sn en matrimoni, silo marit requer la muller, de paraula o.f.. signes, a mulleroeu consenr,encaraque estlgueen oraclo, e sl no, peque mor-ralment" (S II, 12, 18-21).Tanmateix, I'home havia d'intuir eldesig de la dona; la dona era, per contra, un remei contra laconcupiscncia el marit. No obstant aix, el frare permet unacerta l l ibertat dins el matrimoni.Moltes altresvegades antVicent s t;ritza lesdonesper llurafeccia la cosmtica a la moda," sovint amb I'expressi"Va-

53. Hem estudiat ms extensament a visi vicentina de la dona i del ma-tr imoni en "La dona i el matr imoni a travs dels Serrnons e sanr Vicenr Fe -rrer", Misceil)nia Joan Fuster, II (1991), pp. 125-148.54. Vegeu amb Q 200, 21-22 i S VI,226, 4-7. Les mateixes s)t ires qu eveiem en santVicent , les robem en Eiximenis o en Jaume Roig. Aquestasimi-l itud, sobretot pel que fa a Eiximenis i mestre Vicent, prov del seu coneixe-ment de la l iteratura patrst ica, segonsD. J. Viera, "Lhumor en 1esobres deFrancesc Eiximenis", Boletn de la Real Academia de Buenasbtras de Barcelona,XXXIX (1983-1984),pp. 1.57-175, obretot p. 162. Vegem-ne un exemple,aquesta egadad'una censuraa I 'home.-Sant Vicent: *Per qu alg de vosahresque anau en bragues, ue mostrautot 1o ventre e les cuixes, no anau b, e aix, cobriu-vos honestament, ' (S ilI ,216, 23-25.Tamb Q 2A7, 30-31) .-Eiximenis: "Entre otes es curiositats oradures d'aquest remps, s'hi snestades es segents,9o s, robar vestits qui cobres a cara e les mans, e desco-breixen les anques e les parts vergonyosese fan veure les cuixes e les braguesa rorhom" (Terq,cap. 714).La crt ica a l'home, contr)r iament al que hom podria pensar,no restadife-renciada,en sant Vicent, de la crt ica a la societat. Hi ha una espcie 'equacihome:societat per la qual I 'home no s un membre diferenciat de i'espcie.35


15/19

ques os eu " (com per exempleen S V,253, Z-11). mb aques-tes pr)ctiques, les dones amagavenuna part de la naturalesacreadaper Du.Molt graciss aquest di)leg que exemplifica, en la dona,el desig de dominar el marit. El somriure hauria d'aparixeren el pblic davant l 'entonaci i la gesticulacidel sant;,Veusque ara, en la festade sentaMaria dAgost, que veara,si a dona vol una roba, otsdies,a mat e vespre, l mesqude marit: "Se\nyer, na gonella per a mi; NAital n'ha fetesduesa samuller, e io no n'he had encara, io he portat ta nbon eixovarcom aquella'; rum-rum", no el lleixaradormiro(S II, 42, 25-30.Tamb en Q 5, 5-15)

Al capdavall a dona, seguint el pensament arisrorlic,er aun mascle mperfecte dbil per naruralesa.No ens poden es-tranyar,doncs, aquestes rtiques, que sovintegen amb en el sescrits d'autors coetanis.5sDues cosesms en qu mestre Vicent pren especial smentsn I'educacidels ills per part de les mares I'eviracide l'avor-cament, que, si jutgem per les seues araules, ra una pr)cticaben normal: ,rltem,les embres,que per go que no sien difama-des,cobren lo pecate maten lo prenyat, etc.> S V 1,A4,34-35).Amb tot i aix, i malgrat l 'agra crtica a les dones, on msesveu la decididavoluntat de posar i ala luxria squan parlade.lesprostitutes, que com _.1 l casdels ueus, recomara queestiguenper tal de preservar a societatde llur in-fluncia:


16/19

no deixar-sedur per vel'leltats per modes foranes.'-t un amostra extremade recelpurit), que difcilment admet doctrinafora de les paraulesbbliques i de llurs comentaristes."La co-municaci ha de fer-se ense bstacles i concessions la retri-ca i a les docryinespotiques:ola segona l)usuia: predtcate vangeLiurn"; o diu " /zr-gilium", ne "Ovidium" set "Etsangeliutn",car les doctrinespoeticals o salvenes nimes ...].Aix s a doctrinadels i l-sofs,que sestada trobada er entenimentnatural.E, doncs,

compotspensar ue munto al cel? . . . ]Q"e ellsab sadoctr i -na sn anats int-ern e capprimer, e al l estan osmesquins,e estaran erpetualiter" S II, 56, 6-15)."Tota la subst)nciade la seuapredicaci,de les crt iques ala societat, e a moral i tat cristiana, oman encara n I'Evange-

l i , i a travsd'el l es manifesta a paraula de Jesucrist:"Aquest,r araula ivas a sanctaE,scriptura. ue quan unpreicador relque a sancta scriptura, no curede poetes, ir -

a7. L . SanchisGuarner . " In t roduccio. a .Sernton: t t ( ) r r " t revt ta . . 28 :"Nl lest re/ icent Fcr rcr . per i r .condenrnava 'humanisnre rotundament" . i \ { . deRiquer , H istr i. . . , .258: "Sant Yiccnt , que no podir ignor . r re ls nous cor rentsl i terar is,es mostra tota iment rdvcrs a ls escr ip t , r r : pro i lns. In tcressn s e lsugger iment e t perJ. I rustcr ,op. c i t . ,p .63, n.63: "Fra suggest iu . 'd i lucid rsi aquestr idbia dc ira \ iccnt cnversels poetes f i lsofs cr1 olrment urr c i-tud contra a cu l tura prof ; rnacn genera l , s i ja h i apunta una eversi i idet in idarespecte f incip ient humanisme c le lseu tc 'mps" .58. " l\ ' Iesaquelle-s isputcs sc tarun no ab doctc,r-s. rc., nls b tcs dc Bi -b l ia , ve jats qu inva cl t r lc , r cr ) quc hui los nr est res n tco los, . rno s. rbcn a lJ -b l i a No h a n cur . rs i n r i d . ' c ) n o n e s ,d e i l e i s ,d e l ) i 1 n t c s . t e . . : ' h B b l i d i c n :lOh, grossera os s c menvspreen- l i r .'e ia ts qu us dir. qLrc i Ad.rnr , qu cfo lo pr imer hom, hagusestucl ia tsins ar , r os secrets e ia i l b l i. posrqu eja fos lavors,enci l ra o ente ere ots os secrets c l Bb1ra, p . r to en . rue l lpunt los macstres n teo loq iacaurancn quesl i r a" L i3 l . l1 1 i3 , . i : tnrbs \: 67, 1-8.59. \ 'egeu amb C 29,2-6; S IV 85, 16 a 86, 2 .

3 8

gil i . Dantes, e d'aquellesadncies,tc. ,mas an solament ela santaEscriptura, eusque tal preTcador o preiqueell, maslo Sant Esperit o Jesucrist',S II, 72, 17-21).Lnica cinciapossiblesaquellaque prov de Du, i nola de I 'home (cincia umanal contracinciadivinal):"aix co m

no s sin unressncia e Du, aix no s sin una cincia,e aquesta s a reglade teologia" S V 296,1,7-19).er a "cin-cia human;rloes perdel mn, fou el pr imer rnal ; a interven-ci de I'hclme deforma a vertadera ntegri tat de lescoses. ercontra, a "cinciadivinal" no t cap escletxa:"E aix quan tucl iusdoncs a cinciade Du fai l . dic-teque a tu te sembia.Ma selia s pus fort que la muntanya, etc.> (P t49, 13-15).A bancla el tlescrdit la filosofia p;1gana er evidents aonsteolgiques la Paraula s a Bblia- i pr)ctiques aquestesdoc-trines no ensenvenei cam del cel-, sant Vicent concreta iacondemna alspagansen raons ms angiblesper al seuauditori:

-Pei seu paeanisme la seua dolatria: "Diu sent Agostque Ariscti l e Plat l legien en les escoles ue ere un Du, equan anavenal temple, adoraven es doles com los altres.Veusconr havien petita fe" (S, 241, 29-31).-Perqu sn a l ' infern: oQue ells ab sadoctr ina sn anatsa infern de capprimer, e al l estan os mesquins. estaran er-petuali ter.Aristti l , on te penses ue sie?En infern, que el ll legieen lesescoles ue ere un I)u, e anavea I'esglsia adora-ve l . ' s do les ,e mor a mala mort> (S I I ,56, 14-1E). "-Per la insuficincia e a scua lviesan qestions el igio-ses: ,Mas,vejau per go quinl 'a semblanga e dna lo fi lsofAristti l , que to molt sopti l , mas no pasque el l ho estengus"(s I, 228.29-3t).

6C. J. I rustcr .op. ct t . ,p . 62, n . 62: . I - ' r \ ' icent es fa cco de les r 'crs ionsl lcqcnc' i l r ies . . . ] scgons es qu.r lse ls pensad,r rs e I 'Ant iqu i t t h i rv ien inqutunr r i t r is ica -Ar ist t l l iP la t se su ic idaver . r - er i . r nsuf ic inci e lr evrs r ' iesrlespossr ic i ie I Iums sobren.r tura ls ' .39


17/19

Tanmateix, seguint santAgust (De doctrina christiana,Il,c. 42,63), deixa la possibilitat eventual de servir-sede texts defi losofia moral : " [ . . . ] lo cristi s,que no l 'ha, la f i lo sofia, permuller, no estar ota la v ida amb el la, mas conl ve un cars,enuna declaracique se'n pot ajudar,serveisque-se'n,uis gitar-ladefora" (Q 161,8-12.Tamb en Q 163,2-6).Tot sbo si sapro-fitable, sembla dir. No ens podem enganyar,perd: aquestesma-nifestacions,en ser excepcionals,confirmen la rigidesa de laseuapredicaci.

A PROPSIT DE LAUDITORI

En comengar aquest Estudi introductori, hem comentatque l'oratria vicentina s mspopuiar que ia deis seuscontem-poranis.Cai mantenir la relativi tat.No hi marlquenelementscultesni tampoc auditori mnimament form:rt . Hem compro-vrtmsamunt que els eportadors,membresde ia companyia,tenien una cultura superior i tamb que entr e eis seusoients,s'hi cornptaven ersones e digni tat i d'estat ia reina vdua; oel prncep, com en L 135, 13-16). ms a ms,hi ha, en elssermons, eierncies oncretes determinatsgrups a diversesactivitats,que inval iden qualsevolafirmaci de general gno-rnciaentre eis membresdei seu aucii tori .No hi ha homoge-netat cultural, encaraque la proporci de pbiic il letrat sigamajor. Vegem-ne ois alguns casosque exemplif iquen el qu ehom pot comprovar a travsde I'estudide tots els sermons."NIsd'una vegada ant \u ' icent 'adreqa qcnt de Jctra, spe-c ia lmenta jur is tcs : a ix csa i t res ransScr i \orSur is tes , uanvindr) aigun pastor que vos drmanr) ajuda, que no ei tagats

61. I i r tes aquestcs est ronshan estat t racteclc:cxlcns. lnrentl nost rc..I- it tcr t i i i i l i tertr cn l' t . ,rrtr iaie sant Vicent Ferrcr ' . Tettschrtft i ir K-t; i ' . t .n i : ; t . tk , l i 99C) , pp. 5C-66..1a

passar er dilacions, mas tantost ajudau-li, que gran almoina lifeu" (S IV 101, 23-26).O a religiosos,com quan els atacape rles seuesecturesheterodoxes.Per contra, hi trobem fragmentsd'aquestamena: "Aix, aquellsqui entenen a santaEscriptura,han plaer de liegir en aquella;masvosaltres, lecs,qui no sabeullegir, menjau de les miques que caen d'aquestamesa sapien-cial".(S II, 29, 23-26).Es clar, per, que a banda de la formaci especfica perso-nal de cada eceptor de la prdicavicentina, el llat -recordemque d'aquest emps s a traducci al catal) de la Bblia feta pe rBonifaci Ferrer- imposavauna primera selecci.El llat era allenguade partenga, obre a qual es eia 'explicaci el comen-tari en llengua vulgar.n'Com que els llecs desconeixienel lla-t, podem afirm.arsensepor d'equivocar-nosque per a aquestgrup majoritari devien sser elements cultes explicacionsd'aquest ipus: "E per go diu 'bt gladiwm spiritus,quod estaer-bum Dei". Mas ac dirie alg: "Inconvenient hi ha de gram)ti-ca, o fals lat. No deurie dir "qui estr? uia hic gladiusestma rculini generis,gt est neutri. Doncs, no est) b, ag". Eraurie-s'ho. Ooh, qui et tallave a mi Car lo "quod" non refer-tur ad rem) set ad zsocem> S ry 267, 6-ll).D'aquesta exposici sumria podem concloure, doncs, queI'auditori dels sermons no era tan uniforme: encara ue domi-naven els llecs -com, en general)en tota la societat-, no sconvenient que menyspreem el minoritari grup de lletrats.Idntica consideraci val per a I'an)lisi l ingstica dels ser-mons: domina el to popular, per hi ha I'element culte en te-mes, recursos llenguatge.

62. Es el que M. Sobrer h, r denominat " textgeu M. Sobrer,- .Les veus de sant Vicent Ferrer",:l'Estudis CataLans a Nord-mrlc, Publicacions1985, pp. 173-182.

llat" i "antitext catali" . Ve -en Actes del Quart Colloquide I 'Abadi de Montser rat ,

A 7T I


18/19

EL LLENGUATGE DELS SERMONS.'

Al l que hom descobr eix n una primera lectura delsser-mons sel seu lenguatgepla i directe, a reiteracide partculespronominals i dctiques un s moderat de la hipotaxi en favord. la parataxi,s a dir, el que s normal i prop i d'un discursparlat i, a ms, adregatal poble. Fra tanmateix inconvenientagrupar sota una mateixa denominaci altres caracterstiq uesque, per b que s'emmarquen dins d'un discurs parlat, respo-nen a d'altres exigncies.Aix, les interjeccions les exclama-cions enen a seua epresentaci lxima alsdi)legs a lescrt i-quesa la societat, gairebmai surten a l'exposici doctrin)ria;al t rament, es onomatopeies esponenal desigde dotar la pa-raula de la seuaextrema et'ectivitat hom tamb pot considerar-les element teatral).Els refranys "Paternostrede llangol, ni valni nou'r, etc.) i les frases etes "xam, xam, so d'aram',, etc.) sque sn genuinament populars.Pel que fa al lxic, al costat de mots vulgars,baixos o gro-llers des d'una perspectivaactual (putana, cul, mamelles,ent-prnyer,etc.),s'hi veu, en menor mesura, a formaci escol)sti-ca de sant Vicent en un a srie de paraules ultes tcniques.altres inslites o de nova creaci. El colloquialisme, per, hidestaca obre a paraulaculta, i aix fa que un lector no massaavesatal llenguatge medieval no trobe excessives ificultats aI'hora d'entendreelssermons.El que s que veur) ser) una sriede morfemes verbals,uns prpiament medievals,altres dialec-:*:;Xloden tenir certa dificultat i que ressenyem squem-

-Formes de la segonapersona del plural en -s: prenets(apreneu), tc .63. Per a a l lenguade santVicent Fer rer , egeuJ.N{ . Nadal-M. Pr r ts, Hr . . -tr t t de h l lengra cta lan , d ic i , tn* 62. Brcclona.198.1- , o l . l. pp.5C5-5251G. Schib, Vocabulr ide snt VicerttFerrer, Jarcelona,1977;i M. SanchisGuar-ner, "Estudi preliminar" a Serntons le Quaresna, pp. 30-32.42

-Formes de la segona ersona del plural derivades e I'im-peratiu llat: aprener (apreneu), dormit (dormiu), fet (feu), etc.-Primera personadel singular del present d'indicatiu amb-e (reaoque),sense desinncia (revoc) o amb -o (recomano).--Iercera persona del singular sovint amb la desinncia e;ntovie (movia), curaae (curava),etc.-En el present de subjuntiu de la primera conjugaci, esformes en -e alternen amb les formes en -o en les persones1a ,2a i 3a del singular, 3a del plural: uros (jures),blasfemosblas-f-emes), mos (ames),etc.Aquestes acillacions,cal assignar-les s aviat als diversosreportadors, no a sant Vicent, car els dialectalismes n pro-pis de diversescomarques.A bandad'aquescsmorfemesverbals,hi ha d'altre.spics dela prosavicentina.Ens referim, sclar,a 's abusiudelsdiminu-

tius (alegrets, obrets, llaugerets,figuetes, cadelleta, etc.), gue hanfet de fra Vicent el m)xim representant conreador de a deriva-ci afectivaen a nostra iteraturade ots els emps.Menys freqents 'emprament dels augmentatius:ains, ang)s, etc.LJn aspecte empreproblem)tic i que ha donat lloc a diver-seshiptesisha estat a determinacide la l lengua usadape rsant Vicent en la seuapredicaci fora de les terres de llenguacatalana. 'haconsiderat empreque aquesta aviaestat 'nicaemprada en la predicaci vicenrina basant-se n la informacirecollida durant el procs de canonitzaci. Prigencio Proevig-ner, per exemple, declara: ,rlicet dyonta catltalonicum quo ute-batwr M, V intelligibiliter sapere oliti non fuissent,attamen, rne-diante dulcedine sermocinacioniseius ac signisque faciebat, etltutu, Ltt comnuniter /rebatur, diaino, ofttnesfructum ffictua-lem huiusrnodi predicacionum reportabant et retinebAntrruo.

6+. " tncara que no esr iguessc nvesJrs entendre a l lengua cata lana uemestreVicent fe iaservir de forma comprensib le , anmareix,mir jangant1adol-;or de la seuaparaula la gest icu laci , a t ravsde la in tervenci d iv ina, ror -hom recol l ia e l f ru i t de lr euapredicaci" . . M. Grrgant : r iV. Forcda,op .ci . . o. ,11.+)


19/19

J. M. Garganta i V. Forcada aporten aquest fragment i con-clouen que sembladifci l que sanr Vicent desconegusertesllenges, o almenvs algunesparaules d'aquesres, esprsdelsseusviacges er Europa, i ms encaraque no les ussper talde fer ms entenedor el seu missatgeevanglic.P. M. Ctedrava ms enll) quan assenvala ue rots els estimoniatgesdel pro-cs de canonitzaci sn de sbdits aragonesoso de l'altra parrdels Pirineus, s a dir, de rerreson sanrVicent empraria gica-ment la seua lengua; cap,per, s de parla castellana. anma-teix, en els sermons llatins sovintegen es paraulescastellanesen punts clau, mentre que les catalanes ubstitueixen mots nohabituals en el llat eclesi)stic.Pareix nversemblant oue un re-portador copis la diaisio thematis en castell) pe. iontinua.desprs n llat amb escadusseresaraules araianes casrellanes,si no fos que el mateix predicador les hagusdites en casrell.Clou, doncs,amb I'afirmaci que el sant predicavaen i'idiomadels seusoients, quan el sabia;qur.r no, predicava en el seuidioma vernacle.u'Diversos ragmentssemblen confirmar que sanrVicent co-neixia el castell, lmenys parcialmenr.Aix, en els sermonsca-talans, quan mestre Vicent fa parlar el rei, ho fa en castell),cosaper aitra part ben comprensible:"Car si vs anau a parlar ab lo rei, e aix, com parlau abell, que us do tal gr)cia, e guardaucom volen lesmosques,dir)lo rei: "Esti hombre loco es"o (S IV,94, 22-24).Tamb apareixenal llarg dels sermons flagrantscasrellanis-

mes lxics, com araa,gora, lrigo dontingo, ganados,ntanceba,mosquitos,perro, quedo, trige etc. Amb tot i aix, fra porserprematur deixar tancat el tema.

CRITERIS E SELECCIOAmb aquesta selecci hem intentat de fer conixer aun pblic majoritari l 'obra de sant Vicent Ferrer, fins aradispersa en diverses edicions, algunes de difcil adquisici,o en seleccions de fragments en volums de curt tiratge.Lelecci dels sermons ha estat feta. evidentment, d'acordamb un nic criteri: donar una mostra el ms representativapossible del pensament, del llenguatge i de la predicaci desant Vicent. Per aix, cadascundels sermons ha estat sotmsa una rigorosa qualificaci, conforme als trets caractersticsque hi hem assenyalat;quan un determinat serm nomsaportava una caracterstica ertinent, hem preferit no editar-lo i hem comentat el fragment en alguna de les notes quecompleten la selecci. De la Quaresma (edici de Sanchis

Sivera) hem extret el Panegric de sant Jordi, i de I'edici

dels Sermons fe:a per Sanchis Sivera i G. Schib, la restade prdiques que integren el recull.Per satisfermilior el nostre desig d'oferir en una seleccila major quantitat d'informaci possible, ens hem aventurata fer comentaris que potser hom creur) innecessaris, erque van adregats rincipalment a un probable lector no ave-sat a la literatura medieval i encaramenys a I'obra vicentina.Les notes a la seleccicompleten, expliquen o incideixen so-bre qestions molt puntuals, independentment que hagen es-tat tractades en l'Estudi introductori. D'altra banda, les notesal text d'aquest prleg volen oferir una b iblio grafta mnimaper a I'estudi i alhora comentar o completar determinadesafirmacions. Tant unes notes com les altres sn accessriesi independents; deixem al lector la llibertat d'ele.girall qu.ecrega lnreressanro convenient. Finalment, ens hem decidita traduir el contingut dels texts llatins per tal de facilitar-nela lectura. La traducci ha estat feta lliurement, llevat de ladels texts bblics, on hem seguit a versi donada pels monjosde Montserrat.66

4465. P.M. Ctedra, op. cit . , p. 2.91 ss.

45

Documents

Sermons de Vicent Ferrer-Estel_3i4