Vicent Andrés Estellés: Escriptor de l'Any 2012

  • View
    214

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Les Guies de la Biblioteca, 4/2013

Text of Vicent Andrés Estellés: Escriptor de l'Any 2012

  • Vicent Andrs Estells

    C/ General Pastor, n 34 LEliana (Valncia) Tel. 962742371 http://www.leliana.es/biblioteca

    AJUNTAMENT DE LELIANA Regidoria de Promoci Cultural, Joventut i Ocupaci

    LES GUIES DE LA BIBLIOTECA, 4 / 2013

    @biblioeliana

  • Biografia

    Vicent Andrs Estells va nixer a Burjassot (lHorta) l'any 1924. Fill de forners, es dedic a l'ofici familiar abans d'orientar la seua vida cap al periodisme i l'escriptura.

    En la seua infantesa viu els anys durs de la Guerra d'Espanya (1936-39) i de la postguerra, fins al punt d'haver de superar trgiques experincies relacionades amb la mort, motiu reiterat de bona part de les seues composicions. Els seus inicis literaris tendiren cap al teatre. Per devers als onze o dotze anys, comen a escriure en vers. La postguerra incideix en la vida d'Andrs Estells com un perode sinistre, recorregut per la por i la inseguretat.

    s a principi dels anys quaranta quan inicia la seua activitat com a periodista. Aquestes primeres passes desembocaren en una professi i en l'oportunitat d'estudiar periodisme a Ma-

    drid. Aix, l'any 1958 passava a ocupar el crrec de redactor en cap del diari Las Provincias, crrec que no abandonaria fins al 1978 quan una decisi arbitrria l'oblig a una jubilaci avanada.

    Fruit de l'ambient de la postguerra ms crua prov el poemari Llibre de meravelles (publicat el 1971, per escrit entre 1956 i 1958. Abans, per, ja havia publicat unes altres obres: Ciutat a cau d'ore-lla (1953), La nit (1956) o Donzell amarg (1958), premi Cantonigrs (1956). El 1960 rep el premi Valn-cia per La clau que obri tots els panys (1971), obra bsica en el repertori d'Estells, ja que recull les carac-terstiques de la producci anterior i ja insinua els camins que seguir ms endavant. El 1965 publi-ca L'amant de tota la vida i el 1966 guanya el premi Ausis March de Gandia per L'inventari cle-ment (1971).

    Durant els anys del canvi de dcada, Estells resideix a Mallorca i inicia la publicaci de bona part de la seua obra:Lletres de canvi (1969), Primera audici (1971) o L'ofici de dem (1972). Al llarg d'aquests anys publica els cinc primers volums de la seua obra completa la qual cosa el consagra definitivament en l'mbit de les lletres catalanes. El 1975 obt la Lletra d'Or de la literatura catalana i el Premi de la Crtica Serra dOr de poesia amb el segon volum de la seua obra completa; el 1978 rep novament el premi Serra dOr perBalan de mar i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Abans, la mort del general Franco (novembre de 1975) s el ressort perqu comence a escriure l'ambi-ciosa obra Mural del Pas Valenci, de la qual han anat apareixent fragments en diversos llibres i que no ha estat publicada definitivament fins al 1998. Als anys vuitanta, Vicent Andrs Estells, afectat per l'agreujament de la seua malaltia, s'ha de recloure en una vida sedentria, cosa que li permet d'in-crementar la seua producci. En aquesta poca conrea vers, prosa i teatre, publica el seu nic poemari en castell: Primera soledad(1988) i tamb la resta de volums de la seua obra completa, culminada el 1990 amb el des llibre, titulat Sonata d'Isabel en homenatge a la seua dona.

    La seua obra ha gaudit dun important reconeixement internacional, com ho avalen les traduccions fetes a langls, el castell, lalemany o litali, i la participaci en antologies de poesia catalana tradu-des al suec o al japons. En els ltims anys de la seua vida, se succeeixen els diversos homenatges que reconeixen la seua dedicaci literria i la seua fidelitat a un poble i a una llengua. Aix, el 1984 s guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes. Finalment, Vicent Andrs Estells mor el 23 de mar de 1993, consagrat com una de les figures ms representatives de la literatura i de la cultura ca-talanes. A ttol pstum va rebre la Medalla dOr de Belles Arts. Font: Web de la Universitat dAlacant.

  • A la biblioteca trobareu...

    LLIBRE DE LES MERAVELLES Valncia: Eliseu Climent, 1992

    SONATA DISABEL Valncia: Eliseu Climent, 1990

    BALAN DE MAR Valncia: Eliseu Climent, 1978

    LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS / LHOTEL PARS Barcelona: Edicions 62, 2012

    PRIMERA SOLEDAD Valncia: Alfons el Magnnim, 1988

    LA LLUNA DE COLORS Valncia: Eliseu Climent, 1986

    DOCUMENT DE MORELLA Valncia: Generalitat Valen-ciana, 1992

    Prologats per ell...

    OBRA PERIODSTICA Paiporta:Denes, 2003

    ALL TALL ngel Cosmos Sueca: Palacios, 1981

    POESIA I RECORD. Jaume Prez Montaner Valncia: La Foresta dArana, 1994

    URI Monserrat Manent Valncia: Eliseu Climent, 1987

    EL FORN DEL SOL Valncia: Gregal, 1986

    LLIBRE DALZIRA Alzira: Bromera, 1996

    ANTOLOGIA POTICA Valncia: Consell Valenci, 1993

    A propsit dun poema del

    Llibre de les meravelles de

    Vicente Andrs Estells

  • Calle Estells

    Enllaos interessants...

    - La Valncia de Vicent Andrs Estells: http://www.avl.gva.es/va//estelles - Escriptors catalans: http://www.escriptors.cat/autors/andresv - Fundaci Vicent Andrs Estells : http://www.fundacioestelles.org - Universitat Valncia Vicent Andrs Estells: http://www.uv.es/maicas/vae/

    Qui sha mort? Em posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, daquelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Desprs tancareu el tat. No vull que em vegen. A lhora justa vull que a Burjassot, a la parrquia on em batejaren, toquen a mort. Magradaria, encara,

    que alguna dona del meu poble isqus al carrer, inquirint: Qu qui sha mort?I que li donen una breu noticia: s el fill del Forner, que feia versos. Ms cultament encara: El nt major de Nadalet. Poseu-me les ulleres. V. Andrs Estells.

    Al nieto mayor de Nadalet lo enterraron, al final, sin gafas. O eso creo. Tampoco Fuster cumpli su deseo: morir en silencio, como quera, sin ceremonias, a la manera de Adolf Pizcueta. Ni le pusieron, al solitario de Sueca, su epitafio: Aci jau JF, va morir como va viure, sense ganes. Gajes del oficio. La ceremonia social se impone, con sus genuflexiones obligadas. De aquella Santsima Trinidad - Fuster, Guarner, Estells - de la transicin queda-ba el poeta, que adems vivi para la muerte, en vida, en obra y el sexo, y el amor, y todo esoy ayer lo ente-rraron. > Aseguran que una mujer lo dijo, instantes antes de enfilar la comitiva fnebre la calle Vicent Andrs Estells, en Burjassot, que es la que da al cementerio. Si: la que da al cementerio. Hasta el ayuntamiento, inocente, predesti-naba el crculo de la irona. Con la mujer, que se preguntaba quin enterraban. Vicent Salvador titula un artculo: Senyor Estells, sc la mort. Y otro comienza el suyo: Se nos ha muerto, hoy, es gran moribundo. Alfaro, sin embargo, se preguntaba, ayer, por el despus, y resolva la encrucijada, de esta generacin que se queda, positivamente. Aunque volva a Fuster para explicar al gran poeta: Una xamba genti-ca La tragedia es menor, as, de todos modos. La hija del poeta pint las cuatro barras en el nicho. Y lo envolvieron en la senyera. No vull que em vegen, dej escrito. No lo vimos. Tanqueu el tat. Se cerr. Y alguien apunt enseguida: Destapemos sus versos JESS CIVERA. Font: Levante, 30 de mar de 1993.