Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR DETERMINACIÓ

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: DETERMINACIÓ Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Etimologia: Núria Roig Esteve Nucli: Francesc Pineda Fortuny, Manuel García Sanz i Joan Parés Grahit Sociolingüística: Francesc Pineda Fortuny Recerca de textos afins: 01 Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CASES ................................................................................ Pàg. 4 - Categoria: DETERMINACIÓ * Definicions curtes ........................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ...................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ........................................................................................... Pàg. 6 * Nucli ............................................................................................................... Pàg. 7 * Antitermes ...................................................................................................... Pàg. 8 * Núvol d’afins .................................................................................................. Pàg. 9 * Sociolingüística .............................................................................................. Pàg. 10 * Figures ............................................................................................................ Pàg. 11 * Texts afins ...................................................................................................... Pàg. 12 * Obra plàstica afí ............................................................................................. Pàg. 14 * Dades tècniques .............................................................................................. Pàg. 15 * Test / Qüestionari ........................................................................................... Pàg. 15 * Diccionaris consulta ....................................................................................... Pàg. 18

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 250.- CASES: c, p, t, v. En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Hem fet un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals hem situat un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que ve definit tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves arestes. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles, que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Mena (244). Ara fem el darrer pas. Cada quatre punts cardinals verds determinen un volum “edificat”, una “casa” en forma de tetraedre, els quatre costats del qual vénen formats pels quatre triangles de territori que els uneix, en el baricentre dels quals hem posat sengles punts de tercer ordre de color roig. D’aquesta divisió del total de l’espai de la hiperesfera sencera surten setze tetraedres rectangles (angles i arestes de 90º), amb cares que són triangles equilàters, i que els setze són tetraedres regulars i iguals, en el baricentre dels qual situem un centre de quart ordre (en total: 16 categories de color blau), que ve definit tant per les quatre categories primàries verdes situades en els quatre vèrtexs del tetraedre, com per les sis categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves sis arestes, com també per les quatre categories terciàries roges situades en el baricentre de cadascun dels seus quatre costats. Tots els tetraedres plegats configuren la hiperesfera (250) amb les seves quatre dimensions cernent, parença, tensió i voltant : c, p, t, v. (Figs. 0-14/15). 250.79.- DETERMINACIÓ: +c, +p, +t, +v.

5

250.79.00.- Categoria: DETERMINACIÓ . DET (TEO-FEN-OBJ-MON) 250.79.01.- Definicions curtes: Ment manifesta estructurada mundana. Discerniment aparent extens evolutiu. Precisió científica d’una expressió macrofísica. Fet de fixar els límits d’una cosa o ordre nítidament. 250.79.02.- Etimologia: Del llatí determinatio –onis. Delimitació, (partió, termenal, límit, terme, boga-fita, molló, monjoia, terme). Límit, extrem, fi. Determinâtor –oris. Regulador, que determina. Determino. Delimitar, assenyalar els límits, limitar, regular. Determinació, fixació, limitació, delimitació, assenyalament, caracterització. De: pot indicar acció feta sobre un objecte... Moviment de dalt a baix. Termen: Del llatí terminus, que en llengües romàniques apareix confós amb el llatí arcaic. Termen. Un i altre tingueren amb gradacions diverses, els sentits de ‘límit’, ‘fita’, ‘molló’, terme, fi. Terminus: Derivat regular en –men de l’arrel panindoeuropea TER- ‘travessar’, ‘passar més enllà’. Determinació: Resolució presa després d’haver deliberat o reflexionat (segles XIII-XIV): "... e aqui stan sens menjar e sens beure tant e tan longament fins que la causa es convenguda entre ells. Pensar pots que, pus que aqui no puguen haver que menjar, que no pot molt tardar la determinacio de la causa." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.763, cap. XXVIII "... car per occasio dels dits recorriments, qui dretament han semblança de appellacio, es laguiada la determinacio dels dits plets." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 20, de Cur. et Baj., f. 11, 1 Determinació, determinant, determinat, determinatiu, determini, determinisme, V. Terme TERME: Llatí: determinare. Exemples a Blanquerna de Ramon Llull, Lo Somni de Bernat Metge... Determinar – ‘posar límit’, ‘acabar, resoldre, decidir’, - menar: en forma antiga mig popularitzada, “lo bisbe no volc determinar les qüestions”, ‘decidir-les’, Blanq. II, 127.6, “que ells hi pensassen mils... car a ell paria que mellor fos l’anar, e qu’él no.ls atorgave pas, ni determenava, encara, que no-y anàs” A 1318 (Finke, Acta Ar II, 364) ‘Acabar’ : Salamó, en lo llibre Eclesiastés... en la fi... quasi determenant, hi ajusta: - tro que sia tornada la pols en la sua terra, d’on era”, B. Metge (Somni I, 21.13). Català-Valencià-Balear: Determinació (i ant. determenació).

6

Acte i efecte de determinar. 1 – Acte de fixar o establir exactament. La segona manera és com és determenat l’ens per la qualitat apropriada; e aquest és determenat en l’altre..., emperò és una manera de determenació més confusa en qui entren moltes qualitats, Llull Arbre Sc. I, 38. 2 – Decisió; acte i efecte de decidir o resoldre. Les deu qüestions... Les preposàs denant lo Papa e’ls cardenals e que ells les solvessen e les determenassen e que feessen les obres qu’s convenria ab la solució e determinació, Llull Blanq- 77,3. Que sia fet ab determinació dels XX consellers, doc. a 1380 (Col. Bof. VIII, 224). Necessària cosa fo que la determinació del jutge se scriga a perpetual memòria per lo notari, Scachs 64. La qual cosa és falsa e contra determinació de tots los sancts doctors, Egidi Romà, II.I, Llibre de determinacions llibre on es registraven els acords o decisions d’una junta segons apareix en llibre de determinacions, doc. a 1561 (Hist. Sóller, II, (7). 3 – Qualitat de determinat, deseiximent, facilitat per a resoldre les dificultats. FONÈTICA: dətərminəsió (Bar., Palma); determinasió (Val.). En el llenguatge més vulgar es troba pronunciat determenació. Decidir: Després de la fi de l’Edat Mitjana es va anar generalitzant la forma enterament culta determinar. Acció de determinar-se; l’efecte. Qualitat de determinat. Ésser la causa immediata (d’alguna cosa). Trobar (una concentració) com a resultat d’una anàlisi quantitativa. En química, procés de cercar el resultat d’una anàlisi quantitativa. Fixar, establir exactament com a resultat d’una deliberació, d’un raonament, d’una investigació. Decidir, prendre la decisió (de fer una cosa). Portar a la decisió de fer alguna cosa. Psicologia: Acte pel qual es decideix entre diverses situacions sotmeses a prèvia preferència o simplement l’acte pel qual s’adopta una resolució davant d’una situació qualsevol. Filosofia: Segons Spinoza, la determinació és una negació, ja que en determinar un objecte s’exclouen totes les notes que no li pertanyen. La determinació equival llavors pròpiament a la de-finició en tant que constitueix una fixació de límits i en tant que representa un judici determinatiu que respon a la pregunta per l’ésser d’un objecte. Castellà: Determinación. Francès: Détermination. Italià: Determinazione. Portuguès: Determinaçao. Romanès: Determinare. Anglès: Determination. 250.79.03.- Història filosòfica: Claredat. Distinció lògica. Certesa. Tautologia. Principis d’identitat, de no contradicció i de terç exclòs. Seguretat. Computabilitat. Numerabilitat. Ordre. Automació. Implicació. Previsibilitat. Predicció. Predeterminació. Autocontrol. Cibernètica. Cientifisme. Epifenomen. Reduccionisme. Condicionat. Cognoscible (Spencer). Límit. Destí. Fat. Predestinació. Necessitats.

7

250.79.04.- Nucli: És l’efecte d’establir exactament alguna cosa com a conseqüència d’un raonament o d’una investigació. També podem dir que és l’aplicació de la lògica en gairebé tots els aspectes del funcionament automàtic dels objectes fabricats. La paraula afí més significativa és claredat. I un parell de definicions ens ajudaran a entendre-la: Precisió científica d’una expressió macrofísica. Fet de fixar els límits d’una cosa o ordre nítidament. La Determinació és producte de raonaments, experiments i càlculs científics que no depenen de la voluntat i per això són objectius, per exemple: La intensa nevada ha determinat l’ensorrament de les teulades o bé Els químics han determinat amb exactitud la densitat de totes les partícules. La Determinació ens permet que coneixent de forma exacta i completa les condicions inicials d’un fenomen podem en principi, mitjançant la teoria correcta, especificar completament i exacta la realització de qualsevol esdeveniment posterior. També podem dir que Determinació és la síntesi abstracta de la colla de fets concrets englobats en una “Funció”. Quan els fets són a la realitat física la “Funció” és científica; pertany a la “Ciència” clàssica o macrofísica, que és una col·lecció de funcions diferencials que governen el món físic. La Determinació és una “Funció” abstracta mundana, que tant val per a la ciència natural com per al control de la societat humana; excepte en què les funcions humanes, les lleis jurídiques, encara no estan provades ni decantades uns quants milions d’anys, com és el cas de les lleis físiques i que, per consegüent, són més inestables. Les categories més properes a DETERMINACIÓ són: CONVENCIÓ, LÒGICA i PRECISIÓ. 250.79.04.00.- Determinació: 250.79.04.10.- Entre Determinació i TEO, entre Determinació i OBJ, entre Determinació i FEN i entre Determinació i MON. (60º). 250.79.04.11.- Determinació teòrica: Llei general. *Determinisme, mecanicisme, racionalisme. 250.79.04.12.- Determinació objectiva: Llei o reglament estructurats 250.79.04.13.- Determinació fenomènica: Observació protocolitzada. 250.79.04.14.- Determinació mundana: Llei física pròpia de cada nivell. 250.79.04.20.- Entre Determinació i “Significat” (TEO-OBJ), entre Determinació i “Ciència” (OBJ-FEN), entre Determinació i “Exactitud” (FEN-MON), entre Determinació i “Cosmovisió” (MON-TEO), entre Determinació i “Anàlisi” ( TEO-FEN) i entre Determinació i “Afinitat” ( OBJ-MON). (45º). 250.79.04.21.- Determinació significativa: amb contingut. 250.79.04.22.- Determinació científica: llei científica, principi. científic. 250.79.04.23.- Determinació exacta: adaptada als fets. 250.79.04.24.- Determinació cosmovisiva: consideració del conjunt de la realitat. 250.79.04.25.- Determinació analítica: pormenoritzada, detallada. 250.79.04.26.- Determinació afí: coherent internament.

8

250.79.04.30.- Entre Determinació i “ Lògica” (TEO-OBJ-FEN), entre Determinació i “Precisió” (TEO-FEN-MON), entre Determinació i “Convenció” (TEO-OBJ-MON) i entre Determinació i “Funció” (FEN-OBJ-MON). (30º). 250.79.04.31.- Determinació lògica: Fórmula lògico-matemàtica 250.79.04.32.- Determinació precisa: afinada, rigorosa. 250.79.04.33.- Determinació convencional: útil, convenient, pactada. 250.79.04.34.- Determinació funcional: política, social, sanitària, pedagògica, militar, etc. 250.79.05.- Antiterme: 30º: FUN, CNV, PCS, LOG. 45º: AFI, ANA, SGT, EXC, CIE, COV 60º: TEO, FEN, OBJ, MON, IDT, ECN, ARQ, BEL. 73º: EST, TEC, IDE, PRB, POL, HAR, RAR, OBL, AST, ONA, OGN, AGU. 90º: EXP, SIN, SGE, STT, COS, CAV, MTF, ART, ATZ, CMN, BOS, INT, GLO, ARK, COM, ECL, ACC, DIV. 107º: ETI, MIT, PSI, RGN, SLM, TRB, DSG, FOL, PRD, GEN, TRS, ORG. 120º: PRA, NOU, SUB, PLA, PAS, APE, TIA, ECU. 135º: FEL, CFN, STM, AMO, CAS, MTP 150º: EBR, MGM, LET, MIS. 180º: AKA

9

250.79.06.- Núvol d’afins: Claredat. Distinció lògica. Certesa. Tautologia. Principis d’identitat, de no contradicció i de terç exclòs. Ciències exactes. Seguretat. Computabilitat. Numerabilitat. Ordre. Automació. Implicació. Previsibilitat. Predicció. Predeterminació. Autocontrol. Cibernètica. Cientifisme. Epifenomen. Reduccionisme. Condicionat. Fenotip. Cognoscible. Límit. Lògica mundana. 250.79.06.- Salt als veïns propers: (60º TEO/3.04/FUN 30º) (60º FEN/3.08/CNV 30º) (60º OBJ/3.12/PCS 30º) (60º MON/3.13/LOG 30º) (45º AFI/8.02/ANA 45º) (45º SGT/8.07/EXC 45º) (45º CIE/8.09/COV 45º) 250.79.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º EXP/9.08/SIN 90º) (90º SGE/9.10/STT 90º) (90º COS/9.24/CAV 90º) (90º MTF/9.32/ART 90º) (90º ATZ/9.37/CMN 90º) (90º BOS/9.43/INT 90º) (107º ETI/13.10/EST 90º) (107º MIT/13.17/TEC 90º) (107º PSI/13.24/IDE 90º) (107º RGN/13.36/PRB 90º) (107º SLM/13.40/POL 90º) (107º TRB/13.48/HAR 90º) (107º DSG/13.60/RAR 90º) (107º FOL/13.66/OBL 90º) (107º PRD/13.70/AST 90º) (107º GEN/13.84/ONA 90º) (107º TRS/13.88/OGN 90º) (107º ORG/13.94/AGU 90º)

10

250.79.07.- Sociolingüística: 1. Acció de determinar o de determinar-se; l’efecte. 2. Qualitat de determinat. 3. En química, procés de cercar el resultat d’una anàlisi quantitativa. 4. Relació entre dos elements gramaticals, l'un dels quals, el determinat, depèn de l'altre, anomenat determinant. * En el llenguatge usual s’usa sovint com a voluntat ferma d’aconseguir allò que hom s’ha proposat. En el Model Globàlium, aquesta definició correspon a la categoria INTENCIÓ (subjectiva): Aquest xicot sí que sap prendre determinacions. No vull donar-me per vençut! -, i en el seu rostre es dibuixà una expressió de ferma determinació. Si hem determinat d’estudiar una carrera universitària cal discernir-ne bé les opcions. Hem de prendre la determinació de sortir ben d’hora que l’excursió és prou llarga. Per tot el que vaig sentir vaig prendre la determinació de no dir res més. La meva determinació de fer-me ric ràpidament era indeclinable. * L’ús de determinació com a producte de raonaments, experiments i càlculs correspon a la categoria DETERMINACIÓ (objectiva) dins del Model Globàlium: La intensa nevada ha determinat l’ensorrament de les teulades. Els astrònoms han determinat amb prou exactitud la distància actual entre Neptú i els seus satèl·lits. Els químics han determinat amb exactitud la densitat de totes les partícules.

11

250.79.08.- Figures: 250.79.08.01.- Símbol de DET: 250.79.08.02.- Aurèola de DET:

12

250.79.09.- Texts afins: 250.79.09.01.- “No importa a l’ordinador la informació o proveïment de continguts; el mateix ordinador, convenientment alimentat, serveix igualment per a les previsions meteorològiques, per a les borsístiques, per a les de les travesses o per a les electorals, per als diagnòstics mèdics o jurídics, etc. La mateixa forma serveix per a continguts totalment diferents: abstracció pura. Aconseguir això amb efectivitat no és fàcil. Fóra també un repertori adequat de solucions per al govern polític d’un país. Ciceró, davant la impossibilitat d’assolir aquest cim, recomanava als senadors romans de tenir un repertori variat de fórmules per a tots els gustos a disposició del Senat romà per a poder triar la resposta davant de qualsevol emergència. D’això se’n diu “semiescepticisme” : no existeix la fórmula o la veritat universals; triem, entre moltes, la més adient a cada cas. Encara avui dia no s’ha triat ni la fórmula única per a regir el món i la societat, ni s’ha sabut editar el conjunt de lleis que entre totes satisfacin les necessitats físiques i socials. I es treballa per aproximació. Però, en aquest sentit, cada cop tenen més feina els ordinadors i menys els professionals. Podrà funcionar mecànicament algun dia l’executiu d’un país? L’executiu també es diu “el govern”. Ve del llatí guberno , i aquest del grec kybernáo (“governar un navili”). D’ací surten les paraules governall (“timó”) i cibernètica (“art de governar automàticament” pilot automàtic). Mentrestant, cadascú en el seu interior i la societat en el seu punt més alt de representació hauran d’esforçar-se a passar qualsevol principi, llei, decisió, forma de govern o fins i tot la disposició més minsa per la prova de la generalització que diu “això val per a tothom o val, en qualsevol cas, temps i lloc?”, o, com deia Kant: “Pot ser elevada a vàlida per a tothom aquesta teva norma d’actuació?” Això és pensar en global i actuar en local. Fins sembla que els físics quàntics diuen que qualsevol electró, abans de fer un pas quàntic, consulta a les altres partícules de l’Univers. És la Teoria del bootstrap o dels cordills entrecreuats de la bóta: no se’n pot afluixar ni tensar un sense anar afluixant o tensant els altres. Els especialistes no estan exonerats de ser alhora generalistes. El metge, el mestre, el policia, el sant, el violinista, no deixen d’ésser humans, i no poden oblidar de responsabilitzar-se del conjunt de les coses.” Xirinacs i Damians, Lluís M. UN MODEL GLOBAL DE LA REALITAT. Primera Part: MODEL MENOR. Pàg. 157 i 158. Abadia Editors. Maçaners – Saldes – (L’Alt Berguedà), 2007

13

250.79.09.02.- DETERMINACIÓ -Lògica mundana- Certesa, claredat, ordre en els límits, perfil exacte de seguretat; ignora el dubte, el feix i els passos tímids, i al Principi, s’acull, d’Identitat. La contradicció i el Terç inclòs sabrà negar amb precisió científica; la cibernètica li emplena el cos car fixa amb una lògica específica. Amiga de ciències exactes, -de macrofísica, l’expressió-, mai no trenca cap mot, els vol intactes, si vetllem la DETERMINACIÓ. És la lògica clàssica i mundana... Però ens enganya si li ve de gana! Juliol del 2006 Josep Colet

14

250.79.10.- Obra plàstica afí:

: Donald Judd Sense Títol 1980 Escultura Acer, alumini i plexiglàs Objecte: 229 x 1016 x 787 mm

15

250.79.11.- Dades tècniques: c = 0.07957747154594767280 p = 0.07957747154594767280 t = 0.07957747154594767280 v = 0.07957747154594767280 250.79.12.- Test / Qüestionari: 250.79.12.01. TEO – FEN – OBJ – MON

250.79.12.02. ANA – OBJ – MON

SGT – FEN – MON

COV – FEN – MON

16

CIE – TEO – MON

EXC – TEO – OBJ

AFI – TEO – FEN

250.79.12.03. LOG – MON

PCS – OBJ

17

CNV – FEN

FUN – TEO

250.79.12.04. ANA – AFI

SGT – EXC

COV – CIE

18

250.79.12.05. DET

Lluís Maria Xirinacs Damians. DETERMINACIÓ . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.