Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

RARESA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: RARESA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, CONDICIÓ ................................................ Pàg. 4 - Categoria: RARESA * Definicions curtes ........................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ...................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ........................................................................................... Pàg. 5 * Nucli ............................................................................................................... Pàg. 6 * Antitermes ...................................................................................................... Pàg. 11 * Núvol d’afins .................................................................................................. Pàg. 12 * Sociolingüística .............................................................................................. Pàg. 13 * Figures ............................................................................................................ Pàg. 14 * Texts afins ...................................................................................................... Pàg. 15 * Obra plàstica afí ............................................................................................. Pàg. 17 * Dades tècniques .............................................................................................. Pàg. 18 * Test / Qüestionari ........................................................................................... Pàg. 18 * Diccionaris consulta ....................................................................................... Pàg. 19

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 243.- CONDICIÓ: c, t, v. La tercera (III) esfera canònica de variables cernent, tensió i voltant recull els diferents estats que condicionen (“Condició”) la captació de la realitat: estats: d’embriaguesa, desitjós, obligat, prodigiós, foll, astut, convencional i rar. És formada segons la distribució de la tercera esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 243.56.- RARESA: +c, +t, -v.

5

243.56.00.- Categoria: RARESA . RAR (TEO-OBJ-PLA) 243.56.01.- Definicions curtes: Ment estructurada plàsmica. Discerniment extens involutiu. Allò que escapa a la definició o control dels objectes. Actuació extravagant. Escassetat d’alguna cosa. 243.56.02.- Etimologia: 1.- Del llatí rarus “que presenta intervals o intersticis”, “flonjo”, “esponjós”, “porós”, “esclarissat”, “clar”, “dispers”, “escampat”, “espaiat”, “obert”, “despoblat”, “rònec”, “erm”, “poc nombrós”, “poc freqüent”, “rar”, “”poc”, “algun”, “poc assidu en”, “que es prodiga poc en”, “insòlit”, “singular”, “preciós”, “extraordinari”. En són derivats: “rarenc”, “rarejar”, “raríssim”, “raritat”, “enrarit”, “enraridor”, “enrariment”, “rarefacció”, “rarificar”, “rarament”. L’etimologia de rarus és plena de rareses i foscors. Potser ve de *(h)er(h)-, *re- “separar”, com ratis “lligam de fustes que sura”, “rai” i, després, “vaixell de fons pla”, o com retis “xarxa”, “malla”, “ret”, o també com remus “aspre”, “pal d’emparrar”, “canya per emparrar”, “rem”. 2.- Lituà: irú “dissoldre’s”, “caure en ruïnes”, ir-ti “remar”; erdéti “separar-se”, ardýti “separar”, irklas “rem” . 3.- Vell eslau: oriti “dissoldre, destruir”; reduku “rar”. 4.- Vell islandès: róa “remar”. 5.- Sànscrit: aritá “remador”, aritrah “rem”, aritram “rem per governar el vaixell”, “timó”. 6.- Grec: erétes “remador”, erésso “jo remo”, eretmós “rem”. 7.- Vell alt alemany: ruodar “rem” (anglès: row; alemany: Ruder). 8.- Cèltic: imb-ra “remar”. 9.- Irlandès: ram, rámae “rem”. 243.56.03.- Història filosòfica: Anomalia. Anormalitat. Irregularitat. Sorpresa. Terres rares (química). Estranyesa (Quark). Barbaritat. Una sola vegada, ápax legómena (g. class.). Excentricitat. Marginalitat. Reminiscència, anámnesis (Plató).

6

243.56.04.- Nucli: Raresa: Anomalia. En origen, oposada a “densitat”, es referia a quelcom que oferia o bé aspectes indeterminats (IDT) o bé causes o fonaments arcans (ARK), forats o àrees no convinguts (CNV), no descoberts (BOS) o no estudiats (CAV). 1.- Davant la desconcertant inestabilitat de les regions plàsmiques (PLA), l’evolució ha anat produint éssers i éssers d’éssers que, en conjuntar-se comunitàriament per ascendir en l’escala de l’evolució, han arribat a dotar-se en cada nivell d’un codi-memòria de significats (SGT), convencional (CNV) fix, constant, estructurat, el qual, per tal que esdevingui operatiu, cal que respongui a les necessitats objectives (OBL) del nivell considerat i a les decisions mentals (AST) dels corresponents subjectes. Però, en el temps d’emergir del “Plasma”, els “Significats” no se’ns presenten densos i consistents, se’ns presenten enrarits i desdibuixats. Davant de qualsevol informació nova (rara ) no podem respondre amb una definició precisa. “Què és?”, “d’on ve?”, “on va?”, “per què és?”, “sembla tal cosa”, “potser”, “i si...?”. Subjectivament la Raresa pot suscitar por i retirada, o fascinació pel risc i atracció; desvetlla la imaginació. Diem: “No sé per què triga tant.” “Ja hauria de ser aquí.” Amaga variables incontrolades o descontrol absolut sense variables. No se li pot aplicar –de moment- cap “Significat” pactat. Li solem adjudicar algun o alguns “Significats” provisionals... a comprovar, a verificar quan s’escaigui, si s’escau. És el món de les suposicions, de les hipòtesis, de les conjectures, dels problemes objectius. Zona pantanosa. Terres bellugadisses. Lloc de successives correccions i rectificacions, de tempteigs. Si les “Convencions” són patrons mentals fixats, les Rareses són esborranys mentals sempre oberts i sotmesos a esmenes continuades. Ens convé disposar de patrons estables per viure i actuar. Però també convé tenir plasticitat en l’estructura dels propis patrons per adaptar-se a la realitat canviant. Si el procés normal evolutiu és anar passant de la Raresa plàsmica a la “Convenció” mundana dels “Significats”, també convé exercitar-se en el procés invers involutiu de passar de les “Convencions” mundanes establertes (el sistema vigent) a la Raresa plàsmica de la crítica, la reforma i el canvi cap a opcions millors o diferents. Això és especialment adient per a la gent gran que ha tingut temps per comprovar la idoneïtat, bondat o la maldat dels sistemes establerts. El vell com el nen tenen pensaments rars per als sistemes dels adults. 2.- Entre “Objecte” i “ Subjecte”, la Raresa també acompleix dues funcions oposades. De cara a l’“Objecte”, cal no oblidar que allò que ens semblen obligacions necessàries indefugibles, imposades per l’estructura de la realitat (“tal precepte és de dret natural”), pot estar sotmès a un procés de “rarificació” (“que estrany!”, “això és injust!”, “de què vas!”) per exigències de l’altre pol, la subjectivitat lliure. En la necessitat (OBL) hi ha la llibertat paradoxalment inclosa. És necessari que es mantingui la possibilitat de la llibertat. Talment que haurem d’acceptar dues classes d’objectes estructurats: els obligats i els rars. Però, de cara al “Subjecte”, tampoc es pot oblidar que ell veu la Raresa objectiva a través de la seva lliure visió caòtica de la realitat que pot o no pot correspondre a un “Caos” real. Talment que el “Subjecte”, a més d’emprar la seva llibertat, cal que exerciti la seva responsabilitat i tracti l’“Objecte” com correspongui, com rar o com necessari. Altrament l’objectivitat es venja del “Subjecte” i el reclou en un manicomi (FOL)... per massa rar i massa caòtic. Els límits entre la normalitat i l’anormalitat són difícils d’establir. Calen llibertat i responsabilitat, però també discerniment i perspicàcia. Ni els dominats ni els dominadors acostumen a jutjar bé quan la Raresa és boja (FOL) i quan és obligada (OBL).

7

3.- Potser una altra dimensió de la Raresa ens semblarà encara més rara. Ens referim al meridià teòrico-pràctic que passa per aquesta categoria. En l’extrem teòric trobem la categoria “Astúcia”. Passen coses rares a causa de bones dosis d’“Astúcia”. Ens referim a les trampes, els enganys, les fal·làcies, les fintes, les emboscades, les estratègies, ja esmentades en el comentari a la corresponent categoria. El paradigma d’aquests fets és la prestidigitació. Produeix meravelles. (La categoria concreta, “Prodigi”, del nostre model no fa referència als resultats sorprenents, però falsos, dels jocs de mans). No es veu la trampa. És palesa la condició d’abstracció formal de la prestidigitació. En la sessió no passa allò que sembla que passa. L’esdeveniment és buit de contingut. En un altre ordre de coses, també es pot dir que la suggestió (pensar o fer “com si”) no és un mètode curatiu ni formatiu verament eficaç; és només un pal·liatiu provisional, distreu del mal concret. Sí, pots romandre un temps absorbit en la creença que estàs curat, que pots ser ric o que ets el millor del món. Des de la ment teòrica has ordenat una pressió factícia o fictícia sobre la realitat però, acabada la pressió formal, fantasmal; les aigües concretes tornen a la seva llera anterior o has de menester una suggestió més intensa per mantenir-les a ratlla. Per la banda oposada, la de la “Pràctica”, la realitat és tan sorprenent i inabastable per part de la ment, que aquí sí que es donen autèntics “Prodigis”, com es detalla en la corresponent categoria. Ens estem referint al territori estrany de les partícules bosòniques (BOS), que es regeixen per un principi d’inclusió oposat al principi d’exclusió de Pauli: on cap una n’hi caben mil, travessen parets, tenen el do de la bilocació... 4.- Finalment enfoquem la Raresa com punt mig entre la “Indeterminació” fenomènica o Raresa formal i l’“Arkhé” noümènic o Raresa de fons. La primera és el resultat d’una presentació atzarosa (ATZ) o probable (PRB) o analògica (ANA) o de lògica (LOG) borrosa, o d’impotència científica (CIE) o d’estructures ondulatòries (ONA). La segona és el resultat d’una estructura tancada, hermètica (CFN) o d’una realitat superior (SLM) o d’un saber massa sintètic (SIN) o d’un concepte profund (IDE) o d’una realitat complexa (MTF) o de la potència misteriosa d’una llavor original (ORG). Cadascun d’aquests dotze punts mereixeria un tractament específic, però allargaria aquesta exposició. Suggerim al lector que consulti cadascuna de les dotze categories esmentades i les relacioni amb Raresa. 243.56.04.10.- Blaves: 243.56.04.11.- Entre Raresa i “ Indeterminació” (FEN). 3.05: - 30 IDT – 60 FEN- 60 COM – 30 DSG. (56.80) Raresa indeterminada: Desconcert. 243.56.04.12.- Entre Raresa i “Arkhé” (NOU). 3.05: - 30 ARK – 60 NOU – 60 ECU – 30 DSG. (56.76) Raresa arcana: Concert, confluència mental de prototips noümènics estructurats. 243.56.04.20.- Verdes - Negres: 243.56.04.21.- Entre Raresa i “Teoria”. 2.06: - 55 TEO – 55 AST – 35 INT – 35 DSG. (56.02) Raresa teòrica: Confluència de paradigmes dins el bagatge col·lectiu.

8

243.56.04.22.- Entre Raresa i “Bosó” (OBJ-PLA). 2.06: - 35 BOS – 35 PRD – 55 PRA – 55 DSG. (56.32) Raresa bosònica: 243.56.04.23.- Entre Raresa i “Objecte” 2.18: - 55 OBJ – 55 OBL – 35 COS – DSG. (56.06) Raresa objectiva: 243.56.04.24.- Entre Raresa i “Caovisió” (TEO-PLA). 2.18: - 35 CAV – 35 FOL – 55 SUB – 55 DSG. (56.20) Raresa caovisiva: Visió caòtica estructural. Esborrany, esbós. 243.56.04.25.- Entre Raresa i “Plasma”. 2.24: - 55 PLA – 55 EBR – 35 STM – 35 DSG. (56.07) Raresa plasmàtica: 243.56.04.26.- Entre Raresa i “Significat” (TEO-OBJ). 2.24: - 35 SGT– 35 CNV – 55 MON – 55 DSG. (56.15) Raresa significativa: 243.56.04.30.- Negres – Roges: 243.56.04.31.- Entre Raresa i “Anàlisi” (TEO-IDT). 6.01: - 66 ANA – 66 AGU – 48 DSG. (56.11) Raresa analítica: 243.56.04.32.- Entre Raresa i “Orgó” (OBJ-PLA-ARK). 6.01: - 48 ORG – 66 AMO – 66 DSG. (56.60) Raresa orgónica: 243.56.04.33.- Entre Raresa i “Ciència” (OBJ-IDT). 6.25: - 66 CIE – 66 POL – 48 DSG. (56.23) Raresa científica: 243.56.04.34.- Entre Raresa i “Sublimitat” (TEO-PLA-ARK). 6.25: - 48 SLM – 66 MTP - 66 DSG. (56.45) Raresa sublim: 243.56.04.35.- Entre Raresa i “Atzar” (PLA-IDT). 6.38: - 66 ATZ – 66 PSI – 48 DSG. (56.28) Raresa atzarosa: 243.56.04.36.- Entre Raresa i “ Ideica” (TEO-OBJ-ARK). 6.38: - 48 IDE – 66 CMN – 66 DSG. (56.38) Raresa ideica: 243.56.04.37.- Entre Raresa i “Síntesi” (TEO-ARK). 6.05: - 66 SIN – 66 GEN – 48 DSG. (56.12) Raresa sintètica:

9

243.56.04.38.- Entre Raresa i “Ona” (OBJ-PLA-IDT). 6.05: - 48 ONA – 66 EXP – 66 DSG. (56.64) Raresa ondulatòria: 243.56.04.39.- Entre Raresa i “Metafísica” (OBJ-ARK). 6.30: - 66 MTF – 66 RGN – 48 DSG. (56.22) Raresa metafísica: 243.56.04.3A.- Entre Raresa i “Probabilitat” (TEO-PLA-IDT). 6.30: - 48 PRB – 66 ART – 66 DSG. (56.48) Raresa probable: 243.56.04.3B.- Entre Raresa i “Confinament” (PLA-ARK). 6.36: - 66 CFN – 66 MIS – 48 DSG. (56.25) Raresa confinada: 243.56.04.3C.- Entre Raresa i “Lògica” (TEO-OBJ-IDT). 6.36: - 48 LOG – 66 EXC – 66 DSG. (56.39) Raresa lògica: 243.56.04.40.- Negres: 243.56.04.41.- Entre Raresa i “Cosmovisió”. 7.20: - 90 COV – 90 DSG. (56.19) Raresa cosmovisiva: 243.56.04.42.- Entre Raresa i “Caos”. 7.20: - 90 CAS – 90 DSG. (56.17) Raresa caòtica: 243.56.04.43.- Entre Raresa i “Afinitat”. 7.43: - 90 AFI – 90 DSG. (56.31) Raresa afí: 243.56.04.44.- Entre Raresa i “Felicitat”. 7.43: - 90 FEL – 90 DSG. (56.29) Raresa feliç: 243.56.04.56.- Entre Raresa i “Signe”. 7.15: - 90 SGE – 90 DSG. (56.14) Raresa sígnica: 243.56.04.46.- Entre Raresa i “Sentit”. 7.15: - 90 STT – 90 DSG. (56.16) Raresa amb sentit: 243.56.04.50.- Blaves 243.56.04.51.- Entre Raresa i “Bellesa”. 13.56: - 107 BEL – 73 DSG. (56.78) Raresa bella: Exotisme. 243.56.04.52.- Entre Raresa i “Àpeiron”. 13.56: - 73 APE – 107 DSG. (56.68) Raresa apeirònica:

10

243.56.04.53.- Entre Raresa i “Economia”. 13.57: - 107 ECN – 73 DSG. (56.71) Raresa econòmica: 243.56.04.54.- Entre Raresa i “Tiàmat”. 13.57: - 73 TIA – 107 DSG. (56.73) Raresa tiamàtica: 243.56.04.55.- Entre Raresa i “Passió”. 13.55: - 107 PAS – 73 DSG. (56.69) Raresa passional: 243.56.04.56.- Entre Raresa i “Arquetip”. 13.55: - 73 ARQ – 107 DSG. (56.75) Raresa arquetípica: 243.56.04.57.- Entre Raresa i “Divinitat”. 13.59: - 107 DIV – 73 DSG. (56.74) Raresa divina: 243.56.04.58.- Entre Raresa i “Acció”. 13.59: - 73 ACC – 107 DSG. (56.72) Raresa activa: 243.56.04.59.- Entre Raresa i “Ecologia”. 13.58: - 107 ECL – 73 DSG. (56.67) Raresa ecològica: 243.56.04.5A.- Entre Raresa i “Glòria”. 13.58: - 73 GLO – 107 DSG. (56.77) Raresa gloriosa: 243.56.04.5B.- Entre Raresa i “Akaixa”. 13.60: - 107 AKA – 73 DSG. (56.65) Raresa akàixica: 243.56.04.5C.- Entre Raresa i “Determinació”. 13.60: - 73 DET – 107 DSG. (56.79) Raresa determinada: 243.56.04.60.- Roges: 243.56.04.61.- Entre Raresa i “Precisió”. 11.25: - 90 PCS - 90 DSG. (56.47) Raresa precisa: 243.56.04.62.- Entre Raresa i “Magma”. 11.25: - 90 MGM – 90 DSG. (56.41) Raresa magmàtica: 243.56.04.63.- Entre Raresa i “Funció”. 11.44: - 90 FUN – 90 DSG. (56.63) Raresa funcional: 243.56.04.64.- Entre Raresa i “ Letargia”. 11.44: - 90 LET – 90 DSG. (56.57) Raresa letàrgica: 243.56.04.65.- Entre Raresa i “Tècnica”. 11.16: - 90 TEC – 90 DSG. (56.35) Raresa tècnica: 243.56.04.66.- Entre Raresa i “Mítica”. 11.16: - 90 MIT – 90 DSG. (56.37) Raresa mítica:

11

243.56.04.67.- Entre Raresa i “Turbulència”. 11.37: - 90 TRB – 90 DSG. (56.44) Raresa turbulenta: 243.56.04.68.- Entre Raresa i “Harmonia”. 11.37: - 90 HAR – 90 DSG. (56.46) Raresa harmònica: 243.56.04.69.- Entre Raresa i “Trànsit”. 11.43: - 90 TRS – 90 DSG. (56.61) Raresa en trànsit: 243.56.04.6A.- Entre Raresa i “Organisme”. 11.43: - 90 OGN – 90 DSG. (56.59) Raresa orgànica: 243.56.04.6B.- Entre Raresa i “Estètica”. 11.10: - 90 EST – 90 DSG. (56.40) Raresa estètica: 243.56.04.6C.- Entre Raresa i “Ètica”. 11.10: - 90 ETI – 90 DSG. (56.34) Raresa ètica: 243.56.05.- Antiterme: 30º: IDT, ARK. 35º: BOS, CAV, SGT. 48º: ORG, ONA, SLM, PRB, LOG, IDE. 55º: TEO, OBJ, PLA. 66º: ANA, SIN, CIE, MTF, CFN, ATZ. 71º: CNV, FOL, PRD. 73º: ARQ, APE, TIA, GLO, ACC, DET. 90º: FEN, NOU, STT, SGE, COV, CAS, FEL, AFI, EST, ETI, TEC, MIT, PCS, MGM, TRB, HAR, TRS, OGN, FUN, LET. 107º: PAS, BEL, ECN, ECL, DIV, AKA. 109º: AST, OBL, EBR. 114º: EXC, ART, EXP, MTP, CMN, AMO. 125º: PRA, SUB, MON. 132º: AGU, POL, PSI, MIS, GEN, RGN. 145º: INT, COS, STM. 150º: COM, ECU. 180º: DSG.

12

243.56.06.- Núvol d’afins: Anomalia. Anormalitat. Irregularitat. Sorpresa. Estranyesa (partícula Quark). Barbaritat. Una sola vegada. Escassetat. Excentricitat. Marginalitat. Reminiscència. Excepció. Irregularitat. 243.56.06.- Salt als veïns propers: (35º BOS/2.06/TEO 55º) (35º CAV/2.18/OBJ 55º) (35º SGT/2.24/PLA 55º) (30º IDT/3.05/ARK 30º) (66º ANA/6.01/ ORG 48º) (66º SIN/6.05/ONA 48º) (66º CIE/6.25/SLM 48º) (66º MTF/6.30/PRB 48º) (66º CFN/6.36/LOG 48º) (66º ATZ/6.38/IDE 48º) 243.56.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º STT/7.15/SGE 90º) (90º COV/7.20/CAS 90º) (90º FEL/7.43/AFI 90º) (90º EST/11.10/ETI 90º) (90º MIT/11.16/TEC 90º) (90º MGM/11.25/PCS 90º) (90º TRB/11.37/HAR 90º) (90º TRS/11.43/OGN 90º) (90º FUN/11.44/LET 90º) (73º ARQ/13.55/PAS 107º) (73º APE/13.56/BEL 107º) (73º TIA/13.57/ECN 107º) (73º GLO/13.58/ECL 107º) (73º ACC/13.59/DIV 107º) (73º DET/13.60/AKA 107º)

13

243.56.07.- Sociolingüística: Allò que escapa a la definició o control dels objectes. Actuació extravagant. Escassetat d’alguna cosa. Qualitat de rar. RAR: que és en petit nombre. Molt poc freqüent. No gens comú, extraordinari. Preciós per la seva raresa, introbable. Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. Criatura que plora molt, que fa rareses, rabioles. Insuficiència de la quantitat existent d’un bé en relació amb la quantitat demanada, escassetat. Qualitat de “rar”, de poc dens (gasos): la raresa de l’aire. Gasos rars (gasos nobles). “Rara Avis” per emfatitzar en parlar d’ un objecte o actuació poc corrent.

14

243.56.08.- Figures: 243.56.08.01.- Símbol de RAR: 243.56.08.02.- Aurèola de RAR:

15

243.56.09.- Texts afins: “UN SOMNI Josef K. va somiar: Era un dia que feia bo i K. va anar-se’n a passejar. Amb prou feines havia fet unes quantes passes que va trobar-se al cementiri. Hi havia tot de camins artificiosos, entrecreuats de manera no gens pràctica, però ell va lliscar per sobre un d’aquests camins com hauria fet per sobre d’aigua impetuosa, amb impassible balanceig. Ja de lluny estant va fixar l’esguard en un túmul erigit de feia poc, on decidí d’aturar-se. Aquest túmul exercia sobre ell gairebé com una fascinació i va pensar que no podria fer-hi cap prou de pressa. De vegades a penes el veia, el túmul, l’hi tapaven banderes onejants i que topaven amb força les unes contra les altres; un no els veia, els banderers, però feia l’efecte de regnar-hi molta animació, allí.

Mentre estava albirant encara vers la llunyania, va veure de cop i volta el mateix túmul a vora seu, al costat del camí, quasi al seu darrera. Va saltar d’un bot damunt l’herba. Com que el camí va continuar sallant dessota els seus peus, va trontollar i va caure de genolls just davant el túmul. Rera la tomba hi havia dos homes que aguantaven entre ells una làpida enlaire; tan bon punt va aparèixer K., van llençar la pedra contra terra, que hi va restar com soca-relada. Seguidament va sortir d’entre unes maleses un tercer home que K. va identificar com un artista. Anava vestit només amb uns pantalons i una camisa mal cordada i cofat amb un caputxó de vellut; a la mà, hi tenia un llapis corrent amb què descrivia figures en l’aire a mida que s’acostava.

Amb aquest llapis va posar-se mans a l’obra damunt la làpida; la pedra era molt alta, i ell no s’havia pas d’ajupir, però sí que s’havia d’inclinar endavant, ja que el túmul, a què no volia pujar, el separava de la pedra. Estava dret i feia puntetes, alhora que es recolzava amb la mà esquerra damunt la superfície de la pedra. Per mitjà d’una maniobra especialment hàbil va reeixir a fer lletres daurades amb el llapis corrent; va escriure: “Aquí reposa...”

Cada lletra es mostrava diàfana i bella, gravada a fons en or massís. Quan havia escrit els dos mots, va guaitar enrera en direcció a K.; aquest, que es delia per veure com prosseguia la inscripció, a penes es preocupava de l’home, i només mirava cap a la pedra. I l’home va disposar-se certament a continuar escrivint, però no va poder, topava amb algun entrebanc, i llavors va deixar caure el llapis i es va girar cap a K. Aquest es va mirar aleshores l’artista i va adonar-se que estava d’allò més desconcertat, però no era capaç de dir-ne la causa. Tota la seva anterior vivacitat havia desaparegut. També K. va sentir-se’n de retruc desconcertat: intercanviaren esguards desvalguts; hi havia un odiós malentès que cap d’ells no podia desfer.

A deshora va començar llavors a repicar una campaneta de la capella funerària, però l’artista va fet un gest amb la mà alçada i va parar en sec. Al cap d’una breu estona va començar de bell nou; aquest cop, però, molt fluixet, i va interrompre’s de seguida, sense necessitat de cap exhortatiu; era com si només hagués volgut provar el seu so. K. estava desconsolat per la situació de l’artista, va començar a plorar i a sanglotar llargament entre les mans esteses. L’artista va esperar fins que K. s’hagués apaivagat i llavors, com que no trobava cap altra sortida, va resoldre’s de continuar escrivint. El primer petit traç que va fer li va semblar a K. una redempció, però era evident que l’artista només podia realitzar-lo a còpia de vèncer la més forta resistència; l’escriptura ja no era tampoc tan bella, semblava estar mancada d’or, el traç s’estirava pàl·lid i incert, la lletra s’engrandia desmesuradament. Era una J, ja quasi acabada quan l’artista va donar una puntada de peu tan rabiosament contra el túmul que tota la terra al voltant va saltar enlaire. A l’últim K. el va entendre; ja no hi havia temps per a demanar-li

16

disculpes i pregar-li; amb tots els dits va escarbotar el terra, que no oferí gens de resistència; tot semblava preparat; s’hi dreçava una crosta terrosa només per cobrir les aparences; darrere seu s’obria un esvoranc de parets escarpades en què K. va precipitar-se empès per una suau correntia sobre l’esquena. Mentre que ell ja al capdavall, el cap encara sobre l’espatlla, era engolit per la impenetrable fondària, el seu nom era escrit al capdamunt amb tot de guarniments sobre la làpida.

Encantat per aquesta visió va despertar-se.” Kafka, Franz. UN SOMNI. CONTES RURALS. Pàg. 91, 92, 93, 94 i 95. Traducció de Josep Murgades. Quaderns Crema. Barcelona, 1995.

17

243.56.10.- Obra plàstica afí:

Salvador Dalí EL SOMNI 1937 Oli damunt tela, 52 x 78 cm.

18

243.56.11.- Dades tècniques: c = 0.09188814923696535240 p = 0.00000000000000000000 t = 0.09188814923696535240 v = -0.09188814923696535240 243.56.12.- Test / Qüestionari: 243.56.12.01. TEO – OBJ – PLA

243.56.12.02. SGT – PLA

CAV – OBJ

BOS – TEO

19

243.56.12.03. RAR

Lluís Maria Xirinacs Damians. RARESA. GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.