Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

FOLLIA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: FOLLIA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Història filosòfica: 02 Marc Malagarriga Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 02 Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatizació: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, CONDICIÓ ................................................ Pàg. 4 - Categoria: FOLLIA * Definicions curtes ........................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ...................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ........................................................................................... Pàg. 5 * Nucli ............................................................................................................... Pàg. 8 * Antitermes ....................................................................................................... Pàg. 13 * Núvol d’afins ................................................................................................... Pàg. 14 * Sociolingüística ............................................................................................... Pàg. 14 * Figures ............................................................................................................. Pàg. 15 * Texts afins ....................................................................................................... Pàg. 16 * Obra plàstica afí .............................................................................................. Pàg. 19 * Dades tècniques ............................................................................................... Pàg. 20 * Test / Qüestionari ............................................................................................ Pàg. 20 * Diccionaris consulta ........................................................................................ Pàg. 21

4

2.- MODEL GLOBAL Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 243.- CONDICIÓ: c, t, v. La tercera (III) esfera canònica de variables cernent, tensió i voltant recull els diferents estats que condicionen (“Condició”) la captació de la realitat: estats: d’embriaguesa, desitjós, obligat, prodigiós, foll, astut, convencional i rar. És formada segons la distribució de la tercera esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 243.53.- FOLLIA: +c, -t, -v.

5

243.53.00.- Categoria: FOLLIA . FOL (TEO-SUB-PLA) 243.53.01.- Definicions curtes: Ment vivencial plàsmica. Discerniment intens involutiu. Enteniment exaltat fora mida. Ment que està més enllà de les convencions i obligacions. Intel·ligència plàsmica. 243.53.02.- Etimologia: “Foll”: “mancat de raó, que la té pertorbada”, “desenraonat”, “desassenyat”, “orat”, “boig”, “dement”, “rabiós” (“gos foll”), “dolent”, “perillós”, “verinós” (“bolet foll”), prové del llatí follis “bossa”, “sac”, “sac buit”, “manxa en forma de sac” (castellà: fuelle), “pilota inflada i buida per dins” i, en època baixa del llatí, “buidor mental”, “cap buit”, “home fatu o boig”, “neci”, “va”, “boig”. Derivats: “follet”, “fol·licular”. Arrel indoeuropea: *bhleu-. 1.- Llatí: a més fleo “plorar”, fluo “fluir”, flo, flare “bufar”. Derivats: folliculus “sac petit”, “vesícula”, flumen “riu”, fluctus “fluctuació”. 2.- Romànics: francès: fou “foll”, occità: fol “foll”, italià: folle “foll”, portuguès: fole “sac”. 3.- Cèltic: britó: ffall “gros”, “corpulent”, gal: bulga “sac de cuiro”, irlandès: bolg “sac”, “ventre”. 4.- Germànic: “inflat bufant”: vell islandès: bollr “pilota”, belja “inflar”, “mugir”, bolgenn “inflat”, bylia “ressonar amb força”, vell alt alemany: ballo “pilota” , bolla “bombolla d’aigua”, bellan “bordar”, blaen, blasan “bufar”, vell anglès: blawan “bufar”, gòtic: balgs “manxa”. 5.- Grec: fýsa “manxa” (derivat: “enfisema”), fládein, pafládso “bullir”, “inflar-se”, flýo “vessar”, “bullir”, “inflar-se de greix”, flýktaina “ampolla”, floío “estic inflat”, fléo “abundar” flénafos “xerradissa”. 6.- Lituà: puste “bombolla”, pusti “bufar”, balsas “veu”, bilóti “parlar”; letó: biluot “plorar”. 7.- Vell eslau bljujo “jo escupo”, servi: blüjjem “jo vomito”. 8.- Sànscrit: bhasati “ell borda”, bhasate “ell parla”.

243.53.03.- Història filosòfica: 243.53.03.01.- Mania, manía (Plató: “Fedre” 244a – 245c). Bogeria i raó (Foucault: “Història de la follia a l’edat clàssica” 1966)). Morïa (I C 1, 18) i (Erasmus: “Encomi de la follia o lloança de l’estultícia”). Extravagància. Absurd (Kierkegaard, Sartre, Camus, Beckett, etc.). Cesare Lombroso “Geni i follia” 1864.

6

243.53.03.02.- En general, la concepció més estesa sobre la follia remet a la privació del judici o a l’ús de la raó. Així mateix, es tractaria d’un determinat comportament que refusa les normes socials preestablertes, el que històricament s’ha interpretat com la desviació de la norma, a causa d’un desequilibri mental, pel qual un home o una dona patia deliris malaltissos, impropis del funcionament normal de la raó, i que s’identificava per la realització d’actes estranys i destructius. Els símptomes de malalties inexplicables com l’epilèpsia i d’altres, foren també titllades de bogeria, doncs no se’n coneixia ni l’origen ni la manera de refrenar-les. Fins a l’aparició de la “nosologia” (ciència que té per objecte descriure, explicar, diferenciar i classificar l’àmplia varietat de malalties i processos patològics existents), aquestes variacions respecte la norma no estaven ben definides i mentre certes conductes eren considerades extravagants en alguns països, èpoques i segons les circumstàncies socials del subjecte, aquestes mateixes conductes es percebien com a follia, en d’altres. En tots els casos, emperò, l’afectat mostra una conducta que s’allunya de la normalitat d’una manera determinada, raó per la qual queden desplaçats del seu entorn social.

Freqüentment es manifesta com una pèrdua de control, on els sentiments es mostren de manera desinhibida. La conducta es desplaça fora d’allò racional i les conseqüències dels propis actes no es tenen en compte. La diferència entre allò real i allò irreal pot desaparèixer, veient-se pertorbada la percepció de la realitat, fins al punt de patir al·lucinacions, ja visuals o auditives.

Les característiques perceptives de la follia abasten una gran àrea entre l’activitat frenètica (hiperactivitat) i la catatònia. Els maníacs, per exemple, pateixen un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l’estat anímic que forma part d’un trastorn encara més ampli: trastorn bipolar (piromania, cleptomania, etc). Els depressius pateixen un estat d’abatiment i infelicitat, transitori o permanent, minvant la seva potencialitat i debilitant la seva base de sustentació afectiva, desplaçant el seu eix d’acció usual. Els apàtics estan mancats d’emoció, motivació o entusiasme.

Sovint es donen disfuncions en les capacitats comunicatives, de manera que poden disminuir la intel·ligibilitat del discurs i poden assemblar-se a la parla d’un nen petit: repetició de porcions de frases; parlar amb rimes simples, onomatopeies, cantar cançons infantils...

Tradicionalment es considerava la follia com una conseqüència de les maniobres

sobrenaturals o netament demoníaques. També es pensava que actuava en l’home com a càstig diví pels seus pecats.

En la mitologia grega hi trobem molts exemples de conseqüències catastròfiques de la follia, tots amb una finalitat didàctica: Heracles matà als seus fills; Àjax el Gran va massacrar un ramat d’ovelles en confondre-les amb els líders aqueus després d’una discussió amb Ulisses; el rei Licurg de Tràcia va confondre al seu fill amb una hidra, símbol de Dionís, el culte del qual havia prohibit... Representen, tots ells, càstigs dels déus degut a desobediències i com a prova del seu poder sobre els homes, capaços, fins i tot, de fer matar els seus fills, com en el cas de Medea.

La por a allò desconegut ha estat el motiu principal de l’aïllament dels considerats folls, fins al punt que, tant en el període hel·lenístic com en l’Edat Mitjana,

7

els leprosos passaren a ser una imatge diferent de la por. Temuts i repudiats pels demés, eren exclosos i tancats en leproseries mantingudes per l’estat.

Un cop desapareguda la lepra, el seu lloc l’ocuparen les malalties venèries. Durant el Renaixement, la follia ressorgeix com una nova encarnació del mal.

Serà en aquest moment en que apareix la denominada “stultifera navis” (nau dels bojos), representant l’existència errant dels bojos. Aquesta nau fou utilitzada per a eliminar del territori a aquests éssers molestos que posaven en perill els ciutadans.

A partir de l’humanisme i d’Erasme de Rotterdam, la follia passa ser part directa de la raó i una denúncia de la forma general de la crítica. Ara és la bogeria la que analitza i jutja la raó, doncs resulta ser més real que aquell “mirall de sí mateix” o “còpia d’una còpia”, ja que l’autèntica realitat ha estat vetada als ulls humans.

En l’ “Elogi de la follia”, Erasme ens diu: “la bogeria es l’ingredient ideal que ha de fer que els homes posin en dubte la “veritat” declarada per alguns, ja que es qualitat dels estults els ser francs i veraços”; i també: “la bogeria no pot existir sense la raó, ja que només si aquesta última és capaç de reconèixer la primera, pren consciència de sí mateixa i de la vertadera importància de les coses”.

Els papers s’inverteixen i deixen veure que una no podria sobreviure sense l’altra, doncs ambdues són una mateixa cosa que, en determinats moments, es desdobla per a revalidar la seva necessària presència en el món.

Només a partir del segle XVII es dominarà la bogeria a través del tancament, amb l’anomenat “Hospital dels bojos”, on la raó vencerà per mitjà de la violència.

Al segle XX prendrà força la psiquiatria i l’ús recorrent de medicaments per a modificar els estats emocionals i conductuals d’una manera química.

Sigmund Freud, reprenent els estudis fets per Artemiodor i Heròfil de Calcedonia al segle II d. C, contribuirà al tractament de la follia per mitjà de la psicoanàlisi, buscant l’origen de les patologies i la manera de superar-les, més enllà de la petita “dosi” de calmants que ofereix la psiquiatria.

Irracional; absurd; extravagància; aïllament; descontrol; paroxisme; alteració.

8

243.53.04.- Nucli: Follia: Aquesta categoria, darrere manifestacions sovint iguals, amaga dues causes (±) diferents: en sentit pejoratiu (-) (moría gr.), es refereix a la malaltia resultat d’un mal funcionament o d’una desestructuració del cervell i, en sentit favorable (+) (manía gr.), es refereix a la suprema llibertat de pensament, inspiració, deliri, etc., que supera zones bloquejades per natura, cultura o religió. En el primer cas (-) trobem totes les varietats neuròtiques i psicòtiques descrites en la neuropsiquiatria, des de les més superficials i populars: “tocat de l’ala”, “tocat del bolet”, “li falta un bull”, “està mal del cap”, “oligofrènic”, “disminuït mental”, “subnormal”, “guillat”, “trastocat”, “orat”, “forassenyat”, “eixelebrat”, “totxo”, “enze”, “neci”, “estult”, tot passant per pertorbacions mitjanes: “angoixat”, “histèric”, “fòbic”, “obsessiu”, “neurastènic”, “depressiu”, “hipocondríac”, fins a les més greus: “psicòpata orgànic o tòxic”, “maníaco-depressiu, circular o bipolar”, “esquizofrènic”, “senil”, etc. D’antuvi cal recordar que ens movem en el terreny governat pel principi de sí contradicció. La ment pot esclatar, en el vessant malaltís més perillós, si s’entesta en cercar lògica no contradictòria a les manifestacions de la Follia. Cal abandonar-se al goig de saltar a voreres cada cop més allunyades, tot negant amb decisió la vorera de la qual arrenca cada salt. Ací parlarem de la Follia en sentit positiu. Està situada (30º), entre l’èxit i la “Glòria” d’aquest món (Follia fenomènica) i l’abandó en “Tiàmat” de l’altre món (Follia noümènica). A diferència de la “Bellesa” mundana que cerca l’“Harmonia”, la “Glòria” plàsmica voreja els límits abismals del “Sublim”. Quan es trenquen els límits, a la recerca d’una “Glòria” insaciable, o ens abandonem inconsideradament en els braços de l’èxit, es pot caure en la Follia. És l’inici d’un deixament mental que fa relliscar fins a “Tiàmat” on el boig perd radicalment la pròpia personalitat. O a la inversa, quan ens abandonem, sense previsions ni prudències, en els braços maternals de la “Tiàmat” còsmica, de primer en neix la Follia i, a continuació, la inspiració còsmica pot portar a l’èxit i a la glòria en aquest món. Pau de Tars parla de la niciesa d’aquest món que és saviesa de Déu i de la saviesa d’aquest món que és niciesa per Déu (I C 2-3). En aquesta dimensió (parença), doncs, veiem dues posicions extremes: el foll gloriós enganxat en aquest món i el foll tiàmatic segrestat en l’altre món. Naturalment hi ha totes les follies intermèdies possibles. La Follia té moltes altres dimensions equidistants de GLO-TIA. En la dimensió cernent teòrico-pràctica, cal dir que de la Follia teòrica (55º) poden sortir grans idees noves, principis, lleis, tant científiques (ANA 66º) com sàvies (SIN 66º). I, també, cal dir que de la Follia pràctica (FEL 35º) poden sortir la “Felicitat” i el plaer (EBR). Recordem el quadre clàssic de les diferents drogues de la “Felicitat”, explicat en aquesta categoria (236.29.04.00). En la dimensió tensió objectivo-subjectiva, cal dir que la Follia subjectiva (55º) conforma el subjecte singular pertorbat, dotat d’“estats” (inestabilitats) anormals o paranormals de consciència, que pot configurar tant un artista fora de sèrie (ART 66º) com un sant eximi (MTP 66º). Com també cal dir que de la Follia objectivada (CAV 35º) poden sortir la “Caovisió” o deliri (“Jo sóc Déu”, “jo sóc Napoleó”) i l’estranyesa (déjà vu, jamais vu) (RAR). I en la dimensió voltant plàsmico-mundana, cal dir que la Follia plàsmica (55º), que amaga al darrere la capacitat de meravellar-se (PRD), ve encarnada per la ingenuïtat, la senzillesa o simplicitat (ximpleria) dels nens i d’alguns savis i sants com Simeó el Boig, els frares menors franciscans de Les Floretes de Sant Francesc o la infància espiritual propugnada per Santa Teresina de Lisieux. En aquest punt ens trobem d’una banda amb

9

els pallassos (ATZ 66º) que parlen i actuen “sense solta ni volta” i de l’altra els humils d’aquest món que passen desapercebuts de tothom (CFN 66º). Com també cal dir que de la Follia mundanitzada (STT 35º), encoberta i múrria, poden sortir els bojos intel·ligents i “Astuts” (AST). Abans de tancar aquest apartat vagin per davant les següents notes: A) Els vells idiomes llatí, grec i sànscrit, deriven, de l’arrel indoeuropea *new-, els termes nuo, neýo, nauti/návate “fer un signe amb un cop de cap afirmatiu (“anuència” cat.) o negatiu (renuencia cast.). Del llatí nuo es deriva numen (cal no confondre’l amb noümen gr.), inicialment també amb el significat de moviment de cap, però després evoluciona de “tendència de l’esperit” a “voluntat divina”, “divinitat” i d’aquí a “inspiració”, “musa”, “lira”, “deliri”. Es tracta de la Follia noümènica. B) Els profetes primers d’Israel, posseïts del numen o de l’esperit, deliraven i el rei Saül i David amb ells (I Sam 19, 20-24) o bé, ja rei, David ho feia sense ells (II Sam 6, 14-16). En tots dos casos la gent els prenia per boigs i se’n burlaven. També Jesús és pres per boig (“Ha perdut el seny!”, Mc 3, 21). Es tracta de la Follia metapsíquica. C) Plató al Fedre s’estén en la descripció encomiàstica i classificació de la Follia (manía gr.), tant sota l’aspecte de possessió divina, com sota l’aspecte d’inspiració amorosa o poètica. Es tracta, respectivament, de les Follies divina i genial. D) És molt conegut L’elogi de la follia (moría gr., stultitia ll.) d’Erasmus de Rotterdam. Allí ell no lloa la Follia sàvia estoica, ans la Follia nècia, ingènua, simple, ximple. Als nens petits els “perdonem” les bogeries: “estirabots”: “angelets de Déu”. Els vells “repapiegen”. No veiem que tots ells són més en un altre món que en aquest? E) L’espiritualitat cristiana recull també aquest aspecte. “Si no us feu com infants...” Ja hem esmentat el franciscanisme i la infància espiritual carmelitana. El gran predicador Bossuet no s’està tampoc de recomanar “l’oració de simplicitat” o “de simple mirada”. F) La malícia, en la no acceptació o en la crítica de la Follia, rau sobretot en la confusió intencionada entre el món de la realitat obligada (OBL) per naturalesa i el món de les conveniències (CNV) establertes pel poder. 0243.53.04.10.- Blaves: 243.53.04.11.- Entre Follia i “Glòria” (FEN). 3.06: - 30 GLO – 60 FEN- 60 ECN – 30 OBL. (53.77) Follia gloriosa: Exaltació. 243.53.04.12.- Entre Follia i “Tiàmat” (NOU). 3.06: - 30 TIA – 60 NOU – 60 ECL – 30 OBL. (53.73) Follia tiamàtica: Confiança. 243.53.04.20.- Verdes - Negres: 243.53.04.21.- Entre Follia i “Teoria”. 2.05: - 55 TEO – 55 CNV – 35 AFI – 35 OBL. (53.02) Follia teòrica: Deliri. 243.53.04.22.- Entre Follia i “Felicitat” (PLA-SUB). 2.05: - 35 FEL – 35 EBR – 55 PRA – 55 OBL. (53.29) Follia feliç: Consciència.

10

243.53.04.23.- Entre Follia i “Plasma” 2.23: - 55 PLA – 55 PRD – 35 SGE – OBL. (53.07) Follia plàsmica: Concepció mental. 243.53.04.24.- Entre Follia i “Sentit” (TEO-SUB). 2.23: - 35 STT – 35 AST – 55 MON – 55 OBL. (53.16) Follia amb sentit: Encert. (“Si l'encerto, l'endevino.”) 243.53.04.25.- Entre Follia i “Subjecte”. 2.18: - 55 SUB – 55 DSG – 35 COS – 35 OBL. (53.05) Follia subjectiva: Idiosincràsia. 243.53.04.26.- Entre Follia i “Caovisió” (TEO-PLA). 2.18: - 35 CAV – 35 RAR – 55 OBJ – 55 OBL. (53.20) Follia caovisiva: Premonició. 243.53.04.30.- Negres – Roges: 243.53.04.31.- Entre Follia i “Anàlisi” (TEO-GLO). 6.03: - 66 ANA – 66 FUN – 48 OBL. (53.11) Follia analítica: Clarividència. 243.53.04.32.- Entre Follia i “Letargia” (PLA-SUB-TIA). 6.03: - 48 LET – 66 AMO – 66 OBL. (53.57) Follia letàrgica: Processos de la “duermevela”. 243.53.04.33.- Entre Follia i “Atzar” (PLA-GLO). 6.40: - 66 ATZ – 66 TEC – 48 OBL. (53.28) Follia atzarosa: Casualitat sincrònica. 243.53.04.34.- Entre Follia i “Mítica” (TEO-SUB-TIA). 6.40: - 48 MIT – 66 CMN - 66 OBL. (53.37) Follia mítica: Heroisme. (Capacitat de ser heroi.) 243.53.04.35.- Entre Follia i “Art” ( SUB-GLO). 6.29: - 66 ART – 66 POL – 48 OBL. (53.24) Follia artística: Febre creadora. 243.53.04.36.- Entre Follia i “Sublimitat” (TEO-PLA-TIA). 6.29: - 48 SLM – 66 MTF – 66 OBL. (53.45) Follia sublim: Do de llengües. 243.53.04.37.- Entre Follia i “Síntesi” (TEO-TIA). 6.07: - 66 SIN – 66 OGN – 48 OBL. (53.12) Follia sintètica: Oracle. 243.53.04.38.- Entre Follia i “Trànsit” (PLA-SUB-GLO). 6.07: - 48 TRS – 66 EXP – 66 OBL. (53.61) Follia en trànsit: "Escriptura mecànica". Transcripció inspirada. 243.53.04.39.- Entre Follia i “Confinament” (PLA-TIA). 6.34: - 66 CFN – 66 ETI – 48 OBL.

11

(53.25) Follia confinada: Engendrament mental del noümen. Concepció de Déu. (Cubell de platja de St. Agustí.) 243.53.04.3A.- Entre Follia i “Estètica” (TEO-SUB-GLO). 6.34: - 48 EST – 66 EXC – 66 OBL. (53.40) Follia estètica: Disseny (moda). 243.53.04.3B.- Entre Follia i “Metapsíquica” (SUB-TIA). 6.26: - 66 MTP – 66 RGN – 48 OBL. (53.21) Follia metapsíquica: Telepatia. 243.53.04.3C.- Entre Follia i “Probabilitat” (TEO-PLA-GLO). 6.26: - 48 PRB – 66 CIE – 66 OBL. (53.48) Follia probable: Sospita, pressentiment, paranoia. Relacions mentals. 243.53.04.40.- Negres: 243.53.04.41.- Entre Follia i “Significat”. 7.12: - 90 SGT – 90 OBL. (53.15) Follia significativa: Assignació mental del metallenguatge. 243.53.04.42.- Entre Follia i “Sentiment”. 7.12: - 90 STM – 90 OBL. (53.13) Follia amb sentiment: Autosuficiència, seguretat en un mateix. 243.53.04.43.- Entre Follia i “Bosó”. 7.45: - 90 BOS – 90 OBL. (53.32) Follia bosònica: Dissolució organitzada virtualment. 243.53.04.44.- Entre Follia i “Intenció”. 7.45: - 90 INT – 90 OBL. (53.30) Follia intencionada: Revolució autoorganitzada. 243.53.04.53.- Entre Follia i “Caos”. 7.19: - 90 CAS – 90 OBL. (53.17) Follia caòtica: Carnaval. 243.53.04.46.- Entre Follia i “Cosmovisió”. 7.19: - 90 COV – 90 OBL. (53.19) Follia cosmovisiva: Univers propi. 243.53.04.50.- Blaves: 243.53.04.51.- Entre Follia i “Determinació”. 13.66: - 107 DET – 73 OBL. (53.79) Follia determinada: Intuïció conceptual, científica. 243.53.04.52.- Entre Follia i “Akaixa”. 13.66: - 73 AKA – 107 OBL. (53.65) Follia akàixica: Histèria, exaltació o predominança dins del món mental dels principis femenins. 243.53.04.53.- Entre Follia i “Acció”. 13.64: - 107 ACC – 73 OBL. (53.72) Follia activa: Proliferació primigènia que es dóna als inicis de l’explosió plasmàtica. Gratuïtat?

12

243.53.04.54.- Entre Follia i “Divinitat”. 13.64: - 73 DIV – 107 OBL. (53.74) Follia divina: Intent subjectiu d'expressar clarament una revelació noümènica programada per les lleis universals per devenir: profecia 1. 243.53.04.55.- Entre Follia i “Comunitat”. 13.65: - 107 COM – 73 OBL. (53.70) Follia comunitària: Celebració. 243.53.04.56.- Entre Follia i “Arkhé”. 13.65: - 73 ARK – 107 OBL. (53.76) Follia arcana: Concepció o engendrament mental de principis universals. 243.53.04.57.- Entre Follia i “Arquetip”. 13.62: - 107 ARQ – 73 OBL. (53.75) Follia arquetípica: Expressió ideològica dels arquetips? 243.53.04.58.- Entre Follia i “Passió”. 13.62: - 73 PAS – 107 OBL. (53.69) Follia passional: Alienament feliç. Abandonament d’un mateix a l'abandó? 243.53.04.59.- Entre Follia i “Àpeiron”. 13.61: - 107 APE – 73 OBL. (53.68) Follia apeirònica: Intrepidesa. Gust pel risc. Aventura. Estat mental que provoca l’absència absoluta de referències. Inseguretat, angoixa vital. 243.53.04.5A.- Entre Follia i “Bellesa”. 13.61: - 73 BEL – 107 OBL. (53.78) Follia bella: Barroquisme. 243.53.04.5B.- Entre Follia i “Ecumene”. 13.63: - 107 ECU – 73 OBL. (53.66) Follia ecumènica: 243.53.04.5C.- Entre Follia i “ Indeterminació”. 13.63: - 73 IDT – 107 OBL. (53.80) Follia indeterminada: Divagació. 243.53.04.60.- Roges: 243.53.04.61.- Entre Follia i “ Lògica”. 11.03: - 90 LOG - 90 OBL. (53.39) Follia lògica: Intuïció matemàtica. 243.53.04.62.- Entre Follia i “Mística”. 11.03: - 90 MIS – 90 OBL. (53.33) Follia mística: 243.53.04.63.- Entre Follia i “Ona”. 11.46: - 90 ONA – 90 OBL. (53.64) Follia ondulatòria: Materialització mental, materialització de fets per la força mental. Estat de la ment durant aquests processos. 243.53.04.64.- Entre Follia i “Geni”. 11.46: - 90 GEN – 90 OBL. (53.58) Follia genial: Creació mental. 243.53.04.65.- Entre Follia i “Turbulència”. 11.39: - 90 TRB – 90 OBL. (53.44) Follia turbulenta: Revolta, canvi ràpid i descontrolat. 243.53.04.66.- Entre Follia i “Harmonia”. 11.39: - 90 HAR – 90 OBL.

13

(53.46) Follia harmònica: Simfonia, ploliferació successiva i harmoniosa de visions globals amb sentit propi, de forma descontrolada. 243.53.04.67.- Entre Follia i “Psíquica”. 11.22: - 90 PSI – 90 OBL. (53.36) Follia psíquica: trànsit feliç 243.53.04.68.- Entre Follia i “ Ideica”. 11.22: - 90 IDE – 90 OBL. (53.38) Follia ideica: Revelació filosòfica. 243.53.04.69.- Entre Follia i “Agudesa”. 11.45: - 90 AGU – 90 OBL. (53.62) Follia aguda: Instigació. 243.53.04.6A.- Entre Follia i “Orgó”. 11.45: - 90 ORG – 90 OBL. (53.60) Follia orgónica: Sublimitat confinada? 243.53.04.6B.- Entre Follia i “Precisió”. 11.28: - 90 PCS – 90 OBL. (53.47) Follia precisa: Psicosis. 243.53.04.6C.- Entre Follia i “Magma”. 11.28: - 90 MGM – 90 OBL. (53.41) Follia magmàtica: Concepció íntima de Déu. 243.53.05.- Antiterme: 30º: GLO, TIA 35º: FEL, CAV, STT. 48º: LET, TRS, PRB, SLM, EST, MIT. 55º: TEO, SUB, PLA. 66º: ANA, SIN, MTP, ART, CFN, ATZ. 71º: AST, EBR, RAR. 73º: BEL, PAS, IDT, DIV, ARK, AKA. 90º: FEN, NOU, INT, BOS, STM, SGT, CAS, COV, LOG, MIS, PSI, IDE, PCS, MGM, TRB, HAR, AGU, ORG, ONA, GEN. 107º: APE, ARQ, ECU, ACC, COM, DET. 109º: DSG, CNV, PRD. 114º: EXC, EXP, CIE, CMN, MTF, AMO. 125º: PRA, OBJ, MON. 132º: POL, FUN, TEC, OGN, RGN, ETI. 145º: COS, AFI, SGE. 150º: ECN, ECL. 180º: OBL.

14

243.53.06.- Núvol d’afins: Bogeria. Extravagància. Absurd. Mania. Paroxisme. Al·lucinació. Exaltació. Eufòria. 243.53.06.- Salt als veïns propers: (35º FEL/2.05/TEO 55º) (35º CAV/2.18/SUB 55º) (35º STT/2.23/PLA 55º) (30º GLO/3.06/TIA 30º) (66º ANA/6.03/LET 48º) (66º SIN/6.07/TRS 48º) (66º MTP/6.26/PRB 48º) (66º ART/6.29/SLM 48º) (66º CFN/6.34/EST 48º) (66º ATZ/6.40/MIT 48º) 243.53.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º SGT/7.12/STM 90º) (90º CAS/7.19/COV 90º) (90º BOS/7.45/INT 90º) (90º LOG/11.03/MIS 90º) (90º IDE/11.22/PSI 90º) (90º PCS/11.28/MGM 90º) (90º HAR/11.39/TRB 90º) (90º AGU/11.45/ORG 90º) (90º ONA/11.46/GEN 90º) (73º BEL/13.61/APE 107º) (73º PAS/13.62/ARQ 107º) (73º IDT/13.63/ECU 107º) (73º DIV/13.64/ACC 107º) (73º ARK/13.65/COM 107º) (73º AKA /13.66/DET 107º) 243.53.07.- Sociolingüística Enteniment exaltat fora mida. Ment que està més enllà de les convencions i obligacions. Denominació antiga i imprecisa d’alguns trastorns mentals, actualment bandejada del llenguatge mèdic. Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal. Cornada. Ball rodó fet a la plaça en diades de gresca. Estat de la persona que ha perdut la raó, bogeria

15

243.53.08.- Figures: 243.53.08.01.- Símbol de FOL:

243.53.08.02.- Aurèola de FOL:

16

243.53.09.- Texts afins: 243.53.09.01.- XXII. SOCR. – “... I cal dir-lo així: és mentida aquell discurs que afirma: en presència de l’enamorat cal atorgar el favor més aviat a l’indiferent, perquè aquell és un foll, i aquest té l’ús de la raó. Si qualsevol mena de follia fos senzillament un mal, la dita en qüestió fóra encertada, però resulta que els màxims dels béns ens vénen per una follia fornida, això sí, per un do divinal(71). Perquè tant la profetessa de Delfos(72) com les sacerdotesses de Dodona(73) en estat de bogeria han fet bells i grans beneficis, tant per a persones privades com per a institucions públiques, a Grècia; en estat normal, al contrari, quasi res en absolut(74). I si parléssim de la Sibil· la(75) i d’altres que han emprat un do diví de profecia i han profetitzat a molts moltes coses i els han adreçat pel futur, ens allargaríem dient coses que tothom sap. Però s’ho val testimoniar que aquells dels antics que imposaren els noms no van creure ni vergonyosa ni dolenta la follia, perquè aquest art bellíssim pel qual es discerneix el futur, no l’haurien enllaçat amb tal nom, no n’haurien dit bogeria, sinó que atès que la follia és una cosa bella quan s’esdevé per un destí diví, convençuts d’això li haurien mantingut el nom, però la gent d’ara, que no té cap experiència de la bellesa, hi ha introduït la t i li ha aplicat el nom de màntica(76). També als qui amb ajuda d’ocells i d’altres signes, gent molt prudent, feien la recerca del futur, posat que proporcionava a la creença humana per la recta raó el seny i els coneixements, els aplicaren el nom d’averany; els savis d’ara fan el maco afegint-hi una omega i anomenen l’art auguració(77). Però en el grau en què és més perfecta i honorable la màntica que l’auguració (pel que fa al nom era més digne que l’altre, i pel que fa a l’obra era més digna que l’altra) en el mateix grau els antics testifiquen que la follia que ve d’un déu és més perfecta i honorable que el seny produït entre els homes(78). Però les malalties i penalitats màximes, sorgides en certs llinatges(79), com sigui, d’antigues còleres(80), originaren una follia profètica(81) que trobà el seu alliberament en el recurs a pregueres i a l’adoració dels déus. D’aquí en sorgiren eixarms i ritus que feren incòlumes els afectats per ella pel temps present i pel futur(82), i ella encertà la solució pel foll que ho era com cal retingut pels mals presents(83). La tercera follia ve de les Muses i és un instint diví que agafa l’ànima tendra i intacta, la desvetlla i la posseeix quant a odes i a les altres menes de poemes; aquesta ha agençat infinites obres dels antics i educa els seus successors. El qui sense el concurs de la follia de les Muses prevé a les portes de la poesia, convençut que solament l’art el farà prou poeta, aquest no arribarà a terme, i la poesia feta per un home assenyat s’esvairà davant de la feta pel posseït d’aquella follia(84).”

XXIII. “Tot això i encara més belles coses et podria dir provinents de la follia que ve dels déus. De manera que no cal que això ens esveri, i que cap raonament ens terroritzi baladrejant que cal preferir l’amic assenyat a l’insensat, sinó que aquesta follia quan s’hagi demostrat davant de l’altra, que s’emporti el premi: l’amor és enviat pels déus però no perquè rendeixi un benefici a cap dels dos enamorats. A nosaltres, al nostre torn, ens correspon demostrar el contrari, que aquesta follia(85) ens ha estat concedida pels déus per la nostra més gran felicitat; la demostració serà increïble per als homes alambinats, però creïble pels savis...”

NOTES: 71. (Fragment) “Per un do diví” és la traducció exacta. El Dr. Gil tradueix: “por divina donación”, el Dr. Lledó: “es un don que los dioses otorgan”, Schleiermacher: Nun aber entstehen uns die grössten

17

Güter aus einem Wahnsinn der jedoch durch göttliche Gunst wird verliehen. “ E. E. DODDS, Los griegos y lo irracional” tradueix: “Nuestras mayores bendiciones nos vienen por medio de la locura”. - Segons Dodds, fou tan paradoxal en temps dels grecs com ara. 72. Sobre Delfos, vegeu Dodds: Los griegos y lo irracional, pàgina 219. 73. Dodona, a la costa de l’Epir. Un roure centenari presagiava pel remor de les seves fulles sacsejades pel vent. Plató parla aquí de sacerdotesses, però més habitualment es parla dels seus sacerdots (els sel· lis) que interpretaven descalços els oracles. 74. La idea es repeteix exactament en el Timeu 71e. 75. Era la sibil· la d’Eritrea. 76. La diferència entre els mots µοντικτ i µανια a l’arrel és només d’una t, però etimològicament les paraules tenen poc a veure. 77. Un altre joc de paraules absolutament intraduïble. Dos termes en grec que volen dir el mateix que augur en llatí, l’endevinador per ocells. 78. (Fragment). Aquí la sintaxi és complicada. 79. Llinatges prou coneguts, com els labdàciddes, els tintàrides, els pelòpides... 80. El text grec recorda un text d’Eurípides. 81. És la segona mena de follia. 82. (Fragment). Fr. Pfister, distingia en el text dues follies, la del subjecte, patològica, i una altra divina, la del sacerdot... “el qui està en contacte amb la bogeria del sacerdot”; veia aquí un fenomen de guarició per contacte. 83. Probable al· lusió a ritus coribàntics curatius. 84. Píndar, pean 10, diu: “Els esperits dels homes són cecs quan prescindeixen de l’ajuda de les verges de l’Helicó per explorar la ruta profunda de la saviesa.” El mateix Plató ha tractat diverses vegades de la inspiració poètica, Ió 534b, 536c, en el Menó, 98b ss.,: Apologia 22b-c. A tots aquests llocs la nota distintiva del veritable poeta és trobar-se fora de sí, sentir-se posseït. 85. τοδε és un acusatiu que depèn de δειεας; el subjecte continua essent la follia que ve dels déus... * Els subratllats han estat fets per Lluís M. Xirinacs.

Plató. FEDRE. DIÀLEGS. Vol. IX. Pàg. 70, 71, 72 i 73 Text revisat i traducció de Manuel Balasch. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1988. 243.53.09.02.- “Em pregunteu com em vaig tornar foll. Succeí així:

Un dia, molt abans que naixessin molts déus, em vaig despertar d’un son profund i vaig descobrir que m’havien robat totes les meves màscares –sí; les set màscares que jo mateix m’havia confeccionat, i que havia portat en set vides distintes-; vaig córrer sense màscara pels carrers plens de gent, cridant:

- Lladres! Lladres! Maleïts lladres! Homes i dones es reien de mi, i en veure’m, algunes persones, esglaiades, van córrer a refugiar-se a casa seva. I quan vaig arribar a la plaça del mercat, un jove, dret al terrat de casa seva, assenyalant-me cridà:

- Mirin! És un foll! Vaig alçar el cap per veure qui cridava, i per primera vegada el sol besà el meu rostre nu, i la meva ànima s’inflamà d’amor al sol, i ja no vaig voler tenir màscares. I com si estigués pres en trànsit, vaig cridar:

- Beneïts! Beneïts siguin els lladres que m’han robat les màscares! Així va ser com em vaig convertir en un foll. I en la meva follia he trobat la llibertat i la seguretat; la llibertat de la solitud i la seguretat de no ser comprès, ja que els qui ens comprenen esclavitzen una part del nostre ésser.

18

Però no deixeu que m’envaneixi massa de la meva seguretat; ni tan sols el lladre empresonat es troba estalvi d’un altre lladre.”

Gibran, Khalil, EL LOCO. Pág. 9 i 10.

Col. Musa Ediciones Teorema. Barcelona, 1983.

19

243.53.10.- Obra plàstica afí:

Antonin Artaud AUTORETRAT

20

243.53.11.- Dades tècniques: c = 0.09188814923696535240 p = 0.00000000000000000000 t = -0.09188814923696535240 v = -0.09188814923696535240 243.53.12.- Test / Qüestionari: 243.53.12.01. TEO – SUB – PLA

243.53.12.02. STT – PLA

CAV – SUB

FEL – TEO

21

243.53.12.03. FOL

Lluís Maria Xirinacs Damians. FOLLIA . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.