Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

ASTÚCIA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: ASTÚCIA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, CONDICIÓ .................................................. Pàg. 4 - Categoria: ASTÚCIA * Definicions curtes .............................................................................................. Pàg. 5 * Etimologia ......................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica .............................................................................................. Pàg. 5 * Nucli .................................................................................................................. Pàg. 6 * Antitermes ........................................................................................................ Pàg. 11 * Núvol d’afins .................................................................................................... Pàg. 11 * Sociolingüística ................................................................................................ Pàg. 12 * Figures .............................................................................................................. Pàg. 13 * Texts afins ........................................................................................................ Pàg. 14 * Obra plàstica afí ............................................................................................... Pàg. 16 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 17 * Test / Qüestionari .............................................................................................. Pàg. 17 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 18

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 243.- CONDICIÓ: c, t, v. La tercera (III) esfera canònica de variables cernent, tensió i voltant recull els diferents estats que condicionen (“Condició”) la captació de la realitat: estats: d’embriaguesa, desitjós, obligat, prodigiós, foll, astut, convencional i rar. És formada segons la distribució de la tercera esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 243.54.- ASTÚCIA: +c, -t, +v

5

243.54.00.- Categoria: ASTÚCIA . AST (TEO-SUB-MON) 243.54.01.- Definicions curtes: Ment vivencial mundana. Discerniment intens evolutiu. Veure o fer veure allò que convé. Habilitat i enginy per enganyar o evitar l’engany. Capacitat de maniobra. Intel·ligència mundana. 243.54.02.- Etimologia: 1.- Del llatí astutus “astut”, “hàbil”. Derivat d’ astus “astúcia”, “arteria”, “picardia”, “habilitat”, “trampa”, “ardit”, “estratagema”, “giny”. 2.- Irlandès ansud. Gal·lès astut. 3.-En grec, s’usa una altra arrel de la que surt: panourgós, panourgía “disposat a tot”, “capaç de fer qualsevol cosa”, “que pot sortir per on menys te l’esperes”, “astut”, “sagaç”, “prudent”, “discret”, “enginyós”, “malvat”, “actiu”, “hipòcrita”, “murri”. Compost de pan- “tot” i -érgon “acció”. S’oposa a aplótes “simplicitat”, “ximpleria”, “follia”: (AST - 35º - STT- 35º - FOL) 4’.- En hebreu, ‘orem, ‘ormah. “astúcia”, “engany”, “mentida”, “prudència”, “sagacitat”, “intel·ligència”, “traïdoria”. 243.54.03.- Història filosòfica: Prudència, frónesis (Plató). Sagacitat. Enginy. Arts. “Mà esquerra”. Diplomàcia. Picardia. Capacitat de maniobra. Die List der Vernunft (Hegel). Hegel denomina “Astúcia de la raó” al fet que la Idea universal utilitza en la història les passions dels homes com instruments seus i els fa desgastar-se i consumir-se per als seus propis fins. “La Idea paga el tribut de l’existència i de la caducitat, no de la seva butxaca, ans amb les passions dels individus [DIV – 60º - SUB – 60º - PAS]. Calia que Cèsar complís allò que era necessari per a destruir la decrèpita llibertat; la seva persona va sucumbir en la lluita, tanmateix allò que era necessari romangué: la llibertat segons la Idea jeia més profundament que l’esdevenir extern”.

6

243.54.04.- Nucli: Astúcia: Prudència Jesús diu: “Sigueu astuts (prudents, savis, intel·ligents) com les serps i purs (íntegres, intactes, innocents) com els coloms” (Mt 10, 16). Els predicadors cristians solen ometre el comentari de la primera part de la frase... per prudència. El terme “prudència” és més prudent que el terme astúcia. Les jerarquies eclesiàstiques es reserven la sagacitat, l’ Astúcia mundana, per a elles i tracten de mantenir el poble (laos), els laics, en la santa ingenuïtat i simplicitat plàsmiques dels ximplets (FOL). En l’antiguitat la saviesa (SIN) era vista com prudència mundana, com Astúcia, com el suprem do dels governants, sovint, sota la forma de serp. El Faraó lluïa sobre el seu cap la serp de la saviesa/Astúcia. En els escrits bíblics arcaics, influenciats positivament per la potent cultura egípcia veïna, l’astúcia de la serp és ben vista, lloada i utilitzada. L’arbre de la Ciència (Saviesa, Coneixement) del Bé i del Mal (dels dos, no només del mal, com es veurà després) (Gn 2, 9), al Jardí de l’Edèn, és habitat per la Serp de l’Astúcia (Gn 3, 1), la Coneixedora del Bé i del Mal, aquella que estava més enllà del Bé i del Mal, la qual volia deïficar, fer transcendents Adam i Eva, com ho feia amb els faraons de l’Egipte. Moisès (aprox. 1200 aC) alçarà en el desert la Serp salvadora del poble (Nb 21, 4-9). El rei Salomó (aprox. 940 aC.) passarà a la història com el rei savi/astut per excel·lència, amb fama internacional, autor (suposat) de molts llibres sapiencials de la Bíblia. Vaja!, talment un “faraó” d’Israel. En temps del rei Ezequies (aprox. 680 aC.) encara hi havia el Serpent d’aram que Moisès havia fabricat en el desert, dreçat ara davant el Temple de Jerusalem. Ezequiel (aprox. 600 aC.) veurà el rei de Tir com amarat en la mateixa saviesa astuta divinitzadora (Ez 28, 2-7). I, finalment Jesús, -ingènuament?- ens diu que cal ser astuts com les serps i ingenus com els coloms. En canvi, ja molt abans, quan el judaisme intenta fer-se fort davant les religions dels dos gegants Egipte i Babilònia, els escriptors sagrats consignen la criminalització de la Serp, de l’Astúcia i són substituïdes per una prudència i per una saviesa innòcues i benpensants. Ja no es tracta del transcendiment contradictori del Bé i del Mal, ans de l’opció declarada a favor del bé... segons ells el creuen per a llurs conveniències. Les tradicions pietistes jueva i cristiana seguiran aquesta línia, degradada i merament superficial, de substitució de l’Astúcia transcendent per una prudència bona, d’una banda, i una perfídia dolenta, de l’altra, més fenomèniques (bé/mal) que noümèniques (absolut). Avui, en l’àmbit jurídic només es conserva aquest significat i en el vessant pejoratiu, com a circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en l’ús d’un ardit o artifici d’una certa importància i idoneïtat, que facilita la comissió del delicte. Pràcticament totes les antigues teogonies i mitologies són titllades modernament de politeistes. Ens sembla un judici erroni. Els antics eren més animistes que teològics personalistes. Tots creien en una ànima d’ànimes comuna. No en una unitat –monoteisme-, ni en una pluralitat –politeisme-, ni en una absència de divinitat -ateisme-, ans en una ànima unió i síntesi de totes les ànimes, àngels, déus, semidéus, genis, sants... Per això aquí nosaltres tenim una categoria dedicada a la “Divinitat” i no a Déu. I si inicialment es tractava d’entitats còsmiques (Oceà, Caos, Sol, Nit) i després d’entitats personals subjectives (Osiris, Enlil, Dionysos, Júpiter...), a poc a poc evolucionà, sobretot a partir dels mites grecs, cap a entitats abstractes objectives (Eros o l’Amor, Afrodita o l’Erotisme, Nèmesis o la Venjança, Apol·lo o la Bellesa). Segons Hesíode, Estígia, filla d’Oceà i Tetis, tingué quatre fills: el Zel, la Victòria, el Poder i la Força. En tot cas, les relacions entre els déus subjectius o personalitzats estan amarades

7

d’intrigues, de trampes, de mentides, en resum d’Astúcia, la relació sàvia (SIN) i perspicaç (ANA), no entre estructures (“Lògica” i “ Ideica” o raó no contradictòria), ans entre persones (“Estètica” i “ Mítica”o intel·ligència sí contradictòria), tant que l’ Astúcia esdevé mitjà de comunicació essencial entre els éssers divins. En el Globàlium, Astúcia oscil· la entre la “Divinitat” noümènica i la “Bellesa” fenomènica. Si l’apropament a la “Divinitat” palesa la naturalesa misteriosa de la transcendència, com es palesa en la tragèdia primera grega, que encara es troba en l’obra d’Èsquil, l’apropament a la “Bellesa” palesa la naturalesa diàfana de la quotidianitat, com es palesa en la tragèdia “nova” grega, la qual es troba plenament en l’obra d’Eurípides. L’Astúcia bella es mostra en els lluïts jocs de paraules, en les paradoxes felices, en les fal·làcies múrries, en les belles metàfores, en els ocurrents acudits, en les enganyoses fintes, etc. Joc mental teòric sorprenent, d’una banda, i intel·ligència interessada pràctica, de l’altra (RAR – 55º - TEO – 55º - AST – 35º - INT – 35º - DSG – 55º - PRA). Joc subjectiu embriagador, d’una banda, i encertada visió de les conveniències objectives, de l’altra (EBR 55º - SUB – 55º - AST – 35º - COV – 35º - CNV – 55º - OBJ). Servitud mundana tenalladora assenyada, d’una banda, i encobriment plàsmic d’una bogeria arrauxada subjacent (OBL – 55º - MON – 55º - AST – 35º - STT – 35º - FOL – 55º - PLA). 243.54.04.10.- Blaves: 243.54.04.11.- Entre Astúcia i “Bellesa” (FEN). 3.07: - 30 BEL – 60 FEN- 60 ACC – 30 PRD. (54.78) Astúcia bella: Artificiositat. 243.54.04.12.- Entre Astúcia i “Divinitat” (NOU). 3.07: - 30 DIV – 60 NOU – 60 APE – 30 PRD. (54.74) Astúcia divina: Discerniment. 243.54.04.20.- Verdes - Negres: 243.54.04.21.- Entre Astúcia i “Teoria”. 2.06: - 55 TEO – 55 RAR – 35 BOS – 35 PRD. (54.02) Astúcia teòrica: Drecera conceptual. 243.54.04.22.- Entre Astúcia i “Intenció” (SUB-MON). 2.06: - 35 INT – 35 DSG – 55 PRA – 55 PRD. (54.30) Astúcia intencionada: Estratègia. 243.54.04.23.- Entre Astúcia i “Subjecte” 2.17: - 55 SUB – 55 EBR – 35 CAS – PRD. (54.05) Astúcia subjectiva: Temptació. 243.54.04.24.- Entre Astúcia i “Cosmovisió” (TEO-MON). 2.17: - 35 COV – 35 CNV – 55 OBJ – 55 PRD. (54.19) Astúcia cosmovisiva: Concepte de destí.

8

243.54.04.25.- Entre Astúcia i “Món”. 2.55: - 55 MON – 55 OBL – 35 SGE – 35 PRD. (54.08) Astúcia mundana: Legitimitat. 243.54.04.26.- Entre Astúcia i “Sentit” (TEO-SUB). 2.55: - 35 STT – 35 FOL – 55 PLA – 55 PRD. (54.16) Astúcia amb sentit: Intel·ligència. 243.54.04.30.- Negres – Roges: 243.54.04.31.- Entre Astúcia i “Anàlisi” (TEO-BEL). 6.02: - 66 ANA – 66 ONA – 48 PRD. (54.11) Astúcia analítica: Enginy. 243.54.04.32.- Entre Astúcia i “Geni” (SUB-MON-DIV). 6.02: - 48 GEN – 66 AMO – 66 PRD. (54.58) Astúcia genial: Recurs creatiu. 243.54.04.33.- Entre Astúcia i “Art” ( SUB-BEL). 6.32: - 66 ART – 66 TRB – 48 PRD. (54.24) Astúcia artística: Seducció. 243.54.04.34.- Entre Astúcia i “Harmonia” (TEO-MON-DIV). 6.32: - 48 HAR – 66 MTF - 66 PRD. (54.46) Astúcia harmònica: Revelació. 243.54.04.35.- Entre Astúcia i “Exactitud” (MON-BEL). 6.33: - 66 EXC – 66 TEC – 48 PRD. (54.27) Astúcia exacta: Poder legislatiu. 243.54.04.36.- Entre Astúcia i “Mítica” (TEO-SUB-DIV). 6.33: - 48 MIT – 66 CFN – 66 PRD. (54.37) Astúcia mítica: Divinitat personal. 243.54.04.37.- Entre Astúcia i “Síntesi” (TEO-DIV). 6.06: - 66 SIN – 66 ORG – 48 PRD. (54.12) Astúcia sintètica: Il· luminació. 243.54.04.38.- Entre Astúcia i “Agudesa” (SUB-MON-BEL). 6.06: - 48 AGU – 66 EXP – 66 PRD. (54.62) Astúcia aguda: Talent. 243.54.04.39.- Entre Astúcia i “Metapsíquica” (SUB-DIV). 6.27: - 66 MTP – 66 MGM – 48 PRD. (54.22) Astúcia metapsíquica: Semidéu. 243.54.04.3A.- Entre Astúcia i “Precisió” (TEO-MON-BEL). 6.27: - 48 PCS – 66 CIE – 66 PRD. (54.47) Astúcia precisa: Criteri.

9

243.54.04.3B.- Entre Astúcia i “Comunió” (MON-DIV). 6.39: - 66 CMN – 66 ETI – 48 PRD. (54.26) Astúcia comuna: Poder testimonial. 243.54.04.3C.- Entre Astúcia i “Estètica” (TEO-SUB-BEL). 6.39: - 48 EST – 66 ATZ – 66 PRD. (54.40) Astúcia estètica: Bellesa subjectiva, bon gust. 243.54.04.40.- Negres: 243.54.04.41.- Entre Astúcia i “Caovisió”. 7.23: - 90 CAV – 90 PRD. (54.20) Astúcia caovisiva: Follia? 243.54.04.42.- Entre Astúcia i “Cosmos”. 7.23: - 90 COS – 90 PRD. (54.18) Astúcia còsmica: Subjecte públic. 243.54.04.43.- Entre Astúcia i “Felicitat”. 7.44: - 90 FEL – 90 PRD. (54.29) Astúcia feliç: Enlluernament mental ("m'ha deixat enlluernat", "ha estat brillant"). 243.54.04.44.- Entre Astúcia i “Afinitat”. 7.44: - 90 AFI – 90 PRD. (54.31) Astúcia afí: govern (sobretot, si es tripartit...) 243.54.04.54.- Entre Astúcia i “Sentiment”. 7.11: - 90 STM – 90 PRD. (54.13) Astúcia amb sentiment: Resilència. 243.54.04.46.- Entre Astúcia i “Significat”. 7.11: - 90 SGT – 90 PRD. (54.15) Astúcia significativa: Teories d’unificació. 243.54.04.50.- Blaves 243.54.04.51.- Entre Astúcia i “ Indeterminació”. 13.68: - 107 IDT – 73 PRD. (54.80) Astúcia indeterminada: 243.54.04.52.- Entre Astúcia i “Ecumene”. 13.68: - 73 ECU – 107 PRD. (54.66) Astúcia ecumènica: Mediació. 243.54.04.53.- Entre Astúcia i “Passió”. 13.69: - 107 PAS – 73 PRD. (54.69) Astúcia passional: Art transitori. 243.54.04.54.- Entre Astúcia i “Arquetip”. 13.69: - 73 ARQ – 107 PRD. (54.75) Astúcia arquetípica: Harmonia cosmovisiva. Mandala. 243.54.04.55.- Entre Astúcia i “Economia”. 13.67: - 107 ECN – 73 PRD. (54.71) Astúcia econòmica: Exactitud mundana? Comunitat científica i intel·lectual. Previsió. 243.54.04.56.- Entre Astúcia i “Tiàmat”. 13.67: - 73 TIA – 107 PRD.

10

(54.73) Astúcia tiamàtica: Protecció divina. Benaurança. "Malage”. 243.54.04.57.- Entre Astúcia i “Arkhé”. 13.71: - 107 ARK – 73 PRD. (54.76) Astúcia arcana: 243.54.04.58.- Entre Astúcia i “Comunitat”. 13.71: - 73 COM – 107 PRD. (54.70) Astúcia comunitària: Selecció. Capacitat de reconèixer i crear llocs dins d’un conjunt. 243.54.04.59.- Entre Astúcia i “Akaixa”. 13.70: - 107 AKA – 73 PRD. (54.65) Astúcia akàixica: Poder femení. 243.54.04.5A.- Entre Astúcia i “Determinació”. 13.70: - 73 DET – 107 PRD. (54.79) Astúcia determinada: Cosmovisió precisa. Paradigma. 243.54.04.5B.- Entre Astúcia i “Ecologia”. 13.72: - 107 ECL – 73 PRD. (54.67) Astúcia ecològica: Comunió mundana? Consens. 243.54.04.5C.- Entre Astúcia i “Glòria”. 13.72: - 73 GLO – 107 PRD. (54.77) Astúcia gloriosa: Triomf, èxit. 243.54.04.60.- Roges: 243.54.04.61.- Entre Astúcia i “Probabilitat”. 11.29: - 90 PRB - 90 PRD. (54.48) Astúcia probable: 243.54.04.62.- Entre Astúcia i “Regne”. 11.29: - 90 RGN – 90 PRD. (54.42) Astúcia del “Regne”: "Espai" col·lectiu. 243.54.04.63.- Entre Astúcia i “Trànsit”. 11.47: - 90 TRS – 90 PRD. (54.61) Astúcia en trànsit: Honor. 243.54.04.64.- Entre Astúcia i “Organisme”. 11.47: - 90 OGN – 90 PRD. (54.59) Astúcia orgànica: Poder judicial. 243.54.04.65.- Entre Astúcia i “Psíquica”. 11.19: - 90 PSI – 90 PRD. (54.36) Astúcia psíquica: Agudesa artística? "Tirania infantil" (el reietó de la casa). Manipulació inconscient. 243.54.04.66.- Entre Astúcia i “ Ideica”. 11.19: - 90 IDE – 90 PRD. (54.38) Astúcia ideica: Ideals, idealismes. 243.54.04.67.- Entre Astúcia i “Polidesa”. 11.33: - 90 POL – 90 PRD. (54.43) Astúcia polida: Àgora. Decisió. Projecte decidit. 243.54.04.68.- Entre Astúcia i “Sublimitat”. 11.33: - 90 SLM – 90 PRD. (54.45) Astúcia sublim: Cop d'efecte. 243.54.04.69.- Entre Astúcia i “Funció”. 11.48: - 90 FUN – 90 PRD.

11

(54.63) Astúcia funcional: Control legislatiu. 243.54.04.6A.- Entre Astúcia i “ Letargia”. 11.48: - 90 LET – 90 PRD. (54.57) Astúcia letàrgica: Camuflatge. Hibernació. “Montillisme” (no donar-se per al·ludit, tirar pilotes fora, passar desapercebut, fer-se el mort, despistar, escapolir-se). Alienació. 243.54.04.6B.- Entre Astúcia i “ Lògica”. 11.02: - 90 LOG – 90 PRD. (54.39) Astúcia lògica: Lleis físiques i matemàtiques. 243.54.04.6C.- Entre Astúcia i “Mística”. 11.02: - 90 MIS – 90 PRD. (54.37) Astúcia mística: "Camins de Déu." 243.54.05.- Antiterme: 30º: BEL, DIV 35º: INT, COV, STT 48º: GEN, AGU, PCS, HAR, MIT, EST 55º: TEO, SUB, MON 66º: ANA, SIN, MTP, ART, EXC, CMN 70º: FOL, CNV, DSG 73º: TIA, ECU, ARQ, DET, COM, GLO 90º: FEN, NOU, CAV, FEL, STM, COS, AFI, SGT, PRB, LOG, TRS, FUN, PSI, POL, OGN, IDE, SLM, LET, MIS, RGN 107º: ECN, IDT, PAS, AKA, ARK, ECL 110º: RAR, EBR, OBL 114º:ATZ, CIE, EXP, MTF, CFN, AMO 125º: PRA, OBJ, PLA 132º: ONA, TRB, TEC, ETI, MGM, ORG 145º: BOS, CAS, SGE 150º: ACC, APE 180º: PRD 243.54.06.- Núvol d’afins: Prudència. Estratègia. Tàctica. Estratagema. Sagacitat. Perspicàcia. Enginy. Giny. Truc. Trampa. Parany. Habilitat. Arteria. Arts. “Mà esquerra”. Diplomàcia. Picardia. Ficció. Mentida. Engany. Insídia. Perfídia. Artifici. Diplomàcia. Artifici. Ardit. Aguait. Posta. Sotjar. Murrieria. Llestesa. Intel·ligència. Vivesa. Finesa, finor. Gat vell. Mà esquerra. List, Schlauheit (al.). Ruse (fr.). Shrewdness (angl,). 243.54.06.- Salt als veïns propers: (35º INT/2.06/TEO 55º)

12

(35º COV/2.17/SUB 55º) (35º STT/2.23/MON 55º) (30º BEL/3.07/DIV 30º) (48º GEN/6.02/ANA 66º) (48º AGU/6.06/SIN 66º) (48º PCS/ 6.27/MTP 66º) (48º HAR/6.32/ART 66º) (48º MIT/6.33/EXC 66º) (48º EST/6.39/CMN 66º) 243.54.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º STM/7.11/SGT 90º) (90º CAV/7.23/COS 90º) (90º FEL/7.44/AFI 90º) (90º MIS/11.02/LOG 90º) (90º PSI/ 11.19/IDE 90º) (90º RGN/11.29/PRB 90º) (90º POL/11.33/SLM 90º) (90º TRS/11.47/OGN 90º) (90º FUN/11.48/LET 90º) (73º TIA/13.67/ECN 107º) (73º ECU/13.68/IDT 107º) (73º ARQ/13.69/PAS 107º) (73º DET/13.70/AKA 107º) (73º COM/13.71/ARK 107º) (73º GLO/13.72/ECL 107º) 243.54.07.- Sociolingüística: Habilitat i enginy per a enganyar o evitar l’engany. Dret Penal: Circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en l’ús d’un ardit o artifici d’una certa importància i idoneïtat que facilita la comissió del delicte. Hàbil, enginyós per aconseguir qualsevol fi, enganyosament o artificialment.

13

243.54.08.- Figures: 243.54.08.01.- Símbol d’AST:

243.54.08.02.- Aurèola d’AST:

14

243.54.09.- Texts afins: 243.54.09.01.-

La memòria com a resistència En aquests anys d’interludi entre l’agonia del PSOE i la impaciència del Partit Popular per governar, ja han començat els intents de construir una nova memòria política per als espanyols, com era d’esperar. Sembla que, a Espanya, els canvis de govern comporten també un canvi d’era. I la història recent es torna a reescriure a cada ocasió. Vet aquí perquè han aparegut tantes tertúlies i nous tertulians, sobretot a la capital del regne, disposats a reinterpretar el passat, en un exercici d’alternació de consciències polítiques, els precedents del qual se situen a finals dels anys setanta, amb la transició al nou règim democràtic. No ens han d’estranyar aquests afanys. La construcció d’una memòria és precisament el primer objectiu de tot poder per tal de fer oblidar allò que el podria fer aparèixer com a incoherent i feble, i d’accentuar tot allò que li dóna perspectiva de futur i que justifica el seu present. Però és precisament en aquesta hora en què s’inventen noves memòries, que rellegir la premsa amb una certa perspectiva temporal és una acció subversiva, que convida a la resistència. Rellegir premsa és una escola d’escepticisme polític, perquè permet resseguir el procés de la construcció inconfessada de la memòria política present, i ens posa alerta davant les noves empreses polítiques de desmemorització i rememorització. Política de paper hauria d’haver estat una invitació a la resistència davant qui, amb intencions de llop, s’inventa una memòria d’ovella. I és que hi ha una manera perillosa de llegir la premsa: sense tenir una memòria pròpia, crítica i autònoma, que impedeixi que l’actualitat ens reinterpreti diàriament el nostre passat i s’inventi el nostre futur. És a dir, llegir el present sense oposar-hi resistència. I hi ha una manera intel·ligent de llegir la premsa: llegir-la entre línies és recordar que la premsa també té cap, té cor i té butxaca. O que totes les veritats, en premsa, només són mitges veritats. I, en definitiva, que a les bones intencions de no mentir dels uns, cal afegir-hi la intel·ligència de no deixar-se enganyar pels altres. Cardús, Salvador. POLÍTICA DE PAPER. Premsa i poder a Catalunya. 1981- 1992 Pàgines 346 i 347. Edicions La Campana. Barcelona, 1995.

15

243.54.09.02.-

ASTÚCIA -Sentit mundà- És veure allò que hom creu o que vol creure, o bé fer veure allò que a un li convé; amb tàctica sagaç, plantar-se una heura per tapar la paret del seny planer. Habilitat i enginy per enganyar, o bé per evitar l’engany possible; és tenir una mà esquerra en cada mà per fer la maniobra més factible. Sobretot, però, ens cal molta d’ASTÚCIA per suportar aquest món d’absurditat, i atènyer l’ideal o la minúcia que ens pugui fer el conviure molt més grat. L’ASTÚCIA és Sentit: art del Subjecte, remei interior sense prospecte. Juliol del 2006 Josep Colet

16

243.54.10.- Obra plàstica afí:

TIEPOLO. Giovanni Domenico L’ENTRADA DEL CAVALL A TROIA 1760 Oli damunt tela, 38’8 x 66’7

17

243.54.11.- Dades tècniques: c = 0.09188814923696535240 p = 0.00000000000000000000 t = -0.09188814923696535240 v = 0.09188814923696535240 243.54.12.- Test / Qüestionari: 243.54.12.01. TEO – SUB – MON

234.54.12.02. STT-MON

COV – SUB

INT - TEO

18

234.54.12.03 AST

Lluís Maria Xirinacs Damians. ASTÚCIA . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.