Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

PRÀCTICA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: PRÀCTICA Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 03 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Núria Roig Esteve Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, PISSARRA, CERNENT ..................................................... Pàg. 4 - Categoria: PRÀCTICA * Definicions curtes ........................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ....................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ............................................................................................ Pàg. 7 * Nucli ................................................................................................................. Pàg. 8 * Antitermes ........................................................................................................ Pàg. 13 * Núvol d’afins .................................................................................................... Pàg. 13 * Sociolingüística ................................................................................................ Pàg. 14 * Figures .............................................................................................................. Pàg. 15 * Texts afins ........................................................................................................ Pàg. 18 * Obra plàstica afí ............................................................................................... Pàg. 20 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 21 * Test / Qüestionari ............................................................................................. Pàg. 21 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 21

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1) era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 22.- PISSARRA Cal representar la realitat globalment en una pissarra. A tal fi ens cal una pissarra amb tots els punts possibles que s’hi puguin determinar i que permetin configurar les mil formes que pot prendre la realitat. I aquesta pissarra serà global, com ja hem explicat. Serà corba, tancada i regular. Amb una dimensió cartesiana (vertical) la pissarra fóra un simple segment amb dos punts cardinals, els dos extrems. Amb dues dimensions cartesianes (vertical i anteroposterior) la pissarra fóra una circumferència, amb quatre punts cardinals. Si n’hi afegíem una tercera (dreta - esquerra) la pissarra fóra una esfera, amb sis punts cardinals. Però com que treballem amb quatre dimensions, la pissarra resultant serà una hiperesfera, amb vuit punts cardinals. (Fig. 0-1/2) 221.- CERNENT: c De les quatre dimensions cartesianes de la hiperesfera, la primera, cernent (c), té dos sentits: concreció (-), cap a baix (sud), que en tallar la hiperesfera pren el nom de “Pràctica” i discerniment (+), cap a dalt, que en tallar la hiperesfera pren el nom de “Teoria”. 221.01.- PRÀCTICA: -c.

5

221.01.00.- Categoria: PRÀCTICA . PRA 221.01.01.- Definicions curtes: Concerniment. Cernent replegat. La realitat concreta, sencera i dinàmica. Simplicitat radical de la ment humana. Signe amb sentiment. Experiència amorosa. Cosmos caòtic. Tècnica mística. Prodigi desitjat. Ètica psíquica. Obligació embriagadora. Turbulències en el regne. Polidesa en el magma. Acció ecumènica. Economia akàixica. Ecologia apassionada. Àpeiron comunitari. 221.01.02.- Etimologia: Deriva del llatí tardà practice i aquest del grec praktikós, “actiu”, “que obra”, del verb prátto o prásso “obrar”, “complir”, “estar enfeinat”, “acabar”, “fer”, “practicar”, “ocupar-se de”, “reeixir”. En la Ilíada: “anar fins a la fi de”, “travessar”, “esforç subjectiu cap a un acabament”. Derivats: prácsis “activitat pràctica”, “esdeveniment”, “acció”; prágma “acció”, “afer”, “negocis”. Ve de *pra- “executar”, “posar per obra”, que al seu torn deriva de la molt fecunda arrel indoeuropea *pr-, que significa “travessar”: “per”, “per a”, “perforar”, “peri-”, “perímetre”, “peroné”, “pornografia” (de perao, “vendre”, “transferir”, “traficar”), “per-“, “pre-”, “preu”, “pro-”, “port” , “porta”, “pragmàtic”, “praxi”. (Vegin-se les nostres categories “Experiència i “Àpeiron”). 1.- Grec: pérnemi, prathénai “vendre tot transportant a un altre lloc, tot exportant”; prásis “venda”; pórne “prostitució”; péra “a l’altra banda”, “més enllà”, “més tard”, “amb excés”, “d’antuvi”, “límit”, “frontera”; peira “prova”, “assaig”; empeiría “experiència”; peíro “foradar”, “perforar”, “travessar la mar; peróne “fíbula”, “agulla”; poreín “fornir”, “subministrar”, “procurar”; póros “passatge d’un riu, gual, estret”, “pont”, “obertura”, “porus” (“Bòsfor”); aporía “sense recursos”; aporetikós “que dubta”; péri- “a tot l’entorn de”, “perímetre”, “defensa”, protecció”, “períple”, “perícope”, “periscopi”. Enclítica –per que emfatitza el sentit de la paraula (hós “aquest”, hósper “precisament aquest”). Pro “davant de”, “abans” (prólogos “pròleg”; pròtesis “pròtesi”); pros “a més a més”, “provenint de”, “del costat de”, “davant”, “en nom de”, “depenent de”, “vers”, “contra”, “tot parant compte que”; prótos “el que passa

6

al davant”, “el primer”; pará, pár- “a prop” (“paral·lela”, “paraplèxic”, “paradoxa”), “al costat de“; pára “és possible”; páros “endavant”, “fins ara”; prín “abans que”. 2.- Sànscrit: pára “de costat”, “apartat de”; piparti “fer passar”, “salvar”; pársati “que faci passar”; purdhi “ell dóna”; pári “recobrir”, “sobrepassar”, “encerclar”; prá “davant de”; práti “contra”; puráh “davant”, “endavant”; paráyati “ell fa travessar”; pratár “a primera hora”. 3.- Avèstic: para “al costat de”, “apartat de”; fra “davant”; paratus “passatge”, “gual”; frajyaitis (jyatu “vida”) “pèrdua”. Antic persa: paro “davant”, “sobretot”. Persa: pul “pont; frataro “el primer de dos”. 4.- Germànic: fair- “per”. Gòtic: fair- “per”; fra- “davant de”; faúr “al llarg de”. Antic alt alemany: pforta “porta”; furt “gual”; fara “aguait”, “perill”; furi “davant”. Mig alt alemany: port(e) “port”. Nou alt alemany: ver- “per”. Antic anglès: port “port”, “vil· la”. Fràncic: port “port”. 5.- Escandinau: Antic islandès: fjordr “badia”. 6.- Celta. Antic irlandès: renaid “ell ven”; ir-, er “per”; ro- “davant de”; port “vil· la”. Irlandès: ar “pre”. Britònic: porthi “portar”; porth “port”; rit “gual”. Gal: ritu- “gual”; are- “pre”. 7.- Antic eslau: pre “per”; no-perjo “foradar”; protivu “contra”; pre- “per”; pro- “davant de”; pradedu “avi”; pri “a prop de”. Rus: pere- “més enllà”; pro “davant de”. 8.- Llatí: porto “portar”, “transportar”, “menar a port”, “suportar” (“aportar”, “comportar”, “importar”, “exportar”, “reportar”, “suportar”, “deportar”); porta “porta”, “passatge sota les muralles” (porticus “pòrtic”); portus “passatge”, “port de muntanya o de mar”; opportunus, “oportú”; pario “parir”; per “per”, “a través de”, “durant”, “de finalitat en finalitat”, “envoltar”, “acabament”, “portar a perfecció” (superlatiu absolut), (o bé sentit de desviació: perimo “sucumbir”, pereo “perir”, perdo “perdre”, perperus “dolent” , perfidus “pèrfid” , perverto “pervertir”), “per l’intermedi de”; peregrinus “més enllà de l’ager”. Enclítica –per que emfatitza el sentit de la paraula (paulus “poc”, paulisper “molt poc”); pri “endavant”; pridie “la vigilía”; prius, prior “el que va davant”; primus “el primer”; princeps “príncep”; pro, prod “davant de”; progenies “llinatge”; peritus “experimentat”; -perior (imperitia, experior, oppertus, periculus), expers “expert”; experientia “experiència”; prae “endavant”; praeter “més enllà de”. Osc: pru “davant de”; pert “trans”; prai “pre”. Umbre: pru “davant de”; portaia “portella”; portust “ell portés”; peretom “perdut”; pert “trans”; perakre “prestant”; pre “pre”. 9.- Bàltic: lituà: per “per”, “sobrepassar”, “més enllà de”, pra- “davant de”, própernai “llinatge”, pre “pre”. Letó: pret “acarat a”. Antic prussià: prei “pre”; per-wedda “que ell sedueixi”. 10.- Albanès: per “per”. 11.- Hitita: pa-ra-a “endavant”. 12.- Armeni: ar “al costat de”, forj “assaig”.

7

221.01.03.- Història filosòfica: Univers potencial, ontos en grec, en el nostre Model en diem “Concerniment”: cernent o sedàs replegat on la consciència no és lliure (enteniment) sinó presonera del concret (intuïció). És la intuïció o llum enrotllada o potencial, en grec nóesis, en alemany Anschauung (Kant). En grec es parla de la totalitat ajuntada: synolos (grec.) La Naturalesa és aquí allò que neix: fysis (grec), no allò de què són fetes les coses. Parlem aquí de Realitat-1: realitat en si, sat (hind.), realitat sense gens de ment; com també parlem de matèria, hylé (Arist.), oposada a forma, morfé (Arist.). També inclou el significat de dýnamis (Arist.), força inercial o gravitatòria, però també de força vital, interior, mística. L’absència de ment ens duu a la inescrutabilitat de la referència (Quine), a la indiscernibilitat. L’absència de control mental la presenta com a autenticitat, Eigentlichkeit (Heidegger), anarquia (Proudhon, Bakunin, Koprotkin) o Naivität (Kant), primarietat, salvatgia, 1a i 2a innocències. És la força que edifica el cosmos sencer (Bildung) i que empenta la pujada/baixada educativa dels infants/vells. És la porta d’entrada i sortida del “Món”: naixement i mort. ¿És la resurrecció (Adorno)? Causa material concreta de la realitat, és anomenada praxis2 per Marx i pragmàtica pura per William James.

8

221.01.04.- Nucli. 221.01.04.00.- Pràctica: Força. Podem acostar-nos a aquesta àrea definint-la com a llavor original i fruit final de la ment humana. És realitat fructífera que va cap a la ment abstracta, potencialitat pura i totalitat concreta. Dóna realitat a l’hemisferi sud del nostre model mental, en oposició a l’hemisferi abstracte dominat per la Teoria. Es troba entre les vivències subjectives i les estructures objectives, entre les anàlisis fenomèniques i les síntesis noümèniques, equidistant d’aquestes posicions oposades. Podem trobar-la, en brut, en el pensament infantil i primitiu. La Pràctica és la realitat pura no mentalitzada, en la seva inescrutable foscor i esquivesa. És la màxima concreció. És la matèria prima (hylé) de totes les coses. No és la matèria en el sentit de realitat estructurada. És la força pura sense cap especificació, la resistència al divagar lliure i fàcil de la ment pura, una resistència no només objectiva, ans també subjectiva, se sent, es pateix. Ens fa les coses difícils. Més o menys tot li concerneix excepte la Teoria. Oposada del tot a Teoria, si aquesta és la ment reflexiva de tota la realitat, aquella és la realitat sense cap element de reflexió mental. La qual cosa no vol dir que la Pràctica estigui desproveïda de consciència, d’autoconsciència. Només està totalment mancada de qualsevol forma reflexiva, de qualsevol formulació o imatge o idea o ídol de la mateixa. Està amarada de llum interior, d’intuïció, d’evidència, de contemplació (mística), de sentit (ètic), de sentiment de felicitat. Els hinduistes parlen de sat: ésser, essència, substància, cit: autoconsciència, llum, sensibilitat i ananda: goig, alegria, felicitat. Li assignem com a terme afí més proper “força”, no només en el sentit restrictiu de la ciència física, ans també en l’ampli de força vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls. Potser en són bons qualificatius l’espontaneïtat, l’autenticitat i la ingenuïtat. Avui es fa difícil de trobar, encarnada en la nostra vida, el ver rostre de la Pràctica perquè l’excés de mentalització teòrica ho envaeix tot. (Vegi’s 111.4, 113.4, 122). El concepte comú de “pràctica” es refereix a qualsevol cosa, valor o acció útils per a la vida concreta. Ací s’amplia considerablement l’abast de la categoria. La pràctica és la realitat, més enllà de la consciència, que respon amb independència a les seves exigències. La consciència reflecteix, veu, mira, pregunta, prova, pateix la realitat pràctica. Aquesta sempre respon a la seva manera. La ment és belluga lliurement o autoobligadament en el món buit de la “teoria”. La ment busca i troba tota mena de dificultats en la Pràctica. Es pot dir que allò essencial en la Pràctica és la força que es manifesta sobretot en les resistències que ofereix al voleiar lliure de la ment. La Pràctica és inimaginable, indeduïble, “a posteriori” com diu Kant. És la resposta que segueix a una pregunta mental. La Pràctica és radicalment autònoma en el seu propi dinamisme i dominadora de les vel·leïtats de la ment abstracta. Se la pot frenar, de moment, però aviat surt per una altra banda. Se la pot conduir... si ella es deixa. També ens frena, ens manté, ens empenta, ens condueix, ens posseeix. L’orgull de la ment és de pretendre dominar la Pràctica. O d’esgotar-la. O de suplir-la. Cal observar com balla en cada cas i posar el nostre pas al seu ritme, de vegades amable, de vegades endimoniat. Cal saber-se abandonar a la Pràctica com quan fem el mort al mar. Ella ens alça i ens baixa, ens empeny i ens atura. Com un infant en braços de la seva mare. En tots els àmbits exteriors i interiors acostumem a mantenir les comportes del nostre “vaixell” tancades hermèticament per tal que l’aigua no ens envaeixi. Resistim nèciament als requeriments de la realitat no mental. La pressió d’aquesta realitat sobre els nostres parapets no cessa d’argumentar davant la nostra

9

negativa a obrir-nos. El final pot ser devastador. Es recomanaria fer exercici de retirar tota resistència a la pressió de la Pràctica tant en l’interior del nostre cos com en el nostre esperit, tant en el dia a dia com en les qüestions bàsiques de la vida. Si es fa l’exercici per parts i amb suavitat, es nota un augment progressiu de força, abans reprimida, ara alliberada, que envaeix tots els àmbits de la nostra vida. La força de la Pràctica no evita l’activitat mental, però és inevitable i necessària, a més permet molta flexibilitat. Li encanta arrissar-se amb la “Teoria” per obrir pas a la rica complexitat de la realitat completa, barreja meravellosa de “Teoria” i Pràctica. La Pràctica és naturalitat, autenticitat, espontaneïtat, ingenuïtat. Cal procurar que mai no es trenqui l’arrel que ens lliga a la “Terra” de la Pràctica, des d’on ens puja la força regalada i imparable. 221.01.04.10.- Negres: 221.01.04.11.- Entre Pràctica i “Signe”. 1.02: - 45 SGE - 45 OBJ – 45 SGT – 45 TEO. (01.14) Pràctica sígnica: Força cossificada, convertida en cos, materialitzada.* Signe indicatiu, indèxic. La Pràctica és radicalment autònoma en el seu propi dinamisme i dominadora de les vel·leïtats de la ment abstracta. És la primera matèria (hylé) de totes les coses, però encara no com a realitat estructurada. 221.01.04.12.- Entre Pràctica i “Sentiment”. 1.02: - 45 STM - 45 SUB - 45 STT – 45 TEO. (01.13) Pràctica amb sentiment: Força emocional. *Força interior. To vital. Empenta. Esperit emprenedor. La Pràctica ens frena, ens manté, ens empenta, ens condueix, ens posseeix. És recomanable l’exercici de retirar tota resistència a la pressió de la Pràctica, tant en l’interior del nostre cos com en el del nostre esperit, tant en el dia a dia com en les qüestions bàsiques de la vida. Si es fa l’exercici per parts i amb suavitat, es nota un augment progressiu de força, abans reprimida, ara alliberada, que envaeix tots els àmbits de la nostra vida. 221.01.04.13.- Entre Pràctica i “Experiència”. 1.01: - 45 EXP - 45 FEN - 45- ANA – 45 TEO. (01.10) Pràctica experiencial: Força visible. Moviment dinàmic. * Resistències i avisos de la realitat concreta. La Pràctica és la força pura sense cap especificació, la resistència al divagar lliure i fàcil de la ment pura, una resistència no només objectiva, ans també subjectiva. Se sent, es pateix. Ens posa les coses difícils. 221.01.04.14.- Entre Pràctica i “Amor ”. 1.01: 1.01: - 45 AMO – 45 NOU – 45 SIN – 45 TEO. (01.09) Pràctica amorosa: Ajuda. Compassió. Karuna. *. L’“Amor” concretat es fa pràctic, toca de peus a terra. Cal estimar “amb obres i de veritat”, no només amb desig. 221.01.04.15.- Entre Pràctica i “Cosmos”. 1.03: - 45 COS – 45 MON – 45 COV – 45 TEO. (01.18) Pràctica còsmica: Pandinamisme desenvolupat. *Cosmos en els moments mineral i vegetal de la seva evolució i involució. En tots els àmbits, exteriors i interiors acostumem a tenir les comportes del nostre vaixell tancades hermèticament per tal que l’aigua no ens envaeixi. Només el “Cosmos” lluirà amb tota la seva resplendor si es deixa amarar per la força que dóna la Pràctica.

10

221.01.04.16.- Entre Pràctica i “Caos”. 1.03: - 45CAS – 45 PLA – 45 CAV – 45 TEO. (01.17) Pràctica caòtica: Pandinamisme original. *Força renovadora del caos. Podem trobar la Pràctica, en brut, en el pensament primitiu i infantil. 221.01.04.20.- Roges: 221.01.04.21.- Entre Pràctica i “Tècnica” (OBJ-FEN). 2.04: 55 TEC – 35 CIE – 35 LOG – 55 TEO. (01.35) Pràctica tècnica: Habilitat. Ofici. *Procediments de treball. Accepció comuna i popular del terme Pràctica. Saber-se remenar amb habilitat entre les persones i les coses de la vida exterior concreta. També és el sentit de la noció marxista de praxis. 221.01.04.22.- entre Pràctica i “Mística” (SUB-NOU). 2.04: 55 MIS – 35 MTP – 35 MIT – 55 TEO. (01.33) Pràctica mística: infusa, transcendent. *Força mística gratuïta, infusa, omnipresent en la natura. La Pràctica està totalment mancada de qualsevol forma reflexiva, de qualsevol formulació, imatge, idea o ídol de la realitat. Però malgrat la seva opacitat davant de la ment, la Pràctica està proveïda d’una llum interior, arrel de la consciència i de l’autoconsciència, que anomenarem intuïció, evidència, contemplació ex(/im)perimental, sentit ètic, sentiment de felicitat. 221.01.04.23.- Entre Pràctica i “Prodigi” (OBJ-PLA). 2.06: - 55 PRD – 35 BOS – 35 RAR – 55 TEO. (01.52) Pràctica prodigiosa: meravellosa, miraculosa. Taumatúrgia. Poders. Siddhi. *Espontaneïtat i abundància de força. La Pràctica és inimaginable a priori, indeduïble, és una realitat a posteriori, com diu Kant. Si no esperéssim una resposta insospitada, no consultaríem contínuament la Pràctica, com sempre estem fent. Per això són útils els sentits. Ella és la resposta sorprenent que segueix a una pregunta mental. 221.01.04.24.- Entre Pràctica i “Desig” (SUB-MON). 2.06: 55 DSG – 35 INT – 35 AST – 55 TEO. (01.50) Pràctica desitjosa: adelerada, àvida. *Desig fort, inaturable, vehement. En són bons qualificatius l’espontaneïtat, l’autenticitat i la ingenuïtat. Els desigs que neixen de l’arrel neixen clars, nítids ben formats. El dubte reclama neteja de “tuberies”. 221.01.04.25.- Entre Pràctica i “Ètica” (OBJ-NOU). 2.03: 55 ETI – 35 MTF – 35 IDE – 55 TEO. (01.34) Pràctica ètica: Testimoniatge. Acció profètica. * Ètica valenta, forta. Resistim nèciament als requeriments de la realitat no mental. La pressió d’aquesta realitat sobre els nostres parapets no cessa d’augmentar davant la nostra negativa a obrir-nos. El final pot ser devastador. Al contrari, seguir la fina “línia d’univers” que ens marca profèticament la Pràctica, porta a un final meravellós. 221.01.04.26.- Entre Pràctica i “Psíquica” (SUB-FEN). 2.03: - 54 PSI – 35 ART – 35 EST – 55 TEO. (01.36) Pràctica psíquica: Psiquedèlia. Complicitat. *Impulsos interiors, populars. La Pràctica és naturalitat. És la força interior que ens neix espontània i gratuïta de dins de nosaltres mateixos.

11

221.01.04.27.- Entre Pràctica i “Obligació” (OBJ-MON). 2.05: - 55 OBL – 35 AFI 35 CNV – 55 TEO. (01.51) Pràctica obligada: inevitable, condicionadora, constrenyidora. *Exigències forçades per part de qui té més força. Es pot dir que allò essencial en la Pràctica és la força que es manifesta sobretot en les resistències que ella ofereix al vol lliure de la ment. 221.01.04.28.- Entre Pràctica i “Embriaguesa” (SUB-PLA). 2.05: - 55 EBR – 35 FEL – 35 FOL – 55 TEO. (01.49) Pràctica embriagadora: atractiva, seductora, plaent. *Embriaguesa valenta, forta, intensa. ¿Per quins set sous l’obediència a la Pràctica sempre porta acompanyada una resposta plaent, un premi de satisfacció gratuït i proporcionat a l’esforç fet? ¿Per què deixar-se endur per allò que neix autèntic dins de nosaltres esdevé una pura delícia que compensa l’enemistat dels convencionals? 221.01.04.29.- Entre Pràctica i “Turbulència” (PLA-FEN). 2.01: - 55 TRB – 35 ATZ – 35 PRB – 55 TEO. (01.44) Pràctica turbulenta: efervescent, inquietant, descontrolada. *Força turbulenta, desordenada. Calor. Entropia. La consciència reflecteix, veu, mira, pregunta, prova, pateix i intenta controlar (mentalitzar) la realitat pràctica. Aquesta, sempre turbulenta, respon a la seva manera. 221.01.04.2A.- Entre Pràctica i “Regne” (MON-NOU). 2.01: - 55 RGN – 35 CMN – 35 HAR – 55 TEO. (01.42) Pràctica del regne: impecable, ben realitzada. *Regne fort, ben assentat, i arrelat a la base. Cal observar com balla la Pràctica en cada pas i cal posar el nostre pas al seu ritme, de vegades amable, de vegades endimoniat. 221.01.04.2B.- Entre Pràctica i “Polidesa” (FEN-MON). 2.02: - 55 POL- 35 EXC- 35 PCS – 55 TEO. (01.43) Pràctica polida: controlada, correcta, adequada. *Qualitat del treball. Consum i producció responsables. A la Pràctica li encanta arrissar-se amb la “Teoria” per obrir pas a la rica complexitat de la realitat completa, barreja meravellosa de “Teoria” i Pràctica. 221.01.04.2C.- Entre Pràctica i “Magma” (NOU-PLA). 2.02: - 55 MGM – 35 CFN – 35 SLM – 55 TEO. (01.41) Pràctica magmàtica: Dinàmica de fons, radical, volcànica, exuberant, excessiva. *Força potencial que encara no es manifesta. Tendència dels animals joves a fer moviments capriciosos. La Pràctica és la realitat pura no mentalitzada en la seva inescrutable foscor i esquivesa. És l’opacitat dura de la màxima concreció. Si obrim els ulls i mirem sense gens de ment, ho veurem tot (llum), però no captarem res (tenebra)... com si fóssim cecs. Així és la ceguesa dels nadons quan obren els ulls per primera vegada. ¿Sabríem reproduir aquest retorn a la infància?

12

221.01.04.30.- Blaves: 221.01.04.31.- Entre Pràctica i “Acció” (OBJ-PLA-FEN). 3.01: - 60 ACC – 30 ONA – 30 IDT- 60 – TEO. (01.72) Pràctica activa: Força que varia en l’espai-temps. * Empenta de la realitat que no es pot explicar. Fem contínuament coses. Si assignem a Pràctica, com a terme més afí, més proper, “força”, no és només en el sentit més restrictiu de la ciència física, ans també en el més ampli de força vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls. La força de la Pràctica no substitueix ni nega l’activitat mental, però és imprescindible i necessària i permet possibilitats de molta flexibilitat. 221.01.04.32.- Entre Pràctica i “Ecumene” (SUB-MON-NOU). 3.01: - 60 ECU – 30 GEN – 30 DIV – 60 TEO. (01.66) Pràctica ecumènica: que uneix els esperits. *La força de l’ànima del poble unit. La força és una i la mateixa, els esperits són molts. Quan els diferents esperits s’adonen de la identitat del seu avituallament de força s’uneixen i no despenen una mateixa força girada contra ella mateixa. 221.01.04.33.- Entre Pràctica i “Economia” (OBJ-FEN-MON). 3.04: - 60 ECN – 30 FUN – 30 DET – 60 TEO. (01.71) Pràctica econòmica: útil, que serveix. * Força de treball. Energies. El concepte comú de Pràctica es refereix a qualsevol cosa, valor, servei o acció útils per a la vida concreta. Ací s’amplia considerablement l’abast de la categoria. Però no n’exclou el significat restringit. 221.01.04.34.- Entre Pràctica i “Akaixa” (SUB-NOU-PLA). 3.04: - 60 AKA – 30 LET – 30 TIA – 60 TEO. (01.65) Pràctica akàixica: fundada en la vivència bàsica profunda. *Confiança del guerrer. Gosadia. Ardidesa. Cal saber-se abandonar a la Pràctica, com quan fem el mort al mar. Ella ens alça i en baixa, ens empeny i ens atura, com a un infant en braços de sa mare. 221.01.04.35.- Entre Pràctica i “Ecologia” (OBJ-MON-NOU). 3.03: - 60 ECL – 30 OGN – 30 ARQ – 60 TEO (01.67) Pràctica ecològica: respectuosa amb el conjunt de l’univers. *Ecologia que es pot fer en qualsevol moment i situació. Podem acostar-nos a aquesta categoria si la definim com la llavor organitzada original i fruit organitzat final de la ment humana. 221.01.04.36.- Entre Pràctica i “Passió” (SUB-PLA-FEN). 3.03: - 60 PAS – 30 TRS – 30 GLO – 60 TEO. (01.69) Pràctica passional: nascuda d’arrel passional. *Emprendre. La Pràctica és la força de la passió. Ens ensenyen a témer i a resistir les passions. Les passions només són devastadores quan estan reprimides sistemàticament. La ment pot repressar (fer embassaments) però no reprimir les passions (Freud). 221.01.04.37.- Entre Pràctica i “Àpeiron” (OBJ-NOU-PLA). 3.02: - 60 APE – 30 ORG – 30 ARK – 60 TEO. (01.68) Pràctica apeirònica: fundada en la pasta quàntica elemental. La Pràctica és la realitat bàsica més enllà de la funció informadora i delimitadora de la consciència, que

13

respon independentment de les exigències mentals. És una impertinent davant de tota ètica convencional. 221.01.04.38.- Entre Pràctica i “Comunitat” (SUB-FEN-MON). 3.02: - 60 COM – 30 AGU – 30 BEL – 60 TEO. (01.70) Pràctica comunitària: conjunta, concertada, cooperativa. * Moviments de base. Els nostres col·lectius concrets actuals no poden assumir el nom de “Comunitat” mentre no s’hi permeti el bullir canviant incessant, el ver rostre de la Pràctica, perquè l’excés de mentalització teòrica ho envaeix tot. 221.01.05.- Antiterme: 45º: EXP, AMO, STM, SGE, CAS, COS. 55º: TRB, RGN, MGM, POL, PSI, ETI, MIS, TEC, EBR, OBL, DSG, PRD. 60º: ACC, ECU, APE, COM, ECL, PAS, ECN, AKA. 90º: FEN, NOU, OBJ, SUB, MON, PLA, ART, MTF, CIE, MTP, INT, BOS, AFI, FEL, EXC, CFN, CMN, ATZ, AGU, ORG, GEN, ONA, FUN, LET, OGN, TRS. 120º: BEL, ARK, DET, TIA, IDT, DIV, GLO, ARQ. 125º: EST, IDE, LOG, MIT, PCS, SLM, HAR, PRB, AST, RAR, CNV, FOL. 135º: ANA, SIN, STT, SGT, COV, CAV. 180º: TEO. 221.01.06.- Núvol d’afins: Força. Concreció. Realitat concreta. Matèria. Resistència. Autenticitat. Anarquia. Evidència. Intuïció. Infància/vellesa. Educació, formació↑. Indiscernibilitat. Espontaneïtat. Primarietat. Salvatgia. Ingenuïtat. Naif. 1a innocència (nens) i 2a innocència (ancians). Senzillesa. Praxi (Marx). Pragmàtica pura. Radicalitat. Nirvana. Poble. Nació. Natura1. Democràcia. Demòtica. La base.

14

221.01.06.- Salt als veïns propers: (45º EXP/1.01/AMO 45º) (45º STM/1.02/SGE 45º) (45º CAS/1.03/COS 45º) (55ºTRB/2.01/RGN 55º) (55º MGM/2.02/POL 55º) (55º PSI/2.03/ETI 55º) (55º MIS/2.04/TEC 55º) (55º EBR/2.05/OBL 55º) (55º DSG/2.06/PRD 55º) (60º ACC/3.01/ECU 60º) (60º APE/3.02/COM 60º) (60º ECL/3.03/PAS 60º) (60º ECN/3.04/AKA 60º) 221.01.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: -------------------------------------------------------------------- 221.01.07.- Sociolingüística: 1 - Que concerneix a la pràctica (oposada a “teòrica”). Proposem un ensenyament pràctic amb menys coneixements teòrics. Química pràctica. Obtingut per la pràctica. El coneixement pràctic d’una llengua. Bo per a ésser posat en pràctica. Un consell pràctic. Que és útil i fàcil de manejar, de fer anar. Un obrellaunes molt pràctic. 2 - Persona experimentada, que té pràctica. Que té pràctica en alguna cosa. Poc pràctic d’un ofici. Més donada a la pràctica que a l’especulació. Un esperit pràctic. Regular-se amb l’experiència, saber executar les coses. Era un home pràctic. En la forma del femení singular, anteposat a certs noms; gairebé completa. Els professors han denunciat la pràctica desaparició del grec dels plans d’estudi. La pràctica totalitat dels assistents va estar d’acord amb la proposta. Pilot de la marina mercant, guia del port. 3 - Aplicació de certs preceptes o normes. Aplicació d’allò que s’ha pensat o après. Exercici d’una professió o religió. Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa o professió. Destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemàtic. Manera o forma d’obrar o de fer alguna cosa segons costum o llei.

15

221.01.08.- Figures: 221.01.08.01.- Símbol de PRA: 221.01.08.02.- Constel·lació de PRA:

16

221.01.08.03.- Trajectes de PRA:

17

221.01.08.04.- Graus d’oposició de PRA.

18

221.01.09.- Texts afins: 221.01.09.01- L’ infant: “Si poguéssim saber el misteri de la seva harmonia interior quan aprèn a parlar, a reconèixer els objectes... Això fóra més decisiu que tots els descobriments del cosmos. La infantesa és l’antiguitat de cada ésser humà”. Roig, Montserrat. L´ agulla daurada. Pàg. 40. Edicions 62. Barcelona, 1987. 221.01.09.02.- L’obra sencera: PRÀCTICA, poesia de la realitat prosaica, de Josep Colet i Giralt, Abadia editors, Saldes, 2004. Cito aquí uns paràgrafs del meu pròleg : “Deia T. Adorno que, potser, no hi ha concepte més teòric que el concepte de “pràctica”. En aquest concepte hi entra tot amb totes les dimensions de l’heterogeneïtat real. Pot haver-hi més gran abstracció? Però, lector, no t’espantis. Una cosa és conceptualitzar les realitats i una altra usar les paraules per referir-se a realitats exteriors a elles. Quan emprem la paraula “pràctica”, no ens referim al concepte abstracte i teòric, ans a totes les bigarrades realitats concretes del món. El pas del concepte “pràctica” al seu referent real fa esclatar el nostre cervell, com amb una bomba, per l’excés –concret- de referents: la totalitat de l’univers! “Doncs, una de les dimensions més comprensives del que vol dir “pràctica” és el de “força”. “Pràctica”, és quasi sinònim de “força”. Potser, d’entre tots els capítols del llibre, el que parla de “resistència” en fóra el més proper. “Pràctica” és la totalitat de l’univers concret, però replegada, condensada en ella mateixa. Encara la ment no ha intervingut i no s’ha assabentat de les diferències: pràctica poètica, pràctica tècnica, energia (força per espai), impuls (força per temps). Són desplegaments de la pràctica en el psiquisme, en l’economia, en el temps, en l’espai. En aquestes dues darreres referències, allò que roman constant abans del desplegament és la força, que en aquest cas és la força física. Però també podríem parlar de la força psíquica, ètica o mística. ¿Què seria la força pura? Ésser misteriós que, com l’esperit, mai no ha estat vist directament per ningú i que, però, ho sosté tot i es manifesta per les pertorbacions que provoca on hi és. Fins i tot, si ens reduïm a aquells aspectes del món físic on no belluga res, on les coses romanen constants, en les estructures espacials, hi trobem la força emmagatzemada en els nuclis dels àtoms i confinada en partícules encara més petites, i, a més, hi trobem força manifesta que traspua a l’exterior: atraccions electromagnètica i gravitatòria. La “matèria primera” ja és, doncs, una primera distribució, aparentment fixa, de la força en l’espai. Tant els corpuscles elementals de la matèria com els cossos superiors són força entretinguda en remolins espaciotemporals. “Aquesta força bàsica, que ho manté tot, ho fa tot i no pot manifestar-se directament en res, fou anomenada per Aristòtil “potència pura”. L’oposava a “acte pur”. Semblava, doncs, en una de les dues accepcions possibles, que la potència, sinònim de “capacitat”, no podia res. “La gla és, en potència, una alzina”. I, si podia fer quelcom, no ho feia encara: “la voluntat és una potència de l’ànima, tot i que no vulgui res”. Aquesta accepció equival al significat replegat de pràctica. Però hi ha una altra accepció que porta la idea d’empenta:

19

“potència militar”, “la primera potència del món”. Equival a poderiu i es correspon amb el significat expandit de pràctica. És interessant de saber que, si “energia” és enérgeia en grec, “força” és dýnamis. Sabem que “dinàmic” s’oposa a “estàtic”. Sabem que “dinàmic” és tot menys una cosa aturada, moviment pur visible o amagat en el si de la matèria. “Per acabar, suggereixo una experiència psíquica sobre la força, posat que potser m’he estès massa en l’explicació de la força física. Seieu tranquils o estireu-vos en el llit o en un sofà. Tracteu d’oblidar-vos de les distraccions pròpies de la vida. I busqueu, entre les moltes sensacions quotidianes i, més enllà de les imaginacions abstractes, la sensació pura de no res. Sentir la sensació. Això és pot practicar enmig de l’acció. Sentir l’acció pura. Però és difícil destriar l’acció de la intenció de l’acció. Si sabeu prescindir del que sentiu o del que feu, accedireu a l’experiència pura de la “vostra” (?) força. No com una cosa que teniu, ans com una cosa que sou. Això darrer és encara més difícil als adults per manca de costum. Els nadons hi viuen submergits. Per sentir que som força, cal oblidar que som nosaltres. “Nosaltres” és un desplegament subjectiu de la força pràctica. Quan arribem a l’experiència pura de la força sense esdeveniments, sense objectes, sense subjecte, sense la fuga que és l’èxtasi transcendent, en aquell moment és fàcil que tot el vostre cos es posi a tremolar –a vibrar- de cap a peus. No temeu. Sou força pura. No fa cap mal, ans reforça, si no es força res des de fora. El rum-rum del nen adormit en braços de sa mare. La pràctica pura és això”. Josep Colet Giralt. PRÀCTICA, poesia de la realitat prosaica. Pròleg de Lluís Maria Xirinacs. Pàg. 5 Abadia editors. Maçaners (L’Alt Berguedà). 2004 221.01.09.03.- CICLE HUMÀ Naixia d’una mort fent-me presència vers una pràctica realitat; d’infant, m’obria un món, l’experiència i començava a discernir l’esclat. Un dia, en descobrir-me un íntim nexe, em va sobtar un fenomen nou, desclòs: em relligava al món la veu del sexe i en mi creixia ardent, dintre del cos. Després, entre raó i entre follia, l’anàlisi m’omplí la joventut, i madurant en anys i teoria, em madurà també la senectut. I ara, copsant l’ignot del darrer port, frego la nova pràctica: la mort. Gener del 2005 Josep Colet

20

221.01.10.- Obra plàstica afí:

René Magritte LA PRIMAVERA , 1965 Oli damunt tela, 46 x 55 cm.

21

221.01.11.- Dades tècniques: c = -0.15915494309189534600 p = 0.00000000000000000000 t = 0.00000000000000000000 v = 0.00000000000000000000 221.01.12.- Test / Qüestionari: Pràctica 221.01.12.01. PRA

Lluís Maria Xirinacs Damians. PRÀCTICA . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. - P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84,

Klincksieck, París.