Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

GLÒRIA

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: GLÒRIA Primera edició (en format electrònic): gene 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Nucli: Francesc Soler Claveras Recerca de textos afins: Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CASES ............................................................................ Pàg. 4 - Categoria: GLÒRIA * Definicions curtes ....................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia .................................................................................................. Pàg. 5 * Història filosòfica ....................................................................................... Pàg. 6 * Nucli ........................................................................................................... Pàg. 7 * Antitermes .................................................................................................. Pàg. 12 * Núvol d’afins .............................................................................................. Pàg. 13 * Sociolingüística .......................................................................................... Pàg. 14 * Figures ........................................................................................................ Pàg. 15 * Texts afins .................................................................................................. Pàg. 16 * Obra plàstica afí ......................................................................................... Pàg. 17 * Dades tècniques .......................................................................................... Pàg. 18 * Test / Qüestionari ....................................................................................... Pàg. 18 * Diccionaris consulta ................................................................................... Pàg. 21

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 250.- CASES: c, p, t, v. En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Hem fet un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals hem situat un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que ve definit tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves arestes. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles, que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Mena (244). Ara fem el darrer pas. Cada quatre punts cardinals verds determinen un volum “edificat”, una “casa” en forma de tetraedre, els quatre costats del qual vénen formats pels quatre triangles de territori que els uneix, en el baricentre dels quals hem posat sengles punts de tercer ordre de color roig. D’aquesta divisió del total de l’espai de la hiperesfera sencera surten setze tetraedres rectangles (angles i arestes de 90º), amb cares que són triangles equilàters, i que els setze són tetraedres regulars i iguals, en el baricentre dels qual situem un centre de quart ordre (en total: 16 categories de color blau), que ve definit tant per les quatre categories primàries verdes situades en els quatre vèrtexs del tetraedre, com per les sis categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves sis arestes, com també per les quatre categories terciàries roges situades en el baricentre de cadascun dels seus quatre costats. Tots els tetraedres plegats configuren la hiperesfera (250) amb les seves quatre dimensions cernent, parença, tensió i voltant: c, p, t, v. (Figs. 0-14/15). 250.77.- GLÒRIA: +c, +p, -t, -v.

5

250.77.00.- Categoria: GLÒRIA . GLO (TEO-FEN-SUB-PLA) 250.77.01.- Definicions curtes: Ment manifesta vivencial plàsmica. Discerniment aparent intens involutiu. Esclat nascut de la perfecció bàsica de la innocència, de la santedat, del geni. Encant imaginari que sembla sortir de tota cosa reeixida. 250.77.02.- Etimologia: 1.- Hebreu: kbd*: kabod: “cosa important, de molt pes”. 2.- Grec: 2.1.- Kléos: soroll que corre, reputació, renom, glòria. Arrel: *kleƒ-. 2.1.0.- Sànscrit: sravas, glòria. 2.1.1.- Avesta: sravah, nom, nomenada. 2.1.2.- Vell eslau: slovo, jo m’anomeno. 2.1.3.- Vell irlandès: clu, cloth, glòria. 2.1.4.- Il· liri: Ves-cleves, (nom propi). 2.1.5.- Llatí: in-clutus, inclitus, ínclit, il· lustre. 2.1.6.- Armeni: lu, conegut. 2.1.7.- Vell alt alemany: hlut, sonora. 2.1.8.- Vell alt noruec: hljod, allò que se sent dir (DELG 1983). 2.2.- Dóksa: espera -aguait- amb temor i esperança, allò que hom admet, semblança, creença (oposat a nóesis, episteme, saber precís), opinió, opinió que un té d’un altre, reputació, bona reputació, glòria. (Especialització en el llenguatge bíblic a partir de la traducció grega dels Setanta (∼275 aC), de la paraula hebrea kabod: Manifestació de la glòria i del poder de Déu, esplendor. Eudoxi (gloriós), paradoxa (contrari a allò que s’esperava). 2.2.0.- Llatí: doceo, ensenyar. decet, convé dignus, digne 2.2.1.- Vell francès: duire, ensenyar. 2.2.2.- Provençal: dozer, ensenyar. 2.2.3.- Irlandès: doctúir, doctor. 2.2.4.- Brittó: doethur, doctor. 2.2.5.- Vèdic: dasti, ell honora, ell homenatja, ell sacrifica a. 2.2.6.- Eslau: desiti, trobar. 2.2.7.- Hitita: takk-, reunir, convenir (DELG.1984). 3.- Llatí: Gloria (= fama), renom, anomenada. Especialitzat en bon renom (= kléos, grec). Antic, usual, clàssic. Etimologia desconeguda. ¿De *gnoria (Ribezzo),

6

comparable a ignoro? (DELL, 1985). Traducció, del grec hel·lenístic judeo - cristià, de doksa. 3.4.- Irlandès: gloir (DELG 1984). 3.5.- Català: del llatí gloria. 1a. documentació: Les homilies d’Organyà. Paraula que es troba en tota la història del català.(DEC 1984). 250.77.03.- Història filosòfica: Caprici. Antull. Preferència / Repugnància (Scheler). Nàusea (Sartre). Atracció estètica. Fal·lera. Hedonisme. Gormanderia. Sensualisme. Erotisme. Refinament. Desimboltura. Sibaritisme. Estètica plàsmica.

7

250.77.04.- Nucli: Glòria : (cf. R. Llull, Llibre d’Amic e Amat, n. 298). 0.- NOVA CATEGORIA DEL MODEL “X”. En el lloc {41D}, anteriorment, s’hi trobava la categoria GUST (GUS), en el significat, no sensorial, que fora del domini psíquic (PSI), ans de gust estètic abstracte, estil, elegància, etc. Sense abdicar d’aquesta significació, més aviat orientada a EST, en reforcem el contingut plàsmic i menys fenomènic expressat pel terme GLÒRIA . Heus-ne ací la justificació i descripció. 1.- ABREVIATURES BIBLIOGRÀFIQUES. 1.00.- AB 1308: Art Breu, Llull, Pisa, 1308 (Ramon Llull, Antologia filosòfica,Batllori, Laia, Barcelona, 1984). 1.01.- BJ 1978: La Bible de Jérusalem, Cerf, Paris, 1978. Índex: “Gloire”. 1.02.- DCC 1987: Diccionari castellà - català i català - castellà. Albertí, Barcelona, 1987.- 1.03.- DEC 1984: Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana. Corominas, Curial, 1984.- 1.04.- DELG 1983: Dictionnaire Étymologique de la Langue grecque. Chantraine. Klincksieck, París, 1983.- 1.05.- DELL 1985: Dictionnaire Étymologique de la Langue Latine. Ernoult i Meillet, París, 1985.- 1.06.- DILE 1989: Diccionario Ideológico de la Lengua española. Julio Casares. Gili, Barcelona, 1989.- 1.07.- DLLC 1995: Diccionari de la Llengua catalana, IEC, Barcelona, 1995. 1.08- EB 1969: Enciclopedia de la Biblia, Garriga - Éxito, Barcelona, 1969. 1.09.- FRP 1982: Fantastiques recherches parapsychiques. Sheila Ostrandes i Lynn Schroeder. ISBN: 2-221-00082-X. 1.09.- NT 1970: Nou Testament, Montserrat, Casal i Vall, Andorra, 1969. 1.10.- VTB 1962: Vocabulaire de Théologie biblique, Léon-Dufour, Du Cerf, París,1962. 2.- ACEPCIONS.- 2.01.- Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. La glòria d’haver salvat la pàtria. Shakespeare és una glòria d’Anglaterra (DLLC 1995). 2.02.- Allò que dóna aquest honor, aquesta distinció, etc. (DLLC, 1995). 2.03.- Esplendor, esclat de la grandesa (DLLC 1995). Majestat, magnificència (DILE 1989).

8

2.04.- Treballar per la glòria: Treballar sense esperar-ne cap guany material (DLLC 1995). 2.05.- La glòria de Déu. A major honra i glòria de Déu.(DLLC 1995). 2.06.- Glòria eterna o del cel o celestial o simplement glòria: El cel com a estat dels benaurats que gaudeixen de la presència de Déu (DLLC 1995). 2.07.- Fons de cel on es pinten resplendors, àngels, etc. (DLLC 1995). 2.08.- Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (DLLC 1995). 2.09.- Conjunt d’anells de colors que envolten l’ombra d’un observador sobre un banc de boira o sobre un núvol (DLLC 1995). 2.10.- Gloriapatri: Versicle en honor de la Trinitat que l’Església acostuma a resar després de cada salm, de certes pregàries, etc. (DLLC 1995). 2.11.- Benaurança (DILE 1989). 2.12.- Gust, felicitat i plaer vehements (DILE 1989). 2.13.- Gloriegar-se: Jactar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, gloriar-se, glorificar-se, ufanejar-se, fer ufana, prear-se, preuar-se, picar-se, fer bocades (DCC 1987). 3.- BÍBLIA. 3.1.- Enciclopedia de la Biblia (EB 1969): “Gloria”. 3.2.- Vocabulaire de Théologie biblique (VTB 1962): “Gloire”. 3.3.- La Bible de Jérusalem (BJ 1978) Índex: “Gloire”. 3.4.- Nou Testament (NT 1970): Índex: “Glòria”. “Cos gloriós” (Flp 3,21). “Cos espiritual” (I C 15, 43-44) 4.- CÀBALA. 5.- RAMON LLULL. 51.- Predicats absoluts: “(K) Glòria és la mateixa delectació en què bondat (B), grandesa (C), duració o eternitat (D), potestat o poder (E), saviesa (F), voluntat o amor (G), virtut o perfecció (H) i veritat (I) reposen.” (AB 1308)

9

6.- SOR ISABEL DE LA TRINITAT. Dedica tota la seva vida “a lloança de la Seva Glòria (de Déu)” (Ef 1). 7.- GAUDÍ. 71.- Façana del Goig: LET-FEL-TRS 72.- Façana de la Passió: AKA -EBR-PAS 73.- Façana de la Glòria: TIA-FOL-GLO 8.- L’AURA. MÀQUINA KILLIAN. (FRP 1982). 250.77.04.00.- Glòria . Sobre les notes de LMX: Ment manifesta vivencial plàsmica. Discerniment aparent intens involutiu. Esclat nascut de la perfecció bàsica de la innocència, de la santedat, del geni. Encant imaginari que sembla sortir de tota cosa reeixida. El personatge de la novel·la “Dos amics de vint anys” de Sebastià Alzamora, Bartomeu Rosselló-Pòrcel dialogant amb Salvador Espriu ens dóna una definició de Glòria. -La glòria és l'estat natural al qual ha d'aspirar un home -va continuar, sense un bri d'ironia-, No hem vingut a aquest món per fer-hi només un bon passar, sinó per fulgurar amb una intensitat nova. Què en penses? (De la novel·la «Dos amics de vint anys» pàg. 56-57 de Sebastià Alzamora. Proa.) Això és: una aspiració de l'home per fulgurar amb una intensitat nova. Hi ha un canvi o millor dit, un salt qualitatiu d'allò que s'és amb un altre jo transformat. Transformació accentuada com és explícit en el món grec . Un dels temes principals del poema d'Homer a la «Ilíada» seria l'heroisme a través d'obtenir la Glòria. Burkhart ja va caracteritzar «l'home heroic»: Ambició i passió; febrositat primitiva; eterna joventut; lluita; glòria; ofenses; ingenuïtat; idealisme; riquesa i menyspreu del banàusic*, etc El nucli vital del contingut de la Ilíada seria d'una radicalitat de la «Glòria» portada fins a les últimes conseqüències: «ésser sempre el primer i depassar tots els altres» Obtenir la Glòria però sent el millor de tots. No hi ha mitges tintes o això o allò. Un moment abans de morir a mans d'Aquil·les, Hèctor pronuncia aquestes paraules:

10

«Trist de mi! ja és ben cert que els déus a la mort em convoquen, em deia jo que l'heroi Deífob tenia a la vora, quan on és és al mur: aquest engany és d’Atena Ja no tinc lluny la mort; és aquí mateix la funesta i inevitable. De sempre és allò que més s'estimaren Zeus i el seu fill, el fletxer, els quals fins ara benignes, no ho puc dubtar, m'han salvat, però ara m'arriba la parca. No vull morir, si més no, sense el punt d'honor de la glòria, sinó fent gestes prou grans perquè els homes futurs les coneguin» Ilíada XXII 295-305 Traducció de Manuel Balasch. Hèctor no defuig la mort per l'obtenció de la Glòria perquè els homes futurs coneguin les seves gestes. Seguin el model podríem dir: Cernent +c pel seu idealisme, és una abstracció dintre de les conveccions de l'home heroic grec. Parença +p un esclat fenomènic. Tensió -t una decisió subjectiva. Hèctor podria no voler la Glòria. Voltant -v hi ha una força que empeny. En el món grec la temptació de girar l'esquena a l'ideal heroic hi és present. En la baixada que fa Ulisses a l'Hades veu l'ombra d'Aquil·les que li diu: «No em vulguis consolar de la mort. Ulisses esplèndid! Preferiria servir de llogat a la gleva d'un altre, d'un senyor sense herència, que a penes tingués per a viure, que no pas ésse' el rei de tots els morts que finaren» Od. XI 488-491 traducció de Carles Riba. Si pels grecs i per occident Glòria és sinònim de fama, d’honor i de notorietat, acordada pel consentiment general a una persona o cosa, en canvi pels hebreus té més aviat un valor real, estimat conforme al seu pes. En la Bíblia va saber lligar la glòria a valors morals i religiosos: Els savis reben la glòria per herència, però els necis tenen en propietat el deshonor. (prov 3,35) És un honor per l'home estar-se de plets, però el neci s'hi embolica sempre. (prov. 20,3) El propi orgull abaixa un home, Però el qui s'humilia aconsegueix glòria. (prov.29,23) Per l'hebreu l'honor i la glòria s’interioritza i s’autodetermina en la pròpia consciència.

11

La Glòria té també un component Estètic: «Encant imaginari que sembla sortir de tota cosa reeixida». Són sinònims: Gust, felicitat i plaer vehements (DILE 1989). D'aquí podem deduir: l'Encant l'Atracció estètica , Refinament, Desimboltura, Sibaritisme , Dandisme i també l'Erotisme. «Se'n va l'estació joiosa que amb ses miríades de mans verdes aplaudia les glòries del sol» Ruyra. Parada. És una manera d'estar-se en el món i donar-li valor a les accions coses i persones. L'encant, la gràcia, el gust per les coses, el refinament, la sensualitat... tenen un component d'Estètica Plasmàtica. D'aquí per analogia podríem parlar de «Sublimació» - Es pot proposar (segons Lacan) que a la sublimació, hi ha un canvi d'objecte, però per un "moviment de replegament", el que vol dir que això no sigui pres per un objecte sinó per una altra qualitat de l'objecte. Per exemple, Van Gogh ha pintat un parell de sabates velles, per efectes de la Gestaltung, aquest parell de sabates passa a un altre nivell. Ell ha transformat l'objecte "sabates" l'estri a "das Ding", la Cosa. Jean Oury - Creation et schizophrenie 1989 El concepte de Lacan de «das Ding», la cosa, es refereix a allò real i primordial, un buit de difícil accés però que possibilita la inscripció. L'antiterme de GLÒRIA és ECOLOGIA. Un acte gloriós sempre és una acció transformadora i singular que pertorba l'harmonia ecològica dels sistemes. En resum, tota acció o cosa tocada per la GLÒRIA causa una transformació profunda d'allò real. Allò que s'és es transforma en una altra cosa: «Ofereixo el do més preuat que és la meva vida per l'alliberament del meu poble per l'alliberament de tots els pobles oprimits de la terra per la natura presonera nostra.» Lluís Maria Xirinacs - Quadern CINC ANYS, 26.7.2007. Publicat a Dietari final. Novembre, 2007. * banàusic: La paraula "banàusic" l’he extreta d'un llibre. Concretament d’“Introducció a la Ilíada” de Jaume Pòrtulas, on hi ha la nota:

− Aquest terme grec serveix per a qualificar, d'una manera menyspreativa, les activitats crematístiques i lucratives en bloc.

12

250.77.04.10.- Entre Glòria i TEO, entre Glòria i SUB, entre Glòria i FEN i entre Glòria i PLA. (60º). 250.77.04.11.- Glòria teòrica: Fama, anomenada. * Teoria neta, sana, esponerosa, radiant. 250.77.04.12.- Glòria subjectiva: Honor, honra, vanitat. 250.77.04.13.- Glòria fenomènica: Esclat, fascinació, boniquesa. 250.77.04.14.- Glòria plàsmica: Beatitud, encant. 250.77.04.20.- Entre Glòria i “Sentit” (TEO-SUB), entre Glòria i “Art” ( SUB-FEN), entre Glòria i “Atzar” (FEN-PLA), entre Glòria i “Caovisió” (PLA-SUB), entre Glòria i “Anàlisi” ( TEO-FEN) i entre Glòria i “Felicitat” (SUB-PLA). (45º). 250.77.04.21.- Glòria amb sentit: entesa amb la intel·ligència. 250.77.04.22.- Glòria artística: colpidora. 250.77.04.23.- Glòria atzarosa: gratuïta, casual, no buscada, inestable. 250.77.04.24.- Glòria caovisiva: inclassificable, indescriptible. 250.77.04.25.- Glòria analítica: classificable, descriptible. 250.77.04.26.- Glòria feliç: fundada en el benestar, en la joia. 250.77.04.30.- Entre Glòria i “Estètica” (TEO-SUB-FEN), entre Glòria i “ Follia” (TEO-SUB-PLA), entre Glòria i “Probabilitat” (TEO-FEN-PLA) i entre Glòria i “Trànsit” (SUB-FENPLA). (30º). 250.77.04.31.- Glòria estètica: bella, maca. 250.77.04.32.- Glòria folla: exaltada 250.77.04.33.- Glòria probable: Avisos, indicis, símptomes de futura glòria. 250.77.04.34.- Glòria en trànsit: del possés, transfiguració. 250.77.05.- Antiterme 30º: TRS, FOL, PRB, EST. 45º: ANA, FEL, STT, ATZ, ART, CAV. 60º: TEO, FEN, SUB, PLA, BEL, PAS, IDT, TIA. 73º: LOG, MIT, PSI, PCS, POL, TRB, EBR, RAR, AST, LET, ONA, AGU. 90º: SIN, EXP, SGT, STM, CAS, COV, CIE, MTP, CFN, EXC, BOS, INT, DIV, ACC, DET, AKA, COM, ARK. 107º: MIS, TEC, IDE, MGM, SLM, HAR, CNV, DSG, PRD, FUN, GEN, ORG. 120º: PRA, NOU, OBJ, MON, ECU, ECN, ARQ, APE. 135º: CMN, AFI, COS, AMO, SGE, MTF. 150º: RGN, OBL, OGN, ETI. 180º: ECL.

13

250.77.06.- Núvol d’afins: Encant. Esclat. Atracció estètica. Aura. Refinament. Desimboltura. Sibaritisme. Dandisme. Altivesa. Bledania. Gallardia. Esponera. Cos celestial (I C 15, 40). Cos radiant. Cos espiritual (I C 15, 44). Cos de llum, de tenebres. Cos gloriós (Fil 3, 21). Home celestial (I C 15, 49). Resplendor de la glòria (He 1, 3).La glòria del cel. Ufana. Seducció. Honor. Fama. Estètica plàsmica. 250.77.06.- Salt als veïns propers: (60º TEO/3.03/TRS 30º) (60º FEN/3.06/FOL 30º) (60º SUB/3.09/PRB 30º) (60º PLA/3.16/EST 30º) (45º ANA/8.02/FEL 45º) (45º STT/8.06/ATZ 45º) (45º ART/8.11/CAV 45º) 250.77.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º SIN/9.07/EXP 90º) (90º SGT/ 9.16/STM 90º) (90º CAS/9.20/GLO 90º) (90º CIE/9.28/MTP 90º) (90º CFN/9.34/EXC 90º) (90º BOS/9.44/INT 90º) (107º MIS/13.06/LOG 73º) (107º TEC/13.18/MIT 73º) (107º IDE/13.23/PSI 73º) (107º MGM/13.25/PCS 73º) (107º SLM/13.42/POL 73º) (107º HAR/13.47/TRB 73º) (107º CNV/13.50/EBR 73º) (107º DSG/13.58/RAR 73º) (107º PRD/13.72/AST 73º) (107º FUN/13.74/LET 73º) (107º GEN/13.82/ONA 73º) (107º ORG/13-96/AGU 73º)

14

250.77.07.- Sociolingüística: 1. Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. Treballar per la glòria. Allò que dóna aquest honor, aquesta distinció, etc. La glòria d’haver salvat la pàtria. Esplendor, esclat de la grandesa. Shakespeare és una glòria d’Anglaterra. La glòria de Grècia, de Roma. La glòria de Déu. A major honra i glòria de Déu. 2. El cel com a estat dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu. 3. Càntic de la litúrgia cristiana que comença en llatí amb els mots «Gloria in excelsis Deo». 4. Conjunt d’anells de colors que envolten l’ombra d’un observador sobre un banc de boira o sobre un núvol.

15

250.77.08.- Figures: 250.77.08.01.- Símbol de GLO:

250.77.08.02.- Aurèola de GLO:

16

250.77.09.- Texts afins: “Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d’incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha cossos terrenals, també hi ha cossos espirituals. Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal, però el darrer Adam és Esperit que dóna vida. No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal i l’espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.” Pau. Corintis, 1, 15, 45 a 49. NOU TESTAMENT. Bíblia Catalana. Associació Bíblica de Catalunya. Editorial Claret. Barcelona, 2005.

17

250.77.10.- Obra plàstica afí:

Miquel Àngel Buonarrotti David, 1501-1505 Escultura de marbre, 5’35 m. d’altura

18

250.77.11.- Dades tècniques: c = 0.07957747154594767280 p = 0.07957747154594767280 t = -0.07957747154594767280 v = -0.07957747154594767280 250.77.12.- Test / Qüestionari: 250.77.12.01. TEO – FEN – SUB – PLA

250.77.12.02. ANA – SUB – PLA

STT – FEN – PLA

19

CAV – FEN – SUB

ART – TEO – PLA

ATZ – TEO – SUB

FEL – TEO – FEN

250.77.12.03. EST – PLA

20

PRB – SUB

LET – FEN

TRS – TEO

250.77.12.04. ANA – FEL

STT – ATZ

21

CAV – ART

250.77.12.05. GLO

Lluís Maria Xirinacs Damians. GLÒRIA . GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.