VISCA

SANT

ANTONI

.cat

Segueix tota l’actualitat cada dia a dBalears.cat

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat02

EUROPE’S BEST DESIGNED LOCAL NEWSPAPER OF THE YEAR

X EUROPEAN NEWSPAPER AWARD

DIARI MILLOR DISSENYAT A ESPANYA & PORTUGAL 2008 DE FINS 20.000 EXEMPLARS

SND - CAPÍTOL ESPANYOL

EDITAASSOCIACIÓ ONA MEDITERRÀNIA

DirectorTomeu Martí i Florit

RedaccióMarina CaubetJoan FarrésMarc FerràSilvia PortellMiquel RipollMagdalena EstelrichLaura Guarda

Tècnic i Analisi DigitalIgnasi Pasarius

PublicitatSanti AdroverMartina Cloquell

Contacteredaccio@dbalears.cat

GerentJosep de Luis

Disseny i il·lustracióRoqueta idees mediterrànieswww.roquetaidees.com

Tendres i granats immersos.Cremen soques. Xisclen brots.És com si hi cabéssim totsdins un cos de quatre versos.

És cantar per esser viu,per formar part i pertànyera l’essència de l’entranyade la primera matriu.

Sentir per un sol segonque un tot dins tu se concentracom si cantassis del ventreque congrià el nostre món.

Metu Matas, ‘Xurí’

Quan s’enlaira una espiradins la fosca de la niti el foc encén el delitde tot un poble que mira,no hi ha vara ni cadiraque dicti què hem de sentir.La identitat és així,indomable com la flamaque llança al cel la proclamadel caràcter mallorquí.

Maribel Servera

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 03

El 17 de gener és Sant Antoni dia de festa gran a molts de municipis de Mallorca.En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la substitució dels animals de treball (dels quals Sant Antoni n’és el patró) per màquines, podia fer pensar en l’extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al se-gle XII, per la influència dels pelegrinatges a l’abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat.És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Pas-sades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d’un tipus especial de dimonis i d’un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmi-ques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.La festa de sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.Sant Antoni és el protector de la pagesia mallor-quina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els ce-rers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles glosses tan famoses:

«Sant Antoni ha vengut amb un ase amb quatre cames, amb un covo d’ensaïmades i una botella de suc.»

«Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u; el dimoni va fer trenta i sant Antoni, trenta-u».

dBalears, que vos acompanya cada dia des de dbale-ars.cat, s’afegeix a la festa més popular i sentida de Mallorca amb aquest número especial i vos desitja un bon Sant Antoni... i un bon Sant Sebastià!

Sant Antoni, la festa més popular de Mallorca

Segueix tota l’actualitat cada dia a

dBalears.cat

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat4

La devoció al sant va arri-bar a la nostra terra de la mà dels cristians amb la

conquesta de 1229, per part del rei Jaume I, a través dels frares antonians, els qual s’establiren a Palma l’any següent de la con-questa de l’illa. L’orde de Canon-ges Regulars fou l’encarregada de fundar la casa i l’hospital de Sant Antoni de Viana. És el sant més venerat, més anomenat i que mai no ha perdut la fidelitat de les persones, tant creients com no creients; sant Antoni és viscut d’una manera especial per tots els ciutadans de les Illes Balears.

Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home, i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls).

Sant Antoni és un bon santqui té un dobler l’hi dóna,

perquè mos guard s’animaltant si és de pèl com de ploma.

Igualment és el protector dels ma-nescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els tra-giners, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vé-nen aquestes gloses tan famoses:

San Antoni ha vengutamb un ase amb quatre cames,

amb un covo d’ensaïmadesi una botella de suc.

Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trentai sant Antoni trenta-u.

També se’l considerava advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els pro-tegís d’aquesta malaltia. Sant An-toni és invocat contra les malal-ties gangrenoses de la pell i, molt especialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels infants.

Assistiu-nos, sant Antoni,a tothora dau-nos pau,

i del foc i del dimoninostra gent alliberau.

Beneïu tota la gent,cases camps i bestiar,

de foc vullau-nos guardarde mal aire i de mal vent.

Sant Antoni, amic de Déu,conferssor i poderós!

Guardau-nos del foc dubtósd’aquell infern dolorós

i que els enemics no sien amb mia l’hora de la meva fi.

Som al solstici d’hivern. El foc és un element vivencial que és present allà on hi ha vida, i el Sol n’és l’exponent essencial; l’hivern, el fred, les gelades... no deixen ressorgir la vida, cal la calentor del foc, del Sol per tornar-la a deixondir. Sant An-toni va aixoplugar tot aquest costumari i al voltant d’una fo-guera ballam, i cantam, i bevem; i menjam, també. Les cançons de sant Antoni poden ser tra-dicionals o bé d’aquelles que es treuen als mateixos foguerons, picants en tots els sentits, críti-ques amb els estaments socials i polítics, sobretot amb el poder establert. Així, el glosador An-toni Bisanyes que d’ençà de deu anys fa cada sant Antoni una plagueta de cançons, canta:

Sant Antoni feia estellesi el dimoni les robava

i u vespre s’hi escalfavaben envoltat de femelles.

Sant Antoni a Pollençaés un sant molt estimat,per tothom és venerat

tant pels vells com la jovença.

Sant Antoni de Vianaper Pollença ha passat

i un present vos ha deixatper gaudir a la rotllana.

Vaig tenir la paciènciade fer-li ben de dret

jo d’esquena a la paretli entrava amb prudència.

I Jordi Cloquell, Artiller, també va recollir “100 cançons per tocar amb ximbomba”, de tota casta:

En Joan de sa Font Santasegava sense canons,i anava sense calçons

per damunt una berganta.

Sa meva sogra no em voli jo no la vull a ella;

qui té es mànec de sa pellafa anar s’oli allà on vol.

Els centres educatius de Manacor o d’Alcúdia (CP es Fasser), també recullen gloses i en fan de noves al voltant de la festa:

Sant Antoni sa benzinano l’haurien de pujar

que si no no podrem donarcap dobler a sa bacina.

Sant Antoni gloriósque estau dins sa capella:

gordau-mos bé sa porcellaper l’any que ve menar-mos.

Les colles de Diables d’arreu de Ma-llorca també fan gloses al voltant de sant Antoni, encara que la majo-ria no tenen res a veure amb el sant de manera explícita. Així. Els “Ver-sots dels Dimonis d’Alaró 2012” no podien ser més dramàticament crítics i reals, i a més, poden servir com una crònica dels fets viscuts per la gent del poble:

Podem passar per Mariventun mes cada mallorquí;això sí que és repartir

sobirania a sa gent.

En Juan Carlos va queixós:

cada genre és un fracàs:un s’ho fotia pes nas

i s’altre ho fot tot per Noos!

I es nostro flamant Bauzál’hem deixat per lo darrer;

com un ‘potecari tétanta mania al català?

En Bauzá vol un tassó,no vol un got de Menorca,

vaja cervellera eixorca,això és de ser coió.

I, evidentment, les cançons po-pulars de sempre, santantonie-res tradicionals:

Dia desset sant Antoni,i el vint sant Sebastià:qui bones obres farà

no tendrà por al dimoni.

Sant Antoni repicavarepicava a poc a poc,

i com més s’encenia es focmés llonganisses torrava.

Sant Antoni n’és vengutamb un ase amb quatre cames,

amb un cove d’ensaïmadesi una botella de suc.

Sant Antoni de genermai és estat calorós;

un gendre heu de mester tan agosarat com vós.

Sant Antoni de Vianadia desset de gener;

qui beu primer o darrersempre beu de bona gana.

Sant Antoni gloriósguardau-mos aquesta bóta,

si no en voleu cap gotaja beurem noltros per vós.

Segurament aquesta ancestral vi-sió del món de la festa a partir del cant, del menjar, del foc, del dimo-ni i de sant Antoni és única des de les Illes estant, i universal, perquè agombola totes les manifestacions possibles per encabir el fet festiu des del caire antropològic i ètnic. Una festa que s’ha adaptat als temps actuals, sentida i viscuda com mai per part dels joves i ma-jors, celebrada com a pròpia i espe-cial per cada un dels pobles que la tenen com seva. Les Obraries i els Patronats –Artà, sa Pobla, Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Capde-pera, Son Carrió- han sabut estar a l’alçada dels temps i han malavejat mantenir la tradició i les novetats en un considerable equilibri i har-monia. Quan la festa és del poble, i la viu el poble, i la té com a part del seu univers col·lectiu, bona senya; i si les institucions o entitats que han d’acompanyar i procurar resseguir el fil de les arrels sense perdre de vista l’horitzó, complex i canviant, saben romandre a l’alçada dels an-hels de la festa, l’èxit està assegurat. Visca sant Antoni!

Sant Antoni i les gloses Felip Munar i MunarGrup d’Estudis Etnopoètics de la UIB

dBalears.cat 5- SA POBLA -ESPECIAL SANT ANTONI 2016

La festa de Sant Antoni és la més im-portant de les que se celebren a sa Pobla. I no és cap exageració dir que

és ben arrelada, ja que es troba documenta-da des de 1365.Sant Antoni és patró de sa Pobla molt pro-bablement perquè la seva economia és ra-madera, i qui millor que el protector dels animals per salvaguardar-la!La tradició mescla el caràcter religiós i el profà. Així, les festes compten amb un con-junt d’actes eclesiàstics, com les solemnes completes; i d’altres més lúdics, tal és el cas dels foguerons i les gloses.El sus a les festes va ser el 7 de gener, quan s’elegí el clamater, sortí la processó del No-venari i es trià per sorteig qui encarnarà els dimonis de l’Ajuntament.El 8 de gener s’entregaren els premis als cartells guanyadors. El primer premi d’en-guany fou per a un disseny colorit i ale-gre, fet amb tècniques digitals, i dedicat a Conguito, «un dimoni molt pobler, a qui tenim una estima molt especial», indica l’autor, Tolo Mir, informàtic de professió.

Els caparrots podran entrar enguany a l’església, gràcies a un acord entre l’Obreria, el rector i l’AjuntamentEnguany, la principal novetat és –com explica la regidora de Festes, Maria Magdalena De la Fuente– la presència dels caparrots dins l’església. Els darrers anys ha estat motiu de polèmica i de dis-cussió entre l’Obreria i el rector i l’Ajun-tament. Finalment, s’ha arribat a un acord. «És un permís que només tendran cada set anys, quan Sant Antoni caigui en diumenge, com aquest 2016», detalla De la Fuente.El pressupost per a Sant Antoni és una mica inferior al de l’any passat. «En caure la revetlla en cap de setmana, hem pogut re-duir la inversió en publicitat, ja que s’espe-ra una gran afluència», diu la regidora d’El PI, qui afegeix que enguany «les previsions diuen que farà bon temps».«Sa Pobla és un municipi molt obert. Tot-hom està convidat a les festes. De fet, un

dels meus millors records, de nina, era quan venien els parents i amics de fora i la preparació de les espinagades», con-clou la regidora.Sant Antoni és, també, la festa dels ani-mals. No de bades el patró és també cone-gut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia «estava molt malt vist fer ma-tances, als animals no se’ls feia treballar , se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los».

Les peculiaritats de les festes de Sant An-toni a sa PoblaL’espinagada: és una pasta salada tradicio-nal de Sa Pobla, que es consumeix sobretot per la Revetlla de Sant Antoni. Consisteix en una coca rectangular que es plega farci-da de bledes, espinacs, ceba tendra, pèsols i alls tallats petits i trempats amb sal i oli. En alguns casos, pot tenir anguiles provinents de l’Albufera.

La solemnitat de les Completes: per a molts, un element diferenciador. Els sig-nes de llum, l’encens, el nin amb indu-mentària eremítica que proclama una pàgina biogràfica del sant anacoreta, el cant dels Goigs, la col·lecta solidària per una causa benèfica, el cant gregorià o

la presència del clamater, fan d’aquesta missa un ritual majestuós i regi.El Piromusical: un dels actes més mo-derns i espectaculars. La música s’uneix als focs, que prenen l’edifici consistorial i fan l’efecte que l’Ajuntament es crema. També ha estat criticat pel seu elevat cost,

Quan el clamater crida «Visca Sant Antoni!», esclata la festa més gran

SA POBLAMarina Caubet

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat6

del qual enguany assumiran el 50% algunes empreses privades.El clamater: és la persona elegida (cada any és una diferent) per fer una breu al·locució seguida del clam «Visca Sant Antoni!» en aca-bar la missa de Completes.

Què representa la figura del Clamater?Antigament, l’Ordre de Sant Antoni tenia un hospital a Pal-ma per a atendre els malalts del foc de Sant Antoni (herpes zòs-ter), i disposava del privilegi de quedar-se totes les almoines de qualsevol església de Mallorca dipositades en honor de Sant Antoni, retirant-se en cas con-trari la imatge del sant.Quan aquest privilegi es va vo-ler fer efectiu a sa Pobla, va ser causa d’indignació popular i ins-titucional, atesa la circumstàn-cia que la de sa Pobla era l’única parròquia mallorquina que te-nia Sant Antoni per titular, i que la gran devoció dels fidels feia que les seves almoines fossin el pilar fonamental per al soste-niment parroquial. Així, l’any 1636 els poblers es negaren tant a lliurar les almoines com a reti-rar la imatge.En acabar les Completes de Sant Antoni de 1643, el poble es va posar a cridar de manera tumul-tuosa dins l’església «Visca Sant Antoni!» i aquest acte esponta-ni passà a ser una tradició fins que cap al 1920 fou abolit per l’Església, qui ho considerava un escàndol.Però l’any 2002 es va recuperar la tradició, mitjançant la figura del clamater que, acabades les Completes, s’adreça als assistents amb un breu parlament que fi-nalitza amb el crit de «Visca Sant Antoni!» que és corejat pels assis-tents, una sola vegada.Durant les últimes dècades han estat clamaters poblers de re-nom, com l’escriptor I drama-turg Alexandre Ballester Mo-

ragues, la glosadora Antònia Serra “Mussola”, o l’entrenador Llorenç Serra Ferrer. Enguany és el torn de Guillem Capó ‘Ce-rol’, antonier de renom, qui ha format part dels caparrots des dels 17 anys.

Es consolida la mostra gastronò-mica de l’anguila com a activitat complementàriaLa ‘VII mostra gastronòmica de s’anguila’, que se celebra del 8 al 20 de gener, compta enguany amb la col·laboració de 25 establi-ments de restauració de sa Pobla.Els establiments s’encarrega-ran d’oferir, per setè any con-secutiu, diversos plats que van des dels fideus amb anguiles, la greixonera d’anguiles o les an-guiles ofegades, fins a la tradi-cional espinagada.El batle del poble, Biel Ferra-gut, assegura que la mostra agafa cada vegada més força i que ha estat «un èxit» des de la seva primera edició. El preuat peix, que s’arriba a pagar a 20 euros el quilo, és prou conegut a Mallorca, però els restau-rants no el solen incloure en els seus plats.Fa un bon grapat d’anys, les an-guiles procedien de l’Albufera, però ja fa temps que s’importen de València o Catalunya, ja que a Mallorca es troben en perill d’extinció i només se’n permet la pesca amb cucada –una mo-dalitat tradicional.  Segons les dades del Parc (2007) la majoria de la cinquantena dels pesca-dors autoritzats que s’hi dedi-quen són majors de 65 anys, ori-ginaris dels pobles de l’entorn de l’Albufera (Sa Pobla, Muro, Llubí, Sta. Margalida, Alcúdia i Búger). Per a desenvolupar aquest tipus de pesca cal estar en possessió de la llicència de pesca fluvial i obtenir un per-mís especial.r i es pot realitzar només a unes zones determina-des i en un horari establert.

- SA POBLA -

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 7

Biel Ferragut (El Pi-Indepen-dents) s’erigí el maig com a batle de sa Pobla gràcies a un

acord amb MÉS i el PSIB. En aques-ta entrevista ens explica no només com seran enguany les festes, sinó què significa per a ell Sant Antoni. També parlam de les seves priori-tats de govern.

Com viviu les primeres festes de Sant Antoni com a batlle?Amb molta intensitat. Ja havia es-tat regidor, però ara és diferent. Sent molt d’orgull per representar tots els poblers; i també molta responsabili-tat, perquè malgrat que duc àrees es-pecífiques com Turisme i Comunica-ció, he d’estar al dia de totes les altres, i això m’obliga a estar molt informat.

Quan comencen els preparatius?A sa Pobla s’enllacen la Fira de l’Ar-ròs, Nadal, Sant Antoni... però els preparatius concretament comencen devers el 15 desembre. El programa, d’altra banda, s’imprimeix el primer dia laborable de l’any.

El pressupost serà el mateix que l’any passat?El pressupost es reduirà una mica, però el més important és que el Piro-musical (dissabte dia 16 – a la pl. Ma-jor - 21:30h) serà finançat al 50% per unes 30 empreses privades. Els ho vull agrair. És un espectacle específic per a Sant Antoni i molt vistós.

Quin és l’acte més important, al qual ningú pot faltar?La Revetlla de dia 16. Però un al-tre que ha anat de menys a més ha estat la sortida dels dimonis de l’Obreria i l’Ajuntament, que fan una cercavila per tot el poble (dis-sabte dia 16 -a les 14:30h). Hi ha una gentada i les famílies gau-deixen molt. La part religiosa, les completes, també  (dissabte dia 16 – a l’església - 20h).

Què diferencia les festes de Sant An-toni de sa Pobla i la resta de pobles de Mallorca que les celebren?Les Completes mai s’han canviat –són molt solemnes–, el Piromusical,

la tonada de les glosades i els dimonis, que són molt macos.

Quin és el vostre millor record de Sant Antoni?Les rotllades de fa una quinzena d’anys. Jo era el president de l’Asso-ciació d’Antics Blavets de Lluc i em-plenàvem tot un carrer amb gent que venia de tot Mallorca. Per cert, que les rotllades s’han de mantenir, tot i que de vegades sigui complicat trans-metre-ho a les noves generacions. Abans els pagesos cantaven de forma natural i ara s’ha d’aprendre a tocar la ximbomba. Però qui no conserva les arrels, perd l’essència.

Als poblers els agrada que vengui gent de fora poble o s’estimen més que siguin unes festes íntimes?L’economia necessita que vengui gent, sobretot el sector de la restau-ració.

Ens podeu fer alguna recomanació pràctica per assistir a la Revetlla?Venir amb antelació, perquè s’espera una afluència massiva. Hi haurà fa-cilitats per a venir en tren.

Deixant de banda Sant Antoni i par-lant de l’actualitat del poble, quines són les principals accions de govern que heu fet durant els primers sis mesos a l’Ajuntament?Tenim unes limitacions pressupostà-ries molt fortes, però hem fet moltes coses, tot feina sobretot en l’àmbit tu-rístic per a crear una marca comuna amb els municipis veïnats, com Llubí, Campanet o Búger. Amb aquests po-bles, sumam 2000 places turístiques.També hem fet les jornades ‘Po-blers al món’, amb les quals vo-lem posar en valor allò que fan els nostres veïnats arreu del món. L’altra dia vàrem tenir amb nosal-tres l’ambaixador Jaume Segura, i aviat durem l’actor Simó Andreu.

Quins són els principals objectius del vostre govern de cara a l’any 2016?Quadrar els pressupostos, perquè hi ha un deute molt gran; i, d’altra ban-da, generar activitat econòmica.

- SA POBLA -

Biel Ferragut, batle de Sa Pobla: «Qui no conserva les arrels, perd l’essència»Marina Caubet

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat8 - MURO -

Pep Joan Aguiló, bomber de professió i ac-tual regidor de festes de l’Ajuntament, ex-plica els preparatius i avança les novetats d’aquest cap de setmana:

Quantes persones participen en la orga-nització del Sant Antoni de Muro?Les persones implicades podrien arribar a ser més de 100, que inclouen els membres de les entitats locals, les associacions de pa-res i mares de les escoles, els músics o les persones que participen en les desfilades. La logística i la programació són similars cada any, però sempre s’intenta innovar en diferents aspectes i això és gràcies a la bona predisposició de la gent. Aquest any

la festa cau en dissabte i diumenge, i per això tant la participació dels organitzadors com l’assistència de participants serà ma-jor que altres anys.

És el primer any que ets regidor de festes. Com valores l’experiència?L’experiència és molt gratificant: hi ha lloc per a l’estrès, però estic ben assessorat amb l’ajuda i els consells que hem donen els regidors de festes d’altres anys i les persones que tenen més rodatge. Jo fins ara havia estat col·laborador, i aquest any que sóc al capdavant també estic gaudint molt. Per dir-ho clar, està sent una experi-ència molt guapa.

Per què són famoses les beneïdes de Muro?Les beneïdes són el plat fort de la festa. El nivell de preparació de les carrosses i de la varietat d’animals és molt alt: acudei-xen de cada vegada més cavallers, guar-des de cabres i entre d’altres, s‘hi poden veure diferents animals autòctons com el porc negre. La desfilada d’aquest any serà diumenge dia 17 a les 15:30, així que ani-mam tothom a venir, perquè gaudeixi de la qualitat i de la competència tan sana de les beneïdes de Muro.

En què consisteix el concurs de foguerons?El concurs de foguerons és una acti-vitat que anima els carrers durant les festes i implica a tots els veïns volun-taris: els murers i mureres decoren el seu fogueró amb una temàtica lliure i les entitats que se presten com a ju-rat en decideixen els guanyadors més originals i treballats. L’entrega de les Ximbombes d’Or, Plata i Bronze és molt autèntica, perquè s’acompanya dels xeremiers de Muro Es Reguinyol. Es premia amb la ximbomba, una ensa-ïmada i caixes de vi local.

A qui va dirigida la revetla de dia 16?Per a la revetla s’ha volgut pensar en tots els públics: hi haurà el local de la tercera edat amb música de ball a partir de les 22 h, i la plaça de Sant Martí i la dels foguerons, davant de l’Ajuntament, dedicades a festa jove i a música tradici-onal. Està pensat perquè tothom tengui tres punts de festa gratuïts per moure’s durant el vespre. A més, enguany s’han convidat vuit colles perquè els Dimonis de sa Pedrera compleixen 10 anys: l’ani-mació del vespre està assegurada.

Per què són especials les festes de Muro?La festa de Sant Antoni és arrelada a Muro des de fa molts segles, per això les famílies i amics esperen reunir-se al ca-liu dels foguerons quan arriben aquests dies de gener, que tant joves com majors viuen amb orgull. Se podria dir que Sant Antoni és una festa casolana, pròpia dels pobles de Mallorca. Jo vull convidar-hi a tots els murers i mureres, i a tota la gent de Mallorca perquè conegui per què el poble de Muro espera tot l’any aquest dia 17 de gener i les celebracions que el precedeixen.

Pep Joan Aguiló, regidor de festes:«Sant Antoni es viu amb cada un dels cinc sentits»

MURO

Els penons han anat apareixent als balcons dels veïns, les banderoles amb la creu en forma de T que onegen també a l’església i a l’Ajuntament. No hi ha dubte, Muro es prepara per a una de les seves festivitats més esperades: Sant Antoni.

Des del dia 9 al dia 17 de gener el poble acull a ritme dels xeremiers i ball dels dimonis l’encesa de foguerons i les tradicionals beneïdes. La celebració de 2016 és presenta ben autèntica i amb moltes novetats: els dimonis de sa Pedrera compleixen 10 anys; el pin-tor Tòfol Sastre prepara un obsequi per als col·laboradors de les festes; Paco Forteza serà Sant Antoni per 26ena vegada i la invitació de 8 colles per a la nit del dia 16 promet una vetllada memorable.

Laura Guarda Martínez

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 9- MURO -

I pensen celebrar-ho de manera “apo-teòsica”, com afirma el president de l’agrupació Bartomeu Tortell. De mo-

ment, s’ha confirmat l’assistència de vuit colles, que inclou fins i tot el grup de fora de Mallorca Dimonis de Granollers. Això suposarà la presència d’almenys 200 di-monis, amb el seu corresponent desplega-ment de batucades, torxes i foguerons. No faltaran els xeremiers de sa colla de Muro i la Banda de Música murera, que inter-pretarà una cançó èpica abans de l’encesa de foguerons de les 20:30 de dia 16. La in-tenció és que la nit sigui «més grossa que mai». Cal recordar que Muro protagonit-za la tradicional encesa del campanar de l’església o els versots propis que es canta-ran amb la veu del Dimoni Miquel Àngel Barceló, de vegades amb to desenfadat, de vegades amb una càrrega de sàtira i crí-tica social. Aquest any, els dimonis de sa Pedrera avancen uns versots impregnats d’Star Wars o d’alguna tribu de treballa-dors d’unes illes específiques... La orga-nització recuperarà, a més, la veu de Toni Gost, es Curro del Bar Sa Plaça de Sa Pobla, que va dedicar un poema als Dimonis el seu primer any, i ara els n’ha composat un pel 10è aniversari. Bartomeu Tortell vol agrair la col·laboració de l’església en

cedir el cinema parroquial a la organitza-ció i la dedicació del pintor Tòfol Sastre en la composició de marès de Son Moragues que prepara com obsequi per als col·labo-radors i que es podrà veure aquella ma-teixa nit. En definitiva, els Dimonis de sa Pedrera, amb la seva reconeguda actitud de denúncia social i mediambiental, ves-tits de caçot amb calçons de cotó i carre-gats amb escodres i tallants –les eines per treballar el marès manualment−, han preparat un aniversari que preveuen «tot un espectacle» i pensat perquè a Muro s’hi visqui «el dia 16 més potent».

El Sant Antoni de Muro té nom i llinatges: és en Francesc For-teza, te 68 anys i en fa 26 que es

vesteix de Sant Antoni. En Paco, com el coneixen a Muro, va ser fuster i ara ensenya teatre a l’Agrupació Artística Murera, d’on és director i actor des de fa 10 anys. El patró dels animals i dels traginers de Muro recorda com es vi-via la festivitat quan el van passar a cercar a casa per oferir-li ser Sant Antoni: «20 anys enrere, Sant Antoni recorria el poble amb un carro i una somera, llavors hi havia menys parti-cipació. Ara s’ha modernitzat i el dia de les beneïdes podem donar la benvin-guda a molta gent». La presència del Sant és als moments més importats de la festa, com el dia 16 horabaixa abans d’encendre els foguerons o com sobre-tot dia 17, el dia de les beneïdes, en què Sant Antoni encapçala sobre la seva somera el camí que les carrosses re-corren des del convent fins a l’Ajunta-ment. En Paco Forteza se mostra «molt content de col·laborar amb les festes del poble» i espera que l’entusiasme en què Muro viu Sant Antoni «es mantin-gui per molts d’anys».

Els dimonis de sa Pedrera compleixen deu anys...

El Sant Antoni de Muro

Laura Guarda Martínez

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat10 - MURO -

Com diu el regidor de fes-tes de Muro, les bene-ïdes són un dels plats

forts de Sant Antoni. Cada any l’Ajuntament organitza un concurs de carrosses de te-màtica lliure o de motius del poble, de les festes o del camp, en què hi participen tant car-rosses familiars com escolars o d’amics. Aquest diumenge 17 a les 15:30 les carrosses desfi-laran presidides per Sant An-toni i a la vista del públic i del jurat, qui decidirà quines deu carrosses s’enduran els premis que oscil·len entre els 100 € i els 1200€, i quins cinc acom-panyaments seran premiats entre 150€ i 450€. Toni Mir, policia local de Muro i Joan Socies, empresari de construc-ció, han guanyat el concurs durant cinc anys consecutius amb maquetes de monuments del poble, com la torre de l’es-glésia, l’ermita de Sant Vicenç o la plaça de Toros −guardada actualment a l’Ajuntament del poble. «Preferim el motiu tra-dicional: fem les fotos a allò que volem construir, i després treballam el marès perquè s’hi

assembli el màxim possible». Els dos murers participen des de fa 16 anys a les beneïdes, i esperen aquest dia durant tot l’any: «quan acabam una car-rossa, ja pensam en la següent; mos hi dedicam en sortir de la feina o els dissabtes». La carros-sa actual encara està en procés de construcció, a resguard a la cotxeria que usen per a dedi-car-li el temps que requereixi preparar «la festa més guapa de Muro». Aquest any va semblar una innocentada la notícia que l’artista Miquel Barceló parti-ciparia a les beneïdes de Muro, però tot això, en Toni Mir afir-ma que «tant de bo vingués, perquè sempre és una bona no-tícia que hi participi una car-rossa més. Aquí tothom hi cap».Els penons de Sant Antoni en-cara onejaran durant uns dies, mentre el poble de Muro surt al carrer a rebre els seus gegants, gaudir de les beneïdes per a tots els públics i escoltar i ballar la banda de l’Agrupació Artística Murera, la coral Miquel Tor-tell de Muro o els xeremiers de Muro d’Es Reguinyol. Els murers més petits ja estan preparats

perquè els Dimonis visitaran les escoles divendres per fer-los arribar abans el cap de setmana, i els més grans i engrescats ten-dran dissabte fins a tres espais de festa per allargar la nit prè-via a Sant Antoni. Els murers han assegurat que les beneïdes són el millor pla per diumenge en haver dinat i si algú prefereix un dia més complet pot gaudir també de l’amollada de coets i del cercavila que es celebraran unes hores abans. El personatge de Sant Antoni de Muro és dels més autèntics de tota l’illa i re-viu cada any en un murer que porta a la capa més de 25 anys d’il·lusió per col·laborar amb les festes dels seu poble, i els prepa-ratius dels Dimonis de sa Pedre-ra transmeten tant entusiasme que és possible que les impressi-ons de la revetlla del 16 de gener d’aquest any siguin encara tema de conversa a l’escalfor del caliu de l’any vinent. Els penons de Sant Antoni encara onejaran durant uns dies, fins el 17 de ge-ner: sou a temps de comprovar per vosaltres mateixos que el Sant Antoni de Muro es viu amb cada un dels cinc sentits.

Les beneïdes i el concurs de carrosses de Muro

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 11- MANACOR -

Endinsar-se en la devoció per la festa de Sant Antoni de Manacor suposa despertar sentiments identitaris. Suscita la idea d’un col·lectiu unit que durant els dies de foguerons i gloses s’esforça per mantenir el sentiment de poble. Descobrim què pensen i què senten quatre manacorins engrescats de ple en la celebració de Sant Antoni. Conversam, escoltam i llegim les reflexions de quatre personatges que, d’entrada, gaudeixen d’un primer tret en comú. Antoni Gomila, Antoni Riera, Toni Galmés i, de nou, un altre Toni

Gomila ens confirmen les nostres sospites: a Manacor va de Tonis i Antònies. I aquests quatre representants afegeixen més similituds quan es tracta de defensar la seva festa. Tots ells comencen a fer bulla des del primer dia i no baixen el ritme fins que s’apaga el darrer caliu. Defensen una celebració destinada a mantenir i transmetre els valors tradicionals, conviden a gaudir amb ella d’una llengua viva i única i donen la benvinguda a tots aquells que hi vulguin participar respectant la seva simbologia.

MANACORJoan Farrés

Com a dibuixant, com a artista que amb la seva obra col·labora amb la celebració de Sant Antoni, d’on treis la inspiració?

Tot plegat sorgeix fa molts d’anys, en concret, l’any 1999. Uns joves que formaven part del Patronat de Sant An-toni em varen demanar per fer una il·lustració per jer-seis. Vaig fer un dimoni amb el campanar de Manacor i a partir d’aquell moment he seguit sumant imatges, dibuixos... Cada any vaig aportant les meves il·lustraci-ons. Però no només m’interessa aquesta festa, també em decanto per la cultura popular més general, tot el que

siguin dimonis, capgrossos, gegants, cossiers, moros i cristians de Pollença... Totes les imatges de la cultura

popular m’interessen molt com a recurs estètic.

Quant hi ha d’estudi i quant d’innat en un dibui-xant?Això és una pregunta que sempre m’he fet i va os-cil·lant la meva resposta. Picasso sempre deia que «la inspiració t’ha d’agafar fent feina», per tant, crec que sobretot se n’ha de fer molta. És vera que

cal una sensibilitat especial, cal veure la vida i el món amb els ulls oberts, t’has de sorprendre de les

coses que hi ha davant tu per poder representar-les. Però tot plegat requereix una tècnica. Paul Gavarni

deia «ni un sol dia sense un sol traç».

I com queda dibuixat el panorama de Manacor des-prés del canvi del color polític de l’Ajuntament?

A mi em sap greu que hagin tret fora al govern de MÉS. Aquest partit està format per persones que s’interessen per la cultura popular, per la llengua, cosa que el PP no va fer. Jo som un defensor de les tradicions, del progressisme que conservi la iden-titat cultural i per això necessitava aquest antic consistori.

Què queda d’aquells primers sant Anto-nis menys multitudinaris? I què s’enyora

d’aquells inicis?

Quan jo començava a col·laborar aquest Sant Antoni ja començava a estar en alça, però quan era petit érem molt pocs els que anàvem darrere el dimoni. Sant Anto-ni era una festa perquè es trobava dins el calendari però hi havia poques persones que seguien la tradició. Va ser una festa que va perillar, però des de fa una vintena d’anys aquesta festa està molt arrelada. A més, des de fa un parell d’anys, els col·lectius (Amics de Sant Antoni, Amics del Dimoni, el Bar Mallorquí, el Patronat, ...) es-tan molt interessats en conservar aquesta festa en el seu nivell rural i tradicional. Enguany, per exemple, es vol que la música que soni per Sant Antoni sigui les tonades tradicionals i no música de discoteca. Tot el poble està sensibilitzat, quan arriben aquestes dates feim l’esforç per fer una valoració identitària de qui som, i això és molt destacable.

Coneixem el Sant Antoni que s’anuncia en el programa de festes, però quin és el Sant Antoni que es viu en els carrers de Manacor?La gent riu. Jo visc a Barcelona durant tot l’any però ho tenc ben clar: quan arriba Sant Antoni el món s’atura. Ja puc tenir feina a Barcelona que sempre intent ser a Manacor per Sant Antoni. La gent està molt alegre aquests dies, i es nota molt en les converses de car-rer. No vol dir que Manacor no sigui alegre durant tot l’any, però durant Sant Antoni hi ha ganes de sentir-se poble. Manacor és una ciutat petita o un poble gran, i aquesta urbanització es trenca durant aquests dies de festa. La gent se sensibilitza i vol convertir Manacor en un poble, una aldea on tothom es coneix, on et surt una glosa sense més ni manco i sempre hi ha un ‘molts d’anys’ a punt.

Quina és la primera imatge que li passa pel cap a Toni Galmés quan es parla de Sant Antoni?Les banyes del dimoni. El meu record de Sant Antoni sem-pre han estat els caps de la gent davant Cas Baciner (a les dues i quart). Allà s’hi acumulen els ‘caparrins’ i d’enfora veus les banyes del dimoni que surten.

Toni Galmés, dibuixant i il·lustrador: «Quan arriba Sant Antoni el món s’atura»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat12 - MANACOR -

Des del dBalears feim un seguiment espe-cial sobre la celebració de Sant Antoni a Manacor, i els quatre manacorins que ens

aporten la seva visió comparteixen el nom de Toni. Casualitat? Falta d’imaginació manacorina? O devoció per Sant Antoni?Jo m’estimaria més la darrera opció. No sé si és per la devoció o perquè per qüestions familiars a Manacor històri-cament sempre hi ha hagut molts de Tonis. En el meu cas, els dos padrins

nomien Toni i les dues padrines Antònia, per tant, els meus quatre cosins tots són

Tonis i Antònies. I si descomptes padrins i padrines joves, només tenc un conco i nom

Toni. Per tant, a canostra la passió santanto-niera ve de molt enrere igual que a mol-

tes altres cases de Manacor. Farem el que podrem en el moment

de transmetre aquesta idea a generacions posteriors,

almanco en el que su-posa la devoció en els valors que són adap-tables al nostre temps.

Per què hauria d’anar a Manacor i no a Sa Pobla per ce-lebrar Sant Antoni?Si voleu anar a Sa Pobla estarem en-cantats, nosaltres estarem més am-ples (riu). Jo crec que Manacor con-serva una de les coses que tal ve-gada a altres llocs, encara que jo no surt massa de Ma-

nacor per Sant Antoni, no es viu. Es tracta de les completes. El fet de reservar un espai de serenor dins tota la voràgine de la festa crec que és molt important. Jo intentaria gaudir de les completes però és vera que dins l’Església gran ja no hi ca-bem. Però just l’ambient que es viu al voltant de l’Església és prou significatiu. A més, com qui va a Oxford i cerca la universitat, a Manacor venir a Sant Antoni és trobar festa a cada cap de cantó. I no és una festa de mirar, es tracta de participar. Si un té ganes de participar, ha de venir als fogue-rons, cantar les cançons i ajuntar-se amb la gent. I de tant en tant pots anar una estona darrere els dimonis. Dit així no sona com una convidada, però, si un aconsegueix gaudir d’aquests actes, l’esperit de la festa se li amara segur.

Començam a notar aglomeracions?Sí, la festa ha canviat moltíssim en els darrers 10 anys. Però jo crec que des del Patronat de Sant Antoni i l’Ajuntament s’ha sabut fer el traspàs cap a una festa massificada. I el poble també ho ha entès: ja sabem que el dissabte de Sant Antoni no importa fer fues perquè tanmateix no hi se-rem devora els dimonis, en canvi el dia de Sant Antoni és molt més relaxat i segur que els veus un moment o altre. Hem d’agafar aquesta mas-sificació en positiu, això vol dir que hi ha molta més gent que li inspira una motivació seguir la figura de Sant Antoni. Dissabtes i diumenges per engatar-se n’hi ha cada setmana, per tant, si gaudim d’aquesta festa, és perquè té uns altres valors. Seria perfecte si aquests es transmeten a més gent, però també hi ha aspectes que s’han de gestionar: hem d’explicar que dins l’Església no hem d’estar drets damunt els bancs, que la fes-ta no és anar gat sinó anar amarat d’esperit, ...., s’han d’explicar més les coses. I a Manacor s’està fent aquesta feina des dels darrers quinze anys. Els manacorins estan molt ben documentats en aquest aspecte.

Quin és el millor instant de Sant Antoni per Toni Gomila?No hi ha un instant concret, sinó un instant es-poràdic on notes aquell ambient festiu. És aquell moment donat on, sense que ningú digui res, quan un sonador posa l’arc damunt el violí, tothom ja sap quina cançó ha de cantar. El moment de cantar el goig és apassionant, són detalls que per jo tenen un significat molt gran. Veure un padrí vellíssim amb un renét joveníssim cantant la mateixa can-çó és fantàstic, no m’inspira el mateix veurer-los cantar un himne de futbol. Aquest himne de po-ble amb aquesta llengua genuïna que condueix aquesta cançó m’emociona molt.

La recent moció de censura i el canvi de consisto-ri a Manacor donarà per més d’una glosa?Segur, perquè tant d’una banda com de l’altra hi ha hagut comportaments esperpèntics, i això sem-pre mos dóna molt de material.I enmig de sant Antonis, dimonis, i foguerons, en aquest mes de gener ha arribat l’estrena del docu-mental sobre Acorar, l’obra teatral de la qual en sou protagonista i que s’ha convertit en un feno-men arreu dels territoris de parla catalana.Dia 8 de gener vàrem omplir l’auditori de Sa Màniga de Cala Millor per estrenar el documental i la veritat és que va ser tot un èxit. Primer vaig fer una funció d’Acorar molt sentida, ja que allà va ser el lloc on vàrem estrenar l’obra l’any 2011. Va ser també una funció que va servir com agraïment per la feina feta per Joan Martí, l’autor d’aquest documental. He de dir que jo no havia volgut veure el reportatge fins al dia de l’estrena, n’estava molt endarrer, i vaig com-provar que es tractava d’un document per la meva història personal, per deixar constància de tot el que ha passat aquests anys amb Acorar. I enguany con-tinuarem fent funcions, per març anirem a Palma i posteriorment a la península. Per tant, estam vius, estam enmig i es tracta de seguir fent feina.L’escriptor Sergi Pàmies parlava de Toni

Toni Gomila, actor: «Gaudir de Sant Antoni suposa participar, deixar-se amarar per l’esperit de la festa»

Quina és la tasca del Patronat durant la celebració de Sant Antoni? I quina és la tasca durant la resta de l’any?

Durant la festa, organitzam i coordinam per tal que tots els actes es desenvolupin d’una manera correcta i que tot estigui a punt. Durant la resta de l’any sempre ce-lebram unes reunions on decidim com han de funcionar els actes i les festes.

Manacor acumula massa gent en els dar-rers anys de celebració de Sant Antoni?La veritat és que de 10 anys ençà la cele-bració ha anat en augment. Això també és degut al fet que les festes populars, arreu de Mallorca, gaudeixen d’un cert auge. Es viu una explosió de les ganes de la gent per celebrar aquestes tradicions, i les festes de Sant Antoni de Manacor no són una ex-cepció. Ha augmentat molt la participació i l’assistència de la gent als diversos actes de les festes.

Què li fa falta i què li sobra a la celebració de Sant Antoni?És difícil dir-ho. Hem d’intentar arribar

a un equilibri on la gent participi i s’hi senti a gust. Són unes festes que tenen molts d’ingredients. Tenen unes músi-ques, tenen un menjar, uns foguerons, unes beneïdes... molts d’ingredients on la gent s’hi pot trobar a gust. És difícil dir que li sobra i que li fa falta, ja que aquestes festes tenen moltes vessants per analitzar, però la massificació sí que mos sap una mica de greu. Parlam d’una celebració de petit format on la gent hi vol ser, i per això la massificació mos fa passar pena.

Quines solucions es poden cercar per re-duir la massificació?Des del Patronat hem iniciat unes cam-panyes de conscienciació, des de fa uns sis anys, on s’explica com hem d’actuar en els diferents actes. La primera cam-panya que vàrem fer es deia ‘AMPLES’, i amb aquest crit es feia pas per a què el dimoni pogués passar i ballar en els di-ferents indrets. També vàrem crear ‘TU TRIES’, on la gent entén que no es pot situar a primera fila en tots els actes.

Amb aquesta campanya volíem donar a entendre que un any podem ser a un lloc però no mos podem situar sempre a davant. Intentam conscienciar a la gent i educar sobre com mos hem de compor-tar durant la celebració.

Recordau algun any on no s’hagi celebrat Sant Antoni a Manacor?Crec que no n’hi ha cap. Des de temps molts antics hi hagut devoció per Sant Antoni, ja des del segle XIV a la capella de la Parrò-quia de Manacor. Actes com les beneïdes i les completes, sobretot des del punt de vis-ta religiós, són celebracions molt antigues.

Com funciona l’app de Sant Antoni per a telèfons mòbils?Es tracta d’una aplicació que es pot des-carregar i on hi trobam tots els actes de les festes. Fins i tot hi ha un localitzador de dimonis on la gent pot saber en tot moment on es troben, on ballen i la ruta que fan. Enguany és el segon any que la utilitzam i la veritat és que ha tengut molt bona acceptació.

Toni Gomila, president del Patronat de Sant Antoni: «Les festes populars com la de Sant Antoni van a més»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 13- MANACOR -

En parlar de l’eclosió de la festa de Sant Antoni a Manacor se’m fa inevitable fer-ne comparança amb l’augment

sobtat de la base social de l’independentisme al Principat. Com els independentistes de pe-dra picada, a Manacor hi hagué d’haver tam-bé durant algunes dècades uns santantoniers que servassin la festa quan ningú en volia sentir a parlar, quan en sentir el so del picarol i la música escanyada del violí i les guitarres la gent tancava les portes de ca seva per no ha-ver de posar doblers a la bacina. Aquella gent d’estirp pagesa tenien la ne-cessitat imperiosa de matar el pare, de renegar de les seves arrels i del seu passat immediat per sentir-se part d’una nova comunitat, d’un nou col·lectiu, d’un nou entorn urbà pretesament més modern. Devien ser els anys seixanta, els setanta, i bona part dels vuitanta. Com el sentiment identitari, reprimit durant el franquisme, i amb l’assumpció de gran part de la població que convenia molt més mirar cap a una al-tra banda. Més de dues dècades negres per a les festes d’origen popular, no sols a Ma-nacor i a Mallorca, sinó arreu d’Europa. Cap a final dels anys vuitanta, però, la festa va deixar de ser tabú, com també ho va deixar de ser l’independentisme al Principat. No es tancaven portes a ningú i la festa era ac-ceptada com a normal, com un fet vivencial més, com una tradició tothom comprenia que havia de ser resccatada per formar part del calendari d’esdeveniments. No hi havia una adhesió massiva, ni un entusiasme ju-venil desmesurat, però la festa era tolerada i els qui la defensaven eren vists com uns ro-màntics que malavejaven salvar la festa que tant havien estimat els seus padrins. Amb l’entrada als anys noranta les coses canvien de verd en blau. Àngel Colom pren el control d’Esquerra Republicana, consoli-da el discurs independentista, aconsegueix normalitzar-lo, incorpora activistes de Ter-ra Lliure i neutralitza la lluita armada. La base social de l’independentisme s’eixam-pla. Aquella minoria romàntica que hav-bia defensat la festa de Sant Antoni sense generar rebuig, aconsegueix ara que una part del jovent s’incorpori amb entusiasme a la festa. S’inicia un procés d’enginyeria sociològica per aconseguir que Manacor, aquell poble que no tenia festes, sigui lloc de crida, indret de peregrinació del jovent amb ganes de gresca. Els manacorins volen estar orgullosos de ser qui són. El Patronat de Sant Antoni es rejoveneix. L’Ajunta-ment s’implica en la festa. La societat civil s’activa. A la Pobla o a Artà, a Pollença, o a Ciutadella per Sant Joan, tenen una festa esplendorosa, participativa, popular, públi-ca, visitada i publicitada pels grans mitjans. Per què els manacorins no l’haurien de po-der tenir, també?L’arribada del segle XXI implicarà un as-cens meteòric, una progressió geomètrica imparable de la festa. I també de l’indepen-dentisme. Al Principat, l’enginyeria soci-ològica sobiranista ha aconseguit els seus objectius i l’independentisme aconsegueix ocupar la centralitat del discurs polític. El PSC s’esfulla com una rosa un dia de vent i cedeix votants i diputats a Esquerra Re-publicana. El PP esdevé un partit residual. Convergència assumeix el discurs inde-pendentista, conscient que és la seva única via de salvació com a partit. Sorgeixen les

CUP, amb un discurs alternatiu al poder establert. A Manacor, si fa no fa, tot va per un igual. El Patronat de Sant Antoni fa el paper de Convergència, i comença a creure en la possibilitat de ser un poble gran amb una festa gran. Els joves volen saber qui són, i actuar en conseqüència. La societat civil s’organitza com si fos l’ANC santanto-niera per fer la festa més gran i per empè-nyer amb el seu entusiasme els feiners del Patronat. També, amb tot l’amor santanto-nier del món, sorgeix l’Associació d’Amics de Sant Antoni, que vendria a ser la CUP de la festa, la que qüestiona l’statu quo, la que vol fer la revolució de la festa pagesa, la que es demana si una dona pot fer de dimoni, o per què sempre hi fan les matei-xes famílies, o si són clars els comptes de la bacina. La que no vol que les coses es facin així perquè sempre s’hi han fetes i la que mostra tolerància zero amb la corrupció.I com sempre, n’hi haurà que no ho viuran igual. Hi haurà els partits constitucionalis-tes, els unionistes, que des de la frontalitat s’oposaran a les ànsies de llibertat del poble català. Són els espanyols. Com deuen ser els espanyols de la festa manacorina els qui la viuen sense veure un dimoni, ni un ball, ni cantar una cançó. Els qui beuen als pubs que aquell dia s’engalanen de vermell i negre per vendre combinats a cinc euros. Catalunya té una història i té una llengua. I la festa de Sant Antoni té l’arrel pagesa i religiosa. La construcció del nou estat, amb l’adhesió de sectors socials fins ara molt llunyans, implicarà renúncies. La festa manté les Completes i les Beneïdes, però sap que és la part civil la que la fa més gran. La festa, com l’independentisme, és avui un fenomen de masses. I és impossible que la intensitat i l’autenticitat amb què els as-sistents viuen la festa es mantenguin in-tactes i no es dilueixin en molts de casos. El sentiment guanya lloc a la racionalitat. Més d’un pateix atacs de vertigen en veure tanta gent que s’adhereix a la festa sense saber exactament com ni per què. Els ma-nacorins més granats es demanen si els jovenets adolescents entenen la celebra-ció. Si la varen viure com la visqueren ells. Igual que els vells patriotes independentis-tes es qüestionen fins a quin punt creuen de veres en el país els independentistes sobrevinguts, de nova fornada. I tant uns veterans com els altres, alcen l’esguard llu-ent, orgullosos d’haver aconseguit que el que un dia va ser una utopia avui sigui una realitat indiscutible, conscients que per ar-ribar a Ítaca cal que hi siguem tots, dins el vaixell d’Ulisses. Per això, cridem tots: Sant Antoni president, Catalunya independent!

L’Ajuntament de Manacor i el Patronat de Sant Antoni cada mes de gener oferei-xen als ciutadans de Manacor i als de tot Mallorca un programa de festes carregat d’actes com a convidada a la festa més gran i més estimada del nostre municipi. Enguany la imatge del programa es dedica a les torrades. És el moment que tot-hom fa la festa: els cuiners duen dolços de casa, els que saben cantar canten, els que toquen instruments els fan sonar arran del foc... I és això el que volem per al nostre Sant Antoni, que tothom hi tengui un paper, que es visqui la festa en primera persona per participar del sentiment col·lectiu de que aquests dies bull per tot Manacor.

No puc deixar de fer referència a l’acte estrelles de les festes com són les Beneïdes. Agraint a tots els participants la seva gran aportació, sense ells no seria possible tenir unes Beneïdes tan lluïdes com les que es fan arreu del municipi de Mana-cor. També vull destacar l’esforç que fan i han fet tots els que s’engresquen a fer un fogueró, un carrossa de les beneïdes, que preparen actes o que duen l’animal a beneir. L’esforç que fan no és poca cosa: ells mantenen viu el bessó de la festa.

Precisament enguany, el Patronat de Sant Antoni ha distingit amb la insígnia d’or de la institució una d’aquestes persones feineres que any rere any han for-mat part de la festa i de l’organització d’una manera discreta. En Bernat Servera de s’Hort. Un homenatge merescut a un dels homes que ha mantingut la festa viva fins els nostres dies. Per això la festa de Sant Antoni que feim a Manacor és un tresor. Vos demanam que el cuideu, que el respecteu i que passeu tant de gust com nosaltres de gaudir de la festa.

Molts d’anys a tothom!Mateu Juan

Regidor de festes

La festa de Sant Antoni a Manacor és un tresor

Sant Antoni president, Catalunya independent!Antoni RieraPeriodista i professor

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat14 - MANACOR -

DIVENDRES 1518.00 a 20.00 h · Espai na Camel·la (entrada pel Passeig del Ferrocarril)Bulla santantoniera amb els infants de 0 a 3 anysOrganitza Associació 0-3Nota: L’activitat es fa exclusivament per a infants de 0 a 3 anys i les seves famílies20.30 h · Claustre de sant Vicenç FerrerConcert: Les músiques de sant AntoniAgrupació folklòrica Sa Torre i Banda de Música de Manacor

DISSABTE 1614.15 h · Cas BacinerSortida dels dimonis14.30 h · Davant la SalaRepicada general i ball15.00 hVisita als foguerons que concursen per quali car-losBases a www.santantonimanacor.cat17.30 hVisita del sant, dimonis i sonadors a la Residència de MajorsDonem preferència als residents19.00 hColcadaSortida des de la Sala del carro de la Colcada amb autoritats, membres del Patronat, Colcada, dimonis, Banda de Música i poble19.30 h · Parròquia de la Mare de Déu dels DolorsCant de completes i dels goigs de sant AntoniAmb les corals de Manacor, Banda de Música i santantoniersLes persones amb mobilitat reduïda tendran un espai reservat dins l’església. Avisau amb antelació a la Parròquia20.00 h · Davant la RectoriaEncesa del primer fogueróUna forta tronada de coets anunciarà que els dimonis de Manacorhan encès el fogueró de la Rectoria.A partir d’aquest moment, ja es pot prendre foc a tots els altres foguerons. Ajudem a mantenir la tradició!22.30 h · Plaça de Ramon LlullBall de bot amb el grup Galivança i l’actuació especial de l’Escola de Música iBall de Sant Lluís (Menorca)

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 15- ARTÀ -

Un dels llocs on la festa de Sant Antoni destaca pel seu caràcter popular i tra-

dicional és Artà. Els actes, organit-zats per l’Obreria de Sant Antoni, una institució formada actual-ment per dos representants del poble i un de l’església, conserven fidelment el protocol tradicional.glosador, que resumeix els prin-cipals esdeveniments de l’any anterior.El poble d’Artà sencer s’involu-cra en la celebració. Es transme-ten els sentiments i els valors santantoniers a les noves gene-

racions, des que s’és un infant, ja a l’escola, i es perllonga durant tota la vida. Així, s’aconsegueix la perpetuació de la festa al llarg dels anys, amb gran estimació i respecte per part de tots els arta-nencs i artanenques.La festa dedicada a Sant Antoni se celebra a Artà, com a mínim, des del segle XVII. Això es deu a la creació de l’Obreria de Sant Anto-ni d’Artà. Hem de tenir en compte que durant el segle XVII, la pobla-ció artanenca (com la de la resta de Mallorca) es dedicava a la pagesia i podia sobreviure gràcies a tot

allò que el camp proporcionava. Per això, els pagesos de la localitat demanaven la protecció dels seus animals al sant, mitjançant la seva benedicció -el dia de Sant Antoni no se’ls feia treballar-, per tal de poder realitzar i obtenir bons re-sultats en les seves feines durant l’any, que just acabava de comen-çar. D’aquesta manera, els pagesos i en definitiva tota la població po-dien subsistir gràcies al treball i a l’ajuda dels seus animals envers les feines del camp. És destacable mencionar que aquesta festa no està organit-

zada directament per l’Ajunta-ment d’Artà -tot i que la patro-cina-, sinó que, com sempre, els encarregats d’organitzar-la són els integrants de l’Obreria de Sant Antoni. Aquesta, és forma-da per tres persones, que són els seus màxims representants: els obrers (dos integrants del poble, de la societat civil -actualment Miquel Cursach i Pere Josep Gil- i un altre integrant de l’Es-glésia -actualment Mossèn Joan Servera) que es van alternant en l’organització anual. A més, altres persones s’involucren de manera voluntària amb l’orga-nització. Així doncs, la tasca que duu a terme l’Obreria és molt important pel manteniment d’aquesta festa tan viscuda i ar-relada a Artà i pel seu correcte desenvolupament. Els dies de festa són el 16 i el 17 de gener, encara que des de les setmanes prèvies ja se sent l’olor a Sant Antoni. La revetlla és el 16

de gener, i la diada de Sant Anto-ni, el 17. La festa de Sant Antoni a Artà és viscuda amb alegria i molta il·lusió per tots els artanencs i ar-tanenques, fet que provoca una participació molt elevada. A més, s’hi ha d’afegir tota aquella gent que prové de fora poble, atreta pels balls dels dimonis i per l’am-bient festiu. Durant aquests dos dies de fes-ta, tothom es vesteix amb una camisa blanca i un mocador vermell fermat al coll. Tothom es vesteix igual, fet que provoca que la gent que segueix a Sant Antoni, als dimonis i a la músi-ca també es converteixi en un dels principals protagonistes d’aquesta festa. Els actes que es duen a terme durant aquests dos dies, sempre seguint l’antic protocol, són:

ARTÀ

«Sant Antoni ho va dir clarpredicant damunt sa trona:no hi ha cap festa més bonacom sa que me fan a Artà»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat16 - ARTÀ -

Que significa per a vós les festes de Sant AntoniSón els dies més especials de l’any, quan la frase que moltes vegades sentim que un fet o un sentiment no es pot expressar amb paraules, això per mi es Sant Antoni.

Essent batle les viviu d’una manera diferent? Si, el protocol de la festa em du a estar en tots els actes com un espectador privilegiat des d’on es veu clara-ment l’orgull que tot el poble posa en aquestes Festes, és un dels dies que et sents especial i agraït per poder esser el Batle d’Artà

Que és el que converteix el Sant Antoni d’Arta en especial?

Que no és només una Festa, són els dies en els que tenim més consciència i orgull de pertànyer a un poble i tots sabem exactament en cada moment què és el que ve, el que toca fer, sense necessi-tat de cap guió ni programa. Pens que la d’Artà és una de les més tradicionals que es poden trobar a Mallorca.

Quin és el millor record que teniu vinculat a Sant Antoni?En tenc dos, el més fort el primer any que ho vaig viu-re com a Batle pel tot el que vaig veure i tot el que em va generar personalment i també el record de més jovenets quan començàvem a sortir sols, amb amics, fent la volta de vespre pels foguerons.

16 de gener: (Revetlla de Sant Antoni). En sortir els primers raigs de Sol, l’Obreria de Sant Antoni, autoritats, familiars, els com-ponents de la Banda de Música, amics dels organitzadors i els dos dimonis, es reuneixen a Ca l’Obrer Major (casa altrament anomenada Casa des trull), que és l’encarregat d’organitzar la festa aquell any. Allà es bere-na de xocolata calenta i ensaï-mada, per agafar forces pel dia que vendrà. És el que s’anome-na com Es Berenar. Aquest acte és privat. Mentrestant, els dos dimonis, que són els que amb el temps s’han arribat a convertir en els protago-nistes de la festa, es vesteixen en una habitació, completament en silenci. L’emoció és màxima, i els nervis són a flor de pell. Els dimo-nis d’Artà són dos, un dimoni gros -en Xisco, de malnom “Mosca”- i un dimoni petit -en Biel, de mal-nom “Ferriol”-. Aquest moment és el més esperat durant la resta de l’any, ja que d’aquí pocs moments es produirà el primer ball, defora la Casa des trull, que sempre reu-neix a milers de persones. De manera puntual, a les nou del matí, quan ja està tot prepa-rat, es llança el coet boiet, senyal que indica que els dimonis poden sortir al carrer per fer el primer ball. Aquest és el moment on realment esclata la festa. El po-ble es converteix en un territori dominat pels dimonis, que re-corren tots els carrers del poble ballant amb les tonades típiques d’aquesta festa, i molestant a jo-ves i no tan joves amb les seves canyes fel·les característiques. Tot és permès, Artà es converteix en un poble endimoniat. Aquest acte és el que s’anomena ‘Acap-te’. Tradicionalment, aquest era el moment on es recaptaven els diners necessaris per finançar les activitats, tant de l’Obreria

com de la festa, mitjançant la venda dels programes d’actes. Aquesta part de la festa dura fins el migdia, i la gran afluència de gent pot provocar el retard d’al-guns balls importants (els dels centres educatius del municipi, els de la residència de majors, el de cal batle, el de la plaça del Conqueridor, el de l’Estació, el de davant l’Església...). La comi-tiva acaba una altra vegada a la Casa des trull, un pic ja ha acabat l’Acapte per anar a dinar. Devers les set de l’horabaixa, es realitzen les Completes a l’Església parroquial del poble, que sempre queda petita per la gran quanti-tat de gent que s’hi congrega. Les Completes són molt emotives i consisteixen en el cant d’una sèrie de gloses dedicades al sant, a més de la lectura d’alguns fragments de la vida de Sant Antoni Abat. En finalitzar les Completes, s’encenen els foguerons que hi ha repartits arreu del poble. Allà s’hi torra el menjar típic d’aquesta festa popular: la xulla, la llangonissa, els botifarrons... Una nit màgica on la gent es re-uneix al voltant del fogueró per cantar gloses, dedicades al sant i d’altres que, encara que no hi estiguin, tenen molta populari-tat (temes picants, personals, de protesta, dels fets del poble...). No hi ha una hora límit per aca-bar de torrar ni glosar, fet que fa allargar les torrades fins a altes hores de la matinada. Mentres-tant, els dos dimonis recorren, una altra vegada, el poble per ballar devora els foguerons.

17 de gener: (Diada de Sant An-toni Abat). És l’únic dia que surt la figura de Sant Antoni. És destacable mencio-nar que, a diferència d’altres pobles de Mallorca, on el sant hi apareix durant tots els dies de festa, Artà és un dels pocs llocs, per no dir l’únic municipi on la figura del sant no-

més hi apareix el dia de la seva fes-tivitat, és a dir, el 17 de gener. Pujat a un ase, és molestat i temp-tat pels dos dimonis, recorre el poble encapçalant la cavalcada. Segons la tradició, a Artà primer s’hi fa una cavalcada, amb corre-gudes de cavalls, i després es duen a terme les beneïdes, que solen ser multitudinàries. Mentrestant, el Club Columbòfil Artanenc amolla coloms missatgers. Cavalls, ases, cans, ocells i al-tres animals són beneïts per l’obrer capellà davant la plaça de l’Ajuntament. A més, també hi poden participar carrosses que representin els trets carac-terístics de la festa de Sant An-toni o de la pagesia mallorquina i els animals.

Durant el matí es ven l’Argument, un llibret de gloses i testimoni viu d’Artà on s’hi reflecteixen els fets més destacables que han passat a la vila d’Artà durant l’any que, just fa desset dies ha acabat. Hi poden apa-rèixer temes tan diversos, com per exemple, relacionats amb el temps meteorològic, amb les altres festes del poble (Sant Salvador, Nadal, els Darrers Dies, Sant Antoni dels albercocs...), amb els naixements, amb les defuncions, amb els casa-ments, amb dedicatòries personals, amb la religió o amb la festa de Sant Antoni d’Artà. L’encarregada d’es-criure els arguments, actualment és Joana A. Ginard, àlies “Butlera”.Una vegada acabades les beneïdes, es duu a terme la Solemne Celebra-ció de l’Eucaristia a l’Església par-roquial del poble en honor a Sant Antoni. Allà es fa el ball de l’Oferta.

En acabar l’Eucaristia, es torna altra vegada a la Casa des trull, on es fa el darrer ball oficial dels dimonis i es llegeix l’Argument. Aquest és un acte on només hi assisteix la gent que verita-blement sent una gran passió per aquesta festa, a més de les autoritats i representants de l’Obreria.A l’horabaixa, es realitza el ball dels dimonis que clourà les festes dedi-cades a Sant Antoni, al mercat mu-nicipal o al poliesportiu municipal cobert i, després d’aquest, una pe-tita mostra de ball de bot per part de l’agrupació Artà Balla i Canta. En haver acabat, tothom amb cares llargues i entristit, només pensa en la festa de l’any següent, per po-der tornar a gaudir de la festa que emociona i fa sentir orgullós a tot un poble: Sant Antoni.

Bartomeu Gili, batle d’Artà: «Per Sant Antoni mostram la consciència i orgull de pertànyer a un poble»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 17- ARTÀ -

Des de fa anys, els encarregats d’or-ganitzar la festa de sant Antoni són els integrants de l’Obreria

de Sant Antoni. Aquesta, és formada per tres persones, que són els seus màxims representants: els obrers (dos integrants del poble, de la societat civil -actualment Miquel Cursach i Pere Josep Gil- i un altre integrant de l’Església -actualment Mossèn Joan Servera) que es van alternant en l’or-ganització anual.Hem parlat amb en Pere Pep Gil que ens dóna detalls de la festa.Què feis els integrants de l’Obreria de Sant Antoni?Tenim cura de tot allò que fa referència a la festa de Sant Antoni i durant tot l’any ens cuidam de cercar tot allò que és necessari per a fer la festa.

Quins són els principals elements de la festa a Artà?El Sant Antoni d’Artà és molt tradicional. Feim els mateixos actes des d’antic, des de finals del segle XIX. Som fidels al protocol que es seguia antigament.Fins mitjans del segle XX no hi havia res mecanitzat a la pagesia. Actualment s’han

substituït part del bestiar per vehicles mo-toritzats, així i tot a Artà no ens podem queixar ja que a la colcada hi participen gairebé 200 bísties.Cal destacar que el que ha crescut molt és el nombre de carrosses, ja que actualment n’hi ha 72.

Què significa per als artanencs Sant Antoni?Per a la majoria d’artanencs, és una festa molt sentida. La festa comença just des-prés d’haver-se acabat les festes de Nadal. Per als artanencs, Sant Antoni és un sen-timent molt especial, però també és cert que cadascú el viu a la seva manera. És una sentiment que duim a dins tots els que som antonians.

Una de les coses que crida més l’atenció, és el fet que tothom vagi amb camisa blanca i mocador vermell...Això ve perquè, antigament, a la colcada, que se fa el 16 de gener, els que anaven da-munt els cavalls duien camisa blanca, faixa vermella i mocador de fantasia. Com que ara ja no se’n duen de mocadors de fantasia, des dels anys 1970, els artanencs ens posam camisa blanca i un mocador vermell.

Quines peculiaritats té el Sant Antoni Ar-tanenc?A diferència d’altres bandes, a Artà, pri-mer es fa la colcada, i una vegada acabada aquesta, comencen les beneïdes.Un altre dels fets diferencials és el cant

de l’Argument. L’Argument és la cròni-ca dels fets rellevants que han succeït a Artà durant l’any anterior. L’encarregada de cantar-lo, aquests darrers anys, és na Joana Ginard.

Pere Pep Gil, membre de l’obreria de Sant Antoni: «Sant Antoni és un sentiment»

- PROGAMA FESTES SANT ANTONI ARTÀ -

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat18 - SANT LLORENÇ DES CARDASSAR -

«No som Artà. Tampoc Mana-cor. Però també és sa nostra festa» Aquest és l’esperit amb què el poble de Sant Llorenç de Cardassar reivindica i pro-mociona les festes de Sant An-toni. En concret, l’agrupació llorencina Sobreposat de Sant Antoni s’encarrega de recupe-rar, any rere any, la celebració tradicional al poble, amb l’ajut de les aportacions dels veïns i la col·laboració de l’Ajunta-ment. Els nuclis de Sa Coma i de Son Carrió se sumen a la festivitat amb ballades, fogue-rons i beneïdes pròpies. Re-passem un per un els trets que tornen autèntic el Sant Antoni en aquesta població.

Sant Llorenç de CardassarA Sant Llorenç de Cardassar, l’Ajuntament i l’agrupació Sobre-posat es reparteixen les tasques perquè el Sant Antoni sigui pro-per als llorencins i llorencines: l’Ajuntament gestiona l’encesa de foguerons i organitza la tra-dicional desfilada de carrosses o beneïdes de dia 17 de gener, premiades aquest any amb fins 300€, i l’agrupació s’encarrega del programa de nit i del ball de dimonis, entre d’altres. La con-vicció que cal recuperar Sant Antoni i fer-lo viu a Sant Llorenç és la principal motivació dels or-ganitzadors, que centren la seva tasca en potenciar la vessant més autòctona de les festes.

La festa és del pobleEl pressupost del Sobreposat prové completament dels veïns: els llorencins dipositen volun-tàriament un donatiu a les ba-cines que duen els membres de l’agrupació durant la celebració, i els doblers recaptats es rein-verteixen en la festa. El 2015 es van aconseguir 1200 euros, que varen servir per pagar el vi i les herbes de la torrada po-pular del passat dia 9 de gener; les ximbombes artesanals que es regalen a cada fogueró o els car-tells per promocionar la festa d’aquest any. Les caretes actuals, rèplica de dues caretes antigues, es varen poder pagar gairebé al complet amb els doblers del 2011. Aquest any, una part de les donacions s’invertiran en la il·luminació de la capella de Sant Antoni. Així és com els membres de l’agrupació donen la veu al poble perquè triï i faci possible la seva festa.

Una empenta als comerços localsUn dels propòsits del Sobreposat és beneficiar el comerç local, i per això intenta que algun dels actes del programa se celebri en un local llorencí cada any. Aquest gener, els llorencins gau-diran de la primera edició de be-renar matutí de Sant Antoni al Bar Nou, que va acceptar la in-vitació de gestionar-lo i ja sobre-passa les expectatives d’assis-tents. Les idees dels comerciants per vendre banderoles o dur a

terme altres formes de promoció nodreixen l’objectiu de l’agrupa-ció de vetllar pels negocis del poble, així com el contacte amb els Bars, Restaurants o Forns que cada any s’involucren amb la celebració de Sant Antoni.

L’Argument més esperatLa lectura de l’Argument el dia 16 de gener a la rectoria és un dels actes més esperats pel ve-ïnat de Sant Llorenç: un dels membres de l’agrupació ento-na el resum de l’any en forma de glossa i de manera còmica. La intenció és passar una estona divertida en què les persones del poble se sentin identifica-des i recordin les anècdotes o moments més destacats. El Sobreposat organitza aquest acte amb molta il·lusió, en què pretén omplir la rectoria dels records més riallers i per su-posat, cuidar-se molt que cap llorencí resti ofès.Art de tota l’illa

La vessant artística també té cita al poble de Sant Llorenç: d’una banda, els vestits dels Dimonis llueixen el disseny de la pintora llorencia Antonia Tous, inspirat en el realisme de l’autor de Flor de Card, Sal-vador Galmés i Sanxo. D’altra, algunes de les caricatures dels Dimonis de Sant Antoni són del dibuixant Toni Galmés, de Manacor. A més, el Combat de Picat que se celebrarà dia 14 de gener al Bar Ca’n Pedro comp-tarà amb els glossadors mallor-quins Maria Bel Servereta, Ma-teu Xurí i Antonia Pipiu.

El protagonisme dels petitsPerquè els infants també gau-deixin del seu Sant Antoni, s’or-ganitza el ball dels dimonions: tots els petits que vulguin poden ballar i ser dimonis per un dia en la seva pròpia festa, cada any i una setmana abans del dia 17. A més, el concurs anual de car-tells de Sant Antoni es dirigeix

també als llorencins més joves: Sara Aguilar Garcia, de l’esco-la Mestre Guillem Galmés, ha estat la premiada en el concurs d’aquest any.

En definitiva, resten pocs dies pel cap de setmana de Sant Antoni, i a Sant Llorenç tenen molt clar que passar-s’ho bé implica involucrar tot el veï-nat del poble. Sinó, passeu-hi i esteu atents al darrer ball dels Dimonis de dia 17, just abans de la ballada popular a la Plaça de l’església: els llorencins i llo-rencines han pres com a tradició demanar als Dimonis que ballin una darrera vegada, però sense careta. És un gest d’agraïment, doncs saben que els Dimonis han dedicat molt temps a prepa-rar la festa i volen que tothom els pugui veure la cara. Deu ser, com enuncien els germans Alzi-na al vídeo promocional de Sant Antoni, que “no és es lloc que fa sa festa, sinó sa gent”.

SANT LLORENÇLaura Guarda Martínez

El Sant Antoni més familiar

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 19- SANT LLORENÇ DES CARDASSAR -

Toni Gomila −Toni Botó−, mestre d’infantil i primària al col·legi Sant Francesc de Manacor, és membre del Sobreposat de Sant Antoni des de la seva creació a

Sant Llorenç el 2007.

Què és el Sobreposat de Sant Antoni? D’on li ve el nom?El Sobreposat és una agrupació de persones de Sant Llo-renç compromeses amb la recuperació de les festes de Sant Antoni. Som unes déu o dotze persones, i ens dividim les tasques perquè la celebració compleixi les expectatives dels veïns: alguns recopilen els goigs que es canten a la rec-toria; d’altres gestionen el pressupost i d’altres són la cara visible el dia dels balls. Amb tot, és un treball de grup que porta molta feina darrera.El nom de sobreposat és un joc de paraules: s’obrer – posat. Antigament aquesta expressió feia referència a la tasca que desenvolupava una sola persona, aquest obrer. L’agru-pació Sobreposat vam voler recuperar l’expressió per con-vertir-la en el grup variat que som actualment.

El Sobreposat ofereix un reconeixement Sant Antonier. Què vol dir això?El reconeixement Sant Antonier és la manera que tenim d’agrair la col·laboració d’una persona o agrupació que ajuda a mantenir la festa. Som molt conscients que les per-sones possibiliten el projecte, i per això volem donar-los les gràcies d’una manera simbòlica. Aquest any el reconei-xement s’ha donat a un matrimoni molt estimat al poble:

l’amo Mateu Escolar i Madò Joana. Amb més de noranta anys, estan sempre disponibles pels llorencins i mai no han fet una mala cara quan els demanem, per exemple, les claus de l’Església. Ben al contrari: tot són facilitats i humi-litat. I mira que els maregem! També cal estar agraïts a la Banda de Música de Sant Llorenç, a la Coral llorencina o el Cor parroquial, que ajuden a que aquesta festa sigui cada any millor.

Per què és especial el Sant Antoni de Sant Llorenç? Què el diferencia d’altres pobles?El Sant Antoni de Sant Llorenç és per a tots els públics, del poble i per al poble. Basta veure l’entusiasme amb què tots ens reunim a la rectoria per assajar els goigs i cantar-los dia 17 a l’Església. D’això n’estem orgullosos. Per suposat, no volem comparar-nos amb altres poblacions, sinó que els llorencins celebrin Sant Antoni amb una festa seva. És clar que si volen partir a un altre poble, endavant! El més important és celebrar! Tot i això, cada any hi participen i s’hi involucren més persones d’aquí. Una de les principals particularitats és que Sant Antoni no és una festa massi-ficada a Sant Llorenç: entre d’altres, obrim les portes a les famílies de pobles propers que saben que aquí els nins podran ballar al carrer i tindran espai per fer-se una foto amb els dimonis. Personalment, crec que Sant Antoni és un sentiment, una sensació difícil de descriure, però que em fa sentir membre d’una cultura, i sobretot, em fa sentir orgull de poble.

Toni Gomila −Toni Botó−, membre del Sobreposat de Sant Antoni : «El nostre Sant Antoni no està massificat»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat20 - CAPDEPERA -

Capdepera també celebra la seva festa més important per Sant Antoni. D’entre tots els

actes que tenen lloc aquests dies en destaca la trobada dels dimonis i la posterior rompuda de la creu de mur-ta, que protagonitzen els dos dimonis de la població i la incansable banda de música que els acompanya. Els actes de celebració de la festa del sant tenen lloc pels carrers i places de Capdepera, el 16 i 17 de gener, i pels de Cala Rajada, el cap de setmana se-güent. Fa una vintena d’anys la festa de sant Antoni va estar a punt de desaparèi-xer de Capdepera, però en fa ja una quinzena un grup de gabellins va tor-nar a donar-li l’empenta necessària per tal de recuperar-la amb tot el seu esplendor. En un segle i mig d’existèn-cia, la festa de Sant Antoni ha perdut una part important del seu sentit reli-giós i ha sabut guanyar molta popula-ritat, motiu pel qual s’ha convertit en la festa més important del poble. El primer acte important de les festes és el 16 de gener, vigília de Sant Anto-ni, després del dinar de l’Obreria, quan té lloc, davant l’església i l’ajuntament, el Primer Ball dels Dimonis i la Rom-puda de la Creu. Es tracta d’una esce-nificació singular que només té lloc en

aquest poble. Davant l’església hi ha una gran creu al terra feta amb peti-tes branques de murta verda. La plaça es va omplint mica en mica i resta a l’espera que arribin els protagonistes. Els dimonis, acompanyats per la ban-da de música, es dirigeixen caminant fins a la plaça un per un carrer i l’altre per l’altre. Creuant la plaça d’una pun-ta a l’altre per un estret corredor que deixa la gent, els dimonis fan la seva aparició. Després d’uns moments de creuar-se i buscar-se entre la gent, els dimonis escenifiquen la seva tro-bada, moment que segellen amb una abraçada ferotge que és festejada pels assistents amb grans mostres d’ale-gria. L’abraçada dels dimonis dóna pas al Primer Ball dels Dimonis, molt animat, que fan davant l’ajuntament, amb el cant popular de gloses.Tot seguit, els dimonis es dirigeixen cap a la creu de murta i, després d’ins-peccionar-la, la desfan ritualment amb l’ajuda de les seves cames i de les vares de canya que duen, un moment que també és celebrat intensament amb el càntic de diverses gloses de sant Antoni per part dels assistents. Des d’allà, i acompanyats per la ban-da de música fan les corregudes, una cercavila per tot el poble amb la gent que els segueix i cedint la seva vara a

aquell qui vol ballar amb ells. Acaba-da la volta del capvespre, van de fo-gueró en fogueró ballant i animant la gent que canta les glosses o “cançons brutes” durant tota la nit.

El dia 17 de gener, diada de sant An-toni, al matí se celebren les beneïdes, la cavalcada dels animals que tiren de carros i carruatges i donen tres tombs pel poble. En finalitzar les beneïdes té lloc una petita facècia humorísti-ca entre el sant, que va damunt una mula, i els dos dimonis, que l’increpen fins que aconsegueixen arrebatar-li el lloc sobre l’animal. En acabar, té lloc un dels moments més esperats de la festa: el cant de l’argument, que conta, acompanyat de la música de la codo-lada, i en forma de glosa, els esdeve-niments més destacats que han passat durant l’any a Capdepera. La festa es clou amb el darrer ball dels dimonis, durant el qual evolucionen al seu vol-tant temptant-lo i molestant-lo amb la seva vara davant un nombrós pú-blic infantil. Al vespre es celebra la missa en honor al sant, les Completes, que clouen dos dies intensos de festa. El cap de setmana següent, i encara sens gaire temps per refer-se, molts gabellins tornaran a celebrar la festa d’aquest sant a Cala Rajada.

CAPDEPERA

Sant Antoni, més que una festasíLvia PorteLL

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 21- CAPDEPERA -

Com es preparen les festes de Sant Antoni a Capdepera?Les festes les preparem des de l’Obreria. Compta amb 16 membres que ens repartim la feina. Una part s’en-carreguen del tema econòmic i uns altres de la festa pròpiament dita, és a dir del programa, dels vestits i que tot estigui a punt. Sobretot que els carrers estiguin a punt! Els carrers són la base de la festa, dels fogue-rons, les corregudes…

Com viu vostè el Sant Antoni?Jo ho visc amb nirvis, emoció, ganes i molta il·lusió. Sant Antoni per a nosaltres ho es tot. És la festa més important de l’any. També responsabilitat. Tot és com a molt delicat, passes un poc de pena, però la resta de sentiment ganya a tot això.

Quin o quins actes són els que viu amb més emoció?D’actes n’hi ha un parell de molt emotius. El primer seria la sortida dels dimonis. A Capdepera surt a les 15 h. Quan el dimoni és al carrer és molt emocionant. És quan dius; ara sí que comença tot! També vivim molt intensament les beneïdes. Però la veritat és que vivim amb molta emo-ció tota la festa.

Per algú que no sigui de Capdepera... Quin dels actes li recomanaria que vingués a veure?El cant de la Codolada. Això ja ho feien els nostres avant-passats. Era com un diari del poble. Aquestes notícies, s’anaven escrivint i es feia un llibret. Aquest llibret el dia de Sant Antoni, el 17, quan acaben les beneïdes, serveix per fer el cant de la Codolada. En el llibret li diem l’Argu-ment. És una cosa que ens diferencia un poc de la resta de sant Antonis.També és molt bonica de veure la rompuda de la creu; es fa una creu de murta verda davant l’església. Es troben els dimonis i pugen damunt la plaça de l’església i rompen amb canyes la creu. Tot això es fa dia 16, abans de les corregudes.

Com ha canviat la festa en els darrers anys?Ha canviat molt. En el sentit que hi va haver uns anys que va entrar com en decadència i en aquesta decadèn-cia havia baixat molt la festa. Hi havia molta menys gent. També s’havia perdut un mica la tradició. I la Confraria va recuperar una mica el què era la tradició i el què s’ha-via fet antigament.

Quico Melis, president de l’Obreria de Sant Antoni: «La festa per a nosaltres ho és tot»

ESPECIAL SANT ANTONI 2016dBalears.cat22 - GRÀCIA -

L’any 1993, Antoni Torrens, un po-bler que tenia dos fills estudiant a Barcelona, va pensar que si ells es-

taven lluny i en plena època d’exàmens, mai no podrien gaudir de la màgia de la festa de Sa Pobla i va impulsar la impor-tació del ritual pobler al barri de Gràcia. L’estructura de la festa a Gràcia té la ma-teixa que l’original de Sa Pobla. La vigí-lia, i habitualment sense haver dormit, el jovent surt a aplegar llenya per cons-truir els foguerons al bell mig de diverses places del barri. Al vespre, s’inicien les «completes», una cercavila on surten tots els entremesos populars que surt des de l’ajuntament i que va fins a les diferents places on hi ha els foguerons. Hi partici-pen grups de cultura popular de Sa Po-bla (Dimonis d’Albopàs, els Caparrots, i xeremeiers) juntament amb els grups de cultura popular de la vila (Geganters de Gràcia, Trabucaires de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Castellers de la Vila de Grà-cia, Bastoners de Barcelona, Colla Ve-lla de Diables de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Gràcia, Malèfica del Coll). Una vegada acabada la cercavila comen-ça la celebració gastronòmica. Quan s’en-cenen els primers foguerons, comença a sonar la ximbomba i les xeremies i la gent comença a torrar. La musica dura gairebé tota la nit.

Aquest és el programa de l’edició d’eguany: Dijous, 28 de gener Fundació Festa Major de Gràcia Espai Mu-sons (c. de l’Alzina, 9) 17:00 - Inauguració Exposició Cartells de Sa Pobla a Gràcia.Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 8) 20:00 - Inauguració de l’exposició L’art de l’Art de Ramon Llull, en commemoració del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull.20:30 - Presentació de l’acte Oda a la so-brassada, a càrrec del músic i gastrònom Pere Tàpias.Glosada oberta amb diversos cantadors de Balears i el Principat, com Mateu “Xurí”, Maribel Servera, Catalina Canyelles, Cor de carxofa i d’altres.

Divendres, 29 de gener Centre Artesà Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 8) 19:00 - Taller de ball de bot a càrrec de

Margalida Cladera, del grup Tramudança. 22:00 – Concert: Nits de Formentera, amb Aires Formenterencs, Imaràntia, Xumeu Joan, Caramelles de Formentera. Especta-cle dirigit per Miquel Brunet. Ball de Bot amb el grup Tramudança. Centre Cultural Popular la Violeta de Grà-cia (c. de Maspons, 6) 19:45 - Inauguració de l’exposició Wel-come to Ses Illes, comissariada per Pau Minguet. 20:00 - Espectacle poètic i musical El Verger de l’Amat, basat en l’obra de Ramon Llull. A càrrec de Montse Germán i Ferran Pisà. Dissabte 30 de gener Places del Diamant, de la Virreina, del Nord i als carrers de Verdi del Mig, Joan Blanques, Torres-Plaça Gato Pérez, Torde-ra, Guilleries, Placeta Sant Miquel, Traves-sia de Sant Antoni i Puigmartí. 11:00 - Muntatge dels foguerons a les pla-ces i carrers esmentats. Mercat de l’Abaceria i la Llibertat

12:00 - Música: Xeremiers de Mallorca. Mercat de l’Estrella i Lesseps 12:00 - Glosadors de Mallorca i Cor de Carxofa. Centre Cultural Popular la Violeta de Grà-cia (c. de Maspons, 6) 12:00 - Espectacle de teresetes. La rondalla del fraret, de la companyia Teresetes Mi-gjorn. 19:00 - Trobada dels xeremiers. Plaça de la Vila 19.30 - Plantada de les Colles de Cultura Popular. Sonada dels Xeremiers de Mallorca i la banda de flabiols i sacs de gemecs La Sa-cairada. 20:00 - Lluïments de les colles participants. 20:30 - Inici de la cercavila fins a la plaça de la Virreina. Hi participen: Xeremiers de Mallorca, La Sacairada, Geganters de Gràcia, Trabucaires de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Castellers de la Vila de Gràcia,

Bastoners de Barcelona, Tamborers d’Al-bopàs, Dimonis d’Albopàs, La Vella de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Grà-cia, Malèfica del Coll, Gaudiamus Drac del Coll i Kabum. Plaça de la Virreina 21:30 - Encesa dels foguerons i inici de la revetlla amb les ximbombes i els cantadors. 23:00 - Balls i cants mallorquins amb l’ac-tuació musical i ballada a càrrec dels grups Tramudança de Sant Llorenç, Xeremiers de Mallorca i Balladors del Raiguer. Plaça del Diamant 21:30 - Revetlla, glosada i cançons amb fes-ta de sa ximbomba de sa Pobla, Glosadors de Mallorca i Cor de Carxofa de Catalunya Carrers de Verdi del Mig, Joan Blanques, Torres-Plaça de Gato Pérez, Tordera, Gui-lleries, Placeta Sant Miquel, Travessia de Sant Antoni i Puigmartí. 21:30 - Encesa dels foguerons i inici de la revetlla.

GRÀCIAEl Sant Antoni pobler té una rèplica a Barcelona

ESPECIAL SANT ANTONI 2016 dBalears.cat 23- PALMA -

Gener és un mes de festa a la ciu-tat de Palma. Per celebrar les fes-tes patronals dedicades a Sant

Sebastià, s’elabora un programa d’acti-vitats molt complet en què destaquen les activitats culturals i esportives, així com aquelles dedicades als infants. Al llarg de dues setmanes, els concerts són els encarregats de fer ballar la capital de Mallorca, omplint tant de música tra-dicional com de propostes més modernes les places, els carrers i les sales de concert. Dins la programació de les festes de Sant Sebastià, s’inscriuen les activitats pròpies de Sant Antoni Abat. El cap

de setmana més proper a Sant Anto-ni és quan té lloc Sant Sebastià Petit. El parc de les Estacions s’omple d’activi-tats infantils: espectacles de màgia, ac-tuacions de clown o tallers de treballs manuals són alguns exemples del que s’hi pot trobar des de ben d’hora al matí. El plat fort de les celebracions arriba el dia 19 de gener, vigília de Sant Sebas-tià i moment d’encendre el fogueró, que anuncia l’inici de les festes. Els gegants, els capgrossos i el Drac Na Coca sur-ten de la plaça de la Cort en cercavila i, acompanyats de la música dels xeremi-ers, desfilen fins a la plaça Major, on hi ha una actuació dels Castellers de Palma.

La revetlla del mateix dia 19 és l’acte amb més afluència, ja que moltes pla-ces de Palma acullen concerts d’artis-tes de renom. Els foguerons on els pal-mesans torren llonganisses i botifarrons, i beuen vi, s’instal·len a cada cantonada. La revetla del Sant Sebastià 2016 acollirà més grups que canten en català que mai. La dada coincideix amb el fet que per pri-mera vegada els grups han estat triats per un procés de participació ciutadana que ha escollit, entre d’altres a: Agrupa-ció Folklòrica Revetla de Sant Antoni, Al Mayurqa, Els Catarres , Pirates Pirats, Ma-dona, Tomeu Penya, Pepet i Marieta, Boc, Els Pets, Xarxa, Frenètics, Le Carromato, Andrea Motis & Joan Chamorro Group i

Saxophobia Funk Project i Ses Bubotes.

El dia 20 de gener té lloc la cerimònia de lliu-rament dels premis literaris Ciutat de Pal-ma, així com la Diada Ciclista, que cada any compta amb més participació ciutadana. L’endemà, el correfoc és l’espectacle més esperat i compta amb la parti-cipació de cinc colles de dimonis i la presència de diverses bèsties de foc. A més, durant les dues setmanes que dura la festa, es pot participar en vistes guiades al nucli històric i als edificis monumen-tals, xerrades i conferències als centres culturals, cicles de cinema i espectacles teatrals.

Per Sant Sebastià, festes patronals de Palma

La ‘revolució’ d’Orgull LlonguetO

rgull Llonguet s’autodefineix com un «col·lectiu gastro-festiu» que aposta per una manera diferent de

viure la Ciutat i, sobretot, la festa. Organit-zats al voltant de les festes de Sant Sebastià varen néixer l’any 2014 amb una exitosa cer-cavila després d’uns anys de dura gestació. Cansats de la manca d’alternatives, i dels concerts repetitius, Orgull Llonguet va ar-replegar una bona colla de gent disposada «a fer feina i tirar endavant un projecte

festiu, que tengués unes arrels tradicionals aprofitant la imatgeria festiva existent».I disposats a això, i amb «molta il·lusió» aconseguiren un caparrot i una banda de música, feren mocadors, un estendard... I una cosa dugué a l’altra. De llavors ençà, Sant Sebastià és una fes-ta diferent. Ja han sortit altres colles que aposten per la participació ciutadana i, poc a poc, reneix un altre tipus de festa, teixida entre tots i totes.

PALMA