S A N T J O A NBOLLETI I N F O R M A T I U

NO 104 - MARC 1,981

Editorial 3-95

Començan una nova etapa del "SANT JOAN", butlletíinformatiu del Centre Cultural. Una publicació que perespai d'uns quans d'anys,ens ha mantengut amb la llumviva devant les coses del nostre poble i que ens fa seitir, cada vegada més i més arrelats a la nostra vila.ïcreim que el butlletí ha de seguir la seva singladura,ara que ja hem passat el nombre cent, amb el suport detots aquells, que de manera totalment desinteressada,vulguin col-laborar.

Per de prompta, es vol conseguir, a poc a poc, una major coherència a les diverses seccions que componen elbutlletí.Veureu com se intenta coordinar els articlespirescuts i que es publiquin dintre les mateixes planes.Això es fa perquè vos pogueu orientar millor a l'horade cercar l'article pel qual mostreu interès.

Fa poc temps hem format un equipo nou de redacció,quecom veureu, es més réduit que el nombre de seccions,loque suposa molta de feina i provablement això pugui durmanca d'especialització. Tant de bo sortisen ajudantsper ampliar-lo!.

L'equip de redacció es farà càrrec de 1'editorial,mentre els altres articles reflectaran l'opinió personalel adutor, no fent-se aquesta redacció responsable de lesimplicacions que allò pugui dur.

També hem parlat dels objetius del butlletí, ja que sonfonamentals per realitzar les activitats amb un poc desentit comú. Atendrem sobretot, a la informació del po-le i també certes noticies informatives i orientatives,no polítiques, damunt coses del camp, els llibres, elsesports, l'església, etc.

I hem dit i recalcat, no polítiques, perquè dintred'aquest terreny intentarem conservar la més estrictaneutralitat, lo que no vol dir tampoc que no ens pronunciem damunt allò que trobem injust o que demani una acla_ració a certes situacions.

Ah! i una altre cosa. Se dona per acabada l'època delspseudònims. A partir d'ara els articles aniran debudanertsignats pels seus autors. Sols hem fet una única excep-ció amb "Sananjot", perquè encara no l'hem pogut convença. I creim que es la millor decisió donar la cara a totlo que deim, fora amagar-nos, per evitar fer front a si-tuacions difícils o conflictives. En aquest poble es diimmoltes de coses d'amagat, lo que fomenta l'intriga polí-tica! i els recles entre els uns i els altres.

Per això, al acabar-se l'època dels pseudònims, lesmissives al director aniran debudament signades amb elnan o pseudònim, però correctament firmades i acompanya-des del nombre del carnet d'identitat. Fora aqueixes condicions, ens vorem amb la necesitat de no publicar-les.

I res més. Ja sebeu que estam aquí pel bé d'uns i creMque pel bé de tots. Segueix en peu l'oferiment de que commés siguem més coses farem.

4-96"N

«Festa cTes Pa i Peix »

X CERTAMEN POETIC "VERGE DE CONSOLACIÓ"

ACTA DEL JURAT.-

Reunits a Palina els conponents del Jurat Qualificador del X Cetamen Poetic"Verge de Consolació". Srs. Miquel Pons BonetBernat Cifre Forteza, Antoni Matas Bauza,i Miquel Gaya Sitjar, després d'examinarles 10 conposicions rebudes per optar alpresent Certamen, acordam fer públic elpresent

V E R E D I C T E

1.- Constatam que entre les poesies rebu-des d'origen no local, no en figura capque, a parer nostre, assoleixi el sufi-cient nivell literari que le pugui ferguanyadora de cap dels premis establertsen les bases d'aquest Certamen. En conse-qüència declaram desertei primer premi, isuggerim a la Comissió organitzadora queel seu import de 5.000.-pessetes les acu-muli al premi del pròxim Certamen a fi defer-lo més substanciós i pugui cridar mi-llor l'atenció de possibles concursants.

2.- Comprovam, per altra part, amb satis-facció, que entre les poesies d'origen local en figura una que el Jurat consideradigna del segon premi dotat am 3.000.-pes_setas. Es la titulada CONSOLACIÓ, lema: ""Mir a dalt".

»

3.- Es concedejx accèssit a la poesia titalada LA FESTA DEL PA I EL PEIX, lema:"Tor"nem-hi".

4.- Declama també desert el tercer premi,tot suggerint a la Comissió organitzadoraque el seu import de 1.000.-pessetes si-gui concedit-si ho troba oportú-al guanyador de l'accèssit esmentat anteriorment.

Ciutat de Mallorca, 27 de març de 1981

CONSOLACIÓ

Lema: Mir a dalt.

MIR a dalti la imatge del teu celm'il.lumina i em fa veureque la vida aquí no és cruel.

Baix els ullsi reverdeixen els campsi em fan creure en l'esperançai en l'eterna veritat.

Quan observla claror del teu semblantretorna en mi la nostàlgiai el record d'un bell passat.

Tanc els ullsi el bell cant dels teus ocellsem recorda ta imatgei la fe dins mi s'encén.

I de copla verdor dels teus xiprersem tornen vida i em salvendel més trist i amarg turment.

I desigviure aquí tot el meu temps:el meu plor esdevindriasomriure nascut del cel

Vull cridaramb un so fet sentimentque aquí hi viu la nostra Mare,que aquí s'alien pau i temps!.

Rosa Sastre Juan

J

5-97

SA FESTA DEL PA I EL PEIX.-

De llargs anys amb un bon feixli copam al "Pa i el Peix",la festa santj cañera,tot just guaita Primavera.

De la "Consolació"és també la gran jornada;i Maria és veneradaamb solemnidat major.

El poble santjoaner,un poble noble i feiner,en tenir penes o doltroba en Maria "consol".

Per això lì fa la festadel "Pa i el Peix"... i la resta.

El Pa del Cel al matíi al capvespre, no ho cal dir,tothom a "Consolació".

Una gran gernaciós'arreplega al Santuari.Un llarg i devot rosarila imatge anirà a besari amb fervor demanaràa 1 "Consolació"gràcia,salut o perdó.

De Sineu, Petra i Arianyacudeix un carrerany;fins i tot de més enforaveis gent qui "consol" implora.

El jovent, que de renoui bulla mai no en té prou,en aquell lloc sempre hi ésper armar ball de pagès-ball modest de l'antigordiu bé a "Consolació".-

Venga sarau, mamballetes;tothom tasta les "coquetes"del "Pa i el Peix', beneïdes,trobant-les ben exquisides .

També s'entrega el "llorer"al qui hagi fet primeral Concurs de Poesia(jo bé m'aconhortariaamb la simple "menció"con a "Consolació").

Nostre pa que Déu nos do,Mare de Consolació!aconpanyat sempre vagii algun peixet també hi hagi.

No ens mangi vostra mirada,0 Mare nostra estimada!Vigilau des de l'altur1 allunyay tota maluradel poble, camps i sembrats,enguany tan assedegats!.

Els vellets i els infants,els que estan malalts i els sansdel poble santjoanerque per Patrona vos té,descansen en vostres mans.Feis-los a tots uns grans sants!Sols al cel s'està millorque aquí, a "Consolació" !.

Francesc Amengual

LA"FESTA D'ES PA I PEIX" MUY CONCURRIDA

Cono es tradición de varios siglos,nuestra villa vivió la fiesta de "QuartDiumenge" o "Pa i Peix", que se vio muyconcurrida de gentes venidas de los diferentes puntos de la isla.

La misa que se ofició en el Santuarioa media mañana fue concelebrada por va-rios sacerdotes hijos del pueblo pronun-ciando la homilia el Rvdo. D. Juan Barce10. En el ofertorio diferentes niños a-taviados con trajes típicos mallorquineshicieron la ofrenda de flores a la Vir-gen y al final se repartieron las típicas"coquetes" de pan ácimo, que nos recuer-dan el milagro de la multiplicación y ]ospeces.

Por la tarde se celebró la rcmeria,detantos recuerdos, para los que la vivi-mos en nuestra infancia y donde es posi-ble saludar a aquellos sanjanenses queviven alejados de la villa. Hubo concierto por la Banda de Música de Montuiri,bajo la batuta de Pedro Miralles y bailesregionales a cargo de la agrupación lo-cal "Aires de Pagesia".Mucha gente desfi-ló durante todo el día ante la veneradaimagen de la Virgen de Consolación.

La roñería finalizó con la proclama-ción <de los premios del Certamen Poéticoen su décima ediciónrdirigió unas pala -bras a los numerosos asistentes, el es-critor Bernardo Cifre, que junto con losSres. Miguel Pons,Miguel Gaya Sitjar yAntonio Matas, habían formado el juradocalificador.

6-98

EXPOSICIÓN DE DIBUJOS Y LIBROS.-

En el salón de actos de la Casa Con-sistorial, se celebró una exposición dedibujos de ]¿>s\ alumnos de primer cursodel Instituto de Bachilerato "Mosén Aleover", de Manacor,que fue muy visita y e-logiada por la sensibilidad de algunasobras; al acto inaugural asistieron unarepresentación de la Delegada Provincialde Cultura, así cerno profesores del Ins-ti tuto de Manacor.

En la explana del Oratorio se instaliuna mesa con ejemplares de libros de au-tores locales. Entre ellos figuraban lasrecientes publicaciones del II Tono delRefrenyer Popular, obra de numerosos re-franes y modismos, bien cuidada y debi-da a la incansable labor de recopilacióndel maestro jubilado, don Miguel Fuster.

También figuraba y ha sido no menoscelebrada, la aparición del primer volümen de una colección denominada "Els Castellots", editado por el Boletín SantJoan, y en el que Miguel Florit Huguet,nos ofrece anécdotas, curosidades y procedência etimológica de un centenar deapodos, "malnoms" de Sant Joan, en un trabajo digno y que demuestra, constancia,decicación e investigación realizada con estos apodos de varias generaciones de exisitencia. Un libro que ha tenido muy buenaacogida, cono era de esperar, pues estascuriosidades eran leídas y buscadas en laspaginas de esta publicación del Centre Culturai, donde algunos de ellos fueron iiçrasos.

ACTOS RECREATIVOS Y OTROS.-

En las horas del sábado noche hubo verbena en la que actuó el conjunto "Falconi'y en la del domingo actuó el cantante ma-llorquín Lorenzo Santamaría, ambas se vieon muy animadas. También tuvo favorableaceptación, las empanadas de pescado,co-mo nota gastronómica de la jornada. En resumen una fiesta agradable con muchos vi-sitantes, y de grato ambiente para todos.

II SEMI-MARATHON PA I PEIX.-

En la mañamdel doningo y con una par-ticipación muy numerosa se celebró estacompetición de atletismo, cuyo resultadofue :

Mini-masculino : Arnaldo Català; mini-fe-menino: María Alzamora, ambos de San JuanBenjamín-masculino: Gabriel Nicolau (MOn-tuiri) , benjamín-femenino:Antonia Tous(Montuiri) ; alevín-masculino: Antonio Pe-ña (Felanitx) ; alevín -femenino: Cati Bau-za (Sant Joan), infantil-femenino: CarmenRobles (Montuiri); juvenil-masculino:JuanSalvat (Mediterráneo L:P:); juvenil-feme-niño : CArmen Sagrado(Hermes); Seniors:Francisco Subires (Hermes); Veteranos:To-ni Gelabert (Mediterráneo) y en profeso-res fue para Francisco Cámara (Palma) se-guido de Andrés Gelabert (Sant Joan).

JAUME:

SEGUNDO TOMO DEL "REFRANYER" DEMIQUEL FUSTER.-

Acaba de publicarse el segundo temo del"Refrayner popular de l'illa de Mallorca"recopilado por el anciano maestro de SantJoan, Miquel Fuster. A lo largo de sus páginas se encuentran centenares de refranesaforismos, modismos y en general expresicnés populares.

La obra de Miquel Fuster, que más queinvestigar ha buscado y anotado cuidado-samente expresiones populares, tiene im-portancia precisamente por lo que suponede preservación de nuestra forma de sery de expresarse. En los tomos de refranerose recogen 1.685 refranes y 1.199 medísmos en el primero y 1.710 refranes y 120Cmodismos en el segundo.

Esperamos y deseamos que esta ediciónse vea correspondida por el éxito, cernoya ocurrió con la primera.

7-99

MAYOR 61 ( y 17).-

Con ilusiones y aspiraciones decía-mos no hace mucho que esta sección iniciaba este 1.981... pero parece que dónde teníamos alguna que otra noticia directa,a-hora será más difícil conseguirla, ya quesegún hemos podido averiguar, la cordialiad se ha roto, pasando a un terreno un pòco áspero. Nosotros, la ilusión y aspira-ción con que iniciamos este año la segui-remos manteniendo, con viento en popa y atoda vela.

Dos plenos en pocos días de diferen-cia, han cambiado -teóricamente- la estartura municipal. Los responables directos "ahora serán los presidentes de las dos camisiones en que se agrupan todas las dele-gaciones. No se han hecho muchos cambiosa tener en cuenta, si bien a continuaciónharemos un esquema de cómo ha quedado cerapuesto el Ayuntamiento ahora: DELEGACIO-NES: Enseñanza y gobierno interior - Gui-llermo Gaya Gaya (UCD), Obras- Juan MatasGaya (UCD), Hacienda- Juan Barceló Mesquída (UCD), Sanidad y Asuntos Sociales-Ra-faël Gaya Gaya (UCD),Déportés-Antonio Bauzá Matas (UCD), Cultura-Carlos Costa:. Sa-lem (CD), Residuos solidos y conservaciónde la natura- José Estelrich Mieras (IND)y Agricultura- Gabriel Company Bauza(IND)

Todas estas delegaciones quedan re-partidas en estas dos comisiones: Una formada por ENSEÑANZA-G.INTERIOR-DEPORTES- ~FIESTAS-CULTURA-SANIDAD Y ASUNTOS SOCIA-LES cuyo presidente es Guillermo Gaya y leotra formada por HACIENDA-OBRAS-CONSERV. •NATURA-CAMINOS VECINALES y AGRICULTURAsiendo el presidente Juan Barceló Mesqui-da.

Depositario- Juan Barceló Mesquida(UCD), Recultamiento- Gabriel Company OND]Y Juan Barceló Mesquida (UCD), Sanidad-beneficiencia- Guillermo Gaya y Rafael Gayl(UCD),Junta Pericial-Juan Matas, José Es-telrich, Biel Company y Juan Barceló Mes-

Por fin en el último pleno celebra-do el lunes día 30 , la mesa de sus seño-rías estaba al completo, 9 concejales£bnla tona de posesión del nuevo concejal deUCD, Antonio Bauza,se han agotado todoslos posibles sustituciones o dimisionesdel partido mayoritario en el Consistori)

Menos mal que se reconoció que lasantiguas ccmisiones-delegaciones no habíanfuncionado en el modo esperado. A mitadde camino de las próximas elecciones,¿toiclonarán estas nuevas?.

Que un sistema democrático es de to-dos, es verdad. Que se nos lo hagan creaes otra cosa.

Que la educación y la cortesía han si.do dignos de tener en cuenta durante estos dos naos, puede ser;aunque la corte-sía, alguna que otra vez, ha pasado a serdesconsiderada.

Una mayor atención habrá en las con-sultas que se puedan hacer elacionadas conla alcaldía. Unos días y horarios se esta-blecerán al respecto.

Nuevas reformas en las ordenanzas municipales se han establecido. Entre ellaslas que hacen referencia a las licenciasde obras, licencias fiscales y al sello municipal.

Temas de urgencia y preguntas, en losplenos ordinarios. La legalidad ante todo.

Seguimos con los retrasos en los co-mienzos de los plenos. En el último cele-brado, el retraso fue de 25 minutos.

SANANJOT.

\ quida.

8 - 100

LA PARROQUA

PASQUA

Passió i glorificacióMort i VidaRebuig dels homes i fins ara rebutjat de Déudes d'ara la Creu serà signe de victòria,signe de vertadera glorificació per DéuCom els nostres patiments de cada diaCom els patiments del nostre pobleque haurem de lluitar per a superarperquè Déu no vol la nostra mortsinó la nostra vidaLa vida nova que ratja de la mortde la mort prouida per la injustícia,per l'egoisme, pels acomodaments de cada dia.La vida nova que ens esperona

a no caure en els pecats de sempreen el deixar-ho tot perquè ho resolguin «Is altres

a consumir simplement el que ens ofereixen.La vida nova que ens empeny

a ser els agents del nostre futura planificar l'avenir dels nostres poblesa gaudir el que guanyaren els majors.

Mn. Gabriel Ferriol Antich.

9 - l ü l

SETMANA SANTA - 1981.-

DIUMENGE 12, Abril :DIA DEL RAM.-

Dematf: a les 10,30,benedicció de rams ipalmes, processó i Missa Major.Al vespre: a les 8, celebració peniten-cial pels pares i nins de la Primera Co-munió per a rebre el Sagrament de la Pe-nitència.

DUOS 16, Abril DIADA DE L'AMOR FRATER-NAL. -

Al vespre: a les 9, missa amb celebracióde la cerimònia del Lavator>Ôels peus.A les 10, Processó penitencial amb la I-matge del Sant Crist de la Sâng.A les H'30, Hora Santa.

DIVENDRES 17, Abril:

Al vespre: a les 9, Funció Litúrgica pr£pia del Divendres Sant.

DISSAPTE 18, Abril:

Al vespre: a les 9, Funció de la^Vigíliade< Pasqua on s'administrarà el Sagramentdel Baptisme.

DIUMENGE 19, Abril : PASQUA DE RESURRE-CIO.-

A les 10'30 : Funció del Matinal i MissaMajor.

MOVIMENT PARROQUIAL.-

NOUS CRISTIANS.-

- Dia 25-1-81 : Jaume Florit Company.- Dia 22-11-81 : Mateu Gayà Company.

NOVES FAMILIES.-

- Dia 25-1-81.--Rafael Gaya Gaya-Maria Monserrat SansóMestre.- Dia 25-1-81.--Constantino Rufz González-Catalina JuanMayo!.

PASSAREN A LA CASA DEL PARE.-

- Día 26-1-81.-

Josep Bauçã Nicolau "Reimoro"- Dia 1-II-81.-Margalida Gaya Barceló "De ca'n Perric"- Dia 6-III-81.-Josep Gaya Gaya "De Son Guai et"

- Dia 7-III-81.-

Arnau Nigorra Cátala "Estamborer"

- Dia 8-III-81.-Catalina Jaume Juan "Martina".- Dia 13-III-81.-Sor M^ del San Isidro Mieras Roig "Faieu"- Dia 17-III-81.-María Verger Ferriol "de Sa Bastida".

R I F A

La Comisión pro Cabalgata ReyesMagos, ha organizado para el pró-ximo dia 13 de Abril, una rifa deuna LECHONA, giara sufragar los gas;tos ocasionados por la confecciónde los trajes de los tres reyes.

Esperamos y agradecemos de an-temano, vuestaa colaboración.

10-102

JOVES ATURATS I PART FORANA

Als pobles preocupa fort ferm T aturdels joves. Als pobles molts de joves es-tan sense feina, avorrits i malsofrits.Molts estudien sense ganes només per pas-sar el temps amb qualque cosa.

Aquest problema es detecta just que honparli amb qualsevol estol de%joves o ambqualsevol grup de pares. Però ho hem pogutpalpar de forma molt especial amb una sè-rie de taules rodones que, sobre aquesttema, s'ha fet a alguns pobles del Pla.amtparticipació d'uns membres de la redacciód'aquest bolletí.

Massa bé saben que aquest és delsproblems més forts de l'Estat espanyol ique les seves solucions depenen d' unescoordenades que cauen més enllà de les noitres impotents bones voluntats.

Perb també sabem que cal fer qualquecosa més que lamentar-nos.Creim que preci_sament el temps de crisi és el moment mésescaient per treure el suc a la nostra dormida creativitat. Ja que no esta en lesnostres mans donar les degudes solucions,es tractaria de fer petits signes, peti-tes realitzacions, que mantenguin viva lalluita per empènyer les solucions defini-tives.

En aquest sentit voldríem FER UNA CRIDA ALS JOVES DE LA PART FORANA.

Davant altres problemes, como podenser formació, cultura, esplai... els jo-ves de Mallorca han estat capaços de donarunes passes pròpies, d'aportar unes solu-cions nascudes des d'ells mateixos i desde la realitat dels seu entorn. Per aixòhan format clubs d'esplai, associacions deveïnats, colles d'excursionistes, grupsde teatre, revisions de vida, revistes lo-cals... Però ningú encara, que nosaltressapiguem, dins els nostres pobles, ha fetqualque cosa pràctica, que servís de sím-bol, de contra-punt, d'exemple dins elcamp de l'atur juvenil.

Feines, als pobles, n'hi ha moltes.Cada any resten ametllers sense expolsar,garrigues sense aixarmar, camins sense a-rrenjar, voreres sense netejar.

Seria qüestió de reunir-se en grup,de prender si fos necesari fesomia legalde cooperativa, de posar-se en contacteamb l'Ajuntament i de començar sense massamés solfes. Sens dubte, davant l'eficàciade la primera iniciativa sortirien altrespropostes. Pensem que als nostres poblesaquesta forma de treballar, d'envestir lafam, no és nova. Molt abans de nosaltresels nostres padrins i fins i tot el nos-tres pares s'uniren en colles, en petitsgrups de companys, per prendre ESCARADESAmb aquesta forma de fer feina pel seapropi compte i risc, d'aixecaren milersde marges, es tregueren moltes carretadesde rabassons i es sembraren milions d'ar-bres.

A Ciutat l'experiència de les coope-ratives d'associacions de vei nats i demarginats han estat una positiva i al licenadora iniciativa.

Quan hom s'ofega no espera vaixellssalvadors que mai no arriben, sinó ques'aferra al primer tronc que troba a l'a-bast.

EQUIP DE REDACCIÓD'Acció Social

LOS DEPORTES ESCOLARES EN SANT JQAN.-

Acaban de finalizar los campeonatosescolares del SECTOR DE MONTUIRI en losque participaba la Escuela Graduada Mixtade Sant Joan, junto con otros 7 centros escolares.

Nuestra escuela presentó 9 equiposquedando clasificados de la siguiente forma:

- Voleiblo : Campeón en las 4 categorías(Alevín masculino y femenino, infantil maßculino y femenino).- Balonmano: Campeón alevín masculino yfemenino.- Tenis de mesa : 3- en alevín masculino y5- en infantil masculino.

11-103

En Voleibol, balonmano y futbito nuestros escolares quedaron calsifiçados para~seguir jugando las finales que se disputarán en Manacor y después en Palma.

En la LIGA federada de Voleibol lasniñas de Sant Joan quedaron las segundasclasificadas, competición formada por 6equipos en la que nuestras escolares logiaron 7 victorias y 3 derrotas. Después deuna buena campaña, van a continuar sus actuaciones en el Torneo Primavera que pronto va a dar comienzo.

En el Atletismo hay que destacar laactuación de Antonia Fontirroig Gual quequedó clasificada en el campeonato de Ba-leares de Campo a través y fue a correrlos campeonatos nacionales en Cambrils(Tanragona), quedando muy bien calsifacada.

Este curso, hasta el momento ha sidomuy bueno para el deporte escolar en laE.G.M. de Sant Joan. Esperemos que nues-ros atletas y deportistas continúen suracha de competiciones con resultados po-sitivos .

JAUME.

COMPANY ENTRE LOS JUVENILES DE LA SELEC-CIÓN NACIONAL.-

Ha causado satifacción en nuestra vi-lla la decisión del seleccionador nacio-nal, Pereda, de llamar a nuestro sanjua-nense Gabriel Ccmpany Bauza, el cual mi-lita en las filas del equipo juvenil dePalma, CIDE. Si bien todavía solamente haacudido a la preparación y sentado en elbanquillo, sinvestir la elástica naciondno deja de ser del todo meritorio, queentre tantos juveniles como militan enlos equipos nacionales, haya sido selec-cionado el delantero centro Company,puescon ello puede tener la oportunidad dealguna ocasión, demostrar sus cualidadescomo lo está haciendo en los éntrenos,donde logra meter goles; y en un futuroverle cano internacional, cono lo fuerasu padre en otro deporte,el ciclismo,dandose la circunstancia de que ambos padree hijo, llevan el mismo nombre y apelli-dos.

LA MÚSICABaix d'aquest apartat, intentaré es-

criure damunt temes diverses, tots ells relacionatas amb la mísica, amb la finalitatd'orientar a tothcm, gent jove i gent madura, per la formació d'una discoteca bàsicai per evitar que es compri, fora to ni so,10 primr que ens presenti davant. No voldir això que cadascú no pugui tenir la se-va pròpia personalitat o tendència dins a-quest camp.

Ara bé, hi ha coses dins la música qiBson imprescindibles, tant en el apartat declàssics, con en el apartat de mísica popular. I dic clàssics perquè es indispensa-ble tenir una col-leccio de música clàssi-ca. Isobretot acostumbrar-nos a escoltar aquesta classe de música. Pot ésser que enaquest moment fer una discoteca de clàssicno vos digui res, però a la llarga, dinsuns anys, m'ho agraireu.

Si vos interessau per tematiquess queara no es tractin, jo vos suggeresc queles demaneu a aquesta redacció.

De mcment, la secció estarà formadaper tres apartats: autors,discs i noticiesseccions que es podran augmentar segons elsdesitjós del lectors.

AUTORS.-

MOZART.- Aquest músic va néixer a Saizburg (Àustria) l'any 1.756 i mori a Viennal'any 1.791, quan tenia just 35 anys. Sonpare era músic de 1'orquesta del Palau delBisbe de la capital i des de els primersanys, fomentà als seus fills la predilec-ció per la música. Des de petit recorreguétot Europa amb son pare. I també de petitaprengué a tocar eì piano primer i el elaveci després, art en el qual va esser unautèntic mestre. Va enemistar amb el Bisbei es va fer maçó. Passà les penúries prò-pies de tot artista i a la seva mort deixiuna obra immensa. La seva música es potengendrar dintre el barroquisme i pre-ro-manticisme.

Son imprescindibles les obres següerts11 Sinfonia ns 40 en sol menor" K 550,-"Concert per a clarinet en la major" K 622;» Rèquiem en re menor" K 626 i " Serenatanocturna" K 525. .

12-104

Totes lesobres de Mozart van precedi.des per la lletra K debut al catàleg de ,Köchel que les va classificar.

BOD DYLAN.- Aquest cantautor de folk ame-ricà, tal vegada el cantant mes importantde la mùsica popular, es de procedència judea. Primer s'acompanyava de la seva guitarra i després formà el seu propi conjuntelectrificant de manera molt discutida,lesseves gravacions i actuacions.

El primer disc que edità va esser"BobDylan" el mes de març de l'any 1.962. Dela seva abundant discografia (2l discs :';:.-fins ara) recamariam : " The times they area changin" (64), 'Bringing it all back home" (65), " Hinghway 61 Revisited" (65),"Blood on the tracks" (75), etc.

MARIA DEL MAR BONET.- La cantant mallorquína ha editat set discs , tots ells antolõ"gics, ja que no en va ha estat consideradcdurant tots aquests anys recients, la cantant més important de la música popular ãrreu de l'Estat. Dels seus discs aconse-"llam : "Me aniré de casa " (72), "Cançonsde festa" (75) i "Alenar" (77).

DISCS.- "The River" (Bruce Springsteen).El disc que fora dubte es el més importantdel rock dels anys darrers. Es un disc doble i no cau ni un sols moment dins la niediocritat. Llàstima que els crèdits no sTguin millors. La gravalo es bona.

" Return to Forever'" ( Chic Corea).Debuta unareedició ens trobam amb un disc an-tològic dins el jazz modern. Gravació im-pecable.

" Verges 50" (Lluis Llach). Tal volta eldisc més pretenciós del cantant català.Una cara instrumental i l'altra amb unacançó vital: Arran de terra. Serà la despedida del noi?.

NOTICIES. Pareix que el Marley no esmorirà ja que prepara el seu nou disc.

- La que es torba a treura el seu es M=del Mar Bonet, ja que "Jardí romput"?encara no se edita.- Tomeu Penya segueix els seus recitals àCiutat, per pronocionar el seu nou disc.

- La ECM té unes gravacions de jazz impe-cables.

- Els qui han reeditat tot lo seu son elsKinks , un grup legendäri dels anys 60 iEmerson, Lake & Palmer del rock sinfonie.

- Pareix que s'ha romput la costum delsconcerts de nostres Corals el dia del Pai Peix.

CARLOS SANCHEZ COSTA.

/FV\VLJ/"MORT DE DAMA" düita a l'escena :

La figura literària de Llorenç Villa-longa ha sobrepassat amb molt els límitsde la nostra àrea lingüistica - molt mésencara amb motiu de la seva recent defunció- i això fa que siguin oportunes to-tes les iniciatives que es puguin conju-gar per a una eficaç difusió de la sevaobra.

En aquest sentit la Conselleria de Cultura del Consell General Interinsular va"promoure durant els mesos d ' abril,maig,i juny un concurs de redacció per a alumnés de C.O.U. i centres universitaris,latemàtica de la qual se centrava en la coneixenca de la novel.lística de LlorençVillalonga.

Continuant dins aquesta línia, la Conselleria d'Educació i Cultura, a travésdel Conservatori Professional de Musica,Art Dramàtic i Dansa de Baleares ha düita terme, en col.laboració amb els Con-sells Insulars, l'escenificació de l'o-bra "Mort de Dama" com a homenatge alnostre escriptor.

I més recentement en el Circulo Malbrqui ha tengut lloc una charla-conferèn-cia de Baltacar Porcel, damunt la perso-nalitat de Llorenç Villalonga.

Des de aqueste redacció ens adherimals esforsos que el Consell Interinsularfa per reviure la figura del notable es-critor.

Tl\^J/

13-1Q5

a Sânt JoanHAN SIDO NOTICIA EN MARZO.-

En este apartado nocitiero. Vamos a intentar resumir cuanto aconteció durante elmes que finaliza y en este caso el mes demarzo.

Pía 7.- La Peña Motorista San Juan y Via-jes Kronos presentaron en el Aula de Cul-tura P. Ginard, sus excursiones para esteaño.: Fallas de Valencia, día 19 festivi-dad de San José y el Viaje Extraordinarioa Holanda, Bélgica y Luxemburgo para losías 19 y 36 de Abril dentro de los actosde su 25 Aniversario.

Día 8.- También en el Aula de Cultura,tuvo lugar la proyección de unas pelícu-las del Homenaje que con carácter nacionalse realizo en nuestra villa el 30 de Agqsto 1.980 a la Escuela de Perros Guía, quedirige el Sr. Picornell.

En oa mañana de este mismo domingo,regresaba de una excursión a Madrid de o-cho días de duración el pensionista localAntonio Costa Font, que había sido agra-ciado en uno de los sorteos para la Tercera Edad.

Durante la primera semana y después <de unas vacaciones que iniciara el 1.2.81volvía ha hacerse cargo de la alcaldía,eltitular D. Juan Barceló Matas.

Día 15.- La coral infantil de San Juan a-icude a una trobada de corales que se celebra en la ciudad de Soller.

Día 19.- Varios meibros de la Peña Moto-rista acuden a las Fallas de Valencia,re-creándose ante estas oras de arte, inge-nio y gracia que son el conjunto de "ni-nots".Día 22.- La Asociación Tercera Edad Vergede Consolació, realizó una excursión porla ruta Turistica Valldemosa, Deyá y So-ller. Asistieron a una misa en la ciudadde los naranjos y de esta forma y despuésde ser obsequiados en Illetas por las firmas Autocares Florit S.A. y Viajes SanFrancisco regresaron satisfechos de la a-gradable jornada.

Día 26.- También han sido noticia los relevos en el consistorio, este día tomóposesión D. Rafael Gaya Gaya, sustituyen-do a D. Miguel Gaya, también se reorgani-zan las conisiones, cuyo detalle se da a„rxAJcer en otra sección.

Día 30.- En el pleno extraordinario tomaposesión otro concejal D. Antonio Bauza Matas que sustituye a D. Guillermo Moría Jaume.

Los días 29 y 30 se celebró la diada de"Quart diumenge", que resultó muy animada.

SERÁN NOTICIA EN ABRIL.-

Entre otros, será noticia en Abril: Día5 la celebración por parte de la Peña Motorista San Juan del XI Trial San Juan en teterrenos de "Es revelar" prueba puntuablepara el Campeonato Provincial de Trial.

Las celebraciones litúrgicas de SemanaSanta y fiestas de Pascua.

La excursión extraordinaria de la PeñaMotoristas, a Holanda, Bélgica y Luxembur-go.

JAUME.

ECOS DEL TELECLUB

La Subdirección General de Fundacio-nes y Asociaciones del Ministerio de Cul-tura, había convocado un premio en metal!co para aquellos Centros Culturales más :distinguidos en la premoción de la cultu-ra y la convivencia, para lo cual había d=presentarse memoria de sus actividades. R£sueltos el concurso, han sido premiadoscuatro centros, entre ellos el de San Jua-

FEBRERO.-

Día 13.- Una representación del Boletín"Sant Joña", aiste a la inauguración dela exposición en el Consulado del Mar Do-cumental Histórica del "Gran i GeneralConsell".

Día 18.- Clases de solfeo u práctica pa-ra la banda de Cornetas y Tambores.

Día 21.- Escola de Ball y reunión de Di- irectiva.

Día 22.- El grupo de "ball" organiza enla calle de la Amistad, un "ball de bot",que se vio muy concurrido.

14-106

Dia 25.- Clases para la banda.Dia 28.- Clases de bali.

MARZO.-

Dia 1.- Reunion del Equipo del Boletín"Sant Joña".

Por la tarde, en colaboración y be-neficio de los alumnos del 8Q curso deE.G.B, para el viaje de estudios, se ce-lebró en el patio de la Escuela, una ani-mada Fiesta de Carnaval. Los distinguidoscon los premiso fueron: en Párvulos, Gui-llermos Company Bauza, en 1Q EGB, CatiGaya Moría, en 2s y 3Q, los hermanos Matey Miguel Bover Bauza,en 4Q y 5Q, MaríaMoría Bauza. En total participaron 38 es-colares.

Mas entrada la noche los premios para los mayores se repartieron de la si-guiente forma : Individual 2- etapa EGBAna María Galmés Antich, en cursos supe-riores Antonia Riutort Gaya y en parejas,la formada por Rafael Company Estelrichy José Mestres Estelrich, formando un to-tal de .42 concursantes.

Día 4.- Clases para la banda.

Día 7.- Una representación del Boletín"Sant Joan" asiste a Radio Popular paragrabar una entrevista para el programa"Premsa Forana".

Por la noche, reunión de la Junta Di-rectiva.

Día 11.- Clases de solfeo y música.

Día 14.- Ensayo del grupo Aires de Page-sia.

Día 15,- Reunión preparativa de los ac-tos que el Centre Cultural organizará conmotivo del "Quart Diumenge".

Día 18.- Prácticas para la Banda de Corne-tas y Tambores.

Día 21,- Una representación del Boletín"Sant Joña" asiste a Binisalem a un actoorganizado por el Ayuntamiento de aquellaciudad con motivo de presentación del nú-mero O de la revista Binisalem.

Día 25.- Práctica para la Banda de Tambo-<res.

Día 28 y 29.- Con motivo de la "Festa desPa i Peix" el Centre Cultural de Sant Joaiorganiza la exposición de dibujo por los

alumnos del 1S de BUP del Instituo Mn. Al-cover de Manacor. SE presenta el primervolumen de la colección "Els Castellots"con el título, Llinatges i malnoms de SantJoan, per Miguel Florit Huguet, y la par-te correspondiente a bailes mallorquinesdurante la Romería.

En plan de extender de cada día másnuestra cultura mallorquina y para mayorfacilidad de las gentes de San Juan, semontó en la explanada del Santuario unamesa con distintas publicaciones -para laventa- de santjoaners o que hacen referencia a San Juan.

Estas se pueden adquirir en CasaBlanch o en el mismo Centre Cultural.

TEMPS ENRERA.-

L'ANY DES GRIP

Les persones majors, solem emplearcome fecha inconcreta, que se done per sabuda, les expresions "l'any des grip'/"l'any des calabruix", "en temps del MovimenE1

i altres dades, que per la gent jove nosesap concretament a quin any perteneixen.

Son catàstrofes, desgracies colecti-ves, que la gent a recordat sense necesi-tat d'anotar l'any concret.

L'anomenat "l'any des grip", va ço -mensar el 1.918, i l'epidèmia que va serde caràcter mundial, se va repetir l'any1.919 i 1.921, com es pot comprobar a qualsevol Historia de la Medicine.

L'any 1.918 hi va ver a Sant Joan untotal de 45 morts. Els morts per complicacions gripals varen ser 14.

¿Avon està, doncs la malignidad del'epidèmia? ¿Perquè aquell clima de pànicde la gent, que desprès de haver pasat 60anys, encara es recordat?.

Si agafan els Llibres de Defuncionsde Sant Joan i comparam les morts que hiva haver durante el primer cuart de sigle,vorem que l'apidemia del grip no va sertan temible, que "l'any des grip" es un detans de mites que l'Historia amb objetivi-tat ha de situar en el seu lloc. ,

Vat aqui les defuncions del primercuart del sigle XX a Sant Joan :

ANYKMnnnunnHIMunnnununnnnnnn

1.900 ...1.901 ...1.902 ...1.903 ...1.904 ...1.905 ...1.906 ...1.907 ...1.908 ...1.909 ...1.910 ...1.911 ...1.912 ...1.913 ...1.914 ...1.915 ...1.916 ...1.917 ...1.918 ...1.919 ...1.920 ...1.921 ...1.922 ...1.923 ...1.924

43405236564131262839433226333636283445333225252639

mors

Com poreu observar els anys 1.902 hiva ver 52 i 56 mors, que superaren elsmors de l'any 1.918.

L'any 1.978, ara fa dos anys hi vaver 40 mors.

Les mors de l'any 1.978, no varen serproduides per cap epidèmia, sencillamentmoriren un bon grapat de persones que havian pasat del 80 anys, i un petit núme-ro que havian pasat sa fita del 90 anys.

¿Que es lo que porduí el pànic l'any1.918?

¿Perquè hi ha tan trits record de l'any del grip?

Analizem les causes mes probables.

1.- Sols dins el mes de novembre moriren9 persones, per causa del grip.

2,- Desde el 9 de Novembre fins a capd'any, moriren 14 persones de canolica-cions gripals.

3,- Dels mors, 13 eran persones joves,doncs la major tenia 35 anys.

4.- 7 dels mors eran menors de 20 anys.

5.- 5 dels mors eran menors de 30 anys.

6.- 1 del mors tenia menos de 35 anys.

Aquestas son las principals cause.;:Moriren tots amb unas sis semans i casitots eran joves.

Es ben explicable el clima de pànici tragedi que reinava dins el poble deSant Joan i per tot arreu.

La majoria morian de nit.

Perquè el clima de pànic que reinavadins el poble nos se estengués mes,elsmorts eran duits directament cap a Con-solació sense cap ceremonia i sense to-car les campanas.

Pels cap de cantons del carrers prircipals, si feien fogateras, creman roma-ní, perquè se creie que l'aroma del ro-maní era bo per combatir l'epidemia.

Tres persones mes, totes joves, moriren dins el mes de gener de l'any 1.919i una altre dins el mes de febrer.

L'apidemia va aflujar i dins l'any1.921 no hi tornà ver un altre rebrot,iel seu clima de por, entre la gent delpoble.

El poble , la gent sencilla,serquesempre explicacions estraordinaries perfer extraordinaris. Això era abans i encara avui.(Ara el diaris parlan de fie-bre del legionario). Molt mes en aquellstemps, avon 1'incultura,1'ignorància,laillament, la probreza de la majoria itots pensasem "demà en tocará a jo".

¿Causes pròximes o remotas de l'epide-mia?

L'Historia de la Medicine, en parla.

Va ser un any molt ploqué l'hiver del1.918.

Pero la gent sencille, el poble, atribuie l'apidemia a "una mala atmosfera"quevenia d'Europa, avon havía acabat la Pri-mera Gran Guerra Mundial. Milions de morsal cap de batalla, el "gas" de les bombesetc. tenien le culpa de l'epidèmia.

Mallorca a lo llarg de la seva histo-ria ha sufrit l'azot de pestes extermina-dores, que s'en dugueren a mils i mils desnostres avantpasats, el recort d'aquestespestes, que havian sentit contar a paresi padrins i la malignidada real de l'epi-dèmia del grip de l'any 1.918, explican*demés, la gran por i angunia de l'any delgrip.

MIGUEL FLORITJ

16-108

SANT JOAN

BOLETÍN INFORMATIVO DEL "CENTRE CULTURAL DESANT JOAN".-

DEPOSITO LEGAL P.M. 2-1979

C/ Princesa, n* 24

NQ 104 Marzo 1.981.-

BQÜIPO DE REDACCIÓN DEL BOLETÍN.-

DIRECTOR- Carlos Costa Salan.

Juan Bauza RoigMiguel Florit HuguetJuan Jaime NigorraCarlos Sánchez CostaRosa Sastre Juan.

C O L A B O R . A B O R E S :

Miguel GaylSananjotMonitorMiguel FusterJaume MolaMiguel Florit HuguetJuan Jaume NigorraAntonio Gual.

Catalina Mas MunarRosa Sastre JuanJuan Gaya MatasGabriel FerriolPonç ArnauSección JuvenilVicente Mi lian

NOTAS DE LA REDACCIÓN.-

Las opiniones manifestadas en los ar-tículos y colaboraciones publicadas en es-te Boletín, manifiestan la forma de pensarde sus autores pero no necesariamente lade los que en el trabajamos.

Los artículos escritos en catalán omallorquín, son reproducción literal desus originales, no haciéndose, esta reí-dacciOn responsable de las faltas que enellos pudieran existir.

liffiíWsalto de caballoLAS

SE

DU

DEN

TAa

DA

UN

siRÍO.

SIN

Y

PA

MAS

COR

P¡

E

LAS

BRAS

SON

MEN

LA

NO,

XA

QUE

MAS

15 Con los movimientos del salto delcaballo del ajedrez, y empezandopor la silaba subrayada, podráleer un pensamiento del filósofo ymatemático griego Pitágoras.

MO

ES

NÍ

LOS

TO

CO

HOM

MEN

NO

U

TAN

DO

Lu

CER

DE

BRES

MA

DE

TO

QUE

MÍ.

EN

ES

10

CA

16Con los movimientos del salto delcaballo del ajedrez, y empezandopor la sílaba subrayada, podrá leeruna conocida frase de la actrizcinematográfica Lana Turner.