sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

index collage

ELS PROFESSIONALS ELS PRINCIPIANTS

TEATRE PROFESSIONAL: COMPANYIES, DIRECTORS I ACTORSHOSPITALENCS

G.A.T.i el seu projecte escolar, TEATRE DE LA BOHMIA,TEATRE DEL REPARTIDOR i el seu teatre escolar ,

CORPORACIN ANTIESTTICA.

ACTORS/DIRECTORS/AUTORS: JOAN CASAS, JOSCORBACHO I JUAN CRUZ, ANTONI DIV PAELLA,

MRIAM ESCURRIOLA, NRIA ESPERT, IVNFERNNDEZ MULA, ESTEVE SOLER MIRALLES,SANTI MONREAL CASADO, AMPARO MORENO,

XAVIER VILLENA.

Membres dels grups esmentats, Josep Montaner. Altres actors nascuts al'Hospitalet.

Cursos i Tallers de teatre.

Taller de creaci del Centre de lesArts

Teatre a lescola: Teatresparroquials i laiques en pocarepublicana i franquista. La

Terminal, Anem al teatre, Mostres,GAT, PLUDITE, ACTE...

VOCABULARI TEATRAL BIBLIOGRAFIA

Galeria d'imatges

III ELS PROFESSIONALS I ELS PRINCIPIANTS

TEATRE PROFESSIONAL: COMPANYIES, DIRECTORS I ACTORSHOSPITALENCSEn aquest apartat estudiarem els grups de teatre locals que van comenar com a amateurs i amb el temps shan professionalitzat, i que alhora no podem assignar a cap barri en concret. Tamb concedim un espai a aquells directors i actors que nascuts a la nostra ciutat han rebut un reconeixement a Catalunya o fins i tot fora del pas,intrprets que han traspassat les fronteres locals.Tres cies. ja hem esmentat abans, dins lapartat del Teatre Joventut, que es presenten a lescenari com a porfessionals: Grup DAcci Teatral G.AT., Teatre de la Bohmia, Teatre del Repartidor i Corporacin Antiesttica. Anem a pams.

GRUP DACCI TEATRAL G.A.T.Quan a inicis de la dcada del 70 tornen de Pars membres dAlpha-63 (lEnric Flores, Josep Parera, Enric Company...), aquests es van posar en contacte amb el Grup de teatre popular del Casino de Santa Eullia. NEnric Company, periodista, va entrevistar una de les components del grup format per joves universitaris: Elia Esteve.Volien saber quin tipus de teatre feien i aix fou que a porta tancada el grup interpret per als membres de lAlpha-63 Los justos dAlbert Camus, dirigida per Minerva lvarez i Elia Esteve. No sarrib a estrenar per lEstat dexcepci de 1971. Daqu sorg una proposta de fusi dels dos grups sota la direcci dEnric Flores.Anteriorment, per, el grup popular havia representat Los acreedores de Strindberg. En aquesta ocasi eren noms tres intrprets per a tres personatges: Minerva lvarez, Elia Esteve i Antonio Gmez Valderrama. Aquest grup popular va acceptar la fusi i sen crea un de nou que va projectar fer Rosas rojas para m, text de l irlandsSean OCasey segons traducci dA Sastre, una mostra del teatre social que a Espanya no passava la censura. Va ser substitut per Conversi i mort de Quim Federal de Salvador Espriu, seguida de Dos quarts de cinc de M Aurlia Capmany i All on neixis tant se val, de Ricard Salvat, tres histries ja representades pels excomponentsde lAlpha-63 a la Cpula del Coliseum, a Toulousse i en altres llocs el 1965.Van obtenir una subvenci que els comprometia a fer una obra per la Festa Major de Santa Eullia. Llavors fou quan representaren El Proceso Lucullus,, estrenada el 1971 segons el llibre de Alpha-63: Fets i llegat: Jess Vila considera que el catalitzador del debat fou la programaci de "El proceso de Lucullus" al 1971. "Sense aquestfet, diu, es difcil entendre l'evoluci posterior cap a la creaci del GAT. Junt amb el treball de dramaturgia, supos un procs de definici dintencions i de creixent polititzaci i consolidaci de grup. Abans del Proceso hi havia hagut altres treballs que van implicar clarificacions del procs de creaci i intervenci cultural i desprs,tamb, fins i tot una experincia molt interessant i nica de teatre clandest, per la clau de volta va ser el Proceso perqu va clarificar els camins professionals que desprs havia demprendre el GAT i les altres visions sobre cultura popular que marcarien camins diversos de la resta de components".Quan van fer aquesta obra, el grup shavia ampliat amb ms gent jove, per encara era el Grup de Teatre Popular de Santa Eullia. En Jess Vila (Barcelona, 1951) periodista i llicenciat en histria i la Minerva lvarez, antics components del grup, es van quedar en el nou grup ampliat.Amb el nom de GRUP DACCI TEATRAL G.A.T. ja es fa la segent representaci: Los suspiros de la Bella Lola o congas del nunca pasa nada, el 1974.El naixement del G.A.T. sha dentendre dins el context del sorgiment del teatre independent durant els darrers anys del franquisme amb la voluntat de recuperar les llibertats perdudes i de renovar lescena teatral. Algunes de les companyies que van nixer en aquesta etapa, com Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom, La Fura dels Bausi La Cubana, es van acabar professionalitzant. Va ser una acci teatral carregada dintenci poltica i impulsada pel director Francesc Nello, el poeta i dramaturg Feliu Formosa i lhistoriador Xavier Fbregas. Un antecedent important daquesta acci va ser el Grup de Teatre Popular Gil Vicente, teatre de guerrilla. Va tenir un ressimportant en diverses comarques catalanes.Com hem dit, el G.A.T comena el seu treball teatral al barri de Santa Eullia, aprofitant lespai del Casino de Santa Eullia, que no reunia cap de les condicions ni tcniques ni de comoditat necessries. Quan tanca el bar i desprs el Casino, el grup es queda sense local i sen van al Centre Catlic. Es produeix una escissi dins el grup:uns tendeixen cap al teatre ms revolucionari i llibertari i creen La Negra Mandinga Teatro i laltre grup sestima ms un teatre possibilista que far amb els que queden la Lina Reyes de Enrique Buenaventura i dramatrgia de Joan Casas, presentada el 12 de juliol de 1975 amb motiu dels Festivals Populars de LHospitalet a la Pistaesportiva del Collegi Menndez Pidal al carrer Pedraforca, al barri de La Florida. El preu de lentrada era de 25 pts.(La Vanguardia, 10/7/1975, p. 49)Desprs els trobem a Can Serra, al local de la Casa de la Reconciliaci construt pels propis vens i que era un vertader lloc de trobada per tamb mancat de condicions tcniques adients, ja que per a cada representaci shavia de reconstruir tot lescenari i desprs desmuntar-lo.A Can Serra van representar El Dragn de E. Swartz el 1976, amb Alfonso Romero, Jos Miguel Fernndez, Minerva lvarez, Fco J. Basilio, Alfons Flores, Mogie Montes, Antonio Caldern, Jos Delgado, Bartolom Fernndez, Rosa M Font,Josefa Calvo, Ludivina Acedo, Antonia Ruiz, Pedro Pablo, Enric Flores, Nieves Soria,Alejandra Snchez. Tamb Los Mamuts de Joan Casas el mateix any, La poltica de los residuos dArthur Adamov el 1977, Los Mitos ibricos de Joan Casas i La zapatera prodigiosa de 1978, estrenada a Can Serra per St. Joan.. Abans assajaren Antgona, per no sarrib a representar (segons el valus testimoni de Minerva lvarez).Llavors era poc conegut el grup. Arrel daquesta obra i la bona crtica de Quim Vilar, la novellista Armonia Rodrguez va recomanar el grup a La Caixa per fer teatre a lescola el curs 1978-79. El grup accept la nova tasca que condu a la seva professionalitzaci. Alguns membres van deixar el grup per incompatibilitat horria amb lafeina, altres es van quedar, deixant la feina en alguns casos. Es reunien a la Casa de la Reconciliaci les nits del dissabte i els diumenges feien lactuaci.En el Boletn Informativo de lAAVV Can Serra del maig del 1976 hem trobat una referncia al G.A.T., que es presenta aix: Un GAT es un grupo de trabajadores del teatro vinculados democrticamente a una organizacin de base, que se plantean su quehacer en dos planos: el de la produccin de espectculos y el de la animacin, conel objetivo de construir un marco vivo de relaciones teatrales y posibilitar as la creacin de la tradicin comunicativa en la que necesariamente se debe apoyar un teatro estable al servicio de los intereses popularesAfegeix les dues primeres accions del GAT a Can Serra: Los Mamuts amb la Entusiasta participacin de elementos del grupo de jvenes y de alumnos de la Escuela de Adultos en all que anomenen teatro de urgencia i que s un teatre amb aquests trets: 1.No requiere elementos tcnicos sofisticados, 2. Puede prescindir de unaexcesiva preparacin de los actores, 3. Responde a una demanda social real, es decir trata de temas en el seno de los cuales se debate la lucha popular en la actualidad. En la cinquena representaci ja parlen dun considerable xit i eficcia.En la segent obra, El Dragn dE. Schwarz, estrenada a la Casa de la Reconciliaci un 5 de juny, sinverteix ms en hores de feina i diners que en lanterior.Ens diu Mriam Ojeda Martnez que El GAT prengu com a referent la figura de Bertold Brecht i el que volien era fer un teatre poltic, per possibilitista. Enganyant la censura, utilitzant metfores i ellipsis.Una de les fundadores ens ho explica: Un teatre combatiu que no ho digus clarament i que no shagus de fer a porta tancada, en sindicats solament. I ho vam decidir perqu sin molta gent que no estava polititzada en quedava fora.Des de la seva formaci, el G.A.T. va dur a terme 150 representacions, fins que l1 de novembre de 1978 a Granada sinici una nova etapa professional del grup: letapa del GAT professional. (Les dones en el moviment associatiu de lHospitalet (1960-1979). Una aproximacin a travs de la histria oral, p. 29).En efecte, el grup es professionalitza el 1978 com explica Alfons Flores en una entrevista: aquell era un grup ms que va comenar com un grup amateur i que va anar cada vegada posant el llist ms alt i posant el teatre en primer terme fins que ens van professionalitzar, i aix coincideix amb aquest any 1978. Ja havem fent cosesabans, per s al 1978 quan fem el primer espectacle que ens permet viure del teatre, per aix el poso com el primer espectacle (Entrevista amb Alfons Flores. Realitzada a Barcelona el 19 de novembre de 2008 per Rosa Peralta, MONOGRFIC / Escengrafs catalans contemporanis p. 66)LAlfons havia assistit a classes de lEscola dEstudis Artstics. LEnric Flores va dirigir-ne els espectacles. Sota la seva direcci han passat des del 1978 nombrosos actors de renom, com Carol Teixid, Victria Pea o Carme Sansa i Enric Maj.Els pares dels germans Flores shavien conegut en un teatre amateur. Els fills van continuar la tradici teatral familiar. LEnric era el director del grup quan van demanar a lAlfons, que llavors estava estudiant Batxillerat i volia ser pintor, que els fes lescenografia. Aix fou que amb catorze anys va comenar a treballar tot sol en aquestafeina. Sens dubte es convert en un gran professional. Ha treballat en espectacles dels grans teatres de Barcelona: Teatre Nacional, el Victria, el Liceu, el Grec, el Romea, el Borrs... En els darrers anys ha fet escenografies per als espectacles de Calixto Bieito: La Celestina,Teatre del Liceu, (2005), Wozzeck (Gran Teatre del Liceu,

file:///H|/web%20rms/rosamaria/index.htmlfile:///H|/web%20rms/rosamaria/index.htmlfile:///H|/web%20rms/rosamaria/tbarris.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/presentacio.htmlfile:///H|/web%20rms/rosamaria/teatrehospi.htmlfile:///H|/web%20rms/rosamaria/collage.htmlfile:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdf

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

2005) Cosi fan tutte, La casa de Bernarda Alba, la maqueta delespectacle de La Expo de Zaragoza 2008 i amb altres directors reconeguts, com Cancun, dirigida per Josep Maria Mestres. Teatre Borrs, 2008...Ha treballat per a La Fura dels baus: A Madrid, el 2010, al Teatro Real, en Rise and Fall of the City of Mahagonny, pera de Kurt Weill, que va merxier aquesta bona crtica: Hay que destacar la imponente y a la vez sencilla escenografa de Alfons Flores -que ya tiene experiencia en crear arte a partir de la basura en el terrenooperstico, tal y como se aprecia en algunas escenografas anteriores suyas para espectculos de Calixto Bieito-. (Article a mundoclasico.com 05/11/2010) i a Mil, a Quartett, pera lrica de Luca Francesconi al Teatro alla Scala, 26/4/2011, tamb ha fet lescenografia per a la pera "Le Duc d'Albe", producci de la Vlaamse Opera deBlgica, El gran macabro, Opera de Gyrgy Ligeti amb llibret propi i de Michael Meschke, basat en lobra La balada del Gran Macabro, de Michel de Gelderode, o Oedipe un altre espectacle de La Fura dels baus amb escenografia de lhospitalenc Alfons Flores.A ms de les realitzacions com a escengraf, ha dirigit algunes obres teatrals:La cabeza del dragn, de Valle Incln (1996); Lamant anglesa, de Margueritte Duras (1997); Piazzolla hora cero, dAstor Piazzola (2002), segons el monogrfic dedicat a A. Flores, en qu trobem tot el seu ampli curriculum professional amb el GAT i amb altres companyies i directors.(Escengrafs catalans cotemporanis.Teatrografia. Alfons Flores LHospitalet de Llobregat, 1957)Tamb hi van formar part Minerva lvarez, procedent del Grup Popular del Casino de Sta. Eullia, que ha dirigit La fuga de Maribel Lzaro i obres daltres grups dafeccionats hospitalencs, en les Aules de cultura i a lInstitut Can Vilumara, Pere Pinyol (Director del Circo Price des del 2009), Miguel Montes i Joan Casas, com a tericsobretot.Ja en letapa professional, el novembre de 1978 La Caixa contracta la darrera producci del grup La zapatera prodigiosa de F. Garca Lorca, de la qual van fer un total de 180 representacions, amb pblic infantil i adult, i s llavors quan estudien la possibilitat de constituir-se en cooperativa.Per tal de poder dedicar la jornada completa al teatre, estrenar ms espectacles i progressar rpidament en la seva capacitaci professional calia desposar un local amb condicions mnimes i s aix com van a parar al Centre Catlic, on hi havia un escenari a la italiana amb un mnim de maquinria que va permetre fer La cabeza deldragn de Valle-Incln. Daquesta obra van fer un total de 206 representacions. No obstant aix, el G.A.T no t ni veu ni vot en lentitat a qu pertany la sala dactes que utilitzen. El seu projecte a mig pla era un altre: per evitar la itinerncia, es fixen en una antiga nau industrial del carrer Mestre Candi 33-35 (al barri de Sant Josep) iproposen a lAjuntament adequar-la per convertir-la en un edifici teatral. Mai sarrib a fer com hem dit en un apartat anterior.A partir de 1979 els trobem al CC organitzant el Festival de teatre de lHospitalet. Hi van participar les cies. del Teatre Lliure (de Per Olov Enquist, La nit de les tribades), Dagoll Dagom (Antaviana), Teatre del Trnsit (El despertar de la primaveras, de Franz Wadekind.), a ms del G.A.T amb dues obres: La zapatera prodigiosa (10 i11 mar) i Farsa infantil de la cabeza del dragn, de Ramn de Valle. Incln. (La Vanguardia, 20/2/1979, p.60).A lany segent es va fer el II Festival de teatre de lHospitalet, al qual van assistir una mitjana de 190 espectadors per funci. I per al 1981 es preveia un pressupost de 3739.000 ptes. per a la programaci sense incloure el so de cap component de la cooperativa GAT. La programaci prevista era: Recital de Piano a crrec de JordiSabats el mes de gener, En Pepitu enamorat per la Cia LAltern a Barcelona el gener, Espectacle de varietats de Pavlovsky, al febrer, Recital dAmancio Prada, a Segovia el mar; Juan de Mairena per la Cia Teatro del Medioda, a Sevilla el mar; La mort accidental dun anarquista per Teiatru a Barcelona labril (es va traslladar aljuny), Tot esperant lesquerr per La Persiana a Barcelona labril, don Juan del GAT a lHospitalet el mes de maig i La tragicomdia del Serensimo Prncipe Don Carlos de Carlos Muiz a crrec del Grup Gnesis a Barcelona, el mes de juny.El GAT tenia un projecte de teatre estable a lHospitalet, per aix van fer una Taula rodona sobre lEstabilitat Teatral l1 doctubre de 1978 en qu van comentar que aconseguir el seu objectiu no depenia solament de mitjans i pressupostos sin tamb de nous espectadors, noves formes de relaci amb el pblic, un treball profund dedinamitzaci social, dagitaci cultural, que sha daconseguir prenent paraules en Instituts i Escoles Professionals, a la sortida dels llocs de treball, en reunions, assamblees, es tracta de trobar formes de relaci amb els comits dempreses, amb les centrlas sindicals, les associacions de vens, sobretot prestar una atenci especial al pblicinfantil perqu sn la llavor del pblic de dem.La creaci de la Cooperativa coincid amb les eleccions generals i municipals. El tres d'abril, es fan les primeres eleccions municipals desprs del franquisme. Juan Ignacio Pujana fou el primer alcalde democrtic de l'Hospitalet (1979 - 1994). El grup haur desperar un millor moment per portar a terme el seu projecte amb lacollaboraci de lAdministraci local. Li calen noves relacions amb responsables de la politica cultural de lAjuntament per convertir el teatre en un servei pblic. Pretenien que sinclogus en els pressupostos municipals de 1980 una partida destinada al teatre, en comptes de la subvenci que impideix fer planificacions financeres irespon a una concepci de la cultura diferent de la seva.

La cooperativa G.A.T. incloa un projecte escolar: en el curs 1979-80 es va portar el muntatge de Don Juan de Molire en versi de Brecht als cursos de 7 i 8 DEGB.Tres eren els objectius del programa: Lanlisi del mite de don Juan i la seva reproducci teatral i ideolgica, lestudi de la comdia burgesa, el mxim exponent de la qual s Molire, i la reflexi sobre ladaptaci que Brecht fa dun clssic i la posta en escena que en fa el G.A.T., segons ens expliquen en el seu Proyecto de activacinG.A.T. 1980. Hacia un teatro estable en lHospitalet que hem consultat a lArxiu local. El projecte del teatre a lescola es va portar a terme en tres locals: en el Centre Catlic, en el Centre de Santiago Apstol de la Torrassa i a Sant Isidre de Santa Eullia.En el diari El Pas sen va fer ress: ... El ciclo Teatre-Escola consiste en unas treinta representaciones trimestrales a las que asisten alumnos de sptimo y octavo de EGB, de las distintas escuelas de Hospitalet.Al organizar la campaa Teatre-Escola, el objetivo del GAT y el Ayuntamiento de Hospitalet es doble: sensibilizar al pblico teatral del maana y ofrecer a la escuela un centro de inters que permita organizar trabajos en clase. Para lograrlo, adems de la asistencia a la representacin de la obra, el GAT suministra a los profesores uninforme de cada uno de los espectculos en el que, junto a la ficha tcnica y argumental, se sugieren diversas actividades a realizar por la clase antes, durante y despus de la sesin(EL PAS, martes, 2 de noviembre de 1982).El curs 1980-81 es va portar a lescola Les histries de Hakim de Norberto vila, dirigida per Enric Flores. Per al tercer quadrimestre del 1981 es va fer La cabeza del dragn.El conseller de Cultura Max Cahner li atorg una subvenci de 3.000.000 de pts. el 1982.En consonncia amb la intenci del GAT de fer del teatre un servei pblic, un instrument de diversi i alhora de reflexi per comprendre la nostra realitat, un lloc de trobada i debat, tamb projectaren fer teatre a set barris, a les places pbliques, i a cadascun farien quatre funcions. Els llocs escollits van ser el Parc de la Serp a St. Josep-Centre, al Parc de la Marquesa al barri de Collblanc-Torrassa, a la Plaa dels Avis de Sta. Eullia, a la Plaa de la Llibertat de Pubilla Casas-La Florida, a la Carpa de Can Serra-Vidalet, al Pati de Collegi de Sant Feliu i al Pati de Collegi de Bellvitge. Durant la temporada destiu es passaven una setmana a cada barri. Els dimarts feienLa zapatera prodigiosa, els dijous La cabeza del Dragn, els dissabtes i diumenges feien Don Juan, escenificat tamb a la Sala Villarroel el gener de 1981.A ms dels propis espectacles, la Coperativa organitzava daltres amb diferents companyies: Al Centre Catlic, el 1982, dins la programaci del mes de novembre, El Crit presentava La viuda trapella de Goldoni, Dagoll Dagom va portar al TCC la Nit de Sant Joan, Teiatru pujava a lescenari la Mort accidental dun anarquista, XusEstruch feia el mateix amb La Peixateria, dirigida per Vctor Martnez, i a msva portar La Cuadra i el seu espectacle Andaluca amarga al Pavell Municipal dEsports del carrer Pius X de lHospitalet. El 1983 (dies 15,16,17 dabril) van organitzar Tango a lo lejos de Dahd Sfelr sobre textos de Csar Vallejo, Mario Benedetti, Jaime Gilde Biedma, Eduardo Galeano i msica de Anibal Troilo.Tamb sestrena La hija del capitn, un esperpent amb crtica social i poltica escrita el 1927 per Valle-Incln per que resulta vlida per als temps actuals, al Centre Catlic el 1982 i desprs la reposen a finals de novembre, aportaci a la campanya del Grec del 83, escenificada ala Casa de la Caritat. Tamb la van portar a Saragossa, Crdova i Valncia. Van preparar-la quinze persones a ple rendiment durant quatre mesos i tingu un pressupost de tres milions de pessetes. Comptaven amb la subvenci de lAjuntament de LHospitalet, a ms estaven pendents de signar un conveni amb la Generalitat. (segons LaVanguardia, 25 maig 1982, pg. 61) que escenificaren fou Para cuando son las reclamaciones diplomticas? Una altra obra de Valle-Incln.Un altre muntatge del GAT: Mobydick, amb dramaturgia de Sanchs Sinisterra, direcci conjunta amb Sanchs Sinisterra escenificat a mitjan dagost (dies 15,16,17) a la Casa de la Caritat coincidint amb la commemoraci del V Aniversari del G.A.T., que es va fer tamb al Grec, i El amor de don Perlimpln con Belisa en su jardn, deLorca.De Mobydick, estrenada al CCatlic i portada a Granada i a Saragossa, sabem per La Vanguardia del 31 mar de 1983 (pg. 30) que juntament amb el Teatro Fronterizo van estrenar el dia 28 de abril en el local de la Rambla Just Oliveras de lHospitalet un muntatge en castell sobre la popular novela de Herman Melville, Moby Dick:Es la primera vez que la obra se representa en Espaa, aunque es probable que, tras el estreno de lHospitalet, forme parte de la campaa del Grec de este ao (). La idea de llevar la famosa novela de Melville a la escena fue de Pepe Sanchis. A los del G.A.T., nos gust la idea, afirma Enric Flores, y decidimos colaborar. Amboscolectivos teatrales vienen trabajando a lo largo de la geografa espaola desde hace cuatro aos, segn ellos bajo experiencias paralelas con puntos de contactos y algunas diferencias en los respectivos trabajos. A finales de 1982 decidieron elaborar un proyecto comn, y ste fue MobyDick. Ms tard (mitjan agost 1983), coincidintamb el V Aniversari de la creaci del grup, es fa una altra versi ms curta (de dues hores en comptes de quatre) i reforcen lacci dramtica. Segons larticle del 15 dagost de 1983 a La Vanguardia. El G.A.T. reconoce que llevar a la escena la novela de Melville ha sido una propuesta arriesgada. En la nueva versin se mantienen loscondicionantes propios de la novela pero se han ajustado las acciones dramticas. El G.A.T. recuerda que el presupuesto de este montaje sube a seis millones de pesetas y que en el resultado de sus dos ltimas obras nos jugamos mucho, incluso la continuidad del grup. Mobydick ha estat portada tamb al Festivalde Granada i Saragossaabans de ser escenificada a la Casa de la Caritat.Dins la programaci del Grec, van representar-la els dies 18, 19 i 20 dagost Minerva lvarez, Csar Indarte, Fco. Jos Basilio, Luis Miguel Climent, Fina Rius, Manel Dueso, amb lescenografia i vestuari de lAlfons Flores, msica de Sergio Andrs, direcci dEnric Flores, segons la

http://www.elsomni.cat/es/col_laborador/alfons-flores/http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&q=grup+d'acci%C3%B3+teatral+GAT&search_field=all_fields&locale=ca&sort=source+asc&results_view=true&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Cartells&y=6&x=6&utf8=%E2%9C%93&x=7&y=5http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&q=grup+d%27acci%C3%B3+teatral+GAT&search_field=all_fields&locale=ca&sort=source+asc&results_view=true&f[collection_type_facet][]=Cartells&y=6&x=6&utf8=%E2%9C%93&x=7&y=5

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

versi escnica de Joan Casas i Enric Flores.Al Teatre del Centre Catlic van presentar Histries de sobrevivents de Ruzante (Sobre Bilora i el Parlament de Ruzante, que torna del camp de batalla, dAngelo Beolco) en la versi de Joan Casas, per ja havia estat estrenada a la Casa de la Caritat a mitjan dagost del 1983. Histries de sobrevivents estava inclosa a la programaci delGrec el 1983.La interpretaci an a crrec de Consol Alvaro que interpretava a Martina i Dina, Manuel Dueso en els papers dAndrnico i Ruzante, Artur Costa fent de Bilora i Monato, Alfons Flores que encarnava en Pitaro i Perdonavidas, en Sergi Andrs es feia crrec de la msica, Mart Cabra de la illuminaci, Miquel Montes va fer el dissenyde lescenografia, Juan Sanguino i Juliana Carrillo socuparen de la realitzaci del vestuari, la direcci era de Jos Antonio Ortega i la producci del Grup dAcci Teatral, Soc. Cooperativa, ubicada a la Rbla. Just Oliveras, 34. Es tractava de dues peces cmiques en que es combinaven els dilegs amb el monleg. Els personatges deRuzante -es comenta en el programa- han assolit lideal marxista (de Grouxo Marx) de recrrer el cam que va del no res fins a la ms absoluta misria. Compleixen, a ms, les condicions dels herois trgics en la mesura que no sn amos dels seus destins. Per els fats que els determinen sn ben materials: la gana, el desig, els usurers,la guerra... Nosaltres hem volgut extreure lancdota dun context histric massa precs, per tal de fer aparixer amb ms fora la seva universalitat. Labsoluta desolaci del personatge fa pensar sovint en Samuel Beckett. Lescenografia s desvastada, la illuminaci expressionista, la msica moderna i urbana que complementaloperaci. La versi que ells ofereixen s diferent a la dels italians (grup Della Rocca): Para nosotros, el significado es que un texto del siglo XVI sigue teniendo carcter de vigencia ya que el tratamiento que en l se hace de la posguerra es aplicable a cualquiera de ellas por su semejanza intrnseca (La Vanguardia,15/8/1983).Al Teatre del Centre Catlic, el 30 de novembre el GAT presenta El amor de Don Perlimpln con Belisa en su jardn de F. Garca Lorca. Aleluya ertica en cuatro cuadros y un prlogo: versin de cmara. Tractava el tema lorqui dun home vell casat amb una dona jove. Repartiment: Don Perlimpln-Alfons Flores, Belisa-EugeniaRomn, Marcolfa-Pepa Calvo, Duende 1-Bartolom Fernndez, Duende n2 i mare de Belisa-Consol lvarez. Escenografia i vestuari dAlfons Flores.Msica: Teresa Flo, Dramatrgia: Kim Vilar. Illuminaci: Mart Cabra, Caracteritzaci: Pepita Araujo. Ajudant descenografia: Miguel Montes. Sota la direcci dEnric Flores.El maig de 1985 a la Sala Villarroel es va portar a escena la nova visi del clssic La Celestina: Tragedia fantstica de la gitana Celestina dAlfonso Sastre, interpretada per Mara Jos Arenos (Celestina), Minerva lvarez (Melibea), Ramn Teixidor (Calixto), Teresa Vilardell, Ester Formosa, Pere Vidal, Pere Miravete, Toms Vila iAlfons Flores, sota la direcci Enric Flores. Coproduda amb el Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya. Del 30 de juliol al 4 dagost la van fer a Madrid, dins el cicle Los veranos de la villa.(ABC, 30/7/1985).El 1986 es va fer un seminari sobre el Trabajo teatral segn Brecht.organitzat per lInstitut del Teatre de la Diputaci de Barcelona i el G.A.T dirigit pel professorKonrad Zschiedrich, director de escena del Berliner Ensemble i professor de la Escuela de Arte Dramtico de Berln, amb ocasi de la seva estada a Barcelona per prepararel muntatge de lobra de Brecht, Santa Joana dels Escorxadors a crrec del G.A.T. Les sessions van tenir lloc del 14 al 25 de julio en lInstitut del Teatre. Sta. Joana dels Escorxadors fou interpretada per Emma Vilarasau, Francesc Lucchetti, Blai Llopis, Pep Ferrer, Jordi Dauder, Andreu Benito, Antoni Sevilla i altres. Direcci: KonradZschiedrich. Escenografia: Alfons Flores. Traducci: Kim Vilar. Barcelona, Mercat de les Flors. 1986, 3 de desembre. Flores, Alfons (Esc.); Brecht, Bertolt ; Vilar, Kim (Trad.) ; Zschiedrich, Konrad (Dir.)A principis de febrer de 1987 el G.A.T. inaugur amb lobra David, rei de Jordi Teixidor el Cicle dHivern de Teatre que tingu lloc al Teatre Ateneo de Trrega i que lhavia representat al Centre Catlic a labril. Tamb la van portar al Teatre Regina.La Balada de Calamity Jane de Maria do Cu Guerra-Heider Costa, traducci de Joan Casas, fou estrenada el 6 d'octubre de 1987 al Teatre Romea dins el Memorial Xavier Regs. Intrprets: Victria Pea i Toms Vila. Del 22 doctubre al 22 de novembre la van portar al Teatre Condal de lAvda. del Parallel de Barcelona,representada desprs al TCC el 12 i 12 de desembre de 1987.

Al 1988, a partir del 10 de novembre, tamb al Condal van fer Joc de dos. Parella oberta de Dario Fo i Franca Rame, en versi catalana de Quim Vilar, al Teatre del Centre Catlic els dies 15 al 17 dabril.Per La Vanguardia ens assabentem que La compaa GAT Produccions Teatrais, bajo la direccin de Enric Flores, estrena esta noche en lHospitalet de Llobregat la obra de Dario Fo Clxon, una delirante stira en tomo a las estructuras de poder en el mundo occidental, que se representar hasta el prximo 26 de noviembre en elCentre Metropolit Tecla Sala. La escenografa del montaje lleva la firma de Enric Maj y la produccin ha corrido a cargo de la actriz Carmen Sansa. Interpretada per Elisenda Ribas, Mireia Ros, Minerva lvarez, Jaume Mallofr, Juli Navarro, Llus Juli, Toms Vila i Ferran Rialp. Amb motiu daquesta estrena la companyia hareconvertit la seva sala dassajos en el Centre Metropolit Tecla Sala (Avgda.Josep Tarradellas en un nou espai teatral de lHospitalet.(17 de novembre de 1989).El febrer de 1991 representen al Centre Cultural Tecla Sala Un dia qualsevol de Dario Fo, amb Carme Sansa, sota la direcci de lEnric Flores (a partir del 17 de febrer). Al diari LHospitalet trobem la cronologia de lespectacle: El GAT Companyia Teatral de LHospitalet portar al Teatre Joventut del 7 al 10 de mar Un dia qualsevolde Dario Fo i Franca Rame. El GAT va estrenar aquesta comdia al 1991 al Centre Cultural Tecla Sala i ara la presenta per als estudiants densenyament mitj els dies 7, 8 i 10 i per les associacions de dones de la ciutat, el proper dia 9 amb motiu del Dia de la Dona. Lobra, interpretada per Carme Sansa i pel germans Enric i AlfonsFlores, director i escengraf respectivament de la companyia GAT i tamb daquesta comdia en concret. (27 de febrer de 1995). Es representa al Teatreneu el 26 de maig de 1991 segons la cartellera de La Vanguardia daquest mateix dia, amb Carme Sansa, Joan Valls i Jordi Godall. . Traducci: Quim Vilar. Escenografia i vestuari:Alfons Flores. Ajudant de direcci: Minerva lvarez. Direcci dEnric Flores.La Mort, de Woody Allen, amb direcci de Al Vctor i Enric Flores, fou produda pel G.A.T. el 1992. Direcci: Enric Flores. Adaptaci o dramatrgia: Al Vctor i GAT CT. Data 1a estrena: 1980, Febrer (en catal). L'Hospitalet, Teatre Joventut. 1992, 7 d'octubre. (font: Traces).Amb La cabeza del dragn, estrenada al TCC el 1979, van guanyar el premi a la millor escenografia i al millor vestuari de la temporada 94-95 concedits el passat lobra que el GAT reestrena a la ciutat sota la direcci dEnric Flores, es pot considerar com un conte per adults, on es juga constantment amb la realitat i la fantasia, i alhoraun conte per a infants de gran vistositat plstica. En la mateixa crnica trobem quin fou el repartiment: El GAT, que confessa sentir especial predilecci per Valle, al que consideren encara avui dia un gran desconegut, reflecteix aquesta ironia en el tractament visual de lespectacle, en el vesturari a crrec de Claudio Morer i enlescenografia dAlfons Flores, i tamb en la interpretaci dels actors, que tot i ser onze es tranformen en quasi trenta personatges: Jaume Comas (Mangucin i Espandian), Enric Casamitjana (primer ministro, ventero i Fierabrs), Silvia Castell (Reina i Geroma), Mart Galindo (duende), Pep Guinyol (Pompn i maestro de ceremonias),Cristina Dilla (Infantina), Enric Maj (Micomicn), Josep Linuesa (Verdemar), Boris Ruz (Ajonl i bufn), Carme Sansa (Maritornes i duquesa) i Ramon Teixidor (ciego) formen el repartiment. (LHospitalet, 24 dabril de 1995).Aquesta s la segona producci del GAT que es presenta al Joventut, desprs dUn dia quasevol. La cabeza del Dragn es va estar al Joventut del 10 de maig fins al 4 de juny. Lestrena oficial era el dia 12. Va tornar al teatre Joventut de lHospitalet del 6 de febrer al 3 de mar del 1996, en qu Alex Brendemhl substitu Josep Linuesa.A ams, el GAT realitzava passis per als centres densenyament secundari els dimecres i dijous a les 17 h.A mitjan dabril del 1998 i fins el 10 de maig es reposa al Joventut Farsa y licencia de la reina castiza en un muntatge que compta amb msica original i adaptada per Toti Soler que la interpreta en directe, i amb prcticament el mateix repartiment que ja dirig en La cabeza del dragn: Carme Sansa, Enric Maj, Boris Ruiz, JosepLinuesa, Andrea Montero, Camilo Garca, Manuel Dueso, Pep Guinyol, Toni Sevilla, Maite Gil, Jaume Comas, Laura Sancho y Ariadna Mart, Enric Flores propone este Valle-Incln en verso que retrata la corte espaola durante el reinado de Isabel II..(La Vanguardia,19/4/1998, p.77).No tenim notcies de ms obres. Desprs lEnric lAlfons Flores han treballat en la seva empresa de construcci descenografies de gran format.Alguns membres co-fundadors del GAT professional sn Bartolom Fernndez, que crea la Cia del Repartidor amb Fco. J. Basilio i Pepa Calvo, tamb actriu i cofundadora del G.A.T.Fco. J. Basilio va deixar la Cia. GAT el 1985 i comen una altre perode en qu va treballar amb R. Salvat i la seva companyia Adri Gual (Ur-Faust de Goethe), amb Teatres de la Diputaci de Valncia (Fantasa para un juguete roto, Al ritmo de los sueos), amb Teatre Estable del Pas Valenci (Visanteta de Favara), Focus (scary Sherlock), la Cia de Teatre de la Bohmia (Mambo)..., fins que el 1993 cofunda amb Pepa Calvo i Berton Fernndez la Cia. del Teatre del Repartidor, tamb hospitalenca.Tots ells participen activament en els tallers de teatre de les aules de cultura, desprs convertides en centres culturals, de la ciutat de lHospitalet. (veure apartat de cursos i tallers).

TEATRE DE LA BOHMIA (1983-1997)Un dels seus fundadors, Jordi Fbrega (Vilassar de Dalt, 1956) es va llicenciar en Art Dramtic, en lespecialitat dInterpretaci, i titolat en Mim i Pantomima (Institut del Teatre). Imparteix classes en lInstitut del Teatre i en diversos centres de formaci teatral, parallelament a la seva labor de director i actor en nombrosos espectacles.s professor dinterpretaci de IT Dansa des del 2002, segons la web de lInstitut del Teatre de Barcelona. Va venir a viure al barri de Santa Eullia.Laltre fundador s Antoni Caldern (Willy) del barri de la Florida. Hem trobat la seva trajectria professional a la pgina web :

"JOS ANTONIO CALDERN, despus de estudiar Arte Dramtico, Mimo y Pantomima en el Instituto del Teatro de Barcelona, realiza cursos de perfeccionamiento en Wroclaw (Polonia), sobre las tcnicas de Tomaszwskis y la pantomima clsica reelaborada por la escuela polaca. En 1978 funda MIM-GEST, y ms tarde, el Teatro dela Bohemia junto a Jordi Fbregas, estrenando ms de veinte espectculos de creacin propia que han girado por todo el pas y han participado en distintos festivales nacionales e internacionales.Paralelamente, ha colaborado como actor en montajes puntuales de otras compaas como Akelarre de Bilbao, Vol-ras y El Joglars deBarcelona, con apariciones espordicas en algunas series de televisin y cine. Participa en varios festivales internacionales de mimo y pantomima en Polonia, Francia y Barcelona, y en mltiples festivales teatrales nacionales, consiguiendo un premio Crculo de las Artes Mgicas y dos premios Aplaudiment a la innovacin teatral,otorgado por el Jurado del Premio Sebasti Gasch de Barcelona.

En su trayectoria profesional no slo ha ejercido como actor, paralelamente a esta funcin, ha impartido clases en el Instituto del Teatro de Barcelona y de Vic, y de forma continuada sigue con su labor pedaggica en centros y academias teatrales de Barcelona, al mismo tiempo, que dirige talleres y montajes. En esta lnea de direccin,ha participado en distintos proyectos y durante tres aos dirigi La Cuina de les Arts, una pequea sala anexa al Instituto del Teatro de Barcelona; colabor con distintas propuestas que monta y dirige en varias Fiestas de la Merced, de la misma ciudad y, durante dos temporadas, dise y dirigi la lnea de espectculos del RoyalCabaret, un espacio dedicado a las artes para-teatrales y a nuevas tendencias, ubicado dentro del Centro de creacin contempornea Tecla Sala de Hospitalet (Barcelona)."http://corchea69.com/Proyectos%20Realizados/Morfologia%20del%20Humor/Semblanzas/Jose%20Antonio%20Calderon.html. La cita tamb pdeu llegir-la al llibreMorfologa del humor. editat per David Pastor Vico, concretament dins l'article escrit per propi actor que duu el ttol "La risa, un fino abrelatas para el espritu" (pp. 29-40)

http://europeanastatic.eu/api/image?type=IMAGE&uri=http%3A%2F%2Fbpfe.eclap.eu%2Feclap%2Fmediumgif%2F1%2Furn_axmedis_00000_obj_17b848cc-d515-4518-a3cb-b55d576ebba9.gif&size=FULL_DOChttp://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&q=JOC+DE+DOS.+PARELLA+OBERTA&search_field=titol&locale=ca&sort=source+asc&results_view=true&f[collection_type_facet][]=Cartells&utf8=%E2%9C%93&x=6&y=6file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdfhttp://corchea69.com/Proyectos%20Realizados/Morfologia%20del%20Humor/Semblanzas/Jose%20Antonio%20Calderon.html

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

Ambds shavien fet crrec de La Cuina de les Artsa lInstitut del Teatre i van crear el 1978, desprs de descobrir les Arts Parateatrals i enamorar-se del mim, Mim Gest, grup que actuava en els pubs de Barcelona i en El Llantiol, locals on el contacte amb artistes diversos com mags, cmics, clowns, fakirs... els enriqu i els permetincorporar tcniques diverses a les seves pantomimes, cercant all ms potic, imaginatiu, sorprenent, encisador, aix com la manera de fer de la Comedia dellarte, fins que van comenar a utilitzar el text i crearen Teatre de la Bohmia el 1983. La nova Cia. de teatre actu en el Teatre Regina. Assajaven en el CC Tecla Sala. Tot aix esva plasmar en el primer espectacle, el Concerto en divertimento grosso.Les obres representades per la Cia. La Bohmia, a lHospitalet i Barcelona (Regina, Villarroel, Condal) aixi com fora de Catalunya, han estat:Concerto en divertimento grosso, un univers potic de clowns, excntrics de cabaret, mgia, absurd i realisme que tingu ja un gran xit (Aules de cultura, 1983 i Festa Major Bellvitge, 14/09/1984), Putiferi dAndreu Martn estrenada al Teatre del Centre Catlic el 1987, (a Berga van fer-la el 1988 i representada fora de Catalunya el1989).Quant a Putiferi (al T. Regina 03/11 al 06/12/1987) sobre una idea original dels mims Antoni Caldern, Jordi Fbrega i Andreu Martn, fou elogiat per diversos crtics: Joaquim Vil i Folch, per ser un espectacle que, aprofitant les tcniques del vodevil i de la novella negra, es recolza en el canvi continu de personatges interpretats pertres actors (Serra d'Or. Barcelona. Any XXIX, Nm. 338 (desembre de 1987, p. 106). Aquesta tcnica es diu fregolisme. Antoni Caldern interpretava sis papers, Jordi Fbrega, quatre i Begoa Iurria, 2. Pel que fa a la resta del repartiment: Berton Fernndez (del Teatre del Repartidor) era el regidor. Toni Langa es va fer crrec de larealitzaci del vestuari, el disseny del vestuari fou tasca de Vicenta Obn, del disseny de llum, sen f crrec Felipe Gallego, disseny musical en Sergi Andrs, assessorament mgia de Josep Cuadras, tcnic de llum i so, Josep Fernndez i Xavier Costas, disseny grfic de Vilaseca Altarriba Ass. i Jaume Garcia, segons la producci dePere Pinyol i la direcci de Sito Elas. Com diu la propia Companyia en el programa de la representaci, lobra s un continu disbarat de tretze personatges i tres actors, que mereixen el respecte de la crtica. Tot i ser una proposta ms teatral que lanterior espectacle, s un pretext per fer una divertida pardia del gnere de la nvoellanegra.A la Vanguardia hem trobat ms informaci sobre la gnesi de lespectacle, la feina dun equip, el tipus dhumor inspirat en els germans Marx i els recursos escenogrfics emprats: Los trece personajes que intervienen en Putiferi estn interpretados por los tres componentes actuales de la compaa Teatre de la Bohmia: AntonioCaldern, Jordi Fbrega y Begoa Iurria mientras que de la direccin del espectculo se encarga Llus Elias Gmez. La obra llega a Barcelona despus de haberse representado en varias poblaciones catalanas el estreno absoluto se realiz hace algunos meses en lHospitalet y del resto de Espaa.Segn cuenta Andreu Martn, Putiferi naci hace ms de un ao, cuando Antonio Caldern y Jordi Fbrega recurrieron al novelista para les ayudara a buscar un hilo argumental que unificara y diese coherencia a una serie de escenas mimicas la especialidad de los dos actores que ellos haban creado. Las escenas que compusieronCaldern y Fbrega inicialmente dice Martn eran de corte policaco y tenan mucho que ver con el cmic y con el cine, por todo ello pensaron que yo les poda ayudar. A partir de esas escenas escrib un argumento que les daba coherencia y cre tambin nuevas situaciones. Despus, los actores y el director del montaje hanretocado el texto a medida que se ensayaba y se representaba. (). En opinin del novelista, Putiferi es un espectculo en el que se combina el cmic, el cine y el humor. Es el disparate de los hermanos Marx en todo lo que tiene de potico. El montaje del Teatre de la Bohmia recurre para ello a tcnicas y registros diferentes, talescomo la pantomima. la magia, el claqu o las sombras chinescas. (30/10/1987)Les crtiques de Francesc Bruguet a El Pas, de Gonzalo Prez de Olaguer a El Peridico (06/01/87), de Joan Casas al Diari de Barcelona (Mirador/31, any 1987) i de Joaquim Vil i Folch a LAvui (09/11/87) i daltres coincidiren en elogiar la impecable tcnica del fregolisme (el fregolisme com a espectacle en una proposta proureeixda ens diu a lAvui), la gran capacitat interpretativa dels actors, sobretot de lAntoni Caldern que demuestra una excepcional capacidad de abstraccin y definicin gestual de los personajes, y una perfecta ejecucin escnica (El Pas, (05/01/87 p. 43) i malgrat detectar alguns excessos i redundncies en la segona part, tots ellsvaloren positivament lespectacle.Desprs se separen els dos components del grup: En Jordi Fbrega continua amb la Cia Bohmia, nAntonio Caldern va crear El teatre del Putiferi (Monlegs) per es van ajuntar un altre cop per fer Made in Japan. La Cia Teatre de la Bohmia havia fet, mentrestant, Mambo! (La Farga, 13-14/07/1990). A La Vanguardia trobem lacrtica de lespectacle Mambo!: poda haber sido slo un ritmo bailongo y cachondo, tal como lo describe su guionista Jordi Fbrega, pero es el ttulo de un espectculo en el que se combina el payaso con la magia, con el cine y el humor, en el que sobre el escenario cuatro o cinco actores son masas y una escena otoal seconstruye con un ventilador frente al que revolotea la hojarasca. El Teatre de la Bohmia presenta, esta noche y maana en La Farga de lHospitalet de Llobregat, las peripecias de un grupo de actores duran te el rodaje de un filme haciendo uso de un plat semivaco en el que la iluminacin transforma una comedia en un filme de horror.Despus de aquel exitoso Putiferi, un espectculo esencialmente movido, los del Teatre de la Bohmia han elegido para seguir en los escenarios este Mambo! que con tina con el planteamiento de los cambios rpidos de lenguaje y de situacin, pero con el aliciente de terminarlo con un final de pelcula (13 juliol 1990). Lobra foupresentada a lany segent a la sala barcelonina Villarroel i a la Fira de Trrega.Desprs de Made in Japan (1992), van crear Show Mania (Festes de primavera 1994, al TCCatlic i sala B del Joventut del 21 de novembre a l1 de desembre, dins la campanya de teatre per a escoles, grups organitzats), Electroshow, espectacle de sntesi que recull el cam fet per la Cia. des dels seus inicis fins ara. En van fer ms de3.000 representacions (7-23/10/1994, al Joventut, tamb al Molino de Barcelona), El bisco (1996), coproducci de Aijafadrim, el rosari de laurora, dngel Alonso, tamb director i fundador del Teatre Villarroel, (19/09-11/10/1997) amb Cia. Catalana de Gags.Tamb han fet actuacions a les aules de cultura de lHospitalet.En el diari LHospitalet del 15 de gener de 1996, hem trobat una crnica sobre lespectacle El bizco del Teatre de La Bohmia on la cia. considera que amb aquesta obra la companyia experimenta un notable canvi en la seva forma dactuar i de fer humor. Per primer cop Antoni Caldern (Willy) i Jordi Fbrega senfronten a un textteatral amb cara i ulls, segons diuen, que ha estat tradut al catal per Jordi Casas.Fins ara els nostres espectacles eren farses que incloen gran part dimprovisaci a sobre de lescenari. Ara, ms de cenyir-nos a un text, fem un altre tipus dhumor, un humor negre, angls, explica Willy.En lobra hi intervenen dues actrius ms: Xus Estruch, coneguda dels telespectadors catalans i Eva Saumell (Vilafranca, 1973), una jove de 20 anys que tot just comena a obrir-se cam en el mn del teatre. El bisco, sota la direcci de Jos Antonio Ortega, est emmarcada en una ciutat del cintur industrial de Barcelona i explica lespors i les incerteses dun matrimoni de cinquanta anys davant el pas del temps.La temporada 1990-91 va guanyar el premi FAD Sebasti Gasch dArts Parateatrals.

TEATRE DEL REPARTIDOR

Els fundadors de la Cia.(web de la Cia)La Cia de Teatre del Repartidor fou fundada el 1993 per Bartolom Fernndez, Francisco J. Basilio i Pepa Calvo (Barcelona, 1958), com hem vist membres fundadors del GAT. Grup dAcci Teatral. Des de l'any 2003 tenen la seu, local on assagen, a la Torrassa (Av. Josep Tarradellas, 44); anteriorment, de 1993 a 1998, va ser a la Plaadel Repartidor, i de 1999 a 2003, al carrer de Sant Roc de lHospitalet. Els seus components sn: Francisco J. Basilio, Bartolom (Berton) Fernndez, Pepa Calvo com a directora, que tenen una llarga experincia sobre lescenari, compten amb la collaboraci daltres actors com Jordi Fbrega, del Teatre de la Bohmia, i Jesusa Andany,com ara en en el cas de lespectacle per als instituts En-vers.Per al teatre escolar, compten amb altres collaboradors/es, que ja veurem ms endavant.La directora Pepa Calvo sha format en lInstitut del Teatre de Sevilla i lInstitut de Teatre de Barcelona i en La Casona. A ms de ser cofundadora del GAT i de Teatre del Repartidor, ha dirigit altres espectacles com No somos nadie y yo menos, de A. Caldern Willy, amb lactor Willydel desaparegut Teatre de la Bohmia, alMercat de les Flors, ha actuat en diverses produccions de curtmetratges, programes de TV1, TV2, TV3 i cinema. Ha presentat diversos certmens com la 1 Mostra de Curtmetratges dels Paisos Catalans, Festes Municipals, etc. Escriu i dirigeix teatre per a Instituts densenyament secundari de Barcelona i Hospitalet. Professoradinterpretaci i veu a La casa del Sol, Aules de Cultura dHospitalet, productores Lola Films i Endemol, diversos collectius de Lanzarote (Cabildo), Escola de Cinema Quincedeoctubre, Sptimo Arte entre daltres. Ha dirigit el grup de teatre hospitalenc TEATRE & CO (veure Can Serra).Bartolom Fernndez tamb ha cursat estudis a La Casona i lInstitut del Teatre de Barcelona. Ha estat membre del GAT i de Teatre de la Bohmia. Tamb ha fet sarsuela, cinema, televisi, doblatge, s monitor de teatre a escoles i centres culturals: Escola Casal dels ngels de lHospitalet, Centre Cultural Marianao i CentreCultural Casablanca de St. Boi de LlobregatHa fet lectures dramatitzades: Durruti de Pau Guix.En Francisco Jos Basilio va ser membre fundador del GAT, Cia que va deixar el 1985, llavors va actuar a la Cia dAdri Gual, a Teatre de la Bohmia, a la companyia Teatre Estable del Pas Valenci, entre daltres, com ja hem dit abans. Ha fet cinema, televisi, doblatge i actualment imparteix classes de teatre a diverses escoles deLHospitalet i Cornell de Llobregat. Realitza tallers de lectura i comentari a diverses biblioteques de LHospitalet. Dirigeix les companyies de teatre Males Companyies i Titn Teatre, segons la web de la Cia.Teatre del Repartidor s una companyia teatral professional dedicada a la recuperaci del teatre clssic del segle XVII, pertamb han preparat obres de teatre castellanesdaltres poques. Els espectacles han estat, segons la seva prpia pgina web i hem trobat en altres fonts darxiu i premsa local:ANTOLOGIA, de Ibn Hazm de Crdoba a Gil de Biedma .Recorregut dramtic per la poesia ms significativa de la tradici lrica espanyola .Actuacions destacades: Sala alternativa La Casona (Maig/94), Crdova, Guadalajara, Lanzarote, Teatre Joventut de lHospitalet, biblioteques de lHospitalet.El 1995 fan una adaptaci del mateix espectacle amb el mateix ttol, aquesta vegada amb msica i canons en directe i en col.laboraci amb el cantant Adolfo Osta .Actuacions destacades: a ms de les Aules de Cultura de lHospitalet de Sanfeliu (07/11), Bellvitge (12/12/95 i 13/03/98) i Sta. Eullia (19/12): Andria ( Italia, Festival Castelo di Mondi ), Espai Brossa /Grec/99, Paradas (Sevilla), Sala Alameda de Sevilla.1994 El Collar de la Paloma de Ibn Hazm de Crdova. Adaptaci teatral del llibre del mateix ttol de Ibn Hazm de Crdova . Espectacle creat en ocasi del millenari del naixement del poeta i filsof cordovs Ibn Hazm de Crdoba (994-1063) i en col.laboraci amb l IITM (Instituto Internacional del Teatro del Mediterrneo) i el

file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/tbarris.pdf

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

Festival de Msica i Teatre dElx. Direcci: Pepa Calvo, ajudant de direcci, Berton Fernndez. Cantant: Adolfo Osta. Dramatrgia: Pepa Calvo i Fco. J. Basilio.Actuacions en el Teatre Joventut de lHospitalet, i altres ciutata espanyoles com ara Elx, Crdova, Albarracn (festivals dArag), Huelva, Moguer (Huelva)1995 En-vers, destinat als estudiants densenyament secundari i les escoles dadults de la ciutat. Recorregut per la literatura potica catalana, partint daquella paraula cantada pels trobadors i joglars, fins lexpressi ms ntima de lanima contempornia .Funcions per a estudiants de secundria en el Teatre Joventut de lHospitalet del 18 al 28 dabril a la sala A, durant les Festes de primavera, dins la Mostra dels grups de Teatre professional de lHospitalet, i a la sala B del Joventut del 7 al 17 de novembre en la campanya de teatre a les escoles, Sala Bulevard (Lleida), Sala Villarroel(Barcelona) a Sabadell, Vic, Sant BoiEn trobem un comentari al diari LHospitalet (10 dabril de 1995): A ligual que ja van fer amb Antologia, selecci de poemes i autors castellans, el Teatre del Repartidor continua amb la preocupaci per la paraula i per la dramatitzaci de la poesia, un gnere molt oblidat al teatre, ja que nicament es fan recitals, poesia simple, perres de teatralitzaci, explica la directora dEn vers, Pepa Calvo.La diferncia entre aquest darrer espectacle i Antologia radica en que ara cada poema t la seva histria, sn petits gags el que permet als actors, Jesusa Andany i Jordi Fbrega, no noms recitar sin tamb interpretar, apunta Calvo.Malgrat tot, la posada en escena s mnima, simplement una xarxa al fons de lescenari que evoca el mar que es tranformar en diferents objectes segons els requeriments de cada poema. El temari de lassignatura de literatura catalana ha determinat la selecci de les peces representades1996 Donde la camisa os toca. Sobre Eros y Burlas.Selecci de textos potics, ertics i sarcstics, plaents i amatoris dautors diversos (Gngora, Arcipreste De Hita, Lope,Coplillas De La Lrica Tradicional, Gil De Biedma, Max Aub.).Funcions per a lensenyament secundari: Teatre Joventut de lHospitalet, Sala Bulevard (Lleida), Sala Villarroel (Barcelona), St.Vicen dels Horts, El Prat, Sant Boi, Granollers, Sabadell, Casa Del Sol (Barcelona), Vilassar De Mar1997 Escenes de la vida den Tirant Lo Blanc de Roger Llovet . Adaptaci teatral de la novel.la Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell . Participa en campanya escolar a Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears.El 2009 es torna a fer Tirant lo Blanc, destinada a lensenyament secundari a Catalunya, Valncia i Balears.1998 Y la vida no es noble, ni buena, ni sagrada de Federico Garca Lorca.Trnsit per laventura potica de Lorca, des de els seus primers poemes i canons impregnats daires adolescents fins a la madura complexitat de Poeta en Nueva YorkActuacions durant la Semana Cultural Andaluza (La Farga/lHospitalet), Festes de Primavera/98 de lHospitalet: Teatre del CCatlic el 17 dabril del 1998, el II Congreso internacional El vivir y el morir (San Fernndo de Maspalomas /Gran Canaria), Homenatge a Lorca (Sala Ramn Romagosa de Cornell). Del mateix any sBandolers ! de Roger Llovet .Recreaci teatral del mon del bandolerisme als Paisos Catalans en els segles XVI i XVII . Participa en campanya escolar a Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears.No somos nadie y yo, menos, amb msica de Manel Rabinad i direcci de Pepa Calvo, que planteja un humor intelligent, mentre que la de Lorca, estrenada el 1998 a Sevilla, s una adaptaci poc habitual on es barreja teatre, recursos multimdia, dansa i msica, i que ha obtingut un important reconeixement de la crtica.(LHospitalet,16 de juny de 1999).1999 Don Quijote -El loco de la Mancha de Roger Llovet .Adaptaci lliure per a teatre de la novel.la de Cervantes El Ingenioso Hidalgo Don Quijote De La Mancha.Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol (Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears, Arag, Pas Basc) .Los sueos de Federico de Federico Garca Lorca. Configurat a partir de diversos textos de lautor: La tragicomedia de Don Cristbal y la se Rosita, La doncella, el marinero y el estudiante, Los sueos de mi prima Aurelia, aix com fragments de El Pblico, Comedia sin ttulo, alguna Advertencia i un Prlogo . Estrenat el 15 desetembre, amb ella es va obrir la temporada de tardor al Teatre Joventut de lHospitalet, es va fer fins el 3 doctubre. Al diari local de LHospitalet hem trobat una crnica: Tragicomedia de don Cristbal y la se Rosita, La doncella, el marinero y el estudiante y Los sueos de mi prima Aurelia, aquesta ltima inacabada i de cairecostrumbrista, sn les peces de Lorca sobre les qual Sn tres peces diferents per amb el mateix mn potic, el que caracteritza lobra lorquiana, sn les mateixes preocupacions de sempre, diu Francisco Jos Basilio, membre del Teatre del Repartidor (). Tot i que fins ara shavien centrat en escenificar poesia, Los sueos deFederico no suposen una ruptura amb aquesta trajectria, ben al contrari ja que, segons diu Francisco Jos Basilio, lobra de Garca Lorca t un caire potic que lliga molt b amb la nostra tradici La crnica tamb fa referncia a altres espectacles que la Cia han escenificat en el Joventut: En-vers () El collar de la paloma delpoeta cordovs Ibn Hazm, una obra autobiogrfica que narra els darrers dies del califat de la Crdova dels Omeia, o Donde la camisa os toca, un recull de textos ertics i sarcstics de Cervantes, Lope de Vega, Quevedo o Gngora (8 de setembre de 1999). Espectacle produt amb lajut de lAjuntament de lHospitalet.2000 El Lazarillo de Tormes de Roger Llovet / Teatre del Repartidor Adaptaci per a teatre de lobra annima i picaresca La vida de Lazarillo deTormes y de sus fortunas y adversidades .Participa en campanya escolar a Catalua, Valncia, Baleaes, Arag, Pas Basc, Madrid, Navarra, La Rioja, Castilla/Len . Es torna a fer el 2005 i el 2010.Amoros y burlas, tamb del 2000. Selecci de textos potics, ertics i sarcstics, plaents i amatoris dautors diversos (Gngora, Arcipreste de Hita, Lope de Vega, Baltasar de Alczar, Cristbal de Castillejo, Gmez de la Serna, Max Aub ) Participa en campanya escolar a Catalunya, Pas Valenci, Pas Vasc, Comunitat de Madrid,Arag, Navarra.Van fer una adaptaci daquest espectacle amb msica i canons en directe i en col.laboraci amb la cantant Julia Len i el guitarrista Iaki Aguirre en el Frum de Barcelona 2004, del 31 de juliol al 12 de setembre.2001 La Dama Boba de Lope de Vega, en versi de Pepa Calvo, qui la dirigiex.Adaptaci dela comdia del mateix ttol de Lope de Vega, Fnix de los ingenios y Monstruo de la Naturaleza, segons Cervantes. Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol. La tornen a fer el 2009. Qu Tragedia ! O No?Espectacle de creaci collectiva sobre lorigen del teatre i de la tragdia amb textos de Sfocles ( dip rei ) i Aristtel ( Potica ) .Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol .2002 El s de las nias de L. Fernndez de Moratn en versi de la directora Pepa Calvo. Adaptaci de lobra del mateix ttol de L. Fernndez de Moratn . Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol . Tamb la fan el 2008, en funcions per a estudiants de secundria a Catalunya, Navarra, Pas Basc, Murcia, Castella-Lle,Valncia, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid, Galcia, Astries, Cantbria, La Rioja, Andalusia, Balears. I a Frana a les ciutats de Li i Grenoble.Escenes de la vida den Tirant lo blanc de Joanot Martorell, en versi de la directora Pepa Calvo. Adaptaci teatral de la novel.la Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell. Funcions per a estudiants de secundria a Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears .Los empeos de una casa de Sor Juana Ins de la Cruz, comdia dembolics adaptada i dirigida per Pepa Calvo, es va estrenar el 18 de desembre al Teatre Nou Tantarantana de Barcelona s una divertida comdia, un clssic dels de capa i espasa, enganys, enrenous, moviments galants, amors i passions desmesurades () Lacompanyia Teatre del Repartidor ofereix Los empeos de una casa tal, com va sortir de la ploma de lautora, nicament shan escurat els monlegs i shan suprimit escenesreiteratives. (LHospitalet, 13 de gener del 2003). Estrenat el 11 de desembre del 2002 al Teatre Nou Tantarantana de Barcelona, Teatre Joventut de lHospitalet dies 24, 25 i 26 de gener del 2003.Espectacle produt amb la col.laboraci de lAjuntament de lHospitalet.2003 La Celestina de Fernando de Rojas, en versi de la directora Pepa Calvo.Adaptaci de lobra del mateix ttol de Fernndo de Rojas . Funcions per a estudiants de secundria a Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears, Pas Vasc, Arag, Comunitat de Madrid, Galcia, Astries, Cantbria, Andalusia, Castella i Lle, Castella la Manxa, Murcia, Navarra. La tornen a fer el 2009 i el 2010.2004 Don Quijote de Miguel de Cervantes. Versi teatral i direcci de Pepa Calvo Adaptaci de la novel.la de Miguel de Cervantes .Funcions per a estudiants de secundria a Catalunya, Pas Valenci, Balears, Pas Basc, Arag, Comunitat de Madrid, Galcia, Astries, Cantbria, Andalusia, Castella i Lle, Castella la Manxa, Murcia iNavarra. La tornen a fer el 2010.Veure video a you tube2005 El galn fantasma de Caldern de la Barca, Adaptada i dirigida per Pepa Calvo. Estrenada el 3 de febrer del 2005 en el Teatre Nou Tantarantana de Barcelona i en el Teatre Joventut de lHospitalet. Espectacle produt amb la collaboraci del I.C.I.C. i lAjuntament de lHospitalet . El teatre Joventut acull els dies 8, 9 i 10 d'abrill'obra de Caldern de la Barca, El galn fantasma. La representaci la portar a terme la companyia hospitalenca Teatre del Repartidor (...). El muntatge est dirigit per Pepa Calvo i protagonitzat per Francisco Jos Basilio, Elisenda Bautista i Susana Egea, entre d'altres. Es tracta d'una histria d'embolics, amor, passions i gelosia,amanits amb dosis d'humor, intriga i misteri.( digital-h.cat, 08. 04. 2005).2006 Don Juan Tenorio de Jos Zorrilla, versi de directora Pepa Calvo. Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol . Catalunya, Pais Valenci, Balears, Euskadi, Arag, Comunitat de Madrid, Galcia, Cantbria, Andalusia, Castella i Lle, Castella- La Manxa, Murcia, Navarra. La tornen a fer el 2011.2007 Retablo Valle Incln?, Versi i direcci de Pepa Calvo, espectacle a lentorn de textos de Valle-Incln: La cabeza del bautista, Las galas del difunto i La rosa de papel. Ajudant direcci, Berton Fernndez .Estrenat el 19 de gener de 2007 al Teatre Joventut de lHospitalet (dies 19 al 21 de gener).Resu Belmonte, Txell Botey (Eva Poch), Daniel Arrebola (Berton Fernndez), Antonio Alcalde (Fco. J. Basilio). Duraci: 1 hora, 45 minuts.Escenografia, Forti Coromina, vestuari, Marian Dorronsoro; Msica, Peter Delphinich..Producci: Teatre del Repartidor, amb la col.laboraci de lAjuntament de lHospitalet.El Repartiment a Torrejn de Ardoz fou: Antonio Alcalde: El Jndalo / Hombre del burdel, Mancebo de botica, El Bizco Maluenda / Simen Julepe. Dani Arrebola: Barbero / Juanito Ventolera / Coro de Cros, La Pingona.Fco. J. Basilio: Don Igi / Madre Celestina, Franco Ricote / Voz del pueblo. Berton Fernndez: Valerio el pajarito / La morocha del burdel, El boticario Don Sstenes Galindo, Un Rapista / Comadre. Saida Lamas: El enano de Salns / La Daifa/La encamada. Anabel Moreno: La Pepona / La bruja de los mandados, Un Sacristn / La Disa.Eva Poch: Mozo de parranda / Nia del pecado, Doa Terita / La Musa.Temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona del 8 de mar al 8 dabril de 2007.Actuacions a Tortosa, Vilassar de Dalt, Palau de Plegamans, La Llagosta, Lugo, El Prat de Llobregat, Torrejn de Ardoz (XI Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena. Espectacle produt amb la col.laboraci de lICIC (Generalitat de Catalunya) i lAjuntament de lHospitalet .2008 Terror y miseria en el primer franquismo de Jos Sanchis Sinisterra. Veure video a you tubeEstrena el 26, 27 i 28 de Setembre en el Teatre Joventut de LHospitalet .Temporada en el Teatre Tantarantana de Barcelona del 18 de Desembre de 2008 al 18 de Gener de 2009. Espectacle produt amb la collaboraci de lI.C.I.C.(Generalitat de Catalunya) i lAjuntament de LHospitalet. Una de les crtiques que ha rebut diu Teatre del Repartidor, amb la directora Pepa Calvo al capdavant, proposa unaposada en escena senzilla per efica que aconsegueix que lespectador se solidaritzi amb les vctimes daquell disbarat. La seva proposta es dna suport sobretot en el treball dels actors, que imprimeixen una gran veritat a les seves interpretacions. Escenes com la de lexili interior i exterior donen la mesura dun espectacle que

http://www.youtube.com/watch?v=SXwb3gUJnuohttp://www.youtube.com/watch?v=jScDr9ggEnI

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

horroritza, indigna i commou, sense caure en tpics ni sensibleries. (Carme Tierz, gua-ociobcn, del 26 de desembre de 2008 a l1 de gener de 2009).

Teatre escolar: A ms de les esmentades2007 Fuenteovejuna de Lope de Vega. Versi de la directora Pepa Calvo. Participa en campanya escolar arreu de lestat espanyol. Catalunya, Pas Valenci, Arag, Balears, Euskadi, Navarra, Comunitat de Madrid, Galicia, Andaluca, Castella-Lle, Murcia, Castella-La Manxa, Extremadura, Asturias .. I a Frana a les ciutats de Lyon iGrenoble.2008 El s de las nias de Leandro Fernndez de Moratn. Interpretada per Clara Garcs, Marc Torrecillas, Sonia Sobrino i Francesc Camins.2009 La Celestina de Fdo. De Rojas. Actors/actrius: Izaskun Martnez, Alma Alonso, Francesc Camins, Borja Nieto.2009 La dama boba de Lope de Vega. Intrprets: Vanesa Vidaurrzaga, Julieta Marocco, Berton Fernndez, David Seg, Antonio Alcald, Ildefons Vilanova.2009 Tirant lo blanc de Joanot Martorell. Adaptaci teatral de Pepa Calvo. Fitxa artstica: Actors /Actrius: Vanesa Vidaurrzaga, Sandra Ballbe, Antonio Alcalde, Ildefons Vilanova.Direcci de Pepa Calvo. Ajudant de direcci. Berton Fernndez. Illuminaci Pepa Calvo. Selecci musical i banda sonora: Berton Fernndez. Espai escnic. Pepa Calvo. Vestuari. Marian Dorronsoro.Diseny i construcci elements. Teresa Calafell / Teatre del Repartidor.Construcci escenografa: Xavier Agudo. Producci Teatre del Repartidor2010 Don Quijote de Miguel de Cervantes. Intrprets: Izaskun Martnez / VanesaVidaurrzaga / Berton Fernndez / Albert Anguera / Jose Malaguilla.2010 El Lazarillo de Tormes dautor annim, interpretada per Jose Malaguilla i Francesc Camins.2010 Terra Baixa dngel Guimer, en versi i direcci de Pepa Calvo. Vanesa Vidaurrzaga, Sandra Ballb, Isabel Arriola, Angel Grisalbo, Dani Arrebola i Berton Fernndez.. Illuminaci: Albert Cuellar. Escenografa i direcci: Pepa Calvo. Funcions per a estudiants de secundria a: Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci.2011 Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, segons ladaptaci teatral i direcci de Pepa Calvo. Actors/actrius: Alma Alonso, Quel Pino i Berton Fernndez.Adaptaci per a teatre de la novella del mateix ttol de Manuel de Pedrolo. Tema musical Les transformacions Peter Delphinich. Illuminaci i projeccions: Leo Rosado. Escenografa Pepa Calvo.Realitzen funcions per a estudiants de Secundria a: Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci.2011 Bodas de Sangre de Federico Garca Lorca. Adaptaci i direcci de Pepa Calvo.Realitza funcions per a estudiants de Secundaria a Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Andalusia, Arag, Euskadi, Navarra, Galicia, Murcia, Madrid, Castella-La Manxa i Castella-Lle.2011 Don Juan Tenorio de Jos Zorrilla. Tamb s portada per instituts de tota Espanya.2012 Curial e Gelfa obra annima, adaptaci teatral i direcci de Pepa Calvo.Adaptaci per a teatre de la novel.la del s. XIII del mateix ttol dautor annim.Realitza funcions per a estudiants de Secundaria a: Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana.

CORPORACIN ANTIESTTICA. CIA ANTIESTTICA

La Cia Corporacin Antiesttica es va crear el 2001, des del 2008 sanomena Cia antiesttica. s un grup de teatre d'humor.En la premsa local hem descobert que els components del qual tenen els seu origen en el Centre Catlic on ja participaven el Els Pastorets . "Desprs -han explicat- vam agafar el llenguatge de Chanclettes i finalment ens hem quedat amb el turmix play-back". "Que qu es aix?, doncs una barreja de tot, una fotografia d'aqu, una veuque ens recorda quelcom d'all, un retall de diari, una can, una frase hilarant...Tot aix al turmix de manera que al final surt una gui que t molt poc a veure amb el original..."(LHospitalet, 20. 03. 2006) The Chanclettes van actuar al Joventut (15, 16 i 17 de novembre) en el seu espectacle RGB: una triangular comdia.Desprs dun periode de fer esquetxos curts, comena la seva trajectria en la dramatrgia com a una mena de Cia de cabaret amb Un mundo feliz, amb qu obt gran xit de pblic i crtica mentre va ser al Teatreneu dos anys, segons ens explica el seu director Daniel Castro a la pgina web del grup. A finals del 2004 el grup esprofessionalitza i comencen a fer animacions, presentacions, collaboracions a la rdio i a la televisi... Cia antiesttica.El director de la Cia ens parla del tipus de teatre que fan: pretende ser una opcin diferente del panorama teatral. Ofrecemos divertidos y alocados espectculos, hilarantes presentaciones, as como nuestra participacin en eventos varios de alto y bajo copete.Nos remos de nosotros mismos, hacemos personajes histrinicos, freaks, con un desparpajo que consigue animar cualquier acto por soporferos que sea.Els components sn:Daniel Castro, el director: Als 16 anys comen a fer teatre amb el grup La Bacanal del CC de l'Hospitalet. Va estudiar en El Timbal, Nancy Tun i en diversos monogrfics amb Pepa Calvo, Paca Barrera i Adolfo Simn.Ha treballat amb The Chanclettes i pren contacte amb el Teatre-Kabaret, desprs crea el seu propi projecte Corporacin Antiesttica.Altres membres: Elas Torrecillas, format com actor a lescola Nancy Tun de Barcelona,va entrar a la Cia de cabaret el 2006 i desprs sincorpor al grup Liquidacin por derribo (2011), el 2012 crea Cia. amb dos amics: Las Transtorners i desprs la prpia recentment; David Llamas, Laura Pinilla, Marta Mateu, collaboracions deRafaela Ribas, Flix Anastasio, Marta Bassols o Jos ngel Rico entre daltres.Espectacles: teatral Un mundo feliz, sabem per la web que Tres actores interpretan la historia de una nia de barrio, que sufre en sus carnes los envites de una vida cruel...Espectculo de Cabaret en play-back visto en la actualidad, por ms de 20000 espectadores.Cuenta con tres finales distintos que se pueden alternar en las sucesivas representaciones o ser escogidos por el pblico.Mezclando canciones de hoy y de siempre, fragmentos de cine, radio, televisin o publicidad hemos creado esta divertidsima historia.Espectacle dhumor irreverent en castell, amb una durada de poc ms d'una hora. Han realitzat 186 funcions amb un total de 10.627 espectadors.A ms de fer-la al Teatreneu (febrer del 2005 fins a febrer del 2007), tamb la van portar al Joventut en format de mini-temporada de tres dies (dies 24, 25 i 26 de mar representaran a la sala B) i al FIB (Festival Internacional de Benicassim) el 2007.Han fet presentacions a lHospitalet: per a lAjuntament, presentacions com el plan dacci cultural 2007, Concurs de cocteleria 2007, Pla de normalitzaci lingstica 2007 etc... entre moltes altres.El 2008 van crear TAPERSEX., el 5 de desembre van presentar lespectacle a lEspai Jove Remol, un Centre Cvic dEsplugues de Ll., desprs van fer Snow-dreams, 2 Fiesta antiesttica: Apadrina un travest del primer mundo (Les Basses,13/12/08), el 2008 passen per la TV de lHospitalet, ens expliquen lexperincia: Concretamentemancillbamos el gnero de la entrevista con nuestra seccin Lassecador, donde atormentbamos y divertamos a partes iguales a personajes de la cultura de nuestro pas.En esta ocasin como Alicia, pasamos al otro lado del espejo y en vez de entrevistarfuimos entrevistados.Fue en el programa Limperdible y la entrevista la realiz la simpatiqusima Aurora Antn.Los portavoces del grupo fueron Elas Torrecillas alias Altita Cervera que estaba ms alta que nunca y Dani Castro alias Marnie la guarrona que estaba mas lo que te dije que nunca. (extret del blog de la Cia.) El 16 de mar de 2012 van fer un nou espectacle: Los abrazos pochos dins el cicle "Bohmies" del Centre Cvic Carmel,abans lhavien presentat al Centre Cvic de Sarri, el 12/11/ 2009 la porten al Centre cvic de la Villa Florida, el 2010 al Centre cvic Casa del Rellotge.Quant a les collaboracions, esmentem les que han fet a la televisi de lHospitalet: Secci de en-trevista 2 anys en el programa Culttour, i a la rdio de lHospitalet (Entrevistes en diversos programes)Tamb han fet moltes animacions en teatres, empreses, hotels, discoteques....com Salamandra de lHospitalet.

AUTORS/ACTORS I DIRECTORS HOSPITALENCS

JOAN CASAS I FUSTER (LHospitalet, 1950)Joan Casas va estudiar al COPEM de Santa Eullia (promoci de 1967). Va comenar Geolgiques, Romniques i Periodisme, per no va acabar els estudis i es va llicenciar finalment a lInstitut de Teatre, en la branca de direcci (1992). Dramaturg, escriptor, traductor literari, articulista i crtic teatral, prologuista i director depublicacions como "(Pausa)", i professor de Teoria, Histria i Escriptura Dramtica a lInstitut del Teatre de Barcelona.Quant a la seva relaci amb la ciutat natal, va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d'Alpha 63 fins al GAT dels primers anys 80. En els inicis de la democrcia va formar part del primer equip del Departament de Dinmica Educativa, va publicar alguns estudis d'histria local i va estar vinculat al Centre d'Estudis del'Hospitalet. Se'n va anar de l'Hospitalet el 1984.

file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdfhttp://www.corporacionantiestetica.com/file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdf

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

Quant a la seva producci literria, va escriure Pols de terrat, 1980 (Premi "Victor Catal", 1979) i poesia: Tres quaderns, 1986 (Premio "Miquel de Palol", 1985),Tres quaderns mes, 1995, Del quadern nmero set, 2003,Poesa escrita en collaboraci amb el poeta Feliu Formosa:Amb efecte, 1987 (Premio "Ciutat de Palma", 1987), Pols al retrovisor, 1989; Nus (Premi Ignasi Iglsias, 1990 i Crtica Serra d'Or de teatre, 1993), Nocturn corporal (premi Ciutat d'Alcoi, 1993), No entris tan de pressa en... d'Antonio Lobo Antunes Giovanni Pontiero de traducci del portugus, 2003, Tard, molt tard, de nit entrada( Jordi Domnech de traducci de poesia, 2005) i Amb la terra a la cintura (d'un dietari de 1997) premi Rovira i Virgili d'assaig, 2009.Pel que fa a la seva labor teatral, s autor de Nus. Barcelona: Institut del Teatre, 1991, Al restaurant. Barcelona: Ed. 62, 1993, Nocturn corporal. Alacant: Diputaci, 1994, L'ltim dia de la creaci, seguit de Ready made. Tarragona: Arola, 2001. Tambin Nocturn corporal trata el tema desde la ptica distorsionada de la diseccin delcadver de una mujer sobre cuyo cuerpo desnudo -desencadenante dramtico- proyectan su imagen del deseo el Forense y un Hombre que acude al lugar afirmando que la conoci en la intimidad. Es el espacio uterino y subterrneo en el que ambos se acuestan en la irrealidad del sueo y del teatro, con la mujer que es ahora un ente, realslo en el deseo de los dos hombres. Todo constituye una compleja y bien trabada construccin dramtica que nos permite reflexionar sobre aquello que buscamos en nuestra pareja, el desconocimiento que de ella tenemos y la potencial invencin del recuerdo que nos deja tras la ruptura. Quiz mejor: la invencin del deseo, presente asmismo en Nus.(Ragu, M Jos: Nuevas dramaturgias?, p. 107)Les obres dramtiques representades sn.El soldat i el diable. Companyia Dau Rod, Barcelona, 1987 El banquet. Versi dramtica del dileg de Plat. Centre Dramtic d'Osona, Barcelona, 1990. Teatre Romea, 1989. Ready-made, escrit per a lactriu Anna Gell, indit fins el 2002, per estrenat en el Teatre Romea de Barcelona el 1992. Ready-made, de Joan Casas, no puede en absoluto calificarse de divertimiento, ni es el teatro su tema principal, pero es una obra en la que, en su inquietante polisemia entre sus niveles significativos, incluye eltema del teatro, de la comunicacin vivaz que se establece entre la actriz que monologa dirigindose al pblico para hablarle de las posibilidades de comunicarse entre seres humanos, del inevitable despropsito en el paso del tiempo, de los objetos escnicos que constituyen su memoria personal.(Ragu, M Jos, op. cit., p.71)"Dos personajes acuden espordicamente al desvn de una vivienda para darnos, desde ese uterino espacio, su retablo de ternura, deseo, sexo y rutina, la visin amplia de la pareja que nos ofrece el autor. Son tres situaciones en las que los personajes se desnudan. Son tres actos que repiten una misma historia, un juego en el pasado y elpresente, la realidad y su proyeccin. Son tres facetas -tres edades-, un despliegue de espejos temporales, un complejo aparato teatral de ficciones y realidades, de recuerdos y necesidades, narrado todo con un tono lrico aderezado con un sentido crtico del humor que permite distanciarnos. Es "una realidad caleidoscpica y diacrnicarepleta de referentes literarios y cinematogrficos que slo puede ser completada en la mente del espectador"(Ragu, M Jos Op. Cit. p.106). La ratlla dels cinquanta. Barcelona: Sala Muntaner, 2001 L'ltim dia de la creaci. Neus Vila, Pars: Thtre les Dechargeurs, 2006 Elles mateixes. Barcelona: Versus Teatre, 2006 Regla de tres. Les Mateixes, Girona, 2009 Va fer ladaptaci teatral del text dAlbee Qui t por de Virginia Woolf? el 1990, per a Cia. de Hermann Bonnn i lhospitalenca Amparo Moreno, Barcelona, Teatreneu.Tamb va escriure amb Toni Rumbau lespectacle dombres xinesques Carmen (1991, Teatre de la Fanfarra, que es present a Barcelona, Tesalnica, Hlsterbro entre daltres llocs.s responsable de la creaci i direcci de Con diez caones por banda (1992, cabaret potico para el personaje "La Ca" de la actriz Ester Formosa); en el mateix any escriu H.M. o els escriptors han de ser idiotes un text creat a partir de entrevistes amb el dramaturg Heiner Mller, publicat en la revista Pausa, coeditada por la SalaBeckett y el Instituto del Teatre.En castell, s autor de Despus de la lluvia, 1993.El 2009 va guanyar el premi Rovira i Virgili d'assaig: Amb la terra a la cintura.Ha treballat amb el GAT de L'Hospitalet (entre 1973 y 1983) grup que li va representar Els Mamuts, Los mitos ibricos i El Bar de Koning com hem vist en lapartat corresponent; GTI Farndula, de Sta. Coloma de Gramenet (1983 y 1984); Tabanque-Imagen 3 de Saragossa (1985-1987); Dau Rod de Barcelona (1987-1988) i Geroade Durango (1988); va fer Milagro el 1989, amb Teatre del Putiferi, en collaboraci amb Willy Caldern i Jos Antonio Ortega.

JOS CORBACHO (12 de desembre de 1965) i JUAN CRUZ (1966). CIA SGRATA.Ambds van ser nomenats fills predilectes de la ciutat de lHospitalet el 2006.JOS CORBACHO NIETO s nascut a lHospitalet, va estudiar Cincies de la Informaci. Sel considera showman, humorista, presentador, actor, guionista i director de cine i televisi. Els seus inicis teatrals sn al seu barri de Santa Eullia, al collegi, i en el quadre escnic de Sant Isidre, desprs va crear la Cia Sgrata (anys 80) icontinu, ja professionalment, a la Cubana des de l'any 1988, on compagina treballs com actor, guionista i ajudant de direcci durant ms de 10 anys en obres tan conegudes com Cubana Delikatessen, Cubanadas a la carta, Cmeme el coco, negro, Cubana Maraton dancing o Cegada de Amor. Hi va conixer la seva companya AnnaBarrachina i a Santi Milln. Desprs de 10 anys a La Cubana Corbacho abandona el grup. Li va arribar lxit amb El Terrat fent de Sebas (2000), amb la collaboraci en el programa de Buenafuente i Lhomo Zapping. Per no es va desvincul del tot del teatre, form part del repartiment de 5 hombres.com i tamb particip enEl Club de La Comedia amb monlegs com: Qu coo pinto yo aqui? Com a actor ha treballat en difererents sries de tv.Per sobretot s arrel de Tapas (2005) i les sries de tv Pelotas, Palomitas... com a director de Cobardes (2008) que sha fet un nom com a guionista, productor i director de cinema i TV. Trobareu tota la filmografia i ms en la pgina web de IMDb.JUAN CRUZ de petit vivia a lAvda. Masnou, al barri de La Florida. Va iniciar-se al teatre amb Jos Corbacho i Pilar Arcas, la seva futura dona, en el CC Sta. Eullia. Es va incorporar a la Cia. Sgrata. s dissenyador grfic, tot i que sel coneix ms com a director i guionista de cine, per va comenar dactor en el mn delespectacle amb Jos Corbacho i Pilar Arcas, en la Cia Sgrata, una Cia. de teatre a lestil de La Cubana. Amb Corbacho va dirigir la pellcula Tapas i la serie Pelotas. LHospitalet sempre est present en les seves pellcules i sries. Amb i sense Corbacho ha treballat com a guionista a la televisi (Tv3, Telecinco, Euskal Televista) ams de cinema: dirigeix el programa A pelo, la versi catalana de A pl, al canal de televisi, La Sexta. L'any 1999 s'incorpora a la productora d'Andreu Buenafuente, El Terrat, on participa com a coordinador de gui en el programa La ltima noche que dirigeix Jos Corbacho, a Telecinco. Ms tard collabora en altres programes dela factoria catalana como Set de Nit o A pl. L'any 2003 dirigeix La gran evasin, programa que presenta Carlos Sobera per a la televisi pblica basca ETB. Actualment tamb collabora a Buenafuente (Antena 3). (Diari LHospitalet, 05. 10. 2006 ).De la Cia Sgrata coneixem alguns ttols: Las galas del difunto el 1986, amb el repartiment segent: Esther Bleda, Elisenda Castelln, Pilar Arcas, Pedro G. Reina, Jordi Ballard, Quim Fernndez, fitxa tcnica: luminotcnia a crrec de Juan Nito, Mscares, Maquillatge: Pilar Arcas, Decorats extremistes:Quim Fernndez, ElisendaCastelln/Jos Corbacho: Decorats intimistes, Jos Corbacho: Vestuari, Escenografia i Direcci.Taiko Himenchi (o conflicto generacional sobre la perseverancia del himen dies 27 i 28 de maig de 1988, en el CC; Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo. Va participar en la VI Marat de lEspectacle 1989 / 14 i 15 dabril al Mercat de les Flors i la VII Marat de lEspectacle 1990 / 20 i 21 dabril al Mercat de les Flors.Iigo Aranburu, membre fundador de la Cia La Guapa, va intervenir en Stage Interpretaci dirigida per Llus Elas, el 2006. i en Tot s Possible, Marc Angelet codirig amb Llus Elias (el 1988 entra a la Cia Els Joglars com a ajudant de direcci), interpretada per Iigo Aranburu, Clara Puerto i Carles Goi de la Cia La Guapa tamb,Ari Clotet, Gema Sala, Aina Tur directora artstica, entre daltres actors/actrius. Lobra fou estrenada al SAT Sant Andreu Teatre. La Marta Sanmartn n'era la productora executiva.En LHospitalet lactor ens va explicar els seus orgens en el teatre: Me gusta mucho el teatro por el contacto con el pblico y la adrenalina de representar cada da. Todos los aos que estuve en La Cubana haciendo teatro, cuando empec en LHospitalet, en el Quadre Escnic Sant Isidre o en la mtica Compaa Sgrata, me gustabamucho. Del teatro aficionado de la ciudad pasaste a La Cubana. No debe ser fcil... Fue como el nacimiento de el Sebas, por casualidad. Unos amigos habamos montado en LHospitalet la Compaa Sgrata y haciamos un tipo de teatro que, cuando descubr a La Cubana, pens que era muy parecido al nuestro. En el 86 Jordi Milnvino a hacer una charla a LHospitalet y fui a conocerle. La Sgrata acababa de hacer una movida que acab en los juzgados, el famoso secuestro del bar Clandestino, y fuimos a ensearle los recortes de prensa. Empezamos a contactar y me ofrecieron entrar en La Cubana porque uno de los actores dej la compaa (16 doctubre del2000)

ANTONI DIV PAELLA (1889-1920)Autor hospitalenc de qui li coneixem algunes obres, representades a lHospitalet: a lHarmonia o al Casino. Per els seus xits els obtingu sobretot en el Romea:Boyra de duptes, prueba de estudio del dilogo cmico representat a la Sociedad La Nueva Harmonia, el dia 9 doctubre de 1909 en benefici de les vctimes de la Campaa de Melilla. Intrprets: Roberto Romeo i Angel divinus.Cansons de primavera : comedia idlica en un acte (publicada el 1913), estrenada al sal-teatre de la Societat instructiva i benfica La Harmonia de Hospitalet de Llobregat, la nit del 16 d'agost de 1912. Tamb representada al Teatre Catal Romea el 12 de juliol de 1915, juntament amb L'Estudiant inslit : drama popular en tres actes(publicada el 1917) estrenades ambdues el dia 10.Terres feudals, poema dramtic en un acte, (publicada el 1914) fou estrenada el 8 de setembre de 1913 al Teatre del Casino de lHospitalet.La Pastora romntica : comdia poemtica en tres actes (publicada el 1919 ).

MRIAM ESCURRIOLA PEA (LHospitalet, 04/02/1978)Actriu hospitalenca que ha estudiat a lInstitut del Teatre de Barcelona i sha professionalitzat en diferents mbits: teatre, tv., cinema, tamb ha fet rdio i ha impartit classes i tallers, a Barcelona i a lestranger. Resumim aqu el seu curriculum, centrant-nos en la seva experincia teatral i docent.Quant al teatre, ha participat en nombroses Cies. Comena a la seva ciutat, amb el grup Dramatis, per ben aviat surt a actuar fora della. A la seva web i a la web dAAPDC trobem el seu curriculum i experincia professional. Juliol de 1936, Barcelona (La trampa) de Claude Mercadi. Dir: Boris Rotenstein. Cia. Tantarantana, del 21/11 del 2003 al 11/12 del 2004. Barcelona. En gira abril-maig i octubre-novembre del 2004.Odio, odio bastante de Marta Betriu i Mriam Escurriola. Cia. Las Perras, Premi especial a la Creaci del Jurat en la X Mostra deTeatre de Barcelona. AreaTangent, FESTUS i LAntic Teatre. 2005.TRIO. In a sentimental groove. Dansa, AreaTangent-NAUMON, 2005.Wamba Va! de Gerard Altai, Eduard Escofet, Josep Pedrals i Mart Sales. BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2005.Peligro: Prohibido el paso de Marta Betriu i Mriam Escurriola. Cia. Las Perras. Sala La Planeta, Temporada Alta, Girona 2005.La mujer franquicia de Raquel Toms. Sala La Planeta, Temporada Alta, Girona. 2006.

file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdfhttp://www.elblogdecineespanol.com/?p=1438file:///H|/web%20rms/rosamaria/tlhsis.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdffile:///H|/web%20rms/rosamaria/sisenapart.pdf

sisenapart

tlhsis.html[02/04/2013 11:38:08]

14 veus, 14 contes, Dir: Anna Llopart. Sala Beckett, 2005.Construint lheroi positiu, Dir: Ana Maestrojun. Dramatrgia: Manuela Lorente. Sala Fabi Puigserver, Teatre Lliure, 2006.Sextrasse, dIker Gmez. AreaTangent, Temporada Alta 2006.La realidad debera estar prohibida, creaci i interpretaci. Trilogia de cpsules de creaci, AreaTangent, Obrador destiu-SalaBeckett i Temporada Alta 2006.Sis ocinistes i un llorode Jordi Oriol. Dir: Jordi Oriol, Teatre Romea, 2006.Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp. Dir: Ramon Sim, Institut del Teatre, 2007.The night of the Kings, Cia. Commedia de Babel. Assistncia Carlo Boso. Frana i MASQUE festival de teatre, Helsinki, Finlndia. 2007LEsvoranc, de Josep Maria Mir. Direcci: Mart Torras. Sala Raval, XII Mostra de Teatre de Barcelona, 2007.La Paradise Band, Dir: Merc Vila Godoy. Dramatrgia: Cristina Clemente. Espai Lliure, Teatre Lliure, 2007.Cabaret Incvic, Cia. Incvica. Sala Tringulo, Festival Simulacro 08, Madrid i FIB, Festival de Benicssim, 2008.El coronel ocell, de H. Boytchev, Dir: Mart Torras. Sala Raval. Mostra de Teatre de Barcelona, 2008.Darrera versi, per ara de Manuel de Pedrolo. Dir: Jordi Faura I Abel Coll. SGAE. 2009.A-Tar, Direcci i Dramatrgia. 2009. Espai Tsner.La fbrica de la felicitat, de Jordi Faura, Dir: Abel Coll. Teatre Tantarantana. 2009.20 anys Sala Beckett, Dir: Cristina Clemente i Marta Buchaca. Sala Luz de Gas. 26 doctubre del 2010.El projecte dels bojos. Musical de creaci. Dir: Marc Vilavella. Aj. de direcci. Cia. La Barni. Temporada 2011.Bastards. Dir: Cristina Ravents. Temporada 2011-2012. Teatre del Raval.Tot s Fum, Cia. Era de les Impuxibles. Direcci. Nau Ivanow. Temporada 2012.Gnesi, una idea dEuropa. Intrpret i Direcci. Premi al Millor Espectacle de la MTB. 2.0. Teatre del Raval. Temporada 2011-2012.Ha donat classes com a Professora de Tcniques dInterpretaci a MEMORY des del 2008 fins a lactualitat, Professora de Tcniques dInterpretaci (Commedia dellArte) a AULES, 2005-2008, Docent dins el Mster en Lideratge Poltic (UAB-UAM) en la matria de Tcniques Teatrals Aplicades a la Comunicaci en les edicions del2011 i 2012. Docent a les Jornades de Teatre Itali organitzades per lEscola de lEspectador, Espai Brossa. 2010.Artista collaboradora en el programa MUS-E de la Fundaci Yehudi Menuhin (en collaboraci amb en Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya) per tal dapropar lart als collectius de nens amb risc dexclusi social. 2004-2012.Seminaris de teatre-dansa al Centre Cvic Cotxeres Borrell. Juliol 2008. Octubre i Febrer 2009.Errors, errors, identitats. Workshop de Commedia dellArte. Juliol 2009. Estudis Escnics El Timbal. 2009.

NRIA ESPERT I ROMERO. EL MITE ( LHospitalet,11 de juny de l935)Els seus pares, Bienvenida i Justo, es van conixer fent teatre als anys 30. Vivien al barri obrer de Santa Eullia. Ella era teixidora a Can Trinxet, on tamb treballava ell de fuster. En aquella poca deufria republicana, a Catalunya sovintejaven els ateneus i centres populars en que es feia teatre amb passi. Sn anys de renovaci delescena catalana, de lalta comdia burgesa, del poema dramtic catal: Guimer, Sagarra i altres autors clssics catalans eren els ms representats. La mare de la Nria feia el paper deherona, el pare feia de dolent, segons explica lactriu en les memries De aire y fuego. Que els pares fossin un aficionats convenuts al teatre foudeterminant per al futur de la Nria que va nixer un 11 de juny de 1935, al n 9 del carrer de Buenos Aires del barri de Santa Eullia, vena dels pares dAntoni Ros Marb.Va aprendre les lletres i els nmeros en una petita acadmia de nenes amb dues mestres i continu els seus estudis a lInstitut Maragall de Barcelona. Lactriu t bons records daquells anys, pel que fa a les seves relacions amb les amigues del barri, amb les quals jugava al carrer. Segons explica en les seves memries, la seva relaciamb elles va canviar quan es va convertir en la recitadora, lartista, perqu els pares van aconseguir el seu desig que la nena aprengus a declamar. Van ser els seus primers mestres teatrals. Desprs ho fou en Sandro Carreras, lactriu Emlia Bar -que li faria desitjar ser actriu- i Esteve Polls.Era en lnica cosa que els pares estaven units, en la fallera pel teatre i convertir la filla, la seva nica filla, en actriu, tot i que no ho volia ser encara. Aix fou que la Nria de ben petita ja comencs a recitar poesia a la fbrica, al bar on anava a jugar son pare, i desprs tots tres als anomenats nius dart a Barcelona, escenaris enpetits locals oberts a la intervenci del pblic, primer a Sants i desprs en un local als baixos de Sants. Hi anaven tots els diumenges, des del nou als dotze anys. A ella, li feia molta vergonya, no li agradava gens per all unia els pares.El seu repertori era Pandereta de Pedro Mata, La pubilleta, La sonatina de Rubn Daro, La casada infiel de Lorca, La llengua trossejada, una espcie de melodrama catalanista que explica la histria dun militar que tallava la llengua a una dona perqu parlava catal i tenia molt dxit a la fbrica de la mare i entre els amics del pare.Quan es va fundar la primera companya de teatre catal de postguerra, el Romea, desprs de la Guerra Civil, va recitar La pubilleta. Lactriu ho recordava aix: Me acuerdo de aquello slo vagamente, estaba aterrada Es cierto que en un nido del arte me oy recitar una persona que pregunt a mis padres si queran que hiciera unaprueba para entrar a formar parte de la primera compaa de habla catalana que se cre despus de la Guerra, en el Teatro Romea. Buscaban a un nio o una nia para una comedia infantil. Mis padres me acompaaron a la prueba, que presenciaron el empresario del teatro Juan Serrat Huguet, el autor teatral Xavier Regs i Castells, y eltambin autor de teatro y poeta cataln Josep Maria de Sagarra. Les propuse hacer La pubilleta, de Frederic