LES FAMÍLIES MIGRANTS DAVANT L ‘ALCOHOL I ALTRES DROGUES

GUIA PER A T ALLERS

PER QUÈCAL AQUESTA GUIA?

Edició:

grup igia

Coordinació: Andrea Latorre ReolonAutores: Andrea Latorre Reolon i Caterine Galaz ValderramaCol·laborador: Fernando Santullo BarrioDisseny: Alex VerdaguerIl·lustracions: Alba Teixidor

Agraïm als professionals que han participat a les entrevistes i grups de discussió sobre metodologia i continguts per la elaboració d’aquesta guia i en la seva posterior revisió: Membres de la Junta Directiva de Grup Igia; Jordi Ibáñez i Marc Ferrando de l’Institut d’ Educació Secundaria E. Fontseré; Rafael Hernández de l’Àrea Bàsica de Salut de Collblanc; Ana Nebot i tot l’ equip de l’Àrea Bàsica de Salut de Florida Sud; María Estrada, Subdirecció Gral.de Drogodependències, Generalitat de Catalunya; Nuria Romo de la Universitat de Granada.

INTRODUCCIÓLa guia que aquí presentem forma part d'una línia de treball impulsada perGrup Igia durant els últims anys i en la qual conflueixen tres programes . Enprimer lloc, el programa d'educació per a la salut, orientat al dissenyparticipatiu d'estratègies d'Informació, Educació i Comunicació aplicadesal camp de les drogues i la reducció de riscos i danys. En segon lloc, elprograma d'estudis d’accessibilitat a la xarxa de salut de dones usuàries encondicions de vulnerabilitat i exclusió social. I en tercer lloc, el programad'estudis sobre processos migratoris, salut mental i consum de drogues.Particularment en el marc d'aquest últim, Grup Igia va comptar amb unasubvenció del Pla Nacional Sobre Drogues per efectuar una investigacióqualitativa titulada "Les famílies immigrants davant les drogues i l'alcohol:de l’auto-atenció a l'atenció especialitzada". Aquesta recerca ha estat unaeina fonamental per a l'elaboració d'aquesta guia, i amb ella donemcontinuïtat a la línia de treball iniciada anteriorment.Una de les finalitats d'aquest estudi era la d'alimentar pràctiquesd'intervenció psicosocial, i per això, destaquem tres aspectes relacionats ambla guia que aquí presentem.En primer lloc, l'objectiu central era conèixer les significacions i lespràctiques de les famílies d'origen llatí en relació als consums d'alcohol idrogues dels seus fills adolescents. Pensem que aquesta aproximaciófacilitaria el reconeixement dels "sabers profans" que per elles circulen, aixícom la valoració de l'important paper que juguen, en tant que son pràctiquesde prevenció i atenció de primera línia. La finalitat última de millorar ipotenciar les pràctiques d'autocura (dels propis subjectes i els seus grups dereferència), apunta a promoure el agenciament dels mateixos subjectes. Aixòs'entén en continuïtat i de manera complementaria amb l'atencióespecialitzada i el saber científic, de manera que tant aquesta guia com lautilitzada per al treball amb professionals, tracten de facilitar informació i

eines per millorar la comunicació, la accessibilitat, i optimitzar els recursoscomunitaris i soci-sanitaris.

En segon lloc, la investigació aspirava a "donar veu" als protagonistes i peraixò els relats produïts en les entrevistes en profunditat van constituir elmaterial amb que es va treballar. Aquesta guia es fonamenta en aquestesproduccions i planteja la diversitat de maneres d'entendre i actuar de lesfamílies entrevistades, deixant així línies obertes per a la reflexió. Portaraquest material a tallers amb pares i adolescents, no només és una qüestiómetodològica que possibilita pensar conjuntament aquesta temàtica, lesseves dificultats, o crear alternatives de resposta, suposa també donarcontinuïtat als objectius i enfortir les xarxes, multiplicar les veus i les sevescapacitats de gestió en cures i atenció en salut.

En tercer lloc, tant l'estudi esmentat com la present guia, s'orienten des d'unaperspectiva situada dels consums i les pràctiques familiars a ells vinculades,ja que en cas contrari es corre el risc de caure en interpretacionssimplificadores de la realitat, estereotips o prejudicis. Caldrà llavorscontextualitzar l'especificitat d'aquestes famílies des de les trajectòriesmigratòries , és a dir , tenint en compte els processos , i per tant als subjectesen la seva dimensió històrica, sense fragmentar en immigrants / emigrants.És per això que la primera part de la guia fa referència a aquestes trajectòriesi mitjançant elles a totes les reformulacions, aprenentatges, dificultats irecursos que han hagut d'afrontar i gestionar. En aquest marc, ens introduïmen la temàtica dels consums d'alcohol i altres drogues per donar veu als paresen primera instància i després als fills, en relació a les formes d'entendre'ls igestionar-los. Per últim, s'ofereix informació concreta sobre alcohol icànnabis, per ser les substàncies que amb més freqüència consumien elsadolescents entrevistats, i sobre aspectes legals per a l'accés a la salut. Aixímateix s'anota un llistat de recursos per a l'atenció sociosanitària iinformació per la prevenció.

Finalment, només cal agrair a totes les famílies migrants i les seves filles ifills, que amb el seu testimoni ens han ampliat les formes de comprendre elmón de les drogues i la gestió dels seus problemes associats. Agraïm tambéals professionals que han col·laborat, a la Delegació del Govern per al PlaNacional Sobre Drogues que ha finançat aquest projecte, i l'Ajuntament deBarcelona pel suport per la seva realització.

TRAJECTÒRIES MIGRATÒRIES I CURES DAVANT ELS CONSUMS ADOLESCENTS

COM ÉS EMIGRAR AMB FILLS ADOLESCENTS?

EL VIATGEEn Carlos i l’Ana han començat un viatge molt particular. Formen part d'una famíliaque ha decidit buscar nous i millors horitzons per a tots els membres, i d'algunamanera se senten com els tripulants d'una nau que es desplaça, d'un costat a un altre,per camins de vegades ja traçats i de vegades per descobrir. Alhora senten que tot elque els va succeint els va transformant, i no només a ells, sinó també l'espai quehabiten.

Res d'això ha estat fàcil per a ningú! Però també per això mateix, han après molt. Elviatge, per exemple, no l’han pogut fer sempre junts, i per això es van estranyar molt,però se les van enginyar per estar a prop d'altres formes i aprendre a conviure ambaltres persones a les que gairebé sempre van acabar estimant molt. I després, per fi, elretrobament... quina alegria!, encara que no creguin que va ser senzill, després de tanttemps, tants canvis i nous comiats, calia aprendre a estar junts una altra vegada ...

En el camí hi va haver pluges amb cel gris i pluges de primavera; pressionsambientals i forts vents que van produir algunes ruptures, o van transformar lesestructures de la nau. Impossible que fos la mateixa del començament!! Però això sí,quan algun instrument d'orientació fallava, i semblaven quedar sense rumb,apareixien les estrelles que, com als antics navegants, il·luminaven la seva memòria iels orientaven a la deriva, recordant qui eren i què buscaven en aquell anhelat horitzó.

CONQUISTANTNOUS TERRITORIS...La primera a arribar al nou territori va ser l’Amanda, la mare, i després ho van ferels altres. Sabien on eren, és clar, però cadascú es va haver de fer, diguem-ne, elseu propi "esquema mental". Així, la mare quan va arribar, va haver d'anardescobrint coses tan senzilles com el mapa del metro, els àpats que es venien alsupermercat, els preus de les coses, les noves paraules (perquè no tot el que els hideien, ho entenien i viceversa); i coses tan importants com a on i com trobar unafeina, un habitatge, com obtenir la residència, etc. Això d'integrar-se a una novasocietat no és tasca fàcil, i per descomptat que comptar amb l'ajuda d'altrespersones o institucions és fonamental perquè pugui donar-se de bona forma; encas contrari, tot es torna aspre, els somnis s'allunyen, i sembla cada vegada mésdifícil sortir d'un cercle que amenaça de posar en escac els llaços socials a lespersones. Per a ella va ser molt important comptar amb aquest suport, sobretot alprincipi, quan més vulnerable es trobava.Més tard va arribar en Miguel, el pare, a qui li va tocar recórrer un camí semblant,encara que ja una mica aplanat.Finalment ho van fer en Carlos i l’Ana, que per moments no entenien molt bé quèestaven fent en aquest nou lloc, tan diferent al que havien imaginat, amb tantsedificis i pisos petits, amb tantes hores sols a casa, sense veure els seus pares - queara treballaven molt i arribaven tan cansats - sense amics al barri, sense podersortir molt fora... i, trobant a faltar a tots els que semblaven ara tan lluny! Els seuspares intentaven entendre’ls i ajudar-los, portar-los a passejar quan podien, peròells mateixos estaven molt estressats per tantes coses noves que havien deresoldre. S'ho imaginen? En Carlos i l’Ana es volien tornar, és clar! Fins que vancomençar l'escola, i aquí les coses van canviar, perquè van començar a conèixer aaltres nois i noies de la seva edat i van fer nous amics.Al principi van trobar més fàcil relacionar-se amb els qui havien viscutexperiències semblants a la seva. A més era més fàcil comunicar-se i entendre’samb ells. Els que vivien aquí des de sempre semblaven més distants i diferents, ipotser ells pensessin el mateix del Carlos, l’Ana i altres viatgers, encara que ambel temps això va anar canviant. Potser en el fons es tractava de que uns i altrestenien por, diferents temors, a allò desconegut, a allò nou, a allò diferent, i essentien més

segurs amb qui se’ls semblaven. Així que tots, d'alguna manera,s’adaptaven a aquesta nova situació. I com sempre passa, no tothom ho faigual, però tant de bo que poc a poc poguessin aprendre a interessar-se peraquest altre, igual i diferent, i per sort desconegut, així haurien coses perdescobrir i desxifrar ... però sense por ...

...I CONSTRUINT MAPES ADOLESCENTSI aquí comença un altre capítol d'aquesta història, perquè el Carlos i l’Anaja eren adolescents ...! I ja sabem que s'obre un món nou quan toca viuretot el significat d'aquesta paraula: el cos creix i canvia, i de sobtes'assembla al dels adults, però un encara se sent una mica petit; i quantesemocions i sentiments tan intensos i, de vegades, tan contradictoris! Lafelicitat i l'amor es creuen amb la tristesa i el desamor, o el sentir-nos partd'un grup d'amics i de vegades tan sols i que ningú ens comprèn... sobretotels adults!

Moltes preguntes, recerques i descobriments sorgeixen en aquesta època.Què m'està passant?, qui sóc?, qui seré?, Què volen que sigui? Algunesrecerques són potser les d'un estil propi en la música, la roba, les activitatsde temps lliure o la manera de pensar les coses... i, per descomptat, lad'amics que els comparteixin. Alguns descobriments tenen a veure amb elcos i la sexualitat, o amb el començar a conèixer cada vegada més per unmateix món i les persones que ens envolten més enllà de la família. I deu nido que ho feu ràpid!

Els pares del Carlos i l’Ana estaven sorpresos de totes les coses que aprenienels seus fills, i no diguem un idioma com el català en alguns casos, sinóexpressions, costums, modes, el que es considera bo/dolent a l'escola, alcarrer, en altres famílies... i ni parlem dels espais o el temps d'oci. Els noisconeixien alguns d'ells, anaven amb els seus col·legues i gairebé sempre s'hopassaven bé.

Els pares també havien après i canviat molt en la seva adaptació al nou país,però mantenien certes coses com abans, per exemple, el seu punt de vistasobre el respecte a la família, que pensaven no coincidia exactament amb elde les famílies autòctones que eren massa permissives amb els seus fills. Oel seu punt de vista sobre la mateixa societat, a la qual veien com moltliberal, i on els joves podien trobar-se més riscos, sobretot quan es tractavadel temps lliure: les trobades al parc, "el carrer", les festes, l'alcohol, lesdrogues...

Així que de vegades no era fàcil entendre’s. Els pares ja havien passat perl'adolescència, és clar, i fent memòria, els havien succeït algunes cosessemblants a les dels seus fills. Però el nou per a ells era ser paresd'adolescents, en una societat diferent a la que s'havien criat, i en la qualhavien de lluitar amb molt esforç per les dures condicions que presentava, ila solitud que de vegades sentien des que eren lluny dels amics i la famíliaque els brindava suport. Els seus fills ja no eren els petitons d'abans, aravolien passar més temps amb els seus amics, tenir més llibertat, i dos per tresels criticaven o mostraven el seu desacord de diferents formes.

I en aquest escenari, es preguntaven com seguir cuidant-los, perquè sabienque els seus fills ho necessitaven.

EL NOSTRE MON HA CANVIAT : DE QUÈ TENIM POR ?, COM PODEM FER FRONT A LS CONSUMS DE ALCOHOL I ALTRES DROGUES?

NOUS TEMORS, VELLS RECURSOSEscoltem ara el que ens diu l’Amanda sobre algunes d'aquestes coses.

Molts pares, com nosaltres, tenim llargues jornades de treball i enspreocupa especialment el temps que els nostres fills passen sols, sigui acasa o al carrer, com ho gestionen, i els riscos que això pugui comportar. Per això ens agradaria poder oferir-los espais alternatius i segurs d'oci itemps lliure, com activitats esportives o aquelles que es realitzen en elsesplais. També ens inquieta que es sentin discriminats, o que no puguingestionar els canvis que suposa la migració; que es vinculin amb altresjoves que els incitin a comportaments no desitjats i acabindesinteressant-se pels estudis, o deixant de banda altres responsabilitats.A més, sentim que a poc a poc hem de donar-los llibertat per sortir, anara discoteques, bars i altres, però alhora hi ha el temor que hi comencin aexplorar consums no responsables d'alcohol o drogues, o acabin enbaralles.

Malgrat tot, creiem que la "família" i l’ "estar en família" pot ajudar-nosa enfrontar molts temors i dificultats. En el nostre context més proper,podem regular i fer veure la importància del respecte als adults i la sevaautoritat, fruit de l'experiència de vida. Però no per a totes les famíliesaixò significa el mateix. Per a algunes, la importància de "respectar lacasa" té a veure amb mantenir fora els comportaments inacceptables;mentre que altres prefereixen "dir les coses" i fer visibles els problemesper resoldre'ls "a casa". Algunes es consideren més "obertes", perquèprefereixen conèixer i intentar resoldre els seus problemes, però no tenenpor en confiar les seves dificultats o demanar suport a persones fora de lafamília si així ho creuen convenient.

EL “PROBLEMA” DELS CONSUMS D’ALCOHOL I ALTRES DROGUESLes famílies que conec, com la meva, veiem el possible consum dels nostresfills com un "problema". Això pot ser degut a que així es veu públicament.Però després, a l'hora d'actuar, pensem el problema de diversa manera: per aalgunes té grans dimensions, per a altres no tant. Per a algunes s'ha de"rebutjar" completament ja que "no aporta res de bo", mentre per a altres ésmés important "regular", sobre la base del respecte a la família i elscomportaments que ella espera dels seus fills dins i fora de casa.

D'altra banda, algunes relativitzen el problema i consideren que es potresoldre o prevenir en l'àmbit familiar amb un bon acompanyament, o si cal,amb suport extern. En altres famílies, com m'han explicat, el "problema" s'haconvertit en alguna cosa més gran, perquè ha generat dependència, afeccionsa la salut, trastorns en les conductes i les relacions, problemes econòmics ifins i tot socials, com robar per consumir.

De vegades, els consums són vistos com a part de l'experimentació o lacuriositat adolescent, la identificació amb el grup d'amics, o la transgressióde normes (molt usual en aquestes edats). És que també per als nois elscanvis han estat durs, i la seva identitat en construcció busca espais ipersones amb les que sentir-se segurs, acceptats, integrats. A vegadesentenen que respondre al "repte" de beure, fumar o consumir altres drogues,és un camí davant del "repte" de ser part del nou. Però el que més enspreocupa és quan aquests grups es tornen violents, o cometen greustransgressions.

D'altra banda, he vist que la forma de veure certs consums, amb més omenys preocupació, depèn de l'acceptació que tinguin en el país d'origen,sobretot per als que fa poc temps viuen aquí. Per exemple, a la mare de laSoraya li sorprèn que fumar tabac o beure "canyes" sigui una cosa tannormal o quotidiana en aquesta societat, ja que allí es bevia els caps desetmana i no es veia tanta gent fumant. El punt de vista sobre els consums ila major o menor permissivitat amb els propis fills també depèn del'experiència de cadascú en el seu país d'origen i la seva història familiar. Perexemple la Maria detesta els consums abusius de cànnabis o alcohol, en granpart per les males experiències viscudes amb la seva ex parella aconseqüència d'aquests. El Manuel, el pare de la Carmen, va provar moltescoses allà, però tractava de moderar-se perquè no desitjava defraudar a laseva mare, i ara espera el mateix dels seus fills.

CAMINS QUE SEGUIMPER A LA CURA I LA PREVENCIÓDavant els consums d'alcohol o altres drogues, o davant la possibilitat queaquests puguin donar-se, les famílies tenim diferents opcions per enfrontar eltema. En certa manera, no només deixem als especialistes l'atenció delsnostres fills i filles, sinó que també "actuem" en el dia a dia, com ho fantambé els mateixos nois, en l'atenció, prevenció i cura personal.

> LÍMITS I PROXIMITATParlant amb altres pares i mares, jo he vist que molts creiem que és necessariposar límits clars, amb fermesa, com una forma de cuidar-los mentre vanaprenent a ser independents. Encara que en general ens recolzem en l'autoritat i elrespecte que ens han de tenir com a pares, alguns som més flexibles que altres. Engeneral a les mares, sembla que se'ns fa més fàcil establir proximitat i comunicar-nos amb els nostres fills, el que ens permet conèixer millor el que els passa,alhora que podem negociar o utilitzar estratègies més flexibles i efectives, mésben ajustades a la realitat. Els pares també poden fer-ho, però a alguns els costasortir del seu rol més tradicional per buscar altres formes d'acostament. Però es vafent.

I això dels límits no només té a veure amb les cures en relació als consums, té aveure amb les noves relacions i espais que freqüenten, així com amb tots elscanvis que vénen amb la migració ... Recordo que quan estava per reagrupar alsmeus fills, Rosa, que feia vuit anys que vivia aquí, em deia que quan arribessin noels donés "tanta soltesa" i a més em va recomanar "no donar-los tots els gustos"tractant d'omplir altres faltes amb coses materials que superin les mevespossibilitats. A més, em va dir que va trobar altres formes de posar límits quanles seves filles eren acabades d’arribar: les mantenia "ocupades", amb responsabilitats de la casa, però també amb activitats d'oci i temps lliure amb adults a càrrec, cursos gratuïts d'entitats locals,voluntariat a associacions de la zona ... i clar, quan podia anava amb elles a passejar.

> DONAR EXEMPLE I TRANSMETRE EXPERIÈNCIES Xerrant amb algunes mares, m'han dit que és important parlar amb els fillsdels riscos i danys que poden ocasionar els consums, però donant l'exemple,perquè si no, les paraules queden en l'aire. Altres pares pensen que això noés tan necessari, ja que els fills han d'entendre que l'adultesa permet certscomportaments, i que ells han de guiar-se pel que els seus pares elsassenyalin.

Ah! I quelcom semblant a això, és el que fan alguns pares quan expliquen alsseus fills com han estat les seves experiències o les d'altres familiars, ambl'alcohol, les cigarretes o altres drogues, perquè entenguin millor els riscos iels límits necessaris. La Maria, per exemple, li ha explicat al seu fill lesconseqüències negatives del consum abusiu de cànnabis del seu pare, iintenta que el seu fill conegui altres exemples i tingui noves perspectives.

> CONTROLAR SENSE PROHIBIRMoltes famílies que conec pensen que la millor manera de cuidar els seusfills és controlant els seus horaris, sortides i amistats, però sense tantaprohibició. Contacten per telèfon quan surten o conversen directament acasa, buscant un lloc de confiança i empatia. A vegades poden negociar, peròtambé els posen límits, els criden l'atenció o els castiguen si cal, encara queno amb càstigs físics. És clar que a vegades els "controls" xoquen amb elmón adolescent que es tanca davant els adults buscant independència,intimitat, experiències pròpies...

> COMUNICACIÓ, CONFIANÇA I RESPONSABILITATAltres famílies es basen sobretot en la confiança i tracten de fomentar en elsseus fills la capacitat de prendre decisions responsables. La Sandra perexemple, li deia al seu fill: "Has de ser responsable de tu i de les personesque van amb tu. Si veus que no... que la cosa no és com t'ho he ensenyat, tute’n vas, a casa, perquè tu ja saps el bo i el dolent, no ets un nen petit i hasde ser responsable del que tu fas.” Per això conversen de les cosesquotidianes i de temes que poden portar-los dubtes o dificultats, com elsconsums, la sexualitat, les relacions amb altres nois i noies, etc. La Rosa perexemple, em deia que un dia a la setmana es reuneix amb els seus quatrefilles adolescents

per xerrar amb tota llibertat dels temes que elles mateixes triïn. Altresbusquen moments mentre cuinen, quan van al futbol, o simplementquan ho necessiten o els ve de gust. No creguin que per als pares és tan fàcil parlar de tot això, són temesque també a nosaltres ens poden resultar "espinosos", o ens semblaque per parlar-los podem promoure'ls, i per això ens va bé conèixerquè fan altres famílies. Ah, i tampoc pensin que perquè es basin en la confiança aquests paresno els posen límits als seus fills! Encara que es queixin, elsadolescents se senten estimats i cuidats quan els pares els posen límitso fins i tot quan els castiguen amb raons i de maneres no violentes.

> REDUCCIÓ DE RISCOS I DANYS Moltes famílies no prohibeixen perquè pensen que això desperta més el desig,així que prefereixen acompanyar en l'aprenentatge dels nous espais o consums,i posar al corrent als seus fills dels riscos que tenen les substàncies i la curanecessària enfront d’ells. Com deia la Sandra quan va saber que el seu fillhavia begut en un "botellón": "Si ho fas, fes-ho bé", i li va dir que a casa, iestant ella podia beure petites quantitats de cervesa o vi. Per la seva banda laRosa, davant la insistència de la seva filla de 15 anys d'anar a una discoteca, lava acompanyar a una on treballava un amic seu.

Si, gairebé tots els pares amb qui he parlat es mostren més o menys tolerantsamb els consums d'alcohol o cànnabis dels seus fills, sempre que siguimoderat. Potser voldrien que no ho fessin, però entenen que és una possibilitati prefereixen estar a prop d'ells de diferents formes.

> ABSTINÈNCIANo obstant això no tots estan d'acord. Alguns són ferms en la idea que els seus fillsno consumeixin cap d'aquestes o altres substàncies, ja que "no aporten res de bo" ipensen que la prohibició és el millor camí per evitar riscos i possibles danys. Aixíque alguns des d'una actitud més distant o autoritària, i altres des del diàleg, laconfiança i l'educació en valors (la família i la religió són importants aquí), apostenper la "abstinència".

PERÒ ALESHORES , COM ACT U AR DAVANT EL CONSUM? VEIEM ALGUNS EXEMPLES

PRIMERS CONSUMS D’ ALCOHOL CURA,COMUNICACIÓ I CONTROL

El meu nom és Carlos, tinc 15 anys, un més que la meva germana, i sócbastant tímid encara que intento no semblar-ho. Començar a fer amics no vaser fàcil per a mi, però va ser molt important: quan estic amb ells em sentoacompanyat i fort, i m'oblido de les coses que em fan ràbia o tristesa, oalmenys les relativitzo una mica i ja no semblen tan greus. Ells també esvesteixen d'ample i els agrada la música llatina com a mi; de tant en tantjuguem a bàsquet, quan podem colar-nos en algun camp, o ens ajuntem alparc i sortim a fer un volt pel barri. Ens agraden les festes, més que res lesque organitzem a casa nostra, encara que no sempre els nostres pares hosàpiguen. En elles ens sentim més còmodes, amb la gent i la música que ensagrada; ens sentim amb més llibertat, podem ballar, xerrar, lligar, beure ofumar sense que ningú ens digui res.

La primera vegada que vaig anar a una festa em vaig sentir molt cohibit. Undels meus amics ho va notar i em va oferir una cervesa que vaig acceptar:era la primera vegada que bevia alcohol. Em vaig sentir més relaxat i animat,i vaig decidir provar alguna cosa més forta per sentir-me encara millor, aixíque vaig beure vodka amb taronja. Al principi va assortir l'efecte esperat:ballava, feia acudits, i fins vaig poder conversar amb una noia quem'agradava molt. Però poc després vaig començar a sentir-me marejat, nosabia molt bé el que deia, i amb prou feines m'adonava que alguns es reiendel meu ball tan descoordinat. Vaig beure una mica més i va augmentar elmareig, sentia l'estómac regirat i ganes de vomitar ... i aquí va ser quan elmeu millor amic em va veure i em va dir que havíem de marxar, i em vaacompanyar a casa perquè era molt perillós que fos sol en aquest estat; podiatenir un accident, em podien robar o agredir, em podia perdre ...

La meva mare va ser la primera que em va escoltar arribar a casa. Estavapreocupada perquè s'havia fet tard i temia que m'hagués passat alguna cosa.Potser exagerava (no se sentia en "terreny conegut" o segur), però "el carrer"no li donava molta confiança: li havien parlat de baralles entre grups de noisque de vegades eren bastant violentes, de consums d'alcohol i drogues alcarrer, a festes... Per això sempre tractava de parlar amb la meva germana iamb mi; saber on anàvem, amb qui, i ens posava un horari de tornada.

Jo havia avisat que estaria a casa d'uns amics, però em va passar l'hora. Quanvaig arribar i em va veure així tan malament, em va preguntar què haviabegut i si havia consumit alguna cosa més. Jo amb prou feines podia parlar,així que me’n vaig anar directe al dormitori. La meva mare em vaacompanyar i mentre m'ajudava a canviar-me, em va dir que l'endemàparlaríem.

I així va ser. Vam parlar els tres, el meu pare ja sabia de l'assumpte. Jo elsvaig explicar més o menys el que havia passat, ja que tenia força confiançaamb ells. La mare em va dir que beure era arriscat, especialment a la mevaedat, i el pare em va explicar alguna experiència que ell mateix havia tingut,i que era important moderar-se perquè beure fos agradable, perquè en cascontrari, el meus amics i jo només ho passaríem malament. A més, haviaincomplert els horaris per arribar a casa, sense avisar per telèfon. Així quevan decidir castigar-me retirant per una setmana l'ordinador i sense deixar-me sortir el cap de setmana. Per un temps vaig estar més "controlat", avisantcada vegada que sortia a on anava, amb qui i altres coses, fins que esrestablís la confiança dels meus pares en mi.

CONSUM D’ALCOHOL, CÀNNABIS I ESTUDIS CONFIANÇA, COMUNICACIÓ I LLEIALTAT FAMILIARSóc l’Ana, la germana d’en Carlos, em considero una adolescent bastantdesinhibida i desperta, i tinc facilitat per fer amics i amigues, per això en tincuns quants, de diferents orígens, però la majoria són catalans i amb ells emsento una més. A casa escolto de vegades música llatina, però m'agrada mésl'electrònica i em vesteixo seguint aquest estil, com les meves amigues. Devegades en Carlos es burla de mi per alguns modismes que he agafat d'aquí,que xoquen amb la cultura d'allà, però no li faig gaire cas...

Encara que només ens portem un any de diferència, els meus pares li donenmolta més llibertat per sortir a ell que a mi... per què? Perquè sóc noia!Sempre m'ha semblat injust, i contra això em rebelava anant a festes a casad'amics sense que ningú ho sabés (en Carlos anava a un altre Institut, aixòajudava).

A les festes, bevia alcohol, però no molta quantitat, i en general noméscervesa. M'he marejat algunes vegades, però mai vaig arribar a entrompar-me. Un cop em van oferir fumar marihuana i vaig acceptar; tenia moltacuriositat, a part que el prohibit té un altre gustet... Vaig començar a fer-homés seguit, i alguna vegada vaig faltar a classe i després em vaig inventarexcuses que semblaven funcionar. Però les meves notes anaven de mal enpitjor, així que un dia van cridar als meus pares de l’institut: estava a punt derepetir el curs.

Per als meus pares això va ser un gran disgust. En general tractaven de parlaramb mi, però la veritat és que jo em tancava molt i quasi no explicava res;volia ser independent, fer la meva vida. Però quan això va succeir jo tambéem vaig sentir molt malament, i em vaig adonar que la meva família espreocupava, m’estimava i em cuidava, encara que a mi em semblés que erenuna mica pesats i injusts. S'esforçaven molt treballant i tractant d'estar ambnosaltres, i vaig pensar que el que no era just era el meu comportament, tanallunyat del que ells esperaven.

Així que vaig decidir començar a convidar a les meves amigues a casa entresetmana per xerrar i escoltar música, sortir a fer una volta o jugar al voleibol propd'allà, i d'aquesta manera deixar d'anar a les festes. Bé, alguna vegada més hi heanat, però ara tenint clar que no fumaria i de beure... molt poc. Així que si m'oferienalguna cosa, responia coses com "ara no, més tard"...

Cal dir també que una altra cosa que em va ajudar a prendre aquesta decisió,va ser que els meus pares parlessin amb el meu germà i amb mi sobredrogues i alcohol, arran del que havia passat amb ell. Jo ja tenia certainformació sobre els riscos dels consums i les cures necessaris a través del'escola, els mitjans, els amics i la meva pròpia experiència, però era diferentque ells mateixos ens parlessin; els sentia implicats, interessats i preocupatspel nostre benestar.

CONSUMS ABUSIUS D’ALCOHOL I CÀNNABIS LÍMITS, CONTROL, ACOMPANYAMENT, COMUNICACIÓ I SUPORT INSTITUCIONAL Sóc el Dani, amic d’en Carlos, tinc 16 anys, i encara que fa molt de temps quevaig emigrar, em sento encara molt llatí i així ho demostro en el meu estil, quetambé comparteixo amb en Carlos. Tinc un germà una mica més gran que jo i unagermana petita. Vivim des de fa anys només amb la mare, ja que els nostres pareses van divorciar fa temps per les discussions i el maltractament que patíem pelsconsums d'alcohol i drogues del meu pare.

La Luisa, la meva mare, és una dona molt lluitadora i ha tirat endavantmalgrat tantes dificultats. Parla directament amb nosaltres, sense embuts,especialment sobre l'alcohol i la marihuana, ja que sap que el meu germà i joconsumim. A vegades ens parla de broma, i ens diu que se'ns cauran les dentsde fumar; ens pregunta per què fumem, què és el que ens agrada. Però tambéens parla seriosament sobre els riscos i les conseqüències negatives, quealgunes ja coneixem. Intenta "controlar-nos" i ens truca per saber on som,què estem fent i per dir-nos que tornem d'hora a casa. Jo sé que no ho posemfàcil. Fa poc va saber que el meu germà es va emborratxar en el bar que vasempre i després va tenir una actitud molt agressiva amb la seva xicota. Lameva mare, en aquests casos, quan abusem dels consums, pren mesuresdràstiques. Així que va ser dura amb ell, li va retreure el seu comportament, iel poc respecte i consideració que estava tenint amb la seva família; i fins itot li va donar una bufetada.

Jo vaig començar fumant marihuana amb els meus amics; sempre enstrobàvem al parc i en general rèiem molt i ens ho passàvem bé, excepte enocasions, quan hi havia baralles amb altres grups del barri que podienarribar a ser molt violentes. Aquí no podíem estar "encantats", eraperillós. Jo passava moltes hores amb ells perquè a casa em sentia bastantsol i avorrit: el meu germà feia la seva vida, la meva germana era moltpetita i la meva mare treballava moltes hores. Pels pocs anys que tinc crecque he viscut unes quantes experiències dures i molts canvis que no hanestat fàcils de pair. Fumar i de vegades beure em feien sentir millor,almenys una estona, i m'oblidava de tantes coses que tenia en el meu cap ien el meu cor.

El meu germà més d'una vegada em va cridar l'atenció i em va dir que norepetís la seva història o la del pare. La mare ja no sabia què fer, semblava queres funcionava, així que va demanar ajuda en un centre del barri i unatreballadora social la va posar en contacte amb un esplai on podia anar i aixícanviar l'entorn i les amistats. Durant un temps va funcionar, però després totva tornar al d'abans. En un moment fumava gairebé cada dia, i en una ocasióvaig consumir més del comú i vaig tenir una sobredosi, una "blanca". Com vapoder, un amic que estava amb mi va trucar a una ambulància i en un momenteren allà. Va ser terrible. La meva mare, molt preocupada, em va acompanyara l'hospital on vaig estar internat uns dies fins desintoxicar-me. Després emvan fer seguiment mèdic i psicològic. Sentia pànic per tot el que m'haviapassat. La meva família i jo vam patir molt, però al final em vaig recuperar i jano vaig tornar a fumar, havia trobat un límit que no hauria desitjat mai .

DESCRIPCIÓDE CONSUMS I DADES D’ INTERÈS

ALGUNES IDEES SOBRE EL SEU CONSUM Els consums més habituals dels joves immigrants són similars als de la població

autòctona, és a dir, són l'alcohol, el tabac, la marihuana i l'haixix, i la cocaïna (PlaNacional de Drogues, 2006).

D'això es deriva que el tipus de consum estigui estretament relacionat amb elcontext d'arribada de la immigració, i posa de manifest com en diferents llocs hiha diferents tipus de consum: el que és comú i habitual en un lloc pot no ser-hoen un altre.

El consum està també fortament vinculat amb l'accessibilitat dels mateixos, és adir que les substàncies més habituals són les que estan més a l'abast, per preu idisponibilitat.

A continuació presentem informació bàsica sobre l'alcohol i el cànnabis,substàncies que van aparèixer amb més freqüència entre els adolescents amb elsquals es va treballar en l'estudi de Grup Igia - PNSD.

Si es vol aprofundir en el coneixement d'aquestes o altres substàncies, recomanemconsultar les guies referenciades a la bibliografia.

ALCOHOL

QUÈ ÉS?Les begudes alcohòliques contenen etanol o alcohol etílic en percentatgesvariables, indicats a l'ampolla com graduació alcohòlica. Les begudesfermentades (vi, cervesa, sidra) tenen entre 4 º i 15 º; les destil·lades (vodka,rom, whisky, ginebra, conyac) entre 40 º i 50 º.

Al contrari del que sembla, l'alcohol és un depressor del sistema nervióscentral, i com a tal, afecta les aptituds mentals i psicomotrius.

QUINS EFECTES PRODUEIX?

El fetge s'encarrega de transformar l'alcohol per a la posterior eliminació; ho fa a ritme lent, trigant diverses hores. La seva presència continuada i el consum repetit és responsable de la majoria de les lesions que produeix al nostre cos.

Depenent de les quantitats ingerides i les característiques de cada persona, elsefectes que pot provocar el seu consum són: a) desinhibició, eufòria, relaxació, augment de la sociabilitat; b) reducció de la capacitat autocrítica, alteracions de la parla i el comportament, afectació psicomotriu; c) intoxicació etílica que pot conduir al coma i la mort.

QUINS RISCOS TÉ ?

El consum excessiu d'alcohol pot provocar greus trastorns de salut física ipsíquica, així com importants problemes socials. El risc de patir aqueststrastorns al llarg de la vida és més gran quan aquest consum s'inicia enl'adolescència. És una droga de gran capacitat per generar addicció, el consum té unatolerància social elevada i està molt estès en totes les edats. És la droga mésconsumida a Espanya i la que més problemes ocasiona juntament amb eltabac. A curt termini (efectes aguts), un consum excessiu comporta riscosd'intoxicació etílica, coma i mort. A més afavoreix conductes de risc per ladesinhibició i sensació de seguretat que produeix (accidents de trànsit ilaborals, pràctiques sexuals de risc, etc.).

A llarg termini (efectes crònics) pot provocar problemes de salut, conflictesfamiliars i socials. Alguns trastorns psíquics i socials són: alteracions delson, agressivitat, depressió, disfuncions sexuals, deteriorament cognitiu,demència, etc. Algunes malalties són: cirrosi hepàtica, gastritis, úlceragastroduodenal, cardiopaties, encefalopaties. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que no hi ha una quantitat"segura" per sota de la qual no hi ha riscos, per això "com menys alcohol,millor".

SITUACIONS D’ESPECIAL RISC Adolescència: l'organisme està encara madurant i és especialmentvulnerable.

Pes i sexe: atès que els efectes s'agreugen en persones amb menor massamuscular (major concentració en sang), les dones solen ser més susceptiblesa problemes amb l'alcohol o possibles danys.

Quantitat i rapidesa de la ingesta: com més gran i més ràpida sigui méspossibilitats d'intoxicació

Combinació amb begudes carbòniques (tònica, coles, etc.): Acceleral'absorció de l'alcohol i per tant la intoxicació.

La ingesta de menjars (especialment greixos), alenteix la intoxicació, però nol'evita ni redueix els danys.

Embaràs i lactància: suposa greu risc per al fetus, ja que travessa la barreraplacentària que el protegeix.

Combinació amb medicaments o drogues psicoactives per l'efectepotenciador de la toxicitat.

Conducció de vehicles o maneig de maquinària.

Mentre es treballa o estudia

QUINA ÉS LA SEVA SITUACIÓ LEGAL?A CATALUNYA la llei diu:Per tal de prevenir problemes socials i de salut, especialment en poblacióvulnerable com nens i joves, es prenen mesures que limiten el seu accés. ACatalunya, la Llei 20/1985 (LCAT 1985, 2218) (modif. 2002) de la de Prevenciói Assistència en Matèria de Substàncies indica que:

«1. Ni als establiments de venda i consum de begudes alcohòliques, ni en altres llocs públics està permès vendre ni subministrar cap mena de beguda alcohòlica als menors de divuit anys.

A ANDALUSIA la llei diu:Per tal de prevenir problemes socials i de salut, especialment en població vulnerable com nens i joves, es prenen mesures que limiten el seu accés. Així, a Andalusia, segons la Llei 4/1997 (LAN 1997 \ 274), modificada el 2003, es prohibeix:

"La venda o subministrament a menors de 18 anys, així com permetre'ls el consum dins dels establiments. Queda exclosa d'aquesta prohibició la vendao subministrament a majors de 16 anys que acreditin l'ús professional del producte ".

En ambdós casos:

A més es prenen diferents mesures de control de la promoció (publicitat, perexemple) o subministrament (no permet la seva venda en centres educatius,esportius, via pública, etc., Limitant l'accés a espais on es subministriespecialment menors de 16 anys). El seu incompliment suposa sancions greuso molt greus, i en casos com conduir sota els seus efectes (o altres drogues), osubministrar a menors de 18 anys, disminuïts psíquics o persones entractament, pot suposar penes de presó.

CÀNNABIS

QUÈ ÉS?S'extreu de la planta cànnabis sativa, els seus efectes psicotròpics es deuen alprincipi actiu del THC (tetrahidrocannabinol), que varia en les sevesproporcions segons es tracti de marihuana (6% - 14%), haixix (15% - 30%) ,o oli d'haixix (50% o més).

És un depressor del sistema nerviós que de vegades es comporta com aestimulant, intensificant o modificant la manera de percebre la realitat.

QUINS EFECTES PRODUEIX ?Si es fuma, els efectes s'experimenten més ràpidament i durant menys tempsque si es consumeix per via oral. En ser molt soluble en greixos, tendeix adipositar-se en els teixits grassos del cos, des d'on s'elimina lentament (en unasetmana el 50% aproximadament).

Depenent de la quantitat de THC, de les característiques i expectatives delsubjecte, i de l'ambient, els efectes varien: a) sensació de benestar, tendència aveure la part còmica de les coses i alteracions en la percepció; fam; b)somnolència, passivitat i indiferència per l'entorn; c) ansietat i ideacióparanoide ("se’n riuen de mi").

També provoca sequedat de boca, augment del ritme cardíac i la pressióarterial, enrogiment dels ulls, dificultats en la coordinació, la concentració i lamemòria.

QUINS RISCOS TÉ ?El consum de cànnabis en l'adolescència pot dificultar els processos dedesenvolupament i maduració física, intel·lectual i afectiva. Pot produir alteracionsde memòria, concentració i aprenentatge que poden derivar en fracàs escolar icondicionar les possibilitats de futur.

El seu consum repetit genera ràpidament tolerància (es necessita consumir-ne mésper aconseguir els mateixos efectes), essent el risc de generar dependència menorque en el cas d'algunes altres substàncies.

Pot provocar problemes respiratoris (pels derivats del cànnabis o el tabacquan es barreja) que s'agreugen per l'aspiració profunda, retenció del fum,absència de filtre, o les adulteracions (haixix), els fongs o bacteris que podentenir.

El consum habitual o molt intens pot produir trastorns psiquiàtrics ointensificar els símptomes dels que ja pateixen alguna malaltia. Augmenta amés les possibilitats de patir depressió i ansietat. Com més aviat es començaa consumir, més gran és el risc.

Existeix evidència del seu potencial terapèutic enfront de les nàusees, vòmitso pèrdua de gana en tractaments contra el càncer o la sida, i en el tractamentdel dolor en l'esclerosi múltiple, el que no significa que sigui innocu.

SITUACIONS D’ESPECIAL RISCAdolescència: provoca canvis durant aquest període de maduració cerebral.

Embaràs i lactància: pot perjudicar el desenvolupament del fetus, baix pes ennéixer o alteració de funcions mentals.

Risc d'accident per conduir sota efectes que alteren la coordinació motora i lapercepció. S'agreuja si es combina amb alcohol o altres drogues que potenciïnels seus efectes.

Estudi i aprenentatge: dificulta l'aprenentatge i tasques que requereixenconcentració.

Malalties: els qui hagin tingut o tinguin problemes psiquiàtrics, respiratoris,cardiovasculars o al·lèrgics són especialment vulnerables a les conseqüènciesnegatives del consum de cànnabis.QUINA ÉS L A S E VA SITUACIÓ LEGAL?

El consum de cànnabis "en llocs, vies, establiments o transports públics, aixícom la tinença il·lícita, encara que no estigués destinat al tràfic", escontempla en la Llei orgànica 1/1992 sobre Protecció de la SeguretatCiutadana com a "infracció greu ", pel que pot ser sancionat amb multes.Això no s’aplica a persones en tractament.

No es considera delicte la tinença destinada a l'autoconsum (menys de 50grs. d'haixix o 120 grs. de marihuana aprox.) però sí la seva comercialitzacióo conductes relacionades amb la seguretat viària que pot suposar penes depresó.

RISCOS I ASPEC T ES LEGALS: LA LEGALITAT DES D EL PUN T DE VIS T A DEL DRET A LA SALUT I ACCÉS P ER PERSONES IMMIGRA D ES

Els processos migratoris suposen grans canvis en les famílies, i els joves amés de passar pel període de l'adolescència han d'assumir tots els "costos" dela migració. La situació socioeconòmica i jurídica irregular o precària delspares sol afavorir situacions de risc social o exclusió dels fills.

Els joves immigrants residents a Espanya "hereten" la condició de regularitato irregularitat dels seus pares. Si els pares es troben en una situació regular ihan reagrupat els seus fills, tindran el mateix estatus legal que els seus pares.No obstant això, si aquesta no és la situació, ja sigui perquè els pares estroben en una situació irregular o bé perquè han utilitzat vies informals perl'arribada dels seus fills, aquests nens i joves poden patir algun tipus dedesemparament jurídic, amb la consegüent limitació per demanar i rebreajudes. A més, un cop superada la majoria d'edat, els fills no tenen garantit elreconeixement jurídic.En aquest sentit, es poden presentar situacions en què els joves no estiguinempadronats ni tinguin DNI i aquesta situació suposa obstacles per al'obtenció de la targeta sanitària i l'accés a la salut, el que implica menysoportunitats per al futur d'aquests joves.

Per altra banda, l'ús partidista de la immigració ha provocat que algunsajuntaments de Catalunya dificultin excessivament l’empadronament apersones indocumentades, limitant el dret a l'assistència sanitària pública,accés als serveis bàsics d'atenció social primària, als serveis de centresoberts per a infants i adolescents i a rebre ajudes d'urgència social.

La dificultat en l'accés per part dels joves immigrants a un altre tipus derecursos d'oci, temps lliure i esport, fa que aquests joves tinguin menysalternatives informals però regulades i per tant més segures.

La Constitució Espanyola reconeix el dret a la salut, i en la Llei orgànica4/2000, (modificada per Llei 8/2000), sobre drets i llibertats dels estrangers aEspanya i la seva integració social, reconeix que: «Els estrangers que estrobin a Espanya inscrits en el padró del municipi en què resideixinhabitualment, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicionsque els espanyols ».

No obstant això el Reial decret llei 16/2012, de 20 d'abril, en relació a l'accéssanitari de les persones migrants en situació no regulada, estableix barreresen l'accés efectiu de la població migrant major de 18 anys (els menors no esveuen afectats), que només tindrà dret a l'atenció d'urgència.

Comunitats com Andalusia o Catalunya es neguen a fer complir el decret jaque envaeix les competències autonòmiques. A més, un nombrós grup demetges s'acull a l'objecció de consciència per seguir atenent pacientsimmigrants irregulars, registrant-se en la Societat Espanyola de Medicina deFamília i Comunitària (SEMFYC).http://yosisanidaduniversal.net/portada.php

MATERIALSI GUIES DIDÀCTIQUES SOBRE DROGUES

RECURSOS PÚBLICS Plan Nacional sobre Drogas www.pnsd.msc.esPàgina dedicada a la reducció de la demanda a través de la promoció de la sa-salut, les estratègies de prevenció del consum i problemes associats, així com ladisminució de riscos i reducció de danys i l'assistència i inserció socials.

Instituto para el Estudio de las Adiccioneswww.lasdrogas.infoInformació, prevenció i documentació sobre les drogodependències i les addiccions. Per a professionals, pares / mares, joves, educadors.

‘El alcohol y tú, ¿limitas o te limita?’www.elalcoholytu.orgAssessoria en consum d'alcohol adreçada a pares i públic en general.

ANDALUSIAServicio Andaluz de SaludInformació general i accés a centres de salut a Andalusia http://www.juntadeAndalucía.es/servicioandaluzdesalud/principal/default.asp

Comisionado Para Las DrogasConsejería de Asuntos SocialesC/ Héroes de Toledo, 14. Edificio Junta de Andalucía. 41006 SevillaTel. 95 5048323 / 95 5048333 / Atención al público: 900 845 040

Centros Provinciales de DrogodependenciasLlistat complet amb totes les dades de contacte de les institucions públiquesandaluses. http://www.naxe.es/pdf/directorio/Andalucía.pdf

Servicio de Salud de Granada http://www.juntadeAndalucía.es/servicioandaluzdesalud/centros/Detalle. asp?IdCentro=23622

Centros de Salud Mental Málaga, Almería, Cádiz, Sevilla, Granada, Huelva y Jaén.h ttp :/ /w ww .j un ta de An da lu cí a. es /s er vi ci oand al uz de sa lu d/ ce nt ro s/R es ul ta do s. as p

Centro Provincial de Drogodependencias AlmeríaCalle La reina, 55. 04002 Almería. Tel. 950 281032 / Fax: 950 273442

Centro Regional De Rehabilitación Para Drogodependientes De LoperaC/ Saltillo, S/N. 23760, Arjona, Jaén. Tel. 953 122 476

Salud InmigrantesCatàleg destinat a facilitar la comunicació intercultural en l'àmbit de la salut online. http://www.saludinmigrantes.es/

http://www.pnsd.msc.es/http://www.saludinmigrantes.es/http://www.naxe.es/pdf/directorio/Andaluchttp://www.elalcoholytu.org/http://www.lasdrogas.info/

CATALUNYADepartament de Salut Generalitat de CatalunyaServei Català de la Salut – CatSalutInformació general i accés a centres de salut en Cataluña http://www20.gencat.cat/portal/site/salut

Generalitat de Catalunya – Canal Salut – DroguesCanal Drogues es un espai de referència, comunicació e intercanvi sobre el consum de drogues dirigit a la ciutadania i als professionals. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.ab8fdd1b26b3c4038674c210b0c0e1a0/?vgnextoid=92d562c050ef3310VgnVCM2000009b0c1e0 aRCRD&appInstanceName=default

Agència de Salut Pública de Barcelonahttp://www.aspb.es/

Consorci Sanitari de Barcelonahttp://www.csbcn.org/

Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (UMTSID) h tt p : // b a r c e l o n a p r o s i c s . w o r dp r e ss . c o m / m e d i c i n a -t r o p i c a l - i - s a l u t- i n t e r n a c i o - nal-drassanes/

Hospital Sant Joan de Déu. Programa de Salut Mental i ImmigracióTelèfon: 93 280 40 00 (Concertar cita prèvia dilluns de 16 a 20 hores) http://www.hsjdbcn.org/

Hospital Sant Pere Claver. (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial als Immigrants i Refugiats) SAPPIRTelèfon: 93 442 39 02 (Concertar cita prèvia los martes de 16 a 20 hores)http://www.fhspereclaver.org/webCAT/

Centres de Salut Mental d’ Adults i Infantils i Juvenils (CSMA y CSMIJ) En l’enllaç es pot accedir a les dades de tots ells per a tota Cataluña. http://w3.bcn.cat/sanitat/0,4022,250572327_250609111_2,00.html

RECURSOS PRIVATSANDALUSIAComunidad Terapéutica Cortijo De Buenos Aires Centro de Rehabilitaciónde drogodependientes18182 El Fargue (Granada) - Tel. 95 834 02 25

Comunidad Teurapéutica Proyecto Hombre GranadaC/ Algramesón, 30 18183 Huétor-Santillán (Granada). Tel. 95 854 54 62 http://www.proyectohombregranada.org/

Federación ENLACE.Treballa en l'àmbit de les drogodependències i l'exclusió social. Engloba més de 100Associacions i Federacions Provincials, amb presència a totes les províncies andaluses.Aquí s'accedeix a les dades de totes les entitats federades. http://www.f-enlace.org/index.php/federacion-enlace/entidades -federadas

Federación Española de Enfermos Alcohólicos y Familiares (ANDAR)C/ Jiménez Aranda, 6 – 41018 Sevilla

Asociación ADHOC Atenció a persones amb problemes d’ addiccionsPlaza de Santiago s/n 18800 Baza, GranadaTel. 958 860 908 | Móvil: 686 515 481 | Fax. 958 701 267 adicciones@asociacionadhoc.org http://www.asociacionadhoc.org/

APREX Asociación para la Prevención, intervención y educación socialAvda. de Andalucía. Granada. Tel. 635677107 http://www.cea-aprex.es/aprex.html

ATANI Guadix Prevenció de les Addicions i l’exclusió social.Atani-guadix@hotmail.comTel. 958 660 313http://atani-guadix.blogspot.com.es/

Asociación APAT Prevenció i educació socialC/Barrio de la paloma, s/n (Edificio de Asuntos Sociales; bajo). Almuñecar Gra- nada 18690. Tel. 958 632 108 / 958 632 108asociacionapat@hotmail.com

Médicos del Mundo AndalucíaSevilla: Tel. 954908288 sevilla@Médicosdelmundo.org Almería: Tel. 950252432Almería@Médicosdelmundo.orgMálaga: Tel. 952252377Málaga@Médicosdelmundo.org

mailto:asociacionapat@hotmail.comhttp://atani-guadix.blogspot.com.es/mailto:Atani-guadix@hotmail.comhttp://www.cea-aprex.es/aprex.htmlhttp://www.asociacionadhoc.org/mailto:adicciones@asociacionadhoc.orghttp://www.f-enlace.org/index.php/federacion-enlace/entidades-federadashttp://www.proyectohombregranada.org/http://w3.bcn.cat/sanitat/0%2C4022%2C250572327_250609111_2%2C00.htmlhttp://www.fhspereclaver.org/webCAT/http://www.hsjdbcn.org/http://barcelonaprosics.wordpress.com/medicina-tropical-i-salut-internacio-http://www.csbcn.org/http://www.aspb.es/http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.ab8fdd1b26b3c4http://www20.gencat.cat/portal/site/salut

Cruz Roja AndalucíaLa web dona accés a totes las seus provincials andaluseshttp://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=560,1&_dad=portal30&_schema=PORTAL30&P_CENT=13861C/ Laraña 10, 3ª planta. 41003 Sevilla. Tel. 954224407 / Fax. 954225190Andalucía@cruzroja.es

CATALUNYAPrograma de Prevenció del Consum de CànnabisDirigit a menors d’ entre 14 y 16 anys amb la finalitat de millorar els seus coneixements sobre els efectes del consum de cànnabis. www.xkpts.com

Línia VerdaÉs un servei d'informació, orientació i acollida permanent sobre l’alcoholisme i altresdrogodependències. www.liniaverda.orgPàgina d’informació sobre drogues per a famílies amb adolescents:http://parlem.aspb.cat

Associació Institut GENUShttp://www.genus.es/

Creu Roja Catalunyac/ Joan d’Àustria, 120-124, 08018 Barcelona. Tel. 93 300 65 65 informacio@creuroja.org / http://www.creuroja.org/AP/CM.aspx

FEDELATINANou de Sant Fransec 15 Barcelona, 08002. Tel: 93 192 41 14 http://www.fedelatina.org/

Fundació Babel Punt de TrobadaMare de Deu del Pilar 15, Principal 08003 Barcelona. Tel. 93955793 / 629577430

Fundació Viarany- Centro ConvivimC/ Cardenal Tedeschini, 72, baixos Barcelona. Tel.93 340 11 99

Red UMBRALRed solidària, sense àn im de l u c r e , que d o n a assistència en l’ àmbit psico-social i tractaments amb honoraris accessibles.http://www.umbral-red.org/

ABD Associació Benestar y DesenvolupamentC/ Quevedo, 2 baixos – 08012 Barcelona. Tel. 932 89 05 30 http://abd-ong.org/

Energy ControlC/ Llibertat, 27 08012 Barcelona. 93 1 137 900 http://energycontrol.org

Fundació Salut y Comunitat C/ Ali Bei, 25 – 08010 Barcelona http://www.fsyc.org/nuestro-trabajo/adicciones/

Sociedad Científica Española para el Estudio del Alcohol, el Alcoholismo y otras ToxicomaníasAvda. Hospital Militar, 180 08023 Barcelona. Tel/Fax: +34 93 210 38 54 http://www.socidrogalcohol.org/

SEMFYC Sociedad Española de Medicina de Familia y ComunitariaC/ Portaferrissa, 8, 1º 08002 Barcelonahttp://www.semfyc.es/

Promoció i Desenvolupament SocialC/ Provenza, 73 - bajo – 08029 Barcelona. Tel. 93 430 71 70 http://www.pdsweb.org

Médicos del Mundo Barcelona Legalitat 15, baixos. Tel. 93 289 27 15 http://www.Médicosdelmundo.org/

Salud y FamiliaVía Laietana 40 3º 2ª B- 08003. Tel: 932682453 http://www.saludyfamilia.es/

Asociación Cultural-Educativa y Social-Operativa de Mujeres Paquistaníes (ACESOP)C/Erasme Janer, 8 despacho 13 Tel. 93 317 15 45

Asociación de Trabajadores Marroquíes en Catalunya (ATIMCA) C/ Blasco de Garay, 26, local 1Tel. 93 329 74 73 / 93 324 95 22E-mail: atimebarcelona@atime.es

Associació ExilAv. República Argentina 6, 4º, 2ª 08023 Barcelona. Tel./Fax 93 238 57 60 http://www.centroexil.org/

http://www.centroexil.org/mailto:atimebarcelona@atime.eshttp://www.saludyfamilia.es/http://www.pdsweb.org/http://www.semfyc.es/http://www.socidrogalcohol.org/http://www.fsyc.org/nuestro-trabajo/adicciones/http://energycontrol.org/http://abd-ong.org/http://www.umbral-red.org/http://www.fedelatina.org/http://www.creuroja.org/AP/CM.aspxmailto:informacio@creuroja.orghttp://www.genus.es/http://parlem.aspb.cat/http://www.liniaverda.org/http://www.xkpts.com/mailto:a@cruzroja.eshttp://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=560%2C1&_dad=portal30&_

BIBLIOGRAFÍAAgència de Salut Pública (2010). Cannabis: parlem-ne a casa . Barcelona: Obra Social la Caixa.

Baldíz, M. & Rosales, M. I. (2005). Hablando con adolescentes. Madrid: BibliotecaNueva.

Balsalobre, A. & Martínez, M. (2008). Guía para inmigrantes en el ámbito sanita - rio. Prevención de drogodependencias. Consejería de Sanidad, Región de Murcia.

Grup Igia (2012). Les famílies migrants en front de les drogues i l’alcohol: de la auto-atenció a la atenció especialitzada. Barcelona: Plan Nacional Sobre Drogas.(De próxima publicación)

Junta de Castilla y León (2005). Guía sobre drogas para padres. Tabaco, alcohol, cánnabis.

Ministeri de Sanitat, Servicios Socials e Igualtat. Alcohol i Joves

http://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/legislacion/legislacionAutonomica.htm

Parlament de Catalunya, 1985: Llei 20/1985 Prevenció i assistència en matèriade substàncies que poden generar dependència

http://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/docs/autonomica/Ley20_1985_ CAT.pdf

Parlament d’Andalusia, 2003: Reforma de la Ley de Prevención y Asistencia en materia de Drogas 4/1997

http://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/docs/autonomica/Ley12_2003_ AND.pdf

Plan Nacional Sobre Drogas (2007). Guía sobre drogas. Barcelona.

Plan Nacional Sobre Drogas (2006). Datos sobre inmigración y consumos.

Plan Nacional Sobre Drogas (2003). Saber más para decidir mejor.

http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/dir.pdf

http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/dir.pdfhttp://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/docs/autonomica/Ley12_2003_http://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/docs/autonomica/Ley20_1985_http://www.msssi.gob.es/alcoholJovenes/legislacion/legislacionAutonomica.htm

Elaborat per:

grup igia

Finançat per:

Amb la col·laboració de: