> 4

La Generalitatpaga menys que les altresadministracionsLa negociació de les retribucions del personalde la Generalitat per a 2008

> 7

IntersindicalValenciana tornaa ser la forçamés votadaSTAPV entra per primeravegada, i amb força, enVaersa i RTVV

> 9

Administració de Justícia: l’únic acord possible?Un procés de mobilitzacionsque ha conduït a un acordfrustrant

> 12

Campanya contra la violènciaen el treballimpulsada perIntersindicalValenciana

> 13

Trenta anys defeminisme alPaís ValenciàIII Jornades del Moviment Feminista del País Valencià

Pren la paraula en laredacció de la nova llei

IntersindicalQuaderns de l’administració pública valenciana · núm. 37 · (8) · Època II · Novembre 2007

Allioli

> 5

2 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

El tren, ¿servicio público?

Vicent Valero

SIGNATURA CONVIDADA

Las trompetas mediáticas anun-cian la edición de un guía y un ser-vicio de apoyo a los cascaos queviajamos en tren, en 100 de las1500 estaciones y en ciertos tre-nes. Raudo acudo a la estaciónmás cercana a mi casa y meencuentro con que el operario queme atiende me dice que la esta-ción, la del Cabanyal, que entró enfuncionamiento en 1991 con unvestíbulo accesible, cuartos deaseo adaptados y ascensores quellegan a los dos andenes, ha sidodeclarada inaccesible porFomento.

Salgo con la idea de que nopuedo viajar más que entre 6 esta-ciones de la Comunidad

Valenciana, el resto como si noexistieran. Escribo a Atención alCliente de RENFE preguntando sipuedo viajar poniendo por mi cuen-ta dos negros mandingas y mecontestan que sin acogerme alconvenio puedo viajar cuando quie-ra. Eso sobre el papel, porquecuando delante tienes a un traba-jador ferroviario la cosa no es así,se ha firmado un convenio y notengo derecho más que a viajar enlas condiciones que se ofertan enla guía. Y si no que se lo digan a lamujer usuaria de silla de ruedasque con su hija quería ir desde laestación del Norte a Benicarló consu hija de 10 años. No le permitie-ron viajar porque en la estación dedestino no se ofertaba el serviciode ayuda. Podían haberle subido altren con las plataformas elevado-ras con que cuentan y aceptado

que ella, con su teléfono móvil,hubiera reunido los recursoshumanos para que a la llegada asu pueblo le estuvieran esperandopara apearle del tren. Pero no, tuvoque usar la tele-transportaciónpara llegar a su pueblo.

La infeliz pensaba que laConstitución y las leyes le ampara-ban, pero el Estado, personificadoen los operarios que tenían delan-te, le impedían subir alegando uninexistente convenio por el que sele privaba de su derecho a despla-zarse por el territorio español enun medio público de transporte.Otra infeliz que regresaba aValencia desde Málaga se meó ycagó encima en la estación deLinares porque un responsable dela estación se empeñó en que laplataforma era propiedad privada yno podía tocarla nadie.

El caso, tal como yo lo veo, esque los cascaos severos que que-remos viajar en tren somos rehe-nes de una lucha entre sindicatos yempresas ferroviarias. En estatesitura yo reclamo mi derecho adesplazarme por el territorionacional en un servicio públicocomo es el ferrocarril y no aceptoque ese derecho se me cambie poruna guía y un servicio de apoyorestringidísimo.

Por todo ello, creo un deberimpedir la vulneración de mis máselementales derechos civiles yemprender cualquier acción legalque esté en mi mano para deman-dar por discriminación tanto a laempresa como al empleado queme niegue el acceso al tren cuandoéste lo realice a costa y riesgo mío,solicitando del poder judicial elamparo que por daño moral mecorresponda.

Reclamo mi derecho adesplazarme por elterritorio nacional enun servicio públicocomo es el ferrocarril yno acepto que ese derecho se me cambiepor una guía y un servicio de apoyo restringidísimo

A veure, els papers!!

Ferran Sieres

A LA VORA DEL RIU MARE...

Centenars de persones varen ser condem-nades per la nostra administració a realit-zar un tour per diferents edificis oficials deValència, arran de les presses de posses-sió de subalterns i auxiliars de gestió.

Es perpetrà aquest desficaci els dies 18de setembre i 1 d’octubre. La gent, quesemblava contenta perquè, per fi, finalitza-va el seu llarg procés selectiu, es va pre-sentar on havien estat convocats perFunció pública. Allí la primera sorpresa vaser que, després de prendre possessió, elsremetien a les Direccions territorials ons’ubicava la seua nova plaça.

I ací comença el caos, per no dir el des-gavell. Depenent de la Direcció territorial ala que acudien els demanaven diferentscoses. N’hi havia que els demanaven altravegada els mateixos documents que ja hanpresentat 3.000 vegades davant l’adminis-tració, i n’hi havia que, tot aplicant el crite-ri legal i el sentit comú, no els en demana-ven cap.

Algú compren açò? Si és així, per favor,expliqueu-m’ho. A mi no em queda altrasortida que pensar que hi ha Conselleriesorganitzades i modernes, mentre que d’al-tres són caòtiques i maltractadores. Potserpensem que no es tan greu tornar a pre-sentar uns documents i recórrer València ala tardor, d’edifici en edifici. Però totsaquestos fets no són sinó un capítol mésdel maltractament a què esta administra-ció sotmet contínuament als seus emple-ats.

Davant d’aquestes actuacions no pucevitar de llançar unes preguntes a l’airesense cap esperança de que siguen con-testades: Per què l’administració demanatantes vegades els mateixos documents?Que ens diguen què fan amb tota aquestapaperassa? Qui és el responsable d’aquestmaltractament als treballadors?

Sembla mentida que la Generalitat,administració referent d’Espanya, segonsels seus dirigents, seguisca assolint vicisburocràtics del segle passat. I això quesempre que truques al 012 el tema del diaes l’internauta. On estan les noves tecnolo-gies?

Ho vaig dir ja en altre article però noestà de més exigir-ho una vegada més ací,ja que la llei de procediment els estableixcom a principis de l’actuació administrati-va. Per favor més Eficàcia i Eficiència.

Sembla mentida que laGeneralitat, administracióreferent d’Espanya, segonsels seus dirigents, seguiscaassolint vicis burocràtics delsegle passat

stapv.intersindical.orgi també

www.intersindical.org

Ens deixen fora, estem dins

Macu Gimeno Mengual

LA CINQUETA

Ai, ai, ai amb l'actitud dels companys d'al-tres sindicats. La nostra victòria electoralen algunes Juntes, a més de la pujada devots en altres –que ens ha deixat en segonlloc–, els ha fet molt de mal als anomenatssindicatos mayoritarios. Tant de mal quehan hagut d’arribar a estranys pactes entreells per tal que l’STAPV no poguera optar acap càrrec.

La cosa és que quan un partit polític oun sindicat guanya les eleccions, el normalés que puga triar quins càrrecs vol ocupar.Fins ara hi havia una mena d'acord verbalentre sindicats de forma tal que el mésvotat era el primer en triar. I en les ante-rios eleccions, per exemple, en la Junta deTerritorials de València ens quedarem ambla secretaria. I he de dir que la relació ambles persones ha estat molt bona i el nostretreball i dedicació plenament satisfactoris.

Ens hem fet escoltar en tots els àmbitsde la nostra àrea competencial i, fins i tot,hem arribat, quan ha calgut, al Síndic deGreuges, Grups Parlamentaris o Fiscalia.Així, si d'alguna cosa se'ns pot acusar és

d'haver dedicat moltes hores de treball,per la qual cosa, inevitablement, hi hahagut molt de tracte entre nosaltres.

Ara, després de les eleccions i la consti-tució de la nova Junta, on hem estat el sin-dicat més votat, hem assistit al desagrada-ble paper que han hagut de fer alguns pera repartirse els càrrecs i deixar-nos fora.Pot ser jo sóc més simple que una bleda,però no entenc que el sindicat amb menysvots s'haja quedat amb la presidència.Potser hauria d'entendre que estan en elseu dret de fer pactes, (tot i que neguemque en fan), per a repartir-se els càrrecsentre ells i excloure el sindicat que mésvots ha tret.

Però a nosaltres tant ens dóna. STAPVte unes formes d'actuar diferents i treba-llarà amb les mateixes ganes que en l'an-terior Junta. Perquè no ens cal cap càrrecper a fer-ho.

La nostra victòria electoralen algunes Juntes ha fetmolt de mal als anomenatssindicatos mayoritarios

La tasca principal de la legislaturaque va començar en maig passatserà, en paraules del conseller deJustícia i AdministracionsPúbliques, Fernando de Rosa, laconfecció, negociació i aprovaciód’una nova Llei de la Funció PúblicaValenciana. Tot i que aquesta pro-mesa ha estat reiteradament for-mulada i sistemàticament inclum-plida pels succesius governs del PPen la Generalitat, ara l’Estatut Bàsicdels Empleats Públics (EBEP) obli-ga a la confecció de lleis autonòmi-ques de Funció Pública adaptades aaquest Estatut. Per tant, semblaque, com diuen certs eslògans, arasí.El conseller ha declarat la seuavoluntat que la llei siga negociada iconsensuada amb els agentssocials. És un bon punt de partida,sens dubte, però ara cal que res-ponga a les expectatives que s’hangenerat. Caldrà veure si sap impri-mir la dinàmica adient per tal quela negociació siga real i les opinionsdel personal i de les organitzacionssindicals siguen realment ateses.S’anuncia des de diverses instàn-cies -el govern central, el de laGeneralitat, altres autonomies- queaquest nou text legal està cridat adurar almenys vint o trenta anys. Iper això ara cal que totes i tots elsempleats públics aporten el seupunt de vista per tal de visualitzar elque volen que siga l’Administracióvalenciana dels propers anys.

Cal que opineu perquè us escoltel’Administració, el Govern valencià iles Corts, és clar. Però també per-què us escolten les organitzacionssindicals que us representen. Nodeixeu que les vostres propostes,suggeriments i reflexions es que-den en el vostre fur intern. No dei-xeu que siguen els aparells sindi-cals i polítics els únics que mane-gen la negociació de la llei.STAPV vol començar per aportar aldebat les propostes que podeu lle-gir en l’article de la pàgina 5 d’a-questa revista. Podeu adherir-vos aelles, criticar-les o rebutjar-les. ElSindicat no té la pretensió de saber-ho tot, ni molt menys. Si tu ens aju-des, sabrem molt més.

Menys que ningú

El Goven Valencià ha anunciat queels pressupostos de 2008 inclouranun 10% d’augment en el Capítol I depersonal, però això només repre-sentarà per al personal la tradicio-nal pujada d’un 2%, un 1% demassa salarial per al complementespecífic en la paga extra i un 0,3%per al Pla de Pensions.Això suposa que l’augment de lesretribucions de les empleades iempleats valencians serà el mésbaix de totes les administracions.Francesc Camps diu que tot va béen la “tierra de las flores”. Tot,menys els salaris de les seuesempleades i empleats.

EDITORIAL

El futur de la funció pública,

en les teues mans

Per al segon Govern Valencià deFrancisco Camps com a president dela Generalitat, per propiciar l’”enxu-fisme” més descarat en seleccionarvía l’article 8 de l’ordre de borsespersonal interí per a llocs de coordi-nador de les secretaries autonòmi-ques sense tan sols intentar cobrir-les amb personal funcionari

Per a les companyes i els companysdel Servef, que van a treballar cada diaamb la inseguretat de no saber si seràhui quan els tocarà rebre una de lesmoltes agressions que es produeixenen les oficines Servef d’Ocupació,sense que la direcció posse tots elsmitjans per vetlar per la seguretat delseu personal.

OLI

ALL

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 3

ÈÈPPOOCCAA IIII -- NN..ºº 3377 ·· NNoovveemmbbrree 22000077 ·· SSIINNDDIICCAATT DDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS IITTRREEBBAALLLLAADDOORRSS DDEE LL’’AADDMMIINNIISS--TTRRAACCIIÓÓ PPÚÚBBLLIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA..IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAAPPVV--IIvv)) ·· DDIIRREECCTTOORR:: Joan Blanco· RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Antoni P. Alegre, AdelFrancés, Macu Gimeno, Pilar Santos,Juan Carlos Marín, Ferran Sieres.MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Amadeu Sanz ·AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ IIPPUUBBLLIICCIITTAATT:: Juan de Mena, 18, baix.46008 València. T. 963919147 · F.963924334 · allioli.stepv@intersindi-cal.org http://stapv.intersindical.org ·IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017· TTIIRRAATTGGEE:: 5.000 exemplars · IISSSSNN::1576-0197 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL:: V-1.454-1981 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONNCCEERR--TTAATT:: 46/075 IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAAPPVV--IIvv)) ·· AALLAACCAANNTT:: Glorieta P.Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · AALLCCOOII:: Oliver, 1, 5º.03802 · T. 966540602 · AALLZZIIRRAA:: Avgda.Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T.962400221 · BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça del’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283· EELLXX:: Maximilià Thous, 121-b. 03201· T. 966225616 · CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marquésde Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 ·GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VVAALLÈÈNNCCIIAA::Juan de Mena, 18. 46008 · T.963919155 · XXÀÀTTIIVVAA:: Portal del Lleó,8, 2ª. 46800 · T. 962283067

La modernor arriba al Servef

Toni Alegre

Fins fa relativament poc temps les nòmi-nes dels treballadors del Servef venienen un document obert que ocasionavacontínues protestes dels treballadors perla seua falta de confidencialitat.El nostre sindicat l'STAPV-iv conjuntamentamb la resta d'organitzacions sindicals quecomponen la Junta de Personal va aconse-guir que les nòmines s'emeteren en undocument tancat.Ara la Direcció del Servef, de manera uni-lateral, ha comunicat que a partir del prò-xim mes de Gener de 2.008 no s'emetranels rebuts de nòmina en paper imprés iúnicament podrà accedir cada treballadora la consulta dels seus rebuts a través dela "firma digital" personal.

Creiem i així ho hem denunciat a través dela Junta de Personal que la dita mesura noés correcta ja que no es té en compte elscompanys, principalment subalterns, queper raó del seu treball no disposen d'ordi-nador personal. Al mateix temps si el quepretén la Direcció del Servef és l'estalvi depaper tampoc s'aconsegueix ja que tots ,de forma immediata imprimiran en paperles seues nòmines. El Servef hauria d'es-tudiar altres formules d'estalvi de paper,principalment en l'àrea d'ocupació així comla utilització on es puga de paper reciclat.Tampoc estem d'acord amb la "obligatorie-tat" de tindre de traure tots la firma digitalquan la mateixa ha de ser utilitzada deforma voluntària.En conseqüència creiem que la mesura demodificació en la confecció de nòmines hade ser opcional i han de coexistir les nòmi-nes en paper imprés amb la fórmula deconsulta a través de la firma digital.

COSES DEL SERVEF

Fins fa relativament poctemps les nòmines dels treballadors del Servefvenien en un document obert que ocasionava contínues protestes dels treballadors per la seua falta de confidencialitat.

Pilar Santos del Àguila

DES D’ALACANT

Como es conocido por los trabajadoresde la Generalitat que tenemos la suerte ola desgracia, según se mire, de trabajaren la provincia de Alicante, brillan por suausencia los servicios que la DirecciónGeneral de Administración Autonómicadebería prestar.

Sin ánimo de extenderme, y por citarejemplos, me parece una auténticaburrada que a estas alturas y con la tec-nología de que se dispone, la DirecciónTerritorial no tenga competencia paraemitir un Certificado del Registro dePersonal. Y aún más grave me parece loque aconteció hace escasos días, y quepaso a relataros a continuación.

Una persona que había participado enunas oposiciones y había superado lafase de oposición, pero sin obtener plaza,solicitó a Administración Autonómica quele certificase el hecho de haber superadola prueba selectiva, habida cuenta queello supone un mérito para el acceso abolsa de trabajo de una Entidad Local.Bueno, la respuesta no se hizo esperar ytelefónicamente le informaron de que nopodían hacérsela llegar antes de un mes.Teniendo en cuenta que el plazo de quedisponía la persona para justificar esteextremo era de 15 días, ya podemos ima-ginar que no pudo acreditar dicho mérito.La cuestión se habría resuelto rápida-mente si la Generalitat, pionera y moder-nista donde las haya, recordara que exis-te la firma electrónica y dispusiera deuna Dirección Territorial deAdministración Autonómica “real” enesta capital.

La razón de mi queja no es otra queno creo que deba existir diferencia entreel personal que presta servicios enValencia y el que lo hace en Alicante y,probablemente, en Castellón. Hace bas-tante tiempo que los servicios de“Función Pública” que se prestaban deja-ron de hacerlo, convirtiéndose laDirección Territorial en un mero órganode remisión. Para eso, podrían indicarsimplemente que hay que dirigirse direc-tamente a Valencia y así ahorraríamospapel y árboles, además de personas,suministro eléctrico, etc.

Hace escasos días tuve la oportunidadde conocer al recién nombrado DirectorTerritorial, al que le expuse la necesidadde que se actuara, de que se abandonaraesa postura tan cómoda de ser un “sim-ple correo”. En este sentido, me informóde que estaba trabajando sobre el asun-to. Desde aquí le agradezco que en “lainmensidad de competencias” de esaDirección Territorial haya podido visuali-zar esta carencia y le insto a no cejar enel empeño hasta conseguirlo.

No debería existir diferenciaentre el personal que presta servicios en Valencia y el que lo hace en Alicante o Castellón

Falta conselleria en Alicante

4 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

La Generalitat paga menys que cap altra administració

PRESSUPOSTS 2008

El secretari autonòmic dePressupostos, José Manuel Vela,va anunciar durant la MesaGeneral de personal funcionari,estatutari i laboral, celebrada el17 d’octubre, que les retribucionsde les empleades i els empleatspúblics de la GeneralitatValenciana per a 2008 experi-mentaran el següent augment:� 2% amb caràcter general� 1% de la massa salarial per

al complement específic en lapaga extra (amb l’artifici compta-ble inclòs, que congela una bonapart dels específics mensuals)� 0,3% de la massa salarial

per al Pla de Pensions

UGT, CCOO i CSIF ja haviensignat en setembre un acord enla Mesa General de lesAdministracions Públiques quesona conegut: un 2% de pujadageneral, un 1% per al comple-ment específic en la paga extra iun 0,5% per al pla de pensions.Res nou sota el sol.

Però si això no era cap sorpre-sa, sí ho va ser constatar que denou la Generalitat no és capaç nid’igualar la minsa oferta del’Administració de l’Estat. Així queel personal docent no universita-ri, el personal sanitari, el perso-nal al servei de l’Administració deJustícia i el personal al servei de

l’Administració del Consell van aperdre poder adquisitiu una vega-da més.

Camps s’amaga darrere de

Zapatero

La resposta del secretari autonò-mic de Pressuposts va ser sor-prenent: va afirmar que laGeneralitat no podia aportar mésdiners, encara que vulguera, i liva tirar la culpa a ¡¡¡Zapatero!!!En efecte, es va atrevir a dir quesi la Generalitat no podia fer unesforç major per a pagar els seusempleats era perquè el finança-ment autonòmic no ha estatmodificat per culpa de la perfídia

del Govern de l’Estat. Intersindical Valenciana consi-

dera que les explicacions del’Administració són simples excu-ses. El sistema de finançamentautonòmic vigent és el que es vaestablir durant el Govern del PP aproposta de l’anterior Presidentde la Generalitat, EduardoZaplana. I durant el mandat d’a-quest, no solament no es vaincrementar el poder adquisitiudel personal al servei de laGeneralitat, sinó tot el contrari:va disminuir ostensiblement.

El nou conseller deJustícia i AdministracionsPúbliques ha estrenat elseu mandat amb elsmateixos vicis que elgovern anterior pel que fa a les retribucions de les seues empleades iempleats. ¿Serà que elconseller que mana deveres és el d’Economia iHisenda, i aquest no hacanviat?

Intersindical Valenciana va recla-mar en la Mesa General unamajor aportació de diners, tantper a la recuperació de poderadquisitiu com per a l’establi-ment de la carrera professional.

Entre les reivindicacions pre-sentades, cal destacar:� El 2% d’augment amb caràctergeneral, ja previst en el projectede Llei de Pressupostos Generalsde l’Estat per a 2008, com ésobvi.� La clàusula de revisió salarial,que compense la desviació del’IPC que eventualment es pro-duesca en finalitzar l’exercici2008 entre l’augment efectiu de2008 i l’IPC d’eixe exercici.� Incorporació progresiva delcomplement específic en lespagues extres amb el següentrepartiment: 2/3 del complement

específic mensual en juny i des-embre de 2008 i la totalitat delcomplement específic mensualen juny i desembre de 2009. Eixosimports indicats s’han de calcularpartint de l’import mensual decada complement específic en2006, augmentat en el percentat-ge de general aplicació, que en2007 i 2008 serà un 2% anual.� Un fons addicional d’un 1% pera recuperar part del poder adqui-sitiu perdut en els darrers anys,mitjançant el seu repartimentlineal i la incorporació al comple-ment específic.� Renegociació del fons addicio-nals per al Pla de Pensions de2006 i de 2007 (un 0,3% de lamassa salarial de cadascun delsdos anys), que no s'han executat,de forma que s'augmente l'im-port del complement específic de

tots i cadascun dels llocs de tre-ball de la Generalitat. Proposemun repartiment lineal.

Pel que fa a mesures retributi-ves de caràcter sectorial, Intersindical Valenciana considera que laGeneralitat ha de dotar en la Lleide Pressupostos de 2008 els fonsnecessaris per a la negociació enles meses sectorials correspo-nents dels següents assumptes:

Administració del Consell

� Modificació de la Llei de laFunció Pública Valenciana via Lleid'Acompanyament alsPressuposts de 2008, així com delDecret 99/1995, de Retribucions,per a incorporar nous conceptes,com el complement autonòmic decarrera professional, les guàrdieslocalitzades o complements per

habilitació de caixa fixa, i intro-duir els triennis d'igual import.� Fons addicional suficient per ala posada en marxa d'aquestsconceptes retributius.

Administració de Justícia

� Fons addicional suficient per ala posada en marxa del comple-ment específic i el complementautonòmic de carrera professional.

Personal Docent no universitari

� Fons addicional per a l'homo-logació retributiva amb altresterritoris de l'Estat, equivalent a300 euros mensuals per persona.

Sanitat

� Fons addicional per a que elpersonal interí cobre el comple-ment autonòmic de carrera i des-envolupament professional.

Les reivindicacions d’Intersindical Valenciana

Pacte de legislatura

Aprovada la constitució de les meses sectorials d’Ensenyament, Sanitat, Justícia i Administració

Allioli

La mesa general de negociacióha acordat constituir les mesessectorials d’Ensenyament,Sanitat, Justícia i Administraciódel Consell . Per contra,l'Administració no ha creat unamesa sectorial de les universitatspúbliques valencianes.Intersindical Valenciana

considera una reivindicacióhistòrica. Marginació sindical

Intersindical Valenciana valamentar la interpretaciórectrictiva que l'Estatut Bàsic del'Empleat Públic aplica a lacomposició de les mesessectorials i va proposar que totsels sindicats de la mesa general

tinguen presència en les reunionssectorials, i no sols els que vanobtindre el 10% en cada àmbit. Lapetició que va ser rebutjada, tantper l'Administració com per UGT iCCOO. Per a la Intersindical “ésabsurd que alguns sindicats de lamesa general no puguenparticipar en les negociacionssectorials, un fet que contradiu

l'esperit de la norma reguladorade la negociació col·lectiva”. Encanvi, UGT i CCOO participaran entotes les meses, al marge de laseua representació sindical. En lesúltimes eleccions, IntersindicalValenciana va ser la força que vacomptar amb la majoria de vots enel conjunt de les administracionsdependents de la Generalitat.

Intersindical Valenciana haviaproposat a la Conselleria deJustícia i AdministracionsPúbliques, prèviament a la reunióde la Mesa General, un pacte delegislatura que comprenguera,entre d'altres, el mantenimentdel poder adquisitiu durant totala legislatura, la reducció de latemporalitat mitjançant ofertespúbliques d’ocupació suficients,la millora de les condicions detreball, així com l’actualització deles indemnitzacions per raó deservei.

Intersindical Valenciana, en lalínia de defensa dels serveispúblics assumida congressual-ment, considera necessari l'habi-litació en les Lleis dePressupostos de la GeneralitatValenciana per a l’actual legisla-tura dels següents fons:� Modificació del Decret 24/1997,d'Indemnitzacions per raó delservei, per a introduir nous con-ceptes i actualitzar-ne elsimports. A aquesta reivindicacióés a lúnica que ha contestat pos-sitivament la conselleria

d’Economia i Hisenda, en anun-ciar la modificació del Decret 24abans de finalitzar enguany.� Fons addicionals per a la crea-ció de llocs de treball de plantillai la seua incorporació a les RLTsdels diferents sectors, per trans-formació dels llocs de treballsegüents:� Llocs d'empreses que presten

serveis a l'Administració de laGeneralitat com a assistènciestècniques i similars,

� Treballadores i treballadorsautònoms contractats per la

Generalitat per a prestaraquest tipus d'assistències oserveis de similar índole,

� Personal contractat en règimlaboral per acumulació de tas-ques i/o obra o servei determi-nat (en particular enl'Administració del Consell i enInstitucions Sanitàries).

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 5

ACCIÓ SINDICAL

La moda de cobrir llocs de treballper la via de l'article 8 de l'Ordrede Borses arriba a nivells esper-pèntics. Des que el presentGovern Valencià va prendre pos-sessió, una caterva de llocs hanestat convocats per aquesta via.

L'article 8 està previst per aseleccionar personal interí, peròno diu en cap lloc que no es pugapresentar un funcionari o funcio-nària de carrera. Sobretot sitenim en compte que els llocs noes convoquen primer per lliuredesignació ni s'ofereixen encomissió de serveis. STAPV usanima a presentar-vos totesi tots,

tant si sou interins com si soupersonal fix. Si es presenta moltagent, hauran d’acreditar que el ola candidata seleccionat té mésmèrit que la resta, cosa que potobrir la via dels tribunals i la fid’aquesta pràctica.

L’article 8 de l’Ordre de Borsesés el principal punt de controvèr-sia entre STAPV i els diferentsresponsables de la FuncióPública que hi hahgut en elsdarrers anys. El Sindicat s’haoposat sistemàticament a validaraquesta clàusula, conducta que,malauradament, no ha estat imi-tada per totes les altres organit-zacions sindicals.

Consisteix en què, quan no hihaja borsa, per haver-se esgotato no haver-se convocat, o bé

quan “les especials característi-ques del lloc” ho facen aconsella-ble, la conselleria corresponentpot seleccionar personal de forade les borses per a eixe lloc con-cret. Les convocatòries són públi-ques, però -exceptre en honrosesexcepcions- només s’anuncia enels taulers d’anuncis de les con-selleries, la qual cosa no és, huien dia, el mètode més efectiu pera asseguerar-se una pública con-currència. Més bé, al contrari, hoés per aassegurar que noméss’engteraran les persones queconvé que s’enteren.

Coordinador-assessor

Ara mateix hi ha una convocatòriaque es repeteix amb insistència.Es tracta dels anomenats “coor-

dinador/a assessor/a de secreta-ria autonòmica”. Són llocs fun-cionarials, de sector indistint (ésa dir, tant oberts a l’Adminis-tració General com a l’Adminis-tració Especial), i classificats nor-malment en nivells equivalents allocs de cap de servei (A/B 26E047) o de caps de secció (B/C 24E047), tot i que poden haveraltres classificacions.

¿Les seues funcions? Asses-sorar, emetre informes i col·labo-rar en la realització d'estudissobre les matèries que li enco-mane la Secretaria Autonòmica.Són llocs atractius ben classifi-cats, però sense les responsabili-tats d'un cap. Un xollo.

I tu, com vols que siga la funció pública?El personal públic ha de prendre la paraula en la redacció de la nova llei valenciana

Una legislatura amb molta faena

Règim jurídic únic

Classificació de tots els llocs detreball de la Generalitat com afuncionarials. Processos d'adap-tació del personal laboral a lanaturalesa funcionarial dels llocsde treball que ocupen.

Cossos i escales

Les administracions públiquesvalencianes s'organitzaran encossos i escales, regulades regla-mentàriament.

Segona activitat

Regulació del pas voluntari aexercir una segona activitat.Afectarà a aquelles persones ambcertes condicions de salut o decaerta edat d’algunes categorieslaborals.

Accés diferenciat

Accés a la Funció Pública mitjan-

çant convocatòries diferenciadesper a valorar separadament elsconeixements i l’experiència. Aixòpermetrà compatibilitzar l’accésdel personal “del carrer” i la con-solidació del personal interí.

Requisit lingüístic

Qui supere les proves selectivesacreditarà el seus coneixementsequivalents al grau mitjà deconeixements de valencià. El per-sonal del grup E no haurà d'acre-ditar més que el nivell elemental.

Ofertes Públiques d'Ocupació

Hauran de ser anuals i compren-dre tots els llocs sense reservalegal, tant els ocupats per interinscom les vacants no ocupades.

Personal discapacitat

Reserva de llocs per al personalamb discapacitat d’almenys el 5%

de les places de cada categorialaboral.

Concursos de trasllats

Hauran de convocar-se amb unafreqüència màxima de dos anys, ien tot cas sempre abans de laprimera pressa de possessiód'una nova promoció de funcionà-ries i funcionaris de carrera.

Lliure designació

Nova regulació de la lliure desig-nació: el nomenament significaràl'ocupació indefinida del lloc detreball obtingut, però la personaocupant mantindrà la reservalegal del lloc que ocupava perconcurs amb anterioritat.

Comissió de serveis

Les comissions de servei voluntà-ries es concediran mitjançantconcurs de mèrits amb convoca-

tòria pública. Reglamentàriaments'establirà el barem i les condi-cions que han de complir aques-tes convocatòries.

Millora d'ocupació

Posada en marxa de la millorad’ocupació per al personal fix dela Generalitat. Integració en lesborses del personal de millora.

Retribucions dels diferents grups

Limitació a la dispersió delsimports relatius de les retribu-cions.

Nous conceptes retributius

Complement extraordinari (novespagues extres en març i setem-bre); triennis amb igual import petots els grups i per a tot el perso-nal; complements retributius perespecial responsabilitat (guàrdies,habilitat de caixa fixa, etc.).

El nou conseller de Justícia iAdministracions Públiques,Fernando de Rosa, i el seu equiptenen molta feina en l'actual legis-latura. L'Administració del Consellde la Generalitat té diverses qües-tions candents pendents d'unadirecció política digna d'eixe nom.Entre elles, potser la més crida-nera siga l'aprovació per les CortsValencianes d'una nova llei de laFunció Pública (vegeu l'articled’aquesta pàgina), però aquestano serà l'única.

En aquest sentit s'ha manifes-tat el Secretariat Nacional delSTAPV en la reunió ordinària desetembre, que es va dedicar aanalitzar la situació del'Administració de la Generalitaten el nou curs polític.

Per al Sindicat, és evident quecal una nova llei de la FuncióPública que s'adapte al recentEstatut Bàsic de l'Empleat Públic(EBEP). Tanmateix, cal no oblidaruns altres assumptes que reque-reixen urgentment mesures con-cretes ja en el mateix 2008:

� Una ampla Oferta Pública per a2008, que permeta una ampliapromoció del personal fix i la con-solidació del personal temporal, � La proposta sindical conjuntade regulació del complement decarrera professional (vegeu pàgi-na 4), que hauria de posar-se enmarxa en 2008, sense esperarnecessàriament a que la nova lleiestiga aprovada,� La necessitat imperiosa demodificar la regulació sobre bor-ses. En especial dos aspectes: laclàusula de penalització per haver

treballat més d'un any, i el sistemapel qual una persona ingressa en laborsa.� La diferenciació absurda i sensetrellat entre caps de negociat i capsd'unitat, assumpte embolicat enuna absurda batalla legal en quèjutjes i tribunals no han quedatmassa ben parats.� La compensació de la responsa-bilitat dels habilitats i habilitadesde caixa fixa.� La posada en marxa de la millorad’ocupació.

ACCIÓ SINDICAL

Al ric article 8 (de l’Ordre de Borses)

El procés de redacció i d’aprovacióde la nova llei de la funció públicadurarà almenys un any. I això,sempre que es complesquen elsterminisque el pròpi conseller s’hamarcat.

Està previst que la discussió inegociació es faça per cadaassumpte separadament. Per això,STAPV va a promocionar l’arreple-gada d’idees, la confrontació dediferents models i la discussió deles millors solucions per a unamillor funció pública. Com? Abanda de les nostres publicacions,

el Sindicat vol arribar a cada cen-tre, a cada funcionària i funcionari,per tal que, en persona, a travésd’assemblees, dels correus elec-trònics o de fòrums d’internet.

Per què vol STAPV saber la vos-tra opinió? El Sindicat vol ser uninstrument per a que lavostra veutinga representació. També, i cal-

dria dir, especialmen, en aquestcas.

En aquest article us presentempropostes que STAPV ha el·labo-rat, per tal d’aportar bases per ala discusió.

Vosaltres teniu la paraula: queno us l’arrebaten.

Propostes de STAPV per a la Llei de la Funció Pública Valenciana

6 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

Intersindical

Els dies 8 i 9 de juny, en laUniversitat Jaume I de Castellóde la Plana, el Sindicat va cele-brar el seu X Congrés. Comassenyala el lema escollit, STEPVés “més fort i més nostre”, detota l’afiliació però també de totl’ensenyament, dels que encarano participen en la vida sindical ifins i tot dels que pertanyen aaltres organitzacions. El Sindicat,que ha fet 30 anys, va nàixer ambuna forta vocació unitària, plura-lista, participativa i democràtica. Iaixí s’ha mantingut. Després deles eleccions de 2006 és, encaramés, "el Sindicat del'Ensenyament". STEPV apostaper un model sindical unitari ambun alt grau de pluralisme i defuncionament democràtic i oncaben totes les persones que vul-guen defendre col·lectivament elsseus drets i el model d'escolapública i de serveis públics.Després de la confirmació com aforça majoritària en les últimeseleccions, STEPV celebra el seudesé congrés per a actualitzar elseixos de la seua política educativa

i el sindicalisme que practicaràen els pròxims quatre anys. Aracom el primer dia, les personesafiliades estan convidades a par-ticipar d’aquest projecte il·lusio-nant.

Congresos federal i confederal

El Consell Federal de laFederació STPV ha decidit laconvocatòria del congrés quese celebrarà el 2008. LaFederació està integrada pelssindicats d’Ensenyament(STEPV), AdministracionsPúbliques (STAPV) i Sanitat(STSPV).

Així mateix, IntersindicalValenciana ja prepara el IXCongrés de la Confederació deSTES i la convocatòria del IIICongrés de la IntersindicalValenciana, pel juny de 2008. Elcongrés de la Confederació deSTEs significa, en realitat, l’a-lumbrament de la novaConfederació Intersindical, queunirà als STEs i al SindicatoFerroviario i obrirà la nostraorganització a tots els àmbitsproductius

El 30é aniversari del STEPV coincideix amb la creació de la Confederació Intersindical

INTERSINDICAL

INTERSINDICAL

Ens has deixat com tu ets,amb discreció, en silenci,amb els teus.A la teua voragaudíem de la teua vitalitat,espontània, alegre, divertidai al mateix tempsserena, equilibrada, tranquil·la.Aquesta terra estranyaet va acollir,et varem acolliri vas vindre amb nosaltresa viure, a conviure,a treballar, a compartir,colze amb colze,il·lusions, projectes, utopies.Ara en formes part nostrai dels nostres recordsperquè ens has deixat per semprei per sempre et desitgemallà on vagesun bon viatge,allà on siguestrobes la pau.

Josep A. Bomboí

Ens han deixat una amiga i un amic

Cartell anunciador del X Congrés del Sindicat de Treballadores i Treballadors del’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Intersindical Valenciana)

Més lluny, heu d’anar més llunydels arbres caigutsque ara us empresonenI quan els haureu superattingueu ben presentno aturar-vos

Més lluny, sempre aneu més llunymés lluny de l’avuique ara us encadenaI quan sereu deslliuratssápigueu trobar els nous passos

Més luny, sempre molt més llunymés lluny del demà que ara ja s’acostaI quan sereu deslliuratstorneu a començar noves sendes

K. Kavafis

Oreto Isona (L’Alcúdia, 1954-2007)fou una lluitadora incansable iuna excel·lent companya.Fundadora de STAPV, va tindreuna intervenció memorable en elCongrés de Morella del STEPV,celebrat en 1995, on es va decidirl’obertura del Sindicat a nous sec-tors i va incorporar la denomina-ció “Intersindical Valenciana” a lasigla històrica, Sense aquellaintervenció, l’obertura del Sindicats’haguera retardat, amb tota pro-babilitat, més.

Luís Rodríguez (Madrid, 1964-Alacant 2007) va ser el primerfuncionari de Justícia d’Alacantque va creure en el projecte alter-natiu, obert i assembleari que sig-nificava STAPV i per això va esde-venir el primer delegat delSindicat en la Junta de Personald’Alacant.

El mes d’octubre van morirels nostres companys OretoIsona Lorente i LuisRodríguez Superviel. Desdel Sindicat que serà, ja persempre, el seu sindicat, elstindrem ben presents en elrecord i en la tasca diària.Adéu companys!

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 7

ELECCIONS SINDICALS

STAPV ha aconseguit quasi un 25%de la representació en el comitéd’empresa de València a les elec-cions celebrades a Valenciana de

Aprovechamientos Energéticos, SA

(Vaersa), empresa pública quedepén de la Conselleria de Medi

Ambient, Aigua, Urbanisme i

Habitatge. També ha obtingutrepresentació en el comité d’em-presa d’Alacant, si bé amb un per-centatge inferior.Els resultats de les eleccions hanestat els següents:

Les eleccions al grupRadiotelevisió Valenciana(Televisió Valenciana –Canal 9 iPunt 2- i Ràdio AutonomiaValenciana –Ràdio 9 i Sí Ràdio)són les més recents en què haparticipat el Sindicat, ja que se

celebraren el 26 d’octubre. Elsresultats són molt satisfactoris, jaque hem superat el 10%, la qualcosa ens ha permés convertir-nosen la tercera força sindical, tot iser la primera vegada que enspresentàvem en eixe àmbit.

Intersindical torna a ser la força més votada

STAPV entra, per primera vegada i amb molta força, en Vaersa i Radiotelevisió Valenciana

Teresa Soto Ortego

La vigilancia forestal,entre el maltrato de losgestores a trabajadoras ytrabajadores y la utilización electoral

Verano de 2003. Varios récordsseguidos de calor, noches "tropi-cales" por doquier, hasta losturistas las padecieron, nadiepudo descansar. Toda la genteque tuvo que trabajar aquel vera-no sudó la gota gorda. Entre ellos, los vigilantes foresta-les, la gente que se dedica a pre-venir los incendios en la montañay el campo. Personas que nadieve, porque su misión es precisa-mente asegurar "que no pasenada" y si no pasa nada, si no hayincendios, no son noticia y nadieles presta atención. Pero la tareaordinaria que realizamos los vigi-lantes forestales nunca es objetode tratamiento informativo porlos medios de comunicación.A finales de aquel verano, unincendio premeditado con noctur-nidad y alevosía en la sierra deChiva y Siete Aguas calcina milesde hectáreas de monte y revientatodas las estadísticas. Eso sí quees noticia. La Conselleria deMedio Ambiente, con el asesora-miento de ingenieros y técnicos

forestales, acuerda dotar unavigilancia disuasoria nocturna acargo de Unidades de Prevenciónde incendios forestales en esazona. Desde entonces no se havuelto a quemar una sola hectá-rea. Pero eso, claro está, no esnoticia. La atención informativase vuelca ahora en los costososplanes de reforestación artificialque se presentan.Invierno 2002/2003. Muy pocaslluvias y un invierno muy secodan paso a un verano muy tórri-do. La temporada deja una seriede incendios que calcinan partede la geografía valenciana, entreellos algunos de nuestros fla-mantes parques naturales. Unalástima, pero más allá del lamen-to hay que saber que aquelinvierno había muy poca gentetrabajando para evitar el sinies-tro. Las personas que trabajanpara evitar que estos hechos seproduzcan durante el verano noestaban entonces en el montesino a las puertas de las oficinasdel paro, haciendo cola para soli-citar el subsidio de desempleocon el que sobreviven en invierno,porque vivir debe ser otra cosa.Pero todo eso tampoco es noticia.

Mayo 2007. Tras varios años derelativo éxito en la prevenciónde incendios forestales en cuan-to al número de hectáreas que-madas y tras numerosas peti-ciones escritas primero a laConselleria de Medio Ambiente yluego a la de Territorio yVivienda -por cierto, sin obtenerrespuesta de sus titulares ni deningún directivo-, para consegirla profesionalización de los vigi-lantes forestales, el consellerEsteban González Pons declaraa los medios de comunicaciónque ante la evidencia del cambioclimático su Departamentoatenderá la vieja demanda deprofesionalizar el sector de vigi-lantes forestales. Parece quepor fin los vigilantes dePrevención trabajarán todo elaño y no como hasta ahoradurante tres, seis o nuevemeses. Se profesionaliza el sec-tor al tiempo que se ahorran losaltos costes que suponen lostrabajos de extinción el horren-do espectáculo de la naturalezadestruida por el fuego. Ahora síque salta la noticia porque, quécasualidad, estamos en vísperasde elecciones.

El Partido Popular lleva en suprograma electoral la prevenciónde incendios forestales, aunque aestas alturas, aún no existe con-firmación de que la medida anun-ciada, que los montes estén vigi-lados todo el año, vaya a serefectiva. No queremos pensarque el anuncio de González Ponsfuese otra promesa electoralincumplida. Ese anuncio aún sinmaterializar nos lo deben a lostrabajadores, pero también se lodeben al conjunto de la sociedad.Ante el nuevo invierno seco quese presenta, cabe esperar quesus consecuencias en materia dedevastación forestal no salganimpresas en los titulares de losmedios informativos, que "el focno et lleve el lloc" como rezabauna campaña publicitaria delConsell y que el PP cumpla suspromesas. Muchos seguimosconfiando que esta vez no hayamás noticias.

Teresa Soto Ortego es vigilanteforestal de Vaersa y delegada enel comité de empresa de Valènciapor el STAPV-IntersindicalValenciana.

Los vigilantes forestales no son noticia

OPINIÓ

Vaersa RTVV

RTVVALACANT VALÈNCIA

Amb aquest resultat, STAPV entra en la mesa negociadora de Vaersa,

en superar àmpliament el 10% de la representativitat total.

STAPV 1 5

UGT 7 9

CC OO 5 5

USO -- 2

STAPV 3

UGT 2

CC OO 7

CGT 2

USO 9

Intersindical

La majoria del personal al serveide la Generalitat ha confiat en unaconfederació sindical que fa de laparticipació, el pluralisme i el res-pecte a la voluntat dels treballa-dors i treballadores els seus prin-cipals referents. Acabats els pro-cessos electorals, s’han constituitdues meses generals, una amb elpersonal funcionari i estatutari iuna altra que incorpora al personallaboral.

Intersindical Valenciana (STEPV -Ensenyament, STAPV -AdministracióPública i Justícia, i STSPV -Sanitat),és la força sindical més votada en elconjunt de la Generalitat, amb 17.081vots. Per darrere es situen CCOO(14.651), UGT (11.551), CSI-CSIF

(8295) i CEMSATSE (5.907). El model electoral aplicat en els

serveis públics reconeix el dret al votde totes les persones que hi treballen

en ella, però cada vot no val el mateix.La representació en les meses ignoraels sufragis personals i només com-puta els delegats i delegades. Així es

distorsiona la representació directadels treballadors i treballadores.

La representació sindical derivadadels vots és del 29,8% per a laIntersindical Valenciana, del 25,5%per a CCOO, del 20% per a UGT, del14,4% per a la CSIF i del 10,3% per aCEMSATSE. Però la representacióefectiva derivada de la distribució dedelegats i delegades és diferent iCCOO i UGT tindran 3 representants,per dos de la Intersindical Valenciana.CSI-CSIF i CEMSATSE, amb moltmenys suport electoral també en tin-dran 2.

Intersindical Valenciana ha passatd’estar fora de la Mesa a ser la forçamés votada. El creixement especta-cular ha traduït els 6.270 vots de 1987en els 17.081 de 2007.

Resultats de les eleccions sindicals en el conjunt de la Generalitat

La justicia en España sigueempantanada de asuntos, funda-mentalmente en las grandesciudades. En 2006, los órganosjudiciales sobrepasaron, por pri-mera vez en su historia, labarrera de los ocho millones deasuntos (8.041.876) ingresadosen sus distintas jurisdicciones(es decir, registraron 413.000litigios más que en 2005 y dosmillones más que en 1995).Llueve sobre mojado, porque yaen 2005 se produjo un repuntede asuntos del 2,65% sobre2004.

Y al mismo tiempo que crecela litigiosidad, aumentan loscasos pendientes o en fase detramitación: el pasado año, 2006,se cerró con 2.297.617 casospendientes, 118.000 más que elaño anterior, según revela laestadística del Consejo delPoder Judicial. El ligero descen-so de asuntos pendientes en lostribunales conseguido por pri-mera vez en 2004 se quedó enuna anécdota en 2005 y más aúnen 2006. La litigiosidad penalmás alta la registran Madrid,Cataluña y las ciudades coste-ras, cuyos juzgados se desbor-dan en verano debido a laafluencia de turistas en esaépoca.

Las peores tasas de resolu-ciones de 2005 (la diferenciaentre asuntos ingresados yasuntos resueltos en un mismoaño) siguen teniéndolas en 2006los tribunales superiores deJusticia de las comunidadesautónomas de Canarias,Baleares, Madrid, Valencia y LaRioja, mientras que la mejorsituación la viven en Asturias,Galicia y País Vasco.

Jurisdicción penal

La jurisdicción penal ingresó en2006 unos 200.000 casos más(5.413.801) que en 2005. Unasunto penal que termine en elSupremo puede durar desde quese inicia entre tres y cinco años. La Sala de lo Penal de laAudiencia Nacional, que recibió3.200 casos en 2006, dejó estan-cados a fines de ese año 1.004.La del Supremo, aunque resolvióen 2006 más casos de los queingresó (4.082), dejó pendientes2.283 asuntos.

Para agilizar la justicia penal,en 2002 el Gobierno puso en

marcha los juicios rápidos. Elefecto de aquella iniciativa no esdel todo satisfactoria. "Los jui-cios rápidos no sólo no han baja-do la delincuencia sino que, almenos en Madrid, las grandescausas por delitos económicos yde siniestralidad laboral quedanaparcadas", señala el tenientefiscal de Madrid, Pedro Martínez.

Jurisdicción de lo contencioso-

administrativo

La jurisdicción contenciosa tam-bién acumula miles de asuntossin resolver. Los juzgados deMadrid, por ejemplo, están seña-lando juicios ahora para media-dos de 2009. Destaca el hechode que la mitad de ellos seanasuntos de extranjería.

Y si tras la sentencia hayrecursos ante el Tribunal

Superior, la demora se puedeprolongar otros dos años, a loque hay que sumar la espera enel Supremo. La Sala de loContencioso del Supremo, a laque en 2006 llegaron 12.600asuntos, resolvió 13.100 y dejópendientes para 2007 un total de17.525 demandas. En 2005, laduración media de un procesocontencioso-administrativo enEspaña era de 7,49 meses (muypor encima de los 5,94 del año2004).

Jurisdicción civil

La Sala Primera del Supremo esla más colapsada de España.Sus estadísticas suponen gran-des quebraderos de cabeza paralos usuarios que aguardan justi-cia y un placer para los que lasdemoras son un alivio. A finesdel año 2006 tenía 10.620 asun-tos. Cifra sobrecogedora si setiene en cuenta que ese añoregistró 3.647 asuntos y resolvió

6.021, de lo que se deduce quearrastra litigios de un año paraotro. Esta sala está tardandohasta cuatro años en resolvermuchos casos que le llegan.

Jurisdicción social

Los juzgados de lo social hanfuncionado dentro de paráme-tros normales durante años.Ahora tienen miles de asuntospendientes: en el año 2006ingresaron 276.000 asuntoslaborales, resolvieron 256.000 ydejaron pendientes 119.000.

Diferentes perspectivas

Enrique López, portavoz delConsejo del Poder Judicial, esta-blece un claro paralelismo entreel aumento global de casos pen-dientes y la decisión del TribunalSupremo de anular el reglamen-

to que regulaba el trabajo de losjueces y pagaba un plus (unos10.000 euros anuales) a los jue-ces que sobrepasaban el módulomedio de dedicación (a un120%). "Es necesario primar elmayor tiempo de trabajo de losjueces", insiste Enrique López.En España hay unos 4.200 juecesy magistrados.

El Supremo anuló el regla-mento que establecía los citadospluses por entender que lasresoluciones judiciales no debenmedirse sobre criterios cuantita-tivos. El Poder Judicial ha elabo-rado otro reglamento sobrededicación judicial en el que,según López, se valora "la cali-dad de las resoluciones y eltiempo de respuesta" a los asun-tos.

El Ministerio de Justicia noestá de acuerdo con el nuevoreglamento diseñado por elConsejo porque entiende quereduce la productividad de losjueces en un 30% respecto a lo

que había. Por ello, el PSOE hizouna enmienda a la reforma de laLey Orgánica del Poder Judicial.La enmienda propone que lasretribuciones variables de juecesy magistrados se vinculen a su"rendimiento individual acredita-do" y basado en el rendimientomedio de los últimos cinco años.

Evidentemente, se utilice unmétodo u otro, a los trabajado-res de la administración de justí-cia se les ha de reconocer tam-bién la sobrecarga de asuntostramitados respecto al módulomedio y es justo reclamar elplus correspondiente para cadauno de los funcionarios inte-grantes de la oficina judicial ensu correcta proporción. En cual-quier caso, este tipo de medidasson un parche a la solución realque pasa por un incrementonotable de órganos judicialesacorde al aumento de la pobla-ción y de la litigiosidad.

Extracto del informe publicado

por El Pais (20-2-07)

Los juzgados y tribunales empezaron el año con 2,3 millones de asuntos pendientes

8 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

El atasco judicial aumentó en 2006 con lacifra récord de ocho millones de casos

JUSTÍCIA

Al mismo tiempo quecrece la litigiosidad,aumentan los casospendientes o en fase detramitación: 2006 secerró con 2.297.617casos pendientes,118.000 más que 2005

El portavoz del PoderJudicial relaciona elaumento de casos pen-dientes con la anulacióndel reglamento quepagaba un plus a los jue-ces que sobrepasaban lamedia de dedicación

Cómo fue la negociación y cómo podía haber sido

Rafael Redondo Vera

En próximas fechas se deberáformalizar el preacuerdo alcanza-do entre la Conselleria deJusticia, Interior yAdministraciones Públicas, y lasorganizaciones sindicales CSI-CSIF, CCOO y UGT-PV, para des-pués publicarse en el DiarioOficial de la ComunitatValenciana, con lo que se iniciaráel periodo de vigencia del mismo.

Hasta hoy no hemos percibidolos beneficios del aún denomina-do, por los integrantes de esa

plataforma, como “uno de losmejores acuerdos del país”. Sinembargo, hemos observado queen otros territorios sí que estánviendo reconocidos derechos que,de entrada, fueron incluidos comoreclamaciones a negociar y pos-teriormente fueron olvidados alponer fin a las movilizaciones unavez firmado el preacuerdo.

Tras abanderar las movilizacio-nes reclamando la resolución deproblemas tan graves como sonla falta de medios personales,materiales, de ubicación, forma-

ción y reconocimiento de losJuzgados de Violencia contra laMujer; el desbordamiento de lacapacidad de los RegistrosCiviles; la aplicación integra delPlan Concilia; el reconocimientodel pago del 100% de las retribu-ciones del cuerpo superior en lassustituciones; las retribucionesde las salidas de los SCACS dealgunos partidos judiciales fuerade la jornada normal de trabajo,así como de las compensacioneshorarias, la negociación de unasretribuciones dignas por las pro-

longaciones de jornada, la nego-ciación de las mal llamadassuplencias entre funcionarios delmismo cuerpo, la regulación yestablecimiento de mecanismosjustos y claros de las concesionesde Comisiones de servicio o lasadscripciones provisionales.

Todas las reivindicaciones sequedaron abandonadas por losfirmantes del preacuerdo, llevan-do a la frustración y descontentoa los compañeros que creyeronque sus reclamaciones se veríanatendidas tras las movilizaciones.

Un acuerdo frustranteSTAPV excluido de las negociaciones por los sindicatos mayoritarios

Se nos ha acusado de malinten-cionados por hacer público el pre-acuerdo y denunciar, sobre todo,su cuarto punto, especialmentesu último párrafo, aquel por elcual los sindicatos se comprome-ten a no solicitar ningún otroincremento retributivo antes de2011. Los sindicatos firmantes sehan defendido de la inclusión deeste párrafo a última hora e

incluso lo han calificado comoimpuesto “a traición” por laConselleria, pero nosotros no lopodemos entender: puede ser queno hubiera luz suficiente o quizála resolución de la impresión deldocumento no fuera la adecuadapero, sea como fuere, creemosque la solución era sencilla.

No nos sirve la defensa de quela “dichosa cláusula” sólo se

refiere al C.A.T. (ComplementoAutonómico Transitorio), ni quedigan que aunque se firmara nose sienten vinculados; quizá a laadministración le ocurra lomismo. Si así fue entendido porlas organizaciones sindicales fir-mantes, deberían haberlo hechoconstar textualmente, porquerenunciar a solicitar ningún otroincremento retributivo por aque-

llos conceptos que sean compe-tencia de la Generalitat, nos pare-ce un disparate porque ¿a quiéndeberemos dirigirnos ahora parareclamar sobre todos aquellosconceptos que no fueron atendi-dos?

La Cláusula

Desde el STAPV-Iv, lamentamosla oportunidad perdida parahaber dado solución a muchosde los problemas que tiene laAdministración de Justicia ennuestra Comunidad y que sedeberán abordar por muchascláusulas de inactividad sindicalque se incluyan, puesto que sonproblemas que no pueden ni

deben demorarse por más tiem-po.

El acuerdo firmado deberíahaber sido mucho mas ambicio-so y haber abordado los proble-mas concretos del colectivo y delservicio público, intentando com-promisos de la administraciónpara todas las reivindicacionesplanteadas, para así acercarnos

a la situación que existe en otrosterritorios más receptivos a lasdemandas planteadas por lostrabajadores.

Los trabajadores de laAdministración de JusticiaValenciana, tienen ante sí unconflicto que no ha sido cerradosatisfactoriamente y, sobretodo,en cuya resolución no se han

visto implicados. Ni se les haconsultado su posición respectodel contenido del acuerdo, nipueden no sentirse vinculados asu cumplimiento.

Rafael Redondo Vera es

Delegado Sindical STAPV-Iv

Otra oportunidad perdida

TITOL APARTAT

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 9

JUSTÍCIA

Han pasado mas de seis meses

de la firma del preacuerdo que

puso fin a las movilizaciones ini-

ciadas por parte de todos los

compañeros y organizado por la

plataforma reivindicativa creada

un mes antes. A pesar de mos-

trar nuestro total acuerdo con los

puntos exigidos para su negocia-

ción, e incluso haber aportado en

reuniones anteriores demandas

asumidas por parte de las orga-

nizaciones sindicales presentes,

el STAPV-Iv fue excluido de las

negociaciones, aduciendo que

carecíamos de representatividad.

Los requerimientos a laAdministración para negociar unnuevo acuerdo se inician en abril,con el objetivo de alcanzar los nive-les retributitos del País Vasco,Cataluña, Navarra y otrasComunidades. STAPV se sumó alcalendario de acciones que progra-maba paros parciales y que habíade concluir con unas jornadas dehuelga, pese haber sido excluidode la plataforma.

El desarrollo de las movilizacio-nes no podía haber sido llevadocon más torpeza: primero, la con-vocatoria de concentraciones enlas capitales de provincia se la hizocoincidir con una fiesta local enAlicante (y eso que solo hay dos enel año). A una semana del primerdía de huelga completo, y horasantes del inicio de un paro parcial,este es desconvocado aludiendo aun preacuerdo firmado con laadministración. Así, no se llega aalcanzar nunca niveles de auténti-ca movilización.

Tras el anuncio de este prea-cuerdo, tardamos casi un mes enconocer su contenido a través deuna pagina web. La “sorpresa” que

nos tenían reservada era la dura-ción del propio acuerdo, hasta2011, y el compromiso de losmayoritarios a no solicitar ningúnotro incremento retributivo.

Si bien el inicio de las moviliza-ciones fue un tanto errático, conconcentraciones incluso ante laConselleria de Hacienda, nuncallegaron a intensificarse, a pesarde la masiva respuesta a las con-vocatorias efectuadas, y su finali-

zación fue decepcionante: no sealcanzó ninguna de las propuestasplanteadas, no se informó del con-tenido íntegro del preacuerdoalcanzado y, sobre todo, no se con-sultó a los trabajadores sobre laconveniencia o no de aceptar lapropuesta de la administración,con lo que su facultad de decisiónquedó conculcada.

Las trabajadoras y los trabaja-dores no podemos ser considera-dos marionetas que se ponen enmovimiento o se paran cuando sedejan de mover los hilos: tenemosderecho a decidir sobre lo que noscompromete, con la posibilidad deromper o no un posible acuerdo.

Los sindicatos ostentan la legíti-ma representación de los trabaja-dores obtenida en unas eleccionessindicales, pero ello no les eximede dejar de consultar decisionestan importantes como los compro-misos de tan larga duración, queobligan a contraprestaciones queimplican a todo un colectivo. Y másaún si no se han alcanzado lasdemandas que motivaron las movi-lizaciones. Estas mismas organiza-ciones han convocado referéndums

en otros territorios para aprobaracuerdos similares al nuestro.

Lo que impulsó la negociaciónde un nuevo acuerdo, con el ante-rior todavía en vigor, fue principal-mente acabar con las desigualda-des retributivas con el resto deterritorios transferidos, y eso, a díade hoy, no se ha conseguido. Hayque tener en cuenta que los mis-mos sindicatos firmantes de nues-tro acuerdo están actualmentereclamando, en otros territorioscantidades que alcanzan hasta los700 euros en la Comunidad deMadrid, y 400 euros para el territo-rio no transferido. De esta forma,en el año 2008 nos encontraremosde nuevo a la cola de todos losterritorios.

Merece un comentario aparte ladistribución semestral del cobro delas cantidades pactadas: si lo lógi-co hubiera sido su reparto unifor-me en cada uno de los periodos, seoptó por una distribución irregularhaciendo coincidir la mayor subidadel complemento con el primersemestre de 2009, un periodo elec-toral, casualmente.

10 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

El govern prepara un projecte dellei pel qual una part del fons dereserva de les pensions de laSeguretat Social es podrà invertiren borsa. la Intersindical, consi-derant que aquest fons està pre-vist per a assegurar el cobramentde les pensions pel conjunt delstreballadors i les treballadoresen cas de crisi, i que qualsevolvaivé econòmic es reflecteiximmediatament en la borsa,

demana a l’executiu espanyol queno promulgue una llei per la qualun organisme públic puga jugaramb uns diners tan importantsper a la societat.

És un deure prioritari de qual-sevol govern garantir l'estabilitati la millora del sistema de pen-sions, sobretot tenint en compteles previsions d'envelliment pro-gressiu de la població espanyola.Així, el risc que fins a un 30%

d'aquest fons puga destinar-se aaquestes operacions especulati-ves no queda reduït per la cir-cumstància que les empresesque es trien siguen “responsa-bles amb la societat i amb elmedi ambient”, ja que el mésgreu és el fet mateix que aquestcapital públic s'invertisca enaquesta mena de loteria finance-ra. La Intersindical creu que elGovern ha de parar aquest pro-

jecte en el qual, lamentablement,es troben implicats els sindicatsmés representatius, que hauriende propiciar un debat sobreaquestes qüestions entre el con-junt de treballadores i treballa-dors.

Exigim, doncs, que aquest pasno es materialitze. Perquè, encas que s'aprove, ¿com es podràgarantir que uns altres fonspúblics destinats a assegurar elsdrets més essencials de la pobla-ció no vagen també a eixamplarles dinàmiques de l'especulació il'enriquiment d'unes poques per-sones i empreses?

Intersindical exigeix al Govern que no especule

en borsa amb el fons de reserva de les pensions

SEGURETAT SOCIAL

Comunicado de Attac España

El Gobierno ha llegado a un

acuerdo con los agentes sociales

(sindicatos CCOO y UGT y patro-

nales CEOE, CEPYME) sobre el

texto de anteproyecto de Ley que

modificará la Ley Reguladora del

Fondo de Reserva de la

Seguridad Social. Según este

acuerdo, el Gobierno está estu-

diando la posibilidad de lanzar al

mercado y entregar parte del

dinero del Fondo de Reserva de

las pensiones a gestores priva-

dos para diversificar sus inver-

siones, con el fin de mejorar su

"rentabilidad”.

Attac España quiere expresar sudesacuerdo con el anteproyectode Ley y alertar a la opiniónpública sobre las consecuenciasprevisibles del mismo. Por ellomanifestamos:1. Que la determinación de inver-tir en operaciones de renta varia-ble (es decir, especulativas) hastael 30% del patrimonio total delFondo de reserva de Pensiones,es una decisión muy grave queconlleva un riesgo económicocierto para los intereses ciudada-nos y que consideramos comple-tamente inasumible.2. Por otro lado, Attac se mani-fiesta abiertamente en contra deque la administración de estacartera de inversiones públicasse quiera hacer externa y seponga en manos de gestoras pri-vadas, es decir de bancos y decompañías aseguradoras. Ellosignificaría un paso más haciauna privatización de hecho defondos públicos de los españolesy al reforzamiento de la granbanca, otorgándole una capaci-dad de maniobra, tanto económi-ca como política, de difícil con-trol, a pesar de las medidas cau-telares que se quieren proponer.

Hemos visto recientemente queestas medidas siempre son difíci-les de aplicar cuando se trata dedefender los intereses ciudada-nos.3. Esta nueva cesión al sectorprivado de parcelas de la admi-nistración pública significaríaigualmente que esos fondospúblicos van a servir para lucrara los gestores de las futurascomisiones derivadas del manejode los dineros del Fondo y quevan a suponer centenares demillones de euros anuales parasociedades, asesores y comisio-nistas beneficiarios de esta con-cesión.

En definitiva, son una vez máslos criterios de la rentabilidad

bursátil y del mercado con losque, a juicio del Gobierno y denuestros agentes sociales, sequiere primar a la hora de gestio-nar el futuro de la "hucha" de laspensiones. Una hucha de más de40.000 millones de euros -el 4,1%del PIB español- que hemos idollenando todos los españoles ycuya gestión, distribución deexcedentes y control de los mis-mos se escapa cada vez más a lavoluntad y decisiones de los ciu-dadanos. Mientras tanto en nues-tro país persisten unos nivelesmedios de pensión indignos eindefendibles y unos desequili-brios y déficits inaceptables enmateria social y de distribuciónde los recursos económicos.

Si el Gobierno persiste enaprobar unilateralmente esteproyecto, Attac promoverá unamovilización ciudadana. Un cam-bio de esta envergadura en la uti-lización financiera de los fondosdel sistema de pensiones reque-riría en todo caso un ampliodebate en la sociedad, pregun-tándoles a los ciudadanos espa-ñoles qué destino quieren dar aesas importantes sumas de dine-ro.

Nuestra propuesta alternativapara garantizar el futuro de laspensiones es que el gobiernocorrija las políticas fiscales queviene realizando y que implemen-te medidas necesarias paraincrementar el erario público. Eneste sentido debería dejar derebajar los impuestos sobre losbeneficios de las grandes empre-sas y compañías transnacionales,las cuales multiplican sus benefi-cios año tras año.

También debería aumentar losimpuestos sobre los beneficiosdel capital financiero, así comolos recursos de la administracióntributaria para combatir la eva-sión y el fraude fiscal, medidasque asegurarían un incrementomuy significativo del erario públi-co. Que las pensiones esténgarantizadas y no peligren, sólodepende de la voluntad políticade los gobiernos para implemen-tar sistemas fiscales más justos.En ese sentido si llegara a darseuna situación de déficit en losfondos de pensiones públicos,este habría de ser cubierto conpartidas de los presupuestosgenerales del Estado. Unas pen-siones dignas son un derecho delos trabajadores, más allá delsistema de satisfacción interge-neracional, y que debe de sergarantizado.

ATTAC contra la privatización de fondos públicos

L’Estatut de l’EmpleatPúblic, en vigor des del 13 de maig, permet elcobrament de triennis alpersonal interí

Intersindical

Una de les novetats de l'EstatutBàsic de l'Empleat Públic, envigor des del 13 de maig, és elreconeixement dels triennisd'antiguitat del personal

funcionari interí. Les personesafectades poden sol·licitar elreconeixement dels serveisprestats i dels trienniscorresponents. Com assenyalal'article 25.2 de l'Estatut, “se

reconocerán los trienioscorrespondientes a los serviciosprestados antes de la entrada envigor del presente Estatuto quetendrán efectos retributivosúnicamente a partir de la entradaen vigor del mismo”. Tot i queinicialment la Conselleria deJustícia i AdministracionsPúbliques ha mantingut unainterpretació que reconeix només

el temps treballat com a interí, elMinisteri d’AdministracionsPúbliques ha dictat instruccionsen les què aplica el sistema deserveis previs. Per tant, lespersones afectades podensol·licitar el reconeixement delstriennis pels serveis que hanprestat en les diferentsadministracions públiques en quèhan treballat.

NORMATIVA

Els interins ja poden demanar el reconeixement dels serveis prestats

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 11

Les educadores d’Infantildel cicle 0-3 demanden de l’Administració el reconeixement de laimportància social de la seua llavor.

Les escoletes del primer cicled’Infantil estan en dansa. Lasocietat ha canviat i aquests cen-tres educatius per a xiquets ixiquetes d’entre 0 i 3 anys tambéhan millorat en alguns aspectes.Tanmateix, per arribar a ser con-siderades ‘escoletes de qualitat’ha de ploure molt. Per començar,apunte a continucació una llargasèrie de mancances.LLaa rrààttiioo.. Abans hi havia menysalumnes per classe, però ara lanormativa legal permet augmen-tar la ràtio alumnes/aula fins ahuit per al grup de 0 a 1 any; 13,per al grup d’entre 2 i 3 anys; i 20per al d’1 a 2 anys. Que vinguen aeducar els que han determinataquesta ràtio! O és que pensenque les educadores som comTarzan? Les ràtios han de sermolt inferiors, per a permetreuna atenció més adequada a lesnecessitats de l’alumnat.LLeess ttiittuullaacciioonnss.. En el primer cicled’Infantil treballen persones amb

dues titulacions: mestres i edu-cadores. Per què s’acceptaaquesta diferència, inexistent enles escoles del segon cicled’Infantil i en tota la Primària? Sitraslladàrem aquesta qüestió deles titulacions al camp de la salut—com ja advertia BartoloméCossío, un pedagog il·lustre de laprimeria del segle XX—, ensexclamaríem. Ningú no consenti-ria que els que han cursat menysestudis de medicina foren metgesde les xiquetes i dels xiquetsmenors de tres anys. No s’enten-dria que als pediatres se’ls exigi-ra una titulació inferior a la delsseus companys de medicinageneral i especialistes. Cal unatitulació única de mestrad’Infantil per al personal que tre-balla a les escoletes. Només encasos molt específics es podriarecórrer a un altre personal edu-cador.LL’’eeccoonnoommiiaa.. Les famílies han depagar les despeses educatives deles seues criatures menors de 3anys. En canvi, l’escolarització del’alumnat des dels 3 fins als 16anys és gratuïta. Per què? Elsalari que rep el personal de les

escoletes, fixat pel conveni, ésper a posar-se a riure… per noplorar. Urgeix homologar el salarid’aquest personal al de la restade professionals educatius. CCoonnssiiddeerraacciióó ssoocciiaall.. Encara espoden sentir comentaris, no sé simalintencionats, que no fan gensde gràcia. Per exemple, algunsencara es dirigeixen a nosaltrescom “les xiques” —per cert, lameua iaia em deia que “lesxiques” exercien un altre ofici— iens demanen més paciència pera suportar el mal d’esquena pro-vocat per agafar al braç elsmenuts i les menudes. També hiha qui ens comenta coses que notenen res a veure amb el que hade ser un professional com cal.D’altra banda, per als principalspartits polítics, sembla que l’edu-cació Infantil entre 0 i 3 anys ésinvisible, no existeix.EEll mmaatteerriiaall.. Ajuntaments i asso-ciacions de mares i de pares del’alumnat de les escoletes fantant com poden per a dotar lesaules amb un mínim de materialadequat, i en molts casos per alpagament del personal que hitreballa. La Conselleria

d’Educació hauria de transferirpartides pressupostàries alsajuntaments perquè aquests des-tinaren més recursos humans imaterials a aquests centres.LL’’hhoorraarrii.. Tot el treball a les esco-letes 0-3 és de dedicació directaa l’alumnat, sense hores lectivesde no-docència. Aleshores, quanes reuneixen les educadores pera organitzar, comentar, progra-mar, coordinar i omplir la pape-rassa que els exigeix laConselleria? Quan realitzen lestasques pròpies dels equipsdocents i directius?Malgrat aquests problemes iballant amb la música dels par-tits polítics de torn, tinc espe-rança en el futur. Lluitaré per ladignitat d’aquesta etapa i la delsprofessionals que hi treballem,sobretot perquè el nostre alum-nat és important per a nosaltres.Com s’ha vist, als partits que hanlegislat sobre el particular sem-bla que no els importen massa.

Carme Garcia Font és mestra del’escoleta infantil Mixinetes,d’Almoines (la Safor).

‘Tarsanes’

OPINIÓ

forum.educadors@intersindical.orgNou compte de correu electrònic per al col·lectiu d’Educadores i Educadors. Feu-nos arribar els vostres dubtes, propostes o suggeriments.

SEGURETAT SOCIAL

L’alumnat amb necessitats educatives especial, en precari

La Conselleria d'Educació no substitueix els educadors

Intersindical

STAPV ha criticat la gestió caòticai ineficaç que està duent a termela Conselleria d'Educació per acobrir de forma efectiva els llocsde treball d'Educadors d'EducacióEspecial. Cal recordar que aquestpersonal és l'encarregat d'aten-dre les i els alumnes amb neces-sitats educatives especials quesón escolaritzats en centres edu-catius ordinaris dels nivellsd'Infantil, Primària i Secundària.

Aquestes xiquetes i xiquetsnecessiten una atenció particularque la Conselleria d'Educació noestà assegurant des del primerdia d'escola. No s'estan cobrintamb diligència les substitucionsproduïdes per vacances, baixeslaborals, baixes maternals, etc.,podent tardar dues o tres setma-nes en el millor dels casos.

La Conselleria d'Educaciódeclina sistemàticament assumirla seua responsabilitat, derivant-la cap a la Conselleria de Justíciai Administracions Públiques, perser aquesta la conselleria respon-sables dels nomenaments d'a-quest personal, com va fer en lareunió mantinguda el dia 20 ambdirectors de la provínciad'Alacant. Altres vegades, haderivat la responsabilitat cap a laConselleria d'Economia i Hisenda,

perquè aquest departament tardaen donar la conformitat per a lacobertura de les substitucions.

STAPV ha denunciat la mani-festa manca d'assumpció de laresponsabilitat política en aquestassumpte, per dues raons: en pri-mer lloc, perquè el Sindicat, ate-nent a una reivindicació ampla-ment majoritària del col·lectiu depersonal educador, ha proposat ala Conselleria d'Educació endiverses ocasions que el personaleducador siga competència inte-gral d'aquesta conselleria, deforma que els nomenamentsserien competència seua, no de laConselleria de Justícia. Els res-ponsables de la Conselleria sem-pre han manifestat que no hi havoluntat política de plantejaraquest canvi de competències.

En segon lloc, perquè laConselleria d'Educació ha arribata un pacte per a la justificació dela necessitat de susbtitucions delpersonal docent amb laConselleria d'Economia i Hisendaque fa aquestes substitucionsmolt àgils. Perquè no s'implantaaquest sistema a la resta del per-sonal? Perquè aquest personal noés tan important? O perquè elsxiquets i les xiquetes que aquestpersonal ha d'atendre no ésimportant per a la conselleria?

TANIA CASTRO

La Conselleriad'Educació declina sis-temàticament assumirla seua responsabilitat,derivant-la cap a laConselleria de Justícia iAdministracionsPúbliques

Carme Garcia Font

12 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

28 d'abril, Dia Internacional de la Salut Laboral

Per a commemorar el Dia Internacional dela Salut Laboral, el 28 d’abril IntersindicalValenciana va proposar analitzar i debatreen tots els centres la presència de la vio-lència en el treball amb l’objectiu deseguir avançant en la consecució d’unaconvivència democràtica i un treball salu-dable. Quatre raons impulsaren laIntersindical a impulsar aquesta reflexió:

IIddeennttiiffiiccaarr eell pprroobblleemmaa.. Existeixen conflic-tes continus d'interessos en el treball.Però la violència en els entorns laborals téun caràcter peculiar. En primer lloc, esrefereix als comportaments individuals onel personal pateix atacs, abusos o amena-ces que posen en perill la seua seguretat,el seu benestar o la seua salut. D’altrabanda, hi ha empreses o centres depen-dents de les administracions que mante-nen factors de risc sabent que generendanys i accidents, o imposen un sistema-mètode de treball que fa emmalaltir elstreballadors amb estrés, malalties cardio-vasculars, per posar-ne només uns exem-ples. En aquests casos, la pressió és tanforta —intensitat, deslocalització, flexibili-tat o fidelització…— que es manté unasituació d'alta tensió que incrementa elsriscos psicosociales. En aquests casos, hiha una violència organitzacional.

CCoonnééiixxeerr lleess ddiivveerrsseess mmaanniiffeessttaacciioonnss ii llaasseeuuaa mmaaggnniittuudd.. Cal posar nom a totes lessituacions de violència que percebem ireconeixem en el treball. Els principalsorganismes espanyols i internacionals —OIT, OMS, Agència Europea de SSL,INSHT— ho han reconegut de maneraexpressa. En la Enquesta Nacional sobre condicionsde treball (2003), es preguntava als treba-lladors si havien estat objecte en elsúltims dotze mesos, de conductes de vio-lència. Els resultats més destacats van serels següents:� Violència psicològica o mobbing. L’hanpatida, almenys una vegada per setmana oalgunes vegades al mes, un 4,5% delsenquestats, més les dones (5,8%) que elshomes (3,8%). Els resultats es refereixen atots els grups d'edat, sobretot les perso-nes majors de 54 anys (9,4%), llevat delshomes d’entre 16 i 24 anys (6,4%). � Violència física comesa per persones nopertanyents al seu lloc de treball: 1,9%(més en homes de més de 34 anys). ?� Discriminació sexual: 0,73% (més endones). ?� Discriminació per l'edat: 0,57% (més enel grup d’entre 18 i 24 anys).� Violència física comesa per personespertanyents al seu lloc de treball: 0,55%.� Pretensions sexuals no desitjades, oassetjament sexual: 0,36%.� Altres: discriminació per minusvalidesa(0,31%) i per raça o ètnia, nacionalitat iorientació sexual (menys del 0,2%).� No hi ha cap referència a la violènciaorganitzacional. ????

IInnccoorrppoorraarr eellss rriissccooss ppssiiccoossoocciiaallss eenn ll''aavvaa--lluuaacciióó ddee rriissccooss ((eennttrree eellllss,, llaa vviioollèènncciiaa eenneell ttrreebbaallll))� Excessives demandes psicològiques.� Poca influència en el treball, senseautonomia sobre el que cal fer, com iquan, sense orientacions per al desenvolu-pament d'habilitats i coneixements propis. � Manca de suport social, amb informacióadequada per a adaptar-se als canvis; ladefinició clara del rol; tipus de direcció; pos-sibilitats de relacions socials; sentiment degrup i ajuda de companys i superiors.� Correspondència adequada entre l'es-forç i les compensacions: salari digne,reconeixement, suport, tracte just i controlde l'estatus —sense amenaça d'acomiada-ment, ni precarietat en l'ocupació, ni can-vis no desitjats, ni degradació de categoria. � Els comportaments violents individualsi la violència organitzacional que exerceixl'empresa en el seu conjunt.

PPrreesseennttaarr llaa ttaauullaa rreeiivviinnddiiccaattiivvaa ddee llaaIInntteerrssiinnddiiccaall� Denúncia i eradicació de totes les con-ductes violentes en els centres de treballde les quals són víctimes centenars demilers treballadors i treballadores.� Exigència d'avaluació dels riscos psico-socials en tots els centres de treball, ambgarantia de protecció dels denunciants.� Identificació i eliminació des de l'origende les formes de violència organitzacional:aa)) Factors de risc que generen danys per ala salut i atempten contra la dignitathumana; ??bb)) Sistemes organitzatius que, amb òpti-ques neoliberals i privatitzadores, incom-pleixen sistemàticament les lleis preventi-ves, laborals i socials. ??

cc)) Accions o omissions irracionals quefomenten els accidents, les malalties i ladiscapacitat o la mort dels treballadors iles treballadores.� Prevenció de l'aparició de les malaltiesocasionades per aquestes causes. Aixòexigeix el desenvolupament ple dels siste-mes de vigilància de la salut, la universa-lització de la cobertura i l’adaptació d’a-quests reconeixements a les especificitatsde cada professió. Cal incidir particular-ment en els riscos psicosocials.� Incorporació de la perspectiva de gène-re en les actuacions de salut laboral. � Foment de l'elaboració d'estratègies iprotocols conjunts en tots els centres iorganitzacions per a propiciar l'exercici dela democràcia: ??aa)) Fer respectar els drets fonamentals ilaborals. ??bb)) Apostar per la solidaritat i l'interéscol·lectiu. ??cc)) Impulsar la participació i garantiesdavant l'obligació d'informar sobre qualse-vol situació que puga ser un risc per a lasalut.dd)) Canviar el mecanisme de denúncia enles administracions i eliminar el Decret707/2002 per obligar-los a complir la lleide prevenció.� Exigència de constituir els serveis deprevenció de riscos laborals i impuls alfuncionament de tots els òrgans de partici-pació: comités i delegats i delegades deseguretat i salut laboral, juntes de perso-nal, comissions sectorials i comissió pari-tària. Cal incloure la prevenció de la vio-lència en el treball entre les tasques quoti-dianes dels delegats de prevenció i delsrepresentants sindicals en els centres detreball.

� Intervenció decidida contra l'assetja-ment psicològic en el treball amb novesmesures: aa)) Reprendre la proposta parlamentària de1999 per a incloure-la com infracció labo-ral en l'Estatut dels Treballadors. bb)) Lluitar perquè els danys ocasionatssiguen considerats malaltia laboral.cc)) Modificar el Criteri Tècnic 34/2003 de laInspecció de Treball per perseguir real-ment les actuacions d’assetjament en elmarc de les administracions públiques.dd)) Potenciar la informació, el debat i la for-mació en temes relacionats amb l’ergono-mia i els riscos psicosocials.� Pràctica de codis de bones pràctiquesen els centres de treball. Acords i proto-cols d'actuació i denúncia discrets i efica-ços en els quals participen els treballa-dors.� Democratització del marc actual denegociació amb la finalitat de trencar lesdinàmiques de la mesa de diàleg social.Són necessàries les aportacions de totsels sindicats en els marcs legítims denegociació. Cal disposar d’un Llibre Blancsobre prevenció, amb l'objectiu de cons-truir mesures per a fer front a diversosaspectes:aa)) La sinistralitat, amb disseny de plans dexoc.bb)) Els contractes temporals i precaris,modificant l’actual normativa.cc)) El sistema de reconeixement de malal-ties professionals, modificant la Llei de laSeguretat Social, perquè tot dany ocasio-nat pel treball tinga aquest tractament i noestiga camuflat com a “malaltia comuna”.d) Noves mesures per als col·lectius ambmúltiple situació de risc com les dones, elsimmigrants, els joves i els discapacitats.

Campanya contra la violència en el treballimpulsada per la Intersindical

SALUT LABORAL

J. B.

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 13

Intersindical

Ha mort Joan Pellicer i Bataller,l'home de les plantes de Punt 2.Ens ha deixat l’erudit, metge,etnobotànic, escriptor, confe-renciant, comunicador, coneixe-dor del País que estimava i, enel sentit més ampli i digne de la

paraula, el mestre de mestres.Pellicer va ser durant moltsanys una referència per al'Escola d'Estiu Marina-Safor ila Universitat Popular deGandia. Gràcies als seus tre-balls la botànica s'ha presentatals no-professionals com una

ben travada, fragant, harmonio-sa i joiosa síntesi en què paga lapena submergir-se i gaudir-ne.ALLIOLI li ret un homenatgepòstum amb unes paraules delseu amic Emili Laguna.

Intersindical

Amb el lema“30 anys de feminismeal País Valencià. Allò que fem, allòque volem”, hi ha convocades,entre el 30 de novembre i el 2 dedesembre, les III Jornades delMoviment Feminista del PaísValencià, que se celebraran a laFacultat de Filosofia i Ciències del’Educació de la Universitat deValència. Des de l’anterior trobada,ara fa deu anys, els objectius esmantenen vigentssubstancialment. El movimentreitera així la voluntat de “construiruna memòria pròpia que rescatede les boires sistemàtiques iintencionades i de la invisibilitatpatriarcal les experiències de lesdones i les nostres feines ipensaments entorn del món queens envolta”.

Les jornades pretenen continuar“pensant i fent reflexionar sobre elpresent amb la sòlida base i laforça immensa que ens donen lesactuacions i les idees d'altresfeministes que ens han precedit.Estem per seguir creant espaisoberts on les dones puguemexpressar el que som i el quevolem ser. Atendre la nostradiversitat i les nostres singularitats.Valorar el que cadascuna aporta alconjunt”.

Les organitzadores, entre lesquals hi ha la IntersindicalValenciana, pretenen “continuarestenent mirades alternativesbasades en el feminisme i novesformes de vida, utopitzar un futurconstruït des de nosaltres i entrenosaltres. Seguim convençudesque és possible habitar un món fettambé per les dones i a mida delsnostres somnis”.El moviment feminista ha fet unacrida a la participació en lesjornades, “per seguir avançant icelebrar que el feminisme fa mésd'un segle que construeix realitatssocials alternatives, una autènticacultura política en clau femenina”.

En el transcurs de les jornadeses projectarà una llarga série dedocuments audiovisuals.L’organització també ha previst unprograma lúdic que inclou concertsde piano, recitals de cançó,animacions musicals,representacions teatrals, recitalspoètics i espectacles de pallasses,entre altres propostes.

Més informació sobre les jornades

en www.30anys.org

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

Trenta anys defeminisme alPaís Valencià

Estem per seguir creantespais oberts on lesdones puguem expres-sar el que som i el quevolem ser. Atendre lanostra diversitat i lesnostres singularitats

Joan Pellicer, ‘mestre de les plantes’

FENT CAMÍ

Un riu de saviesa popular

Emili LagunaNascut al llogaret bellreguardíde Sotaia (la Safor), JoanPellicer i Bataller va fugir deles pròsperes terres costaneresper pujar a les aspres muntan-yes de la seua volguda terra deDiània, l’ampla serralada onfiten València i Alacant, des dela Mariola fins al Montdúver, elMontgó o el penyal d’Ifac. Ho vafer amb llibretes grans i petitesi la seua llapissera menuda,bicicleta al llom i, quan arre-plegà una mica de diners,també amb una gravadora perenregistrar centenars, milersde converses amb la gentmajor, la que coneixia els nomsi usos de cada planta. Recolliaels seus records, la seua savie-sa popular, i emmagatzemavaun amor cada vegada més grancap a cada raconet del camp, lamarjal i la muntanya. Joan ha

faltat quan més el necessità-vem, quan l’avarícia del poder idels qui volen acostar-s’hi s’haacarnissat sobre la nostra terraper tal d’enriquir-se especula-tivament, destruint i espoliantirreversiblement la nostranatura, i amb ella bona part detot el nostre llegat cultural.Joan ens deixa un buit impossi-ble d’omplir als qui el coneixí-em i admiràvem més de prop,però també ho fa a tot el movi-ment valencià per la custòdiadel territori; no es pot custo-diar allò que no es coneix imolt.

Al llarg de més de 30 anysde recerca pels pobles i mésd’una dotzena de llibres —elCostumari Botànic, en tresvolums, és la seua obra mésconeguda—, Joan Pellicer vaconstruir tot un tractat de l’et-nobotànica, forjant tota unafilosofia de vida basada en elrespecte a la natura i al seuconeixement, i sobretot a lagent major del món rural. Noés més savi qui més sap, sinóqui més sap comunicar lasaviesa, amb senzillesa i rea-lisme. Més que per les seuesfreqüents aparicions en ràdio itelevisió, Joan era molt mésvolgut i conegut encara pelsmajors de cada poblet del’Aitana, de la Serrella, de laserra Grossa…

Joan ha estat a més unexemple d’amor a la seua llen-gua, a l’impressionant llegatcultural qua, arran del nom de

les plantes i els seus usosassociats, ens duu sovint aexpressions que quasi no hanvariat des dels dialectes delsprimers pobladors catalano-parlants de les nostres terres.Per a Joan tot nom de plantaera bo, mai no estava mal dit ireivindicava eixes denomina-cions per sobre dels esnobis-mes unificadors. Els llibres deJoan són un riu de saviesa, onels noms de les plantes nave-guen en un mar de coneixe-ments literaris i filosòfics. Sónfreqüents les seues referènciesals clàssics grecs i romans, isobretot a tots els poetes inarradors des de la CatalunyaNord fins a les Illes, al Carxe iGuardamar.

Joan reprovava els qui dan-yen el paisatge arrapant-lo,aterrassant-lo amb màquines,mossegant-lo o cobrint-lo d’as-falt i ciment. Però també contraels buròcrates de la conserva-ció, que decideixen sense par-lar amb la gent que només viude la muntanya, i contra elsespeculadors. El nostre ‘homede les plantes’ era una personasenzilla, bona i sàvia, orgullosade defensar les seues arrels. Elmillor homenatge que li podemfer és llegir la seua obra, on laciència i l’amor a la natura esconverteixen en una filosofia devida, on cada flor dels nostrescamps se sent acaronada itroba la seua llar. Una abraça-da molt forta, Joan.

JJooaann PPeelllliicceerr / ARXIU

14 / 37 (8) / NOVEMBRE 2007

ENXARXATS

WEBS

Joan Cortés

FENT CAMÍ

LLaass 1133 rroossaass..Director: Emilio Martínez-Lázaro.Argument: Pedro Costa, Ignacio Martínezde Pisón, Emilio Martínez-Lázaro. Guió:Ignacio Martínez de Pisón. Productors:Pedro Costa, Enrique Cerezo. Principalsactrius i actors: Pilar López de Ayala,Verónica Sánchez. Marta Etura, Nadia deSantiago, Gabriella Pession, Félix GómezPerea, Enrico Lo Verso, Asier Etxeandía,Alberto Ferreiro, Adriano Giannini.

Tretze històries, escrites ambminúscula, d’aquelles que fan lahistòria. Vivim temps de recuperació dela memòria històrica de la Guerra Civilespanyola, especialment, en els anysposteriors de repressió, exili i oblit delsperdedors. La pel·lícula Las 13 rosas,inspirada en el llibre de Carlos FonsecaTrece rosas rojas (Madrid, Temas deHoy, 2004), narra els últims dies de lavida de tretze dones joves, involuntàriesprotagonistes de les terriblescircumstàncies que els va tocar viure,que van cometre el mateix error: viurela vida que els corresponia i intentarparticipar activament en una societatque volien millorar.

Van haver de passar més de 40 anys,fins a l’agost de 1988, perquè el poblede Madrid les recordara en les tàpiesdel cementeri de l'Almudena. Hanpassat més de sis dècades perquè esrescataren, investigaren i contarenaquestes 13 històries i que el cinemaens traslladara a l'ambient del Madridde 1939, en acabar la Guerra Civil.

La pel·lícula es dirigeix a tot tipus depúblic, tant als majors que van viure laguerra de prop com a les generacionsque només la coneixen per referències.El missatge es dirigeix de maneraespecial als que comparteixen el repted'ajudar a l'educació dels jovesescoltant i realitzant intercanvisd'opinions, treballs i informacions.

La cinta, que no deixa indiferent capespectador, presenta l’afusellament deles joves contra les tàpies del cementeride l'Est a Madrid, unes dones quehavien estat jutjades només dos diesabans per un consell de guerrasumaríssim que les va condemnar a lamort per trobar-les culpables deldelicte “d'adhesió a la rebel·lió”, lafigura legal utilitzada pels vencedorsper a eliminar els rojos.

Crida a la tolerància

La pel·lícula és una crida a la tolerància,a l'esperança, de respecte entre la gentamb què es conviu. Perquè l’abús no técolor, no és blau ni roig, ni blanc ninegre, no entén en continents nidemarcacions geogràfiques o polítiques.La desraó habita on hi ha por, opressió,privilegi, poder… allà on deixem que unsaltres pensen i actuen en el nostre nom.

Carmen Barrero Aigualit, MartinaBarroso García, Blanca Brisac Vázquez,Pilar Bueno Ibáñez, Julia ConesaConesa, Adelina García Caselles, ElenaGil Olaya, Virtuts González García, AnaLópez Gallego, Joaquina López Laffite,Dionisia Manzanero Sales, VictoriaMuñoz García i Luisa Rodríguez de laFont, les tretze roses, pertanyien en laseua majoria a les Joventuts SocialistesUnificades (JSU), una organitzacióconstituïda pel març de 1936 com aresultat de la fusió de la Unió deJoventuts Comunistes, del PartitComunista (PCE), i les JoventutsSocialistes, adscrites al PSOE.

Ni eren protagonistes ni ho pretenien,però els seus noms van quedar gravatsa sang en la memòria col·lectiva i laseua memòria transmesa oralment coma símbol de la lluita contra elsfranquisme per part de les dones.Gràcies a això, la història ha perduratfins als nostres dies.

Cal no oblidar, però, les víctimes del'odi, la venjança i la desraó; caldedicar-los un record tranquil,assossegat i esperançador. Perquèvolem que la generació següent sigamés comprensiva, objectiva i tolerant.

De la pel·lícula Las 13 rosas,l'editorial Altaclassics n’ha elaborat unquadern pedagògic amb propostes iactivitats per a l'alumnat de Secundària,Batxillerat, Formació Professional,Ensenyament d'Adults o de RègimEspecial, un treball que aborda diferentsaspectes educatius. Simultàniament espot trobar material complementari en laweb oficial del film,www.las13rosas.com, en els apartats decinema i educació. Les personesinteressades a sol·licitar quadernspoden dirigir-se a elenao@altafilms.es

Santiago Estañan

Tretze històries amb minúscula

EN PANTALLLA

Vénen les Falles i salta, com una lle-bre fent ziga-zaga, la mateixa discus-sió de tots els anys: tenen algun valorcultural o sols són ganes de matar eltemps? N’hi ha defensors a ultrança idetractors atrinxerats, però si ens hifixem amb la mirada atenta, la festaajunta moltíssima gent i no ho sóntots els qui hi estan ni hi estan totsels qui ho són. Pel que es veu, a lesFalles la gent desitja llevar-los elplom de les ales de la seua pobraexistència, explotar el sentit més efí-mer de la vida i gaudir de les molles.Si fem servir els estereotips i les eti-quetes simplificarem la festa fins afer-ne una caricatura irrecognoscible.Les Falles són com els valencians ivalencianes, amb el seu mateix ram-pell. Cal, però, si volem que sobrevis-ca, trair certes tradicions perquè labrusa ja ens va estreta.

A bou passat

http://www.fallas.com/index.asp?lang=va

Vivim envoltats de substàncies quí-miques de les quals ignorem sipoden representar cap perill per a lanostra salut i per a la vida del planetaque habitem. Aquestes substànciesquímiques, però, ens garanteixen unaqualitat de vida momentània a la qualens hem acostumat i a la qual éscomplicat de renunciar, almenyscol·lectivament. Però, d’un tempsençà, s’ha anat detectant una acu-mulació més significativa de plaguici-des i herbicides en els pous que femservir per a beure, en els vegetalsque digerim i en la carn que maste-guem. A més, existeix una relaciócausa-efecte entre els hàbits de con-sum i alimentaris i l’augment de cer-tes malalties que no ha estat demos-trada encara perquè la pràctica de laciència està controlada per les gransmultinacionals. L’agricultura ecològi-ca pot ser una alternativa a l’agricul-tura química, la qual és una màquinaperfecta per a maquillar l’aspecte deles collites, massificar la produccióagrícola, redirigir la demanda i rees-tructurar el mercat laboral. Que enspille confessats.

Som el que mengem

http://www.caecv.com/

“Tenim la realitat que ens mereixem”és la frase que intenta ocultar el malsabor de boca que provoca viure en unpaís que més que un país és un PAI.La indiferència de l’administracióvalenciana perquè els valencians ivalencianes puguem optar en el nostretemps d’oci per gaudir d’una activitaten valencià és aclaparadora, aclapara-dorament intencionada. Si un presi-dent espanyol afirmava amb un certgrau d’ironia: ¿se imaginan ustedes unmanual de química aplicada escrito encatalán?, ara, els franctiradors fanl’impossible per poder veure una bonapel·lícula de cartellera en el nostreidioma perquè ¿se imaginan a unaestrella de Hollywood hablando envalenciano? Per aqueixa regla de tres,ni farem cua per veure una pel·lículaen valencià, ni aconseguirem veure’nuna de decent a Canal 9. A TVV haninventat un nou esport olímpic: comfer avorrir el valencià a colps de doblarles produccions audiovisuals amb méspoc trellat. Això sí, el español que seael de Salamanca. !No te j...!

Cinema en valencià, per

descomptathttp://www.somainternet.net/~www.cinemaenvalencia.com/joomla/index.php

La pesca amb rall de vora mar és,potser, una tècnica mil·lenària trans-mesa de generació en generació, decultura en cultura, de latitud en lati-tud. És la lluita que s’estableix entreel peix i l’habilitat de la persona queutilitza el rall i el llança quan veu lalluïssor del banc en la panxa de lesones. És un tipus de discriminacióvisual reservada als iniciats en aquestart de pesca més antic que l’art d’a-nar a peu. Se sol practicar a la des-embocadura de les goles perquè elsexemplars s’hi concentren per ali-mentar-se del que arrossega elcorrent d’aigua dolça. A la platja, enun clot fet amb dues manotades ràpi-des els peixos panteixen mentre elsabandona a poc a poc la vida. A ningúno se li ha ocorregut, però és unaexcel·lent unitat didàctica perquè elsxiquets i les xiquetes hi vegen què hasigut capaç de fer la humanitat persobreviure.

Jo et faré pescador d’homes

http://es.geocities.com/aparcova/

NOVEMBRE 2007 / 37 (8) / 15

ESCRIT AVUI

Útil sobretot per a famílies interessadesa fer front als conflictes amb els fills, elllibre uneix teoria i pràctica a partir d'in-vestigacions relacionades amb laintel·ligència emocional i l’experiènciade contactes estrets amb la infància.L’autor és mestre d’educació infantil,assessor educatiu i formador de mes-tres i famílies.

Com abordar els petits i elsgrans conflictes quotidiansMiguel C. Martínez LópezGraó. Barcelona, 2007. 133 pàg.

S’hi presenten escrits poc conegutsdels tres sociòlegs clàssics amb laintenció d’abordar les qüestions edu-catives en el seu marc social i històric.La democratització de la societat i lafunció emancipadora de la història iles ciències socials són dos dels eixosclau, així com la convicció que l’educa-ció ha de formar ciutadans lliures.

Sociología y educación.

Textos e intervenciones de

los sociólogos clásicos

K. Marx, M. Weber, É. Durkheim (F.Álvárez-Uría, ed.) . Morata. Madrid,2007. 142 pàg.El pensament clàssic es posa ací al

servei del lector per tal de facilitar-lila interpretació dels programes televi-sius. Formar telespectadors críticsdes de la reflexió filosòfica és la inten-ció central de l’autor, un professor deinstitut que aposta per aprofitar lespossibilitats del mitjà sense demonit-zar-lo.

Mira la tele! I pensa-hi!

Enric SenabreBullent. València, 2007. 125 pàg.

Cèsar Ferrandis

ESCRIT AHIR

Comencem amb aquest text una sèried’articles sobre la literatura a l’exili.En l’àmbit general de la nostra litera-tura, l’origen de l’estudi sobre l’exili eltrobarem en una primera aproximacióde Joan Sales, Literatura Catalana aMèxic (Buenos Aires, 1943). També enel treball exhaustiu d’Albert Manent,Literatura catalana a l´exili(Barcelona, 1976) o l’aportació ben bédefinitiva del nostrat Santi Cortés, Elvalencianisme republicà a l’exili(València, 1993). Tanmateix, vullemmarcar aquesta aportació en elmeu propi concepte de l’exili valencià.D’aquesta manera, la literatura valen-ciana a l’exili respondrà d’aquellescriptor o escrit que advoca per larecuperació nacional i lingüística delPaís Valencià.

Fixada aquesta premissa, la nòmi-na de valencianistes a l’exili minva deseguida. Possiblement, com a conse-qüència d’una escadussera conscièn-cia nacional, hem de tindre clar queels valencians no s’exiliaren pervalencianistes sinó per republicans iesquerrans. Riera Llorca ha explicatque "en general, els valencians noexercien com a tals. Eren refugiatsespanyols i només es manifestavenvalencians en les seues relacionsamb els catalans. Els valencianstenien una Casa Regional Valencianaon tot es feia en castellà. Els seussocis eren de partits espanyols; enrecordo algun del PSOE, com EnricAracil, que havia estat porter del’Hèrcules. Quan parlava amb nosal-tres ho feia en un valencià castís peròamb els altres valencians parlavasempre en espanyol".

Encara és més decebedora, però,l´anècdota que reporta Bladé iDesumvila en De l’exili a Mèxic(Barcelona, 1993), quan escolta enuna tertúlia integrada per valenciansdel café Horchatería Valenciana, aMèxic:

— A Franco li han de demanar laindependència de Catalunya! —va dirun.

— I encara que els la donés,nosaltres la tornaríem a conquistarper a Espanya! —va dir un altre.

És evident doncs, que el gruix d’e-xilats valencians no eren, ni de bontros, valencianistes. Donant una ulla-da al primer editorial de la revistaMediterrani, publicació de la CasaRegional Valenciana a Mèxic, podemcopsar el grau de consciència nacio-nal general: "Cariño a su tierra, amora la patria y respeto al mundo."Aquest "cariño a su tierra" també elpodem trobar, dalt o baix, en publica-cions del mateix caire, com Levante,Reialme o Senyera, totes tres edita-des també a Mèxic, o TerraValenciana, editada a l’Uruguai.

Tot amb tot, encara podem espigo-lar escriptors i escrits a l’exili queponderaven en primer lloc la seuavalencianitat, és a dir, la voluntat derecuperació nacional i lingüística delseu país. Aquests es feren ressò bàsi-cament en revistes de l’exili fetes percatalans, com ara La Nostra Revista,Pont Blau, Quaderns de l’Exili, totesmexicanes, o El Poble Català, Vincle,Foc Nou, fetes a París. Això, però, hoexplicarem en una pròxima ocasió.

Literatura a l’exili (1)

El deteriorament de les relacionshumanes amb l’entorn ha sigut objec-te d’atenció per part de l’educacióambiental en les últimes dècades i haobtingut una considerable acollida. Elsautors plantegen el repte de fer pres-cindible l’educació ambiental perquèels danys irreversibles al medi invali-den la conscienciació ciutadana.

El espejismo de la educaciónambientalSusana Calvo, José GutiérrezMorata. Madrid, 2007. 126 pàg.

Victoria Kent. Una pasión republicanaMiguel Ángel VillenaDebate. Barcelona 2006. 283 pàg.

Victoria Kent, pionera en molts espaisvetats a les dones del seu temps, vaser diputada, ambaixadora i directorageneral de presons en la SegonaRepública. En aquestes pàgines s’a-borden aspectes desconeguts de laseua biografia, en uns temps històricsdecisius per a entendre la lluita per laigualtat de les dones.

“Hem de recollir algunes intuïcionsdels discursos menys ideològics ireconstruir propostes que donen sentita una acció sempre provisional, sem-pre assentada en la incertesa”. Secentra l’atenció en els movimentsobrer, feminista, pacifista, veïnal, eco-logista, solidari i antiracista.

La red en la encrucijada.Anuario de movimientossocialesE. Grau, P. Ibarra (coords.). Icaria-Betiko Fundazioa. Bcna, 2006. 263 pàg.

ESCRITS

Joan Sales,Literatura Catalana a Mèxic(Buenos Aires, 1943)Albert Manent, Literatura catalana a l´exili(Curial, Barcelona, 1976)Santi Cortés, El valencianisme republicà a l’exili (València, 1993)

El camí recorregut

Des de fa més d’una dècada les organit-zacions sindicals que componen laConfederació d’STEs-i han desenvolupatunes estructures que sobrepassavenl’àmbit de l’ensenyament.

La Confederació va nàixer dels movi-ments unitaris i assemblearis de l’ensen-yament i això va configurar una realitatsectorial interna que no va renunciar maia l’acció sindical de caràcter social isociopolític que connectava amb la restade sectors productius.

La configuració del model sindical “atres bandes” dissenyat per l’administra-ció, amb la connivència amb els sindicatsinteressats, va conduir a una successivapèrdua de capacitat negociadora de lesmeses sectorials en benefici de lesmeses generals del conjunt del funciona-riat. Amb això es va obrir una nova pers-pectiva que va accelerar l’apertura delsdistints STES a nous sectors extra-educa-tius, fonamentalment en el marc de lesadministracions públiques.

Per altra banda, la progressiva buro-cratització del sindicalisme majoritari vaprovocar l’aparició de noves organitza-cions sindicals de caràcter sectorial peròunides, sobretot, per la ferma defensa deldret dels treballadors i treballadores adecidir per ells mateixs en aquells temesque els afectaren.

En conseqüència, alguns STES vanescometre el procés d’intersectorialitza-ció amb la incorporació de nous sectors,dins i fora dels serveis públics.

El balanç d’aquesta apertura és positiui ha suposat una revitalització dels dife-rents STES.

Nous sectors en una organització confe-

deral de base territorial

El VIII Congrés va assumir el funciona-ment de diferents sectors i ara és elmoment d’avançar en la coordinació del’acció sindical, tot desenvolupant lesestructures internes que ho han de ferpossible..

D’altra banda, des de fa més de quatreanys s’ha estat treballant conjuntamentamb el Sindicat Ferroviari. L’aprofun-diment d’aquestes relacions han conduïtnecessàriament al plantejament de l’o-portunitat de convergir orgànicament al sid’una organització comuna de caràcter

confederal, que agrupara organitzacionssindicals presents en els diferents sec-tors productius, sempre que reuniren lesmateixes característiques bàsiques que lanostra.

Tot això es resumia en el concepteIntersindical, que es va afegir al nomcom a senyal inequívoc de cap on deviaanar la nostra evolució sindical.

Ara volem integrar les diferents reali-tats territorials sense deixar de ser elque som: una confederació de sindicatssobirans que té en el territori l’elementaglutinant bàsic de l’organització sindical.

Una nova Confederació Intersindical

Aquest IX Congrés és distint a tots elsaltres que s’han fet durant trenta anys : lavoluntad de construir una nova

Confederació, la ConfederacióIntersindical, que es presenta a les treba-lladores i treballadors com una alternati-va sindical intersectorial, assembleària,unitària, democràtica…, amb presència entot l’Estat i integrada en el sindicalismeinternacional. Amb aquest fet es fa un pasmolt important en la lluita per aconseguirun sindicat unitari, vocació amb la qual vanàixer el sindicat.

La Confederació contarà amb dife-rents sectors del món del treball unitsper uns estatuts, per uns principis i fina-litats comunes, i per una forma semblantde funcionament. I s’aconseguirà refor-çant els sectors que ja estan integrats enla Confederació i en els Sindicats conser-vant les sigles sectorials en aquellsàmbits que es determine amb la incorpo-

ració a les nostres estructures d’altresrealitats sectorials.

En acabar el IX Congrés seguiremorganitzant-nos en tot l’Estat. Seguirembuscant la millor manera d’articular lesrelacions entre els sindicats i intersindi-cals de les diferents comunitats del’Estat. Seguirem buscant la forma mésidònia per a millorar els serveis públics,l’ensenyament, la sanitat, el transports,les comunicacions... Buscarem la millormanera d’organització per a lluitar desde la nostra Confederació Intersindicalper un món millor.

Estem en la mateixa lluita de la qualvam sorgir fa 30 anys, encara que ho femamb la preparació que ens dóna el bagat-ge d’aquests anys de lluita i organització,d’èxits i fracassos, i amb el convencimentque som molts milions de persones lesquals no estem contentes amb el món enel qual ens ha tocat viure i estem en dis-posició de lluitar per a aconseguir-lo.

Amb voluntat i esforç construïm una

nova proposta sindical

El futur necessari, també en el sindicalis-me. El lema del IX Congrés marca elcompromís a seguir avançant en l’exten-sió de la Intersindical en altres sectors, ia plantejar alternatives a les noves reali-tats.

La presència com organització confe-deral ha d’anar augmentant sense inten-tar copiar les estructures de funciona-ment d’altres organitzacions que entenenl’acció conjunta com la uniformització deltreball sindical. Organitzacions ambestructures centralitzades i burocratitza-des. Nosaltres som l’expressió genuïnad’una forma diferent d’entendre les rela-cions entre les diferents nacionalitats iregions de l’Estat. I l’apliquem al treballsindical.

És necessari que la nova ConfederacióIntersindical estiga més present en lesmobilitzacions socials, que siga capaçd’incorporar totes les organitzacions quecompartisquen el nostre model sindical.Però, sobretot, per a aconseguir-ho ésnecessària la il·lusió de saber que amb lavoluntat construïm la realitat. Una novarealitat sindical per als treballadors i lestreballadores.

IX congrés de la Confederació d’STES-intersindical

El futur necessari en el sindicalisme

El pròxim mes de novembre la Confederació d’STES-

Intersindical celebrarà el seu novè congrés a

Salamanca.Han passat quatre anys des de l’anterior con-

grés i les propostes que allí es van aprovar han donat els

seus fruits en els diferents sectors que avui es configu-

ren en els diferents sindicats de la Confederació.

En l’ensenyament, la representativitat ha augmentat en

el conjunt de l’estat. S’ha desplegat una activitat que

segueix creixent en sectors on la nostra presència és his-

tòrica i també creix en altres, en els quals fins fa poc

teníem poca representativitat.

La nostra presència ha augmentat significativament en

els nous sectors, com les administracions públiques, la

sanitat, els serveis… al mateix temps que avançàvem en

la nostra relació amb altres organitzacions, com el

Sindicat Ferroviari.

El pròxim congrés treballarà per a posar al dia aquestes

noves estructures convertint l’actual Confederació

d’STES-i en una nova Confederació Intersindical.

Volem integrar les diferentsrealitats territorials sense dei-xar de ser el que som: unaconfederació de sindicats sobi-rans que té en el territori l’ele-ment aglutinant bàsic de l’or-ganització sindical

Una alternativa sindical intersectorial, assembleària,unitària, democràtica…, ambpresència en tot l’Estat i integrada en el sindicalismeinternacional

L’ÚLTIMA