SummerSchoolofScienceS3++

Estudiant: Víctor Ramón Llorente

Projecte: The science of deliciousness

Centre: Summer school of science S3++

INTRODUCCIÓ The Summer School of Science S3++ és un programa internacional d’excel·lència nascut l’any 2001. D’ençà que es va crear, ofereix als joves d’entre 17 i 18 anys la possibilitat de desenvolupar, durant dues setmanes, un projecte de recerca científic o tecnològic en petits grups guiats per un mentor. Per tal de complementar l’aprenentatge de coneixements de manera interdisciplinària, cada vespre els estudiants gaudeixen de conferències de la mà d’investigadors especialistes en diversos camps científics. La filosofia d’aquest programa es basa, doncs, en fomentar l’esperit científic sense deixar de banda l’estimulació dels valors que conformen la tasca d’investigació i del mètode científic. FITXA TÈCNICA Campus: Summer School of Science S3++ Període de realització de l’estada: 27 de juliol 2017- 6 d’agost 2017 Adreça: Ul. dr. Franje Tuđmana 4, 34000, Požega, Croacia Descripció del campus: Els diversos projectes científics es duen a terme a l’institut municipal de Požega. Aquestes instal·lacions disposen d’un observatori astronòmic, un gran nombre de laboratoris especialitzats, aules d’informàtica, una biblioteca i un auditori a l’interior d’un refugi nuclear, a part de les aules i altres serveis. Durant les gairebé dues setmanes ens vàrem allotjar a l’hotel “Vila Dora”, el qual es troba a 5 minuts de l’institut. Cal esmentar, també, que Požega és una petita ciutat situada a l’est d’Europa envoltada d’un paisatge rural i muntanyes no gaire elevades. Diàriament, se seguia una rutina que marcava les hores d’inici del projecte, els descansos pels àpats i les activitats del vespre. Excepcionalment, un dels dies festius es varen realitzar activitats de lleure a la natura per tal de fer un descans setmanal. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE El projecte en el qual vaig participar s’anomena “The science of deliciousness”, tot i que nosaltres li dèiem simplement “Mollecular Gastronomy”. Essent un grup de 4, aquest projecte tenia com a finalitat crear o redissenyar un plat emprant la ciència i la gastronomia. Durant els primers dies no vàrem fixar-nos en el nostre objectiu final, sinó que vam aprendre i estudiar tècniques com l’esferificació, la gelificació, la creació d’emulsions, la transferència de calor i la desnaturalització, entre d’altres. Les explicacions teòriques es complementaven sempre amb una part experimental que

ens permetia avaluar l’aplicació pràctica d’aquests processos. Inicialment, se’ns proporcionava el guió sencer per tal d’aplicar el mètode científic, però posteriorment vam anar guanyant experiència i autonomia per planificar el procés experimental on assajàvem cada tècnica. Per exemple, per estudiar la transferència de calor en relació al temps vàrem cuinar muffins al forn de diverses maneres i temperatures. També vam crear púdings fent ús de l’agar o les làmines de gelatina convencionals. En una altra ocasió vàrem poder sintetitzar esferes gelatinoses de suc de fruites a partir de la reacció entre l’alginat i els ions sodi. Després de rumiar durant dies quins plats podíem redissenyar fent ús de la gastronomia molecular, vàrem escollir la crema catalana i el rissotto de bolets. En el cas de la crema catalana, preteníem redissenyar la textura en que se serveix aquest tradicional postre a més a més de canviar la presentació i l’aparença del caramel. El rissotto, per altra banda, va ser útil per estudiar la cocció del gra d’arròs i relacionar-ho amb la quantitat de midó. Per tal de redissenyar el plat, vam idear una nova presentació basada en la creació d’una espuma de bolets, parmesà i pols d’oli d’oliva. Cada vespre, després de les hores de feina al laboratori tant al matí com a la tarda, ens reuníem tots els participants a la biblioteca de l’institut per tal de presenciar una conferència de la mà d’un investigador internacional. Potser, la més rellevant i interessant per mi va ser “Bad proteins united: physics of dementia” perquè era exactament el mateix camp que vaig tractor en el treball de recerca.

Al vespre, després d’aquesta sessió de ciència distesa, s’organitzaven sempre activitats lúdiques i socials. Les millors per mi varen ser la representació teatral de l’obra “Alicia en el país de les meravelles” i la nit de la música.

VALORACIÓ DEL PROGRAMA Hi ha molts aspectes positius que m’agradaria a destacar com a punt de partida de la valoració. En primer lloc, crec que la immersió lingüística en anglès ha estat un punt

clau per perfeccionar l’ús d’aquesta llengua. Com només tenia una companya de JiC, no hi havia gairebé temptació d’utilitzar el català o el castellà. Per altra banda, és important esmentar la bona organització que ha tingut tot el programa, l’assistència que ens han ofert sempre que ho necessitàvem i el bon nivell i qualitat educativa dels mentors de cada projecte. També he de dir que he pogut fer grans amistats d’arreu d’Europa a més a més de conèixer la cultura Croata. Actualment, si reflexiono sobre com és la societat en aquest país, és fàcil adonar-se que presenta diferències amb la nostra. Vaig rebre sensacions positives però també molt conservadores a Požega. La població, en general, viu encara el fantasma d’una guerra que va acabar fa menys de vint anys. És per això que la gent gran tendeix a ser més distant i poc extravertida. Molts són els records que portaré sempre al cor després d’aquesta experiència. No només amb tots els meus companys el dia que vam fer l’excursió a la muntanya, sinó també amb la meva companya Isabel Lammers de JiC. He de confessar que després d’acabar el programa vam marxar de vacances uns dies a Dubrovnik plegats. Allà encara ens vam fer més amics, vam poder gaudir de platja a les illes i vam fer turisme medieval.