Presentació Immanuel Kant

Immanuel Kant (1724-1804)Immanuel Kant (1724-1804)

“Dues coses m'omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexiono: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu.”

Kant va néixer a Königsberg, és la capital de la província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània i ubicat a la mar Bàltica. A l’època de Kant era la capital de la Prússia Oriental.

Kant va néixer a Königsberg, és la capital de la província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània i ubicat a la mar Bàltica. A l’època de Kant era la capital de la Prússia Oriental.

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Königsberg = KaliningradKönigsberg = Kaliningrad

Biografia Biografia Filòsof alemany. Va passar tota la vida a la seva ciutat natal Königsberg (Prússia), actualment Kaliningrad (Rússia). Allí estudià Filosofia. L’any 1770 obté una càtedra de professor ordinari de metafísica i lògica de la Universitat de Königsberg. El seu objectiu era ensenyar a pensar:

““ No es pot aprendre No es pot aprendre f i losofia, només es pot f i losofia, només es pot aprendre a f i losofar.”aprendre a f i losofar.”Primer estava influït per la metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però les lectures d'altres filòsofs el feren evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. Concretament conta que va ser Hume que amb les seves crítiques el despertà del seu «somni dogmàtic».

Biografia Biografia

Una llegenda explica que, com era un home d'una extraordinària puntualitat, els seus veïnats posaven el rellotge en hora quan ell passava per davant ca seva per anar a la Universitat. Només una vegada es retardà: s'havia quedat llegint a Rousseau. Admirava moltíssim a Newton, al qual considerava el paradigma de científic. Kant era un home d'una cultura extraordinària, sense sortir de la seva ciutat coneixia altres indrets per les explicacions dels convidats a la seva taula. No només donava classes de filosofia sinó que també ho feia de matemàtiques, lògica, física, etc.

ObresObres

Començà a publicar les seves obres més importants a una edat avançada, els 50 anys, la qual cosa podria explicar la solidesa que aquestes tenien i la importància històrica que han adquirit.

Destacarem:Crítica de la raó pura (1781/1787)Crítica de la raó pràctica (1788)Crítica del judici (de la facultat de jutjar)

(1790)La pau perpètua (1795)Què és la il·lustració? (1784)

Kant i la Il·lustracióKant i la Il·lustració• Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Sapere aude: "atreveix-te

a pensar"• L'època de Kant és la Il·lustració: l'optimisme en la raó sense haver

investigat quin origen té ni quines limitacions. La Il·lustració prenia la facultat humana de la raó sense haver-ne fet una crítica.

• Kant elaborarà la crítica de la raó: què es pot conèixer i quins límits té la raó humana.

«La Il·lustració és la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. Ell mateix n’és culpable, d’aquesta minoria d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. Sape re aude ! Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il·lustració»

El criticisme kantiàEl criticisme kantià

-- Crítica a les possibilitats il·limitades de la raó il·lustrada.

- Crítica al dogmatisme racionalista (metafísica - Wolff) ha convertit la raó en una deessa que es creu capaç de donar sentit a la realitat deixant de banda els sentits.

- Crítica a l’escepticisme empirista (Hume) tot i que reconeix que és útil perquè exposa la necessitat de precisar els límits de la metafísica examinant el fonament dels seus conceptes.

- Crítica a l’irracionalisme (misticisme) ha sobrevalorat el sentiment de la fe mística.

► Kant supera les dificultat del Racionalisme i de l'Empirisme filosòfics. Agafa Kant supera les dificultat del Racionalisme i de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada moviment i en fa una teoria completament nova i original.allò positiu de cada moviment i en fa una teoria completament nova i original.

► Descartes accepta la metafísica i Hume la destrueix. Kant es pregunta: ¿és Descartes accepta la metafísica i Hume la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la metafísica com a ciència? És a dir, com a coneixement segur i possible la metafísica com a ciència? És a dir, com a coneixement segur i universal?universal?

COM ÉS POSSIBLE EL CONEIXEMENT? QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS?

DESCARTESRacionalisme

RAÓDogmatisme


RAÓDogmatisme

HUMEEmpirisme

EXPERIÈNCIAEscepticisme

HUMEEmpirisme


KANTRAÓ + EXPERIÈNCIA


“Però, encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això procedeix tot d’ella.” Crítica de la raó pura

UNA SÍNTESI ENTRE L'EMPIRISME I EL RACIONALISME

UNA SÍNTESI ENTRE L'EMPIRISME I EL RACIONALISME

COM ÉS POSSIBLE EL CONEIXEMENT? QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS?


RAÓDogmatisme


RAÓDogmatisme

HUMEEmpirisme


HUMEEmpirisme




“Però, encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això procedeix tot d’ella.” Crítica de la raó pura

"El lleuger colom, que sent la resistència de l'aire que solca en volar lliurement, podria imaginar-se que volaria molt millor encara en un espai buit. D'aquesta mateixa forma va abandonar Plató el món dels sentits, per imposar límits tan estrets a l'enteniment. Plató es va atrevir a anar més enllà d'ells, volant en l'espai buit de la raó pura per mitjà de les ales de les idees. No es va adonar que, amb tots els seus esforços, no avançava gens, ja que no tenia punt de suport, per dir-ho així, no tenia base on sostenir-se i on aplicar les seves forces per fer moure l'enteniment".

Crítica a la raó Pura (Introducció)

CRITICA DE KANT A PLATÓ

QUÈ ÉS L’HOME?QUÈ ÉS L’HOME?

QUÈ PUC SABER?QUÈ PUC SABER?QUÈ PUC SABER?QUÈ PUC SABER?

QUÈ HE DE FER?QUÈ HE DE FER?QUÈ HE DE FER?QUÈ HE DE FER?

QUÈ PUC ESPERAR?QUÈ PUC ESPERAR?QUÈ PUC ESPERAR?QUÈ PUC ESPERAR?

“El contingut de la filosofia en aquest sentit cosmopolita pot reduir-se a les preguntes següents:1) Què puc saber?2) Què he de fer?3) Què m'està permès esperar?4) Què és l'ésser humà?A la primera pregunta respon la metafísica; a la segona, la moral, a la tercera, la religió, i a la quarta, l'antropologia. Però, en el fons, es podria considerar tot això com pertanyent a l'antropologia, ja que les tres primeres preguntes es refereixen a la darrera.Per tant, el filòsof ha de determinar: 1. Les fonts del saber humà. 2. L'àmbit de l'ús possible i útil de tot el saber. 3. Els límits de la raó. La darrera qüestió és la més necessària i també la més difícil, (...)”

Lògica, introducció, III

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

QUÈ PUC SABER? -L'ús teòric de la raó-QUÈ PUC SABER? -L'ús teòric de la raó-

► Aquesta és la primera de les preguntes que s'ha de fer la filosofia i constitueix Aquesta és la primera de les preguntes que s'ha de fer la filosofia i constitueix el tema de la el tema de la Crítica de la raó pura.Crítica de la raó pura.

► La primera qüestió no és contestar com coneixem la realitat, sinó que el La primera qüestió no és contestar com coneixem la realitat, sinó que el problema originari és problema originari és “som capaços de conèixer la realitat?”“som capaços de conèixer la realitat?”

► És per això que Kant es centrarà sobretot en el subjecte que vol conèixer i no És per això que Kant es centrarà sobretot en el subjecte que vol conèixer i no tant en l'objecte de coneixement.tant en l'objecte de coneixement.

► Per fer-ho, caldrà fer un “judici” a la raó, una crítica, per poder reconèixer les Per fer-ho, caldrà fer un “judici” a la raó, una crítica, per poder reconèixer les pròpies possibilitats i els nostres límits.pròpies possibilitats i els nostres límits.

► En fer aquest judici, Kant sotmetrà a crítica les tesis tant d'empiristes com de En fer aquest judici, Kant sotmetrà a crítica les tesis tant d'empiristes com de racionalistes, cap dels quals fonamentava la validesa i universalitat de la física racionalistes, cap dels quals fonamentava la validesa i universalitat de la física de Newton.de Newton.

► Així mateix, la Així mateix, la Crítica de la raó pura Crítica de la raó pura ha de resoldre també la possibilitat de la ha de resoldre també la possibilitat de la metafísica com a ciència.metafísica com a ciència.

► Per dur a terme aquesta tasca, Kant elabora una teoria dels judicis, per tal Per dur a terme aquesta tasca, Kant elabora una teoria dels judicis, per tal d'establir les condicions que han de complir els judicis considerats científics.d'establir les condicions que han de complir els judicis considerats científics.

Distinció entre judicis analítics i sintèticsDistinció entre judicis analítics i sintètics

► Judicis analíticsJudicis analítics:: El predicat està contingut en el subjecteEl predicat està contingut en el subjecte No amplien el coneixementNo amplien el coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““Els solters són no casats”Els solters són no casats”► ““Tots els cossos són extensos”Tots els cossos són extensos”► ““El cercle és rodó”El cercle és rodó”► ““El verd és un color”El verd és un color”

► Judicis sintèticsJudicis sintètics:: El predicat no està contingut en el subjecteEl predicat no està contingut en el subjecte Amplia el camp del coneixementAmplia el camp del coneixement

EXEMPLES:EXEMPLES:► ““Els cossos són pesants”Els cossos són pesants”► ““El Puig Major es la muntanya més alta de Mallorca”El Puig Major es la muntanya més alta de Mallorca”► ““L’or és un metall valuós”L’or és un metall valuós”► ““El ferro s'oxida amb l'oxigen”El ferro s'oxida amb l'oxigen”

Distinció entre el coneixement a priori i a posterioriDistinció entre el coneixement a priori i a posteriori

► Judicis a prioriJudicis a priori: ► Són absolutament independents de tota experiència.► Són universals i necessaris (la negació és una contradicció)► Són explicatius

EXEMPLES:► “El tot és més gran que les parts”► “Un triangle és una figura de tres angles”► “Si A és més petit que B i B és més petit que C, aleshores A és més petit que C”► “L’arrel quadrada de 144 és 12”

► Judicis a posteriori:Judicis a posteriori:► Depenen de l’experiència► No són universals sinó particulars► No són necessaris (la seva contradicció és possible)► Són ampliatius o extensius

EXEMPLES:► “Aquest llibre és feixuc”► “Els metalls són conductors elèctrics”► “El meu gat dorm al sofà”► “Tot cos desproveït de suport cau”

TIPUS DE JUDICIS

SEGONS L'EXTENSIÓ

SEGONS LA VALIDESA

ANALÍTICS A PRIORI

SINTÈTICS

A POSTERIORI

HUME

QÜESTIONS DE FET

RELACIONS D'IDEES

Els judicis sintètics a priori són els judicis propis de la ciència, Els judicis sintètics a priori són els judicis propis de la ciència, aquells que són extensius i alhora són universals i necessaris.aquells que són extensius i alhora són universals i necessaris.

EXEMPLES DE JUDICIS SINTÈTICS A PRIORIEXEMPLES DE JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI

Un exemple de la física:“Tot el que s'esdevé té una causa”

No es tracta d'un judici analític, ja que la idea d'una cosa que s'esdevé no inclou la idea de causa,sinó que aquesta és nova (s'afegeix informació). Però és a priori perquè no és necessari observar cada cas per l'experiència.

Els judicis de la ciència han de ser sintètics a priori, perquè han de ser universals i necessaris (per això han de ser “a priori”) i alhora han d'ampliar el nostre coneixement(han de ser, per tant, sintètics).Kant creu que les matemàtiques i la física són plenes de judicis sintètics a priori.

Un exemple de la geometria:“La línia recta és la distància més curta entre dos punts”

No es tracta d'un judici analític, ja que en el concepte de línia recta no entra per res la idea de distànciaI no és a posteriori perquè sabem que és vertader sense necessitat d'amidar totes les distàncies.

Un exemple de l'àlgebra:“7+5=12”

No és un judici analític, ja que en la proporció 7+5 no es troba expressada el número 12, sinó que afegeix quelcom nou (segons Kant, pel senzill fet de dir “12”, no pensam 7+5; si fos així, també hauria de pensar al mateix temps 4+5, 9+3, 1122-1110,etc., la qual cosa no fem). I es tracta d'un judici a priori perquè no necessitem l'experiència per a verificar-lo.

JUDICIS ANALÍTICS A PRIORI

JUDICIS SINTÈTICS A POSTERIORI

JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI

La seva validesa no depèn de l'experiència, és universal

La seva validesa depèn de l'experiència

La seva validesa fa referència a l'experiència, però és alhora universal

Són necessaris, és a dir, són sempre vertaders

Son contingents, és a dir, valen mentre dura l'observació

Són necessaris i són el fonament del coneixement científic

Són universals, és a dir, valen per a tots els casos

Són particulars, és a dir, valen únicament per als casos observats

Són universals i independents de l'experiència (la seva validesa no depèn de la contrastació empírica)

El predicat del judici ja està inclòs en el subjecte; no afegeix informació

El predicat del judici afegeix quelcom al subjecte; és extensiu (amplia informació)

El predicat no està inclòs en el subjecte; és extensiu

CRÍTICA A LES FACULTATS DE CONEIXEMENTCRÍTICA A LES FACULTATS DE CONEIXEMENTCRÍTICA A LES FACULTATS DE CONEIXEMENTCRÍTICA A LES FACULTATS DE CONEIXEMENT

► Ara ja sabem que som capaços de formar judicis sintètics a priori, però cal esbrinar quines són les condicions que els fan possibles.

► Kant afirma que en el procés de coneixement hi intervé l'experiència, però també uns elements a priori que formen part del nostre enteniment.

► Així, perquè l'enteniment desencadeni la seva activitat serà necessari que alguna cosa “li sigui donada” (les sensacions i impressions dels objectes), partint, però, de la pròpia estructura de l'enteniment (això serà el que, en termes kantians, serà “posat” pel subjecte).

► S'abandona la idea que el que coneixem sigui una còpia de la realitat; ara es pensa que l'objecte conegut experimenta una notable reelaboració.

► OBJECTE CONEGUT=MATÈRIA (“allò donat”) + FORMA (“allò posat”, elements a priori)► Aquesta teoria es coneix com IDEALISME TRANSCENDENTAL («Anomemo transcendental tot

coneixement que s’ocupa, no tant dels objectes, quant del nostre mode de conèixer-los, de manera que aquest mode ha de ser possible a priori. Un sistema d'aquests conceptes s’anomenaria filosofia transcendental» (Pròleg ed. 87)

► Un cop considerat això, Kant passa a analitzar les tres facultats de coneixement que ell distingeix en l'ésser humà:

SENSIBILITAT (capacitat -passiva- de rebre representacions en ser afectats pels objectes)

► ENTENIMENT (capacitat -activa- de comprendre el significat de les percepcions sensibles)

► RAÓ (capacitat d'establir síntesis, unificar el coneixement proporcionat per l'enteniment)

Anàlisi de les facultats de coneixementAnàlisi de les facultats de coneixement

Seccions: Crítica a la raó pura Facultats Disciplines

ESTÈTICA TRANSCENDENTAL SENSIBILITAT MATEMÀTICA

LÒGICATRANS-

CENDENTAL

ANALÍTICA TRANSCENDENTAL ENTENIMENT FÍSICA

DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL RAÓ METAFÍSICA

«Són possibles els judicis sintètics a priori en la ciència?»

ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitatESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitat

Formes pures a priori•Condicions del subjecte

EspaiTemps

► «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»«Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»► KKant justifica que la matemàtica té aquest caràcter universal, a priori, precisament perquè s'ocupa ant justifica que la matemàtica té aquest caràcter universal, a priori, precisament perquè s'ocupa

de les formes a priori de l'espai i el temps (aquestes estructures no provenen de l'experiència, sinó de les formes a priori de l'espai i el temps (aquestes estructures no provenen de l'experiència, sinó que són les que la fan possible i permeten, així, el caràcter universal i necessari de la matemàtica).que són les que la fan possible i permeten, així, el caràcter universal i necessari de la matemàtica).

► FenòmenFenòmen (el que coneixem després de l'elaboració de l'objecte que ha fet l'enteniment a partir (el que coneixem després de l'elaboració de l'objecte que ha fet l'enteniment a partir de les seves estreuctures a priori) de les seves estreuctures a priori) // // NoümenNoümen (la cosa en si, independentment de la nostra (la cosa en si, independentment de la nostra percepció d'ella, la qual, en si mateixa, mai no pot ser percebuda)percepció d'ella, la qual, en si mateixa, mai no pot ser percebuda)

+

sensació

Sensibilitat(facultat d’intuir,capacitat de rebrerepresentacionsen ser afectatsper l’objecte)


EspaiTemps

+

sensacióMatèria bruta •Prové dels sentits


EspaiTemps

Intuïció(impressió del món proporcionada per la sensibilitat)delfenomen

+

sensació

ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’entenimentANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’enteniment

Matèria bruta: intuïcions de la sensibilitat• A posteriori Enteniment

(Facultat d’entendre,jutjar. Capacitat depensar els fenòmensdonats per la sensibilitat). Conceptes purs: categories

• A priori

Judici,coneixement

síntesi

«Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»«Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?» La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de l’enteniment, sobretot, en La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de l’enteniment, sobretot, en

les de les de causalitatcausalitat i i substànciasubstància..

Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat,Reciprocitat, Possibilitat, Existència, Necessitat

Conceptes empírics(arbre, casa, home)

“Els pensaments sense contingut són buits, les intuïcions sense conceptes són cegues. Peraixò és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció) com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes)”. Crítica de la raó pura

“Les lleis no es troben en els fenòmens, sinó que solament existeixen en relació amb el subjecte”

“L'enteniment no pren les seves lleis (a priori) de la Naturalesa, sinó que les hi prescriu”

GirGir copernicà de Kant copernicà de Kant► Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el coneixement als objectes; Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el coneixement als objectes;

ara, en canvi, es prova d’adaptar els objectes al coneixement, al ara, en canvi, es prova d’adaptar els objectes al coneixement, al subjecte. És per això que Kant diu que podem fer judicis a priori. subjecte. És per això que Kant diu que podem fer judicis a priori.

► Els objectes vendran determinats per les lleis del coneixement humà: Els objectes vendran determinats per les lleis del coneixement humà: per les intuïcions pures a la sensibilitat i per les categories a per les intuïcions pures a la sensibilitat i per les categories a l’enteniment.l’enteniment.

«Succeeix aquí com en els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l’exèrcit d’estrelles girava al voltant de l’espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar a l’espectador i deixant les estrelles en repòs. En la metafísica es pot fer el mateix assaig, en el que afecta a la intuïció dels objectes. Si la intuïció hagués de regir-se per la naturalesa dels objectes, no veig com podria reconèixer-se alguna cosa a priori sobre aquesta naturalesa. Si en canvi, és l’objecte (quant objecte dels sentits) el que es regeix per la naturalesa de la nostra facultat d’intuïció, puc representar-me fàcilment tal possibilitat.»

(I. Kant, Crítica de la raó pura, Pròleg segona ed., B XVI Alfaguara, Madrid p. 20)

SSEENNSSIIBBIILLIITTAATT

MATÈRIA-SENSACIÓ-

FORMA-ESPAI I TEMPS-

JUDICIJUDICI

FORMA-CATEGORIES-

MATÈRIA-FENOMEN- EE

NNTTEENNIIMMEENNTT

DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raóDIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó

Raó(facultat de fer connexionsde raonaments, cercant principis cada cop més generals; capacitat d'establirsíntesis, principis unificadors)

Judicis o lleis sobre els fenòmens(proporcionats per l'enteniment)

Tendència unificadora de la raó(recerca del principi condicionador de tots els altres, originari)

Idees Transcendentals,conceptes pursde la raó

Seran sotmesos a la

ÀNIMA

DÉU

MÓN

Desproveïtsde mescla d'elementsempíricsNo provenen de l'experiència ni

s'hi poden aplicar

Són només objectes mentals

Quan la raó creu que són realscau en una profunda il·lusió

SSEENNSSIIBBIILLIITTAATT

MATÈRIA-SENSACIÓ-

FORMA-ESPAI I TEMPS-

JUDICIJUDICI

FORMA-CATEGORIES-

MATÈRIA-FENOMEN-

EENNTTEENNIIMMEENNTT

IDEES TRANSCENDENTALSIDEES TRANSCENDENTALS

RRAAÓÓ

ABSTRACIÓ

► «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)l'enteniment i acaba en la raó» (B355)

► La raóLa raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat dels principisfacultat dels principis, unifica , unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la idees o conceptes purs de la raóraó: ànima, món i Déu.: ànima, món i Déu. El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la

idea de idea de ÀnimaÀnima .. El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea

de de MónMón .. Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de DéuDéu ..

► Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió transcendental.transcendental.

► «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.«Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.

► Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, no provenen d' intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la no provenen d' intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna Metafísica no ens dóna coneixementconeixement, , és impossible com a és impossible com a ciènciaciència perquè no parteix de l’experiència (pretén conèixer el perquè no parteix de l’experiència (pretén conèixer el “noümen”, que és incognoscible). Podem “noümen”, que és incognoscible). Podem pensarpensar l'objecte de la l'objecte de la metafísica, però no el podem metafísica, però no el podem conèixerconèixer (conèixer significa que estam legitimats a pensar-ho).

L’antinòmia de la raó puraL’antinòmia de la raó pura► La raó no pot resoldre els conflictes de les idees La raó no pot resoldre els conflictes de les idees

transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària.contrària.

TESI: El món té un principi en el temps, i respecte a

l’espai, està igualment tancat entre límits.

ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai

MÓN

DÉUTESI: Al món li pertany

quelcom que [...] constitueix un ésser absolutament

necessari

ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari

LLIBERTATTESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la

que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar

aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat.

ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.

La Metafísica, base de la moralLa Metafísica, base de la moral► Però la metafísica és una tendència natural de Però la metafísica és una tendència natural de

l’home. Les idees tenen, doncs, unl’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiuús regulatiu,, serveixen per saber els límits del coneixement i serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són impulsar la investigació: són idealsideals. .

► Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la la llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de DéuDéu. (B826). (B826)

► Kant ens dirà que és necessari partir d'aquests Kant ens dirà que és necessari partir d'aquests tres pressupòsits per poder fonamentar una moral: tres pressupòsits per poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica.la Crítica de la Raó Pràctica.

► L'ésser humà no és tan sols un ésser que coneix, sinó que també és L'ésser humà no és tan sols un ésser que coneix, sinó que també és un ésser que actua i utilitza la seva raó per guiar i orientar la seva un ésser que actua i utilitza la seva raó per guiar i orientar la seva acció.acció.

► La raó pràctica s'ocupa de guiar la pròpia voluntat. Respon a la La raó pràctica s'ocupa de guiar la pròpia voluntat. Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?

► La resposta la trobam en la La resposta la trobam en la Crítica de la raó pràctica Crítica de la raó pràctica i en la i en la Fonamentació de la metafísica dels costumsFonamentació de la metafísica dels costums..

► Kant parteix d'una anàlisi de les ètiques anteriors i conclou que totes Kant parteix d'una anàlisi de les ètiques anteriors i conclou que totes són ètiques materials (acaben en un llistat de normes o preceptes).són ètiques materials (acaben en un llistat de normes o preceptes).

► Les ètiques materials presenten dos inconvenients fonamentals:Les ètiques materials presenten dos inconvenients fonamentals: Són empíriques Són interessades i es componen d'imperatius Són empíriques Són interessades i es componen d'imperatius

hipotèticshipotètics Són heterònomes Determinen la nostra raó partint de principis Són heterònomes Determinen la nostra raó partint de principis

externs a ella mateixaexterns a ella mateixa► Segons Kant, una ètica autènticament humana, pròpia d'un ésser Segons Kant, una ètica autènticament humana, pròpia d'un ésser

major d'edat, ha de ser universal i autònoma, una ètica major d'edat, ha de ser universal i autònoma, una ètica racionalracional..

QUÈ HE DE FER? -L'ús pràctic de la raó-QUÈ HE DE FER? -L'ús pràctic de la raó-

L’ètica de Kant és una ètica formal, perquè no ens diu què hem de fer en una situació determinada, sinó com hem d’actuar sempre.

ÈTIQUES MATERIALS ÈTICA FORMAL

Interessades, egoistes Desinteressada

Heterònoma (voluntat sotmesa a uns principis). Voluntat autònoma

Són a posterior (empíriques) És a priori (racional)

Són particulars i contingents És universal i necessària: cap excepció no és possible

Els seus imperatius són hipotètics: "Si vols X fes Y"

El seu imperatiu és categòric: "has de", "cal que".

Prescriuen la bondat o maldat d' una acció d'acord amb la conse-cució d' una finalitat (Teleològiques)

Prescriu la bondat o maldat d' una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa. Deontològica (El Deure pel Deure)

► Kant construeix la seva teoria moral partint d'una ètica formal, mancada de contingut (no ens diu què hem de fer, sinó com hem de decidir).

► La raó pràctica ha de donar una regla d'acció moral. Aquesta regla ha de ser a priori, és a dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un imperatiu categòric, “imperatiu” perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i “categòric” perquè és un imperatiu incondicionat, no depèn de condicions ni circumstàncies (no és hipotètic).

► Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a priori de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.

► Kant formula l'imperatiu categòric d'aquestes dues formes:

“Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de legislació universal”

“Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.”

► Kant distingeix entre màxima i llei. Una màxima és un principi vàlid per a un mateix, mentre que la llei és vàlida en general.

► Actuar de manera ètica significa ara actuar de manera que la nostra única motivació sigui el respecte i l'amor al deure (i no un interès o recompensa).

Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica► Les idees transcendentals de la raó teòrica esdevenen ara, en Les idees transcendentals de la raó teòrica esdevenen ara, en

el terren moral, el terren moral, Postulats de la raó pràcticaPostulats de la raó pràctica («una («una proposició teòrica, però no demostrable com a tal, quant que proposició teòrica, però no demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei depèn inseparablement d'una llei pràcticapràctica incondicionadament incondicionadament vàlida vàlida a prioria priori.»)..»).

► Kant afirma que hem de creure en aquests postulats per poder Kant afirma que hem de creure en aquests postulats per poder garantir la moral (encara que a nivell teòric no es puguin garantir la moral (encara que a nivell teòric no es puguin conèixer):conèixer): La immortal itat de l ’ànimaLa immortal itat de l ’ànima (com a garantia d’un progrés (com a garantia d’un progrés

indefinit en la virtut)indefinit en la virtut) L’existència de DéuL’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i (com a garantia que finalment virtut i

han de coincidir)han de coincidir) La l l ibertat de la voluntat La l l ibertat de la voluntat (com a garantia de la (com a garantia de la

independència del món sensible i de la autosuficiència de la independència del món sensible i de la autosuficiència de la voluntat)voluntat)

QUÈ PUC ESPERAR, SI FAIG EL QUE HE DE QUÈ PUC ESPERAR, SI FAIG EL QUE HE DE FER? -L'ús pràctic de la raó-FER? -L'ús pràctic de la raó-

► Aquesta és una pregunta sobre el futur i, per tant, desborda el marc de la Aquesta és una pregunta sobre el futur i, per tant, desborda el marc de la ciència i de la moral.ciència i de la moral.

► Kant troba la resposta en la història i en la religió.Kant troba la resposta en la història i en la religió.► Des del punt de vista político-social, podem esperar Des del punt de vista político-social, podem esperar la superació de la la superació de la

guerra i la pau perpètuaguerra i la pau perpètua ..► La segona resposta la trobem en la religió. I consisteix en que si actuem La segona resposta la trobem en la religió. I consisteix en que si actuem

segons la raó pràctica, de manera desinteressada i sense esperar res a canvi, segons la raó pràctica, de manera desinteressada i sense esperar res a canvi, podem aspirar a podem aspirar a la fel ici tatla fel ici tat ..««Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ellafet digne d'ella»»««Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliçFes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliç»»

► A la A la Crítica de la raó pràcticaCrítica de la raó pràctica, trobam les següents definicions, trobam les següents definicions de «felicitat»: de «felicitat»: ««satisfacció de totes les nostres inclinacionssatisfacció de totes les nostres inclinacions»» ««l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva

existència, tot li va segons el seu desig i voluntatexistència, tot li va segons el seu desig i voluntat»»► Ara bé, aquesta aspiració no sempre es veu justament recompensada (no Ara bé, aquesta aspiració no sempre es veu justament recompensada (no

sempre la virtut va acompanyada de felicitat). Només la immortalitat de l'ànima sempre la virtut va acompanyada de felicitat). Només la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu poden garantir que virtut i felicitat s'arribaran a identificar.i l'existència de Déu poden garantir que virtut i felicitat s'arribaran a identificar.

Education

Presentació Immanuel Kant