PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Setembre de 2018 NÚM. 116 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Scientific education

Akey part of our work, indivisible from crea­t i ng n e w s c i e nt i f i c

knowledge, is to make it acces­sible to everyone. To help create a society with a solid scientific culture, that is not just fami­liar with the odd buzzword, like CRISPR, but which knows that constant investment in research is ne eded, that understands the scientific method, applies criti­cal thinking and makes decisi­ons based on evidence. That is why each October we throw open the doors to show our work; why thousands of students come to the PRBB; and why, sometimes, we go to scho­ols, taking our science with us. This year we would like to reach even more children, who alrea­dy possess this innate inquiring spirit, to ensure it is not lost. We would like to engage more girls, who tend to dismiss scientific ca­reers before boys, as well as more disadvantaged groups who are pushed away from science, but who have the same right to it as others. Because education is the most powerful weapon we can use to change the world, and science can and must play an important role.

Maruxa Martínez-Campos

Educació científica

Una part essencial de la nostra feina, indivisi­ble de la de crear nou

coneixement científic, és fer­lo accessible a tothom, ajudant a crear una societat amb una bona cultura científica. Una societat que no tan sols coneix els termes de moda com CRISPR, sinó que també sap que cal invertir en re­cerca, que entén el mètode cien­tífic i pren decisions amb esperit crític, basades en l’evidència. Per això cada octubre obrim les portes de casa nostra i mostrem el que estudiem; durant el curs milers d’estudiants s’apropen al PRBB i, de vegades, som nosal­tres els que anem a les escoles, amb la ciència a la maleta.Enguany volem arribar a més infants, que ja tenen aquest es­perit curiós, per potenciar­lo i que no el perdin; a més noies, que tendeixen a desestimar les carreres científiques abans que els nois; a més col·lectius desfa­vorits, que no arriben a la cièn­cia, però que hi tenen tant dret com la resta. Perquè l’educació és la millor arma per canviar el món, i la ciència pot i ha de ju­gar un paper important.

Maruxa Martínez-Campos

Simposi inaugural d’EMBL Barcelona

El dilluns 15 d’octubre tindrà lloc a l’Auditori del PRBB el Simposi inaugural d’EMBL Bar­celona. Centrat en la biologia de teixits i el modelatge de malal­ties, que és el tema de recerca de la unitat EMBL de Barcelona, el simposi comptarà amb Don

Ingber, fundador i director del Institut Wyss a Harvard. Els altres ponents seran els tres investigadors actuals d’EMBL Barcelona: James Sharpe, Mi­ki Ebisuya i Vikas Trivedi, així com convidats externs. L’ac­te tindrà lloc de 9 a 15 hores i és gratuït, però es recomana inscriure­s’hi abans a la web www.emblbcnsites.net.

EMBL Barcelona Inauguration Symposium

On October 15, the Inaugural Symposium of EMBL Barcelona will take place in the PRBB Audi­torium with the title “Tissue Bio­logy and Disease Modelling”, the topic the Barcelona unit focuses on. The keynote speaker is Don Ingber, founder and director of the

Reimund Fickert

Els dies 27 i 28 de setembre destacats científics inter­nacionals es reuniran a

l’auditori del PRBB. La llista de ponents principals del proper XVII Simposi CRG és impressio­nant. Igualment impressionant és que el programa va ser con­figurat per un petit grup d’estu­diants de doctorat i postdocs.

Alguns dels noms són Pame­la Silver, de Harvard i l’Institut Wyss; Tony Hyman, director de l’Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular i Molecular de Dresden, o Osamu Nureki, de la Universitat de Tòquio. Parla­ran sobre tècniques d’imatge de molècula individual i en temps real, d’enginyeria genòmica i d’organoides, de modificació de

l’ADN i de virologia i biologia sin­tètica. Fa 15 anys era impensable que un gran nombre d’investigadors desta­cats acceptessin participar en un mateix acte a Barcelona. Els centres de recerca de tot el món organitzen els seus propis simposis i tothom vol tenir els millors conferenciants; només els llocs més valorats podran atraure els líders. El PRBB sembla estar ben posicionat, ja que aques­ta tardor també hi tindran lloc els simposis d’EMBL i del DCEXS­UPF amb destacats ponents. Assistir a conferències cientí­fiques és clau perquè els inves­tigadors comparteixin els seus últims resultats, estableixin col­laboracions, aprenguin noves tècniques i es posin al dia sobre el seu camp i d’altres. 300 d’aquestes xerrades, amb ponents de 25 paï­sos diferents, tenen lloc al PRBB cada any.

Young researchers attract top speakers

On September 27th and 28th leading internatio­nal scientists will meet

at the PRBB auditorium. The list of keynote speakers for the upco­ming 17th CRG Symposium is im­pressive. Equally remarkable is the fact the programme was set­up by a small group of PhD stu­dents and postdocs. The illustrious names include Pamela Silver, from Harvard and the Wyss Institute, Tony Hyman, director of the Max Planck Insti­tute of Molecular Cell Biology and Genetics in Dresden, Jürgen Kno­blich, from IMBA in Vienna, and Osamu Nureki, from the Univer­sity of Tokyo. They will talk about single molecules and real time imaging techniques, genome and organoid engineering, DNA modi­

fication, and synthetic virology and biology. 15 years ago, it was unthinkable that such a large number of top researchers would agree to speak at an event in Barcelona. Research centres around the world organise their own symposia, and everyone wants to have the best speakers; only the top scientific locations will be able to attract the leaders. The PRBB seems to be well positioned, because this autumn there are also upcoming symposia at the EMBL and DCEXS­UPF with outstanding keynote speakers. Attending scientific conferen­ces is key for researchers so they can share their latest results, es­tablish collaborations, learn new techniques and gain insight into research outside their field. 300 such conferences, with speakers from 25 different countries, take place at the PRBB each year ■

Joves investigadors atreuen els ponents més rellevants

Harvard Wyss Institute of Biologi­cally Inspired Engineering. Other speakers are to include the three group leaders of EMBL Barcelona, James Sharpe, Miki Ebisuya and Vikas Trivedi, as well as other in­vited scientists. The event will take place from 9 am to 3 pm and is free, but prior registration through the website www.emblbcnsites.net is recommended ■

CRG SYMPOSIUM: TRENDS IN BIOLOGY

Imag

e fr

om t

he C

RG

Sym

posi

um p

oste

r

Ciència www.prbb.org | setembre de 2018 2

«La ciència, multidisciplinària i internacional»

Els veïnats verds protegeixen el cervell

VERENA RUPRECHT – LABORATORI DE DINÀMICA CEL·LULAR I DE TEIXITS (CRG)

Carlos Sierra

Verena Ruprecht és una física molt in­teressada en els organismes vius. Per això va escollir biofísica per al seu

doctorat a Àustria. Segons Ruprecht, «tenia aquesta passió per explorar la microscòpia, visualitzar les coses a escala molecular i imaginar com tota aquesta complexitat pot generar una cosa tan robusta com els siste­mes vius, que responen al medi ambient, que poden dividir­se i difondre la informa­ció de forma activa a la pròxima generació». Aquesta fascinació la va portar al PRBB al setembre de 2016, on va crear el Laboratori de Dinàmica Cel·lular i de Teixits del CRG. Es tracta d’un grup reduït de cinc persones, totes elles biòlogues, però aviat creixerà. Ru­precht està reclutant noves persones per construir el seu nou microscopi de superre­solució i el grup serà més multidisciplinari.

El peix zebra com a model de dinàmica cel·lular

L’ambició del grup de Ruprecht és com­binar la física i la biologia per estudiar la dinàmica cel·lular. Se centren específica­ment en la senyalització cel·lular i el cito­esquelet, en com les cèl·lules poden adqui­rir la capacitat de migració, i en com una única cèl·lula contribueix a l’organització multicel·lular en un teixit. Per intentar assolir aquest objectiu, utilit­zen el peix zebra, un petit peix on es pot veu­re com un únic ou fertilitzat es desen volupa ràpidament en un organisme complet. Però encara hi ha moltes preguntes sobre com això succeeix realment perquè és un procés extremadament complex. Cal que les cèl­lules es reorganitzin de forma coordinada i migrin activament a posicions distants de l’organisme. «Intentem entendre com està regulat aquest procés a nivell genètic i com el medi on es troben les cèl·lules contri bu­eix a aquest comportament dinàmic. En al­tres paraules, volem saber com una cèl·lula específica en una determinada posició de l’embrió, en un moment determinat, sap què ha de fer activament, com pot llegir els senyals que rep del seu entorn. El meu grup està treballant des d’un punt de vista mul­tidisciplinari, especialment utilitzant eines de bioimatge multiescalar per abordar tots aquests aspectes», explica la cap de grup.

El peix zebra és una espècie especialment apreciada per la seva homologia genètica amb humans (compartim més del 80% del genoma). «Moltes de les proteïnes que estem estudiant, com l’actina —un dels principals compostos del citoesquelet—, les quals són altament rellevants per guiar el comporta­ment cel·lular dinàmic, es conserven forta­ment en totes les espècies, de manera que podem transferir moltes de les troballes en peix zebra a humans», argumenta Ruprecht.

Treballant al PRBB i plans futurs

«La ciència requereix multidisciplinarietat i internacionalitat i el PRBB compleix com­pletament amb els dos requisits», afirma Ruprecht sense dubtar. Després d’acabar la seva recerca postdoctoral a Àustria, buscava una institució oberta per combinar disci­plines, amb persones de diferents àmbits. «Vaig fer entrevistes en diferents llocs, però l’atmosfera del PRBB m’ha fascinat, la gent és oberta de ment, hi ha una energia molt bona, les infraestructures són sorprenents. Va ser la combinació perfecta per a mi; sento que aquí es pot implementar ciència d’avantguarda i explorar noves direccions, unint disciplines com la física i la biologia. És emocionant formar part d’aquesta comu­nitat de recerca», assenyala la cap del grup. El seu objectiu a llarg termini és com­prendre el comportament dinàmic de cèl­lules individuals en el context dels teixits. «Aquesta és la manera de comprendre ple­nament els organismes multicel·lulars. Ara estem esperant una beca per fer recerca en càncer; això demostra el nostre interès a transferir el coneixement de peix zebra a patologies humanes», conclou Ruprecht.

Pau Rubio

Un estudi liderat per l’ISGlobal mos­tra que la pèrdua en les funcions cognitives durant l’envelliment és

lleugerament més lenta en persones que viuen a veïnats més verds. L’equip de recerca va seguir durant 10 anys 6.500 persones d’entre 45 i 68 anys per­tanyents a la cohort Whitehall II, del Regne Unit. Els homes i les dones participants van

completar tests cognitius per avaluar­ne el raonament verbal i matemàtic, la fluïdesa verbal i la memòria a curt termini. L’espai verd es va estimar amb imatges via satèl·lit. «La disminució en els resultats dels tests al llarg dels 10 anys va ser un 4,6% menor en els que vivien en llocs més verds. Les associacions van ser més fortes entre les dones», diu Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal i primera auto­ra de l’estudi publicat a Environmental Health Perspectives.

Living in greener neighbourhoods is associated with slower cognitive decline

Astudy by ISGlobal shows that the loss of cognitive functions during ageing is slightly slower in people who live in

greener neighbourhoods. Researchers performed a 10­year follow up of 6,500 people aged 45 to 68 from the Whitehall II cohort in the United Kingdom. Participants completed cognitive tests that

assessed their verbal and mathematical reasoning, verbal fluency and short­term memory, and neighbourhood greenspace was estimated using satellite images. “Our data shows that the decline in cog­nitive score after the 10­year follow up was 4.6% less in participants living in greener neighbourhoods. Interestingly, the associa­tion was stronger among women”, says Car­men de Keijzer Carmen de Keijzer, ISGlobal researcher and first author of the study publis­hed in Environmental Health Perspectives ■

El grup el formen un investigador postdoctoral, dos estu diants de doctorat, un de màster i un tècnic

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

“Science must be multidisciplinary and international”

Verena Ruprecht is a physicist who is very interested in living organisms. That is why she chose biophysics

for her PhD studies in Austria. In her own words, “I had this passion for getting into microscopy, visualising things on the mo­lecular level and imagining how all the complexity at this scale can build some­thing as robust as a living system. Systems that respond to the environment, which can actively divide and propagate the in­formation to the next generation.” This fascination brought her to the PRBB in September 2016, where she set up the Cell and Tissue Dynamics Laboratory at the CRG. It is a small group of five people — one postdoctoral researcher, two PhD students, one Master’s student and a technician — all biologists, but it will grow soon. Ruprecht is recruiting new people to build her own super­resolution microscope and the group will become more multidisciplinary.

Zebrafish as a model of cellular dynamics

The ambition of Ruprecht’s lab is to combi­ne physics and biology to study cell dyna­mics. They specifically focus on cell signa­lling and the cytoskeleton, like how cells can acquire migration capacity, but also how a single cell contributes to a multice­llular organisation in a tissue. To try to achieve this goal they use zebra­fish, “a small fish where you can see how a single fertilised egg develops into a com­plete organism very rapidly. But there are

still a lot of questions about how this really happens because it is an extremely com­plex process. It requires cells to rearrange in a coordinated way and actively migrate to distant positions in the organism. We try to understand how this is regulated at the ge­netic level, and how the environment whe­re the cells are embedded contributes to this dynamic behaviour. In other words, we want to know how a specific cell in a certain position in the embryo, at a particular time, knows what it should be actively doing, how it can read the signals it receives from the environment. My group is working from a multidisciplinary perspective, using multis­cale bioimaging tools, to address all these aspects”, explains the principal investigator. Zebrafish can seem very distant from hu­mans but, in fact, the opposite is true. This species is particularly appreciated for its genetic homology with humans (we share more than 80% of our genomes). “Many of the proteins we are studying, like actin, one of the major compounds of the cytoskele­ton, which are highly relevant for guiding dynamic cellular behaviour, are strongly conserved from zebrafish to humans, so we can transfer many of our findings in ze­brafish to other animals, even humans”, Ru­precht argues.

Working at the PRBB and future plans

“Science must be multidisciplinary and in­ternational, and the PRBB completely fulfils both requirements”, diagnoses a convinced Ruprecht. After finishing her postdoc in Aus­tria she was looking for an institution open to combining disciplines, with people from different fields. “I had interviews at different places, but the PRBB atmosphere fascinated me: the people are open­minded, there is a really good energy, and the infrastructures are amazing. It was the perfect mix for me; I feel that here you can implement cutting­edge science and explore new directions, bridging disciplines like physics and bio­logy. It’s exciting to be part of this research community”, Ruprecht exclaims. Her long­term goal is to understand dyna­mic single­cell behaviour in the context of tissues, to “fully understand multicellular organisms”. “Now we are waiting for a grant for cancer research; this proves our interest in transferring our knowledge of zebrafish to human pathologies”, Ruprecht concludes ■

7 març de 2011 | www.prbb.org 3 setembre de 2018 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

rents dosis i temps i s’ha observat, tant en les cèl·lules sanes com en les d’MPOC, una millora clara en un seguit de mecanismes biològics que afavoreixen la síntesi de pro­teïnes i n’inhibeixen la degradació. «Els resultats mostren que, tot i el mal estat del múscul dels pacients d’MPOC, les seves cèl·lules satèl·lit o mare són molt similars a les de persones sanes, fet que obre futures vies de tractament», explica Esther Barreiro, investigadora de l’IMIM i pneumòloga de l’Hospital del Mar. «Ara seria interessant fer l’estudi directament en els pacients que estan rebent aquest tractament per establir exactament el be­nefici que comporta», conclou.

Un antiinflamatori podria revertir la caquèxia en malalts d’MPOC greuRosa Manaut

Investigadors de l’IMIM han trobat que l’antiinflamatori Roflumilast, que es prescriu en estadis molt avançats

de la malaltia pulmonar obstructiva crò­nica (MPOC), tindria efectes col·laterals beneficiosos per revertir la caquèxia —pèrdua de pes i de massa muscular— que pateixen els pacients d’MPOC en es­tadis greus. El treball s’ha realitzat in vitro en cul­tius primaris de cèl·lules de pacients amb MPOC avançada i de subjectes control. Se’ls ha administrat Roflumilast a dife­

An anti-inflammatory could reverse cachexia in patients with severe COPD

Researchers from the IMIM have found that the anti­inflammatory Roflumilast, used in highly advan­

ced stages of Chronic Obstructive Pul­monary Disease (COPD), has beneficial side effects that reverse cachexia —loss of weight and muscle mass— suffered by patients with severe COPD. The work was done in vitro using pri­mary cultures of cells from patients with advanced COPD as well as control sub­

jects. Roflumilast was administered to the study subjects at different doses and ti­mes and, in both healthy and COPD cells, there was a clear improvement in a series of biological mechanisms that favour pro­tein synthesis and inhibit its degradation. “The results show that, despite the poor state of the muscles of COPD patients, the­ir satellite and stem cells are very similar to those of healthy people, which opens up future treatment pathways”, explains Esther Barreiro, an IMIM researcher and pneumo­logist at Hospital del Mar. “It would now be interesting to directly study patients who are receiving this treatment to establish its benefit more precisely”, she concludes ■

this, activating gene expression after bin­ding to gene regions called promoters. The current belief is that the affinity of a transcription factor for a given promoter defines the gene expression level. Howe­ver, a new study shows that all the regions of the target gene contribute to the res­ponse of the transcription factor. The study by Miquel Àngel Schikora Tamarit and colleagues, and published in Cell Reports, used a combination of mathematical modelling and genetic cell engineering. The authors also found that even if the transcription factor is very ac­tive, the increase in expression of the tar­get gene is not proportional. “This is because gene expression does not only depend on transcription factor activity; it is constrained by the amount of other factors required in the protein­

Nou mecanisme de control de l’expressió gènica Mari Carmen Cebrián

Les cèl·lules canvien constantment l’estat dels seus gens entre «encès» i «apagat»; es tracta del que es co­

neix com a canvis en l’expressió gènica. Els factors de transcripció s’uneixen a les regions promotores de gens diana i n’acti­ven l’expressió, i fins ara es creia que l’afi­nitat del factor de transcripció pel promo­tor determinava el nivell d’expressió del gen. Però un nou article demostra que no només hi participa el promotor, sinó tam­bé totes les regions del gen diana. L’estudi, encapçalat per Miquel Àngel Schikora Tamarit i publicat a Cell Reports, ha fet servir una combinació de modelatge matemàtic i enginyeria genètica. Així, han descobert també que en la majoria de ca­

sos l’increment en l’expressió del gen no és proporcional a l’increment en el nivell de factor de transcripció. «Això és degut al fet que l’expressió gènica no només depèn de l’activitat del seu factor de transcripció; està limitada per la quantitat d’altres factors ne­cessaris en el procés de fabricar proteïnes. Això és una manera de controlar una ex­pressió massa elevada de gens perjudicials», conclou Lucas Carey, cap del laboratori que ha dut a terme la recerca, dins del programa de Bioenginyeria de Sistemes de la UPF.

New mechanism governing protein expression discovered

Switching genes from “on” to “off” states (changing gene expression) is a crucial and constant process in

any cell. Transcription factors are key in

building process. This is a way to control the expression of deleterious genes”, con­cludes Lucas Carey, one of the authors and group leader of the Systems Bioengineering Programme at the UPF ■

Els investigadors Miquel Sas, Xavi Marcos-Fa, Miquel Àngel Schikora-Tamarit, Guillem Lopez-

Grado i Lucas Carey al seu laboratori

Vint-i-cinc mutacions que allarguen la vida humanaÀngels Codina

La llargada de la vida oscil·la molt entre les diferents espècies ani­mals. Un grup internacional d’in­

vestigadors ha comparat els genomes de 17 espècies de primats i ha identificat 25 muta cions que podrien haver estat clau en l’allargament de la vida de tres de les espè­cies, els humans i dos macacs, que viuen molt més que les altres. Les mutacions es troben en gens associats al guariment de les ferides, a la coagulació i a un gran nom­bre de problemes cardiovasculars. «Els resultats tenen sentit perquè en les espècies que viuen més cal un control fle­xible dels mecanismes de coagulació», co­menta Gerard Muntané, primer autor de l’estudi i investigador postdoctoral a l’IBE i a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Al mateix temps, afegeix, «confirmen la teoria pleiotròpica de l’enve­lliment, que diu que hi ha mutacions que ens afavoreixen en les primeres etapes, i ens perjudiquen en les posteriors, quan ja s’ha deixat enrere l’etapa reproductiva». L’estudi, publicat a la revista Molecular Biology & Evolution, ha estat dut a ter­

me per investigadors de l’IBE i el CRG al PRBB i de la Universitat de Bristol i la Uni­versitat de Liverpool a Anglaterra, liderats per Arcadi Navarro, professor d’investiga­ció ICREA a l’IBE, catedràtic de la UPF i col·laborador del CRG.

Twenty-five mutations that lengthen human life

Length of life varies greatly betwe­en different animal species. An international group of researchers

has compared the genomes of 17 species of primates and identified 25 mutations that could have been key in prolonging the life expectancy in three species, hu­mans and two macaques, who live much longer than the others. The mutations are found in genes associated with wound he­aling, coagulation, and a large number of cardiovascular problems. “The results make sense, because in the longer­lived species you need flexi­ble control of coagulation mechanisms”, says Gerard Muntané, first author of the study and postdoctoral researcher at the IBE and Pere Virgili Institute of Healthca­re Research (IISPV). At the same time, he adds, “this confirms the pleiotropic the­ory of ageing, which states there are mu­tations that favour us in the early stages, and harm us later on, when we have left the reproductive stage behind us.” The study, published in the journal Mo-lecular Biology & Evolution, was carried out by researchers from the IBE and CRG at the PRBB, and Bristol and Liverpool uni­versities in the UK. It was led by Arcadi Navarro, ICREA research professor at the IBE, UPF lecturer, and CRG collaborator ■

L’estudi protagonitza la portada de la revista

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2018 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«La recerca que fem al DCEXS és cada vegada més multidisciplinària»

DAVID COMAS – DIRECTOR DEL DCEXS-UPF

Mari Carmen Cebrián

Com va néixer el DCEXS?

El departament va néixer fruit d’una iniciativa que va liderar en Jordi Camí, que actualment és el director

del PRBB. Va començar a reclutar persones de l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida, una àrea del coneixement que fins aleshores no existia a la UPF. El DCEXS va néixer al mateix moment que la facultat. Inicialment, els primers estudis van ser els de biologia humana i després es van anar in­corporant la resta de graus i màsters.

Quin balanç fas dels 20 anys del DCEXS? Quines han estat les fites aconseguides?La primera fita important va ser la creació del departament a una universitat que no tenia trajectòria en l’àmbit de les ciències biomèdiques. La incorporació de nous es­tudis i nous grups de recerca també va ser un gran assoliment. D’altra banda, abans estàvem a l’actual edifici docent i el trasllat cap al PRBB va ser també un canvi substan­cial. A més, cal destacar el canvi d’organit­zació mitjançant la creació de programes científics, i el fet de ser pioners en l’àmbit universitari estatal en l’avaluació dels nos­tres investigadors i programes. Finalment, crec que aconseguir la distinció María de Maeztu ha estat una consolidació de la bo­na feina feta al llarg d’aquests anys.

Com s’ha adaptat el DCEXS als canvis en les ciències experimentals i en les tendències educatives que hi ha hagut aquests anys? El departament ha intentat buscar sempre noves línies de recerca i, alhora, consolidar les existents. Per exemple, el desenvolupa­ment del programa de bioenginyeria de sis­temes va ser una proposta per adaptar­nos a àmbits que nosaltres no teníem, però sabíem que eren rellevants dins el nostre camp. A ni­vell estratègic, és més difícil definir línies de recerca concretes, perquè la investigació que fem cada vegada és més multidisciplinària. Pel que fa a la docència, sempre s’ha volgut excel·lir. El resultat dels estudis i la formació dels nostres estudiants s’han tingut molt en compte i, de fet, s’han obtingut molts premis d’innovació docent al llarg d’aquests anys.

Quins creus que són els punts forts o els trets diferencials d’aquest departament?Al DCEXS donem tanta importància a la docència com a la recerca; aquest és un dels nostres trets distintius. La interacció i la col·laboració és un altre dels nostres punts forts, ja que intentem impulsar i potenciar iniciatives i projectes que permetin als in­vestigadors interactuar no només dins el DCEXS, sinó també amb altres grups de la universitat i amb altres institucions.

Què aporta al DCEXS estar en el context del PRBB?El context del PRBB és essencial perquè ens ha permès interaccionar, poder tenir una massa crítica amb la qual col·laborar o simplement amb la qual intercanviar idees. Un altre aspecte molt positiu són els serveis

cientificotècnics compartits entre els di­ferents centres. El Parc també ens serveix com a referència, ja que junts som un pol d’atracció en l’àmbit de la biomedicina al sud d’Europa i aquest fet ens fa visibles i beneficia a tots els centres del PRBB.

“The research we do at DCEXS is increasingly multidisciplinary”

How did DCEXS come about?

The department was set up as the result of an initiative led by Jordi Camí, who is the current PRBB di­

rector. He started recruiting people from the health and life sciences, an area that up to that point had not existed at the UPF. The DCEXS was set up at the same time as the faculty. Initially, the first studies were in human biology, after which we began incorporating the other Bachelor’s and Master’s degrees.

How would you sum up these 20 years of the DCEXS? What achievements have been made?The first important milestone was the crea tion of the department in a university that had no experience in the field of bi­omedical sciences. The incorporation of new studies and new research groups was also a great achievement. On the other hand, we were previously housed in what is now the teaching building, and the move to the PRBB was a substantial chan­ge. I should also point out the organisati­onal change effected through the creation of scientific programmes, and the fact we pioneered researcher and programme evaluation in the state university system. Finally, I think that getting the María de Maeztu award consolidated all the good work done through the years.

PERFIL / PROFILEEnguany fa 20 anys que es va crear el Departament de Ciències Experi-mentals i de la Salut (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra. Amb motiu d’aquest aniversari, parlem amb el seu actual director, David Comas, sobre la creació i creixement del departament.

20 years ago this year saw the creation of the Department of Experimental and Health Sciences (DCEXS) at Pompeu Fabra University. On the occasion of this anniversary, we speak with its current director, David Comas, about the creation and growth of the department.

How has the DCEXS adapted to changes in the experimental sciences and the educational trends that have taken place over this time? The Department has always tried to find new lines of research and, at the same time, consolidate existing ones. For exam­ple, the development of the Bioenginee­ring Systems programme was a proposal to adapt to areas we did not have here, but which we knew were relevant in our field. At a strategic level, it is more difficult to de­fine specific lines of research because the work we do is increasingly multidiscipli­nary. We have always wanted to excel at te­aching. The results of our students’ studies and training is very important to us and, in fact, we have received many teaching in­novation awards over the years.

What do you think the department’s particular strengths or differential features are?At DCEXS, teaching is just as important as research ­ this is one of our distinctive featu­res. Interaction and collaboration is another of our strengths, as we try to promote and encourage initiatives and projects that allow researchers to interact, not only within the DCEXS, but also with other groups at the university and in other institutions.

What does the PRBB bring to the DCEXS?The PRBB context is essential because it has allowed us to interact, to have a critical mass of people to collaborate with or simply exchange ideas with. Another very positive aspect is the core facilities shared between the different centres. The Park also serves as a reference, as together we are a pole of attraction in the field of biomedicine in southern Europe; this fact increases our vi­sibility and benefits all the PRBB centres ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

XIANG-DONG FU, Tuesday September 25. Fu, from the Division of Cellular and Mo-lecular Medicine of the Uni-versity of California, San Diego, USA, is interested in

molecular and cell biology of RNA meta-bolism and regulation in higher eukaryo-tic cells: alternative splicing, functional RNA elements, transcription/splicing coupling, nuclear architecture, and cellu-lar reprogramming. He has been invited by Juan Valcárcel (CRG) and Vivek Malho-tra (CRG).

JEANNIE LEE, Thursday September 27. Lee, from the Massachusetts Gene-ral Hospital, Cambridge, USA, examines RNA functi-o n a n d m e c h a n i s m

through the lens of X-chromosome inacti-vation and imprinting. She has been invi-ted by Bernhard Payer (CRG) and her talk will also be part of the CRG Symposium.

SHOBBA VASUDEVAN, Fri-day October 5. Vasude-van, from Harvard Univer-sity, Cambridge, USA, is interested in the role of RNA binding proteins and

microRNAs in cancer cells. The primary goal of her laboratory is to characterize the expression and roles of regulatory noncoding RNAs in quiescence and tu-mor progression. She has been invited by Fátima Gebauer (CRG).

BERT BRUNEKREEF, Mon-day October 8. Brunekreef from the Institute for Risk Assessment Sciences in Utrecht, the Netherlands, is interested in air polluti-

on exposure and its effects on human health, such as cancer and allergies. He has been invited by Mònica Guxens and Josep M. Antó (ISGlobal).

MAYA SCHULDINER, Fri-day October 19. Schuldi-ner, from the Weissman Institute in Israel, Works wi th the yeast model system. Her lab is using

high throughput methods in combination with detailed follow up to uncover novel functions for yeast organellar proteins. She was invited by the PhD Students of the CRG.

CLAUDIO STERN, Monday October 22. Stern, from the Deparment of Cell & Development Biology at University College London, UK, focuses on the pro-

cesses that establish cell diversity and pattern in the early embryo. They use pri-marily the chick, but also quail, frog and mouse embryos, and are alo collabora-ting with other labs using yeast, flies and fish. He has been invited by Berta Alsina (UPF).

ANDREA PAULI, Friday Oc-tober 26. Pauli, from the Research Institute of Mo-lecular Pathology in Vien-na, Austria, investigates new regulators of embryo-

genesis, focusing mainly on short, uncha-racterized proteins and post-transcriptio-nal control mechanisms by employing genetic, molecular, cellular and genomics approaches in zebrafish embryos. She has been invited by Verena Ruprecht (CRG).

7 maig de 2011 | www.prbb.org 5 setembre de 2018 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

avantatge la seva capacitat de replicació. Però també comporta riscos, com ara que una espècie es converteixi en invasora. Per això els autors plantegen, per exemple, l’ús de microorganismes modificats que utilit­zarien les restes de plàstic als oceans com a substrat, però que serien autolimitants; és a dir, un cop no quedés plàstic, l’organisme ja no podria sobreviure. “No podem deixar­ho tot en mans de la tecnologia, però cal­drà utilitzar­la per preservar la biosfera i a nosaltres com a part d’ella”, conclou Ricard Solé, líder de l’estudi i professor d’investiga­ció ICREA de la UPF i investigador de l’IBE.

ver, this is not without risks, for example they could expand and become invasive. That is why the authors suggest, for exam­ple, using modified microorganisms that would utilise the remains of plastic in the oceans as a substrate, but when these had performed their function and no plastic remained, they could no longer survive. “We cannot leave everything in the hands of technology, but it will have to be employed in order to preserve the biosphere and us as part of it”, says leader of the study Ricard Solé, an ICREA research professor at UPF and IBE researcher ■

Bioenginyeria per salvar la biosferaMari Carmen Cebrián

Modificar genèticament microor­ganismes per destruir plàstic o per evitar la desertificació són

exemples del que la bioenginyeria podria aportar a la conservació dels ecosistemes. Un grup d’investigadors ha publicat un ar­ticle a la revista Royal Society Open Science en el qual fan el primer pas, proposant mo­dels matemàtics per desenvolupar aquestes estratègies. Restaurar ecosistemes a través de la modificació d’organismes té com a

Bioengineering to save the biosphere

Genetically engineering species to destroy plastic or prevent deserti­fication are examples of how bio­

engineering could help at­risk ecosystems. A group of researchers have published an article in the journal Royal Society Open Science, in which they propose mathema­tical models for developing these strate­gies. Restoring ecosystems by modifying organisms has an important advantage: the organisms’ ability to replicate, allo­wing them to work on a large scale. Howe­

Pau Rubio

Les persones que van a dormir, al­menys, dues hores després de sopar tenen un 20% menys de risc de patir

càncer de mama o de pròstata que les que van a dormir just després de sopar. Aques­ta és la principal conclusió d’una recerca de l’ISGlobal, publicada a la revista Internati-onal Journal of Cancer. L’estudi va incloure dades de 621 casos de càncer de pròstata i 1.205 casos de càncer de mama, així com 872 homes sans i 1.321 dones sanes com a

controls. Als participants, de diverses parts d’Espanya, se’ls va preguntar sobre l’hora a la qual sopaven, els hàbits del son i el cro­notip —és a dir, la seva preferència diürna o nocturna per fer activitats. També van omplir un qüestionari sobre els seus hàbits alimentaris i l’adherència a les recomana­cions de prevenció del càncer. La recerca conclou que l’adhesió als patrons alimenta­ris diürns està asso ciada amb un menor risc de patir càncer. Manolis Kogevinas, autor principal de l’estudi, destaca la importància d’avaluar els ritmes circadiaris en els estu­dis sobre dieta i càncer.

No vagis a dormir just després de soparDon’t go to sleep right after supper

People who go to sleep at least two hours after having dinner have a 20% lower risk of breast and pros­

tate cancer than people who go to sleep immediately after eating. This is the main conclusion of work conducted by ISGlobal that has been published in the Internatio-nal Journal of Cancer. The study included data from 621 cases of prostate cancer and 1,205 cases of breast cancer, as well as 872 male and 1,321 female controls. The parti­cipants, from various parts of Spain, were

interviewed about their meal timing, sle­ep habits and chronotype, in other words, their preference for morning or evening activity, and completed a questionnaire on their eating habits as well as their ad­herence to cancer prevention recommen­dations. “Our study concludes that sticking to diurnal eating patterns is associated with a lower risk of cancer”, explains Manolis Kogevinas, lead author of the study. The findings “highlight the importance of as­sessing circadian rhythms in studies on diet and cancer”, he points out ■

Àngels Codina

L’anàlisi dels mars de sis ciutats euro­pees ha demostrat que l’aigua marina conté una gran quantitat d’esperma­

tozoides de meduses i de ctenòfors, un tipus de zooplàncton, a més de compostos quí­mics com clorurs de sodi i magnesi i cente­nars de microorganismes. «Tenint en compte com són d’abundants, aquests gàmetes po­drien tenir un paper ecològic important com a font de nutrients per a microorganismes i zooplàncton marins, especialment en aigües anòxiques, sense oxigen lliure», diu Iñaki Ruiz­Trillo, professor d’investigació ICREA a l’IBE i un dels directors de l’estudi publi­

cat a Scientific Reports. Les mostres es van filtrar per separar els microorganismes en funció de la seva mida, i se’n va extreure i seqüenciar el material genètic. L’anàlisi del gen 18S (present en totes les cèl·lules euca­riotes i que s’utilitza per identificar­les) va demostrar que l’ADN pertanyia principal­ment a organismes no identificats, fet que confirma que actualment es desconeix almenys el 85% de la biodiversitat animal.

Seawater is rich in jellyfish sperm

An analysis of water and sediment columns carried out in the seas of six European cities has shown

that seawater contains a large quantity

L’aigua del mar és rica en esperma de medusesof sperm from jellyfish and Ctenophores — a type of zooplankton — in addition to chemical compounds such as sodium and magnesium chlorides and hundreds of mi­croorganisms. “Considering the abundan­ce, these gametes may play an important ecological role as a source of nutrients for marine microorganisms and zooplankton, particularly in anoxic waters, where there is no free oxygen”, says Iñaki Ruiz­Trillo, ICREA research professor at IBE and one of the leaders of the study published in Scien-tific Reports. The samples were filtered to separate the microorganisms according to their size, and the genetic material was extracted and sequenced. The analysis of the 18S gene — present in all eukaryotic

cells and used as a barcode for identifying them — showed it mostly belonged to non­identified organisms, confirming that at least 85% of animal biodiversity is currently unknown ■

Un mètode computacional per reutilitzar fàrmacsMari Carmen Cebrián

Investigadors liderats per Emre Guney del GRIB, un programa conjunt de la UPF i l’IMIM, han desenvolupat un

nou mètode computacional per reutilit­zar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d’una malal­tia. El mètode, anomenat PxEA (per les sigles en anglès d’anàlisi d’enriquiment de vies biològiques proximals), ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals. El descobriment de nous fàrmacs és un procés llarg i molt costós; per això l’ús de fàrmacs existents per a altres malalties és

una alternativa molt interessant. El mètode desenvolupat pels investigadors revela que la majoria dels medicaments per als trastorns autoimmunes com l’artritis, la psoriasi, o l’es­clerosi múltiple no es dirigeixen específica­ment a les proteïnes que causen la malaltia, sinó a proteïnes relacionades amb la respos­ta immune i la inflamació, que estan impli­cades en diverses malalties autoimmunes. Joaquim Aguirre­Plans, primer autor de l’estudi, explica que el PxEA també es pot aplicar per trobar medicaments dirigits a mecanismes compartits entre malalties comòrbides (que ocorren simultàniament en un pacient), com per exemple l’Alzhei­mer i la diabetis tipus 2.

A new computational method for exploring drug reuse

Researchers led by Emre Guney from the GRIB, a joint UPF and IMIM programme, have develo­

ped a new computational method for reu­sing drugs that target biological pathways common to more than one disease. The method, called Proximal pathway Enrich-ment Analysis (PxEA), has been published in Pharmaceuticals. Discovering new, effective drugs is a long and expensive process. For this rea­son, the “reuse” of existing drugs for other diseases is a very interesting alternative.

The new method reveals that most drugs currently used for autoimmune disor­ders, like arthritis, psoriasis, and multiple sclerosis, do not specifically target the di­sease­causing proteins, but instead affect immune response or inflammation­rela­ted proteins that are involved in several autoimmune diseases. Joaquim Aguirre­Plans, first author of the study, explains that PxEA can also be applied to find drugs that can target shared mechanisms involved in comor­bid diseases (occurring simultaneously in one patient), such as Alzheimer’s and type 2 diabetes ■

Phot

o by

Mik

e_Jo

hnst

on v

ia W

ikim

edia

Com

mon

s

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | setembre de 2018 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Mitosi i meiosi, o per què som tots diferentsMaruxa Martínez-Campos

Al nostre cos hi ha més de 200 tipus diferents de cèl·lules, però totes te­nen 23 parells de cromosomes (és

a dir, 46 cromosomes); un cromosoma de cada parell procedent de la nostra mare, i l’altre, del nostre pare. Quan aquestes cèl­lules es divideixen, ho fan a través d’un ti­pus de divisió cel·lular anomenada mito­si. Això implica, en primer lloc, una dupli­cació de tot el genoma (per tant, hi ha un moment en què tenim 46 parells de cro­mosomes) i, a continuació, una separació dels dos conjunts de cromosomes idèn­tics en les dues cèl·lules filles. D’aquesta manera, les dues cèl·lules resultants són exactament iguals que la cèl·lula original, amb els seus 23 parells de cromosomes. Aquestes són les cèl·lules somàtiques, la majoria del nostre cos. Però hi ha un altre tipus de cèl·lules que es compor­ten de manera molt diferent: les cèl·lules germinals. Aquestes cèl·lules especials es troben en els òrgans sexuals i donen lloc als gàmetes (oòcits i espermatò­cits). I, al contrari de les cèl·lules somàti­ques, les cèl·lules germinals es divideixen per meiosi, una divisió especial que té dues parts. Durant la primera (meiosi I), els cromosomes duplicats se separen en dues cèl·lules, tal com succeeix en la mito­si, però no sense abans intercanviar mate­rial genètic entre el cromosoma procedent del pare i el que prové de la mare, en un procés anomenat recombinació. Això vol dir que les dues cèl·lules filles reben cada una el conjunt de 23 parells de cromoso­mes (46 cromosomes en total), com passa amb la mitosi, però ja no són idèntics.

Llavors comença la meiosi II, durant la qual cada cèl·lula filla es divideix de nou, però sense replicar el genoma. Això signi­fica que les cèl·lules resultants tenen no­més 23 cromosomes, en lloc de 46. El resultat final de la meiosi són qua­tre cèl·lules, totes genèticament diferents entre elles i dels seus progenitors, i totes amb la meitat del material genètic d’una cèl·lula normal. Aquestes cèl·lules són els gàmetes, i quan dues d’elles (un oòcit i un espermatòcit) s’uneixen, donaran lloc a un embrió, que tindrà el seu propi i complet conjunt de 46 cromosomes (23 parells).

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Com es fa una cama?

Aquesta imatge enviada per Gio­vanni Dalmasso, del grup de re­cerca de James Sharpe a l’EMBL

Barcelona, representa la reconstrucció en 3D del desenvolupament d’una ex­tremitat del ratolí. La reconstrucció es va realitzar a partir d’imatges de tomo­grafia de projecció òptica (OPT) d’un embrió de ratolí fetes en diferents mo­ments del seu desenvolupament, apro­ximadament del 10è al 12è dia després de la seva concepció. La tomografia de projecció òptica (OPT) és una tècnica que permet la computació de volums 3D basats en la transmissió de llum a través de la matèria. En primer lloc, el teixit ha de ser tractat amb un agent per permetre que la llum el travessi. A partir d’aquest tipus de dades, és possible reproduir de manera computacional una reconstrucció integral de l’extremitat del ratolí creixent en l’espai i el temps. La ca­pacitat de reproduir i caracteritzar el crei­xement dinàmic d’una extremitat en 3D proporcionarà un important pas endavant en la nostra comprensió de l’organogènesi.

The making of a limb

This image, sent by Giovanni Dal­masso from James Sharpe’s re­search group at EMBL Barcelona,

shows a 3D reconstruction of the de­velopment of a mouse limb. The recons­truction was made from optical projec tion

Així doncs, gràcies a la meiosi i la re­combinació de l’ADN que es produeix du­rant aquesta, tots som únics.

Mitosis and meiosis, or why we are all unique

In our body there are more than 200 different types of cells, but they all have 23 pairs of chromosomes (46 in total),

one of each pair coming from our mother and the other from our father. When cells divide, they do so through a type of cell division called mitosis. This involves first

duplicating the entire genome (so for a mo­ment we actually have 46 pairs of chromo­somes), then separating the two identical sets of chromosomes into two daughter cells. This way, the two resulting cells are exactly the same as the parent cells, with their 23 pairs of chromosomes. These are somatic cells —the majority of what we have in our bodies. But there is a type of cell that behaves very differently: germ cells. These special cells are found in the sex organs and give rise to game­tes (oocytes and spermatocytes). In con­trast to somatic cells, germ cells divide by meiosis, a special twofold division. In the first part, meiosis I, the duplicated chromosomes separate into two cells, just like in mitosis. However, this time some genetic material is exchanged between the chromosome that originally came from the father and that from the mother, in a pro­cess called recombination. This means that although the two daughter cells each recei­ve a set of 23 pairs of chromosomes from the parent cell, they are no longer identical. Next is meiosis II, during which each of the daughter cells divides again, but this time without replicating the genome, mea­ning the resulting cells (gametes) have only 23 chromosomes each, instead of 46. Meiosis results in four cells, all geneti­cally different from each other and their progenitor, and all containing half the ge­netic material of a normal cell. When two of these gametes (an oocyte and a sper­matocyte) join together, they give rise to an embryo, which has its own complete set of 46 chromosomes (23 pairs). So it is meiosis and the DNA recombi­nation that happens during this process that makes us all unique ■

Comparació dels dos tipus de divisió cel·lular, mitosi i meiosi

tomography (OPT) scans of a mouse em­bryo taken at different time points during its development, from approximately the 10th to 12th day after conception. OPT is a techni­que that allows the computation of 3D vo­lumes based on the transmission of light through matter once the tissue has been treated with a clearing agent to let the light

pass through it. From these kinds of data, it is possible to computationally reproduce a comprehensive reconstruction of a growing mouse limb bud in space and time. The abi­lity to reproduce and characterise the dyna­mic growth of a limb bud in 3D and over time will provide an important step forward our understanding of organogenesis ■

Imat

ge d

e M

aria

Fer

rer

2x2 leagues were contested on Thursday July 26th, on Somorrostro beach. The quality of the finals means that each year the beach gets packed with more and more spectators (no longer just residents!), who enjoy the two hours or so of matches, watching the smashes, blocks, and recep­tions amid an atmosphere of camaraderie, competitiveness, and high tension. Apart from that of the players, we should mention the titanic effort of the ORG, the volunteer committee that works throughout the year to organise the tournament so that the championship takes place under the current conditions, resulting in both players and spectators being so happy and satisfied. After the awards ceremony, held in the inner square of the building like every year, music, heat, sandwiches, and beer provided the perfect ending to a day that reaches increasing heights in the world of the park and beach volleyball ■

7 maig de 2011 | www.prbb.org 7 setembre de 2018 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAITESPECIAL / SPECIAL

Ciència i esmaixades

© P

RB

B /

Joa

quim

Mon

tane

r

Albert Català

Un any més, la comunitat del parc va celebrar la «festa del vòlei», com la coneixem entre passadis­

sos. Després de 518 partits disputats pels 80 equips del campionat entre el 3 d’abril i el 25 de juliol, les grans finals de les ca­tegories «cracks» de les lligues 6x6, 4x4 i 2x2 es van jugar el dijous 26 de juliol a la platja del Somorrostro. L’alt nivell de les finals fa que cada cop la platja aplegui més espectadors (ja no només residents!), que gaudeixen plegats durant les més de dues hores que duren els partits, en què les esmaixades, els blocks i les recepcions se succeeixen enmig d’un ambient de germanor, competitivitat i ten­sió màxims. Al marge de l’empenta dels jugadors, cal destacar l’esforç titànic de La ORG, el

comitè de voluntaris que durant tot l’any treballa en l’organització del torneig per­què el campionat es dugui a terme en les condi cions actuals i que fa que tant juga­dors com espectadors n’estiguin tan i tan satisfets. Després de l’entrega de premis celebra­da a la plaça interior de l’edifici, com cada any, la música, la calor, els entrepans i la cervesa van ser el colofó perfecte d’una jor­nada que cada vegada gaudeix de més vo­lada dins del món del parc i del vòlei platja.

Science and smashes

Once again, the park community has celebrated what it is known in these corridors as the “volleyball

party”. After 518 matches played by the 80 teams in the championship, between April 3rd and July 25th, the grand finals of the “cracks” category in the 6x6, 4x4, and

1. Final CRACKS 6x6 2. Final CRACKS 4x4 3. Final CRACKS 2x2 4. Arbitratge a càrrec de La ORG 5. Entrega de premis 6. Entrega de premis 7. Entrega de premis 8. Residents a la festa 9. DJ’s a la plaça

1 2 3

654

7 8 9

2x

2

4x

4

Spe

cial

Aw

ards

6x

6

Gold 1st Breaking Rat2nd Tabula Rasa3rd Los Mafiosos

Silver1st Ball Damm2nd Cheeseheads3rd This is us

Bronze1st Polakos2nd Optimistas3rd Ghost Team

Cracks1st PIGS ZeClinics2nd Cal Brut3rd Rikki­tikki­tavi

Casi Cracks1st Block Mirror2nd Vollywood3rd Such a

disappointment

Casi que No1st Killball2nd Western Block3rd Sand Biters

Disaster1st Madagascar2nd Animal Fucktory

Beach3rd Bye bye

MVP WomanAngela Ramírez

MVP Man Valerio di Carlo

6x6 més lluitador Juego de Cronos

4x4 més lluitador Beachbumbas

2x2 més lluitador The latecomers

6x6 Fair play Animal Fucktory

4x4 Fair play Joan Peu FC

2x2 Fair play Side Out

Nom més original EA Sports

Best Plank Ivan Zadra

Most Cyborg Player Hector Huerga

The Undertaker Marc Garcia

Cracks1st Volycomb2nd The Flying Penguins3rd Green TeaM

Casi Cracks1st Los buenos, los feos y nosotros2nd ZeClinics3rd Animal Fucktory

Casi que No1st xIBEca2nd Medtech Volley Cracks3rd Proteo­som

CLASSIFICACIÓ FINAL PER CATEGORIES

Toni de Dios Martínez Vilanova i la Geltrú, 1994

Estudiant de doctorat a l’IBE (CSIC)

Què és el que t’agrada més de la teva feina M’agrada sobretot el fet que, malgrat que molts cops m’angoixi, és una cosa que em motiva i, pel poc temps que hi porto, m’omple.

Quin és el menjar que més t’agrada?El xató, una amanida típica del Penedès que porta escarola, bacallà i una salsa semblant al romesco, entre d’altres ingredients. Podria menjar­ne cada dia. La versió de Vilafranca no val per a res, tot s’ha de dir.

Quina és la teva música preferida?No sóc gaire delicat en música: qualsevol cosa des de la cançó de trap o reggaeton més barroera fins al cant gregorià més solemne, passant per pop, rock i electrònica. Mentre la cançó m’agradi, no hi ha problema.

Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)?Dwight Schrute, de la sèrie The Office.

Quin és el millor consell que has rebut mai?Fes el que consideris que és correcte, dormiràs més tranquil a les nits.

What do you like most about your work?I especially like the fact that, although it often causes me anguish, it motivates me, and although I’ve only been doing it for a short time, it satisfies me.

What food do you like most?Xató, a typical salad from the Penedès region that contains frisée lettuce, cod and a similar sauce to romesco, as well as other things. I could eat it every day. The Vilafranca version is not worth eating, it has to be said.

What is your favourite music?I’m not really very picky, anything from the song Trap or reggaetón to solemn Gregorian chant, including pop, rock and electronica. If I like the song there’s no problem.

Who is your favourite person (real or fictional)?Dwight Schrute, from The Office.

What is the best advice you have ever received?Do whatever you consider to be correct, you’ll sleep better at night ■

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Mari Carmen Cebrián (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Pau Rubio (ISGlobal)

Àngels Codina Relat (IBE:CSIC-UPF)Carla Manzanas (EMBL)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d’Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF)Laboratori Europeu de Biologia Molecular

(EMBL Barcelona)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

Edifici www.prbb.org | setembre de 2018 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA AGENDA28 de setembre: «Nit Jove de la Recer-ca», coordinada per ISGlobal al Cosmo-Caixa. Més info: http://bit.ly/2N2aw6I4 i 5 d’octubre: B•Debate ‘Open Science: from Values to Practice’, co-organised by CRG, ISGlobal, UB, IrsiCaixa and UOC. www.bdebate.org6 d’octubre: Jornada de portes ober-tes del PRBB (openday.prbb.org).15 d’octubre: Cafè científic «Immuno-teràpia: una nova eina contra el càn-cer», organitzat per l’IMIM. A les 19 h a la Biblioteca Camp de l’Arpa-Cateri-na Albert. Entrada gratuïta.22 d’octubre: Cafè científic «Està el càncer als nostres gens?». A les 19 h a la Biblioteca Sagrada Família- Josep M. Ainaud de Lasarte. Entrada gratuïta.26 d’octubre: Optimising imunothe-rapy, a scientific meeting at PRBB Auditorium. www.imim.es/agenda. 28 d’octubre: Open House a l PRBB, visites guiades gratuïtes. www.48hopenhousebarcelona.org. 29 d’octubre: Cafè científic “Fent un vestit a mida: medicina personalitzada contra el càncer”. A les 19 h a la Bibli-oteca Vila de Gràcia. Entrada gratuïta.

Foto de Laura Sans (UPF)

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Maruxa Martínez-Campos

Dels més de 785 projectes presentats des de diversos centres d’investiga­ció, hospitals i universitats d’Espa­

nya i Portugal, només 20 han estat seleccio­nats en la primera convocatòria de recerca biomèdica de la Fundació ”la Caixa”, a la qual destina 12 milions d’euros anuals. Uns 250 experts han avaluat totes les propostes i han escollit els 20 projectes guanyadors, cinc dels quals estan liderats des del PRBB. Els investigadors de la UPF, David An­dreu, Andreas Meyerhans i Pura Muñoz, lideraran tres projectes sobre el Zika, la immunoteràpia aplicada a les malalties cròniques infeccioses i la regeneració d’òr­gans i teixits. En total, rebran 1,2 milions d’euros en tres anys. D’altra banda, dues científiques del CRG, Maria Pia Cosma i Fátima Gebauer, han rebut també 500.000 euros cadascuna per als seus projectes, els quals exploraran nous tractaments per a la degeneració de la retina i la progressió i metàstasi del melanoma, respectivament.

Més de dos milions d’euros van al PRBB

More than two million euros for PRBB researchers

Of the more than 785 projects sub­mitted by various research cen­tres, hospitals, and universities

in Spain and Portugal, only 20 have been selected in the first biomedical research call from ”la Caixa” Foundation, which allocates 12 million euros annually. About 250 experts evaluated the proposals and chose the 20 winning projects, five of which are led from the PRBB. The UPF researchers David Andreu, Andreas Meyerhans, and Pura Muñoz will head up three projects on Zika, immuno­therapy applied to chronic infectious diseases, and organ and tissue regenera­tion. They will receive a total of 1.2 mil lion euros over three years. In addition, two CRG scientists, Maria Pia Cosma and Fati­ma Gebauer, have each received €500,000 for their projects that will explore new treatments for retinal degeneration and the progression and metastasis of mela­noma, respectively ■

Mark Nieuwenhuijsen rep el Premi John Goldsmith de 2018. La Societat Interna­cional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE) va escollir l’investigador d’ISGlobal per la seva «contribució sostinguda i destacada al coneixement i la pràctica de l’epidemiolo­gia ambiental». «Em sento molt honorat de rebre aquest guardó, no només perquè és el màxim honor en el món de l’epidemiologia ambiental, sinó també perquè és un reco­neixement a la importància del tema del meu treball. En una ciutat com Barcelona, 3.000 persones moren prematurament cada any a causa d’una planificació urbanística i del transport subòptima», va dir.

Mark Nieuwenhuijsen receives the 2018 John Goldsmith Award. The International Society for Environmental Epidemiology (ISEE) chose the ISGlobal researcher for his “sustained and outstanding contributions to the knowledge and practice of environ­mental epidemiology”. “I am honoured to receive this award, not only because it is the highest honour in environmental epidemi­ology but also because it is a recognition of the importance of the subject of my work. In a city like Barcelona, 3,000 people die pre­maturely every year due to sub­optimal ur­ban and transport planning”, he explains.

Verónica Lloréns i Ben Lehner, reconeguts per la Societat Catalana de Biologia. Llo­réns, antiga estudiant de doctorat al CRG i actualment investigadora postdoctoral a la Universitat KU Leuven, va rebre el Premi al Jove Investigador/a, que reconeix la millor tesi doctoral en biologia i ciències de la vi­da desenvolupada en els territoris de parla catalana. Lehner, professor d’investigació ICREA del CRG, va rebre el Premi a l’Arti­

cle Científic, pel seu article sobre la trans­missió transgeneracional de la informació ambiental en el cuc C. elegans.

Verónica Lloréns and Ben Lehner, acknowledged by the Catalan Society of Biology. Lloréns, a former CRG PhD stu­dent and currently a postdoc at KU Leuven University, received the Young Investiga­tor Prize, to the best doctoral thesis in life sciences from the Catalan­speaking terri­tories. Lehner, an ICREA research profes­sor at the CRG, received the Best Paper Pri­ze for his work on the transgenerational transmission of information in C. elegans.

Jordi Mestres, admès com a Fellow de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit. Aquest és un dels reconei­xements més importants en química. La Royal Society of Chemistry és una orga­nització sense ànim de lucre amb més de 54.000 membres a nivell mundial i 175 anys d’història. «Estic encantat i honorat de passar a formar part del grup selecte de científics que han fet contribucions importants en el camp de la química», ha expressat l’investigador de l’IMIM.

Jordi Mestres, admitted as a member of the Royal Society of Chemistry of the United Kingdom. This is one of the most important recognitions given to a che­mist. The Royal Society of Chemistry is a non­profit organisation with more than 54,000 members worldwide and 175 years of history. “I am so pleased and honoured to have become part of the select group of scientists who have made important con­tributions in the field of chemistry,” says the IMIM researcher ■