ButiL Inst Cat. Hist Nat., 56 ( Sec. Geol ., 5): 47-55. 1989

ELS OCELLS DEL JACIMENT ARQUEOLOGIC DE LA ALDEA,GRAN CANARIA

Josep Antoni Alcover * & Xisca Florit * *

Rebut: setembre de 1986

SUMMARYThe Birds from the archaeological site of La Aldea , Gran Canaria ( Canary Is.)

Bird remains from the archaeological site of La Aldea, Gran Canaria, are studied inthis paper. The former existence of laurel forest in Gran Canaria is revealed by the pre-sence of a least one species of laurel forest pigeon. Larger bird species are well represen-ted in this deposit, in contrast to smaller ones. Deposition of bird remains is associatedwith human activities.

RESUMENLas ayes del yacimiento arqueologico de La Aldea , Gran Canaria

Se da a conocer la fauna ornitica suministrada por el yacimiento arqueologico deLa Aldea, Gran Canaria. La presencia de al menos una especie de paloma de laurisilvadenuncia la existencia en el pasado de bosques de laurisilva importantes en la isla deGran Canaria. Dentro del conjunto ornitico estudiado destaca la presencia de diferentesespecies de ayes de gran tamano en comparacion con la escasa representacion de ayespequenas. La deposicion de esta fauna parece estar ligada a actividades antropicas.

RESUM

Hour dona a coneixer la fauna ornitica Iliurada pel jaciment arqueologic de La Al-dea, Gran Canaria. La presencia de, com a minim, una especie de colour de laurisilva de-nuncia I'existencia en el passat de boscos de laurisilva importants a l'illa de Gran Cana-ria. Dintre del conjunt ornitic estudiat destaca la presencia de diferents especies d'ausde talla gran enfront d'una representacio minsa d'ocells petits. La deposicio d'aquesta fau-na sembla Iligada a activitats antropiques.

* Departamento de Zoologia de Vertebrados. Musco Nacional de Ciencias Naturales. J. GutierrezAbascal, s/n. 28006 Madrid.

* Anibal, 25, atic B. Ciutat de Mallorca.

47

INTRODUCCIO

Fins a 1'actualitat res no se sabia de lesaus que habitaven l'illa de Gran Canariacls temps prehistorics. Les i niques troba-lles osteologiques d'aus fossils de les Ca-naries que s'han publicat fins a la data esdeuen a BRAVO (1953), que va esmentarrestes d'aus no identificades provinentsd'un jaciment de Tenerife, i a ALCOVER &FLORIT (1987), que descriuen Carduelistriasi (Ayes: Fringillidae) d'un jacimentde La Palma. L'objecte del present treballconsisteix a donar a coneixer la fauna or-nitica Iliurada pel jaciment arqueologicde La Aldea. Aquest deposit va esser ex-cavat el 1984 per un equip multidiscipli-nari financat per 1'excellentissim CabildoInsular de Gran Canaria. El Dr. Luis Fe-lipe Lopez va confiar als autors del pre-sent treball les restes ornitiques obtingu-des per a fer-ne l'estudi taxonomic.

El jaciment de La Aldea es troba situata Pest de l'illa de Gran Canaria (fig. 1),at port de San Nicolas Tolentino. Es trobaa la vora dreta del llit del barranc de La

FIG. 1. Localitzacid del jaciment de La Aldea.A: esquema general de les illes Canaries mos-trant I'area augmentada a la figura B. B: esque-ma del sector nord-occidental de Gran Canariamostrant les principals poblacions de 1'area i lasituacio del jaciment de La Aldea.Location of La Aldea archaeological deposit. A: Generalmap of the Canary Islands showing the area enlarged inB. B: Plan view of NW sector from Gran Canaria showingthe main cities and the location of La Aldea.

Aldea, a pocs metres del creuer que du atport de La Aldea. Aquest deposit prove del'acumulacio de sediments fluvials a les

vores del barranc. La seva potencia es

de mes de 8 m, si be els nivells fertils,superiors, presenten una potencia moltmes reduida. Va esser excavat en desco-brir-se casualment que contenia restesd'una especie de Canariomvs (Manunalia:Muridae), genere previament desconeguta 1'illa de Gran Canaria. (LoPEZ-MARTiNEZ& LOPEZ-JURADO, en premsa). El jacimentdata, aproximadament, de fa 2000 anys. Estracta d'un deposit que denuncia una an-tiga ocupacio humana del lloc.

PART SISTEMATICA

Al jaciment do La Aldea s'han obtengut44 ossos o fragments d'ossos d'aus. Sen'han pogut determinar taxonomicament37 (84 %). Aquests materials es conservena la colleccio del Museo Insular Canariode Gran Canaria. A continuacio es presen-taran els resultats taxonomics de la nos-tra investigacio. Per a totes les especiess'ha procurat indicar el seu estat actuala les illes Canaries, aixf com el registrepaleornitologic existent a la Macaronesia.

Ordre: ProcellariiformesFamflia: Procellariidae

cf. Puffinus assimilis

Material: Fragment distal de pre-maxil-lar (1-527).

L'dnica peca de Procellariiforines obten-guda representa aparentment un Puffinusde talla petita, del grup assimilis-lhermi-nieri. Tot i que habitualment Puffines as-similis i P. lherminieri son considcratscom a especies diferents, s'ha suggerit laseva possible pertanyenca a una unica es-pecie politfpica No existeixen diferenciesestructurals entre els esquelets d'aquestsdos taxons i les seves mesures se solapenamplament, tot i que P. assimilis presentaunes valors extremes i unes mitjanes mespetites que les de P. lherminieri (OLSON,1975). Creim quc el fragment de pre-ma-xillar dc La Aldea (fig. 2) pertany a P. assi-milis, tot i que consideram que caldra laseva confirmacio sobre una mostra ampliad'aquesta especie. Actualment P. assill:iliscria amb seguretat a Lanzarote, Tenerife i

48

Fu;. 2. Cl. Pttl/intts assintilis: fragment distaldel preanaxillar (1-257). Escala en mm.Cf. Puffinus as.cirnilis. Distal part of premaxilla (1-257).Scale in rnm.

El Hierro, i molt probablement a totes

les altres ilies (EMMERSON & MARTIN, en

premsa). A les Canaries, Desertas, Selva-

gems i Madeira viu la subspecie baroli,

quc de vegades ha estat considerada com

a pertanyent a P. lherminieri (OLSON, 1975).

A les illes de Cabo Verde viu la subspecie

boydi. Baldritges pertanyents al grup as-

similis-lherminieri han estat trobades fos-

sils a Ascension (ASHMOLE, 1963), St. He-

lena (OLSON, 1975), ilia Mona (a Puerto Ri-

co, vid. OLSON, 1975), ilia Crooked (a les

Bahames, WETMORE, 1938; OLSON & HIL-GARTNER, 1982), Barbuda (WATTERS et al.,

1984) i a Antigua (STEADMAN et al., 1984).Al Pacific s'ha esmentat P. lherminieri a

les Hawaii (OLSON & JAMES, 1982), a Man-

gaia (STEADMAN, 1985) i a Floreana (STEAD-MAN, 1986). A Madeira i Porto Santo, PIE-

PER (1985) ha trobat nombroses restes do

Procellariidae.

Ordre: AccipitriformcsFamflia: Accipitridac

Buteo butco

Material: Fragment central d'ulna (II-69); Fragment de carpometacarpia d'unexemplar juvenil (1-222).Tant la morfologia com la talla de l'ul-

na obtenguda a La Aldea s'ajusta a la dela subspecie insularum. El fragment demetacarpia cs atribuit a aquesta especienomds de manera temptativa, car en per-tanycr a un exemplar juvenil i a me's enestar molt fragmentat esta mancat de les

principals caracteristiques anatomiquesemprades per a la identificacio d'aquestos. La subspecie insularum resideix ac-tualment a totes les illes de l'arxipelag ca-nari, llevat de Lanzarote , on la seva pre-sencia actual es nomes probable ( EMMER-SON & MARTIN , en premsa ). El material decomparacio emprat prove de tubs volca-nics d'aquesta darrera ilia , i evidencia quealtre temps l'especie colonitzava totes lesilles de l'arxipelag . Aquesta especie ha es-tat trobada fossil a Porto Santo ( PIEPER,1985). Sembla que es troba en regressioa la Macaronesia (presencia antiga a Lan-zarote, dades propies; extingit a Sao Vi-cente i Boa Vista, unes 20 parelles a San-tiago, Illes de Cabo Verde, BANNERMAN &BANNERMAN , 1968).

FIG. 3. Acciprier nistts (Q ). D'csq ucrr 'a a dreta:fragment proximal do tarsometatarsia ( 1-246); ti-bio-tars ( 11-80 ); femur mancat de la part proxi-mal (11-89). Escala en cm.Accipiter nisus (Y). From left to right : proximal frag-ment of tarsometatarsus ( 1-246); tibiotarsus ( 11-80 ); femurwithout proximal end (11-89). Scale in cm.

49

Fie. 4. Falco linnunculus. D'esquerra a dreta: dos Miners quasi complcls (1-578, 1-282); hunter Irag-mentat pertanyent a un exemplar juvenil (1-109); clues ulnes (1-283, X-25); radi complet (1-284); frag-ment distal de radi (1-270); tarsometatarsia (1-112). Notcu que els tres humers prcsenten trencamentde la crista lateralis. Escala en cm.Falco timuotculus. From left to right : two almost complete humerus (1-578, 1-282 ); fragmented humerus of a youngspecimen (1-109); two ulnae ( 1-283 , X-25); complete radius ( 1-284 ); distal fragment of radius ( 1-270); tarsometatarsus(1-112). The three humerus have the crista lateralis destroyed. Scale in cm.

Accipiter nisus

Material : Tibio-tars (II-80 ); Fragmentproximal de tarsometatarsia (1-246); Fe-mur sense la part proximal (11-89).

Els tres ossos obtenguts (fig. 3) corres-ponen a un o varis exemplars femeninsd'aquesta especie. L'esparver es una es-pecie de presencia actual probable a Villade Gran Canaria. Com a nidificant es co-neix amb seguretat nomes a Tenerife, LaPalma, La Gomera i El Hierro (EMMERSON& MARTIN, en premsa). Es indicador d'am-bients forestall o de vegetacio arbustiva(PEREZ-PADRON , 1983). L'especie sembla enregressio a Canaries i a Madeira (CRAMP,1980).

nyent a un exemplar juvenil (1-109); duesulnes (1-283, X-25); un radi fragmentat(1-270); un radi sencer (1-284); un tarso-metatarsia (1-112). Fig. 4.Actualment es troben a l'arxipelag dues

subspecies de xoriguer, Falco tinnunculusdacotiae i F. t. canariellsis. Aquesta darre-ra cria a Gran Canaria, Tenerife, La Go-mera, La Palma i El Hierro. No s'ha pogutdisposar de materials de 1'especie pro-vinents de Canaries i per aixo no es pos-sible opinar sobre l'estat subspecific delsmaterials de La Aldea. L'especic ha estattrobada fossil a l'illa de Madeira (PIEPER,1985).

Ordre: GalliformesFamilia: Phasianidae

Ordre: FalconiformesFamilia: Falconidae

Falco tinnunculus

Material: Dos homers quasi complets(1-578, 1-282); un homer fragmentat perta-

Coturnix sp.

Material: Carpometacarpia (X-32); Frag-ment distal de tarsometatarsia ( 1-218).Donat que el genere Coturnix sembla

haver radiat a la Macaronesia (PIEPER,

50

1985; dades propies inedites), de moment

es considera oportu no establir la deter-

minacio taxonomica especifica de les res-

tes de guatlera de La Aldea. L'estat frag-

mentari del material i la' seva escassesa

tambe ho aconsellen. S'han trobat restes

de varies especies encara no descrites per-

tanyents a aquest genere a les illes de Ma-

deira i Porto Santo (PIEPER, 1985).

Ordre: CharadriiformesFamilia: Charadriidae

Charadrius sp.

Material: ulna (1-132).Una ulna tota cola denuncia la pre-

sencia d'un Charadriidae al jaciment de

La Aldea. La seva identificacio especifica

no ha estat possible per manca de mate-

rials de comparacio provinents de Cana-

ries. Actualment hi viuen dos represen-

tants d'aquesta familia, Charadrius alexan-

drinus alexandrinus i C. dubius curonicus.

Tots dos nien a Gran Canaria. Altrament,

durant 1'hivern s'hi pot observar C. hiati-

cula (MARTIN, com. pers.).

Ordre: ColutnbiformesFamilia: Columbidae

Columba sp.

Material: dos humors quasi complets(1-250, 11-203); un homer mancat de la partdistal (X-20); una ulna (1-116); un coracoi-de fragmentat (X-21); un radi fragmentat(1-215); part proximal d'un tarsometatar-sia fragmental (1-117); fragment Western(H-68).

El jaciment de La Aldea ha Murat 7 os-sos, la majoria fragmentats, de coloursde talla gran, notablement mes grans queels ossos de Columba livia continentalsamb els quals s'ha comparat. En l'actua-litat viu a les Canaries C. 1. canariensis,una subspecie de talla corporal mes peti-ta que la de les poblacions continentalscoespecifiques. Tambe hi viuen dues es-pecies de coloms de laurisilva, C. junoniaei C. bollii, de talla corporal similar, quetenen uns ossos de dimensions similars alsobtenguts al jaciment de La Aldea. S'hapogut disposar corn a materials de com-paracio d'un esquelet de C. junoniae pro-vinent de La Palma (MNCM-1257) i d'unaltre de C. bollii provinent de Tenerife(DZUL-500). L'escassesa de materials de

comparacio i l'escassesa i l'estat fragmen-tari dels ossos trobats no permeten anargaire lluny en la recerca taxonomica so-bre els materials de La Aldea. Els mate-rials de La Aldea no son, en la majoriadels casos, identics als ossos emprats coma materials de comparacio, i si be algunsdels ossos s'assemblen mes a una de lesespecies actuals de coloms de laurisilva,altres presenten una morfologia interme-dia. La manca de series osteologiques decomparacio de les diferents poblacions in-sulars de C. junoniae i de C. bollii fa des-coneixer la variabilitat intra- i interpobla-cional d'aquestes especies. Creim que lesrestes trobades a La Aldea probablementrepresenten una subspecie endemica deGran Canaria, encara no descrita, de C.junoniae, pero no podem descartar querepresentin una especie desconeguda en-demica de l'illa o que hi estiguin repre-sentades les dues especies de coloms delaurisilva.

Dels tres homers trobats n'hi ha dos(1-250, 11-203) bastant complets que s'as-semblen mes al de C. junoniae que al deC. bollii, mentre que 1'altre (X-20) estames fragmentat, presenta caracteristiquesintermedies entre els homers d'aquestesdues especies i pertany a un exemplaraparentment juvenil. Els dos homers mescomplets son mes llargs i estilitzats queel de C. bollii. La llargaria des de la vo-rera proximal del cap de 1'h6mer fins ala vorera distal del condil radial es de

FIG. 5. Humcr fossil de Columba sp. (1-250) ala part central , comparat amb material actual deC. junoniae ( MNCM 1257 ) a 1'esquerra i de C.bollii (DZUL 500) a la dreta . Escala en cm.Fossil humerus of Columba sp. (1-250 ) (middle) comparedwith humerus of recent C. junoniae (MNCM 1237) (left)and C. bollii (DZUL 500 ) (right). Scale in mm.

51

53,20 nun a C. junoniae, 49,65 mm a C. bo-11ii i 52,35 rim a l'unic exemplar de LaAldea, 1-250, on es pot prendre aquestamesura (fig. 5). El diametre de la diafisiCs de 6,35 mm a C. junoniae, 5,90 mm aC. bollii i 6,05 i 6,35 mm als dos humorsmes complets de La Aldea. La superficied'insercio del muscul deltoide es mes llar-ga a C. junoniae (7,20 mm) i als exemplarsde La Aldea (7,40, 7,20 mm) que a 1'cxem-plar de C. bollii (5,60 mm), i el sou eixesta mes inclinat respecte 1'eix de 1'os enaquesta darrera especie. C. junoniae pre-senta una protuberancia interna al condilextern de l'humer que tambe es present,encara que no esta tan desenvolupada, a]'exemplar 1-250 (]'exemplar 11-203 estatrencat a la part distal), mentre qucaquesta protuberancia no es troba a l'hu-mer de C. bollii. La incisura collaris Cs,pero, mes estreta als homers de La Aldea ia C. bollii que a C. junoniae.

El coracoide dc La Aldea (X-21) s'as-sembla mes al de C. junoniae que al deC. bollii. La superficie coraco-humeriana,tot i estar trencada a l'especimen de LaAldea, es major en aquest i al de C. juno-niae que al de C. bollii. En aquest darrer,Fos Cs notablement menys robust que alsaltres dos. L'estern de La Aldea es reprc-sentat per un fragment apical mancat de1'espina ventral del manubri. Tant l'espi-na dorsal del manubri, com el sole perals coracoides i el foramen pneumatic s'as-semblen molt morfologicament als de C.junoniae, si be ]'exemplar de La Aldea esmes robust que ]'actual.

El tarsometatarsia (1-117) esta mancatdc la seva part distal. La seva morfologiaes molt propera a la de C. junoniae quea la de C. bollii. A C. junoniae i a ]'exem-plar 1-117 hi ha un desenvolupament si-milar de la cavitas glenoidalis interna, quces quasi tan gran com la cavitas glenoida-lis externa, mentre que a C. bollii es mespctita que aquesta. La talla de Fos Cs tam-be mes similar a la del tarsometatarsia deC. junoniae, si be es una mica mes petit.La crista interna hypotarsi presenta unmajor desenvolupament a ]'exemplar I-117i a C. junoniae que a C. bollii. Aquesta dar-rera especie presenta la apophysis rnus-ciuli peronei brevis notablement mes des-envolupada que a C. junoniae i a ]'exem-plar de La Aldea.

Els ossos mes coals de determinar sonuna ulna sencera (1-116) i un radi quasisencer, mancat nomes d'una part de les

seves epifisis (1-215). Aquests ossos sonde talla similar als corresponents de C.bollii, mes petits quc cis de C. junoniae.Hour no ha pogut trobar cap difcrcnciaimportant entre cis radis de C. junoniaci de C. bollii, i per aixo res no es pot dirsobre la determinacio taxonomica del radide La Aldea. L'ulna presenta unes carac-teristiques morfol6giqucs clarament in-termedies entre les de les dues espccics,i resulta dificil adscriure-la clarament acap de les dues discriminant-la claramentde l'altra.

Coin s'ha asscnyalat prcviament, el mesprobable Cs que tots aquests ossos re-presentin una unica especie de colour delaurisilva, encara que no Cs possible des-cartar-ne ]a presencia de dues. La hip6te-si tries parsimoniosa Cs considerar quc re-presenten una rata, probablement endc-mica de Gran Canaria, de C. junoniac, detalla mes pctita i do morfologia lleugera-ment diferent de la poblacio de La Palma.Malauradamcnt fins a no disposar do se-ries osteol6giqucs representatives de to-tes les poblacions insulars de C. junoniaei de C. bollii no es podra dilucidar acura-dament 1'adscripci6 taxonomica dcls co-loms de laurisilva de La Aldea.

PIEPER (1985) ha trobat restes de co-loms de laurisilva Columba trocaz a Ma-deira i Porto Santo. Aquesta especie so-breviu actualment nomes a la primcrailla.

Ordre: StrigiformesFamflia: Tytonidae

Tyto sp.

Material: Fragment distal de tibio-tars(1-243).

L'os obtengut a La Aldea s'ajusta, enmorfologia i dimensions, al corresponentde Tyto alba gracilirostris (fig. 6), cssentnotablement mes petit quc el de T. a.alba. La taxonomia dc les olibes esta ac-tualment en revisio. Recentment S'rEAU-MAN (1986) considera que les olibes de lcsGalapagos pertanycn a una especie ende-mica caracteritzada per la seva talla dimi-nuta i per una combinacio de caractersosteol6gics distintius. En un futur caldrasons dubte revisar l'estat dc T. a. gracili-rostris, actualment present nomes a Fucr-teventura i Lanzarote. Es a aquesta for-ma, d'estat taxon6mic per aclarir, quepertanycn les restes de Tvto de La Aidea.

52

representants d'aquest genere. Poden per-

tanyer a 1-. iliacus, a T. philomelos o a al-

guna altra especie del genere. Turdus ha

radiat a Madeira (PIEPER, 1985).

1'ie. h. 1'ibiu-tun do INio sp. (1-243), a la dreta,

en comparacio amb on tibio - tars complet de Tylo

albs gracilirostris, a l'esquerra . Normes anterior

i lateral. Escala en mm.Tibiotarsus of Trio sp. ( I-243 ), at right , compared with

a complete tibiotarsus of Tyto elba gracilirostris , at left.

Anterior and lateral views. Scale in mm.

PIEPER (1985) ha trobat restes d'olibes a

Madeira.

Ordre: PasseriforntesFamilia: Muscicapidae

Turdus merula

Material: dos coracoides (11-177, 11-178),dues ulnes (11-73, 11-167).

Les restes trobades s'ajusten perfecta-ment, en morfologia i dimensions, als os-sos dels T. merula recents. L'especie criaactualment a Gran Canaria, Tenerife, LaGomera, El Hierro i La Palma. La sevapresencia al deposit de La Aldea no cons-titueix cap sorpresa.

Turdus sp.

Material: tees homers (I-87A, II-166, 11-174); dos fragments proximals de tIbio-tars (1-240, 11-168).Aquestes restes no han estat identifica-

des especificament a causa de la gran si-militud rnorfologica i de dimensions dell

Corvus corax

Material: coracoide fragmentat (1-242);homer fragmentat (1-241).

El corb Corvus corax es una especie an-tropofila que a 1'actualitat cria a totes lesilles de l'arxipelag canari. Les restes tro-bades a La Aldea no han pogut esser com-parades amb materials recents provinentsde Canaries, i per aixo res no es pot dirsobre la seva assignacio subspecifica. Pro-bablement representen la subspecie C. c.lingitanus, que es ]a que actualment estroba a les illes Canaries.

Aves, indeterminades als nivellstaxonomies inferiors

Material: dos sinsacres fragmentats (I-210, X-50), tres fragments de femurs (I-148,11-99, 11-180), un fragment d'os indetermi-nat (11-13 B), una tercera falange posterior(sense numerar).Aquest material es massa fragmentari

per a perinetre la seva identificacio fins itot a nivell d'ordre. La talla dels ossossuggereix que representen especies de mi-des situades entre la d'un xoriguer i lad'una mellera.

DISCUSSIO

L'ornitofauna del jaciment de La Aldea,tot i que bastant pobre, revela algunesdades faunistiques d'interes que donenpeu a fer una serie de consideracions pa-leoecolOgiques, biogeografiques i tafono-miques. Resulta d'interes destacar, en pri-mer floc, la presencia de, com a minim,una especie de colOm de laurisilva. El fetque quasi el 20 % dels ossos identificatsrepresentin coloms de laurisilva fa pensarque aquests havien d'esser relativamentabundants en el passat. Aquesta presenciadenuncia 1'existencia en el passat de bos-cos de laurisilva importants a Gran Cana-ria, gdestio que anteriorment ha estat ob-jeCte de controversies. Segons BRAMWELL& BRAMWELL (1974) actualment la lauri-silva ocupa a Gran Canaria nomes un uper cent de la seva area original. No po-dem avaluar quantitativament la importan-

53

cia dc la laurisilva en el passat , pero, enqualsevol cas , la dependencia taut de C.junoniae com de C. bollii dels boscos delaurisilva constitueix un argument de pesper a postular-ne l'existencia a Gran Ca-naria a 1'epoca de deposicio dels materialsde La Aldea.TRISTRAM ( 1889) va observar tres co-

loms, suposadament C. bollii, en un petithose de Ilorers a la regio de Doramas, atnord de Gran Canaria. Tot i amb aixo, nova descartar que es tractas d'una especienova de colom . Les troballes de La Aldeasuggereixen que les observacions de TRIS-TRAM ( 1889) podien concernir a la mateixaespecie trobada at deposit arqueologic. Lacorologia dels coloms de laurisilva a lesCanaries ha estat objecte de recents am-pliacions ( MARTIN , 1985). La descomparei-xenca dels coloms dc laurisilva a l'illa deGran Canaria pot haver afectat la distri-bucio de plantes de dispersio ornitoco-rica.

L'extincio de coloms de gran talla esde-venguda a Gran Canaria to els seus paral-lelismes. Ja s'ha esmentat 1'extinci6 doColumba trocaz a l'illa de Porto Santo(PIEPER , 1985 ). Un altre cas es el de l'ex-tincio de Ducula galeata a l'illa Hender-son, Pacific Sud (STEADMAN & OLSON, 1985).Aquesta especie sobreviu nomes en l'actua-litat a l'illa Nuku Hiva , a les Marquescs,pero antigament havia de tenir una distri-bucio geografica amplia a les illcs del Pa-cific. D'acord amb STEADMAN & OLSON(1985), actualment nomes sobreviuen 90-100 exemplars de D. galeata a Nuku Hiva,restringits als boscos de muntanya. Lescauses de la seva rarificacio se suposa quehan estat la caca i la destruccio de l'ha-bitat, probablement les matrixes causes dela desaparicio del colom de laurisilva aGran Canaria. La introduccio de moixosFelis sylvestris var. domestica pot haverestat tambe un factor important en la des-aparicio dels coloms de laurisilva a GranCanaria. Es pot recordar que la desapari-cio de les poblacions silvestres del colomforestal Zenaida graysoni , endemic de 1'i-Ila Socorro ( arxipelag Revillagigedo, Me-xic), va esdevenir-se entre 1958 i 1978 coma consegiiencia de la introduccio de moi-xos a l'illa (JEHL & PARKES, 1983).El conjunt ornftic lliurat at jaciment

de La Aldea no prove de deposicions na-turals in situ d'exemplars de les especiesque vivien als habitats de la zona. El de-posit tampoc no prove de 1'ornitofagia de

cap especie silvestre de Ies Canaries, al-menys en la seva major part. El conjuntfaunistic trobat suggereix la seva deposi-cio com a resultat d'activitats antropi-ques. Be que la laurisilva es detectablea traves dels ossos de coloms de laurisil-va, no hi ha motius per a suposar que estrobas a la zona dc La Aldca, on les con-dicions climatiques i edafologiques proba-blement no permetricn el desenvolupa-ment d'una tal vegetacio. Els colours de-gueren esser carats a una certa distanciade La Aldea i hi varen esser transportatsper at seu consum. Es possible que altresdo les aus trobades a La Aldea provenguintambe d'indrets mes o mcnys allunyats.Els boscos o zones arbustives on haviende viure Accipiter nisus i Turdus Inerulasegurament tampoc no eren a la zona deldeposit. El conjunt faunistic trobat no es,doncs, una mostra de I'avifauna que viviaa La Aldea fa 2000 anys, sing una mostraselectiva dc les ornitofaunes que viviena La Aldea i a altres Hoes no gaire llu-nyans. Abasta, doncs, una diversitat dobiotops relativament gran (s'hi troben es-pecies de laurisilva, de boscos indetermi-nats o de zones arbustives, de costa i d'ha-bitats oberts).La mostra ornftica de La Aldea conte

essencialment dues castes d'ocells: d'unabanda, ocells de talla gran, generalment depresa, que poden haver estat carats en es-ser considerats perniciosos, i de l'altra,ocells que poden haver estat carats peresser menjats. Entre els primers es trobaCorvus corax, i tal volta d'altres. Elsocells que poden haver estat capturats peresser menjats son cf. Puffinus assijuilis,Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco tin-nunculus, Coturnix sp., Charadrius sp., Co-lumba sp., Tvto sp., Turdus sp. i Turdusmerula (mes del 90 % de les especies iden-tificades). Alguns dels ossos de Columbasp. i de Falco tinnunculus presenten frac-tures (trencament de la crista lateralis dcl'humer i de la part distal del coracoide)que poden haver estat degudes at procesd'ingestio dels musculs que suporten.Aquest espectre alimentari dels pobladorsde La Aldea indicaria una gastronomia desupervivencia. Com a dada comparablees pot esmentar I'ornitofagia tradicionalcivissenca, que incloia a la seva dicta Fal-co eleonorae, F. peregrinus, Phalacrocoraxaristotelis, Calonectris diomedea i Puffi-mIs puffinus (MAYOL, 1977). A. Martin hainformat els autors que anys enrera Falco

54

c1cottotat, era consumit a Lanzarote i LaGraciosa, i que actualment la sopa de Btt-teo buteo cs molt apreciada en algunes lo-calitats de Tenerife.

Fs de destacar la representacio minsadeis Passcriformes. Aixo pot haver estatdegut a una de les causes segi.ients: a, cagasclectiva per part de 1'home; b, pitjor con-servacio deis ossos, que son mes petits ifragils que els dels ocells de talla gran.Probablement aquesta darrera causa pos-sible d'escassesa de Passeriformes no hatengut gaire importancia, car el jacimentha Murat restes de Tarentola, que son mesfragils i petits que els ossos dels passeri-lormes petits.

Finalment, cal dir que des d'un puntde vista tafonomic l'ornitofauna lliuradaa La Aldca ajuda a comprendre 1'origende la fauna de reptils trobada al mateixjaciment. Sembla clar que una part deisreptils quc s'hi han trobat hauria estat ca-4ada per al scu consum (com el llangar-daix Gallotia stehlini). Altres restes tro-bades poden representar perfectament pre-ses dels ocells de presa detectats que esti-guessin dins el tracte digestiu de 1'au quanaquesta hagues estat capturada (vgr.: lesrestcs de Tarentola poden representar pre-ses do Falco tinnunculus o de la Tyto tro-bada).

AGRAYMENT

Hem de fcr pales el nostre agraimentenvers el laboratori de fotografia del Mu-sco Nacional de Ciencias Naturales. ElDr. Luis Felipe Lopez ens va permetre fac-ets als materials aqul presentats. Aquesttreball s'ha beneficiat dels comentaris rea-litzats per Joan Mayol (Ciutat de Mallor-ca), Fernando Hiraldo (Madrid), AurelioMartin (La Laguna), S. L. Olson (Washing-ton), Antonio Sanchez (Madrid) i P. D. M.Weesie (Utrecht). Aquesta investigacio s'in-clou en cl Projecte de Recerca del CSIC618/211.

BIBLIOGRAFIA

ALcoAi R, J. A. & FLORn, X. 1987. Una nucva es-pecie de Carduelis proveniente de los deposi-tos espelcologicos cuaternarios de la isla de LaPalma, Canarias (Ayes: Fringillidae). Vieraea,17: 75-86.

AsIlMOLE, N. P. 1963. The extinct avilauna of St.Helena Island. Ibis, 103b: 390-408.

BANNERMAN, D. A. & BANNERMAN, W. M. 1968.Birds of the Atlantic Islands, 3. Edinburgh.

BRAMWELL, D. & BRAMWELL, Z. 1974. Wild flowersof the Canary Islands. Cabildo Insular de Tene-rife.

BRAVO, T. 1953. Lacerta maxima n. sp. dc ]a faunacontinental extinguida en el Pleistoceno dc lasCanarias. Estudios geol., 9: 7-34.

CRAMP, S. (Ed.). 1980. Handbook of the Birds ofEurope, the Middle East and North Africa. TheBirds of Western Palearctic, II, Hawks to Bus-tards. RSPB and Oxford Univ. Press.

EMMERSON, K. W. & MARTIN, A. En premsa.Breeding Birds of the Canary Islands.

JEHL, J. R. & PARKES, K. C. 1983. «Replacements'>of land bird species on Socorro Island, Mexi-co. Auk, 100: 331-339.

LoPEZ-MARTfNEZ, N. & L6PEZ-JURADO, L. F. Enpremsa. Un nucvo murido gigantc del Cuater-nario de Gran Canaria: Canariomys tamaraninov. sp. (Rodcntia, Mammalia). Interpretacionfilogendtica y biogeogrdtica. Donana, Acta Ver-tebrata.

MARTIN, A. 1985. Premiere observation du PigeonTrocaz (Columba trocaz bollii) a file de El Hie-rro (Iles Canaries). Alauda, 53: 137-140.

MAYOL, J. 1977. La ornitofagia tradicional en laisla de Ibiza. Vida Silvestre, 24: 242-247.

OLSON, S. L. 1975. Palcornithology of St. HelenaIsland, South Atlantic Ocean. Smith. Contr.Paleobiol., 23: 1-49.

OLSON, S. L. 1977. Additional notes on subfossilbird remains from Ascension Island. Ibis, 119:37-43.

OLSON, S. L. & HILGARTNER, W. B. 1982. Fossil andsubfossil birds from the Bahamas. Smith.Contr. Paleobiol., 48: 22-56.

OLSON, S. L. & JAMES, H. F. 1982. Prodromus ofthe fossil avifauna of the Hawaiian Islands.Smith. Contr. Zoology, 365: 1-59.

PEREZ, F. 1983. Las Aves de Canarias. EnciclopediaCanaria, 12: 1-85. Cabildo Insular de Tenerife.

PIEPER, H. 1985. The fossil land birds of Madeiraand Porto Santo. Bocagiana, 88: 1-6.

STEADMAN, D. W. 1985. Fossil birds from Mangaia,southern Cook Islands. Bull. B.O.C., 105: 58-66.

STEADMAN, D. W. 1986. Holocene Vertebrate Fossilsfrom Isla Floreana, Galapagos. Smith. Contr.Zoology, 413: 1-103.

STEADMAN, D. W. & OLSON, S. L. 1985. Bird re-mains from an archaeological site on Hender-son Island, South Pacific: Man-caused extinc-tions on an uninhabited. island. Proc. Natl.Acad. Sci. USA, 82: 6191-6195.

STEADMAN, D. W., PREGILL, G. K. & OLSON, S. L.1984. Fossil vertebrates from Antigua, LesserAntilles: evidence for late Holocene humancaused extinctions in the West Indies. Proc.Natl. Acad. Sci. USA, 81: 4448-4451.

TRISTRAM, H. B. 1889. Ornithological notes on theIsland of Gran Canaria. Ibis, 6: 13-32.

WATTERS, D. R., REITZ, E. J., STE.ADMAN, D. W. &PREGILL, G. K. 1984. Vertebrates from archaeo-logical sites on Barbuda, West Indies. Ann. Car-negie Mus., 53: 383-412.

WI:TMORE, A. 1938. Bird remains from the WestIndies. Auk, 55: 49-55.

55