Revista Mà 23 Osona

GRATUÏT

Número 23Març 2010www.revistama.cat

Entrevista a Boban

Minic, periodista

bosnio residente en

Cataluña

Amsawal akid Boban Minic ,netta d anegh-mas d abusni ized-degh di Catalunya

Interview with Boban

Minic, a Bosnian jour-

nalist who lives in

Catalonia

Interview avec Boban Minic, jour-naliste bosniaque résident en Catalogne

ENTREVISTAP. 4 I 5

“Hi ha dos tipus de persones: els que han viscut una guerra i els que no l’han viscut”Boban MinicPeriodista

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

.

*

La reconstrucción de la identi-

dad después e un proceso

migratorio

A3awed n rebni i tnettit awarni

ane3raq

The reconstruction of identity

after migrating

La reconstruction de

l’identité après un proc-

essus migratoire

NOTICIES P. 9

Torelló ja té banc d’aliments

CULTURA P. 12

Manlleu ha celebrat el 13è cicle de Jazz

NOTICIES P. 19

A l’abril es farà la primera Fira Andalusa a Osona

Torelló ha abierto un

banco de alimentos

Torelló yarzem rbanka n

macca

Torelló sets up a food bank

Torelló a ouvert une

banque alimentaire

Manlleu celebra la tercera

edición del Festival de

Jazz

Manlleu tbedda ghar urar

wis 3 n Jazz

Manlleu celebrates its 3rd

Jazz Festival

Manlleu fête la

troisième édition

du Festival de Jazz

El próximo abril se celebrará la

1ª Feria Andaluza de Osona

Tazur n Andalus tis tamezwarut

n Osona ad tiri di ayur n abril

id igguren

This April will see the 1st Feria

Andaluza in Osona

La 1ère Foire Andalou-

se d’Osona aura lieu au

mois d’avril prochain

REPORTATGE P. 6-7

Una identitat feta entre totsLa identitat i l’alteritat a debat

'

M

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

F: X

evi Quir

ante

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Notícies

[email protected]

Aquest mes es pot veure a la Llotja del Blat de Vic l’exposició “Equador, un país desconegut”, otganitzada conjuntament entre l’Ajuntament de Vic i l’As-sociació d’Equatorians d’Osona.La mostra fotogràfica, presidida per un gran mapa de l’Equa-dor, vol donar a conèixer la geografia, la gastronomia, les tradicions, la situació socail i econòmica i l’artesania del país d’origen de molts dels nostres veïns, per això, les fotografies exposades van acompanyades de textos que expliquen, entre d’altres coses, que es tracta d’un país submergit a la crisi. Segons diu en un dels plafons: “La corrupció, la ineficàcia polí-tica i el col·lapse de l’economia

van provocar que entre els anys 1997 i 2000 l’Equador registrés la crisi econòmica més impor-tant que ha patit el país al llarg de la seva història. La crisi es va caracteritzar per la combinació d’inflació i recessió juntes, amb la pèrdua consegüent de poder adquisitiu, augment de l’atur i de l’ocupació precària, augment dramàtic de la pobresa i de la indigència, fallides empresarials massives, caiguda violenta de la inversió pública i privada, sus-pensió de pagament de serveis d’una part del deute extern, fallida dels bancs, pèrdua dels estalvis de les classes populars, fugida de capitals i devaluació de la moneda nacional”. Degut a tot això, des dels anys

90 fins ara han marxat de l’Equador gairebé 4 milions de persones per buscar millors oportunitats en altres indrets. Curiosament, abans que molt equatorians vinguessin a Catalu-nya, es va produir un procés mi-gratori invers. A finals del segle XIX i a principis del XX molts cognoms catalans comencen a poblar la geografia equatori-ana. Janer, Costa, Puig Nebot, Dalmau o Marcel són cognoms habituals en el país. Visitant la mostra a la Llotja del Blat de Vic (darrera l’ajunta-ment), es poden conèixer moltes més característiques del país, i algunes curiositats.

Vic acull una mostra sobre l’Equador

Las personas de origen ecu-atoriano se quieren dar a conocer con una exposiciónCa n iwdan zi Ikwadur xsen ad twasnen s ijj n rmas

People of Ecuadorian origin present themselves in an exhibitionLes personnes d’origine équatorienne veulent se faire connaître au travers d’une exposition. Tarragona

3Revista MàUn espai de convivència



Sembla instal·lat en el menjador de casa –via mitjans de comunicació- i no en vol marxar. És un debat públic –a voltes motiu d’enfrontament polític- que no ens agrada massa o gens, que potenciat i amplificat pot acabar afectant nuclis centrals de la convivència.

Nosaltres som dels que pensem que en el tema de la diversitat, dels nouvinguts, de la creixent pluralitat en la nostra societat cal fer molta feina i poca fressa. Treballar sempre en positiu, evitant maniqueismes de bons i dolents, fugint dels espais de confrontació. Cal portar-ho al terreny de la normalitat. Que massa soroll no és bo. És un debat on és molt fàcil que s’hi colin estereotips, essencialismes, que sols sorgeixin els elements més lligats a la crispació. Sovint és un debat de postures enfrontades, a favor o en contra, amb pocs espais intermitjos. Assumim que hi ha situ-acions socials de convivència que cal atendre i donar-hi resposta. Amb això no es pot ser racista, però tampoc bonista: a l’escola, al treball, als serveis públics, a l’espai urbà, a l’escala de veïns. Ara bé, quan aquest debat s’instal·la en l’àgora pública com s’ha fet recentment es pot convertir en un element perillós, que sols ajuda a aflorar postures contraries a la convivència. Setmanes abans del bombardeig mediàtic sobre la polèmica de l’empadronament a Vic, la immigració sorgia, en el baròmetre local, com la preocupació número 9 dels vigatans i vigatanes. Amplificat ja sabeu a qui beneficia. Reclamem que les forces polítiques tornin al consens de que el tema de la immigració no serà motiu d’en-frontament polític ni electoral. La realitat de la immigració vol molta feina i poc soroll. I quan n’hi ha que sigui sempre en positiu i cercant no els extrems, sinó els espais de trobada.

*

EDITORIAL

EDITORIALLa realidad de la inmigración hay que trabajarla en positivo y evitando la tentación de la confrontaciónAR’MATBAÀTidet n u3raq itxess-as ijj n ufugh mebra amcubbec

EDITORIALWe have to work with the reality of immigration in a positive way and reject the temptation to confrontationEDITORIALLa réalité de l’immigration doit être traitée positivement et éviter la tentation de la confrontation

Cesc Poch i Ros

El debat de la immigració: massa soroll!

¿Qué opinas de que una nevada pueda dejar sin luz a tantas per-sonas durante más de una semana?

What do you think of the snowfall that left so many people with-out electricity for more than a week?

Mamaec txezzarem ghar iwdan iyeqqimen mebra tfawt ujar zi imalas awarni wettu n wedfer

Que pensez-vous du fait qu’une chute de neige puisse laisser tant de personnes sans électricité pen-dant plus d’une semaine ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Crec que suposarà més despesa i burocràcia, superposar una altre administració a les tres actuals no és de sentit comú. A Sanitat i Ensenyament ja tenim aquesta estructura funcionant i no milloren ni les llistes d’es-pera ni el fracàs escolar. Toca perdre el temps en crear llocs de treball i millorar l’educació amb l’objectiu de parlar tothom tres o quatre llengües.Roberto Villaescusa56 anys. Vic

Crec que suposa una despesa absolutament innecessària, que podriem arreglar simplement eliminant les províncies, les Diputacions, i especialment la gran quantitat de sous que cobren càrrecs de confiança dels partits polítics, quan es queden sense escó i són “enxufats” a les Diputacions Provincials. Només eliminant les Diputacions, ei-

xugariem gran part dels deutes dels Ajuntaments.Pep Camprubí33 anys. Borredà

L’actual divisió territorial de Catalunya en quatre províncies és d’imposició espanyola, per tant tot el que sigui refer-ho des d’un punt de vista estrictament català i amb harmonia amb el territori em semblarà bé.Els funcionaris i el partit po-lític, sobretot el Psc (Psc-Psoe), que està apoltronat a les diputa-cions des de la suposada trans-ició diu que no és el moment. Que no és el moment? Des del 1714 que és el moment. Tant de bo les vegueries serveixin per simplificar la burocràcia i no pas per crear-ne de nova.Biel Barnils i Carrera34 anys. Torelló

És molt interessant redefinir les demarcacions per a adequar-les a la realitat territorial actual. Les províncies no responen a la necessitat de proximitat de les administracions al ciutadà. Aquest canvi, a part de respectar la terminologia en la divisió territorial de Catalunya, millora l’organització administrativa i la gestió dels recursos. Un altre

tema és la qüestió del nom que han de tenir i quina ha de ser la seva capital, debat que em sem-bla totalment pueril i fora de lloc. Després, els polítics que no es queixin sobre que la ciutada-nia està allunyada de la política. En el cas de Tarragona, opino

que Camp de Tarragona defineix millor al territori que no pas no-més Tarragona, és més inclusiu. I la capital? Avui en dia té poca importància qui l’ostenta, però per representativitat, tradició i consens, aquest paper li toca a Tarragona. Sense desmerèixer el pes de Reus. Jordi Castells33 anys. La Canonja

Què en penses de la Llei de Vegueries?

Propera pregunta

Què n’opines que una

nevada deixi tanta gent

sense llum durant més

d’una setmana?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

r

L’Oficina Econòmica del Govern va presentar l’any 2006 un estudi sobre la contribució econòmica de la població estrangera. Els immi-grants havien estat directament responsables de la meitat del fort creixement del PIB de l’Estat espanyol entre 2000 i 2005 (amb un 3,6% de creixement mig anual), havien elevat en 623 euros la renta per persona, i la seva aportació a les arques de l’Estat era positiva: absorvien el 5,4% de la despesa pública, 18.618 milions d’euros, i aportaven el 6,6% dels ingressos totals, amb 23.402 milions. El saldo net de la seva contribució era de 4.784 milions. La crisi s’ha encebat, a mode de desocupació, amb l’immigrant: la seva taxa d’atur ha ar-ribat al 29,7%, enfront al 16,8% de mitja dels espanyols. Els experts, però, mancats de dades oficials, estimen que l’aportació dels es-trangers a les arques públiques segueix oferint un saldo net positiu.

“Els immigrants gasten més del que aporten”

LES MENTIDES DEL RACISME:LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes gastan más de lo que aportan”IKHARRIQAN N’RÙNSORIAIne3raq ma qarden ujar zi min-d ssadafen?

THE LIES OF RACISM“Immigrants take more money out of the econo-my than they put in”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrants dépensent plus qu’ils n’apportent »




Com recorda la seva etapa com a director de pro-grames de cultura i oci de Ràdio Sarajevo?Abans de la guerra era director de programes d’una ràdio molt gran, Ràdio Televisió Sarajevo, que tenia 12.600 treballadors, i el meu programa de cultura i oci era el més gran, ocupava un 80% de la programació. Tenia una vida molt acomodada, molt bona, viatjava pels festivals de cinema, de música, d’art, conei-xia tothom important del món de la cultura, de l’art, de tota Iugoslàvia, tenia molta popula-ritat allà. El canvi que va venir amb la guerra va ser molt brusc. Durant la guerra, vam quedar unes 25 persones treballant a la ràdio. Jo vaig començar a tre-ballar 40 hores seguides, quan entraves allà, mai sabies quan sortiries, perquè t’esperaven els bombardejos. Les circumstànci-es i les condicions també eren extremes, a l’estiu arribavem a 50 graus i a l’hivern, a 20 graus sota zero, i hi havíem de passar 20 o 30 hores, era increïble. És una cosa inoblidable per a mi.

Quin paper van jugar els mitjans de comunicació durant la guerra?Un paper molt important. Però per a mi el més important era abans de la guerra, perquè els mitjans són molt culpables de la propaganda ultranacionalista, per preparar la guerra, per justi-ficar els crims, per fer una acció de psicosi. La gent, intoxicada pels mitjans de comunicació, van cometre uns crims que eren impensables, coneixies la gent i mai haguessis pensat que poguessin fer aquestes atroci-tats. Van començar fent una feina molt suau 15 anys abans de la guerra, per acabar cridant directament a cometre crims i convertint amics en enemics.

“Hay dos tipos de perso-nas: las que han vivido una guerra y las que no la han vivido”Di tudert iwdan msebdan x sin, din inni yezrin amseysi d yinni ur tizrin ca

“There are two types of people: those who have lived through a war, and those who haven’t”« Il existe deux catégories de personnes : celles qui ont vécu une guerre et celle qui n’en ont pas vécu »

“Hi ha dos tipus de persones: els que han viscut una guerra i els que no l’han viscut”Boban Minic, Periodista

Entrevista

L

Boban Minic, Periodista

Boban Minic va ser la veu de Ràdio Sarajevo durant la guerra de Bòsnia i Herzegovina. Des d’allà va repar-tir esperança i va ajudar a sobreviure milers de persones, fins que la situa-ció extrema el va fer emmudir. L’any 1994 es va retrobar amb la seva família a L’Escala, on ha-vien vingut mesos abans amb l’ajuda d’una ONG i dos periodistes catalans, i d’on està comple-tament enamorat. Actualment, escriu a ‘El Periódico’, i està a punt de pu-blicar ‘Bienvenido a Sarajevo, hermano’. També ha escrit el pròleg d’‘El noi de Sarajevo’, de Jordi Cussà. Sara Blázquez L’Escala

Entrevista

Entrevista a Boban Minic, periodista bosnio residente en CataluñaAmsawal akid Boban Minic ,netta d aneghmas d abusni izeddegh di Catalunya

Interview with Boban Minic, a Bosnian journalist who lives in CataloniaInterview avec Boban Minic, journaliste bosniaque résident en Catalogne

g

F: Sara

Blá

zquez




Jo, que mai he acceptat aquest tipus de comunicació, em sento avergonyit, perquè és una professió que es pot convertir en una propaganda pura i dura, de l’estil de l’Alemanya nazi.

Però per altra banda, vostès sí que intentàven fer una altra mena de comunicació...Sí, vam fer tot el possible, dins les possibilitats, de fer la vida una mica suportable a la gent. Jo vaig començar a fer progra-mes amb l’objectiu d’ajudar la gent a sobreviure, portava psiquiatres, psicòlegs, nutri-cionistes, gent d’ONGs, gent d’organitzacions internacio-nals, parlàvem d’on es repartia l’ajuda humanitària, com es pot superar la pèrdua d’éssers estimats, coses molt concretes i molt pensades per ajudar la gent a sobreviure. Una vegada vaig fer un programa en directe amb la participació en directe dels oients, i vaig demanar que la gent pensés en Sarajevo des-prés de 10 anys. Va ser increïble. Hi havia molts pocs telèfons en funcionament i la gent anava per la nit, sense fer cas al toc de queda, a buscar telèfons per trucar-nos. Tota la nit la gent somniava coses precioses de Sa-rajevo, i la gent no s’imaginava una Sraajevo més gran, sinó una Sarajevo igual que la que teniem abans de la guerra. Això va anar molt bé per la gent, per desfo-gar-se, pensant en el futur.

Tenia una responsabilitat molt gran com a locutor durant la guerra...La meva responsabilitat era que transmetia humanitat, esperan-ça, que pensava en els altres. Donava esperança en que la vida normal era possible, que hi havia gent bona encara, enmig d’aquell caos.

Fins que es va quedar sense veuÉs una de les conseqüències de la guerra. Treballava durant hores i hores, parlant, sense una gota d’aigua. Les cordes vocals se’m van inflar, i em van dir que mai més podria tornar a parlar molt.

Després de 15 anys a Cat-alunya, torna a fer de pe-riodista. És un repte tornar a exercir la professió en un país diferent?Jo pràcticament no he deixat mai de ser periodista. Ho vaig ser durant tants anys que això ja es porta a dins. Veig el món amb uns altres ulls, amb ulls de periodista. Des del primer dia vaig començar a fer conferèn-

cies, i em trucaven de ràdios, televisons, diaris, per fer entre-vistes. Però el més interessant és que quan vaig arribar a L’Escala vaig començar a treballar en un bar del centre esportiu, i a sota del bar hi havia Ràdio L’Escala, i cada dia, passant per allà, els sentia, i ells venien al bar a prendre alguna cosa, i en parlà-vem. I jo pensava que després de tants quilòmetres i tants anys, i tot el que vaig viure, almenys estava físicament a prop d’una ràdio, i això era molt important i molt interessant per a mi. Des-prés vaig començar a escriure, poc a poc, de tant en tant, quan em demanaven alguna cosa sobre els Balcans, i em van fer una entrevista de dues pàgines a El Periódico. Més tard em van demanar un text sobre Sarajevo, i el vaig fer amb molta emoció i nostàlgia, els va agradar molt i em van oferir treballar. Em va retornar una mica la il·lusió. Ara he vist que puc, i ara ja no té tanta importància.

S’imagina tornant a Bòsnia?No. Crec que hi ha dos tipus de persones: els que han viscut una guerra i els que no l’han

viscut. Els que no ho han viscut no ho poden entendre, poden sentir pena, i intentar ajudar, però entendre-ho no. És un canvi brutal al teu entorn, tu també canvies, et quedes sense els teus llocs preferits, íntims, racons on passava la teva vida, et quedes sense amics, alguns moren, a alguns els maten, com a la meva germana, que la van matar a la massacre del mercat de Sarajevo, i et canvia tant que no hi ha marxa enrere. Alguns sobreviuen i fan alguna cosa amb la seva vida, d’altres van vivint com zombis, ni vius ni morts, que són la majoria. Surten d’allà, no poden tornar, però aquí no s’han establert, no tenen arrels ni allà ni aquí, van esperant el final de la vida. Jo, per sort, he trobat el sentit de la vida, però és un trencament terrible, brutal, i que sempre queda. Una guerra mai s’acaba.

Troba a faltar alguna cosa de Sarajevo?La majoria dels meus arti-cles estan plens de nostàlgia, perquè a Sarajevo hi havia un esperit diferent, era el centre de Iugoslàvia, es vivia molt bé,

era una mescla d’occident i d’orient, una barreja d’arqui-tectures, les muntanyes... N’hi ha una que és com el Canigó, jo la veia des de la meva finestra, sempre blanca, que separava Bòsnia d’Herzegovina. Sempre dic que és com el Canigó, per-què també és per on passaven els exiliats i els refugiats, i jo també hi vaig passar, es diu la Muntanya Blanca. S’assembla molt al Canigó, que ara també veig des de la meva finestra, i em fa pensar per allà on vaig passar per sortir de Sarajevo i venir aquí, per anar a viure al barri de L’Escala que, casual-ment, es diu Muntanya Blanca.

Deu tenir un caos identitari...Sí i no. Jo no crec gaire en això. Per a mi les banderes i aquestes teories de sang i terra no tenen cap importància, ni abans ni després. Jo primer era iugoslau, va desaparèixer Iugoslàvia i vaig passar a ser bosni. Bòsnia es va dividir i vaig passar a ser de Sarajevo, però també es va dividir i es va radicalitzar una mica... El més important és ser persona, hu-manista. Els meus fills ara són catalanistes, però no naciona-listes catalans, per a mi hi ha una diferència important. Jo també sóc catalanista, però em fan por els nacionalismes, es radicalitzen molt fàcilment.

Com veu la situació a l’Estat i a Catalunya?No crec que Espanya es pugui balcanitzar, però hi ha una certa semblança. Quan vaig arribar vaig trobar que la situació era més perillosa que la situació a Iugoslàvia uns 10 anys abans de la guerra. Allà era més suau, però aquí vaig trobar terrorisme, bombes, vaig percebre un odi que allà no es notava. Però després vaig veure la força de la democràcia. L’Estat espanyol va tenir una transició democràtica, allà no: del comunisme vam entrar a la guerra, i de la guerra al salvat-ge capitalisme i nacionalisme. A més, l’Estat espanyol està a la Unió Europea i la OTAN. Però tot i així, hi ha una tensió molt forta, i també incomprensió, odi. Tots els odis i amors són sentiments irracionals. Veig amb una certa preocupació la situació actual a l’Estat, però no crec que pugui passar una cosa com allà. Pot ser que arribi la independència, i el canvi de Constitució, però arribarà per un camí democràtic, a les urnes i no als camps de batalla.

gBoban Minic colabora a El PeriódicoBoban Minic iswiza akid El Periodico

Boban Minic writes for El PeriódicoBoban Minic collabore avec El Periódico

Com va arribar a L’Escala?

Un amic meu d’Eslovènia i un equip de periodistes catalans van ajudar la meva família a sortir, i a instal·lar-se a l’Escala. Més tard, jo els vaig venir a veure, i 8 mesos després me’n vaig tornar a Saraje-vo, em sembla que va ser la decisió més difícil de la meva vida. Quan vaig estar allà vaig fer alguns pro-grames, entre d’altres coses, de la música catalana, era una cosa molt fresca i molt nova. Després em vaig quedar sense veu, amb el perill de ser mobi-litzat, i vaig buscar i trobar la manera de marxar novament. Vaig arribar aquí i durant els primers anys no vaig anar a Sarajevo, no podia. Pensava que si anava allà em moriria dels meus propis senti-ments, pensava que m’explotaria el cor. Quan hi vaig tornar, després d’uns quants anys, el primer dia no vaig sortir de la meva habitació, després de més de 24 hores vaig sortir, tot eren records. La gent allà ha viscut una transició lenta, i s’ha anat adaptant poc a poc, però nosaltres vam congelar les imat-ges de quan vam sortir, i ara, quan torno, tots els carrers, cada racó, el barri, els edificis, em recorda alguna cosa forta de durant la guerra i és molt dur. Des del primer dia que vaig arribar a L’Escala, sabia que seria per sempre.

“Durante la guerra hacía programas de radio para intentar ayudar a la gente a sobrevivir”Deg akud n umseysi tugha teggegh lbara-mij x arradiu swizigh akid iwdan mah’end ad ddaren

“During the war, I pro-duced radio programmes in an attempt to help people survive”« Pendant la guerre, je faisais des programmes de radio pour tenter d’aider les gens à sur-vivre »

g

Entrevista

“No crec que Espanya es pugui balcanitzar, però hi ha una certa semblança”

g




Reportatge

Les identitats plurals del segle XXILa identitat i l’alteritat a debat

El tema del mes

La identitat és una combinació de pertinences que evolucio-nen al llarg de la vida, que són pròpies de cada individu, i que estan organitzades segons una jerarquia variable. Això és el que diu Amin Maalouf a Les identitats que maten, un assaig on l’autor, un àrab libanès cristià i francò-fon, reflexiona sobre el concepte d’”identitat”, amb els conflictes que pot ocasionar i els camins pels que pot conduir. Amin Maalouf posa l’exemple

d’un home nascut a Alemanya de pares turcs: “Als ulls de la seva societat adoptiva, ell no és alemany; als ulls de la seva societat d’origen ell no és realment turc”. En aquest debat es plantegen diverses qüesti-ons: per què certes persones no poden assumir les seves perti-nences múltiples? Per què se’ls pressiona perquè en triïn una o altra? Segons Maalouf, aquesta manera de pensar i d’actuar tan arrelades en tots nosaltres, a causa d’aquesta concepció tan rígida, exclusiva, intolerant, simplista, es redueix tota la identitat a una sola pertinença. La investigadora i promotora cultural Elba Poleo, d’origen veneçolà i resident a Catalunya, creu que es pot adquirir una nova identitat sense desfer-se de l’anterior, “l’ésser humà té una essència dinàmica i plural. Crec que es pot ser veneçolana i vigatana alhora, sense trair la teva cultura d’origen i sense sentir-te falsa o alienada per la cultura nova o estrangera, perquè aquesta, després de cert temps, passa a ser part de tu”. “La idea de des-fer-se de la identitat anterior

per adquirir-ne una de nova és impossible”, diu Jesús Urrutia, d’origen argentí, Llicenciat en Psicologia i membre d’Arvas (As-sociació Argentina al País Basc), “Tot canvi de la identitat d’una persona en el present és fruit de la seva història personal, de les seves característiques perso-nals, de les noves experiències de vida que li toquen viure i dels recursos personals amb els que compta per processar tot això, donar-li el seu propi sentit i arribar a una síntesi que li permeti escollir realitzar un canvi en la seva identitat, per desig o per necessitat en forma conscient”.

I és que la identitat de les persones no és espontània, sinó que es modela i es transforma al llarg de la vida de les perso-nes. És una combinació de dife-rents qualitats com la religió, la procedència, els costums... pròpies de cada individu, i que fan que cada ésser humà sigui singular i potencialment insubstituïble. És el que creu Jesús Urrutia, que defensa el fet que la cre-ació de la identitat comença a la infància i acaba quan la persona mor. “A la infància són els pares els que compleixen aquesta funció, i altres perso-nes significatives per al nen, els que li van oferint un conjunt de significats al sentir, pensar i fer de l’infant.” Per tant, el primer model de constitució de la pròpia identitat depèn de les relacions del nen amb el seu entorn significatiu, i les petja-des que aniran quedant. “El procés de reconstrucció comença en el procés ado-lescent”, diu Urrutia, “on la persona intentarà donar nous

sentits, des de la seva singu-laritat, la seva forma de sentir, pensar i fer, tenint en compte les petjades que li han quedat de la infància, recreant-les i incorporant noves petjades del present.” Aquesta, segons diu, és

La identitat és una combinació de perti-nences que evolucio-nen al llarg de la vida, i que són pròpies de cada individu, però la identitat d’una persona es dilueix en un procés migratori? Com han de recons-truir la seva identitat les persones immi-grades?Sara Blázquez

F: Xevi Quir

ante

La identidad es una com-binación de pertinencias que evolucionan al largo de la vida, según Amin Maalouf.

Amin Maalouf iqqar aqa tenettit nettat d ijj n uxed-jed teggam akid tudertIdentity is a construct built out of a series of senses of belonging that evolve throughout our lives, ac-cording to Amin Maalouf.D’après Amin Maalouf, l’identité est une combinai-son de pertinences qui évolu-ent tout au long de la vie.

g




Reportatge

una etapa molt important on la persona té una segona oportuni-tat per reforçar aquells aspectes de la infància que van poder afectar el seu procés de cons-trucció de la pròpia identitat. El psicòleg argentí assegura que el moment evolutiu amb el que coincideixi el procés migratori d’una persona tindrà una forta incidència en el seu procés de construcció de la identitat personal. “El procés migratori afecta tot el sistema familiar i a cadascun dels seus integrants en particular. Per això, la vivència de cadascun és molt singular i els resultats són molt diferents”. Però es dilueix la identitat du-rant un procés migratori? “No, tot el contrari, es fa més forta perquè la persona sent una necessitat imperiosa de que se la reconegui socialment, i se la valori des de la seva identitat d’origen”, diu Elba Poleo. “En el meu cas, mai m’havia sentit tan veneçolana i sobre tot amb tantes ganes de ser-ho com ho he sentit a Vic, encara que també és veritat que jo mai m’he sentit tan veneçolana, com un català se sent català”. Poleo sent un apreci important per Catalunya i la seva cultu-ra, “Una de les primeres coses que als immigrants ens crida l’atenció dels catalans és el seu amor i apreci cap a la cultura i la seva identitat. Encara no has baixat de l’avió, que els catalans ja et fan saber que has arribat a Catalunya, on la gent té una cultura i uns costums que els són pròpies i que els identifiquen com a nació. Aquesta actitud dels catalans sense ells proposar-se-la, fa que en l’immigrant també aflorin aquests sentiments, com va passar en el meu cas”.

Tot i que Poleo admira en molts aspectes la cultura catalana, i creu que constitueix un model de fortalesa cultural, creu que moltes persones s’equivoquen a l’hora d’intentar imposar i obligar a l’immigrant a que s’adapti i assumeixi la cultura catalana gairebé de manera im-mediata. “Som éssers humans, som persones que tenim els nostres desitjos, aspiracions, sentiments, frustracions... Som persones riques i complexes, com també arbitràries i con-tradictòries. Vull dir que tenim virtuts i defectes, com tothom, i tenim el dret, com tothom, a equivocar-nos, però també a que se’ns respecti i se’ns valori com a tal, sense que se’ns ridiculitzi ni subestimi. En una societat on hi ha respecte, no es respira por sinó llibertat”. Alguns creuen que després d’un procés migratori, la identitat d’una persona està en joc. Quan una persona emigra, tota la seva identitat es posa en joc i trontolla, entenent per identitat allò que respon a la pregunta “qui sóc jo?” i “qui sóc jo per als altres?”. La identitat és el que permet definir-nos com a dife-rents dels altres. Hi ha autors que lliguen la idea d’identitat amb la d’autoestima perquè, diuen, la pregunta “qui sóc jo?” porta implícita “quant valc jo?” i “quant valc jo per als altres?”. Encara que la identitat és múltiple i es construeix amb diverses facetes, el que tenen en comú les persones d’origen marroquí, i el que té més pes en la seva identitat no és tan sentir-se marroquins, com sen-tir-se creients i practicants de l’Islam. Té més significat el fet de ser musulmans a Catalunya, que no el fet de ser marroquins

a Catalunya. Quan les persones musulmanes arriben aquí, el primer xoc que pateix la seva identitat és la desvalorització de ser musulmà. “El més impor-tant és evitar els xocs cultu-rals”, diu Hicham Bouricha, activista i comunicador, “en la reconstrucció de la seva identi-tat alguns s’obliden de les seves arrels, i qui no té arrels no pot tenir futur. Altres volen imitar els autòctons, però al final es perden perquè no hi ha un model tipus d’autòcton”. Entre els factors que fan que una persona hagi de recons-truir la seva identitat, segons Bouricha, hi ha “el coneixe-ment de l’entorn, de l’ambient, i el seu sentiment de seguretat. Quan aquests factors falten, l’immigrant no se sent amb la necessitat de fer-ho, perquè la relació que té és més de preven-ció, amb la tensió alta”. Jesús Urrutia, per la seva ban-da, creu que segons com una persona es posicioni davant la diferència, i com la gestio-ni, el procés immigratori pot enriquir la recons-trucció de la identitat o pot passar de manera oposada. “Si jo davant allò diferent em col·loco en el lloc de la sobreestima o la subestima segura-ment tindré dificultats en la reconstrucció de la identitat, en la incorporació so-cial i en la meva salut mental. Ara, si jo em relaciono des de la

complementarietat davant allò diferent, on el nou context té alguna cosa nova que oferir-me i jo tinc alguna cosa nova que oferir-li, el procés de recons-trucció s’enriqueix, i el procés d’incorporació social es farà des de la salut mental.”“Es pot viure bé sense haver d’escollir entre la cultura receptora i la d’origen, perquè tots som humans”, diu Bouric-ha, “els valors importants són gairebé els mateixos, i una altra cosa són les etiquetes socials, que per a mi no tenen cap paper important, perquè als nostres països d’origen tindrem el mateix problema.”I és que com bé diu Amin Ma-alouf a Les identitats que maten, la pertinença més important és sens dubte la pertinença a la humanitat.

Muchas personas sienten que tienen que reconstruir su identidad después de un proceso migratorioAttas n iwdan tacan illa ixessa ad 3awden rebni i tnettit nsen awarni une3raq

Many people who have migrated feel the need to reconstruct their identityDe nombreuses personnes ont le sentiment de devoir reconstituer leur identité après un processus migra-toire

F: Hich

am B

ourich

a. A

ctiv

ista

i c

om

unic

ador




Opinió

g

5Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

D’ara en endavant, vot per a tots

S’aproximen les pròximes eleccions municipals i ja hi ha moviments dels diferents partits a nivell nacional, ultimant detalls en busca de l’electorat. Fins aquí tot bé, però d’ara en endavant es podrà comptar amb

vots d’immigrants, que és un número im-portant en tot el territori, i que s’haurà de tenir en compte per part dels partits tradicionals. A Granada s’ha constituït un partit polític dirigit a les minories amb l’Islam com a factor determinant, anomenat Partido Renacimiento y Unión de Espanya (PRUNE) amb el que es busca potenciar i desenvolu-par la justícia, igualtat, solidaritat i lliber-tat sense més limitacions que les naturals, tenint com a principal objectiu donar veu als marginats, entre ells els immigrants. Aquest partit preveu obrir seus a Barcelo-na, Madrid i València.Crec que és una bona mesura no només per part del govern de donar oportunitat a aquells que vam venir de fora, de que no només tinguem deures, sinó també drets, veu i vot d’ara en endavant, essent part d’aquesta societat, en aquest país que vivim, aportant el nostre granet de sorra en molts aspectes, igual que algú que hagi nascut aquí. Ja era hora, i espero que puguin sorgir altres opcions partidàries amb gent d’altres països, en les quals puguem tenir representació per aquells partits, “al-guns amb tints racistes”, que a costa dels immigrants sumen vots i s’omplen les butxaques denigrant aquests estrangers, que en el seu moment van venir a fer la feina que molts d’aquí deien que eren “feines denigrants”. Convido les diferents agrupacions partidàries que posin “les barbes en remull” i es miri per aquests vots, que són molts, a tenir-los en compte i sense enganys.

Opinió Opinió

Omar Castillo

Comunicador

Hay que tener cuidado con los cuentos que les contamos a nuestros hijos Itxessa ad nar taynit ith’uja i d-asen t3awaden i tarwa nnegh

We need to be careful about the stories we tell our children Il faut faire attention aux contes que nous racontons à nos enfants

Youcef Allaoui es pedagogo y mediador Youssef Allaoui, netta d asermad 3awed d asawad n tusna

Youcef Allaoui is a peda-gogue and mediatorYoucef Allaoui est péda-gogue et médiateur

L’aneguet lleig

Incerteses actuals

Estic realitzant un curs de literatura infantil. Em resultava atractiva l’idea d’analitzar amb ulls d’adult i amb eines de tècnic els relats que m’explicaven l’avi i la mare quan era petit. I el resul-tat està sent prou satisfactori. De fet, una revisió dels clàssics dels germans Grimm o de Perrault ofereix reflexions interessants.És el cas de L’aneguet lleig. A tots ens l’han explicat o l’hem vist en una versió televisiva, la història d’un ànec molt lleig i negre que és marginat pels seus germans blancs i macos però que final-ment aconsegueix l’acceptació en convertir-se en un cigne preciós. És clar, sense pensar-hi gaire, la mami i el papi animen al petit de la casa amb aquesta narració “no et preocupis, Jaumet, que pots ser com l’aneguet lleig i demà ser un cigne com cal”.Bé, doncs jo abans m’empassaria

la llengua abans que explicar-li al meu fill. Succeeix amb d’altres clàssics. Si bé són un element va-luós del nostre folklore, amb els anys han perdut el valor didàctic ja que la societat a qui prete-nien educar era molt diferent de l’actual. Fixats al segle XVII, L’aneguet lleig, La caputxeta ver-mella, etc, tenien la intenció de perpetuar valors de submissió al poder absolutista i de classisme molt propis del seu temps.La caputxeta vermella ens adver-teix de les conseqüències de deso-beir els qui ens manen, L’aneguet lleig que hem d’adherir-nos als corrents establerts per ser feliços o que serem infeliços si som diferents... Pot-ser que comen-cem a explicar altres contes als petits.

Fins els últims mesos la majoria de nosaltres s’atribuïa aquell optimisme que ens deia que el futur estava ple de sorpreses i possibilitats, però aquests dar-rers mesos el futur més proper no fa res més que estar-se encara més estàtic o anar a pitjor. Més que possibilitats diria que hi ha incerteses davant d’una situació tan difícil, una preocupació d’una part de la societat pel futur de la situació econòmica, de la feina, per si s’acabarà la crisi, per si serà a curt o a llarg termini. Llavors és quan aquests anys vinents esdevenen un camí ple de dificultats i traves.Davant aquelles preguntes que ens fèiem fa uns quants mesos, que si es vivia per treballar o es treballava per viure, tots teníem clar en quina postura estàvem. Aquestes dues alternatives mai

han estat tan harmòniques entre sí com últimament, avui en dia el treball esdevé imprescindible per a la nostra vida.Últimament, es veu un allau de preinscripicons per a fer cursos en tots els àmbits, per formar-se i reciclar-se, per tant aquesta època, tampoc és tant tràgica, ja que el fet de disposar de més temps esdevé una oportunitat, sobretot sabent que la formació i el reciclatge del nostre coneixe-ment ens ajudarà a poder accedir a llocs de feina que se’ns poden plantejar, esperem que d’aquí no gaire temps.

David Aliaga

Youcef Allaoui

Pedagog

d

d

Omar Castillo es comunicador en diversos medios de la comarca

Omar Castillo netta d ijjen umessa-wad deg attas n imucan di OsonaOmar Castillo works for sev-eral communication media in the comarcaOmar Castillo est communicateur dans différents médias de la région

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected]

Seu Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]:Jordi Salvador, edició Camp de Tarra-gonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El Homrani

Mohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara BlázquezRedacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka Kingolo

James KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto VillaescusaCol·laboradors Osona:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona:Carla AguilarMon GrisóDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647




El banc d’aliments de Torelló ja és una realitat, gràcies a l’im-puls de l’Ajuntament, Creu Roja d’Osona i Càritas Interparroquial de Torelló. Aquesta iniciativa permet subministrar els aliments bàsics a les persones més desfavo-rides de l’entorn immediat.El banc d’aliments de Torelló està ubicat en un local a la ronda del Puig i estarà gestionat per voluntaris de Càritas. Aquest servei proporciona a persones o famílies amb migrats recursos econòmics una cistella bàsica d’aliments. Aquests aliments, que estan emmagatzemats al banc d’aliments, es distribuiran entre persones empadronades a Torelló i que acreditin uns ingressos mínims. Els Serveis Socials de l’Ajuntament faran la pertinent valoració de cada cas per tal de determinar qui pot acollir-se al programa. El banc d’aliments garantirà una cistella bàsica composada d’arròs, llet, llegums, oli, patates, galetes, farina, llaunes i pasta, tot i que podrà augmentar amb altres productes que es rebin.En l’acte de presentació del servei, l’alcalde Miquel Franch, i el president de Creu Roja d’Osona, Joaquim Vivas, van expressar la seva satisfacció

perquè Torelló pugui prestar un servei com aquest “en una època de crisi com l’actual, on cada dia hi ha més gent que ho passa malament i que no pot cobrir les necessitats més bàsiques”. Joan Francolí, en nom de Càritas, va explicar que el servei el gestiona-ran un grup de 10 voluntaris de l’entitat “que no ens han costat gens de trobar, tothom ens ha dit que sí”.Els productes alimentaris prove-nen de Creu Roja, de donacions d’empreses i dels excedents alimentaris de la Unió Europea. L’Ajuntament de Torelló farà una aportació eco-nòmica, xifra-da

en 15.000 euros per a l’any 2010, per tal de contribuir a les despe-ses derivades del funcionament del servei i per la compra, si és necessari, d’aliments. L’any pas-sat, segons va explicar la regidora de Benestar Social, Maria Àngels Casals, els Serveis Socials muni-cipals van atendre al voltant de 330 famílies per aquest concepte.El banc d’aliments de Torelló ja ha començat a donar servei, des-prés d’acondicionar el local amb palets, refrigeradors i prestatges, i un cop hi han entrat els produc-tes alimentaris. Redacció Torelló

Breus Societat

Torelló estrena banc d’aliments

Torelló ha abierto un banco de alimentos

Tore-lló yarzem rbanka n maccaTorelló sets up a food bankTorelló a ouvert une banque ali-mentaire

g

Diverses enti-tats mostren el seu rebuig al racismeEntitats de tipus social i d’immi-grants van mostrar el seu rebuig al racisme i la xenofòbia el passat 17 de març en una roda de premsa al Casal Claret. Segons diuen, els últims esdeveniments manifesten que l’augment del racisme està afectant molt negativament la nostra societat, i suposa un perill creixent de confrontació social. Volen denunciar una actuació política que diuen que tensa les relacions entre col·lectius de dife-rents orígens o cultures. Algunas entidades se manifiestan contra el racismo en Vic Ca n lmuaassassat tcetcant zi l3unsutiyya di Vic

Several organisations demonstrate against racism in VicCertains établissements se déclarent contre le racisme à Vic

El MAP acull ‘Àfrica, bressol de cultures’El Museu de l’Art de la Pell (MAP) de Vic acull l’exposició “Àfrica-Bressol de Cultures”, una visita i reflexió contemporània del continent mil-lenari. L’exposició inclou fotogra-fies de Salvador Enrich; diverses peces d’art africà de Jordi Baldrich i un audiovisual d’Arthur Larumbe. L’exposició, que ha estat un primer repte totalment artesanal, solidari i altruista, fruit de diversos viatges i d’una amistat entre els tres artistes, trasllada el visitant al continent africà, desperta passions i allibera la imaginació. El MAP acoge la exposición “Àfrica, bressol de cultures” L MAP tarh’ebb zi rmars n ( Afrika d dduh’ n tusnawin)

The MAP hosts the exhibition Africa, the cradle of culturesLe MAP accueille l’exposition « Àfrica, bressol de cultures » (« L’Afrique, berceau de cultures »)

2

Noticies




AMIC-UGT de Catalunya No existeixen dades precises sobre el pes de l’economia sub-mergida a Espanya, encara que d’acord al Ministeri de Treball s’estima un frau fiscal en de més de 200.000 milions d’euros.El treball en negre planteja pro-blemes a l’Estat però especial-ment als treballadors i treballa-dores que poden veure negats els seus drets socials i laborals, abocats a la precarietat laboral i perillositat en el treball.Si bé l’economia submergida es dóna especialment a determinats sectors d’activitat (agricultura, servei domèstic, construcció, comerç, entre d’altres), àrees geogràfiques i col·lectius (mestres-ses de casa, cangurs, assistents de malalts, aturats, persones amb segones o múltiples feines, persones amb contracte parcial i que treballen a temps complet cobrant una part en negre), els immigrants en situació ad-ministrativa irregular són un

dels col·lectius especialment vulnerables a caure en ella. La irregularitat, ja sigui en l’entrada o en la permanència a Espanya, suposa costos enormes per als immigrants, acostats al treball irregular o a ser presa fàcil d’ex-plotadors que abusen de la seva situació. L’economia submergida és una xacra social que està tenint efectes negatius en la societat i que, davant la crisi econòmica actual s’ha de combatre de forma contundent pel benestar social i l’economia del país. És necessari l’establiment de mecanismes que vetllin per la garantia dels drets de les treba-lladores i treballadors, mentre siguin una eina per lluitar contra l’economia submergida. En aquest sentit, AMIC-UGT de Catalunya celebra el traspàs de la Inspecció de Treball i Segure-tat realitzat pel Govern espanyol a la Generalitat de Catalunya (aprovat el 25 de febrer), ja que

podrà ser un instrument ferm per lluitar contra l’activitat informal, reforçant-se així la ins-pecció en les empreses catalanes i així evitar qualsevol tipus de discriminació o irregularitat en les empreses. Ara bé, és neces-sari estar atents a l’aplicació i efectivitat d’aquest instrument i dotar-lo de pressuposts sufici-ents per a que pugi desenvolu-par les seves competències.Una altra de les eines per lluitar contra l’economia submergida és l’arrelament laboral que, com l’arrelament social, pot donar lloc a la regularització de treballadors immigrants no comunitaris i a la denúncia de situacions d’explotació laboral.La Llei d’Estrangeria (redactada conforme a la Llei Orgànica 2/2009), d’altra banda, estableix un nou supòsit per a les per-sones que són víctimes d’ex-plotació laboral. D’acord als articles 59 i 59 bis, l’estranger

en situació irregular a Espanya que sigui víctima d’explotació laboral o de tràfic il·lícit de mà d’obra, entre altres situaci-ons, podrà quedar exempt de responsabilitat administrativa i no serà expulsat si denuncia als autors o cooperadors de l’es-mentat tràfic i col·labora amb les autoritats competents. AMIC valora positivament aquest nou aspecte que introdueix la Llei en benefici dels treballadors i treballadores immigrants. Si bé l’ocupació és un factor es-sencial en la integració, i a més, en el cas dels treballadors no co-munitaris un element imprescin-dible per accedir o mantenir una situació administrativa regular i accedir així a altres drets socials, l’ocupació és un factor idoni d’integració sociolaboral, per als espanyols i els estrangers, quan aquest reuneix condicions de qualitat i dignitat.

Encara que la Llei d’estrangeria 4/2000 ha segut refor-mada recentment el arrelament laboral continua existint ja que està regulat al Reglament, així mateix existeixen al-tres vies per accedir a la residencia per col·laborar amb les autoritats, vies que la Llei 2/2009 ha detallat i millorat en quan al seu règim i garanties de seguretat per la víctima.

• Arrelament laboral:— Haurà de demostrar que porta al país un mínim de dos anys.— No tenir antecedents penals ni a Espanya ni al seu país de origen.— Demostrar mitjançant una sentencia judicial o un acta definitiva de la Inspecció de Treball, que ha estat treballant amb una, o més empreses, durant un mínim d‘un any.

• Col·laboració amb les autoritats:— Si l’estranger es troba a Espanya en situació de irregu-laritat i es víctima, perjudicat, o testimoni de un acte de tràfic il·lícit de essers humans, immigració il·legal, explotació laboral o de tràfic il·lícit de mà d’obra o d’explotació a la prostitució pot quedar lliure de respon-sabilitat administrativa (no expulsió) si denuncia els fets i col·labora amb les autoritats competents, aportant dades essencials o testificant durant el procés.— El Reglament detallarà la forma d’obtenir una residen-cia provisional quan existeixi aquesta col·laboració.— Així mateix posteriorment es facilitarà segons la seva elecció, o bé el retorn assistit al país d’origen o una autorització de residencia i treball per circumstàncies excepcionals.

* Encara que et trobis en situació administrativa irregular, si estàs treballant tots els teus drets han de ser igualment respectats, demana ajuda si creus que estàs patint qualsevol tipus de ex-plotació.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaAutorización de residencia por arraigo laboral y otras vías de colaboración con las autoridades.Lmawarid n rbarraniNnekwet iyebnan x tawuri d times-rayin nneghni iyeswizan akid ssulutat

Immigration law resourcesResidence Permits on the basis of em-ployment history and other ways of collaborating with the authoritiesRecours d’extranéitéPermis de résidence au titre d’une régularisation professionnelle de fait et autres modes de collaboration avec les autorités.

gAutorització de residència per arrelament laboral i altres vies de col·laboració amb les autoritats

Amb l’economia submergida, tolerància zero

Estrangeria

Con la economía sumergida, tolerancia cero

Di tadsa yudjghen, amsaddar ziruZero tolerance with the submerged economyÀ économie submergée, tolérance zéro

gEines per combatre-la

VIVIMJUNTSNúm. 21 març 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

Per a la gran majoria de la po-blació l’administració pú-blica més propera és

l’Ajuntament, l’Educació, la Sanitat,el Treball i els Serveis Socials. Desdel Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat ensencarreguem especialment d’a-quest últim àmbit. Però també fi-nancem des de 2005 programesde municipis i comarques per afa-vorir la cohesió social i la convi-vència als barris, és a dir, perreforçar -entre d’altres- els serveispúblics que han notat amb més in-tensitat l’augment demogràfic delsúltims anys i que ja ha tocat sostre.Fins el 2009 Estat i Generalitat heminvertit més de 82,6 milions d’eurosal conjunt de Catalunya amb untotal de 5.679 projectes vehiculatsa través del Fons d’acollida i inte-gració. El gruix d’aquestes parti-des s’ha destinat al reforçeducatiu, especialment per a aulesd’acollida, formació d’adults i planseducatius d’entorn. Per la sevabanda, els ens locals han pogutestablir serveis de primera aco-llida, contractar professionals de ladiversitat i promoure projectes quefomenten la igualtat d’oportunitats,la integració i la convivència. Ma-lauradament, aquest 2010 l’Estatespanyol ha reduït a la meitat elpressupost d’acollida i integracióque traspassava fins ara a les co-munitats autònomes, fet que la-mentem perquè entenem que enl’actual context les polítiques so-cials són més necessàries quemai. Però, especialment, perquèaquesta dràstica retallada afectasobretot a les arques municipals.No en va, el traspàs d’aquests re-cursos es destina a actuacions fi-nalistes que beneficien al conjuntde la societat. Per aquest motiu laGeneralitat s’ha compromès haaugmentar el suport al món localdurant aquest 2010 amb un sobre-esforç econòmic que intentaremajustar a les necessitats. Perquèara, més que mai, calen accionsen favor de la integració.

Prop de 200 alumnes l’han obtingut

Lliurament dels certificats del Programade Reagrupament i Treball 2009

Gairebé 200 persones arribades aCatalunya en els últims anys perreagrupament familiar van reco-

llir el passat mes de febrer el certificatd’aprofitament dels mòduls teòrics ipràctics del Programa de Reagrupamenti Treball 2009. L’acte fou presidit pel se-cretari per a la Immigració del Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania, Oriol

Amorós. Aquesta iniciativa té per objec-tiu facilitar la inserció sociolaboral d’a-quest col·lectiu d’origen estranger,format majoritàriament per dones i jovesen edat treballar. Els alumnes s’han for-mat en sectors com ara la soldadura, lacuina, la restauració, l’administració depersonal, la geriatria, la lampisteria o elcomerç. També han cursat 65 hores decatalà. Set municipis d’arreu de Cata-lunya han ofert durant el 2009 aquestPrograma: Amposta, Barcelona, Lleida,Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Carlesde la Ràpita i Terrassa. El perfil majoritaride les persones que han superat els cur-sos és el d’una dona menor de 30 anys,procedent del Marroc o Colòmbia (tot ique hi ha fins a 22 nacionalitats més),amb estudis primaris o secundaris, unnivell de català baix i experiència pro-fessional prèvia. Del total d’alumnes, demoment un 17 % ja han aconseguit uncontracte laboral temporal o a tempsparcial. El Programa de Reagrupament i

Treball que promou la Secretaria per a laImmigració inicia el març l’edició 2010que preveu estendre a més punts del te-rritori català. Aquesta iniciativa s’em-marca dins del Pacte Nacional per a laImmigració i del Pla de Ciutadania i Im-migració 2009-2012 quan aposta perafavorir les oportunitats d’inserció laboralentre les persones reagrupades. Uncol·lectiu que representa la majoria d’en-trades de nous fluxos migratoris a Cata-lunya des del 2007 i que, segons totesles previsions, ho continuarà essent acurt i mig termini, tot i que amb moltamenys intensitat que la viscuda en els úl-tims anys.

L’Administració a prop

Butlletí “La immigració en xifres”

La Catalunya equatoriana

Segons dades oficials de diferentsfonts oficials com ara l’Institut Na-cional d’Estadística, l’Institut d’Es-

tadística de Catalunya, el Ministeri deTreball i Immigració, i diversos departa-ments de la Generalitat, els equatoriansconstitueixen la tercera nacionalitat mésnombrosa entre els ciutadans estrangersdel nostre país, després de la marroquinai la romanesa. Tota aquesta informació ha

quedat recollida en el quart número delbutlletí electrònic bimensual “La immigra-ció en xifres”, publicat per la Secretariaper a la Immigració del Departamentd'Acció Social i Ciutadania. Es tractad’una migració on destaca un lleuger pre-domini en el nombre absolut de les donessobre els homes i amb uns nivells de re-gularitat administrativa que s’apropen al100%. Pel que fa al treball, s’inclou infor-mació sobre el nombre d’afiliacions a laSeguretat Social, àmbit en què ocupen lasegona posició entre els col·lectius es-trangers, tot i que aquesta tendència haexperimentat un decreixement des de ju-liol de 2008. També es presenten dadessobre el tipus de règims d’afiliació i l’evo-lució de l’índex d’atur estimat i registrat.En educació, els alumnes equatorians su-posen el 1,7 % del total de matriculats alscentres educatius de Catalunya, la qualcosa els posiciona com el segon col·lec-tiu de nacionalitat estrangera amb méspresència escolar. També s’analitzen els

nivells de formació i els tipus de centreseducatius on estan matriculats. El butlletí“La immigració en xifres” dedicat als ciu-tadans equatorians es pot consultar alweb de la Secretaria per a la Immigracióa través del següent enllaç:http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiIMMI/xifres4 Per a subscriure’s a aquest butlletí cal re-gistrar-se al portal dels butlletins de laGeneralitat: www.gencat.cat/butlletins

Fotografia de grup amb part de l’alumnat delPrograma 2009 i el secretari per a la Immigra-

ció, Oriol Amorós

gairebé: casidones: mujeres

cuina: cocinacomerç: comercio

set: sietebaix: bajo

nombrosa: numerosaquart: cuarto

lleuger: ligerohomes: hombres

nivells: nivelesnombre: número

es pot : se puedebutlletí: boletín

s’apropen: se acercan

propera: cercanatreball: trabajo

sostre: techofins: hastaens: entes

vj 21 revista ma :Maquetación 1 26/2/10 13:11 Página 1


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

El Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística (CPNL), creatl’any 1989 per la Generalitat,

desenvolupa estratègies i accionsper garantir l’extensió territorial delconeixement i l’ús de la llengua ca-talana. Recentment s’ha fet públic elbalanç de la seva actuació corres-ponent a l’any 2009, entre les con-clusions del qual destaquenl’augment d’un 13% les inscripcionsa cursos de català per a adults i queun 88% dels inscrits són d’origen es-tranger, provinents de 168 nacionali-tats diferents. En aquest informe esdetalla la realització de prop de5.000 cursos i més de 126.000 ins-cripcions als cursos de català delConsorci l'any 2009. Pel que fa al Vo-luntariat per la llengua, l'any 2009 esvan superar les 10.500 parelles is'ha continuat estenent el programaa col·lectius específics, com ara elscentres penitenciaris.Durant l’acte de presentació del ba-lanç, Bernat Joan, secretari de Polí-tica Lingüística, va remarcar en

relació al vintè aniversari d’aquest or-ganisme la història d'èxit del CPNL,basada en una col·laboració estretaentre ajuntaments, consells comar-cals, diputacions i Govern. Una im-bricació que ha permès durendavant el projecte de país: quetotes les persones tinguin accés alconeixement de la llengua catalana. També va agrair l'esforç dels ajunta-ments per incrementar les dotacionspressupostàries al Consorci i al per-sonal del CPNL el seu plus de dedi-cació humana.Més informació:www.cpnl.cat

Una iniciativa conjunta de la Secre-taria General de l’Esport i la Secre-taria per a la Immigració pretén

oferir als nouvinguts a Catalunya la possi-bilitat d’integrar-se a la societat mitjançantla pràctica del criquet. El criquet es basaen bateig i pilota, on s’enfronten dosequips d’onze jugadors cadascú. Es jugaen un camp de gespa, més o menys ova-lat, i que no pot ser inferior a l’extensió d’uncamp de futbol. Al centre del camp hi haun terreny rectangular, que es coneix coma ‘pitch’. Aquest esport té una forta tradicióentre les comunitats hindú i paquistanesa iés dels més importants que es practiquenals seus respectius països. Al nostre país,el passat mes de febrer va celebrar-se el IITorneig català de criquet. En la competició

hi van prendre part 10 equips: Ali CricketClub, Barcelona CC, Barcelona Eagles CC,Bengali CC, Catalunya CC, Cornellà CC,Falco CC, Fondo XI CC, Minhaj CC i SantaColoma CC. Durant l’estiu passat, amb elsuport del Govern, es va celebrar la I edi-ció d’aquest torneig. Per la seva part, el 7de març s’inicia la I Lliga nacional catalanade criquet on participaran 12 equips i esjuguen 33 partits. Tota la informació d’a-questa competició es pot consultar a: www.cricketcatala.com.

Augmenten els nouvingutsinscrits a cursos de català

El criquet, eina d’integracióBalanç 2009 del ConsorciII Torneig català i Lliga nacional catalana

El director del Consell Català de l'Esport, Carles Macian, amb l'adjunta del secretari per a laImmigració, Montse Solé; el representant territorial de l'Esport a Barcelona, Toti Mumbrú, i el pre-sident de la Unió Esportiva Catalana de Clubs de Cricket, Robert Masih.

eina: instrumentopretén: pretende

mitjançant: mediantebateig: bateo

balanç: balancecreat: creado

desenvolupa: desarrollaús: uso

seva: suprop: cerca

parelles: parejasestenent: extendiendo


Entrevista Rababe Riyahi, Associació Cultural Musulmana Activa

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“El vel em tapa el cap, però no la ment”

4

BreusPrevenció contra lamutilació genital femenina El passat 6 de febrer es va celebrar elDia Internacional de la Tolerància Zeroa la Mutilació Genital Femenina. Coin-cidint amb aquesta data, la consellerad’Acció Social i Carme Capdevila vafer balanç de la tasca de les 20 taulesde coordinació que, amb l’objectiu deprevenir aquesta pràctica, funcionen ales comarques gironines des de fa dosanys. Les taules permeten establir unprotocol d’actuacions a escala local,que inclou el seguiment de casos con-crets i les mesures a emprendre desdel primer moment en què hi hagi al-guna sospita. Aquesta iniciativa és fruitde les recomanacions del “Protocold’actuacions per prevenir la mutilaciógenital femenina” de la Generalitat re-editat el 2007. Una de les principalspropostes d’actuació que marcaaquest Protocol és el treball en xarxa itranversal entre els diversos agentsimplicats. Fins a la data, el Departa-ment ha promogut a Catalunya un totalde 49 taules locals de prevenció de lesmutilacions genitals femenines i n’hi ha18 més de previstes, la majoria alCamp de Tarragona.

Pla Intermunicipal alBaix Llobregat NordAmb la finalitat d’agilitzar el circuit d’a-collida a les persones nouvingudesque viuen al nord del Baix Llobregat,diversos ajuntaments d’aquesta co-marca (Abrera, Collbató, Esparre-guera, Olesa de Montserrat i SantEsteve Sesrovires) s’han coordinat perpromoure un Pla Intermunicipal per ala Convivència, amb el suport de la Se-cretaria per a la Immigració. Entre d’al-tres, el Pla té com a objectius abordarla immigració des de la normalitat, tre-ballar de forma conjunta per a la con-vivència i la cohesió social de tota lapoblació, facilitar la resposta de les ad-ministracions locals, així com l’adapta-ció dels serveis públics a una societatcada vegada més diversa. Aquest pro-jecte conjunt d’acollida permet als mu-nicipis signants la coordinació conjuntade les actuacions en l’àmbit de la con-vivència per tal d’oferir respostes mésadequades a les seves realitats parti-culars, a més a més d’optimitzar els re-cursos, tant humans com materials.

VIVIMJUNTS

Rababe Riyahi (Tànger, 1984) és lapresidenta de l’Associació Cultu-ral Musulmana Activa, amb seu a

la Garriga. Aquesta entitat té com a ob-jectiu la integració cultural de les donesd’origen magrebí d’aquest poble del Va-llès, principalment a través de l’alfabe-tització i l’ensenyament del català. Enaquesta entrevista ens explica l’origen iles motivacions d’aquesta iniciativa.

Quan vas arribar a Catalunya?Quan tenia set anys. El meu pare ja viviaa la Garriga des de feia anys i jo vaigvenir gràcies al reagrupament familiar.

Quina va ser la teva primera impressió?Bé, de fet jo havia vingut ja un any abansde vacances. I en el meu cas va resultarsenzill perquè el meu germà i jo ensfèiem principalment amb altres nens,veïns nostres, que eren catalans d’origen.Ens reuníem tots i ens ajudaven a fer elsdeures.

Vas tenir alguna dificultatd’adaptació?Cap ni una.

El fet de saber francès, en el meu cas,va facilitar-me molt l’aprenentatge delcatalà. A més, a l’aula d’acollida de l’es-cola només hi èrem el meu germà i jo.Els tres mesos que hi vam estar se’mvan fer una mica llargs, perquè jo voliaanar ràpid a l’escola normal…

I amb els estudis?Molt bé! A mi m’agrada estudiar i ara esticfent segon cicle de ciències polítiques.

Quan va néixer aquest interès per ajudarla teva comunitat?Mira, jo de nena no era religiosa. Però es-tudiant se’m va despertar la curiositat im’hi vaig introduir, tot i que els meuspares no ho són gaire, de religiosos. Capals dinou anys vaig començar a portarvel.

Quina connotació té el mocador?El vel em tapa el cap, però no la ment. Elseu sentit és religiós, no de dominaciómasclista.

La religió va impulsar, doncs, el teu in-terès pel servei social?

Sí, la cosa està en què jo li vaigproposar al president de la co-

munitat musulmana de la Ga-rriga de fer classesd’alfabetització a l’oratori.Poc temps després esvan traslladar a un localmés gran i vam decidirquedar-nos on èrem, totseparant la tasca reli-giosa –que feien ells- ila cultural, específica-ment per a dones,que faríem nosaltres.

Per què només per a dones?Perquè dins de la comunitat musulmananingú no havia pensat abans amb lesdones. I aquí les dones magrebines noparticipen en gairebé res. A l’associaciós’alfabetitzen en la seva pròpia llengua,l’àrab, i també aprenen català i castellà. Amés, fem una tertúlia setmanal sobretemes quotidians del seu interès.

Això ajuda a fer-les més participatives?Sí, perquè, per una banda, adquireixenhàbits de relació social i, per l’altra, s’o-bren més a l’exterior, amb la gent delpoble.

Us relacioneu amb altres associacions denouvinguts del poble?A la Garriga hi ha un 18% d’immigració,amb els marroquins com a comunitat mésimportant i després vénen els bolivians.Però, mentre els magrebins en generalvolen quedar-se a Catalunya, ells no. Iaixò dificulta les relacions.

Quin consell donaries als joves nouvin-guts?Que es relacionin sense por amb la gentdel país, això evitarà la formació futura debarreres entre comunitats. I també queobservin i coneguin la cultura i els cos-tums del país, que no vol dir necessària-ment perdre les pròpies.

vel: pañuelocap: cabezament: mente

seu: sedeensenyament: aprendizaje

anys: añosabans: antes

vacances: vacacionessenzill: fácilnens: niños

cap ni una: ningunallargs: largos

estic: estoytot i que: aunque

pares: padresgaire: demasiadodinou: diecinueve

masclista: machistaningú: nadie

por: miedovas arribar: llegaste

germà: hermanoanys: años





Durant la temporada de les carxofes podem arribar a la conclusió que són com els dijous: sempre al mig, però com que només són uns mesos, cap problema, ans el con-trari, en podem gaudir cuinant-les pràctica-ment de totes les maneres i acompanyades de tot, sigui carn, sigui peix, arròs o el que faci falta, i a tot arreu hi deixa anar el seu toc personal.Tallem ceba de figueres ben petita i uns quants alls i deixem sofregir a foc molt lent, al mateix anem fent un fumet de peix, quan la ceba estigui rosa hi posem la sèpia tallada a juliana una mica gruixuda i es-perem que deixi anar la seva pròpia aigua. Quan la sèpia pràcticament ja estigui tova hi posem els cors de les carxofes tallats, esqueixem unes patates i el fumet de peix, deixarem coure uns 15 minuts i tirem un all-i-oli negat i una mica de julivert. Deixem coure uns 5 minuts més i ja estarà llest.Aquesta és una variant dels clàssics on el principal és el peix o les patates, aquí tant la sèpia com la carxofa tenen el seu paper central. Les patates també, tot i que origi-nàriament aquest plat era sense patates, hi queden molt bé, per tant, feu-ho al gust de cadascú que és la millor recepta adaptar les coses, com bonament ens plagui, les recep-tes estan per saltar-les.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Suquet de sèpia amb carxofes

L’acte principal és la Representació de la llegenda de Sant Jordi, un macroespec-tacle de sons, llums i focs d’artifici en el qual els montblanquins i les montblanquines reviuen la llegenda del cavaller Sant Jordi, que segons Joan Amades al “Costumari català” i Anna de Valldaura a “Les tradi-cions religioses de Catalu-nya” situen a la vila ducal. Aquest espectacle, ofert en un espai obert i per a més de tres mil persones, es durà a terme el dissabte 24 a dos quarts d’onze de la nit al Passeig Conangla (El Foradot):A aquest acte, el complementen el Mercat medieval, que inclou mostres d’oficis, animacions diverses i venda de productes d’època medieval. El Dracum nocte 2.0: L’origen del mal. Espectacle d’invocació del Drac dels 4 elements.El VII concurs de Joglars on els millors artistes competiran per agradar als Reis.L’Escola cavalleresca, on la ca-nalla podrà practicar en tallers d’escuts, espases, casc i sagetes, i a més, sessions d’entrenament medieval amb tir amb arc, entre

d’altres.Judici a un Cavaller i a una Alcavota.

Obra teatral que represen-ta un judici a

un cava-ller ha-ver

man-tingut relaci-

ons poc apropiades amb donzelles de palau.Les Homilies d’en Bertran. Aquest monjo, a través d’una reflexió sobre la cris-tianitat i el valor de les creuades, intenta reclutar joves per anar a lluitar a Terra Santa. Megafarra medieval. Concert de música per a joves.Sopar medieval en honor dels Reis, on és imprescindible anar

vestit com a l’època medieval.Corts catalanes de 1414. Es recrea les Corts convocades per Ferran d’Antequera el 1414 (Església de Santa Maria)Gran torneig medieval. Les tres cases nobles de Montblanc: Alenyà, Vilafranca i Gener i una casa convidada pel Reis compe-teixen en l’art de la cavalleria i la lluita. Es durà a terme al Claustre de Sant Francesc.Mostra d’oficis d’artesans, molts d’ells a punt de desaparèixer, que treballen amb eines i tècni-ques obsoletes.Tots aquests actes, i molts més, conformen un dels especta-cles més esperats de l’any a tot Catalunya. Una setmana on el visitant pot passejar pel casc històric de la vila ducal, endinsar-se en la vida medieval, gaudir dels diversos espectacles per a grans i petits i passar-s’ho d’allò més bé. És una oportuni-tat única de gaudir del nostre passat medieval i de costums i arts ja oblidats. No només us ho passareu bé, sinó que també descobrireu grans coses.

La setmana medieval de MontblancCom cada any, des de en fa 23, a Montblanc es representa la Set-mana Medieval de la llegenda de Sant Jor-di, una setmana car-regada de sabor histò-ric, plena d’actes per a totes les edats.Jordi Gené Montblanc

COCINASuquet de sepia con alcachofasAXXAM U SANWIsukit n rxurcef yuzghen

COOKERYSuquet of cuttlefish with artichokesCUISINESuquet de sèche aux artichauts

Una vuelta por la Edad Media

Ijj n usari ghar alemmas n re3marA journey through the Middle AgesUn tour au Moyen Âge

g

La cuina d’en Camil




Manlleu celebra el 13è Cicle de Jazz

Cultura

La primera actuació del 13è Ci-cle de Jazz de Manlleu es va fer el passat diumenge 14 de març, a les 12, a la Casa de la Cultura de Can Puget, amb el títol “Hi havia una vegada el jazz”. En un viatge a través del temps, entre ritmes, sons i cançons, es va explicar com de la barreja de les cultures europea, africana i americana neix una barreja única a la qual es dóna el nom de jazz. Va ser un concert per a públic familiar, amb entrada gratuïta. El mateix diumenge, a la una del migdia, el grup “Jazz antic” va fer un concert pels carrers de Dalt Vila de Manlleu. Aquesta banda de Dixieland dirigida per Antonio Peral, s’ha convertit en un referent inevitable a l’hora de parlar de jazz. Els carrers de Manlleu, que estaven plens de gent perquè Manlleu Associació de Botiguers (MAB) hi celebrava la fira Mabiganga, es van omplir de música de Nova Orleans.El cicle de jazz va continuar el següent dissabte 20 de març a les set de la tarda, amb l’as-saig obert de la Big Band de

Manlleu, sota la direcció de Marcel·lí Druguet, al Casal Cívic Frederica Montseny. El concert pedagògic va servir per veure i escoltar com es treballa en un assaig: a l’hora de muntar una peça, tocar per fragments, per seccions, repetir uns mateixos compassos...I el mateix dia, però a dos quarts d’onze del vespre, hi va haver el concert de Raül Rever-ter Quartet, amb la presentació del nou disc “Trops’ in Jazz”. Raül Reverter és capaç d’unir, sota el dinamisme més trepi-dant del Hard bop, elements del llenguatge jazzístic amb conceptes de la música d’avant-guarda del segle XX, i acon-segueix volar lliurement per en-tre les excepcionals sonoritats que emet el seu trio, encapçalat per l’extraordinari guitarrista Jordí Farrés, juntament amb el contrabaixista Tom Warburton i el bateria Toni Pagès. Seguint la línia començada ja fa quatre anys, el Cicle de Jazz de Manlleu segueix apostant pels concerts de tipus famili-ar. Els èxits de públic en les

últimes edicions han fet que el projecte que s’havia tornat a engegar, després del parèntesi que havi tingut el cicle, amb una nova línia i un altre enfoca-ment, sigui del tot vàlid, i que encara es pot ocupar un espai en un tipus de concert en què el Jazz no és habitual: els con-certs encarats als més menuts i al públic familiar en general.

El passat 14 de març va començar la 13a edició del Cicle de Jazz de Manlleu, una cita amb la millor música improvisada del moment, amb el jazz en les seves més diverses manifestacions. Està organit-zat per l’Escola Muniicpal de Música de Manlleu, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament, i és una oportunitat per veure en directe alguns dels millors artistes del panorama musical.

Sara Blázquez Manlleu

Manlleu celebra la tercera edición del Festival de Jazz

Manlleu tbedda ghar urar wis 3 n JazzManlleu celebrates its 3rd Jazz FestivalManlleu fête la troisième édition du Festival de Jazz

g

Cultura

Pel·lícula:

Un toque de canelaDirecció i guió: Tassos BoulmetisGrècia, 2003. 108’És la història d’un jove grec (Fanis), criat a Estambul, que el seu avi, un filòsof culinari, li ensenya que tant el menjar com la vida necessiten una mica de sal per donar-los el toc de sabor que les dues requereixen. Amb els anys, Fanis es converteix en un excel·lent cuiner i ho fa servir per donar sabor a les vides d’aquells que l’envolten.Un toque de canela

Cwaut n rqarfa Toque de canela (A touch of cinnamon) Une touche de cannelle

Llibre:

León el africanoAmin MaaloufAlianza, 2003Un home nascut a Granada en un temps en què dos imperis -el cristià i el musulmà- es dispu-ten la seva hegemonia. Hassan, també anomenat Juan León de Mèdici, i al final conegut com L’Africà, és exiliat i recórrerà el món rebent sabiesa de Roma, passió de El Cairo i a Fez angoi-xa, mentre que la seva innocèn-cia continua vivint a Granada. León el africano, de Amin Maalouf

Lyun Afriqi n Amin Maalouf Leo the African, by Amin Maalouf León el africano (« Léon l’Africain »), d’Amin Maalouf

Música:

Anna Roig i l’ombre de ton chienBatallÉs una de les novetats del pano-rama musical català. Recullen l’herència de la Chanson, i entenen les cançons com petites històries que s’han d’explicar. Si-tuacions i personatges que Anna Roig i l’ombre de ton chien descobreix en forma de cançó, amb una posada en escena de caràcter teatral. Una de las novedades del panorama musical catalán

Ict zi tmaynutin n panura-ma tazawant takatalant One of the newest sounds on the Catalan music scene Une des nouveautés du panorama musical catalan

Web:

www.espai-africa.cat

És el portal d’Espai Àfrica-Catalunya, que té com a objectiu fomentar el coneixement de les realitats africanes i ampliar els vincles entre Catalunya i els països africans, creant espais d’intercanvi. El Espacio África-Cataluña quiere ampliar los vínculos entre Cataluña y África

Tallunt Afrku-katalan yexs ad yarni di tghuni jar Ikata-laniyyen d Tafriqt The Espai Àfrica-Catalunya aims to strengthen the links between Catalonia and Africa L’espace Afrique-Catalogne veut élargir les relations en-tre la Catalogne et l’Afrique

Blog:

elkiwiblau.blogspot.com

El kiwi blau és un original blog de cuina. La seva autora hi publi-ca receptes de cuina molt crea-tives i originals, a més d’endevi-nalles relacionades amb el món de la cuina, dites, adreces de restaurants que li han agradat...

Un blog de cocina diferente

Ijj n blog n tamwatc yemsebdanA different cookery blog Un blog de cuisine différent

Ressenyes

ma�N_12-13.indd 12 31/3/10 13:11:21




Preguntes Creuades

Les preguntes de Vanesa

En Javier respon:

Segons la teva experiència personal a Llatinoamèrica, què canviaries en el nostre estil de vida?No canviaria res, però si els hi diria que no és necessari anar darrera d’una hipoteca. Més que canviar un estil de vida m’agradaria canviar algunes percepcions generalitzades que tenen sobre Llatinoamè-rica com un continent polític i culturalment “endarrerit”, “subdesenvolupat” o poc “civilitzat”

Per què vas escollir Barce-lona i no una altra ciutat com a lloc de residència?Volia venir a viure en una ciu-tat on pogués veure persones de diferents llocs i, a més, a Barcelona viu la meva germa-na des de l’any 2002.

Quina és la teva opinió davant les exigències migratòries que determina Europa?Penso que l’anomenada lluita conta “la immigració irregu-lar” no és més que una lluita contra “l’immigrant sense documentació” perquè és a aquest a qui es persegueix i a qui se li tanquen les portes. No es pot discriminar entre aquells que podem viure de manera regular i aquells que no poden, doncs tot aquell que viu en un lloc (un país) hauria de tenir, per aquest fet, el dret a la regularització, qualsevol que sigui el seu origen. Europa va anar al món, ara hauria de permetre que el món vingués.

La Vanesa respon:

Quin va ser el motiu pel qual vas sortir de la teva ciutat i vas anar a Barce-lona?Vaig deixar la meva terra per a estudiar i residir en una ciutat més gran on la multiculturali-tat estava i està molt present.

Què destaques de positiu i negatiu en la teva exper-iència?Allò positiu a l’hora de viure a Barcelona és la multicultu-ralitat, conèixer a persones de molts països diferents i aprendre de les seves cultures, vivències… Però és negatiu quan comences a conèixer i a ser conscient de la quantitat de traves amb les que es tro-ben els immigrants a l’hora de residir en aquest país.

Penses en tornar al teu país natal per a establir-t’hi?A dia d’avui, no descarto res. No se si tornaré a la meva ter-ra, ja que el fet de viure lluny de la teva família sempre la fa molt present. No se si em que-daré a Barcelona o viuré en un altre lloc. La vida està plena de camins i el temps i el destí m’ubicaran en algun lloc.

Consideres que hi ha molts immigrants a Espanya?Crec en la lliure circulació de les persones, les fronteres haurien de desaparèixer ja que l’únic que incentiven és l’odi entre les persones. Els immigrants són ciutadans de ple dret i el que no podem permetre és que existeixin persones il·legals que sobren i persones legals que importen. Per tant, no crec ni que n’hi hagi molts, ni pocs.

Les preguntes de Javier

Cultura

Literatura

Dues executives amb més de quaranta anys, Montse i Roser, natives de Barcelo-na, decideixen un bon dia intentar donar un gir a les seves vides, i contracten els serveis d’un immigrant africà que viu al carrer. El que comença com un capritx d’una nit amb les ments ennuvolades pel conyac, passa a convertir-se en una realitat que empresona els sentiments de les dues protagonistes. Aquesta és la història que l’escriptor camerunès resident a Barcelona, Inongo Vi-Makomé, descriu a la seva novel·la Nativas, i on vol transmetre, a base de simbolismes, metàfores i humor, la hi-pocresia i la doble moral d’una societat. “El que vull transmetre és la invisibilitat de l’immigrant del sud, no només a Bar-celona, sinó a la societat catalana, espa-nyola i europea en general”, diu l’autor de Nativas, “la vaig escriure fa aproxima-dament tres anys, quan aquesta soci-etat estava en plena efervescència del benestar que l’havia portat a una bona situació econòmica. Els immigrants del sud també havien contribuït a l’èxit d’aquesta situació però malgrat tot, no se’ns reconeixia aquesta aportació”. Vi-Makomé creu que les persones d’ori-gen africà “som com una mena d’energia que fa funcionar el motor, però que es manté sempre oculta, i no se’ns reconeix la nostra vàlua en públic”. Montse i Roser, les protagonistes, són purs símbols. Metàfores. Simbolitzen el que l’autor percep de la societat catalana, espanyola i europea, és a dir, el fet d’ocul-tar l’aportació dels immigrants. “Els escriptors som de vegades com cronistes d’unes èpoques o d’unes etapes. Volia

dibuixar a la meva novel·la el que vaig sentir com a immigrant, en ple boom econòmic a Barcelona”. Inongo Vi-Makomé volia fer la crònica d’una època, volia encetar el debat, “només així, uns i altres, immigrants i natius, junts podem veure si corregim el que hem de corregir”. Malgrat tot, segons diu l’autor, “avui, la nostra invisibilitat en aquesta societat és un fet”. Amb un alt component eròtic, Vi-Mako-mé és crític amb la societat que fa uns anys el va acollir, “m’he centrat en dues catalanes perquè visc a Barcelona, perta-nyo a aquesta ciutat, i sóc membre d’ella, com molts altres immigrants, africans, i molts altres del Sud”. “Ja he dit moltes vegades que la integra-ció que se’ns predica als mitjans oficials, és una integració legal en la marginali-tat. És el mateix. Som legals, però margi-nats. És a dir, invisibles”.

Vi-Makomé descriu la hipocresia i la doble moral de la societat a ‘Nativas’

Nativas es el nuevo libro del escri-tor de Camerún Inongo Vi-Makomé

Nativas (Tarwa) d adellis amaynu n amyaru akamiruni Inongo Vi-MakoméNativas is the latest book by the Cameroonian writer Inongo Vi-MakoméNativas (« Natives ») est le nou-veau livre de l’écrivain cameroun-ais, Inongo Vi-Makomé

g

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活




OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de lÁmargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRangeRs a BaRCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

guia de serveis




Esports i oci

Del 5 al 7 de març es va celebrar el Ral·li de Mèxic, la segona prova puntuable per al Campi-onat del Món 2010 i també per a l’S-WRC. Després de dos anys participant gairebé exclusiva-ment a l’Estat espanyol, temps en el qual ha aconseguit un títol i dos subcampionats nacionals, el pilot de Manlleu, Xevi Pons, ha tornat al WRC i ho ha fet per la porta gran, amb una extraor-dinària victòria.Els dos pilots de l’equip Nupel Global Racing, Xevi Pons i Àlex Haro (Ford Fiesta S2000) van aconseguir un resultat espectacu-lar en el seu debut al campionat mundial, ja que després d’un Ral·li Mèxic en progressió han aconseguit la seva gran victòria, un fantàstic resultat que confir-ma l’equip com un dels favorits del campionat i, per una altra banda, el Fiesta S2000 com un cot-xe realment guanyador després d’encadenar diferents victòries en proves internacionals. La cita mexicana va començar amb una primera jornada en la que, contra tot pronòstic, Pons i Haro finalitzaven en una extra-ordinària primera posició, que van haver de cedir el segon dia a

Martin Prokop, degut a cons-tants problemes amb l’embra-gatge. De totes maneres, Pons no es conformava amb aquest ja de per si significatiu resultat i l’últim dia, davant d’una jorna-da composada només de tres especials, obria el dia marcant l’scratch en el llarg primer tram, de casi 23 quilòmetres, treient més de 20 segons a Prokop i recuperant per tant la primera plaça en S-WRC. En el segon tram, de 23,8 quilòmetres, Pons finalitzava 3r però de nou per davant de Prokop, de manera que abans de l’última especial el pilot manlleuenc comptava ja amb 22,2 segons per sobre del seu rival txec, suficient per mantenir el liderat. Després d’aquest formidable triomf, Pons es troba classificat en segona posició provisional del Campionat del Món S-WRC, empatat a punts amb el guanya-dor del Ral·li Suècia, Per-Gunnar Anderson. La pròxima prova puntuable és el Ral·li Jordania, que es disputarà entre els dies 1 i 3 d’abril.

Xevi Pons guanya a Mèxic, al ral·li del seu debut al campionat mundial S-WRC

g

Esport

Xevi Pons gana el rally de México

Xevi Pons yiwid rally zi MexicXevi Pons wins the Mexican rally Xevi Pons rem-porte le rallye du Mexique

EsportCAT

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

Des del comen-çament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat tretze partits

de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la classificació el F.C. Barcelona,

amb cinc partits jugats, i que ja acumula 11 punts. En segona posició hi ha el València amb vuit punts, seguit del Mallorca, que porta 6 punts.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 5 112 València 5 83 Mallorca 5 64 Villareal 6 45 Espanyol 5 3

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Taula de resultats

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 Espanyol 1-0 1-0 0-0

Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València 3-0 Villarreal 1-1 0-0 1-0 4-1




Llengua

Sant Jordi és el patró de Catalunya. És un dia de treball, però hi ha el costum de fer un regal: un llibre per als homes i una rosa per a les dones.

Parlem de Sant Jordi

Al segle XII, Iacopo da Varazze (arquebisbe de Gènova) va escriure una narració en la qual Sant Jordi va matar un drac que es volia menjar una donzella. Aquesta histò-ria, que presumptament va passar a Líbia, va escampar-se de seguida per Europa i va arribar a Catalunya. Aquí la tra-dició catalana va situar la història a Montblanc (Tarragona).

Diada de Sant JordiTradicionalment el 23 d’abril es commemora la mort d’aquest sant. A Catalunya és el dia dels enamorats. Hi ha el costum que les parelles es regalin un llibre i una rosa.

Llibre:Amb ulls americansAutor: Carme Riera

La novel·la s’inicia a Nova York, on ha viatjat una re-presentació del consistori barceloní per fer promoció de la ciutat amb l’alcalde al capdavant. Hi ha hagut, però, un malentès i no hi ha hagut temps per contractar els «extres» que han de donar lluïment al viatge. L’encarregat català del sarau contacta amb un periodista que parla espanyol i li demana que li porti gent. En agraïment, se li promet una beca per poder fer una estada a Bar-celona i entendre millor els trets diferencials cata-lans. Aquesta és l’entrada irònica, lúcida i crítica de la novel·la.

Llibre: Xocolata desfetaAutor: Joan-Lluís Lluís

La gràcia de la proposta és que aquesta bestiesa d’histori-eta està explicada d’un munt de maneres, ja sigui explotant totes les possibilitats dels temps verbals (en pretèrit, en futur, plusquamperfet, etc.) de punt de vista (d’un narrador exterior objectiu, del jove, del passatger, etc.) de figures retòriques (anacoluts, lítotes, metàfora, etc.) estil (filosòfic, oda, telegràfic, etc.) tons i tipologia de narrador (vulgar, colèric, pedant, un que no se sap explicar, etc.) versificacions variadíssimes, maneres d’expressió personal, interrogatori policial, publi-citat fins deliris directament surrealistes com explicar la història pel final i acabant pel començament o amb les pa-raules tallades, escrites només amb una vocal obsessiva... fins a 99 de diferents.

LENGUA Vocabulario en catalánTOTALAYT (IRAS) Amawal s Takatalant

LANGUAGE Vocabulary in CatalanLANGUEVocabulaire en catalan

Una de les activitats comple-mentàries que més utilitzen els estudiants de llengües, per refermar el seu procés d’aprenentatge, és la lectura de llibres o de documents adaptats a diferents nivells de dificultat. El dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, és el millor moment perquè us apropeu a una de les parades de llibres que troba-reu als carrers principals de qualsevol població per conèixer els anomenats llibres de lectura fàcil, sobretot si esteu estudiant català o penseu que el vostre nivell de coneixement encara no és molt alt. Són llibres que s’adrecen a aquelles persones que tenen dificultat per llegir en una segona llengua i entendre’n el vocabulari o el contingut. Podeu trobar col·leccions de llibres que us ajudaran a conèixer grans títols clàssics de la literatura universal o

a descobrir noves històries escrites expressament pensant en vosaltres. Dins de la primera categoria hi ha adaptacions com les de Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (Editorial Castellnou), Sherlock Holmes resol tres casos, d’Arthur Conan Doyle (Editorial Eumo), o Frankenstein, de Mary Shelley (Grup editorial 62). Pel que fa a llibres amb his-tòries originals, destaquen les col·leccions Llibres graduats en ca-talà, de l’editorial Cat&Company Publicacions, amb títols com Hola Connie, de Rosa Gallifa, o la col·lecció Llegim, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Co-missions Obreres de Catalunya, amb narracions com El nou món de la Sandy, de Fina Niubó Prats. També podeu trobar contes de diversos països, biografies de personatges importants i altres tipus de continguts.Tots aquests llibres tenen

en comú la utilització d’un llenguatge senzill, la gradua-ció del nivell de dificultat, les il·lustracions referents i la con-tinuïtat lògica de la història, tots els principis bàsics que defineixen els llibres de lectura fàcil. A més , alguns llibres tenen també activitats de com-prensió i suport d’àudio.Us convidem a passar-ho bé i a aprendre a través de la lectura. A les llibreries i a les biblioteques públiques troba-reu aquestes petites eines de millora i, si us ve de gust, també podeu participar en els clubs de lectura que s’organitzen a molts municipis de les nostres comarques.

Una bona ajuda per aprendre català: els llibres de lectura fàcil

Leyendo también se aprendeTghuri: ict tebrit nniden i wermad

Reading is another way of learningLire : une autre façon d’apprendre

g

RECOMANACIONS LECTORES

Amb la col·laboració dels Centres de Normalització Lingüistica d’Osona i Tarragona




Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista Isabel Aguilera, responsable de l’Oficina Jove de Treball de la Generalitat

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, las modificaciones de las condiciones de trabajoIXEDDEM SE’L ÄZZixbar iyxadaman ax marmi ad mamac gha xadsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, modifications of labor conditionsUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, l’évolution des conditions de travail

Quins serveis ofereix l’Oficina Jove de Treball de la Generalitat que gestiona l’Avalot?L’Oficina Jove de Treball és un servei de la Secretaria de Joventut, gestionat per Avalot, pensat especialment per faci-litar l’accés dels joves al món del treball, aconseguir la seva inserció laboral i vetllar per les seves condicions. El servei està destinat a joves de fins a 35 anys i oferim serveis d’assessorament laboral, borsa de treball, orienta-ció professional, autoocupació i treball a l’estranger.

Quins són els serveis que més demana la gent jove?El de borsa de treball i el d’orientació professional. De totes maneres aquest darrer any han crescut el nombre total d’usuaris que han fet ús del servei d’assessorament laboral i d’autoocupació.

Creus que el servei pú-blic d’ocupació hauria d’augmentar els recursos destinats a l’orientació laboral? Sí. Ara més que mai ens trobem amb molta gent que necessita d’aquest suport, ja sigui perquè han de redirigir la seva trajec-tòria professional, o perquè les eines i recursos per a la recerca de feina han canviat tant que no saben per on començar.

Respecte a l’assessorament laboral, quines són les consultes més freqüents? Creus que la gent jove té suficient coneixement dels seus drets laborals? Els acomiadaments i les mo-dificacions substancials de les condicions de treball. De totes maneres, cal apuntar que molts joves tenen l’Oficina Jove de Treball com un referent a l’hora de revisar el seu contracte de treball i el conveni col·lectiu aplicable. Certament, crec que actualment la gran majoria dels joves viuen al marge del dret del treball, i amb això no vull responsabilitzar-los.

Treball

“La majoria dels joves viu al marge del dret del treball”

Entrevista laboralAmsawal yeqnen ghar tudert n tawuri

Employment interviewInterview liée au monde du travail

g

Conselldel mes És molt habitual que les empre-ses modifiquin les condicions de treball sense respectar els requisits que marca la llei: ho comuniquen verbalment, no preavisen amb 30 dies d’antela-ció, no es dóna cap explicació i obliguen a complir als treballa-dors al·legant que les empreses poden modificar el que vulguin, com vulguin i quan vulguin. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT! En el cas de les modificacions del nostre contracte, l’empresa no ho pot imposar encara que ho vulgui. Ha d’arribar a un acord obligatoriament amb el treballador. En el cas de les mo-dificacions substancials de les condicions de treball, previstes a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, canvis d’horari, de distribució de la jornada o de torn de treball, l’empresa està obligada a donar-vos 30 dies de preavís i fonamentar per escrit les causes i la modificació que us volen aplicar. Cal dir que teniu 20 dies per interposar demanda al Jutjat Social des de la comu-nicació, però mentre no s’emeti sentència s’han de complir les ordres de l’empresa.

Modificacions de les condicions de treballLes modificacions de les condicions de treball són aquells canvis que es produeixen per inici-ativa de l’empresa que afecten a la manera com desenvolupem la nostra feina, al contingut de la nostra feina, etc. Per exemple: a partir d’un dia determinat l’empresa ens redueix de forma molt important el salari; ens canvia l’horari de treball; o ens canvia el tipus de feina.Els canvis que es poden produir s’engloben en aquestes tres categories:• Els canvis que l’empresa mai pot fer, si no és amb el consentiment i l’acord del treballador. L’empresa no pot reduir o ampliar la jornada de treball o deixar de pagar una quantitat del salari que s’havia acordat amb el treballador, sense el consentiment d’aquest. Es considera que això és una modificació massa important del contracte com perquè l’empresa ho pugui decidir unilateralment.• Els canvis que l’empresa pot fer però, per la seva importància o pel perjudici que ens causa als treballadors, ha de seguir uns requisits i un procediment especial: són les MODIFICACI-ONS SUBSTANCIALS DE LES CONDICIONS DE TREBALL. Són canvis d’horari, de distribució de la jornada i del torn de treball, però també poden ser la modificació de les funcions que un realitza (funcions corresponents a una catego-ria inferiror). En aquests casos l’empresa ha de preavisar amb 30 dies d’antelació, ha d’explicar per què ho fa (per escrit) i ha de basar-se en unes causes concretes que estableix l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. Si afecta col-lectivament als treballadors, s’ha de comunicar i obrir un període de negociació amb els dele-gats o el comité d’empresa.







Notícies

Vic prepara la seva primera Fira d’Abril

Notícies

F: Sara

Blá

zquez

Sara Blázquez. Vic

El proper cap de setmana del 16, 17 i 18 d’abril Vic acollirà la primera Fira Andalusa d’Osona, o Fira d’Abril, que es farà al Recinte Firal El Sucre. La fira constarà d’actuacions en directe, ball, mostra gastronòmi-ca, bar, i moltes altres activitats, tot pensat per un públic famili-ar i per a totes les edats. La iniciativa va sorgir d’alguns membres del Centre Cultural Amigos del Sur de Vic, que tenien ganes de muntar alguna activitat cultural i festiva. Al final, s’han proposat fer una gran fira que durarà tres dies i que els organitzadors preveuen que tindrà èxit. “És un repte, no sabem quina acollida tindrà, però pensem que és una cosa que a tothom li agrada, és un acte cultural”, diu Dionisio González, un dels organitzadors, que pre-veu rebre més de 2.000 persones. La inauguració es farà el diven-dres 16 d’abril a les set de la tarda, seguida per l’actuació de Javier Jurado acompanyat del ballet “Pura sangre”. A les 10 de la nit actuaran “Rumba 3” i a les 12 serà l’hora de la rumba cata-lana, amb el grup “Sunavi”.

La resta de dies, dissabte i diumenge, s’obrirà la fira a les 12 del migdia, i a partir de les cinc de la tarda començaran les actuacions. Dissabte serà el torn de “Los sobraos”, “Re-quiebros” y “Estela Carreño y Antonio”, i diumenge tocaran el grup “Voces de bohemia” i el grup “Sunavi”. Entre totes les actuacions, però, també hi haurà les interpretacions dels grups d’altres centres culturals andalusos, que estan convidats a la fira, com la Peña Flamenca de Manlleu, o l’Associació Andalusa de Torelló. L’entrada a la fira serà de 4 euros, tot i que aquells a qui els interessi anar-hi tots tres dies, també podran comprar un bonus per 10 euros, que ja es pot comprar al Bar Cafè Osona, a la plaça Osona de Vic.“Ho estem organitzant tot perquè es vegi una cosa maca, que es vegi que és una fira”, diu Dionisio González, “hi hau-rà tres barres de bar, un pati andalús, carpes. Volem que sigui una festa per la ciutat, la rumba és una música que agrada a tothom, i la Fira d’Abril és una festa pensada per tothom, no només pels andalusos”.

gEl próximo abril se cel-ebrará la 1ª Feria Andaluza de Osona

Tazur n Andalus tis tamezwarut n Osona ad tiri di ayur n abril id iggurenThis April will see the 1st Feria Andaluza in OsonaLa 1ère Foire Andalouse d’Osona aura lieu au mois d’avril prochain

Publicitat

La veu del barri

www.bitjove.cat

Acosta’t al barri seguint o participant al programa

de la ràdio jove de Vic

Una ràdio feta per joves de la ciutat

Escolta-la i participa!

Salut i apreciació a totes les dones del món

Hem acomiadat el mes de març, i no ens podem oblidar del Dia Inter-nacional de la Dona. La dona té un

rol que cobreix totes les fonts de la nostra vida, un rol fonamen-tal en tots els sectors: econòmic, cultural, social, polític, i a més s’ocupa de la gestió d’assumptes familiars, l’educació dels nostres fills, les nostres generacions, és l’educadora, és l’escola, és la cuinera, la parella, la felicitat, ho és tot. Però de quina igualtat entre homes i dones parlem? Igualtat en els miserables salaris que reben aquestes treballado-res, productives en el camp, a la indústria, o en els serveis? És una injustícia. És la columna vertebral de la societat, és el que li dóna l’efectivitat, amb la seva presència notable en totes les or-ganitzacions, com associacions culturals i esportives, sindicats, partits polítics...En realitat l’homenatge no és només el 8 de març, sinó que ha de ser sempre, amb el bon tracte, amb la millora de la seva situació a nivell material i moral, a través d’una igualtat real i justa. Ja n’hi ha prou de que pateixi d’explotació física i moral. És la nostra responsabi-litat fer-ho amb la nostra lluita colze a colze.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Març 2010www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

Mohamadi Bouzine homena-jea a las mujeres

Mohammadi Bouziane issemghar zi tmettutMohamadi Bouziane pays tribute to womenMohamadi Bouzine rend hommage aux femmes

g

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“La paraula immigrant la fan servir els polítics”

L’Aziz Bouziane és a Catalunya des del 1991. L’Aziz considera que la paraula “immigrant” només la fan servir els polítics per afavorir els seus interessos, i creu que “no es pot considerar immigrant aquella persona que porta mitja vida aquí, i que el que li queda del seu país d’origen són els records de l’infantesa”. “Quan acabes d’arribar et sents immigrant, però quan coneixes la gent veus que ens afecten els mateixos prob-lemes a tots, que tots som iguals”. L’Aziz és músic i és l’encarregat dels temes de música i esports de l’associació Amic Amazigh. Parla un català casi perfecte i se sent amazic, marroquí i català.

1

Abdelaziz Bouziane 42 anys

“La palabra inmigrante la utilizan los políticos” “almustalah an yamhajan asawarn azayas isayasiyan”

“Politicians make use of the word immigrant” «Ce sont les hommes poli-tiques qui utilisent le mot “immigré”»

Documents

Revista Mà 23 Osona