Revista Mà 2 Osona

REPORTATGE P. 8–9

Són joves entre dues cul-tures, catalans considerats immigrants, que lluiten per la igualtat d’oportunitats. La mal anomenada “segona generació” d’immigrants.

“—Som catalans —”

REPORTAJELos hijos de la inmigración son considerados aún inmi-grantes AMSAGARTarwa anyamhajan mazal atwahsaban dimhajan

REPORTThe children of immigrants are still considered immi-grantsREPORTAGELes enfants d’immigrés sont encore considérés comme des immigrés

5

4

Los amazighs celebraron el nuevo año 2.958 el 13 de eneroImazighan ah´taflan so sawgas amaynu 2958 anhar 13 di anayar

The Amazigh celebrate the new year, 2,958 in their calendar, on 13 JanuaryLes Amazighs ont fêté le nouvel an 2958 le 13 janvier

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Número 2Febrer 2008

Revista gratuïta

El alcalde se enfrenta a la tarea de acoger a los nuevos ciudadanosarqayad atwajah ij narxadmat tam-gha itkasit imazdagh najdid

The Mayor faces up to the task of receiving the new citizensLe maire doit faire face à l’accueil de nouveaux habitants

NOTícIES P. 7

El Cap d’any amazigh 2958

/V

ENTREVISTAP. 4-5

“Hem de pensar com afrontem la tasca d’acollir bé els nous ciutadans” Josep Maria Vila d’AbadalAlcalde de Vic

qUE fEM AqUEST cAP dE SETMANA P. 13

El Carnaval de TorellóEl Carnaval de Terra Endins de Torelló és un dels més populars de Catalunya i aquest any celebra el seu 30è aniversari. Va co-mençar el passat dijous amb el Pullassu, divendres va continuar amb la nit de Senyoretes i dissabte, el Carnaval.

CARNAVALdescubre el carnaval de Torelló MIHRAJANAktacaf almihrajan an torello

cULTURA P. 11

La vigatanaNajat El Hachmi, premi Ramon Llull2008

CARNIVALdiscover the Torelló carnivalCARNAVALA la découverte du carnaval de Torelló

l

OPINIó

Articles d’opinió de:Abdelghani El Molghy Eva clota, Titot i molts altres.

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Benvinguda la Revista Mà. Em serveixo d’aquest mitjà per dir que sóc una dona de Guatemala, en concret de San Marcos, i fa gairebé tres anys que visc a Cata-lunya, dels quals uns vuit mesos a la comarca d’Osona, a Manlleu. El meu nom és Carmen. M’agradaria conèixer altres per-sones del meu país que visquin aquí a la comarca per poder compartir estones i vivències comunes de la nostra terra. Per posar-vos en contacte amb mi, podeu adreçar-vos a la revista. Moltes gràcies.Carmen Cristina López

Em dic Soukaina, tinc tretze anys. Aquest any ja fa dotze anys que visc aquí a Manlleu. Vaig a l’IES Antoni Pous i Argila i faig segon d’ESO. Vaig venir a Manlleu quan tenia un any. A classe em sento molt bé amb els meus amics, ningú no em tracta malament perquè sóc musulma-na. I de debò que tinc uns amics i amigues que m’ajuden molt en coses que no entenc, però jo també els respecto a ells. Manlleu també

m’agrada. És una ciutat tranquil.la, no hi ha baralles, ni gent de mala llet, al carrer no hi ha brutícia, és molt neta i a mi m’agrada molt viu-re-hi, sobretot perquè hi tinc molts amics i amigues. A mi m’agrada molt estudiar i m’esforço al màxim per poder ser infermera o professo-ra. Mai no he repetit curs a l’escola i de moment tampoc a l’institut. El meu país també m’agrada molt, hi tinc molta familia però no hi tinc ni amics ni amigues perquè mai no he anat a cap escola al Marroc i perquè encara no conec ben bé el país. És clar que també m’agrada perquè al Marroc només hi vaig de vacances a l’agost, tres setmanes. Hi vaig per veure la meva família. El Marroc és un país que, com he dit, també m’agrada molt i el lloc on visc és Nador, que també està molt bé. A la vora de casa meva gairebé hi tinc tota la meva família. Aquí a Man-lleu també hi tinc molta família. Per a mi si algú em preguntés, què t’agrada més Manlleu o el Marroc? La veritat és que m’agraden tots dos llocs. I m’agradaria conèixer més països!Soukaina El ModnebIES Antoni Pous i ArgilaManlleu

Espai de Participació

[email protected]

La Revista Mà vol expressar el condol a la família, amics i coneguts de Salah Benamar, que va perdre la vida el mes passat en un acci-dent de trànsit, amb només 42 anys.

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿crees que los inmigrantes tendrían que poder votar?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO

IKHARRIqAN N’RÙNSORIATHE LIES OF RACISMLAS MENSONGES dU RAcISME

NEXT QUESTION:do you think immigrants should be able to vote?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Ataàtaqdad bila imhajan ixasasan adan-taxban

LA PROCHAINE QUESTION : Pensez-vous que les immigrés devraient avoir le droit de vote?

El model de convivència

Al llibre d’estil de la Revista Mà hi ha tres termes que volem evitar en la mesura del possible. Són im-migració, tolerància i multiculturalisme. És una opció lingüística que correspon a un model de convivència concret: si

apostem perquè les persones nouvingudes deixin de ser immigrants tan aviat com sigui possible i per una societat cohe-sionada socialment i nacional, no podem utilitzar termes basats en la fragmentació i jerarquització social. Així mateix, és evident que els estereotips de segons quins vídeos i les anomenades escoles i aules específiques per a persones nouvingudes són poc adequades per als objectius fixats. I els mitjans formen part de la finalitat. No volem moltes societats vivint d’esquena o enfront unes de les altres, sinó una societat catalana amb accents diversos. És aquell vell camí que recorre la distància que va de la tolerància a la convivència capaç de trencar les barreres internes del mosaic multicultural. No n’hi ha prou amb ser tolerants amb els altres, el que volem és conviure plegats. Un dels encerts de catalunya com a país és justament que l’escola sigui una per a tothom. Aquest número de la revista conté una entrevista a l’alcalde de Vic, en un man-dat amb tripartit, ple de reptes i expec-tatives, justament per determinar com impulsar la convivència i la cohesió so-cial. Encara no estem en temps de jutjar, sinó de fer, discutir i afinar propostes. Els mitjans de comunicació ajuden també a establir models. El vent bufa de cara, ja que l’osonenc carles Mundó ha estat nomenat secretari de comunicació de la Generalitat. El volem felicitar. Els que fem revistes, no pas teatre ni titelles, amb intencionalitat i clau social i nacion-al, sabem que una persona com ell estarà a l’altura del repte, del projecte col·lectiu que entre tots estem construint.

g

r *

Les administracions públiques no fan polítiques adreçades a col·lectius concrets en funció del seu origen, sinó que totes les actuacions s’adrecen al conjunt de la població i el repartiment d’ajuts es fa sempre en funció de raons socials, per necessitat de les persones o les seves famílies, independentment del país on ha-gin nascut. Segons les últimes dades publicades pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, el total de persones ateses als CAP l’any 2003 va ser de 620.078, de les quals 60.715 van ser d’origen estranger, el 9’8%; l’any 2004, d’un total de 12.781 beneficiaris del programa interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció, l’11,7% van ser persones d’origen estranger.

“Tots els ajuts públics són per als immigrants”

LES MENTIDES dEL RACISME (1):

EDITORIAL

EDITORIALSe tendrían que potenciar más las aulas de acogida. Hay que pensar bien el modelo de con-vivencia.

AR’MATBAÀMara azon adanin aktar imo-can natmaysit ixasa adfakan atas di atariqa natàayocEDITORIALThe Reception classes should be given more resources. It’s necessary to think carefully about the model.EDITORIALIl faudrait renforcer le disposi-tif des classes d’accueil. Nous devons réfléchir sérieusement au modèle de relations entre les communautés

“Estic orgullosa que a Vic, junta-ment amb Reus, siguem pioners en aquesta nova iniciativa d’integració educacional. Crec que serà una mesura molt positiva perquè els nouvinguts es puguin integrar a la nostra cultura. A més, farà que no s’endarrereixi el treball dels profes-sor i dels alumnes.”Dúnia El-Atmani 23 anys. Vic

“No hi estic d’acord, cal tenir aules específiques, però dintre de les escoles, i s’ha d’informar els pares nouvinguts que el curs comença al setembre i dedicar més profes-sors a preparar als alumnes de les aules específiques.”Roberto Villaescusa 53 anys. Vic

“Crec que no és una bona propos-ta. S’han de buscar solucions dins la mateixa escola perquè el nen en tot moment se senti integrat. Els recursos pels problemes escolars han d’estar dins la mateixa escola des del primer moment. Ara es torna a funcionar com fa quinze anys. En comptes d’avançar es retrocedeix.”Glòria Carbonell43 anys. Vic

“Penso que és una manera de segre-gar els alumnes. A Catalunya, com a molts altres països, la comunitat educativa segueix un altre camí, el de la inclusió. És a dir, que tots i dic TOTS els alumnes amb les necessitats i característiques que tinguin, vagin a l’escola ordinària (amb TOTES les ajudes necessàries i TOTS els recursos necessaris). Per tant, la segregació d’un col•lectiu (que no queda especificat, però que se sobreentén qui en formarà part. Que hi aniran els nens im-migrants que han estat adoptats per famílies catalanes? Que hi aniran els alumnes immigrants de l’Estat espanyol? I els que vénen de la comunitat Europea? I els del continent americà?).Vic, a part, porta a terme polítiques d’integració molt bones, com ara les parelles lingüístiques, i que no segreguen pas als que en formen part, sinó tot el contrari. El que s’ha de proposar és abaixar les ràtios, és a dir, menys alumnes

per classe i augmentar els recur-sos pedagògics tant materials i humans com de formació.”Laia Jurado26 anys. Vic

“A més de segregar els nens nou vinguts dels de Vic, s’està fent una divisió entre les escoles públiques i les privades, com era abans el Sant Miquel dels rics i el Sant Miquel dels pobres. Estic a favor de que totes les escoles tinguin aules d’acollida, tant públiques com privades. El problema és que les privades no tenen prou mitjans econòmics per poder estendre aquest projecte i que sigui viable. El problema sempre és el mateix. Catalunya envia un bilió de pes-setes cap a Madrid, i només ens en tornen el 30%, és insuficient.”.Albert Portell33 anys. Vic

Què en penses del projecte del Departament d’Educació de les aules específiques per a immigrants?

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Participa!

Propera pregunta

Creus que tothom

hauria de poder votar?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




4

Quin paper juga Vic a la comarca?Jo intento jugar un paper de molta relació, i si Vic ha de liderar la comarca, el que ha de fer és donar, compartir. I donar lideratge a l’altra gent. Portar el lideratge vol dir portar els pro-cessos comarcals des de Vic amb consens amb tota la comarca, i que tota la comarca en tregui profit. Per tant, en un futur, volem encapçalar un lideratge comarcal.

I en el conjunt del país, quin paper hi juga?Encara es té la percepció que Vic és una ciutat molt catòlica i tradicional, fins i tot tradiciona-lista, una pèl tancada, una mica la reserva de l’essència nacional

del país. Però la realitat és que ha passat a ser una ciutat exportado-ra d’una idea més moderna, una ciutat jove, és el moment de ser una capital de Catalunya, una de les capitals importants.

Parlem d’aquests plans de participació ciutadana que l’Ajuntament de Vic ha por-tat a terme recentment...Hi ha dos plans de participació que han coincidit, el primer és el del POUM, el general, de tota la ciutat, i l’altre el del barri del Remei. Ens feia por la participació, però estem molt satisfets. La gent es queixa que no pot participar, però quan se li dóna l’oportunitat li costa molt involucrar-se. De totes maneres, la ciutadania ha estat

molt motivada, fins i tot en els tallers que s’han fet. N’hi havien de diferents tipus, i han vingut menys tècnics i més gent d’associacions de veïns, d’organitzacions cíviques... I al Remei també. Ja s’estan fent les conclusions dels dos plans.

A partir de les conclusions que es treguin, es canviaran coses?Canviarà tot, perquè s’ha fet per canviar-ho tot. Es marcaran directrius genèriques que s’han de complir. Hem preguntat als ciutadans com volen la seva ciutat, hi ha gent que diu que vol la ciutat més gran, altres que la volen més petita... És evident que s’ha demanat l’opinió sobre línies genèriques.

JOSEP MARIA VILA D’ABADAL, Alcalde de Vic

Aviat farà un any que Josep Maria Vila d’Abadal és l’alcalde de Vic, i un dels plats forts a què s’ha d’afrontar l’Ajuntament és l’acollida de persones provinents de l’onada immigratòria. Plataforma per catalunya, amb la im-migració com a únic argument, s’ha convertit en la segona força política a la ciutat. Per Vila d’Abadal, això mostra un malestar, encara que, per ell, la Pxc només és una “plataforma ciutadana”.Revista Mà Vic

“Si hagués vin-gut la mateixa immigració en vint anys, la reacció no hagués estat la mateixa”Josep Maria Vila d’Abadal

ENTREVISTA

g

L

“Si hubiera venido la mis-ma inmigración en veinte años, la reacción no hubi-era sido la misma”maàlik idosigh dij anwam-haja kifkif walakin àacrin asna aqbar iri ataàmol wadji ca kifkif

“If the same number of people had arrived over a period of twenty years, the reaction would have been different”«Si l’immigration actuelle s’était répartie sur vingt ans, les gens n’auraient pas réagi de la même façon»



I quin creixement es preveu? El que es vulgui. La majoria de gent que ha participat vol un Vic, com a molt gran, de 55.000 habitants. És la quantitat que surt més, encara que també hi ha gent que no voldria passar dels 50.000, altres dels 60.000. El nombre d’opinions a favor de ser menys de 50.000 ha estat baix.

I d’aquest creixement, què es destinarà per a sòl indus-trial?Industrial, el que hi ha. En prin-cipi, crec que Vic ja ha arribat a les seves possibilitats pel que fa al sòl industrial, la comarca ha de preveure un creixement industri-al i, per tant, ens hem de posar a treballar en l’àmbit comarcal.

Pel que fa a l’educació, hi ha algun plantejament nou? Ens plantegem fer una revisió nova del Model Vic, tornant a l’essència.

En què consistirà la revisió d’aquest model?Consistirà a estudiar amb les entitats educatives i la Genera-litat de Catalunya les possibles correccions que possibilitin que tots els pares i mares de Vic puguin escollir el centre desitjat per escolaritzar els seus fills. També ha de contemplar, igual que fins ara, un repartiment de les persones nouvingudes per totes les escoles de Vic.

L’augment de vots de la Pla-taforma per Catalunya, deu haver fet replantejar moltes coses... Què cal fer davant aquest augment?Ha vingut molta immigració i molt de cop. Si hagués vingut la mateixa immigració en vint anys segurament la reacció no hagués estat la mateixa. Hi ha gent que ho ha viscut més, perquè s’ha concentrat en els mateixos barris, la ciutat ha no-tat un canvi, i per això ha sorgit

la Plataforma per Catalunya. Jo entenc la PxC com una platafor-ma, no com un partit, com altres plataformes que neixen a partir d’alguna cosa que creuen que no està ben resolta. El que passa en aquests casos és que sorgeix un moviment civil, amb un senti-ment que no és polític, sinó que està basat en la por a una cosa nova, amb la qual no se sap què

passarà. Jo crec, però, que això s’anirà diluint...

I què cal fer en aquests barris on es concentra gran part de la població nouvin-guda? Cal que hi hagi més inversió públi-ca i que hi hagi uns bons serveis. A la ciutat de Vic cal que tots els barris siguin de primera categoria.

Cal esponjar la població nouvin-guda per tota la ciutat i intentar que les famílies de Vic també triïn l’opció de traslladar-se a aquests barris.

Quina seria la millor mane-ra d’aconseguir una bona convivència?Conèixer-nos més els uns als altres. Tenir educació, saber qui són els que vénen... I els que vénen han de complir uns mínims de conductes cíviques; llençar les deixalles, com-plir les normes de l’escala de veïns, de la comunitat... Tant uns com els altres. Totes dues parts han de posar-hi bona voluntat. I això re-quereix molta mediació. Mediació i una mica de reforç per part de la policia i altres professionals.

I per què creu que hi ha aquesta concentració de persones d’origen estranger en determinades zones?Perquè van anar als pisos més degradats, a les cases que tenen més baix preu, allà on van trobar lloguer. A més, ells vénen a tre-ballar, i allà és on troben gent de la seva comunitat, que els ajuda. A tot això se li suma que moltes persones autòctones no van a viure a aquestes zones. Això s’ha d’intentar recuperar, que la gent hi vagi, sobretot els joves, que no tenen prejudicis.

Creu que a Vic hi ha una societat cohesionada? Sí.

Què en pensa del dret de vot dels immigrants?Jo diria que el dret a vot de l’immigrant depèn una mica de la situació. Hauria de poder votar el que està aquí i es vol quedar aquí. També s’ha de tenir molt en compte el coneixement, sinó acabaran votant el que digui el seu cap, o el seu cap de colla. Hem de tenir present, que molts dels països d’origen de les persones nouvingudes no tenen una tradi-ció democràtica.

“Hauria de poder votar el que està aquí i es vol quedar aquí. S’ha de tenir en compte el seu coneixe-ment, sinó acabaran votant el que digui el seu cap”

“Tendría que poder votar el que está aquí y quiere quedarse. Se requiere conocimiento”

arhàq alintixab adyiri gha wani yadjan danita oyaxs adyaqim danita aghs tiri atwasna“The vote should be for those who are here and wish to remain. You need knowledge”«ceux qui vivent ici et veulent s’installer dura-blement devraient avoir le droit de vote. Il faut connaître la situation»

g

“Convivir requiere mucha mediación i refuerzo por parte de la policía”ataàyoc ixasas atas nat-zamar atamaàwnt zijihat narmaxzan adpolicia

“Living alongside each other requires a lot of me-diation, and back-up from the police” «Il faut un gros effort de médiation et de soutien de la part des forces de l’ordre pour que le respect s’installe entre les gens»

Quina seria la millor manera d’aconseguir una bona convivència?

Conèixer-nos més els uns als altres. Tenir educa-ció, saber qui són els que vénen... I els que vénen han de complir uns mínims de conductes cívi-ques, llençar les deixalles, les normes de l’escala de veïns, de la comunitat... Tant uns com els altres. Totes dues parts han de posar de la seva part. I això requereix molta mediació. Mediació i una mica de reforç per part de la policia i altres professionals.

g




6

Titot acusa al PSOE de utilizar un posi-ble atentado como estrategia electoral

Titot yataham PSOE bi anaho yastaà-mal imakaniyat nalhojom irhabi ka istaratijya lintixabatTitot accuses the PSOE of using the possible attack in its electoral strategy Titot accuse le PSOE d’utiliser un pos-sible attentat à des fins électorales

La campanya jihadista del PSOE

No fa massa dies es va produir a Barcelona la detenció de catorze persones acusades d’ultimar un atac terrorista massiu a la capital catalana. La no-tícia va ser ràpidament recollida i potenciada per una sèrie de mit-jans de comunicació sense contrastar en cap

moment les informacions provinents del Ministeri d’Interior espanyol. És paradoxal que el problema i la solució formin part de la mateixa notícia. Sembla ben bé que els mit-jans de comunicació ens vulguin convèncer de l’eficiència governamental per salvar-nos de perills que no s’havien detectat. Tot plegat es fa més sospitós si tenim en compte que es-tem en època preelectoral, i que el govern a qui representa que ara hem d’agrair que ens hagi salvat la vida és el mateix que va tenir un accés al poder intensament relacionat amb l’atemptat dels trens de Madrid.Hom podria pensar que un govern mai no seria capaç d’actuar d’aquesta manera tan miserable: no només posant la por al cos de la població sinó també empresonant una sèrie de caps de turc com a part d’una estra-tègia electoral. Qui podria pensar una cosa així del govern d’Espanya? Al cap i a la fi, des del govern i des dels mitjans de comunicació s’ha demonitzat la resistència àrab fins a tal punt que deuen pensar que mentre vagin empresonant jihadistes ningú protestarà.El cas és, però, que de seguida ens ve al cap el cas de l’Escamot Dixan de Banyoles, un grup de catalans (algun dels quals he tingut l’ocasió i el plaer de conèixer personalment) de procedència àrab que van ser imputats i empresonats per terrorisme amb un sabó de rentar roba comú com a única prova. Segons el fiscal, aquest sabó, que es troba a totes les botigues, havia de ser per fabricar explo-sius. En el cas present aporten una prova similar. Els empresonats sense proves, són del moviment Tabligh e Jamaa, un col·lectiu pacífic que practica el proselitisme i vesteix de manera específica, res més allunyat de la clandestinitat.Som molts els que ens fa molta més por el PSOE que no pas Tabligh e Jamaa.

Edita:SOcIALcATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:cNL d’Osona (Llengua)Josep camprubí (Treball)Mia coll (fotografia)Mireia Malagón (cor-recció)Coordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

OPINIÓ OPINIÓ

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anemàcher di Osona


TitotMúsic i artistapolifacètic

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Vila d’Abadal comulga con la actitud paternalista de “pobrecitos, les tenemos que enseñar”.

.vila dàbadal itxaras oyas-mona ak atadamon na lamo-jtamaà `ìmasàan ixasanagh dasan nasarmad ‘’ Vila d’Abadal sympathises with the paternalistic attitude of “poor things, we’ll have to show them how to do it”.Vila d’Abadal reprend à son compte l’attitude paternaliste du « pauvres petits, il faut tout leur apprendre »

A l’expectativaEl seu origen vigatà, el seu cognom il·lustre i la proximitat amb el líder d’Unió, Duran Lleida, ben segur van ser determinants a l’hora d’erigir contrarellotge Vila d’Abadal can-didat i tancar la crisi de la successió de Jacint Codina. Aterrava en una ciutat on era pràcticament desco-negut i en menys d’un any ha sortit de l’anonimat gràcies a una campa-nya d’imatge que sembla no tenir aturador. El resultats electorals, però, el van fer recorre a l’aritmè-tica per poder formar govern i van posar com a màxima prioritat de la seva acció minimitzar l’efecte de l’onada migratòria. S’ha reunit amb els veïns dels barris “més conflic-tius” segons el seu punt de vista. Seria lògic que també ho fes amb els col·lectius d’immigrants. Oficial-ment, però, no n’hi ha constància. Vila d’Abadal sembla combregar amb aquella actitud paternalista de “pobrets, els hem d’ensenyar”. O potser en la intimitat comparteix

el vídeo electoral de Duran Lleida, aquell que li ha valgut una efusiva felicitació de la PxC. En aquest mig any llarg de mandat Vic ha guanyat en participació ciutadana, veurem ara quin cas se li fa. A més, Vila d’Abadal s’ha convertit en paladí d’una vegueria de l’Alt Ter ampliada que anomena Catalunya interior, vol revisar les previsions de creixement de la ciutat i “salvar” les adoberies. També projecta una ciutat més verda i promet fomentar habitatge social i revisar el model educatiu, que de moment l’única novetat que presenta és la polèmica prova pilot d’aules segre-gades. Estem a l’espera que aquests temes es concretin i que els sous del seu equip de govern i els nous llocs de treball del seu entorn familiar no siguin els únics titulars que passin ala posteritat. d

Eva ClotaPeriodista

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria carbonell Jordi casalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames Kwasidoroteo Marco (President)Jamel el Mezianicarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Todos los inmigrantes de-berían tener la misma acep-tación social que Ronaldinho

Amarra imhajan ixas aghas-an yiri amca di almojtamaà macnaw ronaldinhoAll immigrants should be just as well accepted as Ronald-inhoTous les immigrés devraient être aussi bien acceptés par la société que Ronaldinho

Vull ser com en Ronaldinho

Ho dic seriosament i no sóc l’únic. Ara, les raons de cadascú poden ser ben diferents: alguns per la fama, altres per la fortuna i d’altres per totes dues raons. Jo, per la meva condició de persona nouvinguda (ara potser ja no tant després de 20 any fent país!), m’agradaria ser com en Ronaldinho per un motiu ben diferent: l’acceptació social de la que gaudeix. No entenc com, sent, com jo, una persona forastera, a en Ronaldinho mai se l’ha tractat com a immigrant. Oi que sona estranya l’expressió “jugador immigrant del Barça” i, en canvi, absolutament normal l’expressió “treballador immigrant de Càrniques Masó”? Li envejo aquesta acceptació social i no em refereixo ni a la popularitat ni a l’admiració, sinó al pur signifi-cat de la paraula. És tan important per mi ser acceptat que quasi ho re-clamo per mi i per tots els que viuen tota les seva vida penjats de l’etique-ta “immigrant”. Ser acceptats ens allibera de preguntes absurdes de

que si mengen porc o escarxofes, de si preguem de cara l’est o l’oest, ens perdona si ens equivoquem, ens fa catalans encara que no sapiguem dir “setze jutges d’un jutjat”, ens obra portes, ens fa bons veïns... en defini-tiva, ens col·loca com a ciutadans al lloc que ens toca de la societat.Ja els podem dir als que ens fan anar cap aquí o cap allà que abans de res, abans de preparar aules de llengua i d’integració, cal una cosa prèvia: treballar l’acceptació i el reconeixement social dels nou vinguts. És la base i la clau per a una convivència duradora. Tots i totes som útils en aquest país, per tant mereixem que es reconegui l’ aportació que fem. Malaura-dament no podem ser tots uns Ronaldinhos, per ser acceptats. Amb tots els respectes per a en Ronaldinho. d

Abdelghani El molghy Afrass

g



Sara Blázquez Vic

“Sembla mentida que ja anem per l’any 2958 i encara no es reconegui la nostra cultura”, va dir Hassan Bouziane, membre del grup Inoumazigh i l’associació Jameat Essallam de Manlleu, a l’inici del concert per celebrar el cap d’any amazigh. I és que el 80% de les persones d’origen marroquí que viuen a Osona són amazighs. L’origen d’aquest poble és desconegut, i el de la seva llengua també. Estan repartits per diversos països de la Mediterrània, tenen una cultura comuna, una llengua, un calendari, una bandera i moltes festes. Una d’elles, la més important, és el cap d’any, que es celebra cada 13 gener. Aquest any, la comunitat amazigha va donar la benvinguda a l’any 2958, i els amazighs d’Osona ho van celebrar amb una festa al Centre Comunitari de Vic, on van tocar diversos grups musicals: Inoumazigh, La Tropa, Bouaarfa Ayyawan i Mohammadi Thighanimin.És una tradició fer la celebració a casa, amb la família o els amics, mentre es gaudeix dels menjars típics amazighs, com el cuscús dolç, fet amb canyella i sucre, i els fruits secs recollits l’any anterior. Compten els anys des de que un rei amazigh, Chichank, va començar a governar a Egipte després d’una llarga guerra amb els faraons, ara, és un aniversari per a tots els amazighs. Aquell any, ja en fa 2958, l’agricultura va anar molt bé, és per això que els amazighs mengen els fruits secs de l’any anterior. Agafen de l’any anterior, l’esperança per l’any nou. Mica en mica, s’han anat incorporant la música i els concerts a aquesta celebració, per fer més festa. Al Marroc, els amazigh

estan concentrats a la zona del Rif, al nord del país, a l’Atlas, al centre i a Sous, al sud, i representen gairebé el 70% dels habitants del país nord africà. Malgrat tot, encara lluiten perquè el seu cap d’any sigui una festa oficial al Marroc. Aquest és un dels seus objectius. A més, volen que els més petits aprenguin la llengua amazigha a totes les escoles de les zones amazighes, i que aquesta llengua sigui reconeguda oficialment.Per donar a conèixer la seva cultura, els amazighs celebren des de l’any 1998 el seu cap d’any al Centre Comunitari, però no no-més amb música. També van muntar una petita exposició on s’hi podien trobar car-tells, fotografies de diversos llocs on viuen els amazighs, diaris on es podia reconèixer el thifinagh, l’escriptura amazigha, i mapes que representaven part de la seva història. També s’hi podia prendre un te, moment en què amazighs i catalans aprofitaven per intercanviar impressions. L’acte el va organitzar l’associació Amic Amazigh i l’IMAC (Institut Municipal d’Acció Cultural), amb la col·laboració de l’associació Jameat Essallam de Manlleu.

BREUS CULTURA

I

Pastorets de tots colorsMolts grups de teatre van preparar l’obra de Folch i Torres, Els Pasto-rets, durant les festes de Nadal. Els alumnes del Centre de Normalitza-ció Lingüística, però, en van fer una versió, si més no, especial, al Centre Comunitari de Vic. Són persones procedents de diversos indrets del món, que fan l’esforç d’aprendre el català. “No només tenen ganes d’aprendre la llengua, sinó que tenen ganes de participar en les activitats del país”, deia Dolors Solà, directora del centre, abans de començar l’obra. El guió de l’obra es basava en un concurs de televisió, i els concursants eren en Lluquet (Abdelkader Aakil) i en Rovelló (Jordi Casadevall).Personas de todo el mundo interpretaron Els Pastorets en catalán

Iwdan anwatas imocan zi adonact aguin amzroy ini-cant (pastorets) satkatalantPeople from all over the world present Els Pastorets in catalanUne représentation d’Els Pastorets en catalan réal-isée par des personnes du monde entier

Dos periodistes osonencs fan un llibre sobre PxCDos periodistes osonencs, Miquel Erra i Joan Serra, han publicat el llibre Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya (Ara Llibres), on deta-llen la trajectòria política de Josep Anglada. L’obra detalla l’assalt d’Anglada al filó de la immigració com a arma política per aconse-guir vots. Els autors expliquen que el llibre és un exercici periodístic que pretén explicar que darrere d’Anglada no hi ha projecte polí-tic, ni idees, ni partit, sinó l’afany de buscar el seu benefici personal.dos periodistas han escrito un libro sobre Plataforma por cataluña

Atnayan isahàfiyan orin ij nalkitab xa plataforma an cataloña Two journalists write a book about the Plataforma per catalunya deux journalistes se penchent dans un livre sur le parti Plataforma per catalunya

Osona celebra el cap d’any amazigh 2958

Los amazighs celebraron el nuevo año 2.958 el 13 de eneroThe Amazigh celebrate the new year, 2,958 in their cal-endar, on 13 January

Imazighan ah´taflan so saw-gas amaynu 2958 anhar 13 di anayarLes Amazighs ont fêté le nou-vel an 2958 le 13 janvier

g

Noticies




8Reportatge

Els fills de la immigració

EL TEMA DEL MES

Hay muchos jóvenes hijos de la inmigración que todavía son considerados inmigrantesdini atas ihàmucan tarwa an yamhajan mazal atwah`saban ora anitni dimhajan

There are many young people born here to im-migrant parents who are still considered immi-grantsBeaucoup de jeunes de la deuxième génération sont encore considérés comme immigrés

“Aquestes persones no són de cap manera immigrants”. És el que afirma Mohammed Chaib, diputat al Parlament de Catalunya, d’ori-gen marroquí, quan parla dels “fills de la immigració”. A Chaib no li agrada l’expressió “segona generació d’immigrants”, diu que aquests joves són plenament catalans.Són molts els joves fills de perso-nes nouvingudes que han nascut a Catalunya o que hi van arribar de ben petits i han rebut la mateixa educació a l’escola que qualsevol jove de la seva edat. Malgrat tot, la majoria de gent els continua considerant immigrants.Durant el curs passat hi havia gai-rebé 6.000 joves estudiants d’ESO a Osona nascuts fora de l’Estat espanyol, entre centres públics i

privats, segons dades del Departa-ment d’Educació de la Generalitat. Les mateixes dades assenyalen que gairebé 2.000 d’aquests joves van estudiar batxillerat, mentre que més de 1.000 alumnes estaven matriculats en diversos cicles for-matius, entre cicles de grau mitjà i superior. La majoria d’aquests alumnes són d’origen magribí, seguits pels alumnes procedents de l’Amèrica Central i del Sud. “L’esco-la és el reflex del que hi ha al carrer i, com és natural, en els últims anys hi ha hagut un increment notable d’alumnat nouvingut”, diu la tuto-ra de l’aula d’acollida de l’IES Vic, Àngels Rovira, i afegeix: “Abans sobretot hi havia alumnat magribí i dels països del nord d’Àfrica, ara hi ha un ventall de nacionalitats immens.” I és que l’IES Vic és un dels instituts d’Osona on es con-centren “els fills de la immigració”, ja que s’hi imparteixen els cursos d’ESO, batxillerat i diversos cicles formatius.El seu director, Miquel Rierola, assegura que del que es mal anomena la “segona generació d’immigrants”, “n’hi ha de molt bons que arriben al batxillerat. Els que porten molts anys aquí parlen el català perfectament, estan molt integrats”. Segons diu, aquesta “segona generació” és majori-tàriament d’origen marroquí, “dels immigrants d’altres orígens encara no hi ha una segona gene-ració”. Com és natural, el principal obstacle a l’hora de continuar els estudis és la llengua, “els nanos que fa molts anys que són aquí tenen tendència a continuar estu-diant, sobretot estudien mòduls de grau mitjà i superior. Els que

acaben d’arribar els costa més”, diu el director del centre.“Afortunadament no hi ha conflictes”, afirma Rierola, mentre que Àngels Rovira afegeix “in-tentem donar un aire que eviti la creació de guetos, que l’alumne estigui la majoria d’hores a l’aula, i que tingui prou suport”. “Tot i que quan arriben busquen els seus, els grups d’amics estan barrejats. S’agrupen més pel fet d’estar junts, a la mateixa classe, que no pel fet de ser del mateix país”, diu el director.A l’IES Vic s’intenten enfocar les classes de religió d’una manera cultural, i també s’imparteix una assignatura on es tracten les tres religions més importants: cristianisme, judaisme i islamis-me, “d’alguna manera, tots els nanos saben de què va la religió dels altres companys”. El director del centre explica que als alumnes musulmans se’ls respecten els seus costums quan fan el ramadà, “quan arriben les vuit del vespre, se’ls deixa sortir un moment, per menjar-se un panet o el que sigui”.La tutora de l’aula d’acollida creu que el fet de viure entre dues cultures no els genera cap problema, “hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen. Els grans veiem des de fora el color de la pell, la manera de vestir, la manera que tenen de gesticular... en canvi ells tenen més coses en comú, ells es veuen més iguals que diferents. Molts no són ni conscients que tenen companys amb una llengua diferent”. Rierola explica que “els uneixen les mateixes diversions; anar al cinema, veure el futbol,

els mateixos equips, les festes de la comarca... aquestes coses les viuen tots junts”, i Rovira conclou que “a la classe, els professors no fan cap diferència”.Molts d’aquests joves no se senten en igualtat de condicions, encara que Miquel Rierola assegura que la única diferència es troba en el pla econòmic, “quan arriben a l’adolescència i es tornen presumits, però, ja es cuiden de comprar-se unes sabates de marca i imitar la moda d’aquí. Això és un cas d’integració absoluta”.El fet de barrejar-se amb altres nacionalitats i cultures “els aporta un cert relativisme”, diu Rierola, “veuen que no som els únics del món i això els aporta normalitat, no ho veuen com una cosa estra-nya, tal com passa amb la gent gran. Aquí hi ha una barrera entre les generacions anteriors i les que van pujant”.Molts d’aquests joves han arribat aquí mitjançant el reagrupament familiar, que els dóna el permís de residència, però no el de treball, per tant, tenen dificultats a l’hora de trobar feina. L’Ajuntament de Manlleu, juntament amb la Secretaria per a la Immigració i la Secretaria de Joventut, està duent a terme un projecte pilot de formació i inserció laboral de joves d’origen estranger de 16 a 18 anys, anomenat Forma’t i partici-pa. Els objectius d’aquest projecte, que s’està duent a terme en una vintena de municipis catalans, són formar joves per poder exercir accions laborals de suport a pro-fessionals de l’àmbit de l’educació del lleure, inserir-los en el mercat laboral, donar-los eines per mou-

Són joves adolescents que pel sol fet de ser fills de persones nouvingudes són considerats també immigrants. Malgrat tot, en molts casos han nascut a Catalunya o hi han arribat de molt petits, per tant, han rebut la mateixa educació a l’escola que qualsevol jove català. Molts d’ells no es troben en igualtat de con-dicions amb els joves considerats catalans. Els joves que, a més, procedeixen del reagrupa-ment familiar no poden treballar perquè no tenen el permís necessari per fer-ho. A Man-lleu s’està duent a terme un programa per a la seva inserció laboral.Sara Blázquez Vic/Manlleu

gF

: O

rio

l M

ola

s F

OT

OL

OC

AL


Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

gTenemos que pasar del inmi-grante de segunda generación al catalán de primera generaciónItxisa anasorf zi imhaja antafiqt wis atnayan gha akatalan antafiqt tamazwarot

We should stop talking about second generation immigrants to talking about first generation catalansIl nous faut passer de l’immigré de deuxième génération au cata-lan de première génération

Va venir quan tenia tretze anys procedent de l’Equador. Ara en té disset i no s’imagina la seva vida fora de Catalunya. “Al principi vaig notar la diferència, la gent es comportava diferent, i el clima i el menjar també eren diferents”, diu la Katherin Ordoñez. Però ara no tornaria a l’Equador. Només hi ha anat una vegada des de que viu a Vic. Actualment estudia un mòdul d’administració a distància que combina amb una feina de mainadera. Assegura que no té gaires amics i que els pocs que té, són llatins, “no m’hi entenc tant amb els catalans, tenen una altra manera de pensar”. Malgrat tot, té un bon record de quan cursava 4t d’ESO: “Érem un grup d’amics format per llatins, marroquins, catalans...” Alguna mala experiència ha fet que la Kathi no es refiï gaire de la gent, “s’ha de ser previngut. Jo tinc

companys i coneguts, però amics no”. “Allà no podria fer el que faig aquí.” Encara que quan va arribar a Catalunya amb la seva família els va costar una mica integrar-se, creu que aquí tindrà més oportunitats que a l’Equa-dor, però assegura que ha notat un tracte diferent pel sol fet de ser estrangera: “Hi ha alguna gent racista que no em vol per-què sóc llatina.”Ara, la Kathi, que se sent plena-ment equatoriana, viu entre dues cultures, “quan estic amb la meva gent faig el que fan ells, i quan estic amb els d’aquí també faig com ells”, però el que troba a faltar són els costums i tradicions del seu país d’origen. “Nosaltres, per exemple, fem una gran festa de carnaval durant el mes de febrer, molt més impor-tant que aquí, i el Nadal també el celebrem molt més.”

“Els joves d’aquí tenen una altra manera de pensar”

Joves immigrats, joves catalans

Catalunya ha viscut un nou procés migratori d’entrada de persones provinents d’altres indrets. Si al llarg del segle XX aquests processos havien estat protagonitzats per persones provinents de diferents indrets de l’Estat espanyol, actual-ment el procés és fruit de migraci-ons des de països que sovint tenen models culturals i socials molt diferents als catalans. Aquest procés no és conjuntural, no és momentani. Al contrari, és estructural, és un procés que està

canviant el perfil de la nostra societat. Aquesta realitat comporta molts reptes, que es poden resumir amb el d’enfortir la cohesió social. Això vol dir incorporar els veïns nous a la societat catalana. Per això hem de prestar atenció al joves d’origen im-migrant. Hem de treballar perquè la seva incorporació en la nostra societat sigui plena i que aquest procés no s’allargui més d’una generació. El concepte d’immigració de segona generació representa el fracàs de Catalunya a l’hora d’encarar la incorporació dels nouvinguts a casa nostra. Hem de passar de l’immigrant de segona generació al català de primera generació. Però la realitat és que hi ha una disfunció legal (per exemple amb els permisos de treball dels joves reagrupats) i de recursos econòmics per posar al dia les polítiques socials. Un nou sistema de finançament de Catalunya té més sentit que mai.re’s autònomament en la societat i

promoure la seva integració en la dinàmica associativa local.Segons la coordinadora del pla de gestió de la diversitat de Manlleu, Noelia Gutiérrez, “el projecte surt de la necessitat dels municipis i de les empreses”. Els primers interes-sats van ser ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses de Lleure, Educació i Cultura), “ja que els falta mà d’obra, i com que tenen quitxalla diversa, necessiten mà d’obra diversa”.Aquest projecte, segons diu la coordinadora, els pot donar una oportunitat, ja que amb aquesta oferta formativa i de pràctiques poden aconseguir una autorització de treball. “Són un col•lectiu amb una vulnerabilitat social terrible”, afirma Gutiérrez. L’Ajuntament de Manlleu s’encarrega de fer-ne la

difusió i de la selecció d’espais, a més de fer un seguiment del projecte. L’oferta formativa consta de dos mòduls, formació i pràctiques. Els joves reben formació sobre l’entorn, la llengua i cultura catalana, el lleure i finalment s’especialitzen en alguna de les branques del lleure. La formació es va fer al Casal Frederica Montseny de Manlleu durant els mesos d’octubre i novembre de l’any passat i des del desembre estan fent les pràctiques. Segons Gutiér-rez, “totes les noies s’han estimat més especialitzar-se en animadores de lleure, i els nois en manteniment de cases de colònies”. I és que de les 19 persones que hi participen 10 són nois i 9, noies. Tots són d’origen marroquí, excepte un dels nois, que és colombià. “La formació va anar molt bé”, diu Gutiérrez, “ens vam coordinar

amb el Centre de Normalització Lingüística. Els alumnes s’havien d’apuntar a un curs de català per ampliar coneixements. També vam afegir-hi ensenyament de noves tecnologies”.Segons la coordinadora, l’objec-tiu és que les empreses acabin contractant aquests joves, però “ja veurem si això passa. Això els permetria aconseguir una autorit-zació de treball, però les empreses han de presentar la mateixa documentació que si demanessin un permís de treball. Les empreses no s’hi han compromès”.Els formadors, segons Gutiérrez, creuen que són poques hores d’es-tudi, però la coordinadora assegu-ra que hi ha joves que fa deu anys que són a Catalunya i també n’hi ha que només fa mig any, “això ho dificulta molt”.

Jordi Casalsdirector de Programes de l’Agència catalana de la Joventut

Katherin Ordoñez Estudiant

L’Ajuntament de Torelló desitja un llarg camí a la Revista Mà en el món de la informació.

Sort i èxits!

OPINIÓ

g“Los catalanes tienen otra manera de pensar”ikatalanan ghasan ij na-tariqa ofakar anaghnit

“The catalans have a dif-ferent way of thinking”«Les catalans ont une manière de penser qui n’appartient qu’à eux»

F:

Mia

Co

ll




10

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88 Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbàTel. 93 889 25 77 Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia Urbana93 885 00 00 Mossos d’Esquadra93 881 57 00 Bombers93 886 25 25 oficines93 885 10 80 urgències Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 Vic93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Telèfon: 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Telèfon: 932 090 743 Cor-reu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Telèfon: 932 120 916 [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Telèfon: 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Telèfon: 933 227 [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022. Barcelona Telèfon: 934 341 [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTelèfon 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022. Barcelona Telèfon: 932 541 199

GUIA DE SERVEIS

Cultura

LENGUAAprende a poner la fecha correctamente en catalánIZRANcheb balowski, wenni tugha yghennej ydech-chen lmachru’’ jar barce-lona d’lajazair

MUSICThe ex-singer with cheb Balowski starts a new project spanning Barce-lona and AlgeriaMUSIQUELe nouveau projet de l’ex-chanteur de cheb Balowski, à cheval sur Barcelone et l’Algérie

F: I

KER A

MA

S

Posem la dataA l’hora de posar una data en un document hem de tenir presents els aspectes següents:

1. Cal posar-hi el poble o ciutat des d’on s’escriu, seguit d’una coma.

Vic , 29 de gener de 2008

2. Cal escriure el nom del mes en minúscula. En català tots els mesos s’escriuen en minúscula.

Vic , 29 de gener de 2008

3 . Es pot posar “de 2008” o bé “del 2008”. Les dues opcions són correctes.

Vic, 29 de gener de 2008 o bé

Vic, 29 de gener del 2008

Recordeu que els dies de la setmana també s’escriuen en minúscula, sempre que no sigui la primera paraula de la frase.

Dilluns hi ha classe de catalàVindrà dijous

LENGUA Aprende a poner la fecha correctamente en catalánTOTALAYT (IRAS)Armad atagad atarix nican satkatalant

LANGUAGE Learn to write the date cor-rectly in catalanLANGUEcomment écrire correcte-ment les dates en catalan?

Llengua

INSTITUCIONS CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONA

Publicitat

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

dilluns dl.dimarts dt.dimecres dc.dijous dj.divendres dv.dissabte ds.diumenge dg.

Si es volen abreviar els dies de la setmana s’ha de fer de la manera següent:

dldilluns

dgdiumenge

Guia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services



Els quatre dracsFa molts ants, al principi dels temps, no hi havia ni rius ni llacs sobre la Terra. Només hi havia el Mar de l’Est, on hi vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac Perlí. Un dia, els quatre dracs van anar volant fins al cel i, jugant, van veure moltes persones que demanaven la pluja mirant el cel. Els camps d’arròs estaven secs, els cultius s’havien espatllat, i els arbres semblñaven esquelets. No havia plogut en molt de temps.Els quatre dracs van anar a demanar a l’emperador Jade que fés ploure, però l’empe-rador es va enfadar perquè l’havien despertat de la migdiada.- Demà faré ploure,- va dir l’emperador als quatre dracs.Els dracs van marxar contents, però van passar deu dies i encara no havia plogut, així que van tornar al cel a veure l’emperador Jade. Quan el van veure es van adonar que l’emperador només pensava en el benefici propi, en el plaer. Havien de trobar una solució ells mateixos. El drac llarg va tenir una idea:- El mar està ple d’aigua. Hem d’absorvir-la i llançar-la des del cel, així salverem les persones i els cultius.La resta de dracs hi van estar d’acord i van començar a agafar aigua del Mar de l’Est. Amb les panxes ben plenes van començar a sobrevolar la región mentre buidaven les panxes. Després de molts viatges omplint i buidant les panxes, va començar a ploure.Les persones estaven molt alegres. Llavors van començar a néixer petits rius per tot arreu, que recorrien camps d’arròs i tots els cultius.L’emperador Jade estava molt furiós i va cridar el déu de la muntanya, que va portar quatre muntanyes immenses i les va col·locar a sobre dels dracs. Van quedar captu-rats per sempre, però tot i així estaven molt orgullosos del que havien fet, havien ajudat moltes persones. Així, es van convertir en els quatre grans rius que creuen la Xina, convertint les terres desèrtiques en fèrtils, regant tota la zona i anant a mortir al mar.Els quatre grans rius són el Heilongjian (drac negre) al nord, el Huang He (drac groc) al centre, el Changjiang (drac llarg) al sud, i el Xi Jiang (perlí) al sud llunyà i tropical.

La vigatana Najat El Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·laApunt de tancar l’edició del segon número de la Revista Mà s’ha fet pública la noticia. L’últim patriarca és el títol de la novel·la amb que la jove escriptora vigatana nascuda a Nador, Najat El hacmi ha guanyat el principal premi –per quantitat econòmica- de narrati-va en català. L’obra premiada, situada en una ciutat de la Catalu-nya central, que bé podria ser Vic, exposa la història d’un immi-grant marroquí, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d’origen i s’adapta als valors de la nova societat en què viu. És la segona obra de l’escriptora, que serà editada en català, castellà i francès. El 2004, l’escriptora vigatana ja va publicar Jo també soc catalana.

Preguntes Creuades Darrera hora

CONTE XINÈS

Cultura

Les preguntes de la Margaret

La Carme respon:

Tu has estat a l’Índia?Sí, diverses vegades.

Què t’agrada de l’Índia?M’agrada la diversitat que s’hi tro-ba de religions, de maneres de fer i la capacitat per conviure plegats i compartir, tot i ésser tan diversos. Els seus colors, la manera de veure i viure la vida...

Què pensaves que trobaries quan vas anar-hi?Ara és difícil de recordar-ho, només sé que el primer cop em van impactar molt les constants contra-diccions que veia a cada moment, sobretot la riquesa i la pobresa. Però després d’haver viscut allà amb la gent, el que recordo més són les persones i és el que més m’agrada.

Quina diferència has trobat amb les dones índies?El que em ve primer al cap és que semblen més fortes per aguantar les situacions que viuen i per llui-tar per millorar.

T’agrada el menjar de l’Ín-dia?Sí, m’agrada molt, només hi ha al-guns dolços, molt i molt dolços que em costen una mica de menjar.

Què penses de la situació de la dona a l’Índia?Penso que és molt dura, ja que no estan gens protegides per la socie-tat, encara que davant la llei tenen els mateixos drets que l’home, però també penso que lluiten molt per aconseguir la igualtat.

T’agradaria viure a l’Índia?Sí, no em faria res, però quan hi he estat temporades llargues me n’he adonat que sempre em veuen —i em sento— com una estrangera allà.

La Margaret respon:

Quan fa que ets aquí?Fa 11 anys que sóc aquí.

Quan vas venir què pensa-ves que et trobaries?Pensava que tots serien anglesos, ja que tenia la imatge que tots els blancs eren anglesos.

I creus que som com els anglesos?No, quan anaven passant els dies sentia coses semblants a les de l’Índia,com ara la lluita per la llibertat (de Catalunya), i vaig veure que no es parla anglès i que la gent és diferent de la imatge del anglesos que tenia.

Què és el que t’agrada més d’aquí i el que t’agrada menys?Abans de saber la llengua creia que era difícil relacionar-se amb la gent, ara que sé una mica la llengua, em sento més integra-da amb la gent i m’agrada. No m’agrada la falta de respecte a les persones grans, la falta de religiositat...

I del menjar, que és el que t’agrada més i menys?M’agrada molt la paella, el pa amb tomàquet, la majoria d’embotits i els bolets... M’agrada tot més o menys, només trobo a faltar el picant.

Què t’agradaria millorar de la teva feina?Estic molt contenta amb la meva feina, treballo a gust.

I del treball que feies amb les dones a l’Índia, creus que aquí fa falta treballar amb grups de dones?Sí.

Per què?La lluita és diferent aquí que allà, però les dones lluiten pel mateix aquí que a l’Índia: per la igualtat amb l’home.

Les preguntes de la Carme

cUENTO dE cHINALos cuatro dragonesTIHÒJA NATcINAAbàa nadraghonet

A STORY fROM cHINAThe four dragonsUN cONTE cHINOISLes quatre dragons

WAYNE H

ARRIS




12



El Carnestoltes, que també s’ano-mena Carnaval, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisí-aques gregues o de festes romanes. És una celebració que pertany al culte lunar, per tant, és una festa mòbil, que s’emmarca dins d’un cicle sencer amb sen-tit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per situar el carnaval al calendari, s’ha de buscar la primera lluna plena posterior a l’equi-nocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és el Diumenge de Pasqua i el de la setmana anterior és el Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i l’últim de Carnaval. Així doncs, Dimecres de Cendra estarà situat entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.Antigament, el temps de Carnes-toltes oferia rituals d’arrel pagana i una certa permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints. Avui dia, però, s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. Un dels Car-navals més populars de Catalunya és el Carnaval de To-relló, l’anomenat Carnaval de Terra Endins, que aquest any celebra el seu 30è aniversari. I és que a Torelló, un municipi de 13.000 habitants, s’hi reuneixen, el dia de Carnaval, entre 60.000 i 70.000 persones, de les quals entre un 40% i un 50% van disfressades, “cosa que no passa a la resta de municipis”, segons diu el tècnic municipal de Cultura de l’Ajuntament de Torelló, Pep Tines, “és un Carnaval sui generis, es desmarca de la resta de Carnavals, és força diferent”. Aquest any, el Carnaval de Terra Endins s’escau el cap de setmana del 2 de febrer.“La rua del dissabte de Carnaval no és una rua normal”, diu Tines. No es tracta d’anar a veure com desfilen les diferents comparses de gent disfressada, sinó que “és molt participativa. Està envaïda de gent saltant i ballant”. Una de les coses que més destaquen de la rua del Carnaval de Torelló són les carrosses, “estan molt treballades, fins i tot han guanyat premis fora de Torelló”.El veritable tret de sortida

d’aquest Carnaval, però, és el dijous, amb el Pullassu, que l’any passat va celebrar el seu desè aniversari. “Aquesta festa té una arrel més tradicional, hi ha gegants, capgros-sos...”, diu Tines. És una cercavila lúdica, sexual i festiva (així és com l’anomenen els seus organitza-dors), que és el tret de sortida de la festa que arriba a la plaça Vella. Allà es celebra un ritual i una botifarrada popular. Malgrat tot, el dia que hi participa més gent és, potser, el dia de les

Senyoretes, el divendres, quan els homes es

disfressen de dones. “És un dia molt

desmadrat”, diu el tècnic muni-cipal de Cultura, “va néixer així”.

I d’això ja en fa prop de 20 anys.

La festa comença a casa, on tots els nois

regiren els armaris i s’emproven calces i sosteni-

dors de les seves mares, germanes o companyes, llavors es maquillen, es posen la perruca i surten, ben engalanades, al carrer. Preparades per desfilar a la passarel•la que els han preparat a la carpa de Torelló. Sense cap mena de dubte, el Carnaval de Torelló és el més consolidat de la comarca d’Osona. Cada any hi assisteixen persones de tota la comarca i de la resta de Catalunya.

Terra Endins, el Carnaval de TorellóAmb aquest mes, arriba una de les poques festes paganes que queden al calendari, el carnaval. Una festa popular molt lúdica en què tothom es disfressa. Sense cap mena de dubte, el Carnaval més popular i consolidat d’Osona és el Carnaval de Terra Endins, de Torelló, que dedica una setmana de festes al Rei Carnestoltes.Sara Blázquez Torelló

Preparació

• Sofregeix la ceba i el pebrot i, quan esti-guin gairebé fets, afegeix-hi l’all picat.• Quan l’all estigui daurat, sense que arribi a cremar-se, pots posar el tomàquet triturat, el comino i la sal.• Quan el tomàquet hagi perdut la seva aigua pots afegir les mongetes (frijoles).• Remou-ho un parell de minuts i deixa-ho reposar una estona.• Cada persona pot omplir la seva tortilla mexicana (calenta) i enrotllar-la (els laterals s’han de ficar cap a dins) per poder menjar un burrito mexicà sense que el farciment caigui pels costats.• Els chiles i el formatge es poden servir a part perquè cada persona els posi al seu burrito, segons el seu gust personal.

La recepta tradicional es fa amb carn, però aquesta és apta per a aquelles persones vegetarianes i per a les que els agraden les verdures.

*

CUINAQUÈ FEM AQUESTCAP DE SETMANA?

Burritos mexicans vegetariansIngredients per a 4 persones

• 2 tomàquets (jitomates) pelats i picats• 1 ceba (chalote) gran picada ben petita• 1 pebrot petit vermell, a trossets• 200 grams de mongetes vermelles (frijo-les), ja cuites• 2 cullerades d’oli• 1 mica de sal• 1 mica de comí• 1 dent d’all, picat molt fi• 12 tortillas de blat de moro• 4 chiles jalapeños• 4 cullerades de formatge blanc ratllat

gCARNAVALEl carnaval de Torelló es el más consolidado de la comarcaMIHRAJANAlmihrajan an torillo itwah`sab ammara ah`san di la komarka

CARNIVALThe Torelló carnival is the most firmly established in the whole comarcaCARNAVALLe carnaval de Torelló est le plus important défilé du canton

COCINAUna receta mejicana veg-etarianaAXXAM U SANWIArisita amaca wayadarin zi miksiko

COOKERYA Mexican vegetarian recipeCUISINEUne recette végétarienne mexicaine




14

El Consell Si us fan fora de la feina o l’empresa tanca sense donar-vos cap tipus d’escrit, carta o comunicació, veniu ràpidament a l’assessoria laboral d’UGT. Us redactarem una comunicació urgent (BUROFAX) dirigida a l’empresa, denunciant l’absència de la carta d’acomiadament, requerint que us ratifiquin l’acomiadament per escrit o en cas contrari, us readmetin de forma immediata.Recordeu que el termini de 20 dies hàbils per presentar demanda contra l’acomiada-ment és inexcusable, és a dir, un cop hagin passat aquests 20 dies, l’acomiadament és ferm i el jutge desestimarà qualsevol demanda que hagiu presentat fora de termini. Per tant, encara que hi hagi predisposició de l’empresa a arribar a un acord, no heu de deixar passar mai el termini de 20 dies, si no us voleu quedar sense indemnització.En cas d’acord amb l’empresa, vigileu el que us paguen, com ho paguen i quins documents us fan signar. Abans de signar res, en el termini de 20 dies, assesso-reu-vos correctament, ja que per exemple, us poden pagar amb un pagaré cobrable fora dels 20 dies, però sense fons al compte bancari! Penseu que després tindrieu problemes per recla-mar compensacions al Fons de Garantia Salarial. No signeu cap document sense assessorar-vos abans. Un bon lloc per fer-ho és a l’ASSESSORIA DE LA UGT.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADInformación laboral sobre los despidos IXEDDEM SE’L ÄZZAlmaalomat narxadmat axyini isofoghan

WORKING WITH DIGNITYInformation about dismiss-als and redundancy payUN TRAVAIL DIGNEInformations sur les licen-ciements et les soldes de tout compte

OPINIÓ

L’acomiadamentL’Estatut dels Treballadors preveu dos tipus d’aco-miadament:1. Acomiadament objectiu: l’empresa extingeix el contracte per causes tècniques, de producció, organitzatives o econòmiques. És a dir, l’empre-sa vol eliminar un lloc de treball, en teoria, per aconseguir una millor organització, eficiència o perquè ha baixat la feina, les comandes o perquè hi ha pèrdues econòmiques. L’empresa ha d’avisar-te amb 30 dies d’antelació i t’ha d’entregar, junta-ment amb la carta, una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim d’un any de salari. Pot ser individual o col·lectiu. Si és col·lectiu, és necessari que ho autoritzi el Depar-tament de Treball de la Generalitat (expedient de regulació d’ocupació).2. Acomiadament disciplinari: l’empresa considera que el treballador ha comès una falta de gravetat prevista al conveni col•lectiu o a l’Estatut dels Tre-balladors i la sanció és l’acomiadament. En aquest cas no es preveu cap tipus d’indemnització.En qualsevol cas, s’ha d’entregar sempre una carta per escrit, en la que consti la data d’efectes i els fets que motiven l’acomiadament.Es pot interposar una demanda al Jutjat Social, en el termini de 20 dies des que us van acomiadar. Com a resultat de la demanda poden passar dues coses:-Que s’arribi a un acord abans de la sentència: l’em-presa reconeix la improcedència (l’acomiadament no era del tot correcte) i s’acorda el pagament d’una indemnització, extingint definitivament el contracte. L’empresa pot ingressar al compte corrent del Jutjat Social la indemnització de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensuali-tats de salari.-Que no s’arribi a cap acord i es celebri un judici:El jutge ens donarà la raó quan declara la improce-dència de l’acomiadament. L’empresa pot escollir entre readmetre’ns un altre cop, pagant tots els sa-laris deixats de percebre i cotitzacions, o pagar una indemnització de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats de sou.

Fracàs escolar?A partir d’un estudi de la Fundació Bofill i de l’informe PISA, els mitjans han ressaltat que els adolescents catalans tenen un rendiment escolar inferior als de la resta de l’Estat i d’Europa, i que els joves que abandonen els estudis als 16 anys superen la mitjana europea i la d’altres comunitats. El que no comenten, però, és que d’altres estudis ens situen en els primers llocs en quant a equitat escolar, a l’hora d’afavorir la igualtat en l’accés a l’educació evitant mecanismes d’exclusió i evitar la desigual-

tat per garantir una escolaritat integradora.Què qüestionem? El sistema escolar i el seu professorat, o el fracàs social en l’àmbit escolar?Si durant els últims anys s’han incorporat al sistema educatiu de Catalunya milers d’alumnes provinents d’altres cultures, amb graus desiguals d’escolarització i amb problemes econòmics i socials, i alhora el mercat laboral demana mà d’obra barata i ofereix llocs de treball precaris als seus llicenciats, per què ens estranya que els joves abandonin els estudis? I tenint en compte que Catalunya és un dels llocs de l’Estat i de la Unió Europea on s’inverteix menys en educació, a qui o a què hem de fer responsable d’aquest fracàs?S’ha de fer tot el possible per millorar els resultats escolars. S’ha de millorar el nostre sistema educatiu, però de cap manera s’ha de culpar els professionals de la docència.Si els nois i noies es passen 30 hores a la setmana dins les aules, per què no comencem per canviar el que hi passa dins? Polítics, intel·lectuals i tècnics elaboren propostes, reformes i lleis que responen més a interessos partidistes, ideològics i econòmics, que no pas a les necessitats reals de l’educació.Si es volen millorar les condicions materials de les aules, s’haurà d’invertir en instal·lacions, material i, sobretot, caldrà disposar de prou professorat per poder donar classes amb condicions i poder atendre l’alumnat amb dificultats.Si es volen millorar les condicions pedagògiques, fa falta una nova i millor formació inicial i permanent del professorat, recursos peda-gògics i noves metodologies, com també material didàctic adequat i prou temps per treballar en equip i reforçar la tutoria.I si es volen millorar les condicions humanes, és imprescindible que infants i joves aprenguin un mínim de normes, tinguin respecte envers els adults, estiguin motivats per l’estudi i tinguin menys problemes afectius.

Eduard Solerdelegat fETE-UGT Osona

gcataluña tendría que invertir más en educación cataluña ixasa ata-htam aktar zi atabiyath antighri

catalonia should invest more in educationLa catalogne devrait investir davantage dans l’éducation

Treball

d



Ja fa gairebé dos anys que l’Asso-ciació d’Equatorians d’Osona es va presentar al Centre Comunitari davant de 250 persones. Tot i això, les persones provinents de l’Equa-dor fa més temps que treballen per donar a conèixer la seva cul-tura. “L’Ajuntament va impulsar la creació de la nostra associa-ció”, diu el seu president, Carlos Ordóñez, “la Trini Noguer ens va ajudar molt i vam anar treballant conjuntament amb l’Ajunta-ment”. El que els ha sorprès és que el nou equip de govern de Vic no ha mostrat cap tipus d’interès per conèixer-los, “amb l’administració anterior, anar a l’Ajuntament era com estar per casa, ara ni tan sols ens responen els comunicats”.Amb l’única persona que han parlat ha estat amb la regidora d’Esports, Montserrat Rovira, ja que una de les activitats que ha organitzat recentment l’associació és un campionat de futbol. També han participat en les mostres d’entitats i en el Mercat de Música Viva de Vic, i fins i tot han fet con-ferències en algunes escoles de la comarca on han explicat als nens les característiques de l’Equador. “Els nens estaven molt interessats, vam trobar alguns nens equa-torians que no sabien moltes de les coses que explicàvem”, diu Ordóñez. El tema econòmic, segons diu el president de l’associació, és el que no els deixa organitzar més activitats, “no assumim els costos, necessitem més suport de l’ad-ministració”. I és que l’associació no té cap tipus d’ànim lucratiu, “ens esforcem per estar junts, ja que estem lluny del nostre país. Per poder ballar la nostra música,

parlar, i sobretot, donar a conèixer l’Equador”.Des de fa un any, l’AECCO (Associ-ació d’Equatorians de Catalunya Comarca d’Osona) està impulsant conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupa-ment un projecte que “pretén mi-llorar un camí de dos quilòmetres, al cantón Puyango, a la província de Loja (Equador). Amb aquesta in-tervenció la gent de la zona podrà arribar a un subcentre de salut. És una via de molta importància”. L’associació, però, no té gaires recursos econòmics per invertir en la millora d’aquest camí, així que la seva tasca se centra a buscar i gestionar el suport econòmic d’altres entitats. “Els equatorians tenim la repu-tació baixa, en som conscients, a vegades es coneix el nostre país per coses no adequades”, reconeix Ordóñez, per això des de l’asso-ciació es fan càrrec de diverses activitats, com ara el campionat de futbol. “Des que l’associació se n’ha fet càrrec no hi ha hagut cap problema, al contrari, ens volem integrar i millorar el comporta-ment d’alguns compatriotes.” I és que l’Ajuntament els cedeix el camp de futbol, “mentre ens por-ten bé, i nosaltres tampoc volem que la gent s’emporti una mala impressió”. El president de l’asso-ciació creu que per integrar-se a la societat s’ha de ser una persona civilitzada, i que crear l’associació els ha servit molt per integrar-se dins la societat osonenca.A Vic hi ha unes 1.000 persones procedents de l’Equador, i la majo-ria treballa a les indústries càrnies, “és una feina bastant dura”, diu Carlos Ordóñez. Sara Blázquez

Només comp-tabilitzen els partits dels sis equips dels Països Cata-lans (territoris

de cultura i llengua comuna, format per les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Valencià, Catalunya i la Catalunya Nord) entre ells de la Lliga de 1ª Divisió. El Villarreal continua líder en solitari, el Barça passa del

quart al segon lloc i l’equip dels granotes, el Llevant, puntua en els dos partits que ha jugat i dei-xa els seus rivals de ciutat cuers.

classificació Partits Punts jugats

1 Villarreal 7 182 Barça 5 103 Espanyol 6 84 Mallorca 6 55 Llevant 5 46 València 5 3

L’associació d’equatorians impulsa un projecte al seu país

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

g

EsportCAT

Associacions

Societat

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanadi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the catalan-speaking territories playce championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Llev. Mall. Val. Vill.Barça Espanyol 1-1 3-0Llevant 1-4 1-0 2-2 Mallorca 0-2 2-2 3-0 0-2 0-1València 0-3 1-2 0-3Villarreal 3-1 3-0 3-0 3-0

Taula de resultats

La asociación de ecuato-rianos impulsa un proyecto de desarrollo en su paísTamasmunt an ikwatu-ryan aguin ij nalmoxatat zi gha xadman tamort ansan

The Asso-ciation of Ecuadorians promotes a development project in their countryLes mem-bres de l’association équatorienne animent un projet de développement dans leur pays

Nit de ReisTres mags van venir de llocs llunyans .Melcior, de Catalunya, d’Andalusia, d’Escòcia, d’Estò-nia, de Bèlgica, potser d’Europa. Gaspar, del país dels sioux, de Síria, de Mongòlia, d’Aràbia, potser no hi ha cap continent per definir. Baltasar, d’Etiòpia, del país dels pigmeus o dels zulus, potser d’Àfrica. Segurament. Després de la torre de Babel, l’Epifania ens descriu, dins el llibre dels llibres, la intercul-turalitat de totes les persones en l’ afany d’amistat i de coneixença per part de tots els pobles i cultures.

Amb l’excusa de la imaginació i la ingenuïtat, caldria que la nostra nit de Reis l’obríssim a tots els nivells (organitzatius, pedagògics, etc.) a tots els veïns, ètnies, països i persones. M’imagino un gran lleó xinès obrint la cavalcada, amb una gran mascletà del País Valencià, seguit del Rei Baltasar amb una rua pròpia d’un carnaval brasiler, tot seguit de les mil i una nits del Rei Gaspar, i acabar amb els diables de la Patum seguits del Rei Melcior . Molt soroll per a una gran nit, perquè la nostra ortodòxia ens ho permet. La nit de nits ens ha de permetre que tothom hi sigui benvingut.

OPINIÓ

gRamon Ripoll se imagina una noche de Reyes con tradiciones de todo el mundoRamon Ripoll itxaras ij nadji-rat narayes samara ataqalid nadunact

Ramon Ripoll imagines a ‘Kings’ Night’ with traditions from all over the worldRamon Ripoll a imaginé une veille de fête des Rois où se mêlent des traditions ven-ues du monde entier

Ramon Ripoll

Esport i convivènciaEl proper diumenge 10 de febrer a l’OAR Vic hi haurà un tor-neig de futbol entre diferents equips de la comarca, formats per col·lectius procedents de països d’Europa, Amèrica del Sud i Àfrica. Organitza AMIC-AMAZIGH.

Per a una bona convivència

M’agrada-ria agraïr als nostres lectors l’acollida que li han fet a la nova Re-vista Mà. La paraula mà té molts sig-

nificats i moltes connotacions. Representa la pau, la germanor, l’ajuda entre persones... a més, és una de les parts més importants del cos. L’expresió “donar la mà a algú” n’és un exemple clar. També és la voluntat de la revista. És per aquest motiu que la Revista Mà està oberta a tothom, a la partici-pació dels lectors, a rebre les seves idees i pensaments.Actualment ens trobem immersos a la societat de la comunicació, que està molt avançada a nivell mundial i, gràcies a aquesta comunicació, vivim en un gran món que es veu petit. Ho podem saber tot de tot arreu. Malgrat tot, no sempre coneixem el nostre veí, que conviu amb nosaltres.Les persones nouvingudes som una part molt important de la societat i hem de participar-hi en tots els àmbits. Hem de demostrar el que podem donar, ensenyar les nostres cultures, i aquesta revista pot ser una bona eina per fer-ho, per viure i conviure. Però sobretot per donar les mateixes oportuni-tats a totes les persones.L’objectiu és desenvolupar inicia-tives, projectes, serveis i activitats buscant la integració sociolaboral de la població immigrada, sobre-tot les persones extracomunità-ries. La nostra voluntat és seguir contribuint a la construcció d’una societat cada vegada més plural on es respectin les diferències individuals i culturals.

La Revista Mà está abierta a la participación de los lectores

Almajala Mà tazam imarra imsarin The Magazine ‘Hand’ wel-comes contributions from its readersLe Magazine Mà est ouvert à la participation des lect-eurs

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“En pocs mesos he après a parlar el català”

Tejinderjit Verma va arribar a Cata-lunya fa 7 anys. Es va instal·lar a Vic a prop de la plaça dels Màrtirs. Des de llavors ha après el català i se sent com a casa. Fa poc ha arribat la seva família. Tots ells ja parlen una mica el català i els nens ja van a l’escola. És llicenciat en Dret a la Universitat de la Índia. “Estic content de viure a Catalunya i de com la gent d’aquí s’ha portat amb nosaltres. Els dono les gràcies per la seva comprensió”. %

Tejinderjit Verma, “Jonny” 37 anys

“En pocos meses he apren-dido la lengua catalana”de edrost anrachor ramd-agh totalayt nigh iras natkatalant

“I’ve learnt catalan in just a few months”«J’ai appris à parler catalan en l’espace de quelques mois»

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà febrer 2008www.revistama.cat

Mohamadi Bouziane

Documents

Revista Mà 2 Osona