Revista Mà 2 Tarragona

GRATUÏT

Número 2Novembre 2009www.revistama.cat

El Síndrome de Fatiga

Crónica, una enferme-

dad invisible

Di tmesract n rweh’ran, ijj n rehrac war itbin

Chronic Fatigue Syn-

drome, an invisible

illness

Le syndrome de fatigue chronique, une maladie invisible

4

La Revista Mà se lleva el 8º

Premio de Ideas para Pro-

mover el Uso del Catalán

Taneghmist ufus

CULTURA P. 12

Revista Mà wins the prize at

the 8th Awards for Ideas to

Promote the Use of Catalan

La Revista Mà obtient le 8ème

Prix aux Idées pour Promou-

voir l’Utilisation du

Catalan 4

1

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

El sacrifico de animales

según el rito musulmán

Tadh’iyyet n Rmar

3lah’sab izerfan n islam

The slaughtering of

animals according

to the Muslim rite

L’abattage d’animaux

selon le rite

musulman

NOTICIES P. 9

Sacrificar vedells mirant a La MecaAlguns escorxadors incorporen el ritus halal per sacrificar el seu bestiar

Entrevista al enogas-

trónomo Jaume Fàbrega

Amsawar akid Jaume

fàbrega netta d amesnaw

deg wanwar

SOCIETAT P. 19

Els nouvinguts podran votar el 13 de desembrePodrán votar los menores

desde 16 años y los inmi-

grantes

Zemmaren ad sewten inni

war yiwiden 16 n iseggusa

d ine3raq

Anyone over 16, including

immigrants, will be able

to vote

Les mineurs à partir

de 16 ans et les immi-

grants pourront voter

NOTÍCIESP. 9

Es presenta a Tarragona un llibre sobre la Síndrome de Fatiga Crònica

Revista Mà per a conviure al Camp de TarragonaRevista Mano para convivir en el Camp de TarragonaAr’majalla Fus Mah’end anemseddar deg iyyar n Tarragona

Hand Magazine For harmonious coexistence in the Camp de TarragonaMagazine Main Pour vivre ensemble à Camp de Tarragona手杂志为了在欧松纳共同生活

Interview with the food and

wine connoisseur Jaume

Fàbrega

Interview avec Jaume Fà-

brega, l’œnogastronome

y

ENTREVISTA P. 4-5

Jaume Fàbrega:“La cuina catalana incorpora productes i tècniques de tot el món, i això és un reflex del país”

La Revista Mà, premiada per promoure l’ús del català

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Notícies

[email protected]

Després que el municipi d’Arenys de Munt dugués a terme un referèndum no vinculant preguntant a la seva població si estava d’acord en què Catalunya esdevingui un “Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”, la taca d’oli sobre el Dret a Decidir s’ha estès al Camp de Tarragona. Diversos municipis del nostre territori duran a terme el pro·

per diumenge 13 de desembre una consulta amb els mateixos termes que a Arenys de Munt. En concret, els municipis del Camp on es durà a terme la consulta seran Constantí, Montblanc, L’Espluga de Fran·colí, L’Arboç, El Vendrell, Blan·cafort, Valls, La Riera de Gaià, Maspujols, Vimbodí i Poblet, Vilaplana, La Secuita. D’altres poblacions podrien engegar consultes més endavant en una data encara per decidir.Les consultes, malgrat no ser vinculants i no estar organitza·des per cap administració, es duran a terme amb el màxim rigor, és a dir seguint els mateixos esquemes que si fos una consulta vinculant. A tal fi, s’ha creat una Comissió a nivell nacional formada per intel·lectuals i persones de prestigi que farà tasques de coordina·ció i, a la vegada, s’han creat comissions a nivell local amb el nom del municipi i l’apèndix “decideix” formades per partits

Alguns municipis del Camp organitzen una consulta sobre la Independència de Catalunya

polítics, entitats de la societat civil i persones a títol indivi·dual per organitzar la consulta a la població. A més, diputats europeus provinents de Còrse·ga, Sardenya i Irlanda actuaran d’observadors internacionals per vetllar pel correcte fun·cionament de les votacions, com s’acostuma a fer en molts països quan es produeix un referèndum d’aquest tipus.La novetat, però, que aquestes consultes suposaran pel que fa al tema organitzatiu és que les persones que podran votar hauran de ser majors de 16 anys en comptes de 18 com acostuma a passar en d’altres processos electorals. Les perso·nes immigrades també podran expressar el seu vot, fet que trenca amb l’actual sistema electoral que no permet que els ciutadans immigrants puguin votar l’opció política que més els interessa.

Julià Garcia. Tarragona

gPueden votar aquellos que no tienen derecho a voto en las eleccionesxZemmaren ad sewten inni war ghar tedji tesghart ad sewtendi lintixab

Even those who cannot vote in elections can vote this timeLes personnes n’ayant pas droit le voter aux élections peuvent voter

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

Clade Lévi-Strauss va morir el passat mes octubre. I la Revista Mà no podia deixar de retre-li un sentit home-natge.Levi-Strauus era, sobretot, un antropòleg rigorós a l’hora d’estudiar les complexitats de les col-lectivitats humanes. Una de

les figures cabdals a l’hora de demostrar l’estre-tor de mires de l’etnocentrisme imperant. Pensa-ment que ja va quedar plasmat en una petita obra per encàrrec de la UNESCO el 1952 titulada “Raça i història” en què dinamitava el racisme i les seves preteses bases “científiques” que legi-timaven, aleshores, les societats de l’apartheid i el colonialisme. Una època de “protectorats” on la dictadura franquista, per exemple, pretenia adoctrinar en la superioritat d’uns pobles sobre altres amb festes nacionals com el dia de la raça, ahir; i que avui continua en una festa “transicio/nada” en celebració del genocidi americà i amb desfilades militars televisades i aplaudides per un públic ultra i ranci. Però des de Lévi-Straus sabem que no hi ha societats simples i comple-xes, totes ho són. Que totes les societats huma-nes tenen un passat: són adultes i no infantils. Que és absurd afirmar que hi ha una cultura superior. Que una cultura aïllada mai podria ser “superior”. Que la diversitat humana va paral·lela a unes estructures de pensament molt iguals i que el concepte de raça era, i és, una es-tupidesa en el millor dels casos, i un instrument gens innocent per classificar les poblacions en superiors i inferiors. Reflexions, totes elles, que ell analitza, descriu i explica amb una seriositat acadèmica impecable, independent, profunda, crítica, implicada en els problemes socials i en busca de solucions que fugen de l’espectacle, la superficialitat i la tertúlia.

*

EDITORIAL

EDITORIAL¿Todavía hay alguien que piense que una persona es superior a otra por una cuestión de raza?AR’MATBAÀ3ad din iwdan iytxarsen belli din iwdan 3dun inneghni minzi nihni zi ca n wey-dud nneghni

EDITORIALIs there anyone who still thinks that one person is superior to another be-cause of their race?EDITORIALY a-t-il encore des gens qui pensent qu’une personne est supérieure à une autre en raison de sa race ?

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Jordi Salvador Duch

r

LES MENTIDES DEL RACISME :

LEVI-STRAUSS, Un pensador per a un món més generós

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Son los pobres los que emigran”IKHARRIQAN N’RÙNSORIAD imezrad inni in-3aqen

THE LIES OF RACISM“It’s the poor who emigrate”LAS MENSONGES DU RACISME« Ce sont les pauvres qui émigrent »

Això no vol dir que els emigren siguin rics o els sobrin els diners, però la major part dels que han d’abandonar els seus països per manca d’oportunitats han de comptar amb el nivell adquisitiu suficient com per comprar un bitllet a un altre país, que normalment són molt costosos, com per exemple un bitllet d’avió d’Amèrica Llatina a l’Estat espanyol, o una embarcació il·legal per la qual el seu passatge es paga a un alt preu. També s’ha de recordar que en molts casos, els immigrants són titulats universitaris, una cosa que aquí sabem molt bé, ja que no són pocs els professionals catalans que marxen a un altre país en el que la seva feina està millor retribuida.

“Són els pobres els que emigren”

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Hasta cuándo crees que se es inmigrante?

NEXT QUESTION:How long do you think a person contin-ues to be an ‘immigrant’?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Ar mani tawded ad tx-arsed illa cek d ane3raq

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, quand cesse-t-on d’être un immigrant ?

g

La pregunta d’aquest mes:

Cap ni un. La sobreinformació ha generat desinformació. I l’alarma social ha estat més prò-pia de la premsa groga que de la premsa suposadament seriosa.Biel Barnils i Carrera 33 anys. Torelló

No. He seguit com sempre. Em vaig informar bé i realment els efectes no són tan greus com en un principi deien. Al no formar part de cap població de risc és possible que passi la grip A com una grip comú, o fins i tot que no me n’adoni.Maria Magdalena Tortella 24 anys. Pollença

Al principi sí que em vaig preocupar una mica, perquè sóc una mica aprensivai em rentava les mans més sovint, tal com recomanaven els mitjans de comunicació. Però vaig anar veient que es tracta d’una grip

normal, que la gent l’agafa i es recupera, vaja, que no n’hi ha per tant! Crec que s’ha creat una alarma innecessària, en comptes d’informar la gent!Anna Puigdomènech 23 anys. Vic

No. Segueixo com sempre: faig petons, m’acosto a la gent, em toco la cara amb la mà... i no m’ha passat res. Suposo que els que han de vigilar més són els col·lectius que tenen més risc d’agafar-la, com els professors i els alumnes dels centres esco-lars, els metges, etc. Laia Capdevila 27 anys. Vic

Sí. No he arribat a posar-me mascareta, però sí que segueixo els consells que s’han donat, com per exemple rentar-se les mans més sovint (i amb un sabó especial), no fer petons, tapar-me la boca amb un mocador quan eixabuiro... Ja sé que no és gaire més greu que una grip normal, però no em fa cap gràcia agafar-la després de tot el que s’ha dit, i de veure que fins i tot hi ha hagut morts.Carme Rierola 40 anys. Manlleu

Més que hàbits, m’ha canviat la vida. Vull dir que ho notat en el dia a dia. Tinc dos fills de 5 i 7 anys i porten tota la tardo a casa, com aquell qui diu. No sé

si han tingut grip A o no, o si els seus companys n’han tingut, però han estat més dies ma-lalts a casa que en altres anys. I com ells, la majoria de nens de l’escola. Ramon Mercader38 anys. Vic

La grip A t’ha fet canviar algun hàbit?

Propera pregunta

Fins quan s’és

immigrant?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

4 Revista MàUn espai de convivència

Un espacio de convivenciaIjj n tallunt n umseddar

A space of peaceful coexistenceUn espace de vie en commun为了在欧松纳共同生活

La gastronomia està de moda?Si, està de moda, i això compor-ta aspectes positius i negatius, com la creació d’un cert esno-bisme i que, sense rigor, sovint es confon la gastronomia amb el món dels cuiners, que són ben diferents. Una cosa és la gastro-nomia entesa com a cultura, i una altra cosa és el món dels cuiners o dels dietistes, que ara és el que se sol difondre pels mitjans públics.

Es troba en un bon mo-ment, la gastronomia?A Catalunya està en alerta roja. La cuina nacional o la cuina tradicional està en un molt mal moment. S’ha generat, sobretot a l’entorn de Barcelona, la noció

de que s’ha de ser molt modern, i per ser molt modern has d’apre-ciar plats de tot el món, però menysprear la teva pròpia cuina. I això és un fet insòlit que no pas-sa a cap altre país. Conec molt bé altres països, ja que hi viatjo sovint i tinc relació amb gastrò-noms i cuiners d’arreu, i a Itàlia, per exemple, la base és sempre la cuina tradicional, i en segon o tercer lloc, la cuina d’autor. I a Catalunya passa exactament el contrari: primer és la cuina d’au-tor i qualsevol altra cuina del món, i després la cuina catalana. Hi ha signes de recuperació, com és el cas d’en Fermí Puig, que ha obert un restaurant de cuina catalana tradicional, però aquest moviment encara és insuficient. D’altra banda si que passa un

bon moment la cuina d’autor, el problema és que la seva projecció al món no es fa sota la forma de cuina catalana. És una situació complexa que no depèn del món culinari, sinó de la situació polí-tica de Catalunya.

Quines característiques de-fineixen la cuina catalana?Una d’elles és la fusió. És una de les cuines més complexes d’Eu-ropa, fins i tot del món, perquè ha incorporat històricament pro-ductes i tècniques de tot el món, i això és un reflex de com és el país. Un país que sempre ha acollit gent i que s’ha anat fent a partir de capes diferents. A la cuina cata-lana hi trobem paladars de tot el món, coses de la Xina, de Turquia, dels països àrabs, de les cuines

“La cuina catalana incorpora productes i tècniques de tot el món, i això és un ref lex del país”Jaume Fàbrega, historiador, crític d’art i assessor gastronòmic

Entrevista

L

Jaume Fàbrega, crític gastronòmic

És un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de parla ca-talana, i ha escrit més de cinquanta llibres. Jaume Fàbrega ha escrit des de cuina surrealista, fent un homenatge a Dalí, fins a enciclopèdies i manuals so-bre gastronomia. Acaba de publicar, amb l’escriptora gastronòmica nord-catalana, Eliana Thibaut, ‘La cuina del Pirineu’. Per parlar d’això, i de moltes altres coses, Jaume Fàbrega ens va obrir les portes de casa seva. Sara Blázquez Banyoles

gEntrevista a Jaume Fà-brega, historiador, crítico de arte y asesor gas-tronómicoAmsawal akid Jaume fàbrega

Interview with Jaume Fàbrega, historian, art critic and gastronomic advisorInterview avec Jaume Fàbrega, historien, cri-tique d’art et conseiller gastronomique

Entrevista

5Revista MàUn espai de convivència



nòrdiques... I això no passa amb altres models culinaris. Una altra característica és que té una capa-citat increïble d’autoinventar-se. Té unes bases molt ben consoli-dades, i a partir d’aquí es poden crear una infinitat de plats. Té la capacitat de nacionalitzar altres cuines i models culinaris. I una capacitat realment única, que no té cap més cuina d’Europa, és el repertori que tenim de plats que anomenem “mar i muntanya”.

Quins canvis ha patit la cuina catalana amb l’arribada de persones d’altres països?El model culinari és tan poderós que això fa que pugui sobreviure. Ja va passar una prova de foc, que va ser la forta immigració espanyola, que portava un model culinari menys interessant que el català, i que ha aportat les tapes, el gaspatxo... Però la cuina tradicional s’ha mantingut molt bé, i s’ha enriquit, naturalment, amb les seves aportacions.

Creu que això la farà evolu-cionar?Si, aquesta aportació és positiva. El fet que d’aquí un temps pu-guem fer un cuscús català o qual-sevol altre plat, no em sembla gens malament. És la caracterís-tica de la cuina catalana, que va incorporant coses noves. A més, la cuina tradicional, al contrari del que es creu, és una cuina que sempre ha evolucionat, no és una cuina tancada. I les que re-alment han creat aquesta cuina han estat les dones. Ara es parla de cuina d’autor i cuina creativa. Em sembla absurd, perquè resul-ta que les dones, al llarg dels se-gles, han innovat i encara estan innovant. Qui imagina ara que la cuina catalana de fa 200 anys no hi havia pa amb tomàquet, perquè no s’utilitzava el tomà-quet, ni l’escudella i carn d’olla, perquè no hi havia patates? Les dones van incorporar aquests productes nous al gust català.

Què en pensa dels product-es ecològics?És una moda. Tot el que sigui defensar productes bons ho trobo bé, però jo no crec gaire en aquest concepte, és força discutible. Jo era pagès i crec en els productes tradicionals del territori, en la idea de proximitat, el que a Itàlia es diu Slow Food, que no passa necessàriament pels productes ecològics. Aquests moviments na-turalistes i ecològics han oblidat, moltes vegades, el territori, han tendit a utilitzar productes exò-tics i orientals, oblidant que aquí ja tenim una pròpia tradició de productes. El concepte ecològic, a

més, pot ser extremament classis-ta, només la gent rica i privilegia-da hi pot tenir accés, i en això no i crec. També es parla d’aliments transgènics, i no hi ha cap estudi que hagi pogut demostrar que són dolents per a la salut. Una altra cosa és la qüestió política, en la que si que hi estic en contra, perquè estan controlats per grans corporacions. Jo no crec en aquest alarmisme i en aquest classisme extrem, tot i que em sembla bé que existeixi el moviment. En tot cas, jo formo part de la gent corrent i normal. En canvi si que busco productes de proximitat.

Ha escrit gairebé 50 lli-bres. Creu que ens falta cultura gastronòmica?No, cada vegada n’hi ha més. Fins i tot ara jo crec que el pú-blic és més culte que els propis cuiners o dietistes. Afortunada-ment hi ha molta afició. Jo, a part de llibres, tinc dos blogs, un d’ells, “Bona vida”, té 270.000 se-guidors. Mai he pogut somniar que els meus articles al Diari de Girona, a la revista El Temps o a Cupatges, en tinguin tants. El món d’Internet, que de vegades oblidem, és importantíssim!

Hi ha molta gent informada, i m’agrada dialogar amb ells a través dels comentaris al blog o al facebook. Aquest feedback és fantàstic, sóc fanàtic d’Internet!

Què destacaria del seu llibre ‘Manual de gastronomia’?S’adreça a dos tipus de gent, als quer no en tenen ni idea i es volen informar, i a la gent que està molt informada i vol ampliar coneixements. Està fet amb un llenguatge totalment planer, evitant l’esnobisme o la pedanteria que hi ha en el llenguatge gastronòmic, que jo no puc suportar. Parlo de vins, de menjar, de la història dels menjars, dels models culinaris, de les cuines del món, de les tècniques culinàries... Existeix la dieta mediter-rània?Jo crec que això és una marca comercial. He escrit una enci-clopèdia en tres volums sobre la cuina mediterrània, i té una llarguíssima introducció raonant la no existència de la dieta medi-terrània. Si que existeix la cuina mediterrània, que és una altra

cosa. Dieta Mediterrània és una marca comercial, i no és una bro-ma, està registrat Dieta Mediter-ránia S.A. com a marca comercial a Barcelona, al registre de la pro-pietat mercantil, i mira qui són els que l’han registrat: Danone, Panrico, Bimbo, Kellog’s... que fan uns productes típicament mediterranis! Per això, jo sempre he dit que és un mite biomèdic. De fet, jo sóc burro, perquè si en parlés i la defensés, potser cobraria d’aquesta gent, com fan els que en parlen, o simplement ho fan per ignorància. A països com Itàlia o Grècia a ningú se li acut parlar de dieta mediterrà-nia! O sigui que a sobre aquí fem contrapropaganda de la cuina catalana, en comptes de parlar de la marca cuina catalana, se’ns acut l’absoluta bestiesa de parlar de dieta mediterrània, que és una ridiculesa total.

En canvi, la cuina mediter-rània...La cuina és cultura. Existia una cuina sana perquè la gent era pobre, així de senzill. Però la gent per fer negoci són capaços, sense entendre-hi res, a defen-sar-ho. Es fa com una bola, i al final es fa difícil anar a contra-corrent, però jo hi vaig perquè n’estic convençut.

Quines característiques té la cuina mediterrània?Com a mínim hi ha tres grans models culinaris: un de cristià, sigui l’ortodox, sigui el catòlic o fins i tot protestant; l’islàmic, i el jueu. Aquests models basats en la religió fan diferenciar radical-ment. Per exemple, els islàmics no poden utilitzar el vi i en molts casos ni tan sols el vinagre, per-què sospiten que té vi. Al Marroc no utilitzen l’oli d’oliva... Per tant, molts tòpics són falsos. Si que hi ha models comuns, però no es basa en el producte propi. La Mediterrània, justament, té una manca total de matèries prime-res, és pobre, excepte en varietat de peixos, encara que en té poca quantitat, i sempre ha utilitzat matèries primeres d’altres llocs del món. La cuina mediterrània no és una cuina de carn, la carn representa el 3% del total. És un condiment, no un aliment.

Per què la gastronomia uneix les persones?Crec que és la cosa que uneix més del món. Fins i tot més que la mú-sica. Per la música no tothom està dotat, hi ha gent que no li agrada, en canvi jo no conec cap persona del món que no li agradi menjar i gaudir amb el menjar. Jo crec que és l’element de més agermana-ment universal que existeix.

“La cuina és un reflex de la soci-etat, de la història, de la manera de ser dels pobles, dels models religio-sos...”

Jaume Fàbrega ha es-crito casi cincuenta libros sobre gastronomíaJaume fàbrega ghar-s 3rahar xemsin n idel-lisen x anwar

Jaume Fàbrega has writ-ten almost fifty books about food and cookingJaume Fàbrega est l’auteur de près de cin-quante ouvrages sur la gastronomie

Quin paper té la cuina i la gastronomia en la cultura?

És bàsic. La cuina és un reflex de la soci-etat, de la història, de la manera de ser dels pobles, dels models religiosos... és la base. És un element tan important que sorprèn que en el món acadèmic mai s’ha valorat. No s’ha valorat perquè la tradició de la cultura és masclista i sexista, i com que la cuina és invent de la dona, l’home mai ha reconegut que és l’invent més im-portant de la història de la humanitat. Es va inventar durant el Neolític. La dona va inventar la cuina, l’agricultura i la ceràmica, tot alhora.

Es profesor de Gas-tronomía y director del curso de Enología de la Escuela de Turismo y Dirección Hotelera de la UABNetta d asermad n tusna n wanwar u d amsuyar n durus n enologia n tin-mel d siyyah’a d usuyar n usensu di UAB

He is a lecturer on Gas-tronomy and Director of the Enology course at the UAB School of Tourism and Hotel ManagementProfesseur de gastron-omie, il est aussi direct-eur du cours d’œnologie à l’École de Tourisme et de Direction Hôtelière de l’UAB

g



A space of peaceful coexistenceUn espace de vie en commun为了在欧松纳共同生活Reportatge

Terra de halal

El tema del mes

“Ningú té dret a matar un animal sense matar-lo en nom de Déu”. Això és el que diu Ali Lahraoui, un dels propietaris de la Carnisseria Nourdine, situa-da a la plaça dels Màrtirs, a Vic, quan parla del sacrifici halal, és a dir, el sacrifici d’animals segons el ritus musulmà.La comunitat musulmana inten-ta complir amb la seva religió adaptant-se a la realitat del país, però també passa a l’inrevés. Al-guns escorxadors han introduït aquesta tècnica de sacrifici que dicta la Llei islàmica, veient una oportunitat de negoci amb el creixement de població musul-mana. És el cas de J. Viñas, una de les empreses més importants de la comarca d’Osona, que fa més de 10 anys que mata bestiar segons el ritus halal. “Hi havia molta demanda, degut a l’augment de la població immigrant, tant aquí com a països europeus”, diu el gerent i Conseller delegat de l’empre-

sa, Pep Viñas. “A Europa no es volen complicar

la vida, però nosaltres vam veure una

oportunitat de negoci, i no hi ha cap

problema amb Benes-tar Animal”.

De fet, l’únic que varia és la manera de sacrificar l’animal. Actualment, als escorxadors, el sacrifici

halal es fa amb una màquina, anomenada Box, que representa una gran inversió per a les em-preses, ja que té un cost d’uns 200.000 euros, és per això que Viñas afirma que “no tothom té producte halal”. La màquina està orientada de cara a la Meca i hi ha una persona amb autoritat religiosa que certifica que real-ment s’ha fet un sacrifici halal. La diferència entre el sacrifici halal i el que tradicionalment s’havia fet a Catalunya abans d’introduir el ritus musulmà és que, mentre que aquest últim és un atordiment amb un tret, el halal es basa en degollar l’animal. Molts pensen que aquesta tècnica és més lenta i cruel, però Pep Viñas assegura que no és així, “no permetrí-em una salvatjada”.“Nosaltres tenim gent que fa la feina ben feta. La gent ja sap que Viñas és una garantia de confiança, a més, poden parlar amb la persona que fa el sacrifici”. A part d’aquesta garantia, però, l’empresa oso-nenca rep, cada setmana, la visita de representants de la mesquita de Paris, que certifiquen que el sacrifici es fa ben fet. La Carnisseria Nourdine, situada a la plaça dels Màrtirs de Vic, va

ser una de les primeres que es van obrir a la comarca d’Osona, l’any 1994. L’Ali Lahraoui, un dels seus propietaris, explica que “ningú té dret a matar un animal sense fer-ho en nom de Déu. No es pot matar per matar, sinó que l’animal es mata per fer-lo servir”. Aquesta és la part espiritual d’aquest sacrifici, que no s’oblida dels drets dels ani-mals. És per això que l’Islam diu que els ganivets han d’estar ben esmolats, perquè l’animal no ha de sentir dolor. Ha d’estar tran-quil. “En el moment de matar, s’ha de pensar que es fa en nom de Déu, sinó, és com si no ha-guessis fet res, com si estiguessis jugant a alguna cosa que el Déu no vol. Ningú té dret a matar per matar”, explica Lahraoui.

Quan Lahraoui va obrir la botiga a Vic, li va costar

molt que la gent que ja hi vivia hi entrés, “és qüestió de confiança i de propaganda”, diu, “si respectes el pri-mer client, vénen un darrere l’altre”. Ara, però, gent de tota la comarca s’acosta a la Carnisseria Nourdi-ne. Fa anys, els seus

clients eren tots mar-roquins, mentre que ara

Lahraoui assegura que la seva botiga és “un centre

multicultural”. Està satisfet perquè, segons diu, “ve gent de tot arreu i de tot tipus. Parlem de com es talla la carn i com es

La comunitat musul-mana intenta complir amb la seva religió adaptant-se a la reali-tat del país, però tam-bé passa a l’inrevés. L’escorxador J. Viñas mata el 80% del seu bestiar segons el ritus musulmà ‘halal’.Sara Blázquez Vic

F: Sara

Blá

zquez

Algunos mataderos han incrementado los sacrificios de animales según el rito halal

Ca n rgurnat teggent aghras n rmar x lqa3ida n imser-menSome abattoirs have in-creased the number of animals sacrificed in accord-ance with the halal riteCertains abattoirs ont augmenté les sacrifices d’animaux selon le rite halal

g



A space of peaceful coexistenceUn espace de vie en commun为了在欧松纳共同生活 Reportatge

cuina a cada país. Hi ha molt intercanvi d’idees i de receptes. Aquesta botiga és un exemple de convivència”. Una bona recepta, segons Lahraoui, seria “carn de la botiga amb espècies de l’Índia, un bon cuiner català, i amb la carn tallada com es fa a l’Argen-tina”, diu somrient, “encara que mengem de manera diferent, en el fons, tots mengem igual”.Un altre dels tòpics que envolta la carn halal és que si l’animal està degollat, la carn serà més bona. Molts pensen que la carn és més tendra i més bona, ja que d’aquesta manera, l’animal que-da més ben dessagnat. Pep Viñas afirma que “això és una llegen-da urbana, en el producte final no hi ha cap diferència”, segons

diu, “la carn és tendre segons la vida de l’animal, no segons la manera de matar-lo”. Lahraoui no sap si la carn és bona degut a aquest ritus, o degut a que treballen amb bona carn, però assegura que “els clients no es queixen, són fixos”. Si els sacrifi-quen d’aquesta manera, segons diu, és “perquè tota la sang surt de cop i els bacteris estan més a la sang que a la carn”. Un 80% dels vedells que maten a l’escorxador de J. Viñas són halal. “Havia arribat un punt que a Europa el 50% de l’ani-mal ja no valia, ara, gràcies a aquesta població nouvinguda, s’ha revaloritzat”, diu Viñas. I és que la població d’origen magribí menja parts del vedell que la

població “autòctona” ja no men-java. “El mateix va passar amb la població sudamericana, que va revaloritzar el menut –peces com la llengua, el fetge...-”, diu Viñas. Amb el halal ha passat el mateix, fa temps que a Europa, segons Viñas, “ningú menjava carn de segona”, i ara fins i tot “el greix que es treu de la peça es ven a millor preu als clients magribins per fer embotits, que no pas si s’hagués de destruir”. Abans d’engrescar-se en aquesta aventura, l’empresa va fer moltes proves. Han viatjat al Marroc, a Dubai, per finalment convertir-se en una empresa majorista, que té sucursals a València, Madrid i Múrcia, i que ven a altres països europeus,

com Portugal, França o Alema-nya, “la carn halal obre moltes portes”. La carn que produeix aquest escorxador osonenc por-ta el segell sanitari de l’escorxa-dor i el segell halal, que certifica que l’animal ha estat sacrificat d’acord amb aquest ritus. “Als escorxadors els interessa el negoci”, diu Lahraoui, “els diners són el que designen la resta de coses”. Però aquest carnisser no és tan pessimista, “hi ha gent que ho entén, i que té curiositat. Estan oberts i accepten altres cultures”. A Ali Lahraoui li agrada explicar als seus clients que la seva carn és tota de Catalunya, i que ells compren els xais i els vedells vius i els porten a l’escorxador.

Tant a Viñas com a Lahraoui els esperen dies de feina. S’acosta la festa del xai, una de les dues festes més importants per a la co-munitat musulmana, juntament amb el Ramadà. Cada família mata un xai o un cabrit, “i com que no els poden matar ells, els carnissers s’ocupen de fer-ho”, diu Lahraoui”. Tot i que es diu la festa del xai, es tracta més d’una celebració espiritual, que no pas d’una festa, “no només es menja, sinó que s’ha de pensar en els més pobres, en com ajudar-los i donar-los la carn tal com estan acostumats a menjar-la durant la festa del xai”, diu Ali Lahraoui pensant en aquests complicats dies de crisi.

F: Sara

Blá

zquez

El sacrificio según la ley is-lámica consiste en desangrar el animal haciendo que fluya la sangre por el corte de las dos yugulares y los conduc-tos que van por la gargantaTaghast s lqa3ida n islam teqqar belli itxessa ad teqqars tmijja d izuran i ghar-s yeqnen mah’end ad fghen idammen marra

According to Islamic law, the sacrifice involves bleeding the animal through cuts in the two jugular veins and the blood vessels in the throatD’après la loi islamique, le sacrifice consiste à saigner l’animal en faisant couler son sang par sectionnement des deux jugulaires et des con-duits passant par la gorge




Opinió

La lengua catalana es una herramienta de trabajo Tutlayt tacatalant d ict n tanga n rxedmet

The Catalan language is a working tool La langue catalane est un outil de travail

Todos los trabajadores, ante todo, son personas y, además, no son de quita y ponx Marra ixeddamen qber kurci , d itarrassen ,3awed tasghart nsen waanzemmar a dasnt nekkes

Workers, above all, are people, not disposable commodities Les travailleurs sont avant tout des personnes et ne sont pas amovibles.

Llengua catalana, una eina de treball

Nous ciutadans i ciutadanes

El funcionament del món del treball a Catalunya és comple-tament diferent al del Marroc. Diferent sobretot en allò que fa referència a la distribució de les tasques i la terminologia utilit-zada en cada sector d’activitat, terminologia que és essencial que el treballador conegui per a garantir el compliment de les mateixes.Crec que, quan es contracta un treballador estranger, és neces-sari fer-li un curs de llengua catalana que inclogui totes les paraules claus que utilitzarà a la seva feina. En cada lloc de treball, hi ha un vocabulari que, normalment, als cursos ordinaris de llengua catalana, no se’n fa referència perquè són expressi-ons i paraules tècniques i la seva utilitat està estrictament limita-

da en aquest context. No obstant això, hi ha molts empresaris que, per estalviar uns quants euros i unes quantes hores de feina, pre-fereixen que el treballador o la treballadora nouvingut/da vagi aprenent amb el dia a dia, igno-rant que aquesta opció implica una sèrie de riscos i una pèrdua de temps i qualitat del treball. Potser ja és hora que les empreses comencin a plantejar-se els cur-sos de català com una inversió de futur i no pas com una despesa innecessària, el coneixement de la llengua catalana no només evita riscos innecessaris sinó que garanteix fer la feina ben feta i la convivència en el lloc de treball.

El Govern Zapatero es va trobar amb centenars de milers de persones, arribades als governs del PP, que treballaven sense tenir contracte, dret a Sanitat, no cotitzaven a la Seguretat Social ni pagaven impostos. Va regularitzar la situació, amb l’opinió contraria de CIU i PP, de qui treballava que de llavors con-tribueixen a la nostra societat, pagant impostos per fer carrete-res, centres sanitaris i escoles Havien de continuar sense documentació? amagats? sense contracte? treballant per qualse-vol cosa? Va “regularitzar” una situació heretada del PP, fruit d’una política d’immigració que ens va portar, de vegades, a serveis sanitaris o escolars, col·lapsats. Va ser un pas, després que portessin la seva parella i els seus fills. Ara

amb convenis amb el seu país que puguin votar a les municipals. Tot això amb poca tensió social. Però la crisi està despertant sentiments i et trobes comenta-ris culpant als estrangers com responsables que gent d’aquí estigui a l’atur . “la corda sempre es trenca pel punt mes feble”Com defensem que els treballa-dors no son de “quita i pon”, des del món sindical cal defensar que el procés només te un final que acabin sent uns ciutadans i ciutadanes mes. Varen arribar perquè els necessitàvem i qui va arribar no va ser “ma d’obra” varen arribar persones.

Samir Kollech Allali

Coordinador territorial d’AMIC

Joan Ruiz i Carbonell

Diputat a Corts (PSC)

d

2

Opinió

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT

Amb el suport de:

Osona bull

Trucades, reunions, trobades, xerrades, negociacions.Aquest és el ritme que la comarca està prenent per tal d’aconseguir portar a terme la consulta popular sobre la independència el 13 de desembre. Jo pensava que per

Vic, ciutat de 40.000 habitants era una data massa propera per poder-ho portar a terme, però per necessitat s’ha de fer. Resulta que a partir de gener Espanya serà la presidenta de la Unió Europea i, per tant, les consultes que es realitzin a partir de gener, tindran moltes més dificultats per fer-se ressò fora de les nostres fronteres. Per tant, a la comarca d’Osona tots els hem posat les piles per tal d’aconseguir que el 13- D estigui tot apunt per poder anar a votar.Però la feina no només és que hi hagi tota la logística en marxa, cosa que és relativament fàcil, quan la realitzen gent especialitzada, sinó que la màxima preocupació és en que la gent vagi a votar. I aquí és on estem posant tots els esforços, en la PARTICIPACIÓ.Una jornada electoral molt ben munta-da però que la gent no participi, no és vàlida. A Vic ens hem proposat que hi ha d’anar més del 50% dels ciutadans, per tenir dades vinculants. Què té de bo aquesta consulta? Que hi poden anar a votar els menors a partir de 16 anys i les persones immigrants, sempre i quan tinguin el padró de la ciutat. Aquests dos col•lectius de ciutadans , mai han anat a donar la seva opinió, per tant és un incentiu que tenen a la participació. Ara falta trobar el incentiu per la resta de la ciutadania, enganyada pels afers polítics que fa uns anys estan pervertint la política.I aquesta és la missió que tenim tots, pensar i idear plans imaginaris per motivar a la gent i anar a la cita que ens hem marcat.

Opinió

Laia Jurado

Regidora de

l’Ajuntament de Vic

per la CUP

Es necesario que todo el pueblo hable Itxessa aydud marra ad issiwer

It is necessary that everybody has their sayIl est nécessaire que tout le monde parle

g




El proper 2 de desembre a les 7 del vespre, a l’auditori de Caixa Tarragona (Carrer de Pere Matrell, 2 de Tarragona) es durà a terme la presentació de dos treballs relacionants entre si. El llibre de Clara Val-verde Pues tienes buena cara. Síndrome de la Fatiga Crónica. Una enfermedad políticamente incorrecta. i Amapola y los aviones, el primer documental en castellà sobre la Síndrome de la Fatiga Crònica (SFC).Aquests treballs, que volen donar a co-nèixer la SFC (malaltia greu, invalidant, i menystinguda) a la societat, parlen sobre diferents aspectes que afecten tant als propis malalts com a les seves famílies: el desconeixement i la incomprensió total de la malaltia i de les persones que la patei-xen per part de l’Administració pública i la societat; les dificultats diàries, la pèrdua dels seus llocs de treball, la negació d’una prestación per invalidesa, l’abandonament social al que es veuen abocats molts ma-lalts, al no ser compresos i abandonats per la seva família i amics, el desconeixement total de la malatia, per part de molts met-ges, que tracten als pacients com a malalts mentals (que no ho són), la falta d’interès en investigar-ne les causes i la relació amb tòxics encara no prohibits.La Síndrome de Fatiga Crònica és una malaltia orgànica, multisistèmica i crò-nica que afecta a diversos sistemes del cos: el cardiovascular, l’immunològic, l’endocrí i el neurològic. És un desordre debilitant i complex caracteritzat per una fatiga profunda que no millora amb

el descans i que pot empitjorar amb l’exercici físic o mental. Causa símptomes com fatiga crònica serve-ra, pèrdua substancial de memòria, de la capacitat de concentració i d’anàlisi, deso-rientació, son no reparadora, intolerància a l’activitat física, dolor musculo-articular, sensibilitats químiques múltiples, altera-cions de la pressió alterial de l’equilibri ortostàtic, reduccions del flux sanguini en el cervell i de la capacitat cel·lular del consum habitual d’oxigen.La majoria d’afectats i afectades es veuen obligats a reduir molt significativament l’activitat que tenien abans de l’aparició de la malaltia. També es pot presentar dolor abdominal, intolerància a l’alcohol, inflor, dolor toràcic, tos crònica, diarrea, mareig, sequedat d’ulls i boca, dolor d’oïda, arítmia, dolor dental, rigidesa matinal, nàusea, sudoració nocturna, problemes psicològics (depressió, irrita-bilitat, ansietat, atacs de pànic, etc), ofec, sensacions estranyes a la pell, formigueig, pèrdua de pes, etc.Aquesta malaltia pot afectar a qualse-vol persona, independentment de les seves condicions (sexe, raça, edat, nivell econòmic…)

Jordi Gené Tarragona

Breus Societat

La Síndrome de Fatiga Crònica, una malaltia invisible

El Síndrome de Fatiga Crónica, una enfermedad invisible

Di tmesract n rweh’ran, ijj n rehrac war itbinChronic Fatigue Syndrome, an invisible illnessLe syndrome de fatigue chronique, une maladie invisible

g

Es dignifica la fossa comuna de cementiri de Tarragona L’Ajuntament de Tarragona està fent el projecte de recuperació dels espais de la memòria histò-rica de Tarragona. Aquest procés s’ha iniciat amb la intervenció en el refugi antiaeri i continu-arà, durant l’any 2010, amb la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tarragona, la museïtzació de la presó de Pilats a la torre del Pretori romà i els refugis antiaeris de Casa Canals.

Recuperación de la historia de Tarragona y de la memo-ria histórica Adwar n umezruy n Tar-raguna d tawengint n umezruy

Recovering the history of Tarragona and the historical memoryRécupération de l’histoire de Tarragone et de sa mémoire historique

Allende, cent anys, mil somnisLa Universitat Rovira i Virgili i l’Associació Allende a Tarragona van posar fi a l’any de celebració del centenari del naixement de Salvador Allende amb una com-pleta mostra fotogràfica titulada “Allende, cent anys mil somnis”, que recull els diferents aspectes i etapes de la vida de Salvador Allende. La mostra es va poder veure a la Sala de Graus de la Fa-cultat de Ciències Jurídiques de la URV, el passat 6 de novembre, però ara es pot veure a l’entrada de la facultat del Campus de Tarragona. Allende, siempre con AllendeAllindi rebda akid allindi

Allende, always with AllendeAllende, toujours Allende

h

Noticies




AMIC-UGT Barcelona

Finalment el projecte de llei, després del debat social gene-rat, segueix recollint una sèrie de reformes que limiten els drets de les persones estrange-res, reformes que en cap cas haguessin passat el sedàs del Diàleg Social. En primer lloc, i sorprenent-ment després de l’evident rebuig social que ha tingut la mesura, el projecte segueix recollint la vergonyosa amplia-ció del període d’internament de 40 a 60 dies. L’internament de persones per trobar-se en si-tuació irregular és una mesura del tot desproporcionada i que,

a més a més, s’ha manifestat clarament ineficient per a asse-gurar el retorn de les persones internades als seus països d’ori-gen, per això no entenem la insistència de mantenir aquesta mesura i rebutgem frontalment la seva aplicació. Un altre aspecte altament negatiu que introdueix la re-forma és la vulneració del dret a viure en família. El projecte gairebé elimina la possibilitat de reagrupar als ascendents ja que s’exigeix que la persona sol·licitant del reagrupament sigui resident de llarga durada (mínim cinc anys, fins ara un) i que l’ascendent a reagrupar sigui major de 65 anys. El rea-

grupament familiar és, a més a més d’un dret, un element clau per al procés d’integració de les persones immigrades i per tant la seva limitació és contrària a aquest procés vital per a la convivència. Ara bé la reforma també intro-dueix alguns aspectes positius. Especialment important és el fet que el projecte finalment recull una vella reivindicació de la societat catalana, i molt especialment d’AMIC, que és la concessió automàtica d’una autorització per a treballar a les persones reagrupades (fills majors de 16 anys i cònjuges) sense cap altre tràmit admi-nistratiu. Aquesta mesura és

vital especialment en moments com els actuals ja que facilitarà l’accés al mercat de treball dels reagrupats familiars que ja són més de 71.852 a tota Catalunya . Altres reformes positives són el reconeixement ple dels drets de reunió, sindicació i vaga in-dependentment de la situació administrativa de l’estranger i les dirigides a oferir una major protecció a les víctimes de la violència de gènere, ja estiguin en situació regular o irregular. De totes formes caldrà esperar a que el text sigui finalment aprovat, i sobretot al seu desen-volupament reglamentari, per poder saber de forma exacta l’abast dels mateixos.

Aquest tràmit té con objectiu: que la persona estrangera reagrupa-da pugui treballar y ser titular d’una tarjeta de residència i treball inde-pendent a la del reagrupant. Requisits: • El reagrupat ha de comptar amb un contracte o oferta de treball feta per l’empresa o autònom, amb durada igual o superior a un any i a jornada completa. • Tenir el passaport en vigor.• Comptar amb autorització de residència per reagrupament familiar. • En el cas que el contracte sigui per

al servei domèstic el contractant ha d’acreditar mitjans econòmics sufi-cients. • En el cas que per a la feina sigui necessària, s’ha de tenir la titulació degudament homologada o acreditar la capacitació exigida per a l’exercici de la professió. Presentació de la sol·licitud personal-ment pel contractant o persona auto-ritzada per ell, mitjançant cita prèvia a la oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya indicada. www.ofici-natreball.net)

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaModificación de autorización de residen-cia temporal a autorización de residencia y trabajo temporalLmawarid n rbarraniAbedder n nekwet iyqettan teqqen ghar rxedmet d tzeddixt

Immigration law resourcesThe temporary residence permit will be transformed into a residence and temporary work permitRecours d’extranéitéLe permis de résidence temporaire devi-ent un permis de résidence et de travail temporaire

gModificaciód’autorització de residència temporal a autorització de residència i treball temporal

La reforma de la llei d’estrangeria, una realitat cada cop més propera

Noticia

El passat dia 28 d’octubre el Congrés va aprovar el projecte de reforma de la llei d’estrangeria iniciat a durant l’estiu. Procés de reforma que, al contrari del que hagués estat desitjable i raonable, s’ha dut a ter-me de forma unilateral pel govern sense comptar amb els agents socials i la seva expertesa en la matèria.

La reforma de la ley de extranjería, una realidad cercana

A3dar n wazref n rbarrani d ict n tidet tiwed 3rah’arThe reform of the Immigra-tion Law, a reality that is close at handLa réforme de la loi sur les étrangers, une réalité proche

g

www.associacioamic.com.

Estrangeria

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

11

VIVIMJUNTSNúm. 17 novembre 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

A través del SOC

Catalunya ja pot atorgar autoritzacions de treball a les persones estrangeres

El passat 1 d’octubre, Catalunya esva convertir en la primera comuni-tat de l’Estat espanyol capaç d’a-

torgar autoritzacions inicials de treball ales persones estrangeres que desenvolu-pen la seva activitat laboral dins el seu te-rritori. Així, a partir d’ara el Departamentde Treball de la Generalitat, a través delServei d’Ocupació de Catalunya (SOC);és el responsable d’exercir aquesta com-petència prevista a l’Estatut, però fins araestatal, amb l’objectiu de modular i regu-lar el flux d’entrada dels nous immigrants,sempre en funció de les necessitats delmercat laboral. Una tasca que, a més, mi-llorarà el servei ofert fins ara als empre-saris interessats en la contractació depersones immigrades per treballar a Ca-talunya per primer cop.

TràmitsA diferència del que es feia fins ara, la tra-mitació d’aquestes autoritzacions ja no esgestionarà a les dependències de l’Admi-nistració General de l’Estat, sinó que espodrà fer a través de 10 oficines de Tre-ball distribuïdes arreu de Catalunya. Unaforma senzilla d’agilitzar els tràmits i faci-litar tot el procediment als empresaris iempresàries.Un cop presentada la sol·licitud a la res-pectiva oficina de Treball, la Generalitatserà l’encarregada de valorar-la i comu-nicar la seva obtenció o no. L’autoritzaciódel permís de treball va acompanyadade l’autorització de residència, atorgada,aquesta sí, per l’Estat. No obstant, la per-sona interessada rebrà una única resolu-ció que provindrà de la Generalitat i on

constaran, conjuntament, el permís detreball i de residència signats per totesdues Administracions. D’aquesta ma-nera, els ciutadans no s’hauran de des-plaçar a les dependències de duesadministracions diferents i, a més, rebranuna resposta de forma més ràpida.

Nova pàgina webLa Generalitat de Catalunya ha posat enfuncionament, mitjançant el SOC, un portalweb (www.oficinatreball.gencat.cat ) a tra-vés del qual els ciutadans podran consul-tar i descarregar els formularis oficials desol·licitud, així com demanar cita prèvia pertal de poder presentar la documentació da-vant l’oficina que correspongui.

desenvolupen: desarrollanfins: hasta

flux: flujotasca: tarea

ofert: ofrecidocop: vez

tràmits: trámitesarreu de: en toda

rebrà: recibiràsignats: firmados

El Projecte de llei d’acollida hasuperat el primer pas cap a laseva aprovació definitiva. El ple

del Parlament ha donat llum verda ala seva tramitació i això ens apropamés a l’objectiu d’implantar un serveide primera acollida arreu de Cata-lunya, universal i basat en el modeld’acollida català, caracteritzat perbuscar l’equilibri entre el respecte a ladiversitat i la necessitat de manteniruna societat cohesionada. No dema-nem a ningú que renunci a ser qui ésni als seus orígens. En tot cas, convi-dem a tothom a ser català. Volem seruna societat plural i no una pluralitatde societats aïllades entre si. Per aixòhem d’evitar una Catalunya dual, ambvies secundàries que vagin enparal·lel a la via principal i circulin amenys velocitat, amb menys garan-ties. Hem de continuar sent una únicaautovia que inclogui els necessariscarrils d’acceleració, que afavoreixin

la incorporació de les noves i els nouscatalans. La Llei d’acollida vol ser uncarril d’acceleració que orienti, as-sessori i formi les persones nouvingu-des per apropar-les a la ciutadaniaplena. Perquè fer polítiques d’immi-gració vol dir fer ciutadania. Posar lesbases per fer persones iguals endrets i deures, que participin i es com-prometin amb la societat i el país onviuen, amb Catalunya.

Fem ciutadania

El passat mes d’octubre la Coordina-dora de Colles Castelleres de Cata-lunya va presentar el projecte “Tots

som una colla”, que té per objectiu facilitarla integració de les persones immigradesa la societat catalana a través dels castells.El projecte compta amb el suport dels de-partaments de Cultura i Mitjans de Comu-nicació i d'Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat i s'emmarca en els objectiusdel Pacte Nacional per a la Immigració,que té l’esperit de fomentar la participaciódels nous catalans i catalanes en una cul-tura pública comuna. Actualment hi haquatre colles castelleres adscrites al pro-grama: Margeners de Guissona, Marrecsde Salt, Sagals d'Osona i els Nens del Ven-drell, però s'espera la incorporació pro-gressiva de més colles d'arreu del país.Mes informació: www.cccc.cat

“Tots somuna colla”

Castells per a la integració

Editorial

fem: hacemoscap: hacia

llum: luzaixò: esto

apropa: acercaservei: serviciosmodel: modelo

seus: susconvidem: invitamos

volem: queremosaïllades: aisladas

hem: tenemos

tots: todoscolla: agrupación de castellers

té: tienecastells: torres humanasUna Oficina de Treball

Oficines de Treball habilitades

Barcelona: c/Aragó, 182, c/Sepúlveda, 156L’Hospitalet de LLobregat: c/Girona, 12 (La Farga de L’Hospita-let) Tarragona: c/Sant Antoni Mª Claret, 19Girona:c/Av. Lluís Pericot, 86-90 Lleida:c/Mossèn Reig, 3 Manresa: c/Verge de l’Alba, 5Sabadell: c/Sardà, 121 Tortosa: c/Ferran d’Aragó Figueres: c/Anicet de Pagès, 10

Pilars durant la presentació del projecte

vj 17 revista ma :Maquetación 1 30/10/09 11:33 Página 1

Revista Màper a conviure a Osona 12para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活2 VIVIMJUNTS

El Departament d’Acció Social i Ciu-tadania de la Generalitat de Cata-lunya i l’entitat Càritas Diocesana

de Barcelona han signat un acord pervalor de 80.000 euros, amb l’objectiu depromoure i incentivar totes les accionsd’acollida i d’acompanyament de les per-sones immigrades que porta a termeaquesta entitat.A través d’aquest conveni, la Generalitatpretén donar un èmfasi especial nonomés a l’acollida de persones nouvin-gudes, sinó a la sensibilització sobre el fetmigratori al conjunt de la societat. Així, lafinalitat del projecte no és una altra quefomentar la igualtat d’oportunitats, la co-hesió social i la comprensió de la realitatmigratòria entre la població en general.El programa d’acollida i acompanyamentde Càritas inclou un servei de coberturade necessitats bàsiques dels usuaris iusuàries dels serveis d’aquesta entitat –part dels quals són d’origen estranger-;els espais d’atenció i assessorament jurí-dic en temes d’estrangeria; a més d’ini-ciatives per a potenciar la integració de

persones immigrades mitjançant l’apre-nentatge de la llengua i la formació ocu-pacional, entre d’altres activitats.Pel que fa a les accions de sensibilitza-ció, Càritas porta a terme activitats coml’organització del Dia Internacional delTreballador Immigrant el 18 de desem-bre; la jornada mundial de les migra-cions promoguda per l’Església; un FullDominical extra sobre migració i una jor-nada festiva a Barcelona. Altres accionsencarades a la sensibilització són xerra-des o la col·laboració amb diversos mit-jans de comunicació.

L’ adhesió, el passat mes d’octu-bre, del sindicat ComissionsObreres (CCOO) al Pacte Na-

cional per a la Immigració fa pujar a38 els agents signants d’aquest acordestratègic. Una xifra que evidencia laseva acceptació social. En paraulesde la consellera d’Acció Social i Ciu-

tadania, Carme Capdevila, “el PNIevita problemes de convivència i co-hesió social”.El Pacte és un dels qua-tre acords estratègics que haimpulsat el Govern durant aquesta le-gislatura i marca les línies de les polí-tiques en immigració d’ara i finsl’horitzó 2020.

Comissions Obreres s’adhereix alPacte Nacional per a la Immigració

Acció Social i Càritas Diocesanasignen un conveni de col·laboració

La Secretaria per a la Immigració i laCoordinadora d’Associacions perla Llengua (CAL) han signat un

conveni de col·laboració que reforça elprograma “Xerrem” i que té per objectiuaugmentar el seu nombre d’usuaris i vo-luntaris. El programa “Xerrem” és un ini-ciativa adreçada a les personesimmigrades estrangeres que volen par-lar català amb major fluïdesa i consisteix

en la formació de grups de conversa quees reuneixen en espais adequats per ales trobades, generalment cedits per lesentitats implicades en el projecte.Amb la signatura d’aquest conveni, espretén fer arribar aquest programa anoves entitats i associacions de personesimmigrades d’arreu de Catalunya. Sobre-tot a les situades en zones amb més pre-sència de gent d’origen estranger.

Actualment, existeixen 25 punts de tro-bada “Xerrem” impulsats per unes 26 as-sociacions d’arreu del país, amb 250xerraires de diverses nacionalitats i orí-gens. A través d’aquests grups, la ins-cripció als quals és totalment gratuïta, nonomés es facilita el coneixement del ca-talà, sinó que també es fomenta l’inter-canvi cultural i el coneixement mutu entreles persones immigrades i la seva socie-tat d’acollida.

Més punts de trobadaEl nou conveni proposa la constitució dequatre nous punts de trobada ubicatsals districtes de Nous Barris, Ciutat Vellai Sants a Barcelona i al barri de SantaEulàlia a L’Hospitalet de Llobregat. Amés, es preveu que els grups es reu-neixin en franges horàries diferents, pertal de facilitar l’accés de totes les per-sones interessades, sigui quina sigui laseva disponibilitat.Durant la presentació del nou conveni,presidida pel secretari per a la Immigra-ció, Oriol Amorós, el president de la CAL,Josep Ribas, i el director del projecte “Xe-rrem”, Jordi Esteban, Amorós va destacarl’interès de la Secretaria per dur a termeactuacions adreçades a millorar el con-junt d’accions de primera acollida i d’in-

tegració de les persones immigrades aCatalunya. Així, Amorós també va assen-yalar el coneixement de la llengua com aun factor determinant d’aquest procésd’integració. Quelcom que, tal i com varecordar, queda recollit al Pacte Nacionalper a la Immigració -quan aposta per ferdel català la llengua pública comuna- itambé al Projecte de llei d’acollida en tra-mitació al Parlament.Per a més informació sobre el programa“Xerrem” es pot contactar la CAL al nú-mero de telèfon 93 415 90 02, a través delcorreu electrònic [email protected] o a tra-vés del web www.cal.cat

Una eina per aprendre català conversantPrograma “Xerrem” de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua

Ampliant el consens Compromís per a la cohesió

eina: herramientapromoure: promover

adreçada: dirigidavolen: quieren

conversa: conversacióntrobades: encuentros

fer: hacernomés: sólo

nous: nuevosubicats: ubicados

franges: franjasva assenyalar: señaló

quelcom: algoes pot: se puede

acord: acuerdopromoure: promover

porta a terme: lleva acabo

pretén: quiereaixí: así

inclou: incluyemitjançant: mediante

accions: accionesxerrades: charlas

mitjans: medios

D’esquerra a dreta: Josep Ribas, president de la CAL, Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat i Jordi Esteban, director del programa “Xerrem”

D’esquerra a dreta: Carles Gallego, secretari general de CCOO, la consellera Carme Capdevila i Oriol Amorós


Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.vallgorguina.cat

VIVIMJUNTS 3

Apendre català

El cap de setmana del 28 i 29 de no-vembre, Vallgorguina celebra la ca-torzena Fira del Bosc i de la Terra.

La sempre present relació entre els vall-gorguinencs i el seu entorn, materialitzadaen l’ofici de bosquerol, fa d’aquesta fira unbonic homenatge a les terres de Vallgor-guina i a aquest ofici tan lligat a la natura.

Durant dos dies, Vallgorguina s’omplirà delsoroll dels xerracs i les destrals dels vellsbosquerols, el fum de les carboneres i l’a-nar i venir d’un munt de visitants que, atretsper les activitats, la música i el mercat d’ar-tesania i gastronomia tradicional catalanaorganitzat per la Fira, correran distrets pelseus carrers, gaudint del més pur ambientde la Catalunya rural del segle XIX. Un am-bient que s’aconsegueix de ple amb lesmúltiples demostracions d’oficis en directeque s’hi poden trobar. En són un exempleel cisteller, el ferrer (amb foc en directe), elforner (elaborant i enfornant en directe), elluthier (constructor d’instruments), l’apicul-tor o el neuler. Situada en una vall entre lesserres del Montnegre i el Corredor, Vallgor-guina està envoltada d’un bosc verd i fron-dós ideal per passejar-hi qualsevol èpocade l’any. Un paratge natural ric en flora ifauna on també s’hi troben vestigis del pas-sat. És el cas del dolmen de Pedra Gentil,amb més de 4.000 anys i conegut arreu deCatalunya per les seves llegendes de brui-xes; les antigues parròquies abandonadescom Santa Eulàlia de Tapioles, d'origen ro-mànic i reformada el segle XIX; o les ma-sies de diferents èpoques i estils com la deCan Vilar, amb una torre del segle XIV de-

corada amb dues gàrgoles i finestres d'es-til gòtic. És també molt interessant el nucliurbà de Vallgorguina, datat de finals delsegle XVIII. Allí les primeres cases es vanagrupar al voltant de la carretera vella, laplaça Maragall i el carrer Montseny, i no vaser fins l'any 1848 que es va construir l'ac-tual església i que l'antiga va passar a serla capella del cementiri de la vila. De tradi-ció agrícola, Vallgorguina ha passat de serun indret dedicat al cultiu de farratges, l’ex-plotació del bosc (carbó, llenya...), la pelade suro, la vinya i la ramaderia, a convertir-se en un centre d’estiueig als anys 70 i, fi-nalment, en una vila moderna on fins i tot hitrobem dos polígons industrials. Una evo-lució gradual que ha implicat molts canvisperò que, tot i així, no ha suposat la pèrduade l’esperit d’aquesta bonica població. LaFira del Bosc i de la Terra n’és un bonexemple.

bosc: bosqueseu: su

bosquerol: montañéslligat: relacionadonatura: naturaleza

s’omplirà: se llenarádestrals: hachas

distrets: entretenidosferrer: herrero

bruixes: brujasfinestres: ventanas

datat: fechadoindret: lugar

Les actuacions en directe, els gegants, elconcurs de tallar troncs i la pintura d’escuts i espases de fusta són algunes de les moltesatraccions de la Fira del Bosc i de la Terra deVallgorguina.

Fira del Bosc i de la Terra de Vallgorguina

Ajuntament de Vallgorguina

Pl. Vila, 40840 VallgorguinaTel. 938 69 125

[email protected]


Entrevista Isatou Jarra Touray, directora de GAMCOTRAP

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“A Catalunya s’està fent unabona feina contra la mutila-ció genital femenina”

4

Breus

Concurs “Som Catalunya, país deconvivència”La Secretaria per a la Immigració haconvocat el concurs “Som Catalunya,país de convivència” per commemo-rar el primer aniversari de la signaturadel Pacte Nacional per a la Immigra-ció. La iniciativa s’adreça a estudiants,professorat i al públic en general,conté sis modalitats de participació ipretén recollir en diversos formats lesvivències compartides entre personesde diferents orígens. Hi haurà un totalde 12 premis que es distribuiran entreles sis categories del concurs i queconsistiran en activitats d’aventura oallotjament d’un cap de setmana en unhotel en funció de la modalitat pre-miada. El termini de recepció de tre-balls es tancarà 20 dies després de lapublicació de les bases del concurs alDOGC. El lliurament dels guardons tin-drà lloc el 19 de desembre, en el marcde la celebració del Dia Internacionaldel Migrant. Més informació al web dela Secretaria:www.gencat.cat/dasc/immigracio

Campanya “La crisité uns altres culpa-bles”

La culpa de la crisi no és de les per-sones immigrades. Aquest és el mis-satge central de la campanya “La crisité uns altres culpables” promogudaper SOS Racisme amb l’objectiu d’in-formar a la societat sobre el perill deculpabilitzar els nouvinguts de la re-cessió econòmica actual. Un portalweb publicat en català i castellà recullles aportacions de les persones quevulguin col·laborar amb la campanya através del seu testimoni, en vídeo oamb comentaris penjats al Facebooko al Twitter entre d’altres espais vir-tuals. “Els responsables de la crisi i elsque tenen les eines per resoldre-la nosón les persones immigrades”, explical’entitat al portal. “Tots i totes patimaquesta crisi i hem d’exigir solucions iresponsabilitats reals. La crisi no poten cap cas obrir les portes a capmena de manifestació de racisme”,alerta SOS Racisme. Aquesta iniciativacompta amb el suport de la Secretariaper a la Immigració. Mes informació:www.lacrisiteunsaltresculpables.org

VIVIMJUNTS

www.acollida.gencat.cat

Isatou Jarra Touray és la directora exe-cutiva del Comitè gambià per les pràc-tiques tradicionals que afecten la salut

de les dones i els nens (GAMCOTRAP).Aquests dies visita Catalunya convidadaper les associacions AMAM i EQUIS, quecol·laboren amb la Generalitat en el marcdel protocol per prevenir la mutilació ge-nital femenina. En aquesta entrevista par-lem sobre aquest problema i les sevesterribles conseqüències sobre les dones.

En què consisteix exactament la mutilaciógenital femenina?Es tallen el clítoris i d’altres teixits genitalsde la dona. Hi ha quatre tipus diferents demutilació de clítoris, segons el grau d’ex-tirpació i la zona afectada, que pot variarsegons el context cultural. En qualsevolcas, el que tenen en comú totes aquestesvariacions és que són irreversibles.

En quins països és més comuna aquestapràctica?A la majoria de països sudsaharians espractica. A Gàmbia, per exemple, escreu que la pateixen un 75% de lesdones, mentre que a Eritrea, Etiòpia i Maliel percentatge puja al 80%. Són unes xi-fres molt altes, tot i que els percentatgesen tota aquesta àrea poden oscil·larentre el 20% i el 90%. En qualsevol cas,jo sóc molt positiva i penso que amb pro-grames educatius, sanitaris i de sensibi-lització, aquestes xifres milloraran sensecap mena de dubte.

De quina manera s’apropen a les donesper tractar aquest problema?Per a elles aquest tema és en part reli-giós i en part cultural. Forma part de laseva identitat. Jo mateixa estic mutiladai sé que el que mai pots fer és parlar d’a-quest tema en terme de bé o malament.S’ha de plantejar com un tema que ensafecta a tots i per obtenir respostes caloferir-los proves científiques i plantejar-los suficient informació religiosa quecontradigui la conveniència d’aquestapràctica.

Com valora la seva feina que s’està fentaquí a Catalunya?El programa que s’està portant a terme aCatalunya és força bo. L’any passat javam venir per ajudar-los a trobar la ma-nera d’apropar-se a la gent. Perquè el pro-blema dels immigrants africans d’aquí ésque no es socialitzen i no volen parlar d’a-quest tema. En la majoria d’ocasions, lesfamílies envien les nenes al seu país per-què les circumcidin allà. És per això quejo vaig proposar l’elaboració d’un pro-grama clar i directe dirigit per gambians.La idea és adreçar-se als homes d’aquí,que acostumen a ser els primers a emi-grar, perquè ells després convencin lesseves dones a Gàmbia. Però per fer aixòes necessita la feina i col·laboració de di-verses organitzacions.

Quina opinió li mereix el Protocol perprevenir la mutilació genital femenina dela Generalitat?És una iniciativa molt bona, excel·lent. Elgovern està mirant d’entendre l’aspectecultural d’aquest problema i treballar-lo através de les mediadores i les entitats. Nos’està demonitzant la gent. Tothom neix enuna cultura i això s’ha d’entendre. El govern

està demostrant ser molt receptiu i sensiblea aquest problema. Gràcies a aquestafeina, ara hi ha molta gent capaç de dir-lials seus parents: “Si voleu dependre de mieconòmicament, no toqueu la meva filla”. Iaixò és molt bo, és un gran avanç. Quin missatge li transmetria a les donesafricanes que viuen a Catalunya?Els diria que ara que formen part d’a-questa societat, aprofitin per tenir unaeducació i millorar la seva situació eco-nòmica, de manera que puguin denun-ciar la violència, protegir els seus drets irespectar les lleis de Catalunya. Perquèara és aquí on viuen.

dones: mujeresteixits: tejidos

pateixen: sufrenpercentatges: porcentajes

xifres: cifrasestic: estoymai: nuncabo: bueno

nenes: niñasadreçar-se: dirigirse

convencin: convenzanmereix: merece

Isatou ha explicat a Catalunya com prevenir la MGF





De vegades la senzillesa del plat com en aquest cas el fa sublim, tant per una cocció molt bàsica com sobretot perquè els produc-tes siguin frescos i de qualitat: uns rogers de roca de la Costa Brava i unes verdures de les hortes de l’Empordà (l’Empordà no només té peix molt bo sinó que al mateix temps té unes hortes molt fèrtils d’on triarem a mercat les més tendres del moment).A falta de brasa, farem els rogers a la planxa i les verdures al vapor. Tallarem les verdures –carbassó, mongeta verda, pebrot, espàr-rec, pastanaga- ben primes, posem a bullir aigua amb llorer i llimona per fer el vapor, courem les verdures el just perquè ens quedin cruixents i tendres, cadascuna té el seu temps de cocció però aproximadament si són tallades primes entre 5 i 10 minuts és suficient, les enplatem amb sal maldon pel cim. En una planxa ben calenta farem els rogers, els quals els untarem amb una mica l’oli perquè així no s’enganxaran a la planxa a un instants estan fets especialment si són com els d’avui ben petits, diuen que els més gustosos, un cop fets els emplatem i tirem oli, all i julivert, que una estona abans hau-rem deixat reposar tot junt perquè es lligui.El dubte després de menjar aquesta recepta és si són rogers amb verdures o verdures amb rogers. Unes verdures saboroses i cruixents d’uns colors intensos i uns rogers petits amb el sabor profund i aromàtic dels millors rogers de roca torrats per fora i al punt per dins.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Rogers amb verdures al vapor

La zona de muntanyans de Torredembarra (35 ha) era una zona d’esbarjo degrada-da i bruta. Des de l’any 1992 gaudeix de protecció com a espai d’interès natural; s’hi va prohibir l’entrada de vehicles motoritzats, s’hi van definir uns itineraris i es va iniciar un procés de restauració.D’altra banda, la zona de Crei-xell (27 ha), el Gorg pròpiament dit, era l’estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torre-dembarra i Roda de Berà, on s’hi podien veure grups de flamencs. Des de l’any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s’han unit per a formar la platja natural d’Els

Munta-nyans-Gorg (oficialment:

EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Els Muntanyans-Gorg estan situats a uns 14 km al nord de Tarragona (seguint la línia de costa) i a uns 90 km al sud de Barcelona, entre la via del tren i el mar. La seva llargada és d’uns 3,5 km i la seva amplada d’entre 100 i 300 metres, depenent de la zona.Aquest EIN se situa al bell mig de l’extensió de platja entre el Roquer de Torredembarra i el Roc de Sant Gaietà de Roda de Berà, que forma un total de 7 km.L’ecosistema de platja natural és un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la ma-joria d’aquesta s’han construit urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg és un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals.A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites mun-tanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutri-ents. D’altra banda, tenim els estanys d’aigua salabrosa, una barreja d’aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diver-sitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis. La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la Posidònia, que actuen com un reservori de sorra.Els Muntanyans-Gorg és espe-cialment destacat per la seva riquesa en espècies d’ocells essent el 5è Espai d’interès natural en diversitat d’ocells. La progressiva desaparició d’altres espais naturals de característi-ques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D’altra banda, l’escassa extensió del terreny permet a l’ornitòleg o al curiós la fàcil observació d’aquestes aus, la qual cosa ha convertit l’indret en escola de naturalistes.

Els mun-tanyans de Torre-dembarra i Creixell

La zona de munta-nyans de Torredem-barra era una zona d’esbarjo degradada i bruta. Des de l’any 1992 gaudeix de protecció com a espai d’interès naturalJulià Garcia Tarragona

Salmonete con verduras al vaporSarmuniti(asrem azegwagh) akid rxudart tfewwar

Salmonette with steamed vegetablesRouget et légumes vapeur

La cuina d’en Camil




Ressenyes

La Revista Mà, guardo-nada a Reus

Cultura

El pròleg de l’acte va anar a càrrec del jugador d’hoquei damunt patins José Luís “Negro” Páez que va explicar la seva experiència com a persona estrangera que ha après català i l’ha adoptat com a llengua d’ús habitual.Aquesta mostra, organitzada per la Plataforma per la Llengua, es presenta a Reus dins els actes de celebració del desè aniversari de la Regidoria de Política Lingüísti-ca de l’Ajuntament de Reus i dels 20 anys de la creació del Consorci per a la Normalització lingüística. S’adreça a la población nouvin-guda d’origen llatinoamericà i té com a objectiu apropar el català a aquestes persones.El contingut de l’exposició és consultable en 5 idiomes: català, castellà, quítxua, aimara i quaraní. En els diferents plafons s’expliquen aspectes de la llengua catalana que inclouen apunts sociolingüístics i mostren, també, els avantatges que obtenen els qui l’adopten. Durant l’acte, es va do-nar la paraula a diversos alumnes del CNL que van llegir plafons en les seves llengües maternes.

Aquesta exposició també compta amb el Suport de la Secretaria per a la Immigració de la Ge-neralitat de Catalunya i amb la col·laboració de diverses associa-cions d’immigrants. En aquest mateix acte es va dur a terme, per part d’Empar Pont, l’entrega del 8è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català.Aquest premi, de 2.500 €, ha recaigut en aquesta revista, una publicació mensual gratuïta que pretén ser un instrument d’in-tegració social, cultural, lingüís-tica i laboral per a les persones immigrades i alhora una eina d’informació per als autòctons. La publicació està escrita íntegra-ment en català (excepte els petits resums en diferents idiomes), amb la voluntat de fer de la llen-gua catalana l’idioma d’ús social.El jurat ha valorat que aquesta revista, amb una tirada de 9.000 exemplars al Camp de Tarrago-na, pot tenir un impacte impor-tant en la societat d’acollida i en els col·lectius de nouvinguts de la ciutat.L’accèssit, dotat amb 500 €, ha estat per a la Plataforma per la

Llengua, que ha presentat el Projecte d’inclusió social de les comunitats nouvingudes a la societat d’acollida reusenca. El jurat ha valorat que el treball s’adapta i complementa les línies encetades en aquest àmbit a la ciutat i que hi pot ser aplicable, efectiu i global.

El passat 10 de novembre, a Reus, es va dur a terme la inauguración de l’exposició “El català? És chéve-re”. L’acte va ser presentat per Empar Pont (regido-ra de Política Lingüísitca de l’Ajuntament de Reus i presidenta del CNL i Anna Saperas (directora del centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura).

Jordi Gené Reus

F: S

ARA

BLÁ

ZQUEZ

La Revista Mà, premiada con el 8º Premio de Ideas para Promover el Uso del Catalán

Taneghmist n ufus yiwyen awardi wis 8 nixarrisen n usuyar n takatalant ghar zzat Revista Mà, winner of the 8th Awards for Ideas to Promote the Use of CatalanLa Revista Mà, récom-pensée du 8ème Prix aux Idées pour Promouvoir l’Utilisation du Catalan.

g

Cultura

Pel·lícula:

Checkpoint Rock Direcció i guió: Fermín Mugu-ruza i Javier Corcuera 2009. 72’’

Checkpoint Rock, Canciones desde Palestina és el primer documental que retrata els territoris palestins des del punt de vista de la seva riquesa musical i no a través dels bombardejos israelians sobre les seves poblacions. Pretén difondre la música tradicional, el rock i el hip hop en llengua àrab. Este documental muestra la riqueza musical de los ter-ritorios palestinos

Lwataiqi nni isbiyyan min xef tebna musica n Falastin This documentary shows the musical riches of the Pales-tinian territories Ce documentaire montre la richesse musicale des ter-ritoires palestiniens

Llibre:

Nadie es más de aquí que túMiranda JulySeix Barral, ANY

Miranda July retrata en aquests setze relats a persones aparent-ment ordinàries amb vides extraordinàries. En un instant la monotonia quotidiana es trenca en mil trossos i alguna cosa ines-perada reconfigura el món, obrint noves i infinites possibilitats.

Dieciséis relatos que rompen la cotidianidad

Settax n tih’uja iyyarzin tudart i nteddara mkur ass Sixteen stories that break with the everyday Seize récits qui viennent rompre le quotidien

Música:

Tudo és possible Che SudakaKasba Music Tudo és possible és el quart disc de Che Sudaka, un grup format per cinc músics argentins i colombians des de fa set anys. Aquest mes de novembre han passat per Tarragona. Es el cuarto disco de Che Sudaka, formado por argen-tinos i colombianos

Wanita d adebsi wis areb3a n Che sudaka ggint sh’ab argentina d sh’ab colombia It is the fourth recording by Che Sudaka, a group of Ar-gentineans and Colombians Voici le quatrième album de Che Sudaka, un groupe formé d’Argentins et de Colombiens

Web:

www.diadeladiversitat.cat

El 30 de novembre l’Ajunta-ment de Barcelona celebra el Dia de la Diversitat, un esdeve-niment de foment, sensibilitza-ció i educació en drets humans, adreçat a joves estudiants de 12 a 18 anys. A la web s’hi pot trobar el programa i el formula-ri d’inscripció.

El 30 de noviembre es el día de diversidad en Barcelona

30 zi nuvumbr ass n ixtilaf di Barcelona November 30 is the Day of Diversity in Barcelona Le 30 novembre, c’est le jour de la diversité à Barcelone

Blog:

www.batangala.org

És el blog d’una ONG que va néixer fa quatre anys arrel d’un viatge al Senegal. Treballen pel desenvolupament dels pobles rurals d’aquesta zona, com Ibel i Ethiolo, conjuntament amb A.R.I., un grup de joves del ma-teix poble d’Ibel.

Batangala trabaja para el desarrollo de los pueblos rurales de Senegal

Batangala ixeddem mah’end ad issuyar iyduden izedghen idurar di Senegal Batangala works for the de-velopment of rural villages in Senegal Batangala travaille au dével-oppement des populations rurales du Sénégal




Preguntes Creuades Exposició

Les preguntes de l’AbdelL’Ivan respon:

En la teva vida quotidiana et relaciones habitualment amb immigrants?Sí, tinc amics immigrants i com-panys de feina amb els quals m’hi porto molt bé.

Tu que estàs a la CUP, quines mesures creus que pot fer la política per com-batre les dificultats educa-tives dels immigrants?En política educativa crec que a Vic hem fet un pas enrere. La solució no és segregar els immi-grants de les escoles. Penso que totes les escoles sense excepció haurien de tenir un mateix per-centatge d’alumnes immigrants i destinar més recursos a les aules d’acollida dins els mateixos centre educatius.

Creus que hi ha conflictes de convivència en els barris de Vic que concentren més immigrants?Sí, però els mateixos que hi pot haver en qualsevol barri. El que s’ha d’evitar és la massifi-cació d’immigrants als barris. D’aquesta manera es facilitaria més la convivència entre tots i la integració.

Quines coses dels immi-grants i dels autòctons creus que haurien de can-viar per tal de conèixer-nos millor?Crec que la gent hauria de viatjar més, aprendre noves experiències i valors de la vida, no tenir tants prejudicis i ego-ismes i sobretot perdre les pors i els complexes. En definitiva, obrir-nos tots cap a un món més multicultural.

L’Abdel respon:

Què és el que més trobes a faltar del teu país d’origen?La família i algunes celebraci-ons populars. També alguns plats tradicionals que solia fer la meva mare.

Què et va sorprendre més quan vas arribar a Vic?Vaig venir a Vic després d’haver viscut 2 anys a Barcelona i 3 a Olot. De Vic no em va sorpren-dre res en particular, era molt semblant a Olot.

Ha canviat molt la teva vida laboral des de que vas marxar del Marroc fins al dia d’avui?Quan vaig arribar a Barcelona va ser per acabar el meu post-grau, de manera que jo mai vaig arribar a treballar de manera oficial al Marroc. Ara ja treballo, la meva feina m’agrada molt, de manera que no em puc queixar gens de la meva situació actual!

Com veus el sistema educa-tiu de Catalunya?És molt complicat respondre breument perquè hi ha molts factors a tenir en compte. Per una banda hi ha la política i unes lleis que canvien constantment, per una altra les famílies que no sempre recolzen com haurien de fer-ho l’escola, i per l’altre els alumnes que moltes vegades no tenen cap interès en estudiar, també professors que no estan a l’alçada de les circumstàncies...

Has complert les teves ex-pectatives?La meva intenció quan vaig ve-nir a Catalunya era la d’estudi-ar i conèixer altres cultures. El destí ha fet que ara com ara em senti integrat a tots els nivells a Catalunya.

Les preguntes de l’Ivan

El CCCB acull, des de l’11 de novembre fins el 13 de desembre, l’exposició World Press Photo 2009 Per cinquè any consecutiu es pot veure a Barcelona l’exposició internacional World Press Photo, organitzada per l’entitat catalana Fundació Photographic Social Vision. La mostra es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de l’11 de novembre fins el 13 de desembre. Però ni tan sols aquesta reconeguda mostra se salva de la crisi econòmica: per primera vega-da a Barcelona, i degut a la manca de patrocini, l’entrada a l’exposició serà de pagament, amb un preu de 4,5€.L’exposició mostra les 199 fotografies gua-nyadores del concurs anual World Press Photo, on aquest any ha estat premiat un fotògraf català, Pep Bonet, i Mattia Insole-ra, fotògraf italià afincat a Barcelona. L’última edició va rebre més de 35.500 visitants, i és que la mostra itinerant és considerada mundialment com la més important en l’àmbit del fotoperiodisme. Cada any, un jurat internacional inde-pendent format per tretze membres escull les fotografies guanyadores entre les enviades per fotoperiodistes, agències i diaris de tot el món. En l’edició d’en-guany hi han participat 5.508 fotògrafs de 124 nacionalitats. Les seves fotografies poden participar en deu categories dife-rents: Personatges d’actualitat, Notícies d’actualitat, Temes d’actualitat, Temes contemporanis, Vida quotidiana, Retrats, Art i entreteniment, Naturalesa, Repor-tatges d’esport i Fotografies d’acció. Des de l’11 de novembre i fins el 13 de desembre es podrà veure la mostra al CCCB, però l’exposició es pot visitar en 80 ciutats de més de 40 països, amb la condició de que totes les obres es puguin exhibir sense cap tipus de censura.

L’exposició, a més de mostrar la millor fotografia del moment, es pot interpretar com un document històric que recull els principals esdeveniments de l’any. A través de reportatges documentals d’autors compromesos, aquesta exposició acosta al gran públic una visió sensible i honesta de la realitat mundial contempo-rània. Les imatges informen, emocionen i sobre tot, conviden a reflexionar sobre la nostra societat, amb una visió crítica dels esdeveniments més importants. Per exemple, al fotografia guanyadora mostra a un agent de la policia a Ohio registrant una casa desallotjada per impagament d’una hipoteca, reflex de les conseqüènci-es socials de la crisi econòmica als Estats Units, documentat per Anthony Suau dins d’un reportatge per a la revista Time. És una mostra de fotografia amb valors, com ho demostren les múltiples mirades sobre situacions sorprenents com la d’un ferit en el terratrèmol de Xina, uns ciuta-dans georgians fugint de la guerra, o un cayuco d’immigrants a Lampedusa. També hi ha, però, imatges que reflecteixen la vida quotidiana, com el simple esmorzar d’un oficinista o dos visitants en el camp de concentració d’Auschwitz. S’ha de destacar la feina de Pep Bonet, amb una particular visió dels transsexuals que exerceixen la prostitució a Hondures

Entendre el món a través de la fotografia

Ya se puede visitar en Barcelona la exposición World Press Photo

Tzemmarem ad tzarem rmas n World press Photo di BarcelonaThe World Press Photo exhibition now open in Barcelona Il est désormais possible de visiter l’exposition World Press Photo à Barcelone

g

Cultura

F: LUIZ VASCONCELOS. Una dona intenta evitar el desallotjament forçós d’un camp ocupat. Manaus, Brasil, 10 de març. / 1r Premi Temes d’actualitat, fotografies individuals.




Des del comen-çament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat quatre partits

de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. L’últim partit ha enfrontat el Barça amb el Mallorca, i ha

suposat el primer partit que no caba en un empat. El Barça va guanyar el Mallorca per 4-2, per tant se situa primer en la classificació, seguit del Villareal i el Mallorca. Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 2 42 Villareal 2 23 Mallorca 2 14 Espanyol 1 15 València 1 1

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports i oci

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 Espanyol 0-0 Mallorca 4-2 1-1València Villarreal

Taula de resultats

Sempre ha estat un equip imbatible, fins que un canvi en les regles del joc el va fer fora de l’elit. Es tracta de la selec-ció índia d’hoquei herba, que porta gairebé trenta anys sense pujar al podi en una competi-ció mundial. El pas de la gespa natural a l’artificial va revoluci-onar tots els aspectes d’aquest esport (tàctics, tècnics, físics i mentals), i també va matar la selecció índia, sobrada de talent individual. Ara, l’equip ha recorregut a tècnics de l’altre extrem del planeta per recuperar una part del terreny perdut. La selecció de l’Índia ha confiat en el català David Pérez. La selecció masculina d’hoquei herba de l’Índia va guanyar sis medalles d’or consecutives en els Jocs Olímpics de 1928 a 1956, amb 24 en altres partits, 178 gols a favor i només 7 en contra. A Tòquio’64 i Moscú’80 va guanyar l’or. A la Copa del Món va guanyar bronze, plata i or als setanta, i l’any 1982 va quedar tercera en el trofeu de Campions. Ara, l’Índia és tan sols l’onzena potència del món. La solució l’han buscat a Cata-lunya i a l’Estat espanyol: José

Brasa és el nou seleccionador, David Pérez el preparador físic, i Eneko Larumbe, el psicòleg. David Pérez s’ha dedicat sempre a la preparació física d’espor-tistes d’alt nivell, individual i col•lectivament. Ara viu a Pune, 300 quilòmetres al sud de Bombai, en un centre d’alt rendiment. Allà també hi ha uns quaranta jugadors, els millors del país, que tenen entre 19 i trenta anys, que procedeixen de totes les zones del país i són d’ètnies i classes socials molt diferents. La rutina és un mes de con-centració, amb cinc o sis hores diàries d’entrenament -inter-romputs sempre per prendre el te- i una setmana de descans, alternant amb tornejos i viatges. L’objectiu immediat per aquesta selecció és una bona posició (entre els cinc primers) en la Copa del Món, que es celebrarà a Nova Delhi el març de l’any que ve. Les claus que els tècnics han marcat per aconseguir-ho són quatre: millora física i psicològi-ca i organització tàctica i defen-siva. De tècnica individual els en sobra, als indis, que, a més, són disciplinats i humils.

La selecció índia d’hoquei recorre a un preparador català

g

Esport

Un catalán pre-parará la selec-ción india de hockey hierba

Ijj n ukata-lan itixdar tasedma tahindawect n Hocky n arbi3A Catalan is to train the Indian national hockey teamC’est un Cata-lan qui prépar-era la sélection indienne de hockey sur gazon

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

Humor. Partir-se de riure




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

APUNTS DE LÈXIC

És una festa popular catalana que se celebra el dia abans de Tots Sants. En aquesta celebració es mengen castanyes, moniatos i panellets. També és típic beure moscatell (vi dolç).

Moscatell El pelló

de la castanya Paperina

de castanyes

Panellets Moniatos

Parlem de La castanyada

Els panellets Els ingredients principals dels panellets són la pa-tata o moniato, l’ametlla, l’aigua, el sucre i el rovell d’ou. N’hi ha de pinyons, de coco, de xocolata, de cafè...

La castanyeraLa castanyada se sol repre-sentar amb la figura de la castanyera: una dona vella, vestida amb roba vella i amb un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes al carrer.

La paperina de castanyesQuan comprem castanyes al carrer ens les posen dins una paperina.

LENGUA Vocabulario de la castanyadaTOTALAYT (IRAS) Amawal n ta-kastanyit

LANGUAGE Vocabulary of the CastanyadaLANGUEVocabulaire de la castanyada

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de lÁmargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONAGuia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

Castanyes torrades




Consell del mes Per evitar aquest problema generat per l’absorció i compen·sació, el millor que podeu fer és pactar amb l’empresa que el que cobreu per sobre conveni no pugui ser absorbit ni compensat o, molt millor, que la pujada d’IPC prevista en el conveni col·lectiu s’apliqui a tot el salari que cobreu. Això ho podeu fer quan negocieu amb l’empresa per co·mençar a treballar, és a dir, en el moment que negocieu el vostre salari. És evident que aquest pro·blema no el tindreu, si el vostre salari és estrictament el que marca el conveni col·lectiu. Si no esteu per sobre del conveni, no es pot produir l’absorció o compensació. Aquest consell és especialment important en els casos que pacteu salaris superi·ors al conveni, perquè en cas de no pactar·ho expressament, una vegada la relació amb l’empresa empitjori o es produeixi una mala situació econòmica, l’em·presa pot intentar emparar·se en aquest article 26 per congelar el salaris dels treballadors fins que siguin equivalents a les quantitats pactades en conveni col·lectiu.

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Griselda MartínMetgessa de família, escriptora i responsable del Grup de Facultatius de la UGT de Catalunya

gTRABAJA CON DIGNIDADIXEDDEM SE’L ÄZZ

WORKING WITH DIGNITYUN TRAVAIL DIGNE

Absorció o compensació“Teníem un sou anual pactat amb l’empresa, que estava per sobre del que marca el Conveni Col•lectiu. La diferència entre el sou i el que marca el conveni l’empresa ens ho feia constar a la nòmina com a Gratificació Personal. Durant molts anys l’empresa ens incrementava l’IPC respecte als complements del Conveni Col•lectiu i ens deixava per la mateixa quantitat la grati-ficació personal. Aquest any, però, el que ens ha pujat dels complements previstos al Conveni Col•lectiu, ens ho ha descomptat de la Gratifica-ció Extraordinària. Això és legal?”El que ha fet l’empresa és el que s’anomena en dret laboral ABSORCIÓ o COMPENSACIÓ i ve regu·lada a l’article 26.5 de l’Estatut dels Treballadors. El que permet aquest article és que les empreses puguin congelar el sou dels treballadors que cobren per sobre del conveni. És a dir, que les pu·jades que es vagin realitzant sobre els conceptes del conveni col·lectiu, quedin absorbides o com·pensades pel fet que els treballadors cobren uns salari superior al del conveni. A la nòmina, això queda reflectit de la següent manera: augmenten els conceptes previstos al conveni i disminueix en la mateixa proporció el concepte ·en aquest cas gratificació personal, no previst al conveni. La conseqüència és que el salari real que cobrem, com que està per sobre del conveni, segueix essent la mateixa quantitat, queda congelat. Per analitzar si l’empresa ho pot fer, hem de mirar si hi ha alguna estipulació al conveni respecte a l’absorció i a la compensació o si tenim un pacte amb l’empresa que ho impedeixi. En el primer cas, pot ser que el conveni impedeixi que les pujades pactades no puguin repercutir·se mitjançant l’absorció o compensació, aplicant algun tipus de garantia ad personam. És a dir, que les millors condicions que un gaudeixi per sobre el conveni col·lectiu es mantindran amb independència de les pujades que s’apliquin del conveni. En el segon cas, pot existir un pacte amb l’empresa, mitjançant el qual l’empresa no només pujava els conceptes previstos al conveni, sinó que aplicava la pujada també als conceptes no previstos al conveni. O simplement que el concepte per sobre el conveni no seria compensat ni absorbit.

Con definiries en una frase la professió de metge/met-gessa de família?Les metgesses i metges de família som els especialistes de la incertesa. Mai sabem qui i per què ens trucarà a la porta de la consulta. De vegades és una consulta banal, una tasca burocràtica, una malaltia greu, una persona que plora...De vegades els pacients pensen que no els dediqueu el temps que es mereixen. Quina és la vostra realitat laboral?No crec que avui sigui aquesta la impressió generalitzada que es té dels metges. Els pacients tenen normalment molta confi·ança en el seu metge de família i, sobretot, quan la relació és llarga. Sovint el pacient es quei·xa del poc temps que tenim per a les consultes, però es queixen del sistema, no del professional.Quina creus que ha de ser la principal arma d’un bon metge de família?Si n’he d’escollir una, potser seria l’empatia. T’has de saber posar a l’altra banda de la taula i entendre que la persona que consulta té un motiu que per a ella és molt important.

Al blog ‘Hacer de paciente no es fácil, de médico tam-poco’, relates amb humor anècdotes amb els teus pa-cients. En quina situació no has pogut aguantar el riure?Recordo un dia que una pacient em va dir que venia a buscar el resultat de “la caligrafia” i que “el crucigrama” el tenia la infer·mera. Després de fer la traducció simultània i deduir que es referia a l’ecografia i a l’electrocardio·grama, em vaig posar a riure i li vaig dir que amb una sopa de lletres tindríem el joc complert.Però l’anècdota que més em va impactar em va provocar ganes de plorar, vaig riure després. Va arribar un senyor molt gran que tenia tos. Li vaig dir: “Se me sienta”. Veig que el bon home se m’apropa, dóna la volta a la taula i se m’asseu a sobre. El vaig auscultar ràpid i el vaig acompa·nyar a la cadira, pensant que si entrava algú i veia aquella escena pensaria que estava guillada. Mai més he utilitzat el “me”

Treball

“Els metges de familia som els especialistes de la incertesa”

En esta sección entrevista-mos a alguien relacionado con el mundo del trabajoDi min d-itasen anesseqsa x min yeqnen ghar umadal n rxedmet

In this section we interview someone connected with the world of workDans cette rubrique, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail.

g


un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation


un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Notícies

CNL Miquel Ventura Reus

En la societat del consum i del màrqueting, els rètols dels establiments comercials han anat adquirint cada vegada més importància com a elements del paisatge urbà. Amb l’objec-tiu d’informar, però també de cridar l’atenció, són objecte de la mirada i el comentari de pro-pis i estranys i constitueixen un referent de la llengua del país.La Llei de política lingüísti-ca, vigent des de l’any 1998, regula en l’article 32.3, la senyalització i els cartells d’in-formació general de tots els establiments oberts al públic, que han d’estar en català, sens perjudici de poder utilitzar, a més a més, altres llengües. Pel que fa als rètols que identi-fiquen els establiments, la normativa d’utilitzar, almenys, el català afecta la part genèri-ca que informa sobre el tipus d’establiment o l’activitat que s’hi desenvolupa: taller d’au-tomòbils, forn de pa, locutori, carnisseria, basar, etc. La nor-ma no s’aplica a les marques i noms propis que s’utilitzen per distingir comercialment un establiment o empresa.

Abans d’obrir un establiment al públic, cal tenir en compte, doncs, la legislació lingüística. D’altra banda, utilitzar el cata-là en un establiment significa millorar la qualitat de l’atenció a la clientela. Cal recordar que els centres de normalització lingüística presten, a comerços i empre-ses, un servei d’assessorament lingüístic a fi de garantir la qualitat lingüística dels rètols i d’altres documents en general. Per sol•licitar aquest servei cal adreçar-se al CNL de l’Àrea de Reus, c. de l’Amargura, 26, 1r, 43201 Reus, tel. 977 12 88 61, [email protected], www.cpnl.cat/reus, o al CNL de Tarragona, pl. del Pallol, 3, 43003 Tarragona, tel. 977 24 35 27, [email protected], www.cpnl.cat/tarragona.També és interessant informar-se dels ajuts que ofereixen la Generalitat i alguns ajunta-ments per a la instal·lació de rètols que compleixin, entre altres requisits, la normativa lingüística.

Jaime Ferrer

A principis de setembre, procedent de Santiago de Chile, vaig arribar a Barcelona per participar en un acte vinculat a l’exili espanyol a Xile.L’entrega de l’equipatge va trigar més del normal. Juntament a la cinta transportadora, esperant pacientment les meves maletes, vaig poder sentir un comentari que no em va agradar: “Com que és un vol provinent de Sudamèrica, la revisió és més profunda”. Vaig comprendre que es referia a un tema de control de droga i em va semblar raona-ble. Els passatgers vam continuar l’espera de més de dues hores. Jo pensava que les persones que em rebrien a l’aeroport ja haurien marxat. Sort que no va ser així. Allà estaven Paula i Lurdes. Després de retirar l’equipatge, va venir el tràmit de passar per la policia. Jo sabia que per a mi no significaria gaire demora, doncs ingressaria amb passaport es-panyol, ja que tinc doble nacionalitat pel fet de ser fill d’emigrants espanyols. Efectivament, les files de les finestretes per a ciutadans de la UE eren cur-tíssimes comparades amb les destinades a “altres països”. Mentre presentava el meu passaport, vaig captar que a la fila del costat un jove dialogava amb el policia de la seva finestreta:- A què véns aquí?- Vinc a recórrer Europa.- Quant de temps pretens estar-hi?- Un mes, senyor. - Ensenya’m el teu bitllet de tornada!Mentre jo rebia el meu passaport, el noi buscava el seu passatge de tornada. Mai he sabut si va aconseguir trobar-lo.Com que jo vaig ser convidat a narrar l’exili de més de 2.300 espanyols que l’any 1939 van ser rebuts amb els braços oberts pel poble xilè, vaig pensar que seria bo integrar a la meva conferèn-cia aquest fet que vaig presenciar, doncs serviria per contrastar dues formes de rebre un estranger.L’ocasió de relatar aquesta lamentable anècdota se’m va presentar quan una de les assistents a l’acte em va preguntar:- I com van rebre a Xile a aquests republicans exiliats?Després de relatar l’anècdota, vaig respondre:- A Xile, quan van desembarcar els espanyols del Winnipeg a Valparaíso, ningú els va preguntar quant de temps pensaven romandre, ni tampoc se’ls va demanar mostrar el bitllet de tornada. Tot al contrari, i això que pocs mesos abans Xile havia patit un gran terratrèmol i passava per una endèmica crisi econòmica. Recordo un aplaudiment tancat i un nus a la meva gola.

Els rètols comercials, en català La normativa estableix que els rètols han d’estar redactats,almenys, en català

El passaport ha de marcar diferències de tracte?

g

NotíciesOpinió

La importancia de un buen letrero. La importancia de nuestra lengua.

Rhimmet n ijj n tawqi3 yecna, d rhimmet n tutlayt nneghThe importance of a good sign. The importance of our languageL’importance d’un bon écri-teau. L’importance de notre langue

F: CNL M

iquel

Ven

tura

2

¿El pasaporte debe marcar diferencias de trato?

Pasapurti itiri days marra timesrayinShould people be treated differently de-pending on what passport they hold?Le passeport doit-il mar-quer des différences de traitement ?

Cal que el poble parli

El passat 13 de setembre el municipi d’Arenys de Munt va acollir una consulta po-pular sobre la indepen-dència de Catalunya. Indepen-dentment

de la nacionalitat, tots els arenyencs van ser els protagonis-tes d’una jornada de festa i de participació. El resultat va ser aclaparador: més del 40% de la població va anar a votar i el sí a la independència va recollir el 96% dels vots. En els països democràtics hauria de ser normal poder fer consul-tes populars a la població. Sense cap mena de dubte es tracta d’un gest de democràcia partici-pativa i de maduresa política. Amb la mateixa intenció que Arenys, des d’ERC hem presentat a diversos municipis del Camp de Tarragona una moció de suport a les consultes populars sobre la independència. El que busquem és el suport dels consistoris a un acte obert a tothom, pacífic i democràtic, en què els protagonistes siguin els ciutadans, que lliurement puguin expressar la seva opinió. Malgrat això, a Tarragona la moció no va tirar endavant pels vots en contra del PSC i el PP. Se-ria bo que en aquests moments de desafecció i de desconfiança fos el poble el que parlés.

OPINIÓ

Sergi de los Ríos

Portaveu d’ERC

al Grup Municipal

de l’Ajuntament

de Tarragona

Unidad política i social ante el derecho a decidir

Tamunit tasertant arendatt i wazref iyetwaggenPolitical and social unity around the Right to DecideUnité politique et sociale face au droit de décider

g

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Novembre 2009www.revistama.cat

%

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Et veuen diferent si parles català”

En Demba Konate va venir de Mali amb els seus pares quan tenia 15 anys. Va cursar Formació Professional d’Administració i Finances a l’IES Vic. En pocs mesos va aprendre el català i el parla perfectament. No li va costar gens adaptar-se a la nova vida. En un futur, vol estudiar ADE a la Uni-versitat i muntar el seu propi negoci. “El que més m’agrada és la llengua catalana”, diu, “la gent es queda molt sorpresa quan veu un africà que parla català”. En Demba recomana aprendre la llengua, “et veuen dife-rent si parles català, sobretot a l’hora de buscar feina”.

Demba Konate 21 anys

“Te ven diferente si hablas cataln”de edrost anrachor ramd-agh totalayt nigh iras natkatalant“I’ve learnt Catalan in just a few months”

«J’ai appris à parler cata-lan en l’espace de quelques mois»

Documents

Revista Mà 2 Tarragona