28
Marina Roca Monsó Març 2015

Marina Roca Monsó Març 2015 maneig i grau control dels pacients dislipèmics de 6 UBA ... the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on

Embed Size (px)

Citation preview

Marina Roca Monsó

Març 2015

Malaltia cardiovascular principal causa de mort

a nivell espanyol 2012

Colesterol important factor risc cardiovascular

(FRCV)

Prevalença

hipercolesterolèmia 18%

24%

Esterol:

Aillat per 1r cop segle XVIII

Factor de risc per malaltia CV:

Inhibició funció endotelial

producció de renina

oxid nítric sintetasa

Importancia biològica

Descriure maneig i grau control dels pacients

dislipèmics de 6 UBA

Prevalença:

» hipercolesterolèmia

» síndrome metabòlica en els dislipèmics

» esdeveniments cardiovasculars en pacients dislipèmics

» dislipèmics sense esdeveniments CV

» dislipèmics en tractament farmacològic

Determinar grau control lipídic

Indicació correcta de les estatines

Indicació incorrecta de les estatines

Tipus d’estudi

Mostra

Estudi descriptiu transversal

Dislipèmics 6 UBA Pla Urgell

Criteris d’inclusió i exlcusió

Variables analitzades i tècniques utilitzades

Anàlisi de dades Programa SPSS

Criteris d’inclusió:

» Pacients 35-70 anys dislipemia

Criteris d’exclusió:

» Èxitus

» Embarassades

» Pacients pal·liatius

Exploració física:

• Tensió arterial

• Talla i pes (IMC)

• Perímetre cintura

• Hàbit tabàquic

• Hàbit enòlic

Analítica sang:

• Colesterol total

• HDL / LDL

• Hb1Ac

• Triglicèrids

Fàrmacs:

• Estatines

• Fibrats

• Ezetimiba

• Resinesc

• Àcid nicotínic

Diagnòstics:

• Síndrome metabòlica

• Malaltia cerebrovascular

• Cardiopatia isquèmica

• Malaltia arterial perifèrica

6 Unitats Bàsiques Atenció

(UBA)

6368 pacients

1275 Dislipèmics

Descripció de la mostra:

1.275 eren dislipèmics Prevalença dislipemia 20%

Edat 56,3 anys IC 95% (55.8 – 56.7)

55%

45%

1275 pc

Descripció segons variables somatomètriques:

DISLIPÈMICS NO DISLIPÈMICS

Pes 80, 9 kg 77,2 kg

Talla 165,8 cm 166,8 cm

IMC 29,8 28,1

Obesitat 41,1% 31,6%

Perímetre cintura 104,1 cm 100,6 cm

TAS 135,3 mmHg 131,4 mmHg

TAD 82,9 mmHg 81,4 mmHg

Descripció segons variables somatomètriques:

DISLIPÈMICS NO DISLIPÈMICS

Pes 80, 9 kg 77,2 kg

Talla 165,8 cm 166,8 cm

IMC 29,8 28,1

Obesitat 41,1% 31,6%

Perímetre cintura 104,1 cm 100,6 cm

TAS 135,3 mmHg 131,4 mmHg

TAD 82,9 mmHg 81,4 mmHg

Descripció segons variables somatomètriques:

DISLIPÈMICS NO DISLIPÈMICS

Pes 80, 9 kg 77,2 kg p< 0,01

Talla 165,8 cm 166,8 cm

IMC 29,8 28,1 p< 0,01

Obesitat 41,1% 31,6% p< 0,01

Perímetre cintura 104,1 cm 100,6 cm p< 0,01

TAS 135,3 mmHg 131,4 mmHg p< 0,01

TAD 82,9 mmHg 81,4 mmHg

Descripció segons variables analítiques:

Dislipèmics No dislipèmics

CT 226,2 mg/dl 206,7 mg/dl p<0,01

LDL 142 mg/dl 121,4 mg/dl p<0,01

HDL 54,3 mg/dl 56,4 mg/dl p=0,7

Triglicèrids 194,5 mg/dl 135,5 mg/dl ???

Glucèmia 115,8 mg/dl 103 mg/dl

HbA1c 6,3% 5,9%

Síndrome metabòlic:

Diferències SI significatives

43%

Cardiopatia isquèmica:

Diferències SI significatives

O,7%

Malaltia cerebrovascular i malaltia arterial perif:

Diferències SI significatives

Tractament farmacològic:

Dels 1.275 dislipèmics 59,6% tractament fàrmacs

FÀRMAC

88,9% Estatines Simvastatina 71,8%

3,3 % Fibrats

1,5% Gemfibrozilo

1,4% Ezetimiba

Prevenció 1ª:

91,5% dels 1.275 dislipèmics

Prevenció 2ª:

8,5% dels 1.275 dislipèmics

2,1%

1,6%

» La prevalença dislipemia 20%

» S’han trobat diferències significatives entre dislipèmics i no

dislipèmics en quan a CT i LDL.

» Hi ha tendència a codificar més a les persones amb més

comorbiditat enlloc de les que no en tenen tanta i per això hi ha

una prevalença de síndrome metabòlic més elevada.

» IMC: els dislipèmics tenen un IMC més elevat (29.8) que els

no dislipèmics i són més obesos.

» SM és més prevalent en dislipèmics i tot i que algun dels criteris per al

diagnòstic és un dels que menys es registra en la pràctica clínica

diària cosa que podria contribuir al infradiagnòstic.

» El fàrmac més prescrit al pacient dislipèmic és la estatina

» Es fa un maneig òptim del pacient dislipèmic pel que fa a les

analítiques i a la prescripció farmacològica (estatines ben indicades).

» S’avalua el risc CV de forma individualitzada amb l’ajut de les taules

d’estimació de RCV, però sempre conjuntament amb el criteri mèdic

1. Defunciones según la Causa de Muerte, año 2012. Instituto Nacional de

Estadística.

2. 2013 ACC/AHA Blood Cholesterol Guideline Page 1 2013 ACC/AHA Guideline

on the Treatment of Blood Cholesterol to Reduce Atherosclerotic Cardiovascular

Risk in Adults. Stone NJ, et al.

3. El estado de la prevención cardiovascular en España. M. Royo-Bordonada , J.

Lobos, C. Brotons, F.Villar, C. Pablo, P. Armario et al. Comitè Español

Interdisciplinario de Prevención Cardiovascular (CEIPC)

4. 2013 ACC/AHA guideline on the assessment of cardiovascular risk: a report of

the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on

Practice Guidelines. Circulation 2014; 129(25 Suppl 2):S49-73

5. Dirección General de Salud Pública. Estudio Epidemiológico de los factores de

riesgo cardiovascular en la población española de 35 a 64 años. Serie de

Informes Técnicos nº3, Ministerio de Sanidad y Consumo, 1994.

6. Dislipidemias: un reto pendiente en prevención cardiovascular. Documento de

consenso CEIPC/SEA. M. Royo Bordonada, J. Lobos Bejarano, J. Millán Nuñez et al.

Comitè Español Interdisciplinario de Prevención Cardiovascular (CEIPC) y la

Sociedad Española de Arteriosclerosis (SEA).

7. Expert Panel on Detection, Evalutaion, and Treatment of High Blood Cholesterol in

Adults: Executive summary of the Third Report of the National Cholesterol

Education Program (NCEP) Expert Panel on Detection, Evaluation, and Treatment

oh High Blood Cholesterol in Adults (Adults Treatment Panel III). JAMA 2001; 285:

2486-97.

8. Sentí M, Masía R, Pena A, Elosua R, Aubó C, Bosch M, et al. “Determinantes

antropométricos y dietéticos de la concentración sérica del colesterol de las

lipoproteínas de alta densidad en un estudio de base poblacional. El estudio

REGICOR”. Rev Esp Cardiol 1998; 51: 979-987.