La veu 4

47

Veu

Cordes vocals

Masculines

Natural

Femenines

Impostada

Cant redoblat

Cant valencià d’estil

Jota

Flamenc

Jodler

Cant dels monjos del Tibet

Scat

Cant difònic

So

Vehicle

Aparells

Tipus de veus

Aire

Comunicació oral

Tessitura

Treball

Respiratori

Fonador

Ressonador

Altres usos

és

la seva producció implica els

que es produeix

quan

per a la

segons

fa vibrar les

Contratenor

Tenor

Soprano

Baríton

Mezzosoprano

Baix

Contralt

48

La veu4

1. La veu, un instrument al nostre abastEl vehicle utilitzat per a la comunicació oral és la veu.

La veu és el so que es produeix quan l’aire que retorna dels pulmons passa per la laringe i, seguint les indicacions del cervell, fa vibrar les cordes vocals.

La veu és un instrument que no és visible, i les seves possibilitats són específiques de cada persona.

2. Com es produeix la veu?Perquè es produeixi so hi ha d’haver algun element en vibració. En el cas de la veu, la vibra-ció es produeix a les cordes vocals.

Els elements essencials que participen en la producció del so són:

� �Aparell�respiratori: boca, nas, pulmons (emmagatzemadors i impulsors de l’aire cap a l’exterior) i diafragma.

� Aparell�fonador: laringe, cordes vocals (dos plecs musculars de la laringe que delimiten la glotis i que es contrauen i vibren quan hi passa l’aire que prové dels pulmons; aquesta vibració és la que produeix el so).

� Cavitats�de�ressonància: cavitats facials, cavitats cranials, faringe, pit. En una bona emis-sió de veu, tot el cos funciona com a ressonador del so produït a les cordes vocals.

Quan es parla o es canta, la part del cervell que controla aquestes funcions fa contraure les cordes vocals de manera que en passar l’aire que ve dels pulmons, aquestes vibren. Es genera així la veu.

3. La veu parlada i la veu cantadaEn la correcta utilització de la veu s’ha de tenir en compte: una respiració�correcta, una dicció�clara i una bona�expressió.

La veu parladaA principis del segle xx es va començar a incorporar la veu parlada dins la música. Un dels primers a experimentar amb aquesta tècnica va ser el compositor austríac Arnold Schön-berg (1874-1951). Aquesta tècnica s’anomena sprechgesang («cant parlat»). Després de Schönberg, molts altres autors han utilitzat la veu no solament parlant, sinó amb totes les seves possibilitats tímbriques: sorolls amb la boca, sospirs, riure, tos, crits... Per escriure tot això en una partitura, de vegades cal fer servir grafies musicals noves.

El canvi de veuAls deu o dotze anys, i lligat a la resta de canvis que engloba la pubertat, es produeix el creixe-ment més important de la laringe i les cordes vocals. En les noies, les cordes vocals s’allarguen aproximadament uns 6 mm (de 12 mm a 18 mm) i en els nois uns 10 mm (de 15 mm a 25 mm).

La veu cantada natural i impostadaVeu�cantada�natural:�veu no treballada. És una veu clara i per arribar al públic sovint neces-sita un equip de so.

Veu�cantada�impostada:�veu treballada per aconseguir uns sons homogenis, plens i potents. Canta amb vibrato. És més fosca però arriba fins al públic sense necessitat de micròfon.

49

La veu 4

4. La classificació de les veus

Al llarg de la història, s’han fet diverses classificacions de les veus humanes. La més habitual és la que prové del món de l’òpera, i que es basa en les tessitures vocals.

Tessitura:�extensió o àmbit sonor d’una veu o d’un instrument. Conté les notes que pot produir normalment.

Segons la seva tessitura, les veus es classifiquen en:

5. Altres utilitzacions de la veu

En la música de diverses cultures, hi ha col·lectius que utilitzen la veu de maneres diferents, cada una amb la seva tècnica i sonoritat característica. Alguns exemples:

� �Cant�redoblat. Manera de cantar de les illes d’Eivissa i Formentera que consisteix a fer oscil·lacions de la veu al final de cada frase.

� �Cant�valencià�d’estil. Cant popular de l’horta valenciana en què es canta amb molta potència de veu, molta ornamentació i amb una lletra improvisada.

� �Jota. Cant d’algunes zones de l’estat espanyol que utilitza la veu de pit amb gran potència.

� �Flamenc. Cant d’origen andalús que sovint fa servir llargs melismes sobre una síl·laba de text.

� �Jodler. És un tipus de cant acrobàtic de les muntanyes alpines de Suïssa, Itàlia i Àustria, en el qual la melodia inclou salts molt sobtats entre els registres greu i agut.

� �Cant�dels�monjos�del�Tibet. Cant religiós dels monestirs de monjos lames. Consisteix en una monodia molt greu sense moviment melòdic aparent que pot durar llargues estones, fins i tot hores.

� �Scat. Tècnica vocal usada en el jazz. Consisteix a imitar el so dels instruments amb la veu, utilitzant síl·labes sense significat.

� �Cant�difònic.�Tècnica vocal que s’utilitza a Mongòlia i Tuva (entre altres llocs). Permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.

6. La cançó, principal expressió de la música vocal

Cançó:�composició musical breu composta per ser cantada.

Música�vocal:�aquella on pren part la veu, malgrat que hi hagi instruments que l’acompanyin. Dins la música vocal, la cançó, amb totes les seves variants, ha estat molt utilitzada al llarg de la història.

Veus�femenines��o�infantils

Soprano

Mezzosoprano

Contralt

Veus�masculines

Contratenor

Tenor

Baríton

Baix

50

La veu4

Activitats

  1.  Formeu grups de sis alumnes. Llegiu atentament i de forma individual aquest text de Les cartes d’Hèrcules Poirot, de Jaume Fuster. Després d’haver-lo llegit, repartiu-vos els personatges i empleneu la fitxa amb els vostres noms.

(El Brollador és un espai rodó, amb molta vegetació. Hi ha un banc de fusta pintat de verd i una mena de brollador –que dóna nom a la glorieta– d’aigua sulfurosa. Al costat del bro-llador hi ha una pica amb gots de vidre que els estadants fan servir per a prendre les aigües medicinals. L’espai rodó pot tenir una mena d’entrada amb un arc de gelosia de llistons, molt art nouveau; és per aquesta mena d’entrada que apareix POIROT, seguit de SALVADOR GOM-BRENY, de la SENYORETA PUIG i de JAUMET i MARIONA. A terra, el cos mort de VICENÇ PASTOR i, agenollat al seu costat, el SENYOR JORDÀ.)

GOMBRENY: Deixi’m veure què té. Sóc metge.

SENYOR JORDÀ: Mort, sembla mort...

POIROT: Mort?

SENYORETA PUIG: Un atac.

JAUMET: S’ha mort, s’ha mort...

MARIONA: Ai, quina por!

(JAUMET i MARIONA se’n van corrent. SALVADOR GOMBRENY s’agenolla al costat del cos caigut i l’examina. El SENYOR JORDÀ s’incorpora molt atabalat.)

GOMBRENY: Mort, sí. Però no és un atac. És mort d’una ferida..., sembla un tret...

SENYOR JORDÀ: Una ferida? Un tret? Això vol dir que...

POIROT: Que l’han assassinat.

SENYORETA PUIG: Un assassinat? Déu meu!

POIROT: Li prego, amic Gombreny, que no toqui res. M’imagino que la policia voldrà examinar el lloc amb tota cura... Un assassinat, nom d’un nom, fins i tot aquí!...

SENYOR JORDÀ: Què haig de fer?

POIROT: Avisar la policia, evidentment, mon cher ami.

Personatge Intèrpret

Salvador�Gombreny

Senyor�Jordà

Poirot

Senyoreta�Puig

Jaumet

Mariona

51

La veu 4

A continuació, prepareu-vos cadascú el seu personatge tenint en compte les respira-cions, la dicció i l’entonació. Després de fer aquest petit treball, intenteu descriure com creieu que és el vostre personatge segons el text que estem treballant.

Personatge Descripció

Finalment, feu una lectura en veu alta davant de tota la classe, que valorarà la vostra interpretació.

  2.  Busca una notícia del diari, retalla-la i enganxa-la a continuació. Imagina’t que ets un locutor de ràdio. Llegeix-la primer i marca on respiraràs. Subratlla les paraules que has d’accentuar. Després llegeix-la als teus companys i companyes de classe des d’un lloc on no et puguin veure la cara. Els teus companys valoraran si la teva veu ha sabut transmetre adequadament el missatge de la notícia.

52

La veu4

  3.  Escolta aquests fragments de música vocal i identifica cada estil. Omple les fitxes de les au-dicions que acabes d’escoltar amb les dades que et facilitarà el teu professor o professora.

Estil Audició�núm. Títol Intèrpret

Cançó infantil

Jazz

Hip-hop

Cançó moderna

Òpera

Musical

Lied

Havies escoltat abans algun d’aquests estils? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quins? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

  4.  Fixa’t en la següent partitura mentre escoltes l’audició. Recorda tots els elements de llenguatge que has estudiat fins ara i respon les preguntes.

a) Quin compàs segueix aquesta cançó? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quina és la figura de més durada d’aquest fragment? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Quina és la figura de menys durada que hi apareix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d) Quina és la nota més aguda de tot aquest fragment? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e) I la més greu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f ) Creus que aquest fragment té un final suspensiu o conclusiu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara canteu la cançó amb l’acompanyament del disc.

20-26

27

28

53

La veu 4

  5.  Fixa’t en la següent partitura mentre escoltes l’audició. Recorda tots els elements de llenguatge que has estudiat fins ara i respon les preguntes.

a) Quin compàs segueix aquesta cançó? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quina és la figura de més durada d’aquest fragment? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Quina és la figura de menys durada que hi apareix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d) Quina és la nota més aguda de tot aquest fragment? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

e) I la més greu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

f ) Creus que aquest fragment té un final suspensiu o conclusiu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ara canteu la cançó amb l’acompanyament del disc.

  6.  Escolta els fragments musicals següents. Escriu els tipus de veu femenina que recone-guis i acaba d’omplir la fitxa amb les dades que et donarà el teu professor o professora.

Audició�1 Audició�2 Audició�3

Tipus�de�veu

Intèrpret

Títol�de�l’obra

Autor

C.M. Schönberg. Els miserables. «Little people»

29

30

31 32 33

54

La veu4

  7.  Escolta els fragments musicals següents. Escriu els tipus de veu masculina que recone-guis i acaba d’omplir la fitxa amb les dades que et donarà el teu professor o professora.

Audició�1 Audició�2 Audició�3

Tipus�de�veu

Intèrpret

Títol�de�l’obra

Autor

  8.  Escolta el fragment musical següent i emplena la fitxa amb les dades que et donarà el teu professor o professora.

Tipus�de�veu

Intèrpret

Títol�de�l’obra

Autor

  9.  Fixa’t en les notes i els ritmes que hi ha al llibre digital. Escriu les notes d’aquestes sèries amb el ritme adequat de la segona columna per tal d’obtenir el començament de tres cançons tradicionals molt conegudes. Posa a cada requadre el número del ritme que has triat.

34 35 36

37

55

La veu 4

...cantant melodies

Una veu sola pot cantar melodies de tipus molt diversos. El caràcter de cada melodia depen-drà de les notes que faci servir, l’ordre en què estiguin posades i la combinació de les seves durades (és a dir, el seu ritme). Però... es pot fer una melodia amb una sola nota?

Activitat 1

Escolta aquesta peça fixant-te en la seva melodia. Quantes notes de l’escala creus que fa servir?

Activitat 2

Ara canta aquesta melodia, que només fa servir la nota sol.

Procura adoptar una bona postura corporal i emetre la veu correctament per tal de mantenir l’afinació i obtenir un bon timbre de veu. Tot i tenir una sola nota, cantar-la bé no és tan fàcil com sembla!

Quan ja la sàpigues bé, canta-la sobre l’acompanyament musical que hi ha al disc. Cal que la repeteixis quatre vegades.

Activitat 3

Com dèiem al principi, un element molt característic d’una melodia és el seu ritme. Pensant en l’acompanyament anterior, compon una melodia d’una sola nota i escriu-la en aquest pentagrama.

Compte: per tal que concordi amb l’acompanyament, la teva melodia ha de durar exactament vuit compassos en 4/4. Només pots fer servir la nota sol i les figures i silen-cis que coneixes. Quan l’hagis acabada, canta-la en solitari o en grup sobre l’acompa-nyament enregistrat.

38

39

Fem música

56

La veu4

40

41

42

Activitat 4

Sobre el mateix acompanyament, improvisa una nova melodia d’una sola nota fent servir només la nota sol i el ritme que vulguis.

...amb recursos vocalsA més de cantar, la veu pot produir molts altres sons que també es poden fer servir de manera musical. Escolta’n alguns.

Activitat 5

Escolta com sona aquesta partitura, que fa servir els sons vocals anteriors sobre un acompanyament (lletra: Josep Palau i Fabre).

Ara interpreta la partitura sobre l’acompanyament enregistrat. Tingues en compte que al principi hi sonen dos compassos d’introducció.

Allunyael braç ,

deixa ’m la mà.

Allunya el braç,/deixa’m la mà,/ és amb els ulls/que pots ferir-me./Més nu que el glaç,/el teu mirar/m’aboca al fons/d’un gran abisme.

so amb la llengua

Txt!T (sospir)petons

rialles

plors

rialles

RECI

TAD

OR/

AG

RUP

1G

RUP

2

imitar el xiulet del vent

Tu! Tu!imitar la sirena d’un vaixell llunyà (amb la mà davant de la boca)

m so amb la llengua l

1 2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15 16

imitar les onades del mar (so xeix) so amb la llengua

Fem música

57

La veu 4

43

Activitat 6

En petits grups, escriviu en aquesta graella una composició semblant a l’anterior sobre el mateix acompanyament enregistrat. Després, assageu-la i interpreteu-la davant la resta de la classe.

...cuidant la nostra veuCom has vist, la veu és una eina amb moltes possibilitats. Però també és un instrument delicat, que cal fer servir amb cura per tal de no tenir problemes d’afonia o ronquera.

Activitat 7

Seu a la cadira amb l’esquena ben recta, les cames lleugerament separades i els peus ben recolzats a terra. Inclina el cap una mica avall, tanca els llavis i imagina que tens dins la boca una pilota de ping pong. Emet tres sons conjunts seguits, molt lligats i de forma relaxada.

Després de repetir-ho diverses vegades, comenta amb els companys i companyes les sensacions de so i de vibració que has tingut.

1 2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15 16

1 2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15 16

58

La veu4

  1.  Com has pogut veure, l’obra que treballem en aquesta audició és una ària d’òpera, interpretada en aquesta ocasió per tres tenors, que es van alternant. Fixa-t’hi bé i contesta les preguntes:

a) Canten amb veu impostada o natural? Raona la resposta.

b) Fixa’t ara en les característiques particulars de cada veu. Creus que són exactament iguals o hi ha alguna diferència entre elles? Raona la resposta.

  2.  Escolta ara aquesta segona audició. Es tracta dels mateixos intèrprets però sonen completament diferent. Fes una petita redacció explicant la diferència entre la pri-mera i la segona audició.

  3.  El nom d’aquest grup vocal és Three�Mo’�Tenors. Busca informació sobre el grup i resumeix-la en aquestes línies.

  4.  Three�Mo’�Tenors segueixen l’exemple de tres tenors famosos que a finals del se-gle xx van actuar diferents vegades junts amb el nom de Els�tres�tenors. Qui eren?

FITXA:

Títol i autor:

Fragment:

Intèrprets:

Veus:

Instruments:

Breu descripció:

AA-U4-1

AA-U4-2

Audició activa

59

La veu 4

Comprova

  1.  Explica el recorregut que fa l’aire des que entra al cos fins que en surt convertit en so. Assenyala al dibuix on es troben les parts que esmentis al teu text.

60

La veu4

  2.  Què és el diafragma? Quina funció té en l’emissió de la veu?

  3.  Explica en què consisteix el canvi de veu.

  4.  Quin compositor va introduir la veu parlada dins la música?

  5.  Escriu els tipus de veus ordenades d’agut a greu (excepte el contratenor) i escolta els fragments musicals. Al costat de cada tipus de veu, indica quina audició li correspon.

Tipus�de�veu Audició�núm.

6-11