L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a - d i ag n ò st i c e s t r at è g i c S E

C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s

L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a :d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

S E R V E I D ’ E S T U D I S

Vol.

1L’

econ

omia

de

Gal

ícia

: dia

gnòs

tic

estr

atèg

ic


Col·

lecc

ió C

omun

itat

s Au

tòn

omes

Impr

ès a

mb

pape

r eco

lògi

c001511108930





"la Caixa"

Servei d’Estudis

Col·lecció Comunitats Autònomes

Direcció tècnicaJosé A. HerceConsultores de Administraciones PúblicasGrupo Analistas

Coordinació de l’edicióServei d’Estudis de "la Caixa"Av. Diagonal, 629, torre I, planta 608028 BARCELONATel. 93 404 76 82Fax 93 404 68 92www.estudis.lacaixa.escorreu-e: [email protected].: 32.754-2007

La responsabilitat de les opinions emeses en els documentsd’aquesta col·lecció correspon exclusivament als seusautors. La CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA no s’identifi-ca necessàriament amb les seves opinions.

© Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona - “la Caixa”, 2007

3L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

Co n t i n g utPresentació de la “Col·lecció Comunitats Autònomes” ........................................................ 5

1. Introducció ........................................................................................................................................... 7

2. Els processos demogràfics, espacials, econòmics i institucionals ......................... 112.1. Població, poblament i dinàmica demogràfica ................................................................ 13

2.1.1. Evolució de la població ............................................................................................... 132.1.2. Variables demogràfiques: dinàmica natural, moviments migratoris

i estructura de la població ......................................................................................... 162.1.3. L’emigració gallega i els seus «retorns» ................................................................ 20

2.2. Processos espacials .................................................................................................................... 212.2.1. Xarxa de comunicacions: efectes territorials i escenaris de futur .............. 212.2.2. Sistema urbanoterritorial: transformacions recents ....................................... 25

2.3. Processos econòmics ................................................................................................................. 302.3.1. Evolució del PIB .............................................................................................................. 312.3.2. Evolució de l’ocupació ................................................................................................. 332.3.3. Sector exterior ................................................................................................................ 342.3.4. Inflació .............................................................................................................................. 38

2.4. Processos d’actors i normatius .............................................................................................. 402.4.1. Col·laboració entre el sector públic i el sector privat ....................................... 412.4.2. Col·laboració entre les diferents administracions públiques a Galícia ..... 432.4.3. Planificació territorial estratègica .......................................................................... 442.4.4. Models addicionals de planificació estratègica a Galícia .............................. 47

2.5. Recapitulació ................................................................................................................................. 48

3. Sectors i àrees sensibles ................................................................................................................. 513.1. Creixement i cohesió ................................................................................................................. 53

3.1.1. Productivitat i ocupació ............................................................................................. 543.1.2. Contribució de la productivitat sectorial ............................................................. 553.1.3. Contribució dels recursos humans ......................................................................... 56

3.2. Empreses i emprenedors ......................................................................................................... 583.2.1. Composició de l’estructura empresarial ............................................................... 593.2.2. Dinàmica empresarial i capacitat per emprendre a Galícia ........................ 633.2.3. Estructura de la promoció a l’emprenedoria a Galícia: organització

i iniciatives destacades ................................................................................................ 673.3. Clústers i vetes d’excel·lència ................................................................................................. 68

3.3.1. El clúster gallec de l’automoció ............................................................................... 693.3.2. Altres activitats orientades a la clusterització a Galícia ................................ 70

3.4. Societat del coneixement ........................................................................................................ 763.4.1. L’esforç en R+D de Galícia .......................................................................................... 763.4.2. El sistema gallec d’R+D+i ........................................................................................... 80

3.5. Sostenibilitat ambiental .......................................................................................................... 833.6. Recapitulació ................................................................................................................................. 87

4. Balanç estratègic i línies d’acció ............................................................................................... 894.1. Balanç de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats ...................................... 914.2. Estratègies DAFO i línies d’acció ........................................................................................... 95

5. Conclusió: escenaris ......................................................................................................................... 99

L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

Presentació de la “Col·lecció Comunitats Autònomes”Amb la publicació d'aquest volum sobre l’economia de Galícia, el Servei d’Estudis de "la Caixa" inicia unanova línia d’anàlisi que té per objectiu la realització d’un diagnòstic estratègic individualitzat de lesdiferents economies territorials que configuren el panorama espanyol.

Una a una, les comunitats autònomes espanyoles seran objecte d’un profund examen. Una anàlisi enla qual, més enllà dels estudis convencionals basats de manera gairebé exclusiva en indicadors quanti-tatius i comparacions interregionals, s’incidirà també en la descripció dels diferents processos socials,econòmics i territorials que caracteritzen cada comunitat i en les interaccions entre els actors més re-llevants de la seva economia.

Es tracta, en definitiva, d’oferir un enfocament innovador, prospectiu i dinàmic, que ajudi a entendre lasituació actual de l’economia de cada comunitat i a avaluar el seu potencial extraient aquells aspectesmés prometedors i anticipant canvis futurs. L’anàlisi presenta un balanç global de les principals for-taleses, debilitats, oportunitats i amenaces. Això permet la formulació de recomanacions i línies d’accióestratègiques que es posen a disposició dels agents concernits.

La Col·lecció Comunitats Autònomes s’inaugura amb el diagnòstic estratègic de l’economia de Galícia.Aquesta comunitat destaca pel notable dinamisme exhibit els últims anys. La seva vocació marinerai industrial, el seu patrimoni cultural i la seva tradició rural ofereixen una fascinant combinació dequalitats que, ben aprofitades, constitueixen un enorme potencial per avançar en el procés de con-vergència amb els territoris més rics d’Espanya i Europa.

Per a l’elaboració d’aquesta anàlisi el Servei d’Estudis ha comptat amb la qualificada col·laboració deConsultores de Administraciones Públicas (CAP), pertanyent al Grupo Analistas. José A. Herce, soci idirector d’economia del Grupo Analistas, ha estat el director tècnic del projecte, al capdavant d’un equipde consultors experts en diferents parcel·les de l’anàlisi econòmic territorial.

Aquesta col·lecció complementa altres publicacions de divulgació i investigació econòmica del Serveid’Estudis de "la Caixa", com l’Informe Mensual, la col·lecció Estudis Econòmics o els Documentsd’Economia "la Caixa", que tenen enfocaments i aborden àmbits molt diferents, però complementaris.Confio que aquesta nova col·lecció assoleixi els ambiciosos objectius que s’ha proposat i contribueixide manera efectiva a un millor coneixement de la complexa realitat econòmicoterritorial d’Espanya.

ISIDRE FAINÉPresident de "la Caixa"

L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c

1 . I n t r o d u cc i ó

1. IntroduccióGalícia ofereix una combinació de desenvolupa-ments socials, econòmics i territorials única,igual que qualsevol altra comunitat autònomaespanyola quan se l’analitza detingudament. Ésfàcil seleccionar un únic indicador quantitatiu,d’entre els molts i molt diversos que hi trobem, icomparar la regió o les seves províncies amb laresta de regions i províncies espanyoles. Lainstantània pot no ser bona si ens referim, perexemple, a la posició que ocupa la regió en rendaper capita, o en productivitat, o en perfil de-mogràfic, però el procés que marca el pas d’unainstantània a una altra de successiva sí quemostra un dinamisme nou dels darrers anys. Mésinteressant encara, aquest dinamisme arrela enfactors tant endògens com exògens: una novacapacitat de la regió per generar factors idiosin-cràtics de dinamisme i per atraure altres factorsdes de fora. Tot es juga en l’extensió i la velocitatde propagació d’aquests factors d’impuls i en elretrocés dels factors que retarden o llasten unaadaptació al nou context global en què la regiós’insereix. Un context canviant i exigent quealguns dels seus agents més dinàmics estantambé contribuint a definir.

Pot ser que la regió figuri encara en l’imaginaricol·lectiu de molts gallecs, i dels que no ho són,com un territori afectat de problemes estructu-rals que evoluciona, sens dubte, però que noacaba d’assolir la velocitat de creuer que elcol·loqui en una línia de progrés clar i discernible.Cada catàstrofe marítima o natural es veu comun tret distintiu de la regió. Sens dubte hi ha unproblema de percepció que magnifica les malesnotícies i impedeix veure les bones. No obstantaixò, la veritat és que la regió és seu de gransempreses multinacionals de titularitat gallega,líders mundials en els seus sectors. Empreses quecreen teixit local, que innoven, els treballadors idirectius de les quals transmeten una cultura d’e-ficiència i competitivitat a la societat que les cir-cumda a través d’interaccions que no passendesapercebudes. És peremptori que els gallecs, iels que no ho són, canviïn la visió que tenen de laregió, perquè els bons exemples tinguin l’eficàcia

que se’n pot esperar i perquè els potencials exis-tents puguin ser identificats i materialitzats.

Galícia ocupa una posició geogràfica que hadeterminat, sia bo, sia dolent, la seva trajectòriaeconòmica. Amb una visió renovada de les possi-bilitats de la regió, els recursos humans, mate-rials i tecnològics actualment existents dins ifora seu poden treure un gran partit de la sevavocació atlàntica i marinera, industrial i transfor-madora, del seu patrimoni cultural o de la sevatradició rural. No hi ha cap dubte que totesaquestes dimensions requereixen un intenscanvi i una redefinició d’acord amb el nou segle,però precisament això és el que es constata quans’analitza la realitat regional amb deteniment isense prejudicis. És a dir, sota certes condicions,aquesta mateixa posició geogràfica retria gransbeneficis a tots els gallecs ara que la seva articu-lació interior i la seva connexió amb la resta de lapenínsula ha fet un gran salt cap endavant. Araque el mar s’utilitza cada cop més amb una lògi-ca de productivitat sostenible, ara que els consu-midors afavoreixen la qualitat i els individusdemanden una naturalesa acurada i un espairural renovat, o ara que les empreses galleguesconstitueixen també referents d’extraordinàriarellevància internacional.

Però fins i tot atenent als indicadors econòmicsmés convencionals, és ben cert que Galícia haportat a terme al llarg dels darrers anys un acom-pliment molt encoratjador que ha convergit ràpi-dament en renda real amb Espanya i amb Europai ha assolit taxes de desocupació inferiors a lesd’ambdues últimament. La superació dels retardsde productivitat o ocupació que durant tant detemps han caracteritzat la regió pot considerar-se assolida en diversos sectors i en algunes pro-víncies, i el que queda és redoblar els esforços enles restants, especialment pel que fa a la produc-tivitat dels serveis i a la taxa d’activitat de lapoblació.

Aquest informe explica en un marc coherent d’a-nàlisi estratègica els elements que subjauen alsdesenvolupaments anteriorment comentats. Noobstant això, aquesta explicació emfasitzarà elsaspectes més positius i els que contenen les pro-

L ’ e c o n o m i a d e G a l í c i a : d i a g n ò s t i c e s t r a t è g i c 9

C o l · l e c c i ó C o m u n i t a t s A u t ò n o m e s10

meses de desenvolupaments millors en el futurper poc que la gestió dels processos als qualsaquests aspectes caracteritzen es porti a termeamb prestesa, sentit comú i visió estratègica, toti que no deixarà d’assenyalar els aspectes menysfavorables detectats amb la intenció d’estimular-ne la superació.

Però, decididament, no es pretén situar Galícia enel marc convencional de comparació entre comu-nitats autònomes que tan sovint es practica.Com tothom sap, la regió ocupa un dels últimsllocs en la lliga espanyola de renda per capita, i enalguna altra lliga socioeconòmica; continua sentbeneficiària dels ajuts estructurals europeus, laqual cosa és una notícia bona i dolenta alhora. Iaixí successivament. Però cada regió és única isingular, i també Galícia. Cada economia territo-rial presenta un balanç amb moltes cares i ares-tes que no es poden reduir a unes poques dimen-sions quantificades. Cada regió incuba, crea iprojecta processos i casos d’èxit, tangibles iintangibles, que o bé passen desapercebuts o béno exerceixen més efectes derivats per la incapa-citat de les estructures existents per acompanyarles bones pràctiques, molt més freqüents que lesdolentes. Cada regió, en suma, construeix des dedins la seva pròpia capacitat per millorar el nivelli la qualitat de vida dels seus habitants. I Galíciatambé.

Aquest informe de diagnòstic estratègic regionalvol, abans que res, extraure els aspectes més pro-metedors dels processos socials, econòmics iterritorials de la regió analitzats en els diferentscapítols, amb l’objectiu d’oferir als seus decisorisi agents rellevants, i a l’opinió general interessa-da, una visió no convencional i estratègica de lasituació econòmica a Galícia que estimuli els pro-cessos en marxa i la seva generalització, basant-se en una reflexió estratègica dels millors impul-sos que determinen aquests processos.

El contingut s’organitza com s’explica a continua-ció. El capítol 2 següent tracta de fer una panorà-mica general del que s’ha denominat els “proces-

sos” socials, econòmics i normatius. La idea ésdiscernir en la dinàmica recent, analitzada encada un d’aquests àmbits, els elements de futurque valgui la pena seguir amb deteniment d’araendavant i estimular-los en tant que siguin pro-metedors. La població i el territori, l’economia iles interaccions entre actors, especialment l’actorpúblic, són les qüestions els processos de lesquals s’analitzen a la recerca de derivades estra-tègiques de futur. Aquestes derivades es trobende vegades en contextos problemàtics, però aixòés precisament el que les fa especialment relle-vants.

En el capítol 3 s’analitzen desenvolupaments peràrees i/o sectors també caracteritzats com “sen-sibles”, a Galícia i a qualsevol altra regió o país.L’emprenedoria, l’existència de vetes d’excel·lèn-cia, la “clusterització” de l’activitat econòmica, laqualitat en termes de cohesió social del creixe-ment, el progrés de la societat del coneixement ila sostenibilitat mediambiental, són altres face-tes de l’acompliment d’una societat, d’àmpliesrepercussions econòmiques, que caracteritzenallò que avui denominaríem una societat avança-da. Podem discutir si Espanya o Galícia són socie-tats, noteu-ho bé, societats i no solament econo-mies, avançades i, sense deixar d’admetre que hiha trets que com a tals es poden observar en unao altra, aquí i allà, no podem concloure que hosiguin plenament, cosa que indica que hi ha moltper guanyar de tota aposta decidida per aprofun-dir en aquesta trajectòria. Aquesta és la bonanotícia: queda molt per fer i per guanyar.

El capítol 4, d’altra banda, extrau, de les anàlisisrealitzades en els dos anteriors, el balanç de debi-litats i fortaleses, amenaces i oportunitats quecaracteritzen la regió, traça les estratègies opor-tunes que es deriven d’aquest balanç i elabora leslínies d’acció en què aquestes estratègies esdeclinen en la pràctica. Estratègies i línies d’accióque permetrien superar les debilitats, renovar lesfortaleses, aprofitar les oportunitats i eludir lesamenaces. Un capítol final de conclusions tancal’informe.

2 . E l s p r o c e s s o s d e m o g r à f i c s ,e s pa c i a l s , e c o n ò m i c s i i n st i t u c i o n a l s

2. Els processosdemogràfics,espacials,econòmics i institucionalsLes societats es desenvolupen impulsades peruna sèrie de processos que es juxtaposen iinfluencien entre si. La base material de totsaquests processos és el territori, que al seu tornpateix el seu propi procés revelant de maneradiferent, segons s’hi actuï, possibilitats o límits.Sobre el territori s’expressa la població de mane-res molt diverses i, depenent de les seves motiva-cions i possibilitats, les lleis de l’economia vandonant forma a la capacitat productiva i materia-litzant amb més o menys eficàcia i eficiència elsseus resultats. No és una casualitat que l’efectivi-tat i l’eficiència amb què s’aconsegueixenaquests resultats depenguin de la capacitat delterritori o de la població, però també depenen crí-ticament del procés institucional de què elsagents d’un territori s’han dotat per a la gestiódels recursos, la canalització i l’impuls de les ini-ciatives i la resolució dels conflictes.

Sota aquesta òptica es descriuen a continuacióels processos al·ludits. Galícia forma part d’ungrup de comunitats autònomes espanyoles enles quals la deterioració demogràfica està ame-naçant la continuïtat dels processos econòmics ila conservació del medi natural. La polaritzaciópoblacional i del poblament que es constata té,tanmateix, algunes derivades interessants, comara l’emergència de sistemes periurbans i de ciu-tats-regió al voltant dels nuclis més dinàmics,amb la rellevant dimensió de l’euroregió galaico-portuguesa-nord. A més, la millora substancial deles comunicacions terrestres interiors i de conne-xió amb la resta de la península ha creat condi-cions que continuaran millorant amb els plansexistents. En el pla econòmic, la regió avança enla seva convergència basada en la productivitat,mentre l’ocupació augmenta i l’atur baixa, mantéuna apreciable estabilitat macroeconòmica i hiha un fort dinamisme en les exportacions. Deci-didament, la cultura de la planificació estratègica

s’estableix en la regió a nombroses escales terri-torials i sectorials. Els plans estratègics elaboratsper les diferents administracions i responsablessectorials comprenen una gamma d’objectiusmolt variada i ben alineada amb les capacitatsconstatades i busquen la col·laboració de tots elsactors rellevants.

2.1. Població, poblament idinàmica demogràficaLa població gallega està registrant els darrersanys un moviment en què es resumeixen demanera contradictòria tant desenvolupamentsque han anat madurant durant molt de tempscom desenvolupaments nous. D’una banda, hi haels intensos processos de pèrdua global de pobla-ció, de desequilibri demogràfic territorial i d’es-trenyiment de la base de la piràmide de poblaciói, de l’altra, els d’arribada d’immigrants, incloent-hi el retorn dels gallecs que van sortir cap a laresta d’Espanya i del món en les dècades prece-dents i, més important encara, la constatació queexisteix una xarxa de professionals i empresarisgallecs a l’exterior que es projecta sobre l’econo-mia gallega aprofundint les relacions entre elsseus molt diversos integrants.

Se sol pensar que Galícia presenta una gran dis-persió de la població i, certament, el poblamentés dispers, però la població es concentra i creixapreciablement al llarg de l’eix que formen tresde les principals ciutats: Vigo, Santiago i A Coru-ña. També es concentra al voltant dels enclava-ments interiors de Lugo i Ourense. És una pobla-ció que, això sí, abasta tot el territori i es reparteixgairebé d’una manera igual entre el sistema urbài periurbà de les ciutats més poblades i la restadel territori.

2.1.1. Evolució de la població

L’evolució de la població gallega està marcadapel fort diferencial respecte a la mitjana espa-nyola: en el període 1998-2006 va créixer un 1,5%,molt per sota de la mitjana espanyola de l’11,5%.No obstant això, si atenem al passat recent, espot afirmar que Galícia els darrers anys ha expe-rimentat una recuperació demogràfica que deixa


enrere el període regressiu dels anys vuitanta(amb un descens demogràfic de -1,2% entre el1981 i el 1991) o l’estancament de bona part delsnoranta (només un creixement de 0,2% entre el1991 i el 1998). Però aquesta recuperació estàmarcada per un contrast que es repeteix en mol-tes altres dimensions socioeconòmiques de laregió.

En efecte, en el gràfic anterior també s’aprecienels contrastos entre la Galícia litoral i la Galíciainterior. El creixement mitjà anual a les provín-cies de l’eix atlàntic és positiu: un 0,8% a A Coru-ña i, sobretot, un 1,8% a Pontevedra. Aquestasituació s’inverteix en les províncies de l’interior,Ourense i Lugo, amb mitjanes negatives de -0,4%i -1,5% respectivament.

Atenent a una anàlisi territorial més detallada,en el mapa següent es pot observar a escalamunicipal l’evolució de la població els últimsanys. En general, continua la decadència sociode-mogràfica del medi rural, traduïda en els descen-sos acusats que registren els municipis en lesprovíncies de l’interior i zones perifèriques de l’o-

rient gallec, amb una orografia més accidentadai allunyades dels centres urbans. En canvi, el crei-xement es concentra al voltant de l’eix del litoralatlàntic i els municipis contigus a les principalsciutats, és a dir, les zones més dinàmiques des delpunt de vista socioeconòmic. Un litoral, no obs-tant això, que no deixa de presentar regressiódemogràfica en les zones costaneres més occi-dentals i que es veu solcat per la línia gairebérecta que formen Vigo, Pontevedra, Santiago i ACoruña. En les seves zones d’influència i en elsenclavaments de l’interior de Lugo i Ourense s’hareduït el dinamisme demogràfic gallec durant elsdarrers anys. A mode d’il·lustració, per al període1998-2005 el municipi amb un increment mésdestacat de població va ser Ames (56,7%), pròxima la ciutat de Santiago, mentre que el de compor-tament més regressiu va ser Rodeiro (-24%),situat en l’extrem interior de la província de Pon-tevedra (a 126 km de la capital).

L ’expansió demogràfica en els entorns urbanss’observa amb claredat en la taula següent, enquè tots els municipis amb més creixementdemogràfic (per damunt del 15%) es localitzen en


Font: INE

Evolució de la població de Galícia i províncies (1998-2006)Variació acumulada (1998 = 0)

4%

3%

2%

1%

0%

-1%

-2%

-3%

-4%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

GalíciaOurenseA CoruñaPontevedraLugo

àrees periurbanes pròximes o bé connectades ales principals ciutats gallegues; destaquen elscasos d’A Coruña, Ourense i Santiago. Aquestfenomen coincideix amb l’estancament demo-gràfic d’aquestes tres ciutats, tot i que aquestacircumstància no és sinònim de decadència, benal contrari. En efecte, els processos de transvasa-ment de població cap als municipis periurbansestan reforçant alhora les seves àrees d’influèn-cia i les funcions centrals de les primeres. D’altrabanda, els processos de concentració urbanaprossegueixen a les ciutats de Vigo, Lugo i Ponte-vedra (que en conjunt absorbeixen el 58% delcreixement absolut de tot Galícia per al període

1998-2005). De les set principals ciutats, l’únicaque va experimentar un descens acusat va serFerrol (-6,5%), motivat per la crisi de les drassanesi la consegüent reestructuració industrial, que enaquest sector i en les zones de presència mésarrelada de la indústria naval està causant arasituacions ja viscudes i més o menys resoltes famés d’una dècada en moltes altres conquesindustrials espanyoles.


Evolució de la població %

Principals ciutats gallegues

Lugo

A Coruña

Santiago

Pontevedra

Vigo

Ourense

Ferrol

Font: Elaboració pròpia, 2006

Evolució de la població (1998-2005) a Galícia

De -23,96 a -10

De -9,99 a -3

De -2,99 a 3

De 3,01 a 10

De 10,01 a 20

De 20,01 a 60

2.1.2. Variables demogràfiques:dinàmica natural, movimentsmigratoris i estructura de lapoblació

Durant els anys setanta i vuitanta la dinàmicanatural a Galícia va patir un autèntic daltabaix.Per primera vegada, la taxa de mortalitat vacomençar a superar la taxa de natalitat i, pertant, el creixement vegetatiu va començar a sernegatiu. En l’actualitat, tot i la lleugera revifallade la natalitat els últims anys, la xifra de creixe-ment natural de -3‰ és preocupant. Com es potapreciar en el gràfic següent, la situació és espe-cialment adversa a les províncies de l’interior,Lugo i Ourense, la mitjana de les quals entre el2000 i el 2004 va ser de -8,26‰ i -7,74‰, respec-tivament.

Aquesta dinàmica natural regressiva és causa iefecte del procés d’envelliment de la poblaciógallega1. Segons les dades del padró de 2005, lataxa d’envelliment (percentatge de població de 65 imés anys respecte al total) de Galícia és sensible-ment més alta, 21,3%, que la mitjana espanyola,16,6%. Dins de Galícia, les províncies més envellidessón Lugo i Ourense (27,6% i 28,1%, respectivament),A Coruña se situa en una posició intermèdia(20,1%) i Pontevedra presenta menys envelliment is’aproxima a la mitjana espanyola (17,7%).

A causa de la dinàmica natural regressiva, es potdeduir que la sort demogràfica de la poblaciógallega depèn cada vegada més dels aporta-ments migratoris exteriors. L’entrada de poblacióde l’exterior no ha parat de créixer els últims anys(de 15.423 el 1997 a 39.435 el 2005); aquests apor-taments es reparteixen gairebé d’una manera


1 Els dos principals factors que han contribuït a l’actual envelliment de la població gallega han estat la forta emi-gració exterior durant les dècades de l’èxode rural (molt intensa a les províncies de Lugo i Ourense) i els canvis socio-lògics experimentats a partir de la transició democràtica (el procés de “desnatalització” comú a les societats desen-volupades de l’entorn europeu).

Rànquing dels municipis amb més creixement demogràfic relatiu a GalíciaIncrements superiors al 15%. Període 1998-2005

Municipi Evolució Pob. 1998-2005 Ciutat de Distància km.Increment % Increment Abs. referència

Ames 56,7% 8.039 Santiago 12,9

Barbadás 42,4% 2.363 Ourense 7,4

Culleredo 36,9% 6.907 A Coruña 8,3

Oroso 34,1% 1.613 Santiago 18,2

Cambre 31,2% 5.122 A Coruña 14,2

Oleiros 26,4% 6.365 A Coruña 13,0

Sada 25,0% 2.571 A Coruña 20,1

Ponteareas 24,8% 4.242 Vigo 27,3

Arteixo 23,4% 4.982 A Coruña 15,7

Teo 20,4% 2.849 Santiago 16,7

Salceda de Caselas 19,4% 1.167 Vigo 28,7

Pereiro de Aguiar 17,4% 814 Ourense 5,9

San Cibrao das Viñas 16,1% 550 Ourense 6,7

Font: INE

igual entre immigrants procedents de la restad’Espanya i immigrants procedents de l’estranger.

El 2005 el saldo migratori amb la resta d’Espanya,tot i modest, per primer cop des del 1994 presentaun valor positiu (94 habitants). No obstant això, enles sortides predomina la població activa jove,mentre que en les entrades el grup de poblaciójubilada relacionada amb els “retornats” de l’emi-gració passada és molt significatiu. La direcció delsfluxos confirma aquest fenomen: emigració depoblació jove per motius laborals cap a les Canà-ries, altres zones del litoral turístic a la Mediterrà-nia, juntament amb Madrid i Barcelona com apunts tradicionals de destinació; i fluxos d’entradades de Madrid, Castella i Lleó i País Basc, és a dir,zones que van concentrar el gruix de les emigra-cions de gallecs durant els anys seixanta i setanta.

Tot i així, igual que a la resta d’Espanya, la immi-gració de l’estranger és el fenomen més rellevantper a la població gallega dels darrers anys. Enaquest sentit les xifres parlen per si mateixes: de1996 a 2005 l’entrada de població amb origen al’estranger s’ha multiplicat per sis (de 3.204 a19.833), i concentren la pràctica totalitat delsguanys de població gallega (dels 11.213 nous habi-tants del padró de 2005, 10.976 són ciutadans pro-cedents d’altres països, és a dir, la immigració del’estranger rescabala l’estancament de la dinàmi-ca natural). Els immigrants de nacionalitat espa-nyola, i majoritàriament gallecs, procedents del’estranger, encara que de manera decreixent,continuen sent el col·lectiu més nombrós (al vol-tant del 30%) i, això, es deriva del passat emigrantd’aquesta comunitat 2. No obstant això, els fluxosamb l’exterior estan protagonitzats cada vegada


Font: INE

GalíciaOurenseA CoruñaPontevedraLugo

1975 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 20042002 2003

12‰

10‰

8‰

6‰

4‰

2‰

0‰

-2‰

-4‰

-6‰

-8‰

-10‰

Evolució del creixement natural de Galícia i províncies (1975-2004)Per mil habitants

2 Es tracta dels immigrants espanyols, generalment en edats avançades, que retornen d’Europa (destaquen elsfluxos de Suïssa, Alemanya, França i Regne Unit) i Amèrica (de Veneçuela, Mèxic i els Estats Units, entre els païsosprincipals).

més per població de nacionalitat estrangera3,atreta per les oportunitats d’ocupació que ofereixl’economia gallega, especialment en els sectorsmés intensius en mà d’obra (construcció, hostale-ria i turisme, i altres sectors tradicionals com l’a-gricultura i la pesca). D’aquesta manera, a més decontribuir al dinamisme de l’economia, per laseva estructura d’edats (al voltant del 50% delsestrangers tenen menys de 30 anys) i el seu com-portament més natalista, estan contribuint alrejoveniment de la població. Tanmateix, malgratel creixement dels últims anys, Galícia continuatenint una escassa població estrangera (69.363estrangers el 2005, que representen el 2,5% deltotal de població, molt per sota del 8,5% de lamitjana espanyola).

Les migracions interiors, és a dir, amb origen odestinació en algun municipi de la comunitat,continuen sent el principal factor de la configu-

ració demogràfica i territorial de Galícia, tant perla continuïtat dels processos d’èxode camp-ciu-tat com per l’expansió urbanoresidencial, d’unamanera més recent, en les àrees d’influènciaurbana. Dels 81.521 moviments migratoris regis-trats a Galícia l’any 2005, un 72,3% van serinterns, sense sortir de la comunitat, i d’aquests,la immensa majoria dins de la mateixa província(un 82,4%). A més, els fluxos interiors s’han incre-mentat espectacularment els últims anys (un114% respecte al 1990). Com s’aprecia en la taulasegüent, el saldo interprovincial de les migra-cions interiors beneficia Pontevedra i, sobretot, ACoruña; mentre que perjudica les províncies del’interior, Lugo i Ourense. El protagonisme territo-rial de les ciutats i, d’una manera creixent el seuentorn periurbà es comprova en el fet que el 60%dels fluxos té lloc a les comarques de les set prin-cipals ciutats gallegues.


3 Portugal, per la seva proximitat territorial i els forts llaços socioeconòmics amb Galícia, és el país que més poblacióestrangera aporta (11.673 habitants). Però sense cap mena de dubte, el col·lectiu majoritari és el dels llatinoameri-cans, amb un 53,7% del total d’estrangers, davant del 26,5% dels procedents de la Unió Europea.

Emigracions internes a Galícia per província d’origen i destinació (2005)

Origen Destinació SaldoA Coruña Lugo Ourense Pontevedra interprovincial

A Coruña 23.899 915 393 1.855 689

Lugo 1.144 4.173 265 444 -317

Ourense 679 279 6.303 1.151 -576

Pontevedra 2.029 342 875 14.185 204

Font: INE

De manera interrelacionada, les dues princi-pals motivacions que desencadenen aquestesmigracions internes són de tipus laboral (moltlligades a l’oferta d’ocupació i dinamisme delteixit empresarial) o residencial (l’expansióurbanoresidencial en els municipis pròxims a lesciutats). Lògicament, aquestes migracions exa-cerben els desequilibris territorials en privilegiarles zones més dinàmiques de l’eix atlàntic i elsenclavaments urbans de l’interior de maneraquantitativa pels nous efectius i, sobretot, demanera qualitativa (en tractar-se majoritària-ment de població activa que rejoveneix l’estruc-tura per edats). Davant d’aquesta tendència, elsmunicipis del medi rural, amb algunes excep-cions (centres de serveis en les capçalerescomarcals o municipis amb activitats econò-miques dinàmiques lligades a la indústria i elturisme litoral), tenen escasses possibilitats al’hora de retenir la seva població jove i, per això,agreugen el seu declivi socioeconòmic.

A mode de síntesi final, l’estructura de poblacióreprodueix de manera marcada aquests contras-tos territorials. En les piràmides següents s’handiferenciat les zones predominantment urbanesconstituïdes per les set grans ciutats i les sevescomarques (Vigo, A Coruña, Ferrol, Santiago,Ourense, Pontevedra i Lugo) de la resta de lescomarques amb un biaix més rural. Ambdueszones tenen un pes demogràfic similar, 1.488.490habitants a les comarques urbanes i 1.273.708habitants a la resta del territori, però amb unaevolució demogràfica contrastada favorable a lesprimeres amb un creixement demogràfic del4,8% entre el 1998 i el 2005, davant del descensde -2,4% en les segones en el mateix període.L’anàlisi de l’estructura de la població confirmaaquesta asimetria entre les dues zones.


Piràmide de la població: Zones urbanes vs. Resta de Galícia (2005)

85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

5% 5%0%

4% 3% 2% 1% 1% 2% 3% 4%

% Dones Zones urbanes% Dones Resta Galícia

% Homes Zones urbanes% Homes Resta GalíciaFont: INE

Com s’aprecia en les piràmides, en totes lesgeneracions fins als 59 anys, el percentatge depoblació de les comarques urbanes és superior alde la resta de Galícia, especialment en les gene-racions joves-adultes de la població activa: en uninterval més ampli per a les dones (entre 25-54anys), que per als homes (entre 25-39 anys). És adir, les zones urbanes exerceixen més atraccióper a la població activa, d’una manera particularen els col·lectius de joves i de dones. La base deles dues estructures de població representadesés regressiva, de manera més aguda per a lescomarques més rurals, reflex de la disminució degeneracions joves i l’escassa natalitat de lapoblació gallega. En canvi, seguint el model deles piràmides invertides, la cúspide s’eixampla,també de manera més acusada en les comar-ques més rurals, on la taxa d’envelliment asso-leix la xifra preocupant del 24,8%, molt perdamunt del 18,2% de les comarques més urba-nes. En definitiva, aquestes dues estructures depoblació tradueixen la dualitat socioeconòmicaentre el dinamisme d’una Galícia urbana i periur-bana i el caràcter més regressiu d’una Galíciamés rural i interior.

2.1.3. L’emigració gallega i els seus“retorns”

El retorn de l’emigració gallega comença a tenirdiversos significats, fins i tot més enllà del queconvencionalment s’entén per aquest procés. Jas’ha al·ludit al fenomen de retorn de nombrososgallecs que van emigrar al seu dia a la resta d’Es-panya i a l’estranger. Molts d’aquests gallecs tor-nen i s’instal·len de nou en la seva terra fins alpunt que ja compensen amb escreix els fluxos dejoves gallecs que encara surten de la regió. No ésdolent, precisament, que la població mantingui lamobilitat, encara que els balanços migratoris,idealment, no haurien d’impulsar la descapitalit-zació del recurs humà global de la regió, cosa quedesgraciadament encara passa.

Tot i ser aquest balanç molt desigual pel que fa ala capacitat laboral dels fluxos de sortida i entra-da, no deixa de ser rellevant que, per primera

vegada en molts anys, la regió ha contingut l’he-morràgia humana que la caracteritzava. Els moltsgallecs que retornen a la seva terra des d’altresregions espanyoles i des de l’estranger, ho fanamb capacitat econòmica, experiència i vocaciópel seu lloc d’origen, i constitueixen un factor derenovació i continuïtat del territori alhora que unfactor d’impuls econòmic endogen, encara queno participin directament de l’esforç productiuper la seva condició de jubilats.

S’ha d’al·ludir, d’altra banda, al retorn de gallecsjoves molt qualificats, fet al qual no és aliè el for-midable èxit d’algunes grans empreses de laregió, com Inditex o Pescanova. La característicarellevant d’aquest altre retorn és que es tracta deles segones generacions nascudes fora de laregió, ben formades i amb un esperit cosmopoli-ta que aporta dinamisme global a la comunitatlocal en què s’instal·len. Aquest és un aspectedistintiu, com ho és l’existència de la xarxa queels gallecs actius a l’exterior formen a l’efecte demultiplicar les relacions dels agents instal·lats enla regió amb els de la resta del món.

Aquest no és un fenomen nou en la història deles migracions i són ben coneguts els formida-bles efectes que tenen per al país o la regió d’ori-gen, no només les remeses dels seus emigrants,al principi del fenomen, sinó la consolidació derelacions entre els agents de la zona d’origen i lesxarxes que es creen a l’exterior a mesura que elsemigrants formen les seves famílies, estableixenels seus negocis o activitats professionals i pro-funditzen les relacions econòmiques amb elsagents de les zones d’origen. El cas de l’emigracióirlandesa als EUA és paradigmàtic d’aquest feno-men. Doncs bé, a Galícia també es dóna aquestfenomen, i la seva entitat i rellevància econòmicas’hauria d’estudiar amb deteniment i impulsarcom un factor decisiu de connexió entre el mónlocal i el global. Aquesta xarxa abasta ambdósextrems i està poblada per individus autoselec-cionats, motivats i orientats cap a les relacionsactives i avançades de tot tipus.


2.2. Processos espacials2.2.1. Xarxa de comunicacions:efectes territorials i escenaris de futur

Las infraestructures de transport contribueixen ala integració de la comunitat gallega, facilitantles relacions socioeconòmiques i la cohesió terri-torial. A més, freqüentment és un input rellevanten els processos productius i dels sectors del’economia gallega, per diverses raons interrela-cionades: com a bé intermedi, factor en la quali-tat i localització d’altres mitjans productius comel capital humà, i com a bé final que millora elbenestar de la població. D’altra banda, les infraes-tructures de transport a Galícia tenen una funciódecisiva en la disminució subjacent dels costos(lligats al caràcter perifèric de Galícia) i el creixe-ment econòmic general que se’n deriva.

Des del punt de vista espacial, les infraestructu-res de transport exerceixen un considerable efec-te en el desenvolupament i la jerarquitzacióurbana del territori gallec, és a dir, en la distribu-ció de les activitats econòmiques i la població. Les

comunicacions afavoreixen la competitivitat i lacohesió de la comunitat, però també incideixenen el desequilibri territorial en benefici de leszones urbanes i litorals (a través de processos depolarització en les set principals ciutats galle-gues i de difusió contigua en les àrees d’influèn-cia i corredors costaners), davant de la resta delterritori més rural (amb escasses possibilitats al’hora de retenir la població jove).

Galícia és una regió perifèrica amb problemeshistòrics d’accessibilitat territorial, tot i que elsdarrers anys ha millorat sensiblement les comu-nicacions tant internes com cap a l’exterior, cosaque ha generat un modern i integral sistemamodal.

L’esforç inversor de la comunitat es pot compro-var en el gràfic referit a les inversions en carre-teres i ports-costes. Al llarg dels últims anys(2000-2005) la variació acumulada de les inver-sions per mil habitants és superior a Galícia a lamitjana espanyola (62,5%, davant el 47,3%), cosaque representa una mitjana per a Galícia de187,3 mil euros per mil habitants contra 148,4 aEspanya.


Font: Anuari Estadístic 2005, Ministeri de Foment

Inversions totals realitzades en infraestructures de carreteres iports-costes a Galícia vs. Espanya (2000-2005). Milers d’euros per mil habitants

250

200

150

100

2000 2001 2002 2003 2004 2005

GalíciaEspanya

Mile

rs €

per

mil

h.

En els paràgrafs següents s’analitza aquest siste-ma distingint les tipologies de comunicació i elsefectes de les noves infraestructures dins del PlaDirector d’Infraestructures de Galícia 2001-2010,al qual s’afegeix el Pla Galícia i el Pla Estratègicd’Infraestructures i Transport (PEIT) del Ministeride Foment amb horitzó el 2020.

Xarxa de carreteres d’alta capacitatAmb els actuals eixos de carreteres d’alta capaci-tat de caràcter radial (A-6 Madrid-A Coruña oautovia del Nord-Oest, i el branc des de Benaven-te fins a Vigo, l’A-52 o autovia de les Rías Baixas)totes les capitals gallegues han millorat sensible-

ment els seus problemes d’accessibilitat respectea Madrid. D’altra banda, també s’ha conclòs l’eixtransversal Nord-Sud a través de l’autopista AP-9que integra els principals centres urbans del lito-ral atlàntic gallec (AP-9, de Ferrol a la fronteraportuguesa, passant per A Coruña, Santiago deCompostel·la, Pontevedra i Vigo) i ha millorat sen-siblement les relacions amb el nord de Portugal(a partir de Vigo l’autovia A-55 completa aquesteix, que enllaça amb l’A-3 de Portugal i permetl’accés directe a Porto en només una hora i mitja).Altres eixos d’alta capacitat de menys entitat,però de gran significat local, són les autopistesAP-55 (A Coruña-Carballo) i AP-57 (Vigo-Baiona),


Sistema de comunicació de Galícia

Xarxa de carreteres d’altes prestacions actualActuacions a carreteres interurbanes d’altes prestacions: autonòmiques i horitzó PEIT 2020

Actuacions ferroviàries d’altes prestacions: horitzó PEIT 2020

Transport aeri (nombre de passatgers 2005)

Transport marítim de mercaderies en ports estatals (milions Tm 2005)

13.987

9.681

4.252

1.849

1.184

1.800.059

1.105.894

838.830

A Coruña

Ferrol

Lugo

Santiago

Pontevedra

OurenseVigo


que afavoreixen els processos de difusió metro-politans en els entorns litorals de les ciutats d’ACoruña i Vigo.

No obstant això, la connectivitat del sistemaurbà i territorial gallec encara és incompleta,especialment a les províncies de l’interior, Lugo iOurense. El PEIT atén aquest dèficit apostant perla millora de la malla viària interna gallega. Lesnoves carreteres d’altes prestacions projectadesenforteixen les connexions entre la capital auto-nòmica i les ciutats de Lugo i Ourense (conclusiódel tram de l’AP-53 Lalín-Ourense) i entre aques-tes dues. Al mateix temps es millora la vertebra-ció del nord i litoral de la província de Lugo, zonaactualment amb una gran sobrecàrrega de laxarxa per l’expansió turística i residencial de lacosta.

Dins de la millora de la xarxa autonòmica estanen construcció les autovies A-64 (Ferrol-Vilalba),A-56 (Santiago-Bertamiráns-Brión) i A-59 (San-tiago-Pontevedra), que estimularan processos dedifusió periurbana d’activitats econòmiques ipoblació en els entorns territorials de Santiago iFerrol. També s’atenen les demandes creixentsdel litoral (per l’embranzida de les activitats turís-tiques i l’expansió urbanoresidencial) amb novesinfraestructures com l’Autovia d’O Salnés que esrealitzarà desdoblant l’actual via ràpida i perme-trà l’accés de la ciutat de Pontevedra i l’AP-9 a lazona turística de Sanxenxo. Altres iniciatives demillora de les infraestructures en les zones costa-neres són la variant entre Pontevedra i Marín, i lesvies ràpides de connexió entre Cambados-Vila-garcía d’Arousa i Ares-Mugardos.

Amb vista a les relaciones territorials amb l’exte-rior, el PEIT dóna resposta a dues grans demandes.Per una banda, la ciutat d’Ourense tindrà accésdirecte per carretera d’altes prestacions al Bierzo iPonferrada (comarca lleonesa contigua ambgrans vincles socioeconòmics i culturals a Galícia)i, per l’altra, el PEIT culminarà el corredor cantàbricen la part occidental connectant Galícia (a travésde la província de Lugo, que actuarà de frontissaterritorial) amb Astúries i la resta del corredor,complint així una vella aspiració de les comuni-tats autònomes de l’arc atlàntic del nord peninsu-lar (un eix emergent de caràcter transeuropeu).

Ferrocarril d’altes prestacions: horitzó PEIT2020El tren d’alta velocitat es presenta com una novamanera d’entendre el transport ferroviari, millo-rant notablement la qualitat del servei ofert irecuperant, en determinats contextos, part de lacompetitivitat perduda, en favor de l’avió en lesdistàncies llargues i del vehicle privat en les dis-tàncies més curtes. És el mode de transport propid’una economia dinàmica i desenvolupada, elsavantatges del qual davant altres mitjans decomunicació es poden resumir en: la disminucióde la congestió en l’entrada i en la sortida de lesciutats, reducció dels accidents i, sobretot en elsestalvis de temps que reporta respecte al serveiferroviari tradicional.

L’execució del Pla Galícia i el PEIT marquen unafita històrica en la superació de l’aïllament terres-tre de Galícia respecte a Madrid i la resta delterritori per mitjà de dos eixos radials des de Lleói Zamora. En l’actualitat, solament existeixen tresfreqüències diàries entre Madrid i Vigo i A Coru-ña, i el temps utilitzat en ambdós trajectes sobre-passa les vuit hores.

A escala regional es concep un circuit que uneixles principals ciutats del litoral i l’interior, és a dir,la connexió de la dorsal atlàntica (de nord a sud,A Coruña, Santiago, Pontevedra i Vigo) amb lescapitals provincials de l’interior (Lugo i Ourense).Dins d’aquesta malla projectada, les ciutats deSantiago i Ourense es configuraran com els prin-cipals nodes ferroviaris en la canalització i distri-bució dels fluxos interns i externs.

A més dels eixos radials, el PEIT inclou eixostransversals altament beneficiosos per a les rela-cions territorials de Galícia, com el corredor delCantàbric al nord, que connectaria les ciutats d’ACoruña i Ferrol a través del passadís del litorallucenc a la resta de l’eix cantàbric fins a Bilbao.Més al sud, es preveu l’eix subcantàbric A Coruña-Lugo-Ourense-Ponferrada-Lleó.

Però sens dubte, l’eix transversal d’altes presta-cions més rellevant és el que discorrerà al llarg dela dorsal atlàntica gallega des de Ferrol fins a Tui,la zona més densament poblada, urbanitzada iamb més diversificació i atractius econòmics.


Aquest eix nord-sud preveu la integració ambPorto i el nord-oest de Portugal (un dels espaismés densament poblats de la península), ambtot el que això suposa de superació de l’efectefronterer per a un territori amb voluntat de con-vertir-se en una euroregió dinàmica en l’arcatlàntic.

Les possibilitats de desenvolupament que ofereixel nou mallat ferroviari seran superiors en leszones urbanes del litoral, mentre que en altreslocalitats de l’interior (per exemple, a Monfortede Lemos dins del corredor subcantàbric) seransensiblement inferiors, en tractar-se d’un medieminentment rural de baixes densitats, prevalentla seva condició de zones de pas entre les gransciutats gallegues, Vigo i A Coruña i els eixosradials de Madrid.

Sistema portuari gallecLes zones portuàries més destacades a Galíciaadquireixen el rang de ports de titularitat estatal:en primer lloc, A Coruña, Ferrol-San Cibrao i Vigo,que concentren el 90,2% del trànsit marítim demercaderies; seguits a gran distància de Marín-Pontevedra i Vilagarcía de Arousa. Els grans portsgallecs es configuren com a complexos indus-trials (amb la localització i promoció d’altresindústries) i centres mercantils, on es realitzennombroses activitats productives i terciàries,decisives per al desenvolupament d’aquesteszones portuàries. En l’actualitat (Pla Estratègic dePorts de Galícia 2005-2008) s’està potenciant lafunció de plataformes logístiques, a mode puntsde ruptura modal i de concentració de trànsits iactivitats complementàries. El dinamisme delsector portuari es pot comprovar en el significa-tiu increment del trànsit marítim mesurat entones transportades, en els ports de titularitatestatal gallecs: 32,9% entre el 1995 i el 2005. Noobstant això, per a aquest mateix període la mit-jana de creixement dels ports espanyols va sersuperior (53,5%); per tant, Galícia va perdre pesrelatiu en el conjunt del país (d’un 8,4% el 1995 detotes les mercaderies transportades a un 7,2% el2005).

A Galícia, el funcionament i l’evolució del sistemaportuari té una importància especial, ja que lesactivitats relacionades amb el mar representenun factor fonamental en la seva estructurasocioeconòmica pel protagonisme del sector pes-quer. A part de les cinc autoritats portuàries ges-tionades per l’Estat, Galícia té competències en122 ports i instal·lacions portuàries estratègica-ment ubicats entre els seus 1.700 km de costa, onproliferen activitats pesqueres, comercials i nau-ticoesportives. A excepció del port d’A Coruña,s’estima que els restants necessiten millores peradaptar-los als trànsits potencials, especialmentel port de Vigo pel que fa a la distribució de con-tenidors.

Aeroports gallecsEls aeroports gallecs es localitzen en els princi-pals centres urbans, econòmics i de decisió. San-tiago es configura com un aeroport regional,mentre que els altres dos aeroports en les proxi-mitats de les ciutats d’A Coruña i Vigo tenen unaprojecció més local. A més de les línies regularsd’Iberia (A Coruña, Santiago i Vigo), Spanair (ACoruña, Santiago, Vigo), Air Europa (Santiago) iAir France (Vigo), els últims anys a Galícia operenles línies de baix cost Air Berlin (Santiago), Rya-nair (Santiago), Vueling (Santiago) i Portugalia (ACoruña, Vigo).

El dinamisme aeroportuari gallec s’ha traduït enun fort creixement del nombre de viatgers elsúltims anys, d’1.421.621 passatgers el 1991 a3.744.783 el 2005, cosa que representa un incre-ment acumulat del 163,4% (per damunt del133,8% de la mitjana espanyola). Santiago és elprincipal aeroport gallec tant en viatgers (48,1%el 2005), com en nombre de vols i companyiesoperant, encara que a causa de l’embranzidasuperior dels altres dos aeroports de Vigo i ACoruña (211,3% i 370,1% d’increment acumulat,respectivament), té tendència a reduir la quotaregional.

La comunicació aèria directa de les ciutats galle-gues amb la resta del sistema urbà espanyol (através dels nodes principals) possibilita una


millor integració socioeconòmica. D’altra banda,la instal·lació de companyies internacionalstambé estimula les connexions amb els princi-pals centres urbans europeus: Vigo té un enllaçdirecte amb París per mitjà d’Air France i, sobre-tot, Santiago amb Ryanair (vols directes a Roma iles destinacions britàniques de Londres, Liverpooli East Midlands) i Air Berlin via Palma de Mallorca(vector que permet la connexió a les ciutats ale-manyes, centroeuropees i del nord d’Europa, amés d’altres ciutats espanyoles de la costa medi-terrània). En resum, la millora de l’accessibilitataèria repercuteix positivament en els clústersempresarials (turisme, tèxtil, automoció, cons-trucció, naval, telecomunicacions, etc.) i en laqualitat de vida dels ciutadans de Galícia.

2.2.2. Sistema urbanoterritorial:transformacions recents

L’organització tradicional de la població a Galíciaés substancialment diferent de la de la resta d’Es-panya. Ens trobem davant d’un sistema de pobla-ment atomitzat i dispers amb més de trenta milentitats singulars de població, configurat a partirdels nivells jeràrquics d’aldees, parròquies, conce-llos i capçaleres comarcals. Del total de 314 muni-cipis o concellos, solament 22 superen els 20.000habitants.

La marcada dualitat litorial/interior és una altrade les peculiaritats del sistema de poblament(vegeu el mapa següent), que es constata en elfet que el 75% de la població es concentra a lesprovíncies d’A Coruña i Pontevedra, amb una den-sitat mitjana quatre vegades superior a la de lesprovíncies de Lugo i Ourense 4. Els últims anys, la


Font: Anuari Estadístic del transport aeri 2005, MF.

Evolució del transport aeri de passatgers: Galícia vs. Espanya (1991-2005)Increment % acumulat (1991 = 0)

160%

80%

40%

0%

1991 1993 1995 2005

GalíciaEspanya

120%

1997 1999 2001 2003

4 El 2005 la densitat mitjana de Galícia és de 93,4 hab/km2, superior als 87,4 del conjut de l’Estat; no obstant això,es registren acusats contrastos espacials, des dels 208,8 hab/km2 de Pontevedra i 141,7 d’A Coruña, i els 46,7d’Ourense i 37,7 de Lugo.

millora de les infraestructures viàries ha contri-buït al desenvolupament urbà del corredor atlàn-tic que discorre de nord a sud des de Ferrol fins ala frontera portuguesa, en detriment de la Galíciainterior. Aquestes fortes diferències estan estre-tament relacionades amb les diferents pautesd’industrialització, urbanització i desenvolupa-ment agrari seguides en diverses zones de Galí-cia, que durant dècades han estimulat el procésde transvasament demogràfic de les provínciesorientals cap a les occidentals.

En línies generals, la urbanització suposa la pola-rització del creixement en la zona occidental icostanera, i privilegia la centralitat dels nuclisurbans i els processos de difusió periurbana apartir d’aquests. A l’interior, solament de maneramés puntual destaquen alguns enclavamentsurbans (capitals provincials d’Ourense i Lugo) i,de manera més modesta, les capçaleres comar-cals.


Densitat de població (2005) i infraestructures per carretera a Galícia

Autovia i autopistaNacionalsAutonòmiques Primer Ordre

Infraestructures per carretera

2Hab/km3,2 - 4041 - 150151 - 250251 - 500501 - 1.2501.251 - 2.5002.501 - 6.500


Polarització territorial i jerarquia urbanaDavant de la dispersió i l’atomització tradicionaldel poblament gallec, l’anàlisi de la jerarquiamunicipal mostra un model molt polaritzat. Ate-nent a la corba de concentració de la població(vegeu gràfic) solament el 10% dels municipisconcentren el 56% de la població. En la taulasegüent, es detallen els diferents escalons demo-gràfics del model territorial a escala municipal. El66,2% dels municipis se situen per sota del llin-dar de 5 mil habitants, és a dir municipis majori-tàriament de tipus rural que, no obstant això,tenen un significat demogràfic molt més modest(17,3% de la població). En el sentit oposat, elsmunicipis de més de 10 mil habitants, predomi-nantment urbans, suposen el 17,5% del total, peròacaparen la major part de la població (67%).

Aquesta polarització demogràfica s’ajusta almodel dual litoral/interior, ja que el 83,6% delsmunicipis de més de 10 mil habitants es localit-zen a les províncies d’A Coruña i Pontevedra.

L’estructura urbana gallega està presidida per lesset ciutats de Vigo, A Coruña, Ourense, Santiago,Lugo, Pontevedra, i Ferrol. Amb una poblaciónetament superior a la resta de nuclis urbans,Vigo i A Coruña (pròximes als 300 i 250 mil habi-tants respectivament i al voltant dels 400 mil siconsiderem les àrees metropolitanes) se situenen el primer nivell de la jerarquia urbana, confi-gurant un model bipolar. La projecció espaciald’aquestes dues ciutats ultrapassa els límitsmunicipals, generant àmplies àrees metropolita-nes i fins i tot regions urbanes de gran rellevàn-


Font: INE i elaboració pròpia

Corba de concentració de la població gallega (2005)

0%

30% 40% 50% 60% 70% 80% 100%0% 20%10% 90%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Mun

icipi

s

Població

cia socioeconòmica per a Galícia. L’àrea metro-politana d’A Coruña integra nou municipis ambuna superfície de 471 km2, una població de mésde 380 mil habitants i una densitat mitjana de807 h/km2. A part de la ciutat d’A Coruña, que persi sola concentra més del 60% de la població(amb una densitat elevada de 6.613 h/km2), des-taquen els nuclis d’Oleiros, Arteixo, Culleredo iCambre, tots amb més de 20.000 habitants i, peraixò, entre els més poblats de la comunitat.

Però la funció rectora d’A Coruña i les dinàmiquesmetropolitanes van més enllà d’aquest espai i espot identificar una àmplia regió urbana d’un radide 35 km que inclou la ciutat de Ferrol i la sevaàrea d’influència, així com altres poblacions relle-vants com Narón, Carballo, Fene i Betanzos. Mésde 600 mil habitants, 1.418 km2 i 430 h/km2 ava-len les grans dimensions que abasta la regióurbana corunyesa. La ciutat de Vigo arriba a unaprojecció territorial similar per al litoral ponteve-drès. En l’entorn urbà immediat s’ha consolidatuna àrea metropolitana de 423.821 habitantsamb una superfície de 461,4 km2, cosa que supo-sa una densitat de 918,58 h/km2. D’altra banda,de la mateixa manera que el cas corunyès, Vigointegra una extensa regió urbana de 656.658habitants, una superfície de 1.058,4 km2 i unadensitat de 620,4 h./km2, que conté ciutats comPontevedra i Vilagarcía de Arousa. De manera

agregada, aquestes dues regions urbanes supo-sen el 46% de la població de la comunitat i unadensitat gairebé deu vegades superior a la de laresta del territori (511 h./km2, davant de 55,2). Enresum, l’acumulació de població i activitats eco-nòmiques al llarg d’aquests dos continus urbansés una prova de l’extrema polarització territorialgallega.

La resta de ciutats se situen entre els 75 i els 110mil habitants. Les ciutats de Ferrol i Pontevedras’integren dins de les regions urbanes d’A Coruñai Vigo i, per tant, són funcionalment dependents.Les ciutats d’Ourense i Lugo exerceixen de cen-tres de serveis i d’administració de les seves res-pectives províncies, les més rurals i despobladesde Galícia. Molt més rellevant, Santiago de Com-postel·la, per la seva condició de capital autonò-mica i la seva posició estratègica en el centre del’eix atlàntic, desenvolupa un paper rector supe-rior dins de la xarxa urbana de Galícia en aspec-tes clau com l’Administració pública, la sanitat,l’educació superior i la recerca, i les comunica-cions, entre d’altres.

Entre el segon nivell jeràrquic i les capçalerescomarcals es produeix un gran salt en no existircap nucli intermedi al voltant dels 50.000 habi-tants.


Estructura demogràfica municipal a Galícia (2005)

Intervals Hab. Població Municipis % Població % Municipis

200.000-300.000 537.074 2 19,4% 0,6%

75.000-110.000 450.075 5 16,3% 1,6%

20.001-36.000 398.777 15 14,4% 4,8%

10.001-20.000 460.274 33 16,7% 10,5%

5.000-10.000 437.625 64 15,8% 20,3%

2.501-5.000 288.591 79 10,4% 25,1%

1.001-2.500 179.075 102 6,5% 32,4%

100-1.000 10.707 15 0,4% 4,8%

Font: INE

Una altra prova de la forta polarització de les acti-vitats econòmiques en el territori és que les setciutats gallegues concentren gairebé el 50% detots els afiliats de la Seguretat Social (març de2006), xifra que s’eleva al 60,5% si consideremsolament el sector terciari. Funcionalment, almarge d’una forta terciarització generalitzada,existeixen diferències sensibles en la jerarquiaurbana, amb un rànquing que es mostra en elgràfic següent. Per exemple, amb el 82% d’ocu-pats, A Coruña és el centre de serveis més espe-cialitzat, i Vigo el de menys proporció, 70,8%,encara que en termes absoluts aquesta últimaciutat sigui la més destacada. En les ciutats de

menys grandària, la construcció és més represen-tativa (especialment a Pontevedra i Ourense), quea A Coruña i Vigo, on aquest tipus d’activitatss’han anat desplaçant cap als municipis de l’en-torn periurbà. La indústria sobresurt a Ferrol i,sobretot, a Vigo (molt per damunt de la resta deles ciutats, tant en termes relatius com absoluts).El sector primari és lògicament residual en elconjunt de les set ciutats, i és el valor relatiu mésrepresentatiu el 2,4% de la ciutat de Lugo, en laprovíncia més rural de Galícia i, en termes abso-luts sobresurt Vigo, on les activitats agropecuà-ries i el sector pesquer continuen desenvolupantun paper significatiu.


Font: Ministeri de Treball i Assumptes Socials

100

75

50

25

125

150

A CoruñaVigo Ourense Pontevedra Ferrol

0

Serveis

Afiliats a la Seguretat Social a les ciutats gallegues (març 2006)Distribució sectorial absoluta

Construcció

Indústria

Agricultura-pesca

Santiago Lugo

Mile

rs d

'afil

iats

Processos de difusió i periurbansMés enllà de l’estructura urbana tradicionalgallega, des dels vuitanta i, de manera més acce-lerada, durant els noranta, es produeixen granscanvis derivats dels intensos processos de difusióurbana (protagonitzats per l’expansió residen-cial), que han donat lloc a la formació d’”àreesperiurbanes” al voltant de les principals ciutatsgallegues i el litoral atlàntic.

De manera sensible des dels anys vuitanta, elboom de la construcció del primer habitatge enels municipis pròxims a les principals ciutats i laproliferació de la segona residència en la costagallega actua com el principal factor d’expansióperiurbana. La pressió sobre els espais litorals éscada vegada més extrema, al llarg dels darrersanys escassos s’han construït més de 120 milhabitatges, la majoria destinats a segona resi-dència. L’expansió periurbana comprèn des del“degoteig d’urbanitzacions d’origen il·legal” finsa promocions urbanes-residencials en les àreesd’influència de les ciutats. El caràcter espontanidel procés o la manca de planificació provocaproblemes d’ordenació territorial i sotmet a unaalta vulnerabilitat i amenaça de degradacióambiental els entorns rurals i naturals de lacomunitat.

En aquests processos d’expansió és possibleidentificar diversos tipus d’àrees periurbanes. Enprimer lloc, les perifèries de les set ciutats princi-pals, jerarquitzades per la seva grandària i fun-cions (desigual projecció territorial), on es distin-geixen diverses corones segons la intensitat de ladinàmica urbanitzadora. Dins d’aquests espaisen transformació contínua, proliferen i es conso-liden nuclis periurbans a mode de “ciutats obarris dormitori”, entre els quals se situen elsmillors exemples en les regions urbanes anterior-ment comentades d’A Coruña-Ferrol i Vigo-Ponte-vedra. En segon terme, hi ha els sectors costanersbeneficiats per la diversificació de les activitatseconòmiques, destacant les relacionades amb elsector turístic i la construcció. Finalment, espaisdifusos del continu “rural-urbà”, en què la majorpart de la població està estretament lligada a laciutat pròxima en termes laborals i la prestació

de serveis, cosa que genera intensos movimentspendulars diaris.

2.3. Processos econòmicsGalícia és la setena comunitat autònoma d’Es-panya pel que fa a volum del PIB. Però mentre quel’any 2000 el pes del PIB gallec en l’espanyol equi-valia al 5,2%, l’any 2005 representava una dècimamenys. És a dir, mentre Galícia va créixer de mit-jana un 2,9% a l’any, Espanya ho va fer al 3,2%. Noobstant això, la regió va mantenir aquest ritmede creixement del PIB amb un dinamisme consi-derablement inferior de l’ocupació i la poblacióque en el conjunt d’Espanya, cosa que implicamés dinamisme de la productivitat.

Entre el 2000 i el 2005 el PIB real per capita aGalícia va créixer més que a Espanya. Aquesta ésla bona notícia de la convergència real amb laresta del país, i no diguem amb Europa. La raóprincipal d’aquest progrés radica en la millor evo-lució de la productivitat per persona ocupada aGalícia que a Espanya. El fort augment de lesexportacions a Galícia també suggereix que elguany de competitivitat ha estat rellevant i queel patró de creixement de l’economia gallega ésuna mica més equilibrat que el del conjuntespanyol.

Si la regió aconsegueix dinamitzar, com semblaque ja s’observa, el moviment demogràfic ambl’arribada de membres laboralment actius, laconvergència real es podria veure reforçada. Peraconseguir-ho, seria necessari que els aporta-ments de població activa (immigrant fonamen-talment) no comprometin, com sembla que hapassat a Espanya en tot aquest cicle expansiu, elbon registre de progrés de la productivitat de l’e-conomia gallega, tot un repte en vista del prece-dent acabat de comentar. Però la veritat és que elPIB gallec es veuria apreciablement impulsatamb aquests aportaments de població activa, i esrenovarien les possibilitats de creixement, senseque això perjudiqués necessàriament l’avanç dela productivitat dels sectors punters i menysdependents de la mà d’obra immigrant, ans alcontrari.


Que aquesta trajectòria es mantingui, d’altrabanda, depèn del fet que la regió perseveri en elsaspectes més positius del seu creixement recenti aprofiti el que encara és una gran oportunitat,és a dir, les ajudes estructurals que continuaràrebent de la Unió Europea com a regió de con-vergència fins al 2013. La regió manté en l’actua-litat una taxa d’atur inferior a l’espanyola tot ihaver creat força menys ocupació, en termesrelatius. La lectura que se’n desprèn és que laconvergència real a què s’al·ludia no s’ha degutnomés a l’estancament de la població total, sinótambé a un progrés de la productivitat perdamunt del que s’ha observat en l’economiaespanyola en conjunt.

En aquesta secció, en primer lloc avaluem aques-ta evolució basant-nos en el creixement no tantdel PIB, sinó del PIB per capita Part del bon acom-pliment gallec pot raure en el fet que durant l’úl-tima dècada ha experimentat més oberturacomercial que la resta del país. Per això, desprésanalitzem el sector exterior de la regió. Tambés’analitza l’evolució de la inflació.

2.3.1. Evolució del PIB

Galícia ha estat, tradicionalment, una regiómenys afavorida pel que fa a indicadors macroe-conòmics, comparada amb la resta d’Espanya. Noobstant això, durant l’últim lustre per al qual hiha dades (2000-2005), la regió ha fet un esforçsignificatiu per atrapar la resta del país i ha acon-seguit avançar en la convergència en renda percapita.

Així, mentre que el PIB real va ser un 15,3% més alta Galícia el 2005 comparat amb el de l’any 2000,per al conjunt d’Espanya va ser un 17,2% superior,no gaire més, en realitat, i com que la poblaciód’Espanya va créixer un 8,9% en el mateix perío-de, davant de l’1,1% amb què ho va fer la gallega,el PIB per capita real a Espanya va créixer un 7,7%,mentre que a Galícia ho va fer un 14,0%.

El creixement tan moderat de la població gallegas’estén igualment al de la població en edat detreballar i la població activa. La regió es troba mésa prop del límit de la capacitat de la seva pobla-


108

106

104

102

110

112

100

114

116

118

120

Font: INE

PIB(volum) Població PIB per capita

(volum/pobl.)

GalíciaEspanya

PIB per capita i descomposició: Espanya i Galíciaany 2005 (2000 = 100)

117,2

115,3

108,9

101,1

107,7

114,0

ció per a l’activitat i l’ocupació efectives que elconjunt d’Espanya, cosa que passa també enaltres regions amb baixa densitat poblacional ienvelliment de la població, com Aragó, Castella iLleó, i Extremadura, però que han aconseguitmantenir un dinamisme relatiu del PIB, i per tantde la convergència, bastant notables.

Galícia, com algunes altres regions espanyoles,ha quedat una mica endarrerida respecte al prin-cipal procés social que ha tingut lloc a Espanyaels darrers anys, que ha estat el de la immigració,cosa que, malgrat tot, no ha suposat per a la regióun dinamisme productiu gaire inferior. El nostrepaís havia experimentat en el passat respecte aEuropa una cosa semblant en aquesta matèria,

és a dir, davant del creixement extensiu que vis-cut a Espanya els últims anys, Galícia ha aprofun-dit en un creixement intensiu, amb menys recursa l’extensió relativa de la població activa.

Aquesta evolució positiva s’explica no tant, comes comentava, per un creixement superior delProducte Interior Brut, ja que no ha avantatjaten aquest aspecte el conjunt del país (2,9% demitjana anual davant del 3,2%), sinó pel creixe-ment superior de la productivitat del treball,que ha compensat amb escreix l’escàs creixe-ment de la taxa d’activitat de la població galle-ga davant de la resta d’Espanya, tal com es mos-tra a continuació.


Descomposició de la taxa de creixement del PIB per capita a Galícia:evolució entre el 2000 i el 20055

PIB per Productivitat Taxa Taxa Taxa de poblaciócapita del treball d’ocupació d’activitat potencialment activa

14,0% � + 3,6% + 6,1% + 3,0% + 0,7%

Descomposició de la taxa de creixement del PIB per capita a Espanya:evolució entre el 2000 i el 2005

PIB per Productivitat Taxa Taxa Taxa de poblaciócapita del treball d’ocupació d’activitat potencialment activa

7,7% � - 4,2% + 5,4% + 6,9% - 0,3%

Font: INE (Comptabilitat Nacional Trimestral i EPA)

5 Les taxes de creixement es dedueixen de la descomposició següent:PIB PIB Ocupats Actius Població en edat de treballar

–––––––––––––– = –––––––––– x –––––––––– x –––––––––––––––––––––––––– x –––––––––––––––––––––––––––Població total Ocupats Actius Població en edat de treballar Població total

Com es pot observar en les taules, el PIB per capi-ta ha crescut més en aquesta comunitat (un 14%)que en el conjunt del país (un 8%) i també haestat així per a la productivitat del factor treball(de fet, aquesta ha caigut a Espanya) i fins i totper a la taxa d’ocupació. Primer, és la bona notíciade la convergència real de Galícia amb la resta delpaís (i no diguem amb Europa!). Segon, mostraque el patró de creixement gallec s’ha d’interpre-tar en una clau diferent de la que s’empra per a laresta d’Espanya o, potser, basant-se en el mateixpatró que governava a Espanya abans del cicleactual (molt determinat pel procés migratori).

Així doncs, la resposta a la pregunta amb quèvam començar la secció és que el creixement mésbaix gallec es deu a un creixement menys impor-tant de la població total i del nombre d’ocupats,davant d’un mal comportament del PIB per capi-ta o de la productivitat del treball, suposant quepodem considerar aquestes taxes com constantsi independents dels canvis poblacionals quetenen lloc.

Aquesta mateixa línia argumental justifica que,ja que s’ha de descriure un escenari de creixe-ment per a Galícia, els esforços s’haurien de con-centrar a dinamitzar el moviment demogràfictant com a mantenir el creixement de la produc-tivitat. Pot sorprendre que la recomanació relati-va a la població (activa) implicaria una evoluciósimilar a la que ha tingut el conjunt del país finsa la data, amb la qual cosa no s’hauria d’esperarque les taxes de productivitat del treball i PIB percapita mantinguessin el seu dinamisme. I fins acert punt això no deixa de ser cert, però existeixun fet diferencial, una gran oportunitat a favor del’economia gallega, del qual Espanya en conjuntno s’ha vist tan beneficiada els últims anys: lesajudes estructurals que encara rebrà de la UnióEuropea com a regió de convergència fins al 2013.Finalment, existeixen alguns senyals que indi-quen que els increments majors de la productivi-tat o del PIB per capita a Galícia comparada ambEspanya no es deuen únicament a un estanca-ment poblacional: la taxa d’atur és també inferiora l’espanyola, com comentarem més endavant.

2.3.2. Evolució de l’ocupació

A causa, precisament, del creixement inferior dela població immigrant, l’evolució de l’ocupació aGalícia, l’última dècada, no ha estat tan especta-cular com en el conjunt de l’economia espanyolai presenta, a més, una marcada diferenciació pro-vincial. En efecte, mentre que en el període 1996-2006 l’ocupació espanyola creixia gairebé un60%, a Galícia ho feia un 25%, menys de la mei-tat. Però aquest creixement era més acusat a ACoruña i a Pontevedra, amb ritmes del 42% i el34% respectivament, per decréixer a Lugo iOurense. Aquestes dues províncies manteniendurant el tercer trimestre del 2006 uns efectiusocupats de 142 mil i 131 mil respectivament, men-tre que A Coruña comptava amb 509 mil i Ponte-vedra amb 410 mil ocupats.

En vista d’aquests desenvolupaments, es matisapositivament la conclusió anterior respecte a laconvergència que Galícia ha tingut amb el con-junt d’Espanya. Aquesta convergència s’ha donattambé gràcies a un avenç més important de laproductivitat en la regió, i no solament per l’es-tancament demogràfic. Sens dubte, que el mer-cat de treball sigui menys dinàmic té les sevesarrels en l’estancament poblacional, però la regiódemostra capacitat per créixer aprofitant elmarge intensiu malgrat el pitjor acomplimentpoblacional i el mercat de treball. Un fet quereforça encara més aquesta conclusió és queGalícia manté taxes d’activitat properes a les delconjunt de l’economia espanyola i en l’actualitatgaudeix d’una taxa d’atur fins i tot inferior quel’espanyola.


2.3.3. Sector exterior

L’estructura de les exportacions que caracteritzaGalícia contrasta amb la que manté el conjuntd’Espanya. En concret, Galícia sobresurt quant aexportacions del sector de l’automòbil, degudesa la factoria de PSA Peugeot-Citroën a Vigo, i bénsd’equipament, elaborats tant a A Coruña com aPontevedra. Solament les exportacions d’auto-mòbils representen més de la quarta part de lesexportacions a l’estranger de la regió. En amb-dues partides, l’especialització gallega supera ladel conjunt de l’economia espanyola.

Un altre sector d’exportació de creixent pes enl’economia gallega és el de les manufactures deconsum, en el qual l’especialització regionaltambé és bastant més notable que la de l’eco-nomia espanyola. Sol atribuir-se a aquestarúbrica el fet que té baix valor afegit. Però en elcas gallec, convé recordar que gran part corres-

pon a l’exportació que realitza el grup Inditex,que no deixa de sorprendre amb un continudesenvolupament de la seva estructura de valorcap a baules i nivells de creixent qualitat i valorafegit, al mateix temps que facilita la integracióde les activitats artesanals locals i la seva super-vivència.

Aquest és un exemple palmari del fet que enmolts sectors considerats “madurs”, l’èxit veacompanyat de la capacitat per reinventar el sec-tor. És a dir, la caracterització de “madur” per a unsector no se sosté quan la població es renova, sor-geixen noves expressions de necessitats bàsi-ques, nous estils de vida i nous conceptes pro-ductius i comercials al servei dels anteriors. Eltèxtil gallec està creant un nou paradigma deproducció, disseny i comercialització des de fatemps. Això ha permès la supervivència de la pro-ducció artesanal refundada sobre noves bases.Com ja s’ha posat de manifest en repetides oca-


Font: INE

150

140

130

120

110

100

90

80

70

1996 2006

OurenseA Coruña Lugo

160

170

1997 1999 2000 2002 2003 2004 20051998 2001

PontevedraEspanya Galícia

Ocupats a Galícia i a EspanyaM

ilers

d’o

cupa

ts

sions, el saber fer del grup Inditex no es basa,simplement, en la deslocalització de la produccióa països amb salaris inferiors. El seu valor afegitresideix en la seva capacitat de resposta a novestendències i per aconseguir-ho, és necessaricomptar amb una cadena de subministramentque permeti satisfer tal resposta en un curt ter-mini. Inditex ho ha aconseguit en mantenir unabase productiva notable en el seu entorn geogrà-fic originari. La recent decisió de contractar unacompanyia aèria per gestionar gran part de lespeces que transporta en avió (que representen el20% del total) avala aquesta trajectòria. D’altrabanda, es pot afirmar que bona part del dinamis-me exportador gallec recent no es pot explicarsense l’espectacular rendiment d’A Coruña; i l’e-fecte Inditex n’és un exemple, però no l’únic.

Això no és un obstacle perquè la dinàmica expor-tadora de Galícia en conjunt sigui impressionant:el seu creixement exportador supera el de la mit-jana nacional des que es poden extraure sèriesoficials i actualitzades del COMEX (gener 1995).Això no se circumscriu únicament a A Coruña;Ourense i Pontevedra per separat també desta-quen. Així, mentre que les exportacions espanyo-les en l’acumulat dotze mesos d’octubre 2006,davant de desembre 1995 (la primera dada ja queexisteixen dades mensuals des de gener d’aquestany) es van incrementar un 140,3%, les galleguesho van fer un 317,4%. La part del lleó correspon ales exportacions d’A Coruña, que es van incre-mentar un 771,3%, mentre que les de Pontevedra iOurense es van incrementar un 217,8% i un148,0% respectivament.


Font: Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç

20%

15%

10%

5%

25%

30%

MatèriesprimeresAliments

Energia

Bénsd'equipament

Semi-manufact.

Consumdurador

Automòbil

Altresmercaderies

Manufact.consum

0%

GalíciaEspanya

Exportacions de Galícia i Espanya per sector econòmic% sobre el total (oct. 2005-oct. 2006)

El bon acompliment de Galícia no ha d’eclipsar,una vegada més, que les exportacions són unaevidència addicional del persistent comporta-ment diferenciat entre una Galícia costera i urba-na i una Galícia rural i interior. Per si soles lesexportacions d’A Coruña representen el 43,3% iles de Pontevedra el 50,1% del total gallec acu-mulat els últims dotze mesos. És a dir, Lugo iOurense s’adjudiquen un exigu 2,8% i 3,7% sobre

el total d’exportacions gallegues. Les diferènciesqueden en part justificades pel pes poblacionalmés gran d’A Coruña, però no és aquest, ni moltmenys, un factor explicatiu prou potent per expli-car la totalitat de la variació exportadora. Lugo iOurense representen el 12,9% i el 12,3% del totalpoblacional de Galícia, davant del 40,8% i 34,0%,respectivament, d’A Coruña i Pontevedra.



Creixement de les exportacions per provínciaAcumulat 12 mesos (1995 = 100)

800

700

600

500

400

300

200

100

0

1995 2006

OurenseA Coruña Lugo

900

1999 2000 2002 2003 2004 20051998 2001

PontevedraEspanya Galícia

1996 1997

Finalment, hi ha més obertura a l’exterior (o, si esprefereix, més exposició), amb diferència, a laprovíncia de Pontevedra, amb signe claramentpositiu. Davant de qualsevol creixement de l’acti-vitat exportadora que hagi pogut sorgir a Galícia,basat en desenvolupaments corporatius orgànics(com el de la mateixa Inditex), ha estat la recep-ció d’inversió estrangera i, en concret, la inversió

de PSA Peugeot-Citroën a Vigo, la que ha estatdeterminant per a la dinàmica exportadora de laregió. Com es pot veure en el gràfic següent, és lasobreproporció que té el sector de l’automòbil aPontevedra la que fa que Galícia tingui una ràtiod’obertura (exportacions més importacionssobre PIB) més elevada que la corresponent a l’e-conomia espanyola en conjunt.



16%

12%

8%

4%

20%

24%

MatèriesprimeresAliments

Energia

Bénsd'equipament

Semi-manufact.

Consumdurador

Automòbil

Altresmercaderies

Manufact.consum

0%

OurenseLugo

Exportacions per província i sector% sobre el total de Galícia (oct. 2005-oct. 2006)

28%A CoruñaPontevedra

2.3.4. Inflació

Tot i que entre gener del 2000 i el present Galíciaha tingut més activitat econòmica per capita queel conjunt d’Espanya, no ha registrat un creixe-ment superior de preus al consumidor. En con-cret, la mitjana de l’IPC general en el període és

3,36% davant del 3,37% nacional. En el gràficadjunt es comparen Espanya i Galícia en termesde la mitjana anual d’IPC des que existeixensèries per comunitats autònomes. És immediatcomprovar que ha estat precisament els últimsanys quan les senderes de la inflació regional inacional han estat més coincidents.


Evolució exportacions i importacions sobre PIB (2001-2004)% del PIB per àmbit territorial

Pontevedra

86,7

%

101,5

%

15,6

%

14,3

%

Ourense13,9

%

13,5

%

Lugo

37

,0%

40

,9%

A Coruña

44,5

%

42,3

%

Total nacional Galícia

2001 2004

53,5

%

50,2

%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE (INE)

Per al període més reduït en què existeixen sèriesprovincials, les províncies gallegues presentenuna mica més de variabilitat en aquestes sèriesprovincials que entre les anteriors i s’aprecia queels preus han pujat més a les províncies occiden-tals, més dinàmiques, que a les de l’interior, enca-ra que solament un 7% més en el període 1993-2006 a A Coruña davant d’Ourense, per exemple.

No obstant això, en conjunt, no hi ha cap evidèn-cia que Galícia tingui un comportament mésinflacionista que la resta d’Espanya. Els consumi-dors gallecs no han registrat, per tant, diferènciesapreciables de poder adquisitiu els últims anysrespecte al conjunt dels consumidors espanyolsper aquesta via.


Font: INE

IPC general de Galícia i Espanyamitjana anual

16%

14%

12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%

1979 2006

18%

1991 19941988

EspanyaGalícia

1982 1985 1997 2000 2003

2.4. Processos d’actorsi normatius

La creació d’una capacitat d’interlocució entre elsprincipals actors regionals, públics o privats, ésdecisiva per aconseguir més eficàcia en els pro-cessos anteriorment comentats. De fet, moltsdels resultats observats en les esferes social,territorial o econòmica depenen en certa mesurade la qualitat de les interaccions entre aquestsagents, de la coordinació entre institucions, de lacapacitat per ordenar els recursos en exercicis deplanificació del desenvolupament que estiguinben formulats, siguin participatius i comptinamb els consensos adequats.

Galícia té un delicat balanç d’interessos globalsen què sobresurten, de vegades enfrontades, lanecessitat d’assolir un desenvolupament econò-mic suficient en els diferents territoris i la neces-sitat de protegir els seus valuosos recursos natu-

rals tant a la costa (pesqueries, platges) com al’interior (boscos, paisatge). Les conseqüèncieseconòmiques d’una interacció inadequada entreels diversos interessos, o els beneficis d’una inter-acció adequada, poden ser enormes, com es veude vegades pel costat menys favorable. La singu-laritat de molts d’aquests recursos imposa el mésacurat maneig dels interessos al seu voltant i, enqualsevol cas, una conscienciosa preparació per al’enteniment per part de tots els agents impli-cats.

Un exemple paradigmàtic el representa l’aqüicul-tura del rèmol, al voltant de la qual es va jugar alllarg del 2006 una complexa partida que va aca-bar amb la decisió de Pescanova d’implantar lafactoria de rèmol més gran del món, amb unainversió de 140 milions d’euros, a Mira (Portugal)en comptes de Cabo Turiñán (A Coruña). No val lapena detenir-se en l’anàlisi de la partida i les res-ponsabilitats dels jugadors per concloure, que ésel que aquí ens interessa, que no s’explica aquest


Font: INE

1995 1999 2003

160

150

140

130

120

110

IPC general de Galícia i les seves provínciesmitjana anual

GalíciaOurenseA CoruñaPontevedraLugo Espanya

1993 1997 2001 2005 2007

100

resultat quan Galícia disposa de zones costane-res de qualitat imbatible en el món per a aquestcultiu marí; fet comparable a l’exclusivitat de quègaudeix la devesa del sud-oest espanyol per a lacria de l’ibèric. Algun o tots els agents han jugatmalament les seves cartes, ja que el resultatòptim hauria d’haver estat aprofitar les excepcio-nals condicions de la costa gallega per impulsaraquest projecte respectant alhora l’equilibri delmedi ambient, cosa que sembla que Portugalestà en condicions d’assegurar davant la Comis-sió de la UE, que no sol acceptar qualsevol cosaen aquesta matèria.

En matèria d’ordenació del territori, d’altrabanda, la necessària preservació de la línia costa-nera dels excessos urbanístics té, sense que aixòimpedeixi un desenvolupament d’aquest tipuscompatible amb la primera, una bona oportuni-tat d’expressar-se al mig d’una interacció de qua-litat si els plans de la Xunta per controlar l’edifi-cabilitat en la línia costanera s’elaboren amb lamàxima participació i el millor consens possibledels diversos interessos en joc.

Els dos exemples comentats il·lustren les formi-dables conseqüències que tenen els processosnormatius i d’interacció d’actors sobre el terreny.No falten, com es veurà a continuació, iniciativesreglades i molt concretes, recursos, instàncies decooperació, participació i consens a la regió, totessota marcs estratègics ben definits i quadres plu-rianuals. Però el pas del pla de les idees al de l’ac-ció no és tan evident i es veu enormement afavo-rit per una cultura de col·laboració entre elsdiferents agents.

2.4.1. Col·laboració entre el sector públic i el sector privat

La posada en marxa d’una línia de suport a lesagrupacions empresarials innovadores suposaun salt qualitatiu en la implicació de l’Adminis-tració en el desenvolupament dels sectors d’inte-rès preferent per a l’economia gallega. En la ins-trumentació d’aquesta orientació, l’InstitutGallec de Promoció Econòmica (IGAPE) està tre-ballant actualment en un programa específic pera la identificació de les agrupacions innovadores

representatives dels sectors d’interès estratègic.Entre els sectors amb potencial per al desenvolu-pament d’iniciatives cooperatives, cal destacarcerts sectors madurs, com l’alimentari, el sectorde la confecció/tèxtil, la pedra, o la construcciónaval; així com altres sectors emergents o d’altpotencial, com la biotecnologia, les energiesrenovables, el sector audiovisual, la nàuticaesportiva i d’esbarjo, o l’aeronàutica. Igualment,l’Administració autonòmica busca activament laimplicació de les empreses gallegues en la quali-tat mitjançant la certificació de productes. Comexemple d’aquesta col·laboració s’exposen elscasos del Pla Estratègic de l’Automoció i GaliciaCalidade.

Conveni entre l’IGAPE i la Fundació CEAGALa signatura, a finals del 2006, del conveni entrel’IGAPE i la Fundació del Clúster de Empresas deAutomoción de Galicia (CEAGA) suposa l’inicid’un nou model de cooperació entre el sectorpúblic i el sector privat per al desenvolupamentde plans estratègics plurianuals. Mitjançantaquest acord, l’Institut dependent de la Conselle-ria d’Economia i Hisenda col·laborarà activamenten el desenvolupament del Pla Estratègic d’Auto-moció (PESA) 2007-2010, implicant-se en dife-rents programes. Es tracta d’una nova manera dedonar suport al teixit empresarial gallec que pre-tén dur a terme un reforç selectiu i transversald’àrees estratègiques d’activitat a través de fac-tors com la innovació o el capital humà.

Aquest acord s’emmarca dins de la nova estratè-gia de l’IGAPE de suport als clústers i a les agru-pacions empresarials, dirigida a impulsar les fór-mules de cooperació en els sectors productiusgallecs i a fomentar les estratègies d’innovació,de desenvolupament tecnològic, i d’internacio-nalització de les empreses de la regió. L’objectiuprioritari d’aquesta iniciativa consisteix a poten-ciar els elements clau per incrementar la produc-tivitat de les empreses i la competitivitat de l’e-conomia de la Comunitat Autònoma de Galíciaen conjunt, com ara la innovació o la millora delcapital humà.

Es tracta d’una iniciativa molt interessant, ja quesuposa una selecció i concentració d’esforços ins-


titucionals en certs actius d’importància estratè-gica per a tots els sectors econòmics. A més,implica una empenta a la transversalitat de lesiniciatives que tenen per objectiu posar en valorles xarxes de coneixement, els actius intangiblesi la cooperació empresarial.

El PESA estudia el desenvolupament coordinat deprojectes en matèria de coordinació estratègicadel sector, de coordinació comercial, d’imatgei comunicació, de cadena de subministraments,de recursos humans i d’infraestructures. Per partseva, el conveni preveu una aportació públicad’1,66 milions d’euros el 2007, la qual cosa supo-sa el 50% del finançament per a les actuacionsprevistes en la primera anualitat. En total, el PESApreveu inversions per valor superior als 27 mi-lions d’euros.

Entre els avantatges d’aquesta fórmula de coope-ració publicoprivada que recull el conveni figuratambé el seu potencial com a projecte pilot itransversal per a iniciatives d’aquestes caracterís-tiques en altres sectors i territoris. Així, la vocacióde transversalitat de l’acord permetrà que el pui-xant sector gallec d’automoció serveixi de ger-men perquè al seu voltant continuï prosperantun teixit empresarial competitiu i dinàmic, i perafavorir el creixement, l’aparició de noves empre-ses, el desenvolupament de les cadenes de valor,i l’atracció d’inversions.

Galicia CalidadeGalicia Calidade és en l’actualitat una marcareconeguda pels consumidors, que ha aconseguitconstruir i mantenir una imatge sòlida de presti-gi i qualitat. Aquests avenços en la creació d’unaimatge comercial de primer ordre, encara escassaen molts productes del nostre país, s’han aconse-guit gràcies a la interacció eficaç entre GaliciaCalidade, SA, una societat pública creada per al’administració i concessió de llicències d’ús d’a-questa marca de garantia, i una sèrie d’empresesgallegues que han decidit implicar-se en la con-secució i el manteniment de nivells elevats dequalitat com a via de diferenciació competitiva ide promoció comercial, tant en el mercat regio-nal com en el nacional o internacional.

Els objectius que guien la gestió d’aquesta socie-tat són els següents:

• En primer lloc, la creació d’imatge de marcasòlida per aconseguir que el mercat se sensibi-litzi amb la necessitat de demandar productesi serveis de qualitat contrastada; i que lesempreses percebin l’ús de la marca Galicia Cali-dade com un instrument per aconseguir la sevaacreditació com a subministradora d’un nivellelevat de qualitat.

• En segon lloc, la prestació de serveis a lesempreses usuàries de la marca en termes decol·laboració en promoció internacional i publi-citat compartida. En aquest sentit, Galicia Cali-dade ha demostrat que és un bon instrumentper potenciar la tasca de promoció dels produc-tes (fonamentalment de sectors productiusbàsics de la regió) i per divulgar el significati valor que té un producte o servei emparat perla marca, contribuint així a l’excel·lència en lacerca de la millora contínua que garanteixi elseu avantatge competitiu tant a Galícia com almercat nacional i als mercats internacionals.

Per aconseguir aquests objectius, Galicia Cali-dade, SA s’ocupa de potenciar i promocionar lamarca dins del mercat i posicionar-se com un ele-ment al servei del consumidor que assegura queles empreses autoritzades responen a nivells altsde qualitat. En aquest sentit, el desenvolupamentde programes d’auditories i assaigs garanteix queels productes i serveis emparats superen els con-trols exigits, per a la qual cosa és necessari quecomptin amb matèries primeres d’alta qualitat,i processos de producció i serveis òptims. Així,la qualitat es presenta com un factor clau per a laprestació d’un servei eficient i de necessitat cru-cial per al progrés de les empreses gallegues. L’ob-jectiu és demostrar que les empreses de Galíciacreen productes i serveis altament competitius, ies diferencien de la competència amb el valorafegit de comptar amb la Marca de Garantia ator-gada per l’entitat Galicia Calidade, SA (segons laLlei Espanyola de Marques, Llei 17/2001, de 7 dedesembre) i amb el suport de la Conselleria d’In-novació i Indústria de la Xunta de Galícia.


El requisit d’entrada per obtenir un distintiu Gali-cia Calidade és que l’empresa sol·licitant tingui eldomicili social i fiscal a Galícia, que el procés d’e-laboració, producció, transformació, manufacturai comercialització dels productes i/o serveis esdugui a terme des de Galícia, o bé que el cicle pro-ductiu es tanqui en aquesta regió. Des del 1996s’han concedit llicències d’ús de la marca degarantia Galicia Calidade a 34 empreses galle-gues, els productes i serveis de les quals complei-xen els estàndards de qualitat més elevats.

Durant els anys 2000 i 2001 es va portar a termeun rellançament d’aquesta marca de garantia,consistent en un Pla de Marca complet, ambactuacions tant publicitàries i de promoció comactuacions en els camps de les relacions públi-ques i jornades tècniques sobre temes d’interès.Aquest impuls va aconseguir el doble objectiu deposicionar la marca i que els productes i serveisemparats per aquesta assolissin una gran noto-rietat. Entre el 2002 i el 2006 s’han realitzat cam-panyes addicionals que han aconseguit millorarel posicionament de la marca a escala nacional.

Durant el 2007 Galicia Calidade, SA preveu aug-mentar la cartera de clients atorgant noves lli-cències d’ús de la marca i procurant el manteni-ment sota la marca de garantia dels usuarisactuals. Així mateix, la Conselleria d’Innovació iIndústria ha dissenyat el Pla Estratègic GaliciaCalidade 2007-2010, amb la finalitat de reflexio-nar sobre les fortaleses i debilitats d’aquestasocietat pública, i per definir les línies que guia-ran la seva gestió els pròxims anys, entre lesquals s’han plantejat algunes directrius innova-dores com l’evolució de Galicia Calidade des d’un“enfocament de marca” cap a un “enfocament declient”, tant en les accions com en la filosofia detreball.

2.4.2. Col·laboració entre les diferents administracions públiques a Galícia

Acord entre la Xunta de Galícia i la Federació Gallega de Municipis i Províncies(FEGAMP) pel qual s’estableix el contingut iel desenvolupament del Pacte Local de laComunitat Autònoma de GalíciaAl llarg dels últims temps, els municipis gallecs(concellos) han estat assumint un nombre cadavegada més elevat de competències, atès el seucaràcter d’Administració més pròxima a la ciuta-dania, amb l’objectiu d’assegurar als ciutadansun nivell de benestar social d’acord amb elsestàndards actuals. Efectivament, la ciutadaniacada vegada demanda la prestació de més ser-veis, així com de més qualitat, cosa que suposaper als municipis un esforç de finançament i demitjans cada vegada més gran i més difícil d’a-frontar amb els recursos de què disposen.

Dins del marc constitucional i legislatiu actual,el Pacte Local gallec de l’any 2006 tracta d’abor-dar una reassignació de competències entre lacomunitat autònoma gallega i l’Administraciólocal, basant-se en el principi de subsidiarietat,respecte a la garantia d’autonomia local, dotadade prou finançament per a la prestació. Mentreque la despesa de l’Administració local gallegase situa al voltant dels 600 € per habitant, en lamajoria dels països de la Unió Europea aquestbarem supera la barrera dels 2.000 € per ha-bitant.

A més a més, l’Administració local gallega ha d’a-frontar, a banda dels problemes comuns de lagestió local, una singularitat marcada pel fet decomptar amb un nombre molt elevat de petitsnuclis de població, cosa que, en la pràctica, es tra-dueix en un condicionament directe que afectal’eficàcia de la gestió quotidiana i les diversescomeses que han d’acomplir. Totes aquestes cir-cumstàncies provoquen una situació de deman-da financera per part dels municipis cap a laXunta de Galícia, a causa de la necessitat depal·liar la seva insuficiència pressupostàriadavant de les despeses que els suposa donar res-


posta a les necessitats de la ciutadania en unterritori dispers.

En definitiva, el Pacte Local gallec pretén aportaruna primera resposta a aquestes demandes del’Administració local, tant en els aspectes finan-cers com competencials, sense perjudici que,especialment en els aspectes financers, s’arribi aun acord d’Estat que resolgui el problema delfinançament local, i en el qual, eventualment, esdoni cabuda a certs criteris rellevants per a Galí-cia, com la dispersió de la població o l’extensió delterritori.

Respecte al finançament, l’acord assolit estableixels compromisos següents:

• Regulació del Fons Gallec de Cooperació Localper al període 2006-2009. S’estableix unaquantia complementària de 6 milions d’eurosper a cada un dels anys del període (2006, 2007,2008 i 2009), que passarà a formar part de labase d’un fons a efecte de la determinació de laparticipació dels municipis en els ingressos dela comunitat autònoma gallega.

• Establiment d’un fons de compensació inter-territorial. La Comissió Gallega de CooperacióLocal està estudiant la creació d’un fons desti-nat als municipis menys afavorits, amb la fina-litat de pal·liar els desequilibris existents eninfraestructures físiques, econòmiques i socials,i de propiciar un desenvolupament equilibratentre les diferents àrees de la comunitat autò-noma. Aquest fons absorbirà algunes de leslínies actuals de subvenció de la Xunta de Galí-cia per als municipis.

• Assumpció dels costos de manteniment delscentres de salut, actualment a càrrec dels muni-cipis. Aquesta assumpció es realitzarà gradual-ment durant els exercicis econòmics del 2007,2008 i 2009. Una comissió mixta formada perla Conselleria de Sanitat i l’FEGAMP determina-rà els centres de salut locals que seran assumitsen cada exercici, començant pels municipisamb menys població.

• Assumpció dels costos de manteniment delscentres d’ensenyament primari.

• Compensació financera. El Govern de la Xuntade Galícia es compromet a desenvolupar elsmecanismes necessaris per compensar finan-cerament les administracions locals galleguesdavant l’aprovació de normes per part de laComunitat Autònoma de Galícia que puguinsuposar una minoració dels seus ingressos o unaugment de les despeses.

• Finançament de les competències impròpies. ElGovern de la Xunta de Galícia habilitarà unapartida econòmica amb l’objectiu de finançarels serveis que, tot i ser de competència exclusi-vament autonòmica, estan prestant els munici-pis i les diputacions provincials.

2.4.3. Planificació territorialestratègica

Des que Espanya es va incorporar a l’aleshoresComunitat Europea, s’ha generalitzat la culturade planificació regional al país. El vector de canviha estat els Plans de Desenvolupament Regionalque havia de sotmetre cada estat membre, prè-viament a la formulació dels Marcs Comunitarisde Suport, especialment si les seves regions iterritoris complien els requisits per rebre ajudessota els diferents objectius i fons de la Política deCohesió Comunitària. Galícia no ha estat aliena aaquest aprenentatge, especialment intens en laregió, ja que fins a la data ha estat beneficiàriad’importants ajudes estructurals que li han per-mès avançar en la capitalització en infraestructu-res, capital humà i teixit productiu.

A mesura que les diferents regions espanyoleshan anat superant les condicions per rebre lesajudes estructurals del FEDER, les més impor-tants, han passat a mantenir règims d’ajudesestructurals més específics i menys intensiusque les d’aquest fons especialment destinat aldesenvolupament regional. Galícia continuaràsent Regió de l’Objectiu de Convergència (anticObjectiu 1) en el període 2007-2013. En aquestsmoments, els nous plans i marcs estratègics


estan en fase d’elaboració mentre que elsvigents fins al 2006 seran objecte d’una avalua-ció ex-post.

La cultura de planificació estratègica territorialque incorporen els instruments desenvolupatsgràcies a la política de cohesió comunitària habeneficiat totes les instàncies regionals, provin-cials i locals. En aquest epígraf i el següent esdescriuen una sèrie d’instruments utilitzats encadascun d’aquests nivells.

Resulta clar l’èmfasi estratègic que la planificacióterritorial ha adquirit a la regió, una altra cosaserà l’eficàcia i, sobretot, l’eficiència amb què elsplans elaborats es porten a la realitat. No exis-teix una avaluació comprensiva d’aquests aspec-tes referits a les múltiples iniciatives de planifi-cació estratègica desplegada sobre el territori iels seus diferents nivells, però l’ajuda massivaque la regió ha estat rebent de la Unió Europeaha contribuït sens dubte a un millor acompli-ment econòmic i a la convergència real, com haestat el cas de les restants regions beneficiàries,i continuarà contribuint-hi en el futur fins aaconseguir que la regió deixi de ser beneficiàriade les ajudes estructurals comunitàries, com hapassat amb la majoria de les comunitats autò-nomes que fins al 2006 han format part de lesregions de l’Objectiu 1.

Pla estratègic de desenvolupament econòmic de Galícia 2000 - 2006 (PEDEGA)Com s’ha comentat, des de la integració d’Espa-nya en la Comunitat Europea es va avançar demanera apreciable en la formulació de les políti-ques de desenvolupament regional. En el casconcret de Galícia, les primeres propostes delsprogrames de desenvolupament regional vananar evolucionant gradualment cap a un enfoca-ment estratègic, que es va manifestar amb clare-dat en el Pla Econòmic i Social de Galícia 1993-1996, el Pla de Desenvolupament Regional deGalícia 1994-1999 i, més recentment, en el Pla deCreixement i Ocupació de Galícia 1998-2001.Aquest enfocament va ser el que va inspirar lespropostes a partir de les quals es va concebre ipreparar aquest nou Pla Estratègic de Desenvolu-

pament Econòmic de Galícia (PEDEGA), que s’haaplicat entre el 2000 i el 2006. Aquest pla estra-tègic es troba en aquests moments en fase d’a-valuació. Per al nou període 2007-2013 es preparaigualment el Marc Estratègic de ConvergènciaEconòmica de Galícia (MECEGA).

El disseny del PEDEGA s’articula en quatre àmbitsd’actuació que, al seu torn, consten d’una sèried’objectius finals:

• Àmbit 1: Potenciació de la competitivitat del tei-xit productiu. Objectius: (1A) potenciarels factors bàsics de competitivitat delsistema empresarial, i (1B) potenciar lacompetitivitat del nucli productiu deGalícia.

• Àmbit 2: Potenciació de la qualitat i competiti-vitat del territori. Objectius: (2A) millo-ra de l’accessibilitat del territori, (2B)augment de la projecció territorial deldesenvolupament, i (2C) millora delmedi ambient.

• Àmbit 3: Potenciar el capital humà. Objectius:(3A) potenciar els factors bàsics quedeterminen la qualitat del capitalhumà, (3B) augmentar els recursos delconeixement i potenciar l’ocupació.

• Àmbit 4: Augmentar l’eficàcia i l’eficiència delmarc institucional operatiu.

Es pot dir que el PEDEGA 2000-2006 ha destacatcom un instrument útil, que no solament ha con-tribuït al desenvolupament regional de Galícia,sinó que ha possibilitat el desenvolupamentd’una estratègia d’acció coherent amb les reco-manacions comunitàries recollides en el docu-ment Draft guidance for programmes in theperiod 2000-2006. Aquest text formula objectiusprioritaris per al seu seguiment horitzontal en elmarc de la política de desenvolupament regionalde la Unió Europea, com ara el desenvolupamentsostenible des del punt de vista ambiental i laigualtat d’oportunitats.


Programa Operatiu Integrat de Galícia2000-2006El Programa Operatiu Integrat (POI) de Galícia ésel resultat últim d’una fase de programació delperíode 2000-2006 que va iniciar-se amb l’elabo-ració del Pla Estratègic de Desenvolupament Eco-nòmic de Galícia 2000-2006 (PEDEGA), anterior-ment comentat.

El seu enfocament estratègic suposa una impor-tant innovació respecte a l’utilitzat fins ara en l’a-plicació de mesures de millora estructural.Aquest nou enfocament és resultat d’una con-cepció més àmplia dels processos de desenvolu-pament econòmic, basat en tres pilars: l’econò-mic, el social i l’ambiental. Galícia assumeix, amés, que aquest desenvolupament no es pot sus-tentar únicament en l’addició de resultats posi-tius de diferents programes d’actuació, sinó querequereix un plantejament global sota la concep-ció del desenvolupament sostenible.

Els objectius finals del POI coincideixen amb elsdel PEDEGA en els àmbits anteriorment indicats,mentre que els objectius intermedis quedenprioritzats depenent del seu valor estratègic, i elsque tenen més valor estratègic estan especial-ment referits a l’àmbit empresarial, al capitalhumà i al capital tecnològic, i aquells amb valorestratègic instrumental a la inversió en capitalpúblic (articulació territorial, medi ambient, tele-comunicacions i infraestructura social) i al mer-cat de treball.

Aquesta prioritat suposa un canvi en l’estratègiade desenvolupament aplicada a Galícia en el pas-sat. L’atenció als recursos humans i els objectiusformulats en el terreny empresarial està clara-ment per damunt en l’esquema de prioritats quealtres relatius a la inversió en infraestructures.Això és una novetat valorada positivament, jaque planteja una evolució des d’una estratègiabasada en la inversió i la capitalització cap a unaaltra basada en la incorporació de la innovació i elcapital humà.

Programa Operatiu de CooperacióTransfronterera Espanya-Portugal 2007-2013L’Euroregió formada per Galícia i el Nord de Por-tugal es configura actualment com un espai de

forta interrelació amb un gran potencial de de-senvolupament futur. La integració d’Espanya iPortugal en l’espai econòmic i polític europeu, encontribuir a l’atenuació de l’efecte frontera, tanten l’àmbit econòmic com en el polític o el de lapercepció popular, ha significat l’obertura d’unampli camp d’oportunitats de cooperació entreels territoris fronterers.

Aquesta nova realitat és conseqüència, almenysen part, del Programa d’Iniciativa ComunitàriaINTERREG, nascut el 1990. Aquest programa hadesenvolupat un paper clau en l’evolució conjun-ta de Galícia i la regió Nord de Portugal com acatalitzador de l’esperit de cooperació transfron-terera i com a instrument de promoció i suportde les accions concretes que el formen.

D’altra banda, l’evolució des d’INTERREG III-A capal Programa Operatiu de Cooperació Transfronte-rera Espanya-Portugal 2007-2013 representa unnou salt qualitatiu que, de manera molt sintètica,es pot caracteritzar per un enfocament territo-rialment integrat (els subprogrames regionalsdesapareixen tot i que es respecta l’especificitatde les àrees territorials de cooperació) i una inter-venció exclusivament centrada en els objectiusde cooperació i de gestió conjunta d’infraestruc-tures, equipaments i serveis, cosa que es tradueixen un aprofundiment considerable del caràctertransfronterer d’aquest programa operatiu.

El Pla de Finançament del Programa preveu uncost total subvencionable de gairebé 357 milionsd’euros, amb una ajuda del FEDER de 269,5milions d’euros. Les taxes de cofinançament delFEDER oscil·len entre el 75% en els quatre granseixos estratègics del Programa Operatiu i el 85%en l’eix d’assistència tècnica. Els grans eixosestratègics del PO són:

1. Foment de la competitivitat i la promoció d’o-cupació, dotat amb 124,8 milions d’euros en elperíode, més de la tercera part dels recursostotals.

2. Medi ambient, patrimoni i prevenció de riscos,dotat amb 103,5 milions d’euros, un 28,9% deltotal.


3. Ordenació del territori i accessibilitat, dotatamb 78,9 milions d’euros, és a dir, un 21,9% deltotal.

4. Integració socioeconòmica i institucional,dotat amb 30,3 milions d’euros, un altre 8,4%del total.

La gestió estratègica del programa és exercidaper un Comitè de Seguiment que es reuneixalmenys una vegada a l’any. La presidència delComitè de Seguiment és ocupada de maneraalterna pels representants de les DireccionsGenerals de Fons Comunitaris (Espanya) i de De-senvolupament Regional (Portugal). Així mateix,el control és exercit per la denominada Autoritatde Gestió i pel Comitè de Seguiment, els qualsgaranteixen que l’execució del programa respon-gui a criteris de qualitat. Aquests dos òrgans por-ten a terme la seva tasca de seguiment basant-seen indicadors financers i en l’elaboració d’infor-mes de control. Concretament, el mecanisme deseguiment del PO de Cooperació Transfrontererapreveu que, a partir del 2008, l’autoritat de gestióremeti a la Comissió un informe anual i un infor-me final d’execució del Programa Operatiu.

2.4.4. Models addicionals de planificació estratègica a Galícia

El disseny d’accions de desenvolupament no espot portar a terme sense la col·laboració activade tots els agents socials i econòmics del territo-ri i, en especial, de les diferents administracionsque actuen en la comunitat autònoma. Per això,és interessant estudiar la planificació estratègicaterritorial que s’està aplicant a Galícia, com a ins-trument per assignar objectius comuns a les ins-titucions públiques i privades i els agents socialsque operen en la regió; objectius que abasten l’e-ducació, la coordinació institucional, les infraes-tructures, els usos de sòl i altres.

A continuació s’exposa una selecció dels plansestratègics més rellevants que s’estan desenvolu-pant a Galícia, centrant l’anàlisi en els programesd’àmbit provincial i local. Les característiquesgenerals que ressalten en els diferents enfoca-ments estratègics practicats en la regió es podenresumir en les següents:

1. Èmfasi en la millora de la posició competitivadels territoris respectius, per promoure el seucreixement en un marc de sostenibilitat i arti-culació territorial.

2. Distinció entre nivell estratègic i nivell instru-mental en la formulació del pla.

3. Cerca de la participació o el consens dels prin-cipals agents locals.

4. Coordinació amb les iniciatives de planificaciósupraterritorials.

Pla Estratègic de la província de Pontevedra2005-2010Aquest Pla Estratègic ha estat impulsat per laDiputació de Pontevedra amb la finalitat de se-leccionar actuacions prioritàries i projectes detreball concrets per millorar la posició competiti-va de la província des d’una perspectiva de de-senvolupament sostenible i equilibrat. En aquestsentit, s’ha realitzat un diagnòstic prospectiubasat en l’anàlisi sectorial dels aspectes se-güents: població, territori i habitatge; desenvolu-pament social i qualitat de vida; desenvolupa-ment econòmic; anàlisi empresarial; mediambient; mobilitat; innovació i societat del conei-xement; turisme, i gestió pública. El Pla Estratègicde Pontevedra s’organitza en quatre plans d’ac-ció: competitivitat provincial; cooperació local;patrimoni i identitat, i infraestructura social.

Pla estratègic de Vigo i la seva àreafuncional. Pla Vigo 2010Ja fa més de 10 anys que es va elaborar el primerPla Estratègic de Vigo i la seva Àrea Funcional(PEVA). D’aleshores ençà, s’han registrat canvisque van aconsellar revisar els objectius i les estra-tègies del PEVA. La ciutat de Vigo s’insereix enuna zona de gran activitat econòmica i demogrà-fica que constitueix la principal regió urbana deGalícia. El teixit econòmic de la zona és moltvariat i complementari en moltes de les activitatsi hi ha, a més, una estreta relació entre les àreesresidencials i les productives, amb creixentsnecessitats d’ordenament econòmic i territorial.Per això, la Fundació Provigo va decidir impulsarl’elaboració del nou Pla VIGO 2010. Aquest Pla ha


intentat promoure la participació activa de lesinstitucions socials, polítiques i empresarialsvigueses, per concloure amb la definició de lasegüent sèrie d’eixos estratègics d’actuació:

1. Dimensió i centralitat urbana2. Benestar i qualitat de vida3. Competitivitat i desenvolupament empresarial4. Coneixement, innovació i cooperació5. Ocupació amb futur6. Identitat i imatge

Pla estratègic de la província d’Ourense 2010En paral·lel amb iniciatives similars a escalaregional i en altres províncies gallegues, la pro-víncia d’Ourense va publicar el 2001 el DocumentEstratègic de preparació del seu Pla estratègic2010 concebut com un “Projecte Provincial deDesenvolupament i Qualitat de Vida”. Aquestainiciativa, coordinada des de l’INORDE o Institutd’Ourense de Desenvolupament Econòmic,centra els seus objectius en diversos eixos estra-tègics: centralitat en l’euroregió galaicoportu-guesa, optimització dels recursos naturals, de-senvolupament empresarial i competitivitat,capitalització humana, cohesió intraprovincial iarticulació territorial.

Pla estratègic del Concello de Santiagode Compostel·laEn l’actualitat, el Pla estratègic de Santiago deCompostel·la es troba en plena fase de partici-pació, arran de la seva discussió recent al ConsellEconòmic i Social de la ciutat. Els eixos estratè-gics que preveu són els següents: diversificacióde la base econòmica de la ciutat, millora de l’ac-cessibilitat i de la mobilitat, impuls de l’atractiu ila projecció de la capital gallega, ciutat de lainnovació i el coneixement, qualitat de vida,cohesió social i sostenibilitat i, finalment,col·laboració entre les institucions amb seu a laciutat.

Pla estratègic del Concello de LugoL’Ajuntament de Lugo ha impulsat l’elaboraciód’un Pla Estratègic de Desenvolupament Socioe-conòmic que integra les principals prioritats d’ac-tuació d’una estratègia per a un municipi queestà pròxim als 90.000 habitants i que requereixconsolidar un model de ciutat en consonànciaamb els reptes de l’entorn, el seu paper a lacomunitat de Galícia, l’arrelament de la poblaciói la coherència entre el desenvolupament urba-nístic i l’estratègia plantejada. Aquest Pla estàestructurat al voltant de diverses línies estratègi-ques: 1. millorar les infraestructures d’accés a laciutat; 2. potenciar la ciutat com una àrea urbanaculturalment activa; 3. desenvolupar un teixitproductiu que ampliï la seva base actual de ser-veis, amb especial protagonisme de la universitati del potencial turístic de Lugo, a través d’un sec-tor industrial motor en la província i de nous ser-veis qualificats; i 4. millorar la capacitat de pro-jecció exterior de la ciutat.

2.5. RecapitulacióEn aquesta primera secció del diagnòstic estratè-gic de Galícia s’ha intentat reunir els elementscaracterístics, i analitzar les evolucions, delsgrans processos que se superposen en l’econo-mia gallega. En resum, es pot dir que els últimsanys Galícia ha registrat amb especial intensitatcanvis demogràfics, espacials, econòmics i nor-matius en què es barregen tot tipus de dinàmi-ques. Des de l’agudització de la polaritzaciópoblacional, matisada per la consolidació de sis-temes periurbans de poblament, fins a la conver-gència econòmica general, pautada per la duali-tat entre províncies més i menys afavorides,passant per la millora substancial de l’articulacióde la xarxa interna de transports i comunica-cions, amb l’exigència renovada que això implicaper a les connexions globals de la regió, o per laintensificació de les interaccions d’actors i elsprocessos normatius orientats a aconseguir méseficàcia i eficiència del complex socioeconòmic iterritorial de la regió.


Millorar el “compte de resultats” econòmics de laregió, el benestar dels ciutadans i la sostenibilitatde les activitats és un engatjament extraordinà-riament complex i delicat que solament s’acon-segueix si els recursos i les decisions individuals icol·lectives estan correctament alineats cap al’esmentat objectiu. Doncs bé, malgrat la subsis-tència de problemes per resoldre, obstacles perremoure i tendències desfavorables per revertir,Galícia ha registrat una evolució generalmentfavorable dels processos analitzats. Sens dubte, ladeterminació de caminar en la bona direcció perpart dels seus agents privats ha constituït elmotor del canvi constatat, però també calesmentar que la cultura de planificació, de con-certació d’esforços i d’aprofundiment institucio-nal va obrint una senda convergent, en general,amb la que creen al seu torn els agents privats dela regió.

Una de les característiques de la població gallegaés que el seu procés d’envelliment és més intensque el del conjunt d’Espanya a causa d’una nata-litat especialment desfavorable i un escàs recursa la immigració. A part d’aquesta oportunitat, laregió no deixa de constatar que la relació amb elsseus antics emigrants continua rendint retornsde diversos tipus, i cada vegada més sofisticatsen forma de talent que les segones generacionsportem amb elles quan tornen, o relacions eco-nòmiques més sofisticades que els seus inte-grants forgen en la distància.

El poblament, dispers en unitats singulars demida molt petita, d’una banda, i concentrat enl’eix Vigo-Pontevedra-Santiago-A Coruña, o en elsnodes d’Ourense i Lugo, de l’altra, es dinamitzamitjançant la consolidació de sistemes periur-bans al voltant de les grans ciutats; però persis-teix a marcar la polaritat entre una Galícia occi-dental, més que costanera, poblada i dinàmica,alineada al llarg de les vies de comunicació nord-sud i una àmplia Galícia oriental amb dos centresde gravetat que tot just salven l’estancament dela resta.

Els processos econòmics, estretament cenyits al’espai territorial, i les oportunitats que aquestbrinda en els sistemes urbans, xarxes de comuni-cacions, etc., han determinat que els últims anysla regió en conjunt gaudeixi d’un procés de con-vergència real amb la resta d’Espanya, natural-ment diferenciat per províncies, però generalit-zat. Els dos grans pols d’activitat econòmica, Vigoi A Coruña, lideren desenvolupaments sectorialsque a poc a poc omplen el got econòmic de laregió amb un còctel variat de sabor creixentmentdolç, apreciat a mig món, com veurem en el capí-tol següent, alhora que l’estabilitat i el progrésdels principals indicadors econòmics, compartitsamb la resta d’Espanya, ajuden a crear un horitzóesclarit favorable per a la presa de decisionsestratègiques i la planificació de les següentsfases del desenvolupament de la regió.

Aquesta planificació pot afegir molt valor a lesiniciatives descentralitzades dels agents privats,però també consisteix a facilitar-los la realitzaciódels seus plans respectius i els seus interessosestratègics dins d’un marc equilibrat i sostenibleque eviti interaccions perverses o resultats inde-sitjats. Galícia, com moltes altres regions europe-es, ha estat beneficiant-se de les ajudes estruc-turals comunitàries. Un dels aspectes positiusd’aquesta assistència de la UE cap a les sevesregions menys afavorides ha consistit en lageneralització d’una cultura de planificació deldesenvolupament regional que últimament s’haprojectat en l’elaboració de plans estratègicsterritorials i sectorials. Les instàncies d’interlo-cució entre actors regionals rellevants i de coor-dinació d’iniciatives, cooperació i intervencióinstitucional en el desenvolupament s’han mul-tiplicat en el passat recent amb resultats patentsrespecte a la capacitat per dinamitzar el teixitproductiu de la regió, encara que amb escàsconeixement acumulat pel moment sobre laseva veritable eficàcia.


3 . S e c t o r s i à r e e s s e n s i b l e s

3. Sectors i àreessensiblesEl progrés econòmic de Galícia està lligat a l’a-venç d’una sèrie de sectors clau, la resolució deproblemes i escanyaments i la clarificació deqüestions rellevants per a l’orientació de les polí-tiques públiques i la concertació d’actors prota-gonistes a la regió. La gamma de sectors, proble-mes i escanyaments i qüestions rellevants pertractar podria ser molt àmplia i les limitacionsdel tractament en el present informe ens obli-guen a ser selectius. Per il·lustrar l’enfocamentcontingut en aquest capítol hem triat els cinctractaments següents que tenen a veure ambaltres tants sectors o àrees que denominem “sen-sibles”, és a dir, que han de ser objecte d’atencióespecial i seguiment per part dels decisorspúblics i privats de la regió a fi d’impulsar lesbases del progrés a què al·ludíem anteriorment.

En primer lloc, el procés de creixement i cohesiódel conjunt de la regió i de les províncies, àrea dereflexió i de formulació de polítiques, si volemdir-ho així, més que d’activitat, però de granimportància per al futur de la regió, inaugura lasèrie de tractaments que vénen a continuació.L’emprenedoria, assignatura pendent a Espanya ia Galícia, i sense l’esperit de la qual no s’inicienels processos d’assignació de recursos ni creacióde riquesa, ocupació, etc. és una altra de les àreessensibles triades per tractar en aquest capítol.Igualment ho són les relatives a l’existència o,encara més important, l’emergència de clústersentorn d’activitats noves o renovades que s’hand’impulsar. O, finalment, les àrees de la societatdel coneixement i la sostenibilitat ambiental, quecobreixen dos extrems molt rellevants en unaregió que necessita les noves tecnologies per ales seves empreses i els seus ciutadans i per ges-tionar un territori extens, la major part del qualestà escassament poblat, i que, per una altrabanda, suporta un patrimoni natural de primeramagnitud que és alhora un valuós actiu capaçd’oferir enormes dividends quan s’arribi a unamillor definició de les seves funcions, però que,mentrestant, ha de ser preservat.

3.1. Creixement i cohesió

És freqüent contraposar els termes eficiència iequitat quan s’analitzen les opcions econòmi-ques i socials. En canvi, existeix força evidènciaque és perfectament compatible aconseguiralhora un resultat raonablement eficient aixícom acceptablement equitatiu. Aquest binomi espot analitzar en termes directament mesurablesamb indicadors que habitualment s’utilitzen percaracteritzar la marxa de les economies: la pro-ductivitat i l’ocupació. Quan s’adopta una pers-pectiva comparativa de la manera com se situenambdues magnituds en diferents economies espoden aprendre diverses i interessants lliçons.

Una economia que crea ocupació i que té unaproductivitat creixent és una economia en quèexisteix cohesió en el present i aquesta cohesióés sostenible en el futur. És a dir, és una economiaen la qual les bases de la cohesió social estanassentades. Sota aquestes condicions, es podendesenvolupar i mantenir ambiciosos programesde cohesió social, ja que és precisament sotaaquestes circumstàncies en les quals pocs indivi-dus, comparativament, necessitaran la proteccióde programes socials de cohesió, ja que aquestase cimenta en la productivitat i les oportunitatsd’ocupació.

Galícia ha progressat en matèria de productivitati d’ocupació els últims anys, però encara li quedacamí per recórrer per arribar a la mitjana espan-yola de PIB per capita. D’altra banda, per definició,el PIB per capita no és res més que el resultatde multiplicar el PIB per empleat (productivitat) il’ocupació per habitant. Els progressos que espuguin registrar en el PIB per capita, per tant, espoden donar simultàniament en ambdues direc-cions, és a dir, aprofundint en la creació d’ocupa-ció i el marge d’activitat de la població i en la pro-ductivitat dels treballadors.

La principal lliçó que s’extreu d’una mirada comla que s’aporta en aquesta secció, i ja es va antici-par en la secció 2.3, en una variable convencionalcom ara el PIB per capita, en el cas de Galícia, ésque són l’ocupació i l’activitat, tant com la pro-


ductivitat, les que tenen les claus d’una conver-gència ràpida de la regió i les seves províncies capa la mitjana espanyola i comunitària. Si, segons lanostra opinió, aquesta és una “àrea sensible” pera l’economia gallega, és perquè ens sembla quecap d’aquestes dimensions no s’ha de descuidar,i encara menys optar entre elles, a fi de renovarl’impuls de convergència real de la regió els prò-xims anys.

3.1.1. Productivitat i ocupació

L’any 2004, últim any per al qual hi ha estima-cions de PIB segons la Comptabilitat NacionalRegional (CNR) per a cada província, Galícia teniaun PIB per capita de 15.901 euros per habitant,mentre que Espanya tenia 19.795 euros i la UE25arribava als 22.761 euros, si es calcula sobre lapoblació estimada anualment per l’Enquesta de

Població Activa (EPA) de cada país de la UE25. Lamillor posició en aquesta matèria assolida perEspanya i la UE25, respecte a Galícia, es devia tanta una taxa d’ocupació superior com a una pro-ductivitat superior per empleat. En concret, entermes relatius, Espanya destacava, lleugera-ment, en la primera xifra, mentre que la UE25, cla-rament, en la segona.

En vista de les posicions que s’observen per aGalícia en el gràfic adjunt, és evident que la regiói les seves províncies tenen recorregut per enda-vant en aquesta matèria. No obstant això, s’ob-serva que mantenen nivells de productivitat perempleat relativament homogenis, en canvi nopassa el mateix amb la taxa d’ocupació.

La representació adoptada mostra que el dilemaentre productivitat i ocupació no és necessària-


Font: CAP

Cohesió social a Galícia, Espanya i UE25PIB per empleat vs. taxa d’ocupació

50

45

40

35

30

30,0 32,5 35,0 37,5 40,0 42,5 45,0 47,5 50,0

55

60

22.761

15.901

19.795

PIB pc

ESPANYA

Ourense

Lugo

GALÍCIA Pontevedra

UE-25

A Coruña

Taxa d’ocupació (% de la població total, 2004)

PIB

per e

mpl

eat (

mile

rs d

'euro

s cor

rent

s, 20

04)

Nota. Les corbes de nivell que es mostren són corbes de PIB per capita equivalent, de manera que el nivell de PIB percapita que cada una representa es pot obtenir amb infinites combinacions de taxa de productivitat del treball (PIBper empleat) i taxa d’ocupació (ocupació en percentatge de la població total). Els punts, tanmateix, representen lescombinacions efectives d’ambdues taxes que s’observen en les províncies gallegues i els àmbits geogràfics restants.

ment un compromís entre un i altre extrem. Comja s’ha comentat, el producte d’ambdues taxesdóna com a resultat el PIB per capita i les línies denivell del gràfic mostren les infinites combina-cions possibles de productivitat i taxa d’ocupacióque poden donar un determinat nivell de PIB percapita. Però la situació efectiva de Galícia, Espan-ya i la UE indica clarament que les millors posi-cions, i la cohesió superior segons la interpretacióadoptada anteriorment, s’obtenen explotantsimultàniament els marges intensiu (productivi-tat) i extensiu (ocupació) de l’economia. La intro-ducció d’altres regions i països no faria més quecorroborar aquesta afirmació.

Ara bé, la productivitat del treball d’una econo-mia depèn de la dotació de capital privat i públicexistent, de les tecnologies utilitzades i de lacomposició sectorial d’aquesta mateixa econo-mia. D’altra banda, la taxa d’ocupació de lapoblació total depèn de la composició per edatsd’aquesta mateixa població (activitat potencial),de la taxa d’activitat efectiva i de la taxa d’ocupa-ció de la població activa. En les seccions següentsdesgranem la situació d’aquests dos componentsen aquests termes, amb les dades més recentsque hi ha disponibles, encara que no siguinestrictament comparables amb les exposades enel quadre anterior.

3.1.2. Contribució de la productivitat sectorial

Quan es descompon la productivitat per emple-at de l’economia gallega en els seus componentssectorials, cosa solament possible a través del’estimació de la CNR, s’observa que els diferentssectors contribueixen de manera diferenciada ala mitjana regional en cada una de les provín-cies. El sector primari és més productiu a A Coru-ña i a Lugo que en el conjunt d’Espanya, Ouren-se i Pontevedra, mentre que la branca energèticaés apreciablement més productiva a A Coruña.D’altra banda, la indústria és menys productiva ala regió que a Espanya (tret de Lugo), la cons-trucció és tant o més productiva que a Espanya(excepte a Pontevedra) i els serveis són menysproductius en totes les províncies que a Espanya(en especial a Pontevedra). En general, el margede guanys en productivitat, respecte a Espanya(9,3% el 2004), es juga en els sectors de la indús-tria i els serveis i a les províncies d’Ourense i Pon-tevedra. Naturalment, cada sector pesa demanera molt diferent en l’ocupació total i lesgrans diferències de productivitat tenen un pesmolt més reduït en la productivitat mitjana.


PIB per empleat i ocupació el 2004: Espanya, Galícia i províncies(comptabilitat regional)

Component Espanya Galícia A Coruña Lugo Ourense Pontevedra

TOTAL ECONOMIA 43,5 - 39,7 - 41,5 - 41,4 - 39,6 - 37,1 -

Agricultura,ramaderia i pesca 26,9 5,5% 26,4 8,4% 32,0 6,0% 32,4 13,8% 23,5 10,8% 20,1 8,5%

Energia 138,5 0,7% 148,6 1,0% 184,9 1,4% 84,5 0,7% 145,7 1,4% 69,7 0,5%

Indústria 38,3 16,0% 32,3 17,0% 31,0 15,4% 39,5 14,4% 28,0 14,3% 32,6 20,5%

Construcció 36,0 11,7% 35,9 12,0% 36,0 12,5% 38,6 9,4% 38,1 13,3% 34,5 12,0%

Serveis 39,8 66,1% 36,0 61,5% 36,4 64,6% 37,0 61,7% 36,5 60,3% 35,0 58,4%

† Milers d'euros per empleat‡ Tant per cent sobre l'ocupació total

Font: INE

Ocupació ‡

Product.†

Ocupació ‡

Product.†

Ocupació ‡

Product.†

Ocupació ‡

Product.†

Ocupació ‡

Product.†

Ocupació ‡

Product.†

La comparació entre les províncies gallegues ientre Galícia i Espanya es pot completar norma-litzant la dada de cada columna pel PIB perempleat de cada economia considerada, de talmanera que podem avaluar l’aportació de cadasector a Espanya, Galícia o cada una de les sevesprovíncies, independentment de la comparativaamb un altre sector de les restants. Això es fa enel quadre següent.

Observem que la descomposició sectorial té bas-tants diferències no només autonòmicament,sinó també provincialment. En concret, el sectorde l’energia sembla que té necessitats de perso-nal molt diferents segons cada província en lamateixa Galícia. De fet, hi ha més diferències pro-vincials en el si de la regió que entre Galícia iEspanya. En el primer dels quadres observem queles diferències absolutes no es deuen tant a lesbranques d’indústria, construcció i serveis. Són lageneració d’energia i l’agricultura les que deter-minen la variabilitat en el PIB per empleat i sec-tor, no obstant això, cal tenir en compte el reduïtpes de l’ocupació en aquesta branca dins del con-junt de l’economia en cada cas.

En termes de generació d’energia, potser convérecordar que aquesta és la comunitat autònomaamb més MW instal·lats d’energia eòlica (un 22%del total nacional), juntament amb una significa-tiva capacitat de generació d’energia hidràulica.Totes dues són formes de generació que no calque es distribueixin de manera uniforme en elterritori. Pel que fa a l’agricultura, aquí sembla

que s’observen les diferències entre les provínciesgallegues per a les quals l’agricultura i la pescahan representat tradicionalment un suport eco-nòmic i la resta de la regió. En les primeres(Ourense –agricultura– i Pontevedra –pesca–) elsuport i la xarxa social que representen aquestesactivitats poden motivar més intensitat en l’úsdel factor treball.

3.1.3. Contribució dels recursoshumans

Una altra anàlisi a què obliga la descomposiciódel PIB per capita realitzada en la secció 2.3.1 és lade les causes que provoquen que la taxa d’ocu-pació per 100 habitants sigui diferent a Espanya,Galícia i les seves províncies. Ja es va comentaraquest aspecte amb detall en la secció 2.3 per alconjunt de la regió davant Espanya en el període2000-2005, i es va concloure que és en matèriad’activitat de la població en edat de treballar onse situen les grans diferències de Galícia davantdel conjunt d’Espanya, cosa que es confirmatambé en l’anàlisi provincial: totes les provínciesgallegues mantenen taxes d’activitat inferiors ales d’Espanya, però Lugo i Ourense mantenentaxes d’activitat especialment reduïdes.

De nou, ara amb detall provincial per a l’últim tri-mestre de 2006, la següent descomposició de lataxa d’ocupació (per habitant) és il·lustrativad’una sèrie de característiques respecte a l’ocu-pabilitat i l’activitat de la població:


PIB per empleat el 2004: Espanya, Galícia i províncies (comptabilitat regional). Índexs

Component Espanya Galícia A Coruña Lugo Ourense Pontevedra

TOTAL ECONOMIA 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Agricultura,ramaderia i pesca 61,9 66,6 77,0 78,4 59,2 54,1

Energia 318,7 374,6 445,1 204,3 367,9 187,9

Indústria 88,1 81,3 74,6 95,6 70,6 87,9

Construcció 82,7 90,6 86,6 93,3 96,3 93,1

Serveis 91,5 90,7 87,6 89,4 92,1 94,3

Font: INE

Així, la proporció en què la població activa estiguitreballant (el fet de trobar un treball una vegadas’està disposat a buscar-lo), la proporció en què lapoblació en edat de treballar es postuli com aefectivament activa (la disposició a buscar feina)i el potencial d’activitat de la població en conjunt(la piràmide poblacional com, per exemple, l’ana-litzada en la secció 2.1) són característiques moltrellevants per avaluar l’eficiència del mercat detreball i el dinamisme laboral de la població. En elquadre següent es mostren els nivells absolutsde les variables requerides per calcular les taxesdescrites. Es pot observar un cop més el pesdeterminant d’A Coruña i Pontevedra en el con-junt gallec.

Les taxes que es deriven dels nivells mostrats enel quadre reflecteixen que un pes demogràficsuperior d’A Coruña i Pontevedra es tradueix

també en un percentatge de població total ocu-pada superior, el que s’ha anomenat en aquestaanàlisi la taxa d’ocupació total, però que aques-tes diferències es deuen a diferències equivalentsen la taxa d’activitat més que a diferències signi-ficatives en la taxa d’ocupació de la població acti-va o en la taxa de població potencialment activa.Al seu torn, per al conjunt de la regió, comparadaamb Espanya, destaquen unes taxes de poblaciópotencialment activa i d’ocupació de la poblacióactiva més altes en la primera que en la segona, iuna taxa d’activitat més baixa a Galícia. Aquestacombinació deixa la regió lleugerament per sotad’Espanya pel que fa a l’ocupació total de lapoblació.


Empleats Empleats Població activa Població en edat de treballar––––––––––– = ––––––––––––––– x –––––––––––––––––––––––––– x –––––––––––––––––––––––––––

Població Població activa Població en edat de treballar Població total

O, el que és el mateix:

Taxa Taxa d’ocupació sobre Taxa Taxa de població= x x d’ocupació la població activa d’activitat potencialment activa

Població i mercat de treball. milers de persones d'ambdós sexes

Espanya Galícia A Coruña Lugo Ourense Pontevedra

Padró municipalPoblació total 44.708,96 2.767,52 1.129,14 356,60 338,67 943,12(1 de gener 2006)

EPA (3T06)En edat de treballar 37.064,80 2.373,10 973,10 310,60 293,00 796,40

Actius 21.660,70 1.284,60 546,80 151,60 139,80 446,40

Ocupats 19.895,60 1.191,10 508,50 142,00 130,80 409,80

Font: Padró municipal 2006 i EPA

Alguns dels resultats acabats de comentar sóndesconcertants, ja que la regió i cada una de lesprovíncies per separat no tenen un desproveï-ment relatiu de població en edat de treballardavant del conjunt espanyol (més aviat al contra-ri). A més, les taxes d’ocupació de la població acti-va són igualment superiors a les d’Espanya vir-tualment també en totes les províncies. És lataxa d’activitat la que es revela especialmentbaixa a Ourense i Lugo, tot i que no tant en lesprovíncies més dinàmiques de la regió.

L’augment de la taxa d’activitat de la població,aspecte en el qual participen les dones joves de laregió en una mesura apreciable, tanmateix, hau-ria de ser un dels objectius de la cohesió a Galícia,especialment a les províncies de l’interior, junta-ment amb l’augment de la productivitat en elssectors i en les províncies més endarrerides alsquals s’ha al·ludit anteriorment també.

3.2. Empreses i emprenedorsLes empreses tenen un paper clau en l’estructurasocioeconòmica d’un territori, ja que generenimportants sinergies que contribueixen al seudesenvolupament econòmic i a la generació deriquesa. Per això en aquest apartat ens centrem,en primer lloc, en la caracterització de l’estructu-ra empresarial de la Comunitat Autònoma deGalícia, tenint en compte aspectes diversos com

el nombre d’empreses i el seu sector d’activitat.Així mateix, analitzem la seva especialització pro-ductiva, ja que l’acumulació d’empreses en undeterminat sector o branca d’activitat pot estardarrere de la capacitat per atraure noves empre-ses a la regió.

A continuació, estudiarem si la regió ha estat unpol d’atracció d’empreses, per caracteritzar ladinàmica empresarial dels últims anys. Els resul-tats obtinguts de l’anàlisi anterior es comple-taran amb la caracterització de l’activitat empre-nedora a Galícia, necessària per garantir larevitalització del teixit empresarial i la generacióde nous llocs de treball, cosa que contribueix demanera decisiva al creixement de la regió a mitjài a llarg termini.

Un aspecte addicional que s’analitza en aquestapart de l’informe es refereix a la caracteritzacióde les estratègies que estan desenvolupant lesinstitucions gallegues per millorar la competitivi-tat de les empreses de la regió, promocionar l’em-prenedoria, aprofitar els avantatges de les novestecnologies de la informació i la comunicació,desenvolupar innovacions que millorin el procésproductiu i, per tant, l’eficiència, potenciar la sevapresència en els mercats internacionals, etc. Endefinitiva, es pretén tenir més coneixement del’orientació de les empreses gallegues cap a lacompetitivitat.


Mercat de treball. taxes percentuals

Espanya Galícia A Coruña Lugo Ourense Pontevedra

Taxa d’ocupació 44,5% 43,0% 45,0% 39,8% 38,6% 43,5%

Taxa d’ocupació sobre la població activa 91,9% 92,7% 93,0% 93,7% 93,6% 91,8%

Taxa d’activitat 58,4% 54,1% 56,2% 48,8% 47,7% 56,1%

Taxa de poblaciópotencialment activa 82,9% 85,7% 86,2% 87,1% 86,5% 84,4%

Font: INE

3.2.1. Composició de l’estructuraempresarial

Nombre de empresesSegons el Directori Central d’Empreses (DIRCE)publicat per l’INE, el nombre d’empreses activesa Galícia amb data 1 de gener de 2006 ascendeixa 191.642 unitats, cosa que representa un 6,04%

del total nacional. Dins de la Comunitat Autòno-ma de Galícia, A Coruña es configura com elprincipal pol d’atracció empresarial, seguit dePontevedra, amb 79.170 i 65.849 empreses (41,3%i 34,4% del total), respectivament. Des de l’1 degener de 1999, Pontevedra és la província quemés ha incrementat el seu pes en el teixitempresarial regional (1,2 punts percentuals).


Distribució del nombre d'empreses actives a Galícia per províncies el 2005% sobre total regional

Pontevedra: 34,4%

A Coruña: 41,3%

Lugo: 12,4%

Ourense: 11,9%

Font: DIRCE (INE)

Empreses segons sector d’activitatPer sectors d’activitat, el 78,7% de les empresescorrespon al sector serveis. Aquest sector incloutotes les empreses dedicades a comerç, hostale-ria, transport i comunicacions, activitats immobi-liàries i de lloguer, serveis empresarials i serveispúblics.

El comerç té un pes important en l’estructura dela població d’empreses. Amb data 1 de gener de2006 representa el 30,6% del total. En aquestsubsector s’engloben les empreses que desenvo-lupen activitats de venda a l’engròs, al detall i elsintermediaris del comerç.

El pes dels serveis empresarials també és signifi-catiu (19,4% davant del 15,5% amb data 1 de generde 1999). Dins d’aquest subsector destaca l’eleva-da participació de les empreses amb activitatsimmobiliàries.

Finalment, les empreses amb activitats de cons-trucció han incrementat el seu pes sobre el totalfins al 13,5%, mentre que les industrials l’hanreduït fins al 7,8%.

En comparació d’Espanya, l’estructura sectorialdel teixit empresarial de Galícia presenta algu-nes diferències. En particular, s’observa més pre-sència d’empreses en comerç i hostaleria, imenys en serveis empresarials. Existeixen a mésimportants clústers industrials en els quals Galí-cia ha demostrat tenir avantatges competitius ion han sobresortit iniciatives empresarials, comautomoció,confecció/tèxtil, telecomunicacions/audiovisual, construcció naval, etc.


Indústria

Construcció

Font: DIRCE

Comerç

Hosteleria

Transports icomunicacions

Serveisempresarials

Serveispúblics

Composició del teixit empresarial per sector d’activitat a 2005 (%)

Galícia Espanya0%

19,4

10,7

30,6

13,5

11,0

7,8

24,0

8,6

27,8

13,3

11,5

7,6

7,07,2

20%

40%

60%

100%

80%

Especialització empresarialL’índex d’especialització6 calculat per als granssectors d’activitat indica que existeix sobreespe-cialització respecte a Espanya en mineria (2,05),hostaleria (1,25), comerç (1,10), i una mica menys,

en energia (1,07), indústria (1,01) i construcció(1,01). D’altra banda, Galícia presenta menys espe-cialització en serveis públics (0,96), transport icomunicacions (0,96), i serveis empresarials(0,81).

6 Aquest índex mesura el grau d’especialització d’un determinat sector o activitat de la forma:Vi

G/VG

IEiG = ––––––– en què és IE = Índex d’especialització de l’activitat; V = nombre d’empreses; “i” = sector d’activitat;

ViE/VE

“G” = Galícia i “E” = Espanya.

En el gràfic següent estan representats els índexsd’especialització del teixit empresarial de Galíciaper a les 23 branques d’activitat industrial. Res-pecte a la mitjana nacional, 6 branques tenen un

índex d’especialització superior a 1, destacantfabricació de material de transport (2,42), fusta isuro (1,59), indústria de la confecció (1,45) i altresproductes minerals (1,41).


Índex d’especialització de les branques d’activitat industrials el 2005Galícia vs. Espanya

Font: DIRCE (INE)

1

2 15 16

17

18

19

20

21

22

23

24

25 26 27

28

29

30

31

32

33

34

36

37

0

35

Rànquing Branques industrials Índex1 35 - Fabricació d'un altre material de transport 2,42

2 20 - Fusta i suro, excepte mobles 1,59

3 18 - Indústria de la confecció i de la pelleteria 1,45

4 26 - Altres productes minerals no metàl·lics 1,41

5 15 - Productes alimentaris i begudes 1,326 34 - Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 0,96

7 33 - Material de precisió, òptica i rellotgeria 0,95

8 23 - Coqueries, refinació del petroli i combustibles nuclears 0,94

9 28 - Productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 0,90

10 36 - Fabricació de mobles; altres ind. manufactureres 0,89

11 17 - Indústria tèxtil 0,81

12 27 - Metal·lúrgia 0,79

Font: Comptabilitat Regional d'Espanya (INE)


Índex d’especialització de les branques d’activitat de serveis el 2005Galícia vs. Espanya

Font: DIRCE (INE)

50 51

52

55

60

61

62

63

64

65

66 67 70

71

72

73

74

80

85

90

91

92

93

1

2

0

Rànquing Branques de serveis Índex1 55 - Hostaleria 1,25

2 61 - Transport marítim i vies de navegació interiors 1,22

3 50 - Venda, manteniment i reparació vehicles 1,18

4 67 - Activitats auxiliars a la intermediació financera 1,15

5 93 - Activitats diverses de serveis personals 1,13

6 66 - Assegurances i plans de pensions 1,10

7 52 - Comerç al detall 1,10

8 51 - Comerç a l'engròs 1,07

9 60 - Transport terrestre; transport per canonades 0,99

10 65 - Intermediació financera 0,94

11 85 - Activitats sanitàries i veterinàries, servei social 0,90

12 92 - Activitats recreatives, culturals i esportives 0,88

Font: Comptabilitat regional d'Espanya (INE)

L’especialització en les branques d’activitat delsector serveis és superior respecte a la mitjananacional en hostaleria (1,25), transport marítim(1,22) i venda, manteniment i reparació de vehi-cles (1,18).

3.2.2. Dinàmica empresarial i capacitat per emprendre a Galícia

Dinàmica empresarialComparant l’evolució del nombre d’empreses aGalícia amb la mitjana nacional s’aprecia uncomportament desigual. Mentre que Espanyapresenta un creixement empresarial positiudurant tot el període analitzat, Galícia va regis-trar fins al 2001 una fase de regressió empresa-rial, que va situar la taxa de creixement el 2001en nivells negatius. Aquesta evolució és el resul-tat d’un alentiment del creixement econòmic dela regió, que es va traslladar al teixit empresarial.A partir d’aquest any, la regió ha registrat un crei-xement continuat del teixit empresarial, que s’haaccelerat l’últim any amb un avanç del 3,2% prò-xim al registrat per la mitjana nacional (3,6%).Entre el 1999 i el 2005 Galícia ha incrementat un

22% el teixit empresarial (34.597 empreses), men-tre que durant aquest mateix període, la poblaciód’empreses espanyoles es va incrementar un26,0%. No obstant això, és necessari indicar quela major part d’aquest creixement en el nombred’empreses s’ha observat a les províncies d’ACoruña i Pontevedra, que mostren un dinamismeempresarial significativament superior al deLugo i Ourense.

Aprofundint encara més en aquesta anàlisi com-parativa, el mapa que es mostra a continuaciópermet analitzar l’evolució del nombre d’empre-ses de Galícia per províncies durant el període1998-2005. El principal tret per destacar és quel’evolució del teixit empresarial no ha estat lamateixa per a tota la regió. En efecte, més enllàdel fet que en totes les províncies el nombred’empreses ha augmentat durant el període ana-litzat, existeixen marcades diferències territorials.A Coruña va ser la província on més va créixer elnombre d’empreses, seguida molt de prop perPontevedra. Ambdues van registrar un creixe-ment relatiu superior a la mitjana regional, men-tre que l’avanç menys important es va observar ala província d’Ourense.


Font: DIRCE (INE)

Evolució del nombre d’empreses a Galícia (1999-2005)% de creixement anual

6%

5%

4%

3%

2%

1%

-1%

-2%

1999 2005

7%

2000 2002 2003 20042001

GalíciaEspanya

0%

Aquestes diferències en el dinamisme empresa-rial de les províncies de la dorsal atlàntica galle-ga (A Coruña i Pontevedra) davant de les provín-cies de l’interior (Lugo i Ourense) es deuen adiferents factors. Per exemple, la creació d’em-preses a la província d’A Coruña s’ha vist afavori-da pel procés de reactivació econòmica que haseguit la reconversió d’importants zones indus-trials, com la corresponent a l’àrea periurbana deFerrol. En aquestes zones s’ha registrat un trans-vasament d’ocupació i activitat cap a empresesdel sector serveis, de recent creació i volum infe-rior. És a dir, ens trobem davant d’una estructuraempresarial en procés de renovació, i que presen-ta més terciarització i atomització de l’activitateconòmica.

El procés de terciarització és també intens a Pon-tevedra, si bé es tracta d’una província que mantéuna economia més diversificada, on l’activitatindustrial continua mostrant una significativapuixança.

Finalment, a més d’esmentar l’increment en elnombre d’empreses en el sector de la construc-ció, és necessari subratllar l’important desenvo-lupament i modernització del turisme a Galícia,que durant els últims anys ha contribuït demanera molt rellevant al dinamisme empresarialde la regió.


Evolució del nombre d’empreses a Galícia (1998-2005): diferènciesprovincials. Variació acumulada (%) i variació absoluta (Empr.)

+655.592 +16.003 +13.836

+2.245

+2.513+16.003

Espa

nya

Galíc

ia

25,3

%

22,0

%26,0

%

11,8

%

26,6

%

10,9

%

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades del DIRCE (INE)

Capacitat per emprendreA continuació s’analitza l’activitat emprenedorade Galícia, amb la finalitat de determinar si exis-teix un esperit empresarial en la població galle-ga que afavoreix la creació d’empreses i, pertant, contribueix al dinamisme socioeconòmicregional.

Tradicionalment s’han utilitzat com a indicadorsper mesurar l’activitat emprenedora el nombrede micropimes creades o el percentatge de per-

sones autoempleades. Aproximant el primerindicador a través del nombre d’empreses senseassalariats, s’observa que aquestes han crescuten el període 1998-2005 un 11%, per sota de l’in-crement registrat pel total d’empreses. Aquestresultat reflecteix una moderada activitatemprenedora a Galícia, que també s’observa aEspanya, on el dinamisme empresarial està lide-rat per les empreses de més dimensió, principal-ment el tram de 6 a 9 treballadors, on s’assolei-xen taxes de creixements pròximes al 50%.


Font: DIRCE

20%

15%

10%

5%

25%

30%

Galícia

0%

2 i menys treballadors

Senseassalariats

Creixement del nombre d’empreses sense assalariats (1998-2005)Taxa de creixement acumulada (%)

Total

Espanya

22,0

11,0

19,0

26,0

16,5

22,7

Un segon indicador que es pot analitzar permesurar l’activitat emprenedora és el nombred’afiliats a la Seguretat Social per compte propi.Segons les dades de l’Institut Nacional de laSeguretat Social corresponents a novembre del2006, en la Comunitat Autònoma de Galícia figu-ra un total de 256.894 afiliats per compte propi(3.433.907 afiliats per compte propi a Espanya elnovembre del 2006).

Els dos indicadors analitzats per mesurar l’activi-tat emprenedora (el nombre de micropimes crea-des o el percentatge de persones autoemplea-des) pateixen de certes inconsistències i mancade precisió a l’hora de vincular la creació d’em-preses amb el desenvolupament econòmic.Aquest fet ha afavorit que els últims anys s’haginincrementat les tasques de recerca empírica quetracten de reparar el buit estadístic existent en elcamp de la creació d’empreses. Entre els estudisreconeguts a escala mundial cal assenyalar l’Eu-robarómetro i el Global Entrepreneurship Moni-tor (GEM)7, que a més d’estudiar el procés de cre-ació i consolidació empresarial i el seu impacteen l’economia, també analitzen els factors deter-minants del nivell d’activitat emprenedora endiferents països i regions.

Segons l’estudi GEM publicat l’any 2005, a laComunitat Autònoma de Galícia el 6,94% dela població adulta declara que és propietari/gerent d’una empresa o negoci consolidat, xifralleugerament inferior al percentatge correspo-nent a Espanya, que se situa en un 7,71%. Aquestinforme també estudia el percentatge d’empre-saris potencials a Galícia, on un 4,65% delsenquestats espera escometre un projecte startup els pròxims tres anys, davant del 5,93% corres-ponent a Espanya.


Font: INSS

Evolució del nombre d’afiliats per compte propi a Galícia i Espanya (2000-2006)Taxa de creixement interanual (%)

5%

4%

3%

2%

1%

0%

-1%

-2%

2000 20062001 2003 2004 20052002

Espanya Galícia

7 El Projecte GEM és una iniciativa investigadora iniciada el 1999 sota la direcció de Babson College i London BusinessSchool, amb la incorporació d’un conjunt de països de tot el món (Espanya es va incorporar al projecte l’any 2000, dela mà de l’equip investigador nacional format al Instituto de Empresa). L’informe està basat en les dades procedentsd’enquestes a la població adulta del país; enquestes a experts, i un conjunt de variables secundàries recopilades defonts com FMI, OCDE, UE i l’ONU.

3.2.3. Estructura de la promocióa l’emprenedoria a Galícia:organització i iniciatives destacades

La política de promoció a l’emprenedoria i a l’ac-tivitat empresarial a Galícia s’articula preferent-ment a través de l’Institut Gallec de PromocióEconòmica (IGAPE) i la seva participació majorità-ria en dues societats: XesGalicia i el Centro Euro-peo de Empresas e Innovación de Galicia.

XesGalicia és una societat gestora d’entitats decapital de risc, participada majoritàriament perl’IGAPE i la Xunta de Galícia. Aquesta societatfinança el desenvolupament empresarial a travésde participacions temporals i minoritàries en elcapital social de les empreses sense cotitzacióoficial. Com a complement, atorga préstecs ordi-naris o participatius a empreses i serveis diversosque van des dels serveis en la fase de captaciód’inversions, com poden ser la recerca de socispotencials, informació sobre sòl industrial o aju-des institucionals per a cada projecte, acords decooperació entre empreses i operacions ambaltres fons o amb societats de garantia recíproca(SGR), fins als serveis a les empreses participadesen matèria d’assessoria i participació en elsòrgans d’administració.

El Centro Europeo de Empresas e Innovación deGalicia, SA (BIC Galicia) es va constituir el 1991amb l’objectiu de promoure la creació, promoció,preparació i desenvolupament d’empreses inde-pendents i innovadores, d’acord amb els models iles directrius de la Comissió de les ComunitatsEuropees, per als Centres Europeus d’Empresesi Innovació (CEEI). Per a la consecució dels seusobjectius, BIC Galicia facilita a les empreses ser-veis gratuïts d’assessorament, consultoria, plani-ficació, gestió, recerca de finançament, formació,localització, seguiment i, en general, qualsevolaltre que pugui contribuir a la seva creació i de-senvolupament. Així mateix, BIC Galicia desenvo-lupa una activitat general de promoció dels

valors empresarials en el seu entorn, encaminadaa incentivar el naixement de nous projectesempresarials.

Descripció i valoració de les principals líniesd’ajuda i serveis de l’IGAPEL’IGAPE organitza les iniciatives de suport a l’em-prenedoria entorn de l’estructura següent:

• Suports a inversions, en diversos àmbits.

Incentius regionals: es tracta d’iniciatives defoment del desenvolupament econòmic regio-nal a través del suport financer a la implantacióde projectes empresarials d’inversió en el terri-tori de la Comunitat Autònoma de Galícia, con-siderada com una zona desafavorida suscepti-ble de rebre bonificacions de fins al 40% de lesinversions d’implantació empresarial per lanormativa d’incentius regionals del Ministerid’Economia i Hisenda, amb l’objectiu de corre-gir els desequilibris territorials existents. Lesajudes arriben fins a un 50% de la inversiódepenent d’una sèrie de paràmetres (nombrede llocs de treball creats, valor afegit, etc.). Estracta d’incentius que tendeixen a concentrar-se en les zones en què el volum de l’empresareceptora de les ajudes és superior, cosa quesuposa una limitació per a la seva distribucióequilibrada per tot el territori regional (Fernán-dez Méndez, 2003)8.

Programa d’inversions: es tracta de subven-cions a fons perdut l’objectiu de les quals ésincentivar projectes d’inversió que, superantamb caràcter general els 600.000 euros, supo-sin la creació, ampliació o modernització de lesempreses i afavoreixin la creació d’ocupacióestable.

Emprenedors: l’ajuda consta de tres línies, cen-trades en els suports orientats a determinar laviabilitat d’un projecte empresarial, els suportsorientats a facilitar la implantació d’un projec-te empresarial i les iniciatives de difusió.


8 FERNÁNDEZ MÉNDEZ, A. (2003): “Análisis de la política de incentivos en Galicia a través de la actividad del IGAPE:especial referencia a las PYMEs en los próximos años”. Revista Galega de Economía, vol. 12, núm. 2 (2003), pp. 1-14.

PIMEs: dins de les operacions de préstecs subsi-diables es preveuen préstecs per a inversions iper a ampliació de capital.

Hi ha igualment línies de microcrèdits i especí-fiques per al sector del transport i la pesca.

• Suports a noves iniciatives empresarials, comara la implantació de projectes emprenedors, laqualificació com a entitat col·laboradora i ladifusió de la cultura emprenedora.

• Suports a la continuïtat i la millora competiti-va: pla de consolidació i competitivitat de lesPIMES.

• Suports a empreses, més concretament per asalvació i reestructuració d’empreses en dificul-tats, avals, etc.

• Suports a l’especialització laboral (cursos Pi-mega).

• Suport als serveis, per a l’establiment de nousprojectes (inversions), l’elaboració de diagnòs-tics (millora competitiva), l’elaboració del plad’empresa (emprenedors) i informació sobreajudes i assessorament per a la formulació de lasol·licitud.

D’altra banda, l’anàlisi dels programes que de-senvolupa l’IGAPE permet distingir certes carac-terístiques bàsiques en les seves iniciatives. Enprimer lloc, en l’àmbit dels anomenats incentiusregionals, s’ha observat una tendència a concen-trar les subvencions en els sectors industrials.Aquest biaix podria reflectir un impacte mésgran d’aquestes ajudes en les inversions intensi-ves en capital davant dels projectes intensius entreball. Així mateix, s’ha apreciat un cert desequi-libri territorial en l’adjudicació de les ajudes, afavor de les províncies d’A Coruña i Pontevedra(Fernández Méndez, 2003).

3.3. Clústers i vetesd’excel·lènciaL’aglomeració de l’activitat econòmica al voltantde produccions de forta demanda ben identifica-des i subsectors auxiliars, inserits tots en un sis-tema d’interaccions avançades, formals i infor-mals, tàcites i expresses, i associat a més a unaestructura urbana de densitat i qualitat rellevantés un dels escenaris econòmics més desitjablesper a qualsevol territori. Com més clústers espuguin identificar amb característiques sem-blants a les esmentades, més dinàmica i compe-titiva serà l’economia que els sustenti.

Més enllà de la mera diversitat d’activitats, laseva interconnexió mitjançant relacions de sub-ministrament d’inputs, serveis empresarials, ges-tió conjunta de la innovació i relacions amb elsclients, defineix la clusterització d’activitats demanera molt especial; i Galícia ofereix algunsexemples paradigmàtics de processos d’aquesttipus més o menys incipients.

Començant per l’automoció a Vigo, al voltant dePSA Peugeot-Citröen, segurament el més repre-sentatiu de tots, però continuant amb la cons-trucció naval, la transformació pesquera, la fustao el tèxtil, es troben aglomeracions més o menyscomplexes o incipients d’activitats que abastenaltres sectors manufacturers, de transformació ofins i tot de serveis.

En la regió existeix una clara consciència que lacompetitivitat i el progrés de les empreses i delssectors productius depenen de la creació d’a-quest tipus d’aglomeracions. Hi ha sensibilitatentre els empresaris (Cambres, Confederaciód’Empresaris de Galícia) sobre aquesta necessitati una preocupació proactiva per part de la Conse-lleria d’Indústria i Comerç de la Xunta de Galíciacap a l’impuls d’iniciatives emergents i sectorsprioritaris que ha desembocat en la creació dediversos “clústers institucionals” al voltant d’as-sociacions-clústers com CEAGA (automoció),ACLUNAGA (construcció naval) i CMA (fusta).Aquests processos d’aglomeració són delicats,requereixen massa crítica, abast global i estruc-


tures ben establertes i no sempre està garantitl’èxit, i es poden perdre molts esforços en els dife-rents intents, per això no n’hi ha prou amb invo-car el “mantra” de la clusterització d’activitats oassignar recursos de manera poc realista.

Però la regió compta ara amb condicions per a laclusterització que no es donaven fins fa relativa-ment poc temps. En primer lloc, unes infraestruc-tures de comunicacions terrestres apreciable-ment millors, que articulen el territori mésdinàmic de la regió i aquesta amb la resta d’Es-panya, o les de transports marítims, bones, engeneral, tot i millorables. Derivat del que s’haesmentat, la configuració de sistemes urbansben definits, això sí, a costa de les comarquesd’interior, que asseguren densitat de població pera les interaccions entre les empreses i la sevabase local de clients, mà d’obra, etc. a més d’uncreixent cosmopolitisme de la població. Final-ment, les Tecnologies de la Informació i lesComunicacions, que a poc a poc impregnen elsusos de les empreses. Gens menyspreable és,d’altra banda, l’imant que per a l’atracció de pro-fessionals amb talent representen les empresesmultinacionals instal·lades a la regió, algunes detitularitat gallega, incloent-hi gallecs emigrats oels seus descendents que, ho vèiem anterior-ment, aporten elements qualitatius molt valuo-sos al teixit social i relacional de les ciutats enquè s’instal·len.

3.3.1. El clúster gallec de l’automoció

Un exemple evident de clúster amb les caracte-rístiques anteriorment al·ludides és el de l’auto-moció a Vigo. No existeixen fabricants d’automò-bils de titularitat espanyola, però el nostre paísacull una important indústria automotriu que ésla tercera de la UE i la setena del món i que escaracteritza per la seva eficiència dins del contexteuropeu. Juntament amb els fabricants multina-cionals, hi ha nombroses empreses subministra-dores de components, equips i sistemes d’auto-moció. Aquestes empreses subministradores i elsfabricants han establert des de fa temps modelsde relacions industrials molt complexos que

depenen críticament de la flexibilitat de lesempreses subministradores per al subministra-ment just-in-time, l’adaptació de les seves pro-duccions als requeriments del fabricant i la ges-tió conjunta amb aquest de la innovació a tots elsnivells i les inversions necessàries per a la reno-vació permanent de la capacitat productiva i elservei al mercat. En aquest nivell de les empresessubministradores ja és freqüent trobar petites imitjanes empreses multinacionals de titularitatespanyola.

Aquesta realitat es dóna també al clúster gallecde l’automoció centrat en la factoria de PSA Peu-geot-Citroën, en el qual la presència dels submi-nistradors és cada vegada més important. Elcomplex viguès de l’automòbil és un dels més efi-cients d’Europa i el 2006 ha recuperat el creixe-ment, aliè a la tendència a la disminució o l’es-tancament que registra el conjunt del sector aEspanya i a Europa. El parc de proveïdors es dina-mitza amb la implantació de noves empreseslocals i foranes a Vigo i en altres províncies galle-gues. La logística portuària a Vigo es manté vigo-rosa i es projecten noves infraestructures quearticulen addicionalment l’espai ocupat per lesempreses del clúster.

Sota qualsevol estàndard, el pes del sector en l’e-conomia gallega és molt rellevant. Segons xifresde CEAGA (www.ceaga.es), gairebé 28.000 llocsde treball directes i 10.000 més d’indirectesdepenen del sector a la regió, la seva facturaciós’acosta als 8 miliards d’euros, el 14,7% del PIBregional, tres vegades més que la ràtio correspo-nent a Espanya, i l’ocupació al 13,2% de l’ocupacióindustrial gallega. El 28,6% de les exportacionsgallegues corresponen al sector de l’automoció,així com el 19,9% de les importacions. L’ocupacióha crescut quasi un 50% des de l’any 2000.

Com a “parc de proveïdors” del fabricant princi-pal, les 74 empreses associades a CEAGA (querepresenten el 50% de l’ocupació directa en l’au-tomoció gallega) compleixen papers complexosmés enllà del simple subministrament de com-ponents o sistemes. La notable activitat exporta-dora d’aquestes empreses, a part del fet que el


fabricant, al seu torn, exporta el 88% dels auto-mòbils que produeix, mostra clarament que elsfabricants de components prosperen a prop d’unfabricant de referència, però que tenen capacitatper arribar a la xarxa global de l’activitat d’aquestassemblador, sigui mitjançant exportacions omitjançant la implantació en altres països. Igual-ment, els aspectes de cooperació entre lesempreses del clúster de proveïdors o entre aques-tes i el fabricant són cada vegada més impor-tants. Aquesta cooperació es dóna en les baulesmés nobles de la cadena de valor, com ara el dis-seny, la innovació tecnològica i la gestió de siste-mes de producció just-in-time amb les impor-tants derivades logístiques corresponents.

3.3.2. Altres activitats orientadesa la clusterització a Galícia

Juntament amb el crucial clúster acabat d’analit-zar, es formulen amb nitidesa en la regió altrespropostes més o menys consolidades, amb tra-jectòries molt diferents, que cal destacar. En algu-nes sobresurten els esforços de les associacionssectorials per identificar-se com a clústers prò-piament dits, centrats en una activitat principalde caràcter industrial, però amb lligams decisiuscap a altres sectors com ara les Universitats o elsector financer. En altres casos, l’impuls institu-cional en la promoció d’iniciatives de clusteritza-ció ha estat decisiu per superar les dificultatsinternes al sector per a la col·laboració de lesempreses. Aquestes dificultats poden ser expres-sió de reticències idiosincràtiques dels empresa-ris gallecs a la col·laboració precompetitiva opoden estar motivades per l’existència d’infor-mació interna valuosa que no es vol compartir,però, en qualsevol cas, l’aglomeració d’activitatss’inicia sempre amb la creació d’instàncies decooperació i competència que són igualmentútils a l’hora de crear l’atmosfera comuna a lesempreses que comparteixen l’espai, el mercat il’activitat.

No es tracta de ser exhaustius en l’anàlisi quesegueix d’activitats susceptibles de clusteritza-ció, sinó d’enumerar les pautes sobresortints enaquest tipus de processos. A més dels que s’es-menten, caldria al·ludir a l’emergència o poten-

cialitat per protagonitzar aquest tipus de proces-sos en la regió de les activitats centrades en labiotecnologia, el circuit de spa i cures de salut, elturisme d’interior i religiós, les telecomunica-cions o l’audiovisual.

La construcció navalLa construcció naval és un dels sectors indus-trials, juntament amb l’automoció i la fusta, enquè la Xunta de Galícia ha concentrat la sevaestratègia de creació de clústers institucionals.La crisi de les drassanes va batre durament lesgrans drassanes públiques de Ferrol (Astano iBazán) i també les privades de Vigo. Però la diver-sificació i l’especialització han resorgit a Vigo dela mà de noves embarcacions mercants i esporti-ves, plataformes i vaixells especials, a més delsvaixells de pesca. L’activitat s’orienta majoritària-ment a l’exportació, davant la debilitat de lademanda interna.

La iniciativa institucional va impulsar la creacióde l’Associació Clúster del Naval Gallec (ACLU-NAGA) el 1999, que ha aconseguit vèncer la reti-cència del sector a l’associacionisme i que repre-senta un primer pas prometedor cap a lacol·laboració precompetitiva i l’intercanvi d’in-formació, iniciatives i experiències.

Igual que passa amb l’automòbil, un percentatgeelevat (65%) de la facturació del sector es pro-dueix a les empreses auxiliars que també sónpresents en aquest clúster institucional, cosaque potencia la col·laboració entre fabricants iproveïdors en matèries de disseny, innovació ilogística. Projectes com el desenvolupament denous vaixells mercants o de pesca, vaixells delfutur, en els quals es combinen l’electrònica, elprogramari i les noves energies, juntament ambla fabricació pròpiament dita, estan captant enaquests moments l’interès de les drassanes detot el món.

La nova articulació del sector afavorirà la pescade manera directa, ja que aquest altre sector téuna presència molt rellevant a la regió i afrontaun repte de globalitat considerable que està encondicions de guanyar. D’altra banda, la posicióde Galícia a les “autopistes del mar” és també


una oportunitat per a la qual cal preparar-sereforçant els ports gallecs que, en general,necessiten iniciatives estratègiques per reposi-cionar-se en les xarxes globals de tràfic de con-tenidors.

La pescaNo es pot dir que a Galícia en general i a Vigo enparticular existeixi un clúster pesquer, tot i queés evident que la multiplicitat d’empreses i acti-vitats relacionades amb la pesca forma un dis-tricte industrial de primera magnitud, amb mol-tes empreses singulars posseïdores d’un saberfer específic i una dominància en algunes activi-tats crítiques en la cadena del producte com elcongelat. Pot ser que la idiosincràsia gallega difi-culti la cooperació entre les empreses fins al grauque exigeix la clusterització, segurament exacer-bada en aquest sector, però la informació gene-rada en els diferents segments del sector és moltvaluosa i difícil de compartir, cosa que limita elgrau d’integració i col·laboració d’empreses i seg-ments sectorials en qualsevol cas.

A causa de l’escala global a què juguen algunsjugadors molt rellevants en aquest sector, comPESCANOVA, la base local gallega és importanten la mesura que contingui serveis o activitatscrítics per a l’operació global, com la transferèn-cia de contenidors que requereix, i garanteixalhora, l’existència de ports marítims d’escalaadequada.

Que Galícia compti amb un clúster pesquerd’abast mundial, ja que el negoci pesquer ja no esjuga a escala local, depèn doncs de la creaciód’activitats connexes a aquesta escala. La regióno pot deixar de jugar aquesta partida i les apos-tes són elevades. Aquesta ha de ser l’aspiració ino cap altra. Per què no a Vigo? El seu port ha decrear la capacitat per a aquest centre de transfe-rència de contenidors, de la mateixa manera quealtres centres de l’interior peninsular han sabutcrear les condicions per a la distribució de peixfresc a tot Espanya (Vitòria), però per aspirar a l’a-bast global es necessita més. No existeix unaborsa mundial de peix que aporti transparència idetermini preus de referència. Vigo pot aspirar aoferir aquesta capacitat. Els talents necessaris

per a això es poden portar de fora i completaramb l’oferta local. Les Tecnologies de la Informa-ció i les Comunicacions (TIC) s’estan adoptantràpidament en les empreses de la comarca i lacomunicació i el seguiment de les condicionsdels mercats globals als vaixells factoria desple-gats en els diferents caladors ja és immediata iregular.

Hi ha molts altres factors amb els quals sí quecompta la comarca, com per exemple la mà d’o-bra tècnica qualificada i regularment posada aldia gràcies als esforços de la mateixa indústria. Aaixò, cal afegir-hi una oferta d’excel·lents mari-ners i pescadors qualificats desplegats en les flo-tes de tot el món i en permanent demanda perpart de les empreses del sector, que seria boreproduir.

A més a més de la capacitat de construcció navalen tota la regió que, tot i haver patit severesreconversions, conserva un nucli d’activitat quees renova decididament, com es comentava ante-riorment. L’oportunitat per a aquest sectormanufacturer radica també en l’emergència d’unautèntic clúster global de la pesca amb el qualpresenta formidables sinergies.

Qualsevol iniciativa per a la clusterització del sec-tor pesquer a Galícia ha de passar per dos desen-volupaments més que donaran forma en el futurimmediat al contingut i l’abast del sector: l’aqüi-cultura i les investigacions oceanogràfiques.

L’aqüicultura és des de fa temps el complementineludible a la pesca extractiva. Però en el futurles granges del mar seran predominants. Aques-ta modalitat, amb 68 milions de tones, represen-ta actualment el 41% de la producció mundialpesquera, però el 1995 representava el 22%.Abans d’una dècada, l’aqüicultura podria arribara superar els 130 milions de tones i representarmés de les dues terceres parts de la producciómundial atès l’estancament (menys de 100milions de tones en l’actualitat, com el 1995) i ladisminució de les captures en mar oberta.

Galícia és avui el primer productor mundial demusclo (25% de la producció mundial i 50% de


l’espanyola) i del rèmol de “granja”, però tambéporta a terme el cultiu d’altres espècies. Per alcultiu del rèmol, exitosament desenvolupat perPESCANOVA al llarg dels últims lustres, la regióreuneix condicions excepcionals, com en capaltre lloc del món, i solament factors aliens alprocés productiu, que està molt ben controlaten l’actualitat, impedirien mantenir aquest lide-ratge.

PESCANOVA construirà a Mira, prop de Coïmbra(Portugal), la granja més gran de rèmol del móndesprés d’haver considerat localitzacions alterna-tives a Galícia, que no han arribat a ser retingu-des. Les raons conegudes pels comunicats del’empresa i la Xunta de Galícia, i difoses pels mit-jans de comunicació al gener del 2007, suggerei-xen manca d’enteniment entre les parts al·ludi-des sobre els aspectes mediambientals. Està clarque mantenir el lideratge mundial en una activi-tat amb importants derivades mediambientalsno és senzill i que els compromisos necessarissón durs i exigeixen un alt grau de consens infor-mat i aquest cas presenta algunes lliçons que caltenir en consideració per al desenvolupament del’economia gallega en aquest i altres sectors coml’agroalimentari.

La recerca oceanogràfica, a la fi, està asseguradaa Galícia a través dels dos centres oceanogràficsque l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) té aVigo i A Coruña. El centre de Vigo és el més grandels nou centres que té l’IEO a Espanya. Comptaamb una plantilla de 165 persones i una plantade cultius marins i és la base del vaixell oceano-gràfic espanyol Cornide de Saavedra, de 68 md’eslora. A més de l’orientació investigadora(l’IEO depèn de la Secretaria d’Estat d’Investiga-ció) el centre de Vigo ofereix serveis al sector,però no es detecten passarel·les molt actives decol·laboració pública/privada. L’IEO, que acaba decomplir el centenari, afrontarà pròximament unaàmplia reestructuració. Amb aquest motiu,s’hauria de reforçar la dimensió aplicada i decol·laboració amb el sector pesquer espanyol igallec en particular.

La confecció tèxtil. InditexL’increïble evolució del sector de la confecció tèx-til gallega de la mà d’empreses com Inditex, hau-ria d’obligar a utilitzar amb més cura la caracte-rització que sovint es fa d’aquest sector com unsector madur. La xarxa de col·laboracions produc-tives, de disseny, financeres i logístiques que ésnecessari teixir per aconseguir el volum i l’abastque aquesta empresa té en l’actualitat comportatots els ingredients de la clusterització. A partirdel principi que és possible “vestir còmode i a lamoda per un preu raonable”, l’organització detota mena de recursos per materialitzar aquestprincipi en una marca mundialment conegudaha projectat la capacitat dels tallers localsgallecs, agrupats en cooperatives, i de moltesparts del món per convertir la seu d’Arteixo en unnode gallec d’una xarxa molt extensa suportadaen activitats diverses.

El caràcter gallec d’Inditex és consubstancial al’empresa, segons revelen els seus responsables,però l’empresa ja hauria deixat de ser gallega fatemps si no produís a mig món. La seva estratè-gia de recursos humans és tan important com lalogística per continuar creixent sense perdreidentitat. La inclinació cap als aspectes locals, allíon s’implanti l’empresa, la creació d’un capital deconfiança amb els proveïdors i l’ús ampli de ser-veis avançats financers i de consultoria, fan mésextensa i espessa la xarxa que envolta aquestaempresa-sector, que posa Galícia en les coorde-nades globals.

La fustaLa riquesa fustera de Galícia és la més importantd’Espanya, i la seva producció (tales) és el 50% deltotal nacional, i amb això es correspon un sectormolt present en l’economia gallega i en tot elterritori, en els diferents nivells, des de l’extracciói la primera transformació fins a les transforma-cions de més valor afegit, que s’estan potencianta poc a poc. En el sector conviuen cents de milersde propietaris forestals amb grans i mitjanesempreses multinacionals de primera transfor-mació i milers de petites empreses, empresarisautònoms i tallers artesanals ocupats en l’extrac-ció, en altres transformacions i en la comercialit-zació. El sector gallec dóna ocupació directa a uns


20.000 treballadors i és el primer exportadorespanyol de productes transformats de fusta enles seves diverses fases.

L’impuls a la clusterització es va produir el 2001per part de la Conselleria d’Indústria de la Xuntade Galícia mitjançant la creació del Clúster de laFusta de Galícia, una iniciativa més de clústerinstitucional. L’associació incideix especialmenten els aspectes de la formació, la innovació i elmàrqueting com a estratègia d’aglomeració delsector.

Les derivades industrials (equips), d’innovació(nous transformats) i energètiques (reutilitzacióde residus) de les activitats centrals són evidents,així com n’és, de crucial, la contribució a la soste-nibilitat de les explotacions forestals de la regió.L’aprofundiment d’aquestes interessants deriva-des acabaria per donar estructura i articulació aun sector susceptible de formar un clúster prò-piament dit. L’activitat internacional de lesempreses de primera transformació (taulers,xapa i pasta de cel·lulosa) és cada cop més inten-sa i el recorregut ampli, ja que el sector exportamenys del 15% de la seva producció.

Les empreses gallegues de transformació, d’altrabanda, s’estableixen mitjançant adquisicions demasses forestals i empreses transformadores, oel primer establiment d’aquestes, a l’est d’Euro-pa. Les perspectives en aquest mercat són pro-metedores i l’activitat s’hi desenvolupa alternantsimultàniament la propietat i la gestió de gransmasses forestals i la primera transformació de lafusta. A diferència de la limitació de varietatsexistents a Galícia (pi i eucaliptus, bàsicament),els boscos centroeuropeus estan formats per unavarietat més gran d’arbres.

Des del 1997 existeix el Centre d’Innovació i Ser-veis Tecnològics de la Fusta (CIS-Madera), ubicatal Parc Tecnològic de Galícia, a San Cibrao dasViñas (Ourense). El CIS-Madera, impulsat per laConselleria d’Indústria i Comerç, és un organismepúblic, els objectius del qual són la transferènciade tecnologia al sector i la divulgació de coneixe-ments tecnològics sobre la fusta, la formació i larealització d’estudis de mercat i sectorials.

Una derivada del màxim interès per a la regió,com es comentava, és la contribució del sector ala sostenibilitat mediambiental dels boscosgallecs, a la seva diversificació cap a espèciesarbòries de més valor i a l’eliminació de la greuregularitat amb què s’hi produeixen incendisdevastadors. Un bosc cuidat i rendible no s’incen-dia, tal com es constata cop rere cop en altresprovíncies espanyoles. La puixança del sector fus-ter a Galícia es compadeix malament ambaquesta trista realitat de les masses forestalsgallegues, segurament afligides d’una atomitza-ció que no solament fa ineficient la seva gestióadequada, sinó que pot ser font de conflictesd’interessos per l’ús de la terra o un càlcul miopde la gestió de la riquesa fustera que incorporeni que acaben provocant per vies directes i indirec-tes els incendis, en detriment del conjunt delsinteressos de la regió.

Un maridatge correcte entre la base territorial dela matèria primera i la cadena industrial del sec-tor hauria de poder resoldre molts dels proble-mes d’incentius que es troben en l’arrel del pro-blema dels incendis i que porta Galícia a unaprimera plana de successos quan la realitat fus-tera de la regió hauria de figurar en les pàginesd’èxits empresarials i de capacitat per renovar unsector convencional basat, tanmateix, en unamatèria primera de qualitat i demanda globalcreixent.

La mineria de pedra naturalLa mineria i l’elaboració de pedra natural per a laconstrucció i l’ornamentació (pissarres, granit) ésuna altra de les activitats que la regió desenvolu-pa amb creixent compromís amb la qualitat, latecnologia i l’abast global de les seves empreses.De nou, les derivades industrials (equips, mante-niment, transport) i mediambientals d’aquestesactivitats centrals són importants i s’hi sumen, amés, la comercialització i l’aportació de valor mit-jançant la creació de nous productes, acabats,etc.

La mineria de la pedra natural és, a més, la res-posta estratègica a l’estancament i el declivi de lamineria metàl·lica o energètica que pateix laregió des de fa temps. La posició d’aquest sector


també és destacada. Galícia és el primer produc-tor i exportador espanyol de pedra natural i, res-pecte a la pissarra, el primer productor i exporta-dor mundial. De nou, un abast global reforçat uncop més en aquest cas per la presència d’empre-ses gallegues en altres països, Portugal notable-ment, en els quals adquireixen mines i pedreres.

Galícia s’insereix en un circuit mundial moltobert de subministrament de pedra natural (gra-nit) en bloc o elaborada a països europeus i delPròxim Orient, de l’Orient Mitjà i del Llunyà, com-petint amb Itàlia, la Xina, Índia, Portugal, Coreadel Sud i els EUA. Les empreses gallegues d’a-quest sector són relativament recents, així comles seves activitats internacionals, ja que l’expan-sió del sector va tenir lloc després de l’entrada delnostre país en l’aleshores Comunitat Europea.

La qualitat del granit gallec és de les millors delmón, juntament amb la dels granits brasiler ixinès i aquest, sens dubte, és el primer factor decompetitivitat del sector. Gairebé la meitat delgranit que s’usa en el món té l’ús final en un llocdiferent del d’extracció, per la qual cosa les xarxesde transport i la capacitat portuària per a l’expor-tació compten també decisivament com a fac-tors de competitivitat. La regió combina en bonamesura aquests factors.

La pedra natural ja s’elabora a Galícia, especial-ment la pissarra, que surt de la regió elaboradaen la pràctica totalitat, i aquest procés d’extensióde la cadena de valor es realitza també amb l’im-puls institucional de la Xunta de Galícia. Els cen-tres tecnològics del granit (Porriño) i la pissarra(Valedorras) han contribuït a forjar les baules del’R+D+i, la seguretat a la feina, la formació i lacomercialització.

Aquest sector té també una derivada mediam-biental molt marcada, en la qual es necessitencompromisos forts per a la restauració, especial-ment forestal, de les zones d’extracció desafecta-des. L’aprenentatge en el maneig i la superaciódel repte que aquesta derivada implica és moltimportant i qualifica el sector de manera que famolt visible el seu potencial per a la clusteritzaciód’activitats al voltant del nucli central de l’extrac-

ció i l’elaboració de la pedra natural. Altres deri-vacions sectorials tenen a veure amb la indústriaauxiliar d’equips, mitjans de transport i el seumanteniment.

AgroalimentariAquest sector es troba a Galícia molt dispers iamb diverses línies que van des dels productesartesanals, molt difícils d’articular en aglomera-cions com les que ja s’han descrit, encara que noimpossibles, fins a la producció industrialitzadade transformats ramaders (porcí) o avícoles. El vi,d’altra banda, representa una excel·lent realitatclarament susceptible de clusterització, encaraque a escala reduïda. Una cosa que a priori es potveure com una debilitat, és a dir, l’atomització dela producció en petites unitats, té solució mitjan-çant la concentració de productors artesanals encooperatives o altres esquemes de producciócoordinada, tal com els practica COREN en el sec-tor ramader i avícola o, en el sector tèxtil, Inditexo Adolfo Domínguez.

La clau d’aquesta concentració radica en la gene-ració d’escala productiva, diferenciació del pro-ducte i centralització d’instàncies i recursos desubministrament, R+D+i, qualitat, finançament,comercialització, disseny i altres anelles de lacadena de valor al voltant d’una marca líder, unadenominació d’origen, etc.

No obstant això, la clusterització d’activitatsagroalimentàries s’ha de desenvolupar en unmedi particularment exposat a Galícia, com és elmedi rural. Despoblat al llarg de l’èxode rural, ques’ha mantingut fins no fa gaire, l’interior gallecpot haver tocat fons. L’èxit d’empreses comCOREN, que no deixa de ser resultat d’una adap-tació intel·ligent a aquest mateix èxode rural,marca un camí que en el futur es recorrerà de lamà d’una concentració més gran de la producciói la professionalització de les activitats lligades auna producció més diversificada (agricultura eco-lògica).

El “món rural” es revitalitza a poc a poc en virtutde nombrosos factors i és objecte d’una àmpliademanda que transcendeix l’aspecte local per afuncions que tenen poc a veure amb les tradicio-


nals. Una millor orientació de l’associacionisme,l’impuls renovat des de les polítiques públiquescap a la identificació d’aquestes noves funcionsdel territori rural i el relleu generacional dinamit-zat per la formació i l’ús de l’abundant mà d’obraimmigrant serien magnífics factors per aprofitarles oportunitats que despunten. La clusteritzaciód’aquestes activitats, a l’escala que sigui possibleen cada cas, acabaria per crear el valor afegit queel sector agroalimentari necessita a Galícia i enmoltes altres regions espanyoles.

Però hi ha un factor molt rellevant que, en aquestàmbit, determina bona part del que es pot fer. Estracta dels usos del sòl. En alguna mesura lligat aaquests usos, encara que mal coneguts tant elgrau de relació com els canals, hi ha el sever pro-blema dels incendis forestals a la regió. Ambcaracterístiques orogràfiques i climatològiquespròpies, tot i que no molt allunyades de les d’al-tres regions circumdants, l’elevada incidència d’a-quest problema a Galícia en relació amb la restad’Espanya indica que el problema rau en l’embo-lic d’incentius. La major part dels incendis sónprovocats, cosa que mostra, al seu torn, l’existèn-cia d’un incentiu dominant orientat cap a aquestresultat que una adequada gestió dels boscosmai no produiria.

L’abandonament de les terres, l’estructura de pro-pietat, el sistema concessionari de les explota-cions i manteniment de les masses forestals o elde prevenció dels incendis, poden estar ajudant ateixir aquest embolic d’incentius perversos, peròtot es pot redissenyar buscant un resultat millor.Els boscos i la muntanya haurien de ser més pro-ductius per als propietaris mantenint-los en bonestat que calcinats. Solament així, el món ruralgallec podrà abordar el seu futur, que mai no seràuna mera continuació del passat.

Si, a més, volem que una base rural renovadasigui suport d’activitats clusteritzades de trans-

formació agroalimentària i altres activitats sobreel terreny, amb tot el que això comporta de sofis-ticació empresarial, professional i social, està clarque el reclam més adequat no és l’experiènciatraumàtica dels incendis forestals que Galíciapateix regularment.

El clúster universitariLa creació d’un clúster universitari a la regió ésuna prioritat per a la Xunta. Els empresaris, perpart seva, entenen que la contribució d’aquestarealització al món de l’empresa podria ser enor-me, especialment centrada en la transferència detecnologia i iniciativa empresarial (start-ups). Lasituació actual en aquesta matèria deixa quedesitjar tot i l’existència de pols d’interacció enespecialitats com les telecomunicacions, l’engi-nyeria, la informàtica o les finances. La universi-tat, en general, és poc receptiva cap al mónempresarial, si no obertament indiferent. Clara-ment, la creació d’instàncies conjuntes d’apre-nentatge i emprenedoria universitat-empresa ésuna via en què cal perseverar.

D’altra banda, les mateixes activitats università-ries, sotmeses a l’adaptació a Bolonya, una opor-tunitat per al canvi, poden agafar consciència delseu paper en la societat gallega i com a sectord’àmplia rellevància econòmica. Seria convenientconèixer el pes econòmic de l’activitat università-ria a la regió, iniciada ja fa cinc segles però estesaa les quatre províncies amb una xarxa de centressusceptible d’articular-se de manera eficient percrear la base de capital humà i social de la regió,mitjançar en el flux de talents dins i fora d’a-questa, evitant-ne la pèrdua neta, i proporcionara les empreses un lligam directe amb la recercafonamental i aplicada en activitats de més pro-jecció econòmica, entre les quals figuren les res-senyades en aquesta secció.


3.4. Societat del coneixementEl progrés de la societat del coneixement consti-tueix un element essencial per a la dinamitzacióde l’economia gallega per la seva contribució a lageneració de riquesa i ocupació, i alhora suposauna veta o eix de competitivitat que afavoreix elcreixement de la regió a mitjà i a llarg termini.

En el context actual de Societat de la Informaciói del Coneixement, resulta inqüestionable l’exis-tència d’un vincle directe entre la innovació, lacreació empresarial i el creixement econòmic. Hiha un ampli consens a l’hora de valorar el paperque representa l’R+D+i en la competitivitat de leseconomies, ja que constitueix un factor clau delcreixement econòmic, especialment a través deguanys en productivitat. En l’àmbit empresarial,la innovació i la inversió en R+D implica per aGalícia un procés intensiu en coneixement, nosolament de tecnologia (disponibilitat, capacitat,

ús i costos dels sistemes i de les tecnologies de lainformació i la comunicació), sinó també d’orga-nització interna i recursos disponibles en l’em-presa (tècnics, econòmics i humans) i mercat(necessitats de clients i competència). L’R+D+i i lapenetració i l’ús de les TIC, constitueixen en l’ac-tualitat una prioritat per al desenvolupament dela Comunitat Autònoma de Galícia, que estàadoptant diferents mesures per al seu suport ifoment.

3.4.1. L’esforç en R+D de Galícia

El 2004 Galícia va invertir en R+D 366 milionsd’euros, absorbint un 4,09% del total de la despe-sa nacional (8.945 milions) i situant-se en el setèlloc de les comunitats autònomes espanyoles.Aquesta despesa va assolir aquell mateix any el0,84% del PIB regional, davant d’un 0,83% i un0,76% el 2003 i el 2002, respectivament. D’altrabanda, la despesa en recerca i desenvolupamentrealitzada per les empreses gallegues es va situar


Font: INE

280

260

240

220

300

320

2000

200

Evolució de la despesa total en R+D a Galícia (2000-2004)Despesa total (milions d'€) i percentatge del total nacional

340

360

3,80

3,70

3,60

3,50

3,90

4,00

3,40

4,10

4,20

380 4,30

2001 2002 2003 2004

Mili

ons d

'euro

s

Perc

enta

tge

del t

otal

nac

iona

l

209

240

293

338

366

3,66

3,86

4,084,12

4,09

en el 37,6% (138 milions) del total de despesa enR+D de Galícia i el 2,8% de la despesa en innova-ció de les empreses espanyoles l’any 2004. El per-sonal exclusivament investigador a Galícia vaarribar el 2004 a un total de 8.286 persones,davant dels 6.225 investigadors del 2002 (5,1% i4,6% del total nacional, respectivament).

L’anàlisi de l’evolució de la despesa interna enR+D per habitant permet comprovar de que du-rant els últims anys Galícia està convergint demanera sostinguda en aquest indicador. Així, si el2000 l’esforç en R+D per habitant representava el54% de la ràtio corresponent al conjunt d’Espa-nya, el 2004 aquest percentatge havia augmen-tat en deu punts percentuals, i va arribar al 64%de la despesa per habitant nacional.


Font: INE

200

150

100

50

250

2000

0

GalíciaEspanya

Despesa interna en R+D per habitant. Galícia vs. Espanyaeuros per habitant

2001 2002 2003 2004

76,7

141,2

87,9

151,5

107,1

171,9

123,0

192,3

133,1

207,1

2004

L’esforç de Galícia en l’àrea d’R+D+i també es potapreciar a través de la ràtio de sol·licituds depatents nacionals de residents per milió d’habi-tants, que el 2005 es va situar en 48 tramitacions(davant de 74 per al conjunt espanyol). En termes

absoluts, a Galícia es van sol·licitar el 2005, 129patents (el 4,26% del total espanyol), de les quals80 es van concedir (el 3,5% del total de patentsconcedides a Espanya), segons les dades de l’Ofi-cina Espanyola de Patents i Marques.

D’altra banda, és interessant analitzar la ràtiogallega de cobertura de béns d’equipament(exportacions en percentatge de les importa-cions), que mostra l’habilitat de Galícia percomercialitzar productes d’alt valor afegit en elsmercats internacionals. Aquest indicador va

assolir el 2004 un 184%, que va ser el segon per-centatge més elevat després del registrat per lacomunitat autònoma del País Basc, superantàmpliament la mitjana nacional, que es va situaren un 62% durant el mateix exercici.


Font: INE

Evolució de la despesa R+D a Galícia vs. Espanya (2000-2004)Increment acumulat (2000 = 0)

80%

60%

40%

20%

0%

2000 2001 2002 2003 2004

GalíciaEspanya

Quant a l’esforç en R+D públic, en termes d’exe-cució de despeses internes en R+D del sectorpúblic (administracions estatals, autonòmiques ilocals, organismes públics i universitats), Galíciaes va situar el 2004 en la quarta posició respecte

a les comunitats autònomes espanyoles, amb un0,54% del PIB regional. Dins d’aquest àmbit, l’es-forç en R+D de les universitats gallegues ha estatsignificatiu, i el 2004 ha arribat a un 0,40% res-pecte al PIB.


Font: Informe COTEC 2006

100%

200%

Astúries

0%

Ràtio de cobertura de béns d’equipament per CA el 2004Exportacions en percentatge de les importacions

Cantàbria

Canàries

Castella-La Manxa

Madrid

Extremadura

Com.Valenciana

Balears

Catalunya

Espanya

Castella iLleó

Aragó

Múrcia

Navarra

La Rioja

Andalusia

Galícia

País Basc

150%

50%

3.4.2. El sistema gallec d’R+D+i

La coordinació i la integració de l’Administració,les universitats i les empreses, la famosa triplehèlix, són capitals per assegurar el funcionamenten qualsevol sistema R+D+i. El sistema gallecd’innovació s’ajusta a aquests paràmetres, a par-tir de la integració dels quatre subsistemessegüents:

• Les empreses, en les quals es materialitza elprocés d’innovació tecnològica, i que desenvo-lupen un important paper en el procés de gene-ració de coneixement.

• El sistema públic d’R+D+i, integrat per les uni-versitats, els centres de recerca i els centressanitaris públics que assumeixen funcionsespecífiques en el procés de producció, trans-missió i emmagatzematge de coneixement.

• Les institucions de suport a la innovació, quesón organismes que afavoreixen i catalitzen lesrelacions dins del sistema i contribueixen així aaccelerar els processos innovadors.

• Les administracions, que a través de les sevespolítiques influeixen directament sobre totesles etapes del procés d’innovació.

A Galícia existeix un notable potencial en l’eco-nomia del coneixement ja que tant a les tres uni-versitats gallegues com als centres de recerca itecnològics (vegeu mapa) es duu a terme unasignificativa activitat en projectes d’alta tecnolo-gia en química, farmacèutica, biotecnologia,energia i agroalimentació, principalment. El siste-ma universitari, així com els centres del CSIC il’IEO instal·lats a Galícia, tenen una notable capa-citat i infraestructura científiques. A banda delscentres de les universitats de Vigo, Santiago de


Font: Informe COTEC 2006

Andalusia

0,0%

Despesa en R+D de les AAPP i ensenyament superior per CA el 2004percentatge del PIB

GalíciaCantàbria

Aragó

Múrcia Canàries

Catalunya

Espanya Navarra

MadridCeuta iMelilla

Balears

La Rioja

Castella-La Manxa

Extremadura

País Basc

Astúries Castella iLleó

Com.Valenciana

0,1%

0,2%

0,3%

0,4%

0,5%

0,6%

0,7%

0,8%

0,9%

1,0%

Compostel·la i A Coruña (amb campus en les setprincipals ciutats gallegues), existeixen vuitorganismes públics de recerca –quatre del CSIC–,i deu centres tecnològics.

Però sense cap mena de dubte, els parcs cientifi-cotecnològics desenvolupats els últims anys aGalícia es configuren com el marc amb més pos-sibilitats en la interfície de l’economia del conei-xement. D’entre tots, destaca el Tecnópole deGalícia, pel seu ampli recorregut (des del 1992amb la creació del Parc Tecnològic de Galícia) i laseva condició d’entorn d’excel·lència per a inicia-tives empresarials de marcat caràcter innovadorque aposten per la tecnologia, la recerca i el des-

envolupament. El nom de “Tecnópole” no és for-tuït, sinó que tracta d’emular l’èxit i la marca deles grans plataformes tecnològiques de les tec-nòpolis franceses i la seva projecció territorial decaràcter regional. En la gestió del Tecnópole par-ticipen actors claus en l’economia del coneixe-ment, des de les tres universitats gallegues, lesadministracions autonòmiques i locals, fins alteixit empresarial (representat per la Cambra deComerç i la Confederació Empresarial). Tecnópoleestà situat a 12 km de la ciutat d’Ourense (aixícontribueix a la descentralització de la innovacióeconòmica, més enllà de l’eix atlàntic) i envoltatper la zona industrial més destacada de la pro-víncia i a prop del Campus d’Ourense de la Uni-


Mapa del sistema galleg R+D+i

Vigo

A Coruña

Santiago

Ferrol

Ourense

Porriño

Lugo

San Cibrao das Viñas

��

Centre Universitari

ParcCientificotecnològic

3 2 1Centres Tecnològics

Campus dependent


versitat de Vigo, on es desenvolupen coneixe-ments de base cientificotecnològica (enginyeries,informàtica, biotecnologia, física industrial, quí-mica, etc.); i d’aquesta manera es concentren vec-tors de vetes econòmiques i de recursos humansamb un elevat grau de capacitació. Amb vista a lainnovació i els processos de creació d’empresesde base tecnològica, Tecnópole compta amb unainfraestructura molt eficaç: la incubadora d’em-preses que acull més de 4.000 m2 d’espais “nius”condicionats per a l’inici immediat de l’activitatempresarial. Els nius van dirigits tant a emprene-dors que vulguin començar l’activitat empresa-rial, com a les empreses o departaments interes-sats a desenvolupar projectes innovadors o ambun marcat component tecnològic dins del Parc. Amés, el Tecnópole, en col·laboració amb la Univer-sitat de Vigo, compta amb una preincubadorad’empreses de base tecnològica específicamentsorgides d’iniciatives de la comunitat università-ria. Respecte a les empreses ubicades al Tecnópo-le, igual que en la resta de parcs cientificotecno-lògics espanyols, els sectors que tenen més pessón les tecnologies d’informació i comunicació iles telecomunicacions, seguits de sectors crucialsper a l’economia de la zona, agroalimentari i tèx-til, on destaca el protagonisme de les gransempreses (la secció COREN R+D dins de l’agroali-mentari, i Roberto Verino i Adolfo Domínguez enel tèxtil).

El protagonisme de les universitats en la promo-ció d’una economia del coneixement es concretade manera encara més directa en dues iniciati-ves: el Parc Cientificotecnològic Universitari deGalícia, que integra les universitats de Santiago iVigo, i el Parc Cientificotecnològico Río de Pozo,vinculat a la universitat d’A Coruña. Altres inicia-tives de parcs a Galícia, encara que només identi-ficades parcialment amb la naturalesa cientifico-tecnològica i el suport als processos empresarialsstart-up o spin-off, són el Parc Tecnològic i Logísticde Vigo i la Fundació Ferrol Metrópoli.

No obstant això, fins al moment, l’aprofitamentd’aquests recursos és limitat a l’hora de desenvo-lupar iniciatives spin-off o la creació d’empreses

innovadores de base tecnològica i l’impuls d’unaeconomia del coneixement en el teixit productiugallec. Aquesta limitació deriva, en gran mesura,de les dificultats dels grups d’excel·lència científi-ca a l’hora de trobar una suficient infraestructu-ra de suport que estimuli i garanteixi la viabilitatdels projectes innovadors, per exemple dinsd’una estructura universitària bàsicament con-centrada en els esforços docents. A més de millo-rar les plataformes de suport a la innovació esnecessita solucionar carències quantitatives iqualitatives pel que fa al personal investigador,una professió amb traves de tota mena que nogaudeix del reconeixement requerit perquè elsgrups de recerca i els projectes innovadors millo-rin la seva massa crítica.

Un altre dels problemes per a la innovació i l’e-conomia del coneixement radica en la minorità-ria demanda tecnològica per part de les empre-ses que, en general, són de dimensions reduïdes,i poc innovadores. Per tant, és necessari que lesempreses gallegues guanyin en dimensió, s’o-brin a nous sectors, adoptin formes de gestiómés professionalitzades, incorporin les TIC en elssectors tradicionals, adoptin una cultura de lainnovació i de la tecnologia a les empreses, i coo-perin tant entre si com amb els organismespúblics. Un dels instruments que més han afa-vorit la cooperació són les convocatòries públi-ques –tant internacionals com nacionals– deprojectes d’R+D conjunts, si bé estan polaritzatsper grans empreses.

El Pla gallec d’R+D+iAmb vista a resoldre aquestes debilitats del siste-ma d’innovació, la Xunta ha establert el Pla gallecd’R+D+i, que guia la política en matèria de recer-ca, desenvolupament i innovació per al quin-quenni 2006-2010. La seva finalitat és col·locar lacomunitat en el nucli de la societat del coneixe-ment com a garantia per impulsar el creixementeconòmic i social de Galícia mitjançant la millorade la seva capacitat cientificotecnològica, la par-ticipació de les empreses en el procés d’innovaciói l’extensió dels beneficis de la recerca al conjuntde la societat gallega.


La despesa en R+D sobre el PIB, el 0,8% (2004),està per sota de la mitjana espanyola, però a curttermini amb el nou Pla R+D+i de Galícia, en l’ho-ritzó 2010 es pot gairebé duplicar a l’1,5%, per talde convergir amb la mitjana europea. En aquestsentit, la inversió adjudicada a R+D per la Xuntade Galícia s’ha incrementat sensiblement entreel 2005 i el 2006, passant de 82,9 a 130 milionsd’euros.

Amb aquest pla s’aspira a incrementar sensible-ment el capital humà, amb l’objectiu ferm demés de deu mil investigadors el 2010, i a més espretén resoldre els problemes d’aquesta figuraprofessional a partir d’una concreció més fermade la carrera cientificotecnològica, per evitar la“fugida de cervells” i el transvasament a altressectors menys productius.

El Pla R+D+i gallec busca més implicació de lesempreses en els processos innovadors, amb l’ob-jectiu immediat que l’esforç empresarial passidel 0,38 al 0,50% de la despesa en R+D. Aquest ialtres objectius s’integren dins d’un Programad’Innovació Empresarial, especialment dirigit aempreses innovadores de base tecnològica delssectors crucials en l’economia gallega9. El Progra-ma s’articula en tres punts forts: la sistematitza-ció de la innovació, el suport financer i els empre-nedors. La sistematització de la innovació abastales fases de gestió estratègica de la innovació,disseny i desenvolupament del producte i inno-vació en la producció i logística. Es pretén ambaixò que les empreses gallegues avancin enqüestions clau per a la innovació, com ara la cre-ativitat empresarial, l’absorció de tecnologia, elsprocessos innovadors, els nous productes, l’incre-ment del nivell científic i les xarxes d’intercanvi.El suport financer suposa un reforç de les einesfinanceres (capital-risc, préstecs participats iavals-garanties) i dels incentius fiscals (informa-ció i formació) amb vista a resoldre les actuals lla-cunes en la inversió en projectes innovadors. En

el capítol d’emprenedors, s’afermen tots els ele-ments crucials per a un procés d’emprenedoria ospin-off, des de l’origen de la idea fins a la creaciói el desenvolupament empresarial. És a dir: les ini-ciatives d’ocupació de base tecnològica, lesempreses de base tecnològica, la xarxa de viverso incubadores, la xarxa d’organitzacions d’inno-vació, el club d’inversors actius, etc.

3.5. Sostenibilitat ambientalGalícia és una de les comunitats autònomesespanyoles en què hi ha més pressió de les activi-tats humanes sobre el territori. Aquesta pressióés especialment visible ja que el territori aculluna gran varietat d’hàbitats i espais naturals enels quals és comparativament fàcil provocar dis-torsions. De fet, atenent a les dades de l’últiminforme de l’Observatori de Sostenibilitat d’Es-panya (OSE, 2006), Galícia és la quarta comunitatamb un nombre superior d’infraccions ecològi-ques comeses, prova evident d’aquesta pressiósobre el territori.

Entre el 1990 i el 2004, l’increment del 37% de lesemissions de gasos d’efecte hivernacle és preocu-pant a Galícia, encara que és una xifra inferior al’augment de la mitjana espanyola (el 45%) peròdiametralment oposada al descens del 2% de laUE-15. De fet, en relació amb el seu Producte Inte-rior Brut, la comunitat gallega és la quarta ambmés contaminació causant del canvi climàtic.Galícia és una de les comunitats amb menys con-sum de gas natural, el gas combustible menyscontaminant. A Galícia la relació entre el consumd’energia final i el PIB és sensiblement superior ala resta d’economies desenvolupades de l’entorneuropeu, cosa que revela una baixa eficiènciaenergètica. El consum de gasolines i gasoils perhabitant és similar al consum mitjà estatal, queés de 0,9 tones/habitant/any.


9 Els sectors considerats rellevants en l’economia gallega són: audiovisual, tèxtil, fusta i moble, naval, automoció,energètic, construcció i roques ornamentals (granit), transport i logística, agroalimentari, pesca i aqüicultura, serveisi turisme.

Les emissions de CO2 i altres gasos d’efectehivernacle a Galícia, tant per habitant com perproducció, se situen molt per damunt de la mit-jana espanyola. Aquesta contaminació atmosfè-rica està intensament interrelacionada amb laubicació en el territori gallec de les centrals tèr-miques d’As Pontes, Meirama i Sabón. D’altrabanda, l’impuls d’altres fonts energètiques alter-natives està generant greus impactes ambien-tals: com les minicentrals hidroelèctriques quehan danyat greument els ecosistemes de moltsrius (especialment a la conca Miño-Sil) o la proli-feració dels parcs eòlics dins d’espais naturalsd’interès. La política energètica prevista per alsegle XXI en el Libro Blanco de Energía de la Con-sellería de Industria, en un escenari de creixe-ment del consum i la producció energètica, notorça sensiblement la continuïtat d’aquestespràctiques.

Els transports són l’altre gran focus de contami-nació atmosfèrica, derivat del protagonisme del’automòbil en el 80% dels desplaçaments moto-ritzats de menys de 100 km en dies laborables.Els processos d’expansió urbana i segregació d’u-sos, units a les característiques d’un poblamentdifús i dispers, limiten les possibilitats del trans-port públic en moltes àrees del territori gallec i,per això, privilegien l’ús indiscriminat de l’auto-mòbil.

L’informe de l’OSE adverteix també que a Galíciano existeix un ús correcte en la gestió de l’aigua:el 20% es perd en la xarxa de distribució per lesdeficiències en la canalització i és la segonacomunitat amb menys compliment de la Directi-va europea de depuració d’aigües residuals urba-nes. A més, el consum en les llars ha augmentaten el període 1996-2003 un 33% fins a superar els140 litres per habitant i dia.

El 2000, les superfícies artificials ocupaven apro-ximadament un 2% del territori gallec, xifra simi-lar a la mitjana espanyola. Per a aquell mateixany, en la franja costera de 0-2 km el percentatgede superfície artificial era de 21% a la provínciade Pontevedra, 11% a A Coruña i 5% a Lugo, és adir, la pressió humana al litoral és desigual en

intensitat, però en conjunt és molt inferior a lade la resta del litoral espanyol (especialment res-pecte al litoral mediterrani). A més, el creixementde les superfícies artificials al litoral gallec entreel 1987-2000 va ser un dels més baixos de leszones costaneres espanyoles: 2% a Pontevedra,4% a A Coruña i 7% a Lugo. No obstant això, elsprimers anys del segle XXI, la pressió de la cons-trucció arriba a un ritme insostenible. Els fortsinteressos immobiliaris i els nous plans generalsd’ordenació en els municipis litorals acceleren elprocés.

La degradació del territori i la pèrdua de la biodi-versitat del territori gallec han estat molt greusles últimes dècades. Galícia és una de les comu-nitats amb més amenaces en la seva diversitatbiològica; per exemple, juntament amb Múrcia iCastella i Lleó, presenta la proporció més alta demamífers amenaçats d’extinció, entorn del 15%.

Els incendis forestals són un dels problemesambientals més greus a Galícia. La catàstrofenatural de l’estiu del 2006 no és un fet aïllat sinóun fenomen que es repeteix cíclicament. Elbalanç de més de 90 mil hectàrees cremades, l’e-levat cost en pèrdues humanes i materials, l’im-pacte següent de les pluges torrencials a la tar-dor (erosió dels vessants i contaminació de lesries) són els paràmetres de la segona catàstrofenatural després del Prestige. En el període 1968-2004, Galícia va ser la comunitat autònoma ambmés superfície cremada, tant en valor absolut(42.465 ha de mitjana anual), com en percentat-ge de la superfície de territori cremat (1,4% cadaany). L’expansió massiva de les plantacions d’eu-caliptus i pins, espècies piròfiles, i la degradaciódels boscos autòctons incrementa el perill d’in-cendis.

Però, com s’ha comentat anteriorment en diver-ses ocasions, no hi ha pitjor enemic de la mun-tanya que un mal balanç d’incentius, generadorsd’interessos contraposats. La cura de la munta-nya i l’explotació de la massa forestal poden sor-gir de la reconciliació de l’interès econòmic i lanecessitat de conservar el medi ambient. N’hi haprou amb facilitar la transparència en l’expressió


de tots els interessos i crear les estructures queels facin mútuament compatibles. L’existència degairebé set-cents mil propietaris forestals a Galí-cia, els usos de sòl per part d’un poblament ruraldispers i fins a factors socioculturals poc afavori-dors de la cooperació entre agents tan atomit-zats no ajuden precisament, però els resultatssón devastadors.

Quant als residus sòlids, si bé en termes per capi-ta, Galícia és la comunitat amb l’índex més baix,al voltant de 332,2 kg/h./any, tot i que no per aixòresulta un problema menys important. La pro-ducció de residus sòlids s’ha incrementat en un11% entre el 1996 i el 2004 i, pitjor encara, Galíciaés la segona comunitat que més incinera els seusresidus (35%), amb tot el que això implica en lacontaminació atmosfèrica local.

En qüestions de política i gestió ambientalregional i local, el diferencial amb la mitjanaespanyola també és significatiu. Així, en l’indica-dor establert per l’OSE “governança i capacitatinstitucional per a la sostenibilitat”, referit al2005, Galícia no arriba a obtenir 30 sobre 100punts, i rep zero punts en el component “trans-parència”. Pel que fa a la implantació de l’AgendaLocal 21, només el 29% dels municipis tenen ini-ciat un procés en aquest sentit el març del 2006,una de les proporcions més baixes d’Espanya.

Galícia compta amb un entorn natural i ecocul-tural de gran valor i grans possibilitats d’aprofita-ment sostenible. L’estructura del relleu, la xarxahidrogràfica, el protagonisme del mar en unacosta summament retallada, juntament amb lasituació en una cruïlla de regions biogeogràfi-ques (Eurosiberiana i Mediterrània) donen lloc auna gran diversitat i riquesa d’ecosistemes en elterritori gallec. Entre els recursos naturals méspreuats es troben els boscos de frondoses autòc-tones. Segons l’últim inventari forestal (1998), aGalícia hi ha 359.000 ha cobertes per boscosautòctons (12,5% de la superfície autonòmica i25% de la muntanya arbrada), és a dir, d’espèciesde gran valor ecològic i paisatgístic. Els boscosautòctons són l’hàbitat de moltes espècies defauna i flora (algunes en perill d’extinció).

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle crei-xen menys a Galícia que en el conjunt espanyol,entre altres coses, gràcies a l’expansió de l’ener-gia eòlica els últims anys. Galícia, conscient delsavantatges que suposa el desenvolupament deles energies renovables, assumeix els compromi-sos de la Unió Europea d’assolir el 12% del dispo-nible d’energia interior bruta mitjançant ener-gies renovables l’any 2010. Per a això, s’hanplantejat dos objectius interrelacionats: la plani-ficació energètica amb vista a l’augment de lataxa d’autoabastament i diversificació de fontsenergètiques, i la reducció de les emissions deCO2 complint els compromisos de Kyoto. Peraconseguir-ho, Galícia compta amb grans poten-cials en energies renovables com l’energia eòlica,minihidràulica, solar i biomassa. En aquest sentit,dins dels seus objectius fonamentals, el Pla Eòlicde Galícia aspira que el 52% del consum elèctrictotal de Galícia sigui a través de l’energia eòlica(el 2003 representa el 18%), amb tot el que aixòimplica d’estalvi d’energia primària i la reducciódels gasos d’efecte hivernacle.

Perquè Galícia pugui complir els objectius deKyoto seria necessari intervenir en molt pocs sec-tors, ja que només quatre agrupen més del 70%del total gallec d’emissions en els principals con-taminants i algun arriba gairebé al 94%, que és elcas de les emissions de SO2 generades per lescentrals tèrmiques, les indústries de cogeneració,la indústria de refinació de petroli i les indústriesde productes no fèrrics.

L’espectacular increment dels espais protegitsestà permetent superar el dèficit històric de lacomunitat en aquest capítol. Les comunitatsautònomes que més han augmentat la superfí-cie protegida els dos últims anys són Galícia i LaRioja, fonamentalment a causa de la inclusió dellocs Red Natura 2000 en les seves xarxes d’es-pais protegits. A principis del 2006, la superfícietotal protegida a Galícia, terrestre i marina, és de398.242,14 ha, que equival a un 7,5% del conjuntespanyol (superior al 5,9% de superfície querepresenta la comunitat), i que augmenta fins al32,2% si considerem la superfície marina protegi-da. La política d’espais naturals protegits guanya


en dimensió i abast territorial, no solament coma conseqüència de l’increment notable de lasuperfície protegida, sinó també per l’alt valordels ecosistemes seminaturals integrats dinsdels espais protegits gallecs.

Cal subratllar també la creixent sensibilitzacióambiental de la població gallega, en gran mesu-ra, per l’efecte de les catàstrofes naturals ocorre-gudes a Galícia els últims anys. Aquesta preocu-pació per la conservació de la naturalesa i pelsriscos ambientals és cada vegada més present enles inquietuds i demandes dels ciutadans i, enconseqüència, en l’agenda dels responsablespolítics. En aquest escenari, la tasca de les asso-ciacions i les ONG de tall ecologista cada vegadaarriba més a la societat gallega. Prova d’aquestasensibilització i mobilització social ha estat l’a-provació en el Parlament gallec de la IniciativaLegislativa Popular en defensa dels rius. Aquestainiciativa pot possibilitar la recuperació integraldels ecosistemes fluvials, obligant les adminis-tracions públiques a garantir-ne la protecció, con-servació i millora, assumint els objectius mésavançats de la Directiva Marc Europea de l’Aigua(2000/60/CE).

Amb vista, finalment, a minimitzar els actualsimpactes humans sobre el territori, i millorar lasostenibilitat mediambiental a Galícia, és neces-sari continuar treballant en els punts següents:

• Política energètica sostenible, que disminueixiles necessitats de consum i producció de CO2,apostant per l’estalvi energètic, l’eficiència deles indústries més intensives en energia (sobre-tot en el sector de la metal·lúrgia de l’alumini),la substitució progressiva del carbó i del petroliper gas natural, i el desenvolupament d’ener-gies renovables (eòlica, solar i biomassa) demanera compatible amb el medi natural.

• Impuls de les noves oportunitats i jacimentsrelacionats amb la gestió i millora ambiental,“feines verdes”.

• La conservació i l’expansió de les masses fores-tals d’espècies frondoses autòctones i una ges-tió forestal que integri les funcions bàsiques dela muntanya (ambiental, productiva i ecocultu-ral) a través d’un aprofitament sostenible.

• Aplicació efectiva de la legislació ambiental imés control en la planificació urbana i ordena-ció territorial, amb especial insistència en lesàrees més sensibles i amenaçades (litoral imuntanya). Implantar una nova cultura delterritori que posi límits a l’artificialització irre-versible.

• Fomentar l’educació ambiental i la implicaciódel teixit productiu i tota la societat gallega,especialment en temes de valoració del patri-moni natural com a mitjà de prevenció (contraels incendis forestals, els abocaments il·legals,etc.) i difusió de pràctiques sostenibles (agricul-tura i consum de productes ecològics, reciclat-ge, estalvi energètic i expansió de les energiesrenovables, consum responsable de l’aigua, mésús dels transports públics, etc.).


3.6. RecapitulacióEl circuit descrit en aquest capítol ha mostratuna variadíssima realitat econòmica (creixementi cohesió, emprenedoria, clústers d’activitat) devegades amb implicacions econòmiques (tecno-logia, medi ambient). Una varietat complexa, enquè es juguen partides creuades d’interessos,causes i efectes. Hem vist aspectes positius inegatius i hem situat l’èmfasi en les palanquesestratègiques per multiplicar els primers i limitarels segons. Són, totes, àrees d’importància crucialper a la definició i la qualitat del benestar delsciutadans de la Galícia del demà. Hem fugitd’una visió economicista per privilegiar el resul-tat final, és a dir, el progrés de la regió sobre labase de la potenciació de les seves millors realit-zacions, la superació de les seves mancances i lacorrecció dels seus processos no virtuosos.

La regió i les seves províncies progressen enmatèria de convergència real respecte al conjuntespanyol, que de moment és la referència, ja quecap de les últimes pot fixar la vista en la mitjanacomunitària, encara que qualsevol pas de conver-gència amb Espanya s’ageganta cap a la llunyanameta comunitària, ja que aquesta és cada vegadamés assequible per al nostre país en conjunt. Per-què la mitjana comunitària passi a ser l’objectiuestratègic immediat de la regió en matèria deconvergència real cal que es donin diverses con-dicions. En primer lloc, un augment de la produc-tivitat dels treballadors gallecs, en totes les pro-víncies, però especialment, i sorprenentment pelque fa a la primera, a Pontevedra i a Ourense.Això requereix una capitalització generalitzadaen els diversos sectors econòmics. En segon lloc, imés crític, la regió i, especialment les provínciesde Lugo, Ourense, també A Coruña, necessitenportar a terme una ampliació de la seva base depoblació potencialment activa per acceleraraquesta convergència simultaniejant aquestaexpansió amb la de les oportunitats d’ocupació.Activitat i ocupació són els pilars de la cohesió. Laproductivitat fa la resta. L’atur a Galícia és inferiorque a la resta d’Espanya, però això és així per la

“mala” causa: manca de braços. Això se supleixamb més productivitat, però sempre és millorexplotar diversos marges alhora, productivitat iactivitat de la població.

L’anàlisi de l’estructura empresarial de Galíciapermet extraure conclusions positives en diver-ses direccions. La regió mostra signes d’un poten-cial de creixement més equilibrat que l’agregatnacional, amb un teixit d’empreses caracteritzatper més pes en el VAB regional de la indústria(inclosa l’energia) i la construcció que a Espanyaen conjunt i un pes menys important del sectorserveis. En el sector agrari s’ha observat unareducció de la quantitat de població ocupada enaquestes activitats, i al mateix temps ha aug-mentat la superfície productiva, el volum mitjàde les explotacions i la renda dels agricultors iramaders. En el sector manufacturer i de trans-formació, la positiva evolució d’importants grupsindustrials està generant significatius efectesd’arrossegament sobre les empreses auxiliarslocalitzades en les seves àrees d’influència, espe-cialment en les àrees metropolitanes de Vigo i ACoruña. No obstant això, és necessari tenir encompte que les empreses de Galícia encara s’as-senten en una proporció notable sobre activitatstecnològicament madures en les quals la contri-bució de l’R+D+i és moderada, si bé hi ha nota-bles excepcions. La Xunta de Galícia ha posat enmarxa diversos projectes estratègics d’R+D+i vin-culats a la creació de Centres d’Excel·lència Cien-tífica, Centres Tecnològics, Plataformes Tecno-lògiques i Parcs Científics i Tecnològics. Però laUniversitat roman, amb excepcions, indiferent al’activitat empresarial, i l’emprenedoria i l’autoo-cupació continua sent més moderada encara queen el conjunt d’Espanya.

El repàs a la presència de clústers i aglomera-cions d’activitat econòmica sectorial ha estatmolt il·lustratiu de realitats notablement avança-des i variades. Algunes d’abast global tot i qued’escales diferenciades. Multinacionals galle-gues, marques i denominacions d’origen liderenels processos d’aglomeració que s’expressen cla-


rament amb derivades industrials, de serveis omediambientals molt marcades, no totes benresoltes. Encara que de vegades s’hagi de parlarde districtes industrials més o menys extensos ourbans, més que de clústers à la Porter, pròpia-ment dits, això no obsta perquè s’identifiquindinàmiques prometedores. Els aspectes menysfavorables tenen a veure amb una problemàticaresolució de la restricció mediambiental, de laqual es parla més endavant, o absència de comu-nicació eficient, per dir-ho amb delicadesa, entreels agents públics i privats a l’hora de posar-sed’acord en desenvolupaments de primer ordreestratègic, per exemple, en el desenvolupamentde l’aqüicultura. No tot pot ser perfecte, però síque és perfectible, i segurament les lliçons perti-nents estaran aflorant en la superfície de les ins-tàncies d’interlocució social que no falten a laregió. S’ha parlat una mica de la idiosincràsiagallega, com a motor de l’emprenedoria, la tena-citat i l’esperit de sacrifici que ha dut a algunsdels desenvolupaments més espectaculars ques’han comentat i que sorprenen a propis iestranys, però amb això no n’hi ha hagut prou,fins al moment, per a l’aprofundiment del procésd’aglomeració d’activitats que desemboca enclústers madurs. Pot ser que algun fre, potser untret idiosincràtic?, lligat a la dificultat per a lacooperació precompetitiva de les empreses, hagidesenvolupat un paper no menyspreable. Les AAPP han impulsat amb bon criteri els “clústers ins-titucionals”, en realitat associacions, i més enllàd’això de vegades, productores de diversos nivellsal voltant d’una activitat principal que estan fentuna tasca remarcable, però que no seran sufi-cients, per si soles, per arribar a una genuïna clus-terització, per a la qual existeixen condicionsconstatades en sectors i territoris en la regió.

El medi ambient, finalment, tan espectacularcom compromès a Galícia, la qual cosa no ésestranya, intervé, com s’ha vist, de maneres moltdiverses. Els reptes aquí són elevats, però larecompensa també, si es resolen satisfactòria-ment els primers. La generositat de la natura aGalícia, com dèiem, només és comparable al riscregular a què està sotmesa per causa de l’accióhumana i les activitats econòmiques. Però tambéhem vist que la cura i l’explotació sostenible de lanaturalesa poden ser bons negocis, especialmentsi van associats a activitats globalitzades en lesquals les empreses gallegues comencen a tenirexperiència amb èxit. El territori gallec és mésaccessible i està millor articulat que mai, per aixòés més fàcil cuidar-lo i poblar-lo, tant amb agentscom amb activitats que no haurien de desaparèi-xer. Però la resolució de conflictes d’interessos i laremoció d’incentius perversos que redunden enla destrucció inútil del medi natural, un fetincomprensible, ha de ser una prioritat, no sola-ment per la conservació en si mateixa, sinótambé una prioritat estratègica, pel seu valoreconòmic.


4 . B a l a n ç e st r at è g i c i l í n i e s d ’a cc i ó

4. Balançestratègic i línies d’accióEls capítols precedents aporten materials hetero-genis més o menys coneguts. Ara es tracta d’or-denar-los molt sintèticament en un balanç defortaleses i debilitats que es pugui sotmetre alcontrast d’amenaces i oportunitats a què s’en-fronta la regió a causa del seu posicionament enel balanç anterior. D’aquest exercici sorgirà unainvitació a l’acció. Una acció que ha de ser estra-tègica i guiada per una racionalització del balançconjunt de debilitats, fortaleses, amenaces ioportunitats.

No es tracta només d’elaborar una simple llistad’elements DAFO, sinó d’extraure’n una visió arti-culada de les vies de renovació de les actuacionspossibles a l’hora de perseverar en un camí deprogrés que Galícia ha emprés fa temps, però queara s’ha de caminar per un paisatge canviant,més ampli i estimulant, amb provisions noves pera cada jornada.

Les debilitats i les fortaleses són elements d’en-torn intern a la regió que els agents locals podencontrolar, corregir o reforçar, mentre que les ame-naces i les oportunitats són elements d’entornextern aliens al control dels agents locals, peròque aquests poden evitar o dels quals es podenbeneficiar de manera activa adoptant les estratè-gies oportunes.

L’anàlisi DAFO s’aplicarà a les diferents dimen-sions de l’economia gallega i els seus encontornsdemogràfics, territorials, institucionals i de sec-tors i àrees sensibles, tal com s’han abordat enaquest informe. Amb l’objectiu de simplificar eltractament que ve a continuació, reduint-lo a l’es-sencial, vista la variada gamma d’elements consi-derats en el diagnòstic, aquestes dimensionss’han agrupat de la manera següent: (i) població,territori, infraestructures i medi ambient, (ii) con-vergència i clusterització d’activitats productivesi (iii) emprenedoria, estructura empresarial, inno-vació i societat del coneixement.

4.1. Balanç de Debilitats,Amenaces, Fortaleses i OportunitatsLa gamma de debilitats que té la regió es potcaracteritzar com deguda a elements que conti-nuen pesant en aquesta part del balanç desprésde molt temps, elements que han sorgit a causadel progrés de la regió en altres fronts i elementsque no s’han revelat com a debilitats fins que eldesenvolupament de la regió i les aspiracionsdels seus agents no han assolit un cert llindar.

Les principals debilitats de la regió es presenten,en un primer pla general, associades a una demo-grafia heterogènia i, en les comarques de l’inte-rior de la regió, envellida i en declivi; a una escas-sa activitat laboral de la població, especialment lafemenina; a la necessitat d’adaptar els ports de laregió a noves funcions globals; o a l’excessivaconcentració de les exportacions gallegues enl’automòbil, malgrat la creixent diversificació.

Més particularment, en relació amb alguns delssectors i àrees sensibles que hem repassat en elcapítol anterior, les debilitats més patents esrefereixen al risc d’esgotament de la convergèn-cia per l’escanyament de l’activitat laboral; lacomparativament baixa taxa d’emprenedoria,creació d’empreses i autoocupació en la regió enrelació amb el conjunt d’Espanya; la modestaautoorganització en clústers industrials i de ser-veis, més dependents de la iniciativa institucio-nal, a causa de la idiosincràsia de les empreses dela regió; la dèbil interacció entre la universitat il’empresa, malgrat elements de qualitat en cer-tes branques i universitats; l’encara escàs pes dela despesa en R+D+i en la regió per comparació aEspanya i, no diguem, Europa, tot i el dinamismede l’R+D+i de les AA PP regionals; o els diversosàmbits del medi ambient en què la regió avançalentament i per darrere d’altres regions, cosa quecondueix a un entorn natural, delicat per se, enrisc permanent per causa de condicions d’ús iincentius per gestionar-lo possiblement inade-quats, com mostra eloqüentment el drama delsincendis forestals.


Davant d’aquesta relació de debilitats, s’oposauna gamma de fortaleses igualment variada. Laregió ha avançat molt els últims anys en multi-tud de fronts, i això fa que l’apreciació de les debi-litats es torni més exigent, ja que algunes esmanifesten en forma de colls d’ampolla. El pro-grés constatat en els capítols previs, d’altrabanda, s’ha basat en fortaleses consolidades o hadeterminat al seu torn, l’emergència de novesfortaleses que capaciten la regió per a nous aven-ços. Entre aquestes fortaleses hi ha les següents.

De nou, en els plans més generals abordats en elcapítol 2, es constaten fortaleses centrades enuna dinàmica poblacional que, malgrat les ten-dències anteriorment esmentades, ha produïtun subsistema periurbà molt actiu al voltant deles grans ciutats de la dorsal costanera i de l’in-terior; l’emigració gallega, que mostra novesfacetes de retorn presencial o relacional protago-nitzat per les segones generacions, font d’inte-raccions més sofisticades amb el teixit empresa-rial i laboral; l’articulació territorial, que s’ha vistreforçada pels desenvolupaments infraestructu-rals que ara exigeixen millors connexions globalsper a la regió; un progrés molt dinàmic de l’acti-vitat econòmica i de l’ocupació, fins al punt d’ex-posar palpablement la insuficient activitat de lapoblació com una debilitat emergent; una mar-cada estabilitat macroeconòmica dins dels parà-metres de l’economia espanyola o la presènciad’una cultura estesa de planificació estratègicadel desenvolupament decididament impulsadaper l’Administració regional en el marc de l’acu-sada influència de les ajudes estructurals comu-nitàries.

En els plans més particulars tractats en el capítol3, destaca immediatament la ràpida convergèn-cia real de la regió i la millora sensible de l’efi-ciència del mercat de treball, per damunt de ladel conjunt d’Espanya; una variada gamma d’ex-cel·lents experiències sectorials centrades enempreses punteres i marques d’abast global; l’e-xistència del clúster de l’automoció i de condi-cions potencials molt favorables per a la cluste-rització d’activitats en la construcció naval, la

confecció tèxtil, la pesca i l’aqüicultura, l’agroali-mentari, la fusta, la mineria de pedra natural o elconeixement (universitat), encara que mésimpulsades per la iniciativa institucional, engeneral, que per l’autoorganització dels sectors;la proliferació d’esforços en matèria de creacióde parcs tecnològics molt lligats als sectors sus-ceptibles de clusterització anteriorment esmen-tats o, finalment, l’existència d’un formidable, toti delicat, patrimoni natural, la conservació delqual rendiria grans serveis al desenvolupamentregional.

Debilitats i fortaleses la superació i aprofundi-ment de les quals, respectivament, està a l’abastdels agents rellevants de la regió, si aquests des-pleguen les estratègies adequades des de lesquals es pugui afrontar la defensa davant de lesamenaces o l’aprofitament de les oportunitatsque afecten la regió.

Les amenaces més rellevants que afecten la regiótenen a veure amb algunes de les especialitza-cions productives, com la deslocalització d’activi-tats industrials (automoció); amb la finalitzacióde les ajudes estructurals a mitjà termini (2013),quan la regió ja no complirà la condició d’elegibi-litat per rebre-les; amb el deteriorament de lacohesió si la restricció de l’activitat laboral de lapoblació gallega toca sostre i es frena així undels motors de la convergència real; amb l’aug-ment detectat de la urbanització en la sensiblecosta gallega en un marc de conflicte d’interes-sos públics i privats com el que, d’altra banda,subjau en el cas dels boscos i del medi ambientgallec en general; amb l’aprofundiment de lapolaritat territorial i del poblament en la regió o,finalment, amb l’aprofundiment de la bretxadigital entre la regió i les regions més avançadesd’Europa. Aquestes amenaces són o bé factorsglobals o bé riscos que acompanyen la intensifi-cació d’activitats econòmiques o de processos defons que es donen en la regió (dinàmica pobla-cional) i que aquesta comparteix amb moltesaltres regions que avancen en el seu desenvolu-pament econòmic a partir de posicions relativa-ment endarrerides.


Les oportunitats, per part seva, tenen a veureamb la disponibilitat de recursos i la proximitatde tendències globals de les quals la regió podriatreure un bon profit. Per començar, davant d’undels factors limitadors endògens que és la pobla-ció, l’àmplia disponibilitat de mà d’obra i pobla-dors estrangers, ja presents a la resta d’Espanya,representa una clara oportunitat; el traçat de lesautopistes del mar igualment representa unaoportunitat per a una regió que es veu a si matei-xa com a perifèrica i que deixaria de ser-ho siaquest escenari es materialitzés a favor seu,especialment en el servei al trànsit de conteni-dors associat a l’activitat de la pesca i la sevatransformació (congelats); les activitats lligades ala protecció del medi ambient i per a la satisfac-ció d’una demanda global de noves funcions delterritori i la naturalesa, i dels seus serveis asso-ciats, cada vegada més gran; el fet que la regiócontinuarà rebent importants ajudes estructu-rals comunitàries fins al 2013, si bé ja s’ha comen-tat que no s’hauria de descuidar la reflexió sobrel’horitzó posterior a aquesta data; la variadademanda global de productes en què la regió tépotencial (fusta, pedra natural, agroalimentari)

tot i que aquesta demanda global s’ha de proveirdes de premisses i models productius i de submi-nistrament renovats; la necessitat que els mer-cats globals de productes pesquers disposind’una llotja virtual global que aporti transparèn-cia al sector, clarament mundialitzat, pot seraprofitada per Galícia des de la seva valuosaestructura productiva, de serveis associats i saberfer en aquest ram; així com l’augment imparablede la demanda mundial de productes de l’aqüi-cultura, per a la qual la regió disposa de condi-cions úniques; l’aprofundiment de relacions ambPortugal a partir de la sòlida experiència de l’eu-roregió Nord de Portugal-Galícia; la disponibilitatd’una xarxa molt valuosa de segones genera-cions de gallecs a l’exterior, formats i emprene-dors per a l’estrenyiment de llaços empresarials iprofessionals que impulsin l’emprenedoria entreels agents de la regió o, finalment, l’àmplia dispo-nibilitat de les TIC per gestionar millor la disper-sió poblacional i territorial que pateix la regió.

Tots aquests elements del balanç DAFO es resu-meixen degudament ordenats en el quadresegüent.



Població,territori,infraestructures i medi ambient

Convergència i clusterització d’activitats productives

Estructura empresarial,emprenedoria i innovació

• Escàs dinamismepoblacional

• Poblament polaritzat• Infraestructures

portuàries millorables• Hàbitats subjectes a

una forta pressióhumana

• Problemàtic balançmediambiental general

• Retard en la implantacióde l’Agenda 21 dedesenvolupament localsostenible

• Escàs marge d’activitatde la població amb vistaa la convergència

• Polarització econòmicaentre les provínciescostaneres i lesd’interior

• Trets idiosincràtics(col·laboracióempresarial) quedificulten laclusterització,especialment enactivitats ambinformació internavaluosa (pesca)

• Empreses petites i ambbase tecnològicamadura, en general

• Poca R+D+i privada iescàs aprofitamentdels recursos delsistema gallec d’R+D+i

• Indiferència, en general,cap a la col·laboracióamb l’empresa il’emprenedoria a launiversitat

• Augment de lapressió urbanísticaa la costa

• Aprofundiment dela polaritzacióterritorial entre ladorsal occidental iles comarquesorientals

• Absència d’unbalanç virtuósd’incentius per ala protecció delmedi ambient

• Horitzó post 2013de reducció deles ajudesestructurals per ala convergència

• Limitacions a laconvergènciaderivades del’escàs dinamismede la poblacióactiva

• Deslocalitzaciód’activitat encerts sectors(automoció)

• Aprofundiment dela bretxa digitalamb les regionsmés avançadesd’Europa.

• Consolidació desistemes periurbans iciutats-regió

• Regió transfrontereraNord dePortugal-Galícia

• Infraestructures detransport terrestredesenvolupades

• Ric i variat marcnatural

• Pressió humana en ellitoral relativamentcontinguda

• Esforç de proteccióacusat (Red Natura)

• Ràpida convergènciareal amb Espanya

• Progrés estimulantde la productivitat

• Fort dinamismeexportador

• Clusteritzacióavançada enl’automoció ipotencial declusterització enmolts altres sectors

• Fort suportinstitucional a laclusterització

• Presència demultinacionals localsàmpliamentconegudes

• Potencial decreixementequilibrat en el plasectorial

• Dinamisme de l’R+D+ipública

• Fort impulsinstitucional a l’R+D+iempresarial (centres iparcs tecnològics)

• Mà d’obra immigrantabundant fora de laregió

• Autopistes del mar ihubs portuaris dedistribució decontenidors

• Activitat i feineslligades a la protecciódel medi ambient

• Demanda globald’espais naturals iserveis associats

• Gaudi dels fonseuropeus per a laconvergència fins al2013

• Demanda global deproductes i serveis enels quals la regió estàespecialitzada o tépotencial (vaixell delfutur, aqüicultura,fusta, pedra natural,agroalimentari)

• Llotja virtual globalde peix

• Aqüicultura mundialen alça

• Aprofundiment en lesrelacions amb Portugal

• Xarxa de segonesgeneracions degallecs emprenedors al’exterior

• Àmplia disponibilitatde TIC al servei de lagestió de la dispersiópoblacional i territorialde la regió

Balanç dafo - galícia

Debilitats Fortaleses Amenaces Oportunitats

4.2. Estratègies DAFO i líniesd’accióDesprés de l’exposició de les principals debilitatsi fortaleses que exhibeix Galícia en els àmbitsque ens preocupen en aquest informe, així comde les amenaces i oportunitats que conté l’entornen què s’insereix la regió, i que l’afecten de diver-

sa manera, es poden traçar algunes orientacionsestratègiques de les que sorgeixin les correspo-nents línies d’acció.

Tenint en compte els parells debilitats/fortalesesi amenaces/oportunitats, es poden entreveurequatre tipus d’estratègies, com es mostra en l’es-quema adjunt.

Les estratègies anteriorment descrites es concre-ten, per a la societat i l’economia gallegues, enuna sèrie de línies d’acció. Aquestes línies d’acciócomporten programes i mesures específiquesque els agents regionals haurien de debatre iconsensuar, precisar addicionalment i dotar derecursos i procediments d’instrumentació iseguiment.

En vista del balanç DAFO elaborat per a Galícia,estratègies, programes i línies d’acció (mesures)es podrien precisar de la següent manera il·lus-trativa.

• Una Estratègia Defensiva davant de les amena-ces de polarització territorial, mediambientals,

d’esgotament de la convergència, de deslocalit-zació d’activitats (automoció) o d’aprofundi-ment de la bretxa digital amb Europa, hauria decomençar per identificar les debilitats que mésexposen la regió a aquestes amenaces i conti-nuar pel disseny d’un pla estratègic general perintentar corregir-les. El tret comú de les debili-tats anteriorment descrites té a veure amb fac-tors estructurals, com l’escassetat de poblaciói d’activitat laboral, o la dispersió territorial, iamb factors de comportament que reflecteixenincentius mútuament inconsistents per produirmillors resultats, com és el cas de la protecció almedi ambient o la col·laboració entre lesempreses, per a la clusterització, o entre la uni-versitat i les empreses, per a la innovació.

Fortaleses Debilitats

Estratègia Ofensiva Estratègia ProactivaConsisteix a orientar-se cap a Consisteix a treballar per superar

Oportunitats oportunitats seleccionades que les debilitats aprofitant less’ajusten millor a les fortaleses oportunitats existents

existents

Estratègia Reactiva Estratègia DefensivaConsisteix a utilitzar les fortaleses Consisteix a establir un “pla

Amenaces per reduir la vulnerabilitat davant defensiu” per evitar lesde les amenaces existents amenaces quan les

debilitats són insuperables


El Programa Estratègic en el qual caldria con-cretar aquesta estratègia defensiva es podriaorientar cap a una activació dels recursos endò-gens existents, el canvi d’incentius, l’anticipaciód’escenaris desfavorables i la compensació delsagents més afectats en el curt termini mentrees corregeixen les debilitats i les amenaces esfan peremptòries. Aquest programa d’”activa-ció de recursos endògens per a l’anticipaciód’escenaris indesitjables” es podria aplicar mit-jançant mesures com les següents, enquadrantles iniciatives d’aquest tipus ja en curs en unmarc coherent de reflexió:

– Pla d’estímuls a l’activitat laboral de la pobla-ció rural i les dones, especialment.

– Marcs de diàleg estratègic per a la concerta-ció d’interessos urbanístics i de protecció dela costa.

– Marcs de diàleg estratègic per a la concerta-ció d’interessos forestals i de conservació deles muntanyes.

– Pla d’impuls a l’adopció ràpida de l’Agenda 21.– Observatori d’anticipació de les deslocalitza-

cions i de creació d’instàncies de concertació,diàleg i gestió d’ajudes per limitar-les i limi-tar-ne els efectes.

– Creació d’instàncies d’emprenedoria a lesuniversitats gallegues i pla d’estímuls econò-mics als departaments per utilitzar-les.

– Pla d’extensió de la societat del coneixementa les comarques gallegues més despoblades ide gestió avançada de la dispersió poblacio-nal i territorial.

• Una Estratègia Proactiva incidiria en la supera-ció de les debilitats constatades buscant aprofi-tar les oportunitats associades a les anteriors.Com s’ha vist, aquestes oportunitats tenen aveure amb una àmplia disponibilitat de mà d’o-bra immigrant, o de tecnologies avançades, lesautopistes del mar, l’existència d’una demandaglobal de béns i serveis lligats al medi ambienti la conservació del patrimoni natural, el gaudide les ajudes estructurals fins al 2013 o l’aprofi-tament de les possibilitats que representen elscontactes amb la xarxa de gallecs de segonageneració a l’exterior.

El Programa Estratègic adequat per instrumentaraquesta estratègia proactiva articularia accions,el denominador comú de les quals fos la identifi-cació clara d’una determinada oportunitat i lamillora de les debilitats associades, mitjançantprotocols de dinamització d’actors i millora delsrecursos locals necessitats d’aquesta millora. Unprograma d’”activació de recursos endògens pera la materialització d’oportunitats” que es podriabasar en les línies d’acció següents:

– Identificació de noves funcions del territorilligades a la conservació i gaudi de la natura,la consolidació dels nuclis poblacionals del’interior i l’atracció de població immigrantcap a les noves vetes d’ocupació.

– Pla per a l’augment de l’activitat de la pobla-ció i la continuació de la convergència per l’o-cupació, de nou mitjançant el recurs a laimmigració.

– Pla de renovació i adaptació dels ports gallecsals trànsits futurs de les autopistes del mar,especialment centrat en la transferència decontenidors.

– Marc per a la col·laboració empresarial pre-competitiva en els sectors per als quals exis-teix una demanda global de béns i serveisproduïts o susceptibles de ser produïts a laregió.

– Orientació decidida dels fons estructuralscomunitaris cap a l’R+D+i privada i la renova-ció tecnològica i digitalització de les pimes.

– Marc de col·laboració entre empreses locals iempresaris globals d’ascendència gallega al’exterior.

• Una Estratègia Reactiva, que utilitzés la posiciód’avantatge que la regió manté en els diversosàmbits analitzats per conjurar les amenaces,eliminant els riscos associats o convertint-losen oportunitats. Aquesta estratègia partiria delnou gir que l’articulació territorial ha pres en laregió els últims anys en la dorsal occidental, i dela creixent articulació entre aquesta dorsal i elnord de Portugal en l’euroregió, on els sistemesperiurbans i l’emergència de les regions urba-nes de Vigo i A Coruña concentren recursosvaluosos i molt variats, per demostrar la soste-


nibilitat del delicat entorn costaner i irradiarrelacions avançades cap a l’interior oriental dela regió. Igualment, l’estimulant trajectòria deconvergència fins a la data, la diversitat secto-rial i el potencial de clusterització en nombro-ses activitats locals es podrien posar al servei dela convergència per la productivitat conjurant-ne el risc d’estancament a causa del progressiuesgotament del marge d’activitat de la poblaciógallega i com a reemplaçament dels sectorsmés afectats per la deslocalització.

El Programa Estratègic per portar a terme l’es-tratègia reactiva cercaria la “posada en valordels recursos endògens per contrarestar lesamenaces”, materialitzant els potencials exis-tents a la regió i donant continuïtat a lesmillors pràctiques observades fins a la datamitjançant les mesures següents:

– Consolidació funcional de les corones periur-banes de les principals ciutats gallegues i deles regions urbanes de Vigo i A Coruña i defi-nició de les seves relacions amb la resta delterritori gallec.

– Marc de concertació per a l’ordenació sosteni-ble urbana, productiva i mediambiental dellitoral.

– Avaluació global de l’àmplia capacitat del sis-tema gallec d’innovació i del seu grau d’utilit-zació per part de les pimes.

– Impuls estratègic per a la continuació del pro-cés de convergència real de l’economia galle-ga a partir del potencial de clusterització d’ac-tivitats en nombrosos sectors.

– Pla “La Universitat emprèn” a partir de l’àm-plia capacitat del sistema gallec d’innovació.

• Una Estratègia Ofensiva, finalment, combinariaen el millor dels móns les diverses capacitatsdescrites anteriorment amb les oportunitats deles quals la regió podria treure un clar aprofita-ment. La bona articulació territorial de la regió,el seu valuós patrimoni natural, les seves gransempreses multinacionals, els clústers consoli-dats i emergents i el fort suport institucional ala clusterització i l’R+D+i constitueixen instàn-cies d’excel·lència des de les quals es poden

aprofitar òptimament les diverses oportuni-tats. Com s’ha vist, moltes són oportunitats glo-bals i l’èxit en aquest afany estratègic implicaun reconeixement mundial de la regió, les sevesempreses i els seus actors rellevants, com japassa en alguns àmbits, i la renovació radical deles fonts de creixement, convergència i prospe-ritat de la regió i dels seus habitants.

El Programa Estratègic que expressés les possi-bilitats d’aquesta estratègia ofensiva hauria deser, de fet, una “aliança entre l’excel·lència i lesoportunitats per al desenvolupament” de laregió. Les grans línies d’acció es podrien concre-tar a través de:

– Reflexió en profunditat sobre la demandaglobal de béns i serveis davant de la qual laregió disposa d’una oferta endògena derecursos, productes i serveis d’excel·lència.

– Marc de concertació per a la projecció globaldel patrimoni natural, empresarial i sectorialexistent a la regió.

– Consolidació d’un paradigma global d’aqüi-cultura sostenible.

– Promoció d’una llotja virtual de peix d’abastglobal a Vigo i del hub distribuïdor de conte-nidors i serveis annexos.

– Concertació per al partenariat entre les insti-tucions i les grans multinacionals galleguesen la promoció de la regió i la captació d’in-versions, mercats i talents fora de la regió,amb especial èmfasi en la xarxa de gallecs desegona generació a l’exterior.

Convé insistir en el fet que els programes i leslínies d’acció estratègica esbossats en aquestasecció són il·lustratius del que s’hauria de fer, peruna banda, i del que, per l’altra, ja s’està fent en laregió per part dels actors més rellevants, espe-cialment els institucionals. El valor que aquestaordenació aporta radica, creiem, en l’articulacióestratègica de mitjans, vies i objectius al voltantd’aquest balanç de debilitats i fortaleses, amena-ces i oportunitats detectat per al cas de Galícia.


Com a recapitulació de les estratègies, els progra-mes i les mesures il·lustratives descrits en aques-ta secció s’ofereix el quadre següent.


Programes i mesures estratègiques per al progrés de Galícia

Estratègia Defensiva Estratègia Proactiva Estratègia Reactiva Estratègia Ofensiva(Debilitats-Amenaces) (Debilitats-Oportunitats) (Fortaleses-Amenaces) (Fortaleses-Oportunitats)

Programa estratègic Programa estratègic programa estratègic Programa estratègicd’activació d’activació per a de posada en valor d’aliança excel·lència-

i anticipació les oportunitats davant dels riscos oportunitats per al progrés

Mesures estratègiques

• Pla d’activitat laboralde la població rural iles dones

• Concertaciód’interessosurbanístics i deprotecció de la costa

• Concertaciód’interessos forestals ide conservació de lesmuntanyes

• Adopció ràpida del’Agenda 21

• Anticipació de lesdeslocalitzacions

• Emprenedoria a lesuniversitats

• Extensió de la societatdel coneixement a lescomarques galleguesmés despoblades igestió avançada de ladispersió poblacionali territorial


• Identificació de novesfuncions del territori iatracció de poblacióimmigrant

• Augment de l’activitatde la població i lacontinuació de laconvergència

• Renovació i adaptaciódels ports gallecs a lesautopistes del mar

• Col·laboracióempresarialprecompetitiva

• Orientació dels fonsestructurals cap al’R+D+i privada i larenovació tecnològicai la digitalització de lespimes

• Col·laboració entreempreses locals iempresaris globalsd’ascendència gallegaa l’exterior


• Reflexió sobre lademanda global debéns i serveis i ofertalocal d’excel·lència

• Concertació per a laprojecció global delpatrimoni natural,empresarial isectorial existenta la regió

• Consolidació d’unparadigma globald’aqüiculturasostenible

• Promoció d’una llotjavirtual de peix d’abastglobal a Vigo

• Partenariat entre lesinstitucions i lesmultinacionalsgallegues en lapromoció de la regiói la captaciód’inversions, mercatsi talents


• Consolidaciófuncional de lescorones periurbanesi de les regionsurbanes i definicióde les sevesrelacions amb laresta delterritori

• Concertació per al’ordenaciósostenible urbana,productiva imediambientaldel litoral

• Avaluació global delsistema gallecd’innovació i del seugrau d’utilització perpart de les pimes

• Impuls estratègic pera la continuació delprocés deconvergència real

• Pla “La Universitatemprèn” a partir del’àmplia capacitat delsistema gallecd’innovació

5 . C o n c l u s i ó : E s c e n a r i s

5. Conclusió:EscenarisEn tot moment, per a qualsevol ambició que enspuguem plantejar, coexisteixen una imatge real iuna altra d’ideal, encara que no sapiguem dir devegades a quina d’ambdues imatges correspon laque estem contemplant en aquell moment.Davant d’aquesta dissociació contemporàniaconvé treure partit a la capacitat que tenim perimaginar el que és desitjable, ubicant la veritableimatge real en el present i la veritable imatgeideal en un horitzó no massa llunyà en què ins-tal·lar-se.

La imatge real s’ha d’establir amb equanimitat isentit crític, però també seleccionant els millorspunts de suport des dels quals enfilar-se pervisualitzar l’horitzó desitjat. Aquest horitzó espot formular com una nova frontera, oberta i d’o-portunitats, per conquistar, o com una fortalesaen què refugiar-se.

El desenvolupament regional de Galícia es potimaginar com suggereix la reflexió anterior, és adir, com una conquesta successiva de noves fron-teres d’oportunitats des de bases sòlides quehaurem construït a mesura que avancem en elprocés. Les estratègies anteriorment analitzadesestan pensades justament per transitar pel pro-cés de desenvolupament regional concebut d’a-questa manera.

Juntament amb una estratègia defensiva, inelu-dible en qualsevol economia, ja que sempre hi hadebilitats i amenaces, caldrà desplegar les estra-tègies restants, cadascuna al seu ritme i amb laseva pròpia intensitat i, com hem vist, la millorestratègia de totes és aquella que encara decidi-dament les oportunitats des de la base sòlidaque proporcionen les fortaleses. Però no és “dit ifet” i sempre hi ha molt per fer. Imaginem algunsescenaris molt breument.

Imaginem, en primer lloc, que la població gallegacontinua estancada, que la polarització territorials’aguditza pressionant sobre l’urbanisme del lito-

ral, que no és possible resoldre els conflictes d’in-teressos que desemboquen en el deterioramentdels boscos, que els empresaris perseveren en lesseves reserves respecte a la cooperació precom-petitiva en sectors amb potencial d’aglomeració ique la universitat continua indiferent en generala la col·laboració amb les empreses. Sabem quehi ha en marxa a la regió accions contra la conti-nuació d’aquestes tendències, però els mecanis-mes de reproducció d’aquestes són molt potents,cosa que també constatem per poc que aprofun-dim en la seva comprensió des de l’anàlisi quepermeten diverses ciències socials, com l’econo-mia, la sociologia i la psicologia. De fet, aquestsmecanismes reproductors són tan potents quecosta molt revertir de manera definitiva els cer-cles viciosos que produeixen els resultats menysfavorables que hem comentat al llarg d’aquestdiagnòstic estratègic de la regió.

Les polítiques adequades requereixen unaintel·ligència prèvia dels contextos en què sesituen els problemes que volem resoldre i aques-ta intel·ligència és molt més que exclusivamenteconòmica. Es refereix al coneixement de la na-turalesa (i) dels individus, en tant que actorscontradictoris en els seus múltiples paperssimultanis (consumidors, treballadors, ciutadans,accionistes d’empreses, etc.), (ii) de les empresesprivades, en tant que esquemes jerarquitzatsorientats cap a objectius ben identificats, engeneral, (iii) de les institucions públiques, en tantque agents organitzadors de les interaccionsentre individus i empreses, que tenen una fortainèrcia, tot i que es poden orientar atesos elsinteressos polítics dels seus gestors de cadamoment, no sense risc de crear discontinuïtatsen el marc d’organització de les interaccionsesmentades anteriorment i (iv) del medi físic,mal·leable, fins a un cert punt, cec, si es vol, peròque reacciona en virtut d’equilibris subtils, malconeguts o ignorats deliberadament, i sensepal·liatius quan aquests equilibris es violen mésenllà d’un cert llindar.

Sens dubte, l’escenari anteriorment descrit seriaresultat de la mala qualitat de les interaccionsentre els agents rellevants en les dimensions aca-bades d’evocar. Afortunadament, aquesta no és la


constatació que s’obté quan s’analitza la realitatgallega. Encara que hi ha part d’això, també hi hauna constatació de progrés i èxit, d’interaccionsvirtuoses i de qualitat i, per tant, resultats quesón satisfactoris i que es poden generalitzar.

Imaginem ara un escenari en què la poblaciógallega rep aportaments des de la immigració irenova les seves reserves d’activitat, la polaritza-ció del poblament es conté i es dóna, juntamentamb l’emergència dels sistemes periurbans i deles regions urbanes al·ludits, una revitalitzaciódels nuclis rurals sobre la base d’una nova defini-ció de les funcions d’aquests territoris, funcionslligades a la conservació de la natura i la sevaexplotació sostenible o el seu gaudi, els circuitsculturals i el turisme d’interior, d’una poblacióforana dotada de mobilitat global i capacitatadquisitiva que busca activament aquesta ofertai la dels serveis associats. Suposem a més que estroben fórmules per conciliar els interessos urba-nístics en el litoral, i els interessos dels propieta-ris forestals, mitjançant una mescla ben dosifica-da de normatives realistes i incentius a undesenvolupament sostenible dels recursos res-pectius. Que, també, es troben protocols perquèles empreses d’un mateix sector i sectors afinscol·laborin i comparteixin informació precompe-titiva i que el sistema gallec d’innovació, en bonamesura dependent de les universitats, impregnifinalment les activitats de les pimes de la regiódesenvolupant la seva pròpia capacitat d’empre-nedoria. Es pot afegir al que ja s’ha dit el fet quela capacitat de les empreses multinacionalsgallegues es vegi eficaçment associada a la imat-ge de la regió. Una imatge de lideratge en unasèrie de clústers globals amb importants deriva-des industrials, de serveis i territorials.

Tots els esforços dels actors rellevants, les políti-ques públiques i les actituds ciutadanes espodrien alinear amb aquests objectius, i sensdubte ho intenten en bona mesura, però no ésfàcil vèncer les inèrcies i trencar els cercles per-versos d’incentius incompatibles. No obstantaixò, els casos d’èxit que s’han analitzat enaquest diagnòstic estratègic de Galícia demos-tren que aquestes orientacions existeixen en laregió i que existeix una base sòlida per generalit-zar-les. Les oportunitats es presenten constant-ment i molts dels riscos constatats es poden con-vertir en oportunitats mitjançant les actuacionsoportunes en el pla de les debilitats. Les políti-ques públiques es renoven també, igual que elconeixement de la realitat.

Galícia ha dut a terme en el passat recent unatrajectòria destacada de progrés i convergència ipresenta un aparador en el qual es combinenmoltes realitzacions singulars, llampants en l’es-fera global, amb aspectes més problemàtics.Alguns dels límits a què la regió s’enfronta enl’actualitat apareixen a causa precisament d’a-quest progrés i es poden abordar des dels recur-sos endògens que aquest proporciona. Peròtambé subsisteixen dificultats estructurals, mes-clades d’idiosincràsia, que es combaten millordes de la concertació de voluntats. El bon escena-ri està a l’abast de la mà de la regió i la seva rea-lització depèn més que mai de l’encert amb quèels seus actors rellevants s’entestin en interac-cions de qualitat entre ells i, creixentment sofisti-cades, amb els agents externs en l’esfera global.


Totes les publicacions estandisponibles a Internet:www.estudis.lacaixa.esCorreu electrònic:[email protected]

� INFORME MENSUALInforme sobre la situació econòmica

� THE SPANISH ECONOMY MONTHLYREPORTVersió anglesa de l’Informe Mensual

� ANUARIO ECONÓMICO DE ESPAÑA2006Selección de indicadoresEdició completa disponible a Internet

� COL·LECCIÓ COMUNITATSAUTÒNOMES1. L’economia de Galícia: diagnòstic estratègic

� DOCUMENTS D’ECONOMIA ”la Caixa”1. El problema de la productivitat aEspanya: Quin és el paper de laregulació? Jordi Gual, Sandra JódarRosell i Àlex Ruiz Posino2. L’ocupació a partir dels 55 anysMaria Gutiérrez-Domènech3. Offshoring i deslocalització: novestendències de l’economiainternacional Claudia Canals4. Xina: Quin és el potencial decomerç amb Espanya? Marta Noguer5. La sostenibilitat del dèficitexterior dels Estats UnitsEnric Fernández6. El temps amb els fills i l’activitatlaboral dels paresMaria Gutiérrez-Domènech7. La inversió estrangera directa aEspanya: què podem aprendre deltigre celta? Claudia Canals i Marta Noguer

� ”la Caixa” ECONOMIC PAPERS1. Vertical industrial policy in the EU:An empirical analysis of theeffectiveness of state aid Jordi Gualand Sandra Jódar-Rosell2. Explaining Inflation Differentialsbetween Spain and the Euro Area PauRabanal

3. A Value Chain Analysis of ForeignDirect Investment Claudia Canals andMarta Noguer4. Time to Rethink Merger Policy?Jordi Gual5. Integrating regulated networkmarkets in Europe Jordi Gual

� ”la Caixa” WORKING PAPERSDisponible només en formatelectrònic: www.estudis.lacaixa.es01/2006. What Explains theWidening Wage Gap? Outsourcingvs.Technology Claudia Canals02/2006. Government Spending andConsumption-Hours PreferencesJ. David López-Salido and Pau Rabanal03/2006. Outsourcing and yourCollar’s Color Claudia Canals04/2006. The Employment of OlderWorkers Maria Gutiérrez-Domènech05/2006. The Determinants ofCross-Border Investment: A ValueChain Analysis Claudia Canals andMarta Noguer06/2006. Inflation Differentials in aCurrency Union: A DSGE PerspectivePau Rabanal01/2007. Parental Employment andTime with Children in SpainMaria Gutiérrez-Domènech02/2007. Trade Patterns, Trade Balances and Idiosyncratic shocksC. Canals, X. Gabaix, J. Vilarrubia andD. E. Weinstein

� ESTUDIS ECONÒMICS31. Els nous instruments de la gestiópública Guillem López Casasnovas(director), Jaume Puig-Junoy, JuanJosé Ganuza i Ivan Planas Miret32. La competitivitat de l’economiaespanyola: inflació, productivitat iespecialització Francisco Pérez(director), Pilar Chorén, Francisco J.Goerlich,Matilde Mas, JulietteMilgram, Juan Carlos Robledo,Ángel Soler, Lorenzo Serrano, DenizÜnal-Kesenci i Ezequiel Uriel33. La creació d’empreses. Unenfocament gerencialJosé María Veciana34. Política agrària comuna: balançi perspectives José Luis García Delgadoi M. Josefa García Grande (directors)

Consell Assessor delServei d’EstudisEl Consell Assessor orienta el Servei d’Estudis en les tasques d’anàlisi de les polítiques econòmiques i socials que puguin ser més eficaces per alprogrés de la societat espanyola i europea.Formen part del Consell:

• Carles BoixUniversity of Princeton

• Antonio CicconeICREA-Universitat Pompeu Fabra

• Juan José DoladoUniversidad Carlos III

• Jordi GalíCREI i Universitat Pompeu Fabra

• Mauro F. GuillénWharton School, University of Pennsylvania

• Inés Macho-StadlerUniversitat Autònoma de Barcelona

• Víctor Pérez DíazUniversidad Complutense

• Ginés de RusUniversidad de Las Palmas de Gran Canaria

• Robert TornabellESADE Business School

• Xavier VivesIESE Business School i UPF


Publicacions del Servei d’Estudis




Vol.

1L’

econ

omia

de

Gal

ícia

: dia

gnòs

tic

estr

atèg

ic


Col·

lecc

ió C

omun

itat

s Au

tòn

omes

Impr

ès a

mb

pape

r eco

lògi

c001511108930