Departament de Salut - Inicio. SIDA STUDI · HONGRIA 60,1 * Any 2000 EUA 85,8 FONT: UNICEF. United NAtions Children’s Fund. ... – Data de l’última regla – Temps transcorrregut

Departament de Salut


Anticoncepció d'emergència amb levonorgestrel en la xarxa de salut de

Catalunya

Epidemiologia

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut


Embarassos en adolescents (14-17 anys). Catalunya, 2003

459

773

1232

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Nascuts vius

IVE

Totalembarassos

N

37%

63%

Taxa anual: 9,8 embarassos per 1.000 noies de 14-17 anys

Font: Direcció General de Salut Pública. Direcció General de Recursos Sanitaris


EMBARASSOS EN ADOLESCENTS (NV+IVE) DE 15 A 19 ANYSEMBARASSOS EN ADOLESCENTS (NV+IVE) DE 15 A 19 ANYSDADES D’ALGUNS PAÏSOS DESENVOLUPATS, 1998 (TAXA PER 1.000 DONESDADES D’ALGUNS PAÏSOS DESENVOLUPATS, 1998 (TAXA PER 1.000 DONES))

3,97,77,56,6

12,29,9

6,813

9,89,4

8,27,7

13,620,1

30,520,1

22,329,6

33,429,9

55,6

7,13,94,96,7

5,210,8

5,39,6

13,215,417,7

18,312,4

13,123,9

22,121,3

22,530,2

30,2

1,3

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

JAPOHOLANDAESPANYA

IT ÀLIAGRÈCIA

BÈLGICACAT ALUNYA*

ALEM ANYAFINLÀNDIA

FRANÇADINAM ARCA

SUÈCIANORUEGA

REPÚBLICAESLOVÀQUIA

AUST RÀLIACANADÀ

REGNE UNITNOVA ZELANDA

HONGRIAEUA

Serie1 Serie2Nai xements IVE

TOTALS Taxa d’embarassos per 1.000 dones

% IVE

JAPÓ 11,0 64,5

HOLANDA 11,6 33,6

39,5

50,4

9,6

34,4

61,4

29,0

49,5

58,4

65,3

69,7

57,4

38,2

30,0

54,3

49,8

41,8

40,3

50,2

35,2

ESPANYA 12,4

ITÀLIA 13,3

GRÈCIA 13,5

BÈLGICA 15,1

CATALUNYA* 17,6

ALEMANYA 18,3

FINLÀNDIA 19,4

FRANÇA 22,6

DINAMARCA 23,6

SUÈCIA 25,4

NORUEGA 31,9

REP. TXECA 32,5

ESLOVÀQUIA 43,6

AUSTRÀLIA 44,0

CANADÀ 44,4

REGNE UNIT 50,9

NOVA ZELANDA 55,9

HONGRIA 60,1

EUA 85,8* Any 2000FONT: UNICEF. United NAtions Children’s Fund. Innocenti Research Centre, Juliol 2001


EvolucióEvolució embarassosembarassos en en donesdones de 14 a 17 de 14 a 17 anysanys..CatalunyaCatalunya, 1989, 1989--20032003

3,33,6

1,1

44,6

5,66,1

3,6

5,1

9,8

3,2

2,72,32,0

1,81,91,82,02,0

2,42,52,73,0

0,8

1,3

5,1

5,1

3,33,02,72,32,2

2,1

98,4

7,9

7,0

6,0

4,94,5

4,34,5 4,23,9 4,0

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 *2003

NV IVE EMBAR

l

Taxes (per 1.000)

* provisional Font: Direcció General de Salut Pública. Direcció General de Recursos Sanitaris


Embarassos en adolescents (14-17 anys) per regió sanitària. Catalunya, 2002

9,9

8,1

8,7

9,1

9

10,6

6,9

10,6

6,5

3,6

3,2

3,2

3,1

3,3

2,5

3,7

3,4

4,5

5,4

5,8

5,8

7,2

4,4

6,8

0 2 4 6 8 10 12

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

Girona

Costa de Ponent

Barcelonès Nord i Maresme

Centre

Barcelona Ciutat

Embarassos Nascuts vius IVE

Taxes (per mil)

Font: DGSP, DGRS


Percentatge dÍVE sobre el total démbarassos per grups dédat. Catalunya, 2003

56,4

37,5

16,6

9,2

12,3

24,5

34,3

0 20 40 60 80 100

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

%

Font: DGSP, DGRS

Grups

d’edat


Mitjana dédat en la primera relació coital. Catalunya, 2001

NOIESMitjana (±DS)

NOISMitjana (±DS)

Catalunya 15,8±1,3 15,5±1,6

Àmbit metropolità 15,7±1,2 15,5±1,6

Comarques gironines 15,4±1,5 15,0±1,7

Camp de Tarragona 15,6±1,2 15,4±1,7

Terres de lÉbre 15,9±1,3 15,9±1,6

Comarques centrals 16,1±1,1 15,5±1,9

Àmbit de Ponent 15,8±1,4 15,3±1,4

Font: Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de Catalunya 2001. Unitat d’adolescents. Institut Universitari Dexeus


Adolescents (14-19 anys) que declaren utilitzar el preservatiu com a mètode anticonceptiu habitual. Catalunya, 2001



Adolescents (14-19 anys) que declaren no haver fet servir cap mètode anticonceptiu alguna vegada. Catalunya, 2001


Departament de SalutDepartament de SalutDirecció General de Salut Pública

DISTRIBUCIÓ DE PRESERVATIUS 1993 - JUNY 2004

900000

267297

1377096

1305000

500000

399880

594160

569723

369616

402341

851930

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

1993 1994 1995 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

ANY

QU

AN

TITA

T PR

ESER

VATI

US

* 2004 (fins juny 2004): 514.000

Total preservatius distribuïts: 6.350.626


Anticoncepció d’emergència amb levonorgestrel en la xarxa de salut de

Catalunya

Dispensació

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut


Què és?

• És un medicament autoritzat.

• S’utilitza com a anticonceptiu d’emergènciadavant d’una relació sexual no protegida o en situacions en què hagi pogut fracassar el mètode habitual.


Com funciona?

• El principi actiu és un derivat hormonalanomenat levonorgestrel.

• Actua a diferents nivells segons el moment del cicle menstrual en què es pren:– inhibint la fertilització de l’òvul– bloquejant la implantació de l’òvul fecundat.


Eficàcia

• És més eficaç com més aviat es pren.• Abans de les 72 hores.• Alguns autors suggereixen una certa

efectivitat, encara que menor, entre les 72 i les 120 hores.


Efectes secundaris• Nàusees (23%)• Fatiga (17%)• Mal de cap (12%)• Vertigen (11%)• Vòmits (6%)• Dolor a la part baixa de l’abdomen, sensació de tensió

mamària, petits sagnats vaginals.• No afecta la capacitat de conduir vehicles.


Avantatges

• Més eficaç i còmode que d’altres medicaments utilitzats.

• Menys efectes secundaris que d’altres medicaments.

• Sense contraindicacions majors conegudes.


Advertiments

• Només s’ha d’utilitzar en cas de:– Fracàs del mètode anticonceptiu habitual– Relació sexual no protegida

• No és un mètode abortiu– No és eficaç si l’òvul ja s’ha implantat a l’úter

• No protegeix contra malalties de transmissió sexual– Cal utilitzar el preservatiu


Indicacions• L’AE està indicada per prevenir un embaràs després d’un coit

no protegit, incloent-hi:– No ús de mètode anticonceptiu.– Mal ús d’un mètode anticonceptiu:

• Ruptura o lliscament de preservatiu.• Oblit de dues o més píndoles anticonceptives.• Retard en la presa d’un comprimit de minipill (progesterona sola –Cerazet®),

de més de 3 hores.• Retard de 15 dies en l’administració d’un injectable de progesterona (acetat

de la medroxiprogesterona depot o enantat de noretisterona)• Retard de més de 7 dies en l’administració d’un injectable mensual de estro-

progestagen.• Pèrdua o retard en la col·locació d’un pegat anticonceptiu (Evra®) o un anell

vaginal (NuvaRing®) de més de 3 dies.• Fracàs en la retirada o coitus interruptus.• Càlcul erroni de les dates fèrtils en els mètodes naturals.

• En els casos de violació en què la dona no estava protegida per cap mètode.


Accessibilitat

• L’anticoncepció d’emergència no és una forma regular d’anticoncepció.

• Diferents estudis demostren que el seu coneixement i ús no porta a augmentar les relacions sexuals de risc.

• Per tant, ha de ser accessible per a les dones que ho necessitin, tant en l’adolescència, com en l’edat adulta i la perimenopausa.

• S’ha de garantir-ne l’accessibilitat des dels diferents punts d’atenció de la xarxa sanitària: atenció primària, atenció a la salut sexual i reproductiva, atenció continuada, urgències hospitalàries, entre d’altres


Distribució del producte• Es rebrà una bossa tancada que conté:

– Un tractament (2 comprimits de levonorgestrel)– Un díptic informatiu per a la dona– Un preservatiu masculí (com a element

educatiu també per a la prevenció d’ITS)– Una etiqueta per emplenar de cara a l’avaluació

del programa


Qui l’ha de proporcionar?• A tots els centres s’ha d’assegurar un circuit que

permeti mantenir el dret de l’usuari/ària a l’accés a l’AE, encara que algun professional exerceixi el seu dret d’objecció de consciència.

• L’ha de dispensar el centre que rep la primera demanda, evitant derivacions que endarrereixin l’inici del tractament.

• Les urgències hospitalàries i els centres d’atenció continuada derivaran posteriorment la dona a l’AP per al seu seguiment.


Com s’ha de proporcionar l’AE?• Cal preguntar:

– Data de l’última regla– Temps transcorrregut des del coit no protegit– Altres relacions no protegides en el mateix cicle – Antecedents: al·lèrgies, malalties greus, medicacions...

• Per administrar-la tindrem en compte:– Fer-ho al més aviat possible (com més curt és el temps

transcorregut entre la relació no protegida i l’inici del tractament, més eficaç és)

– No cal fer test d’embaràs, excepte si hi ha un retard menstrual (malgrat tot, no passaria res si s’administrés a una embarassada)


Pauta d’administració• El levonorgestrel es pot donar de les maneres

següents:– Dos comprimits administrats conjuntament– Dos comprimits administrats en 12 hores d’interval – Dos comprimits administrats en 24 hores d’interval

• Actualment s’aconsella l’administració en una sola presa, els dos comprimits a la vegada, ja que els resultats són millors.

• És una bona estratègia donar els comprimits en el moment de la consulta i que els prengui en aquell moment.


Recomanacions• Aprofitar la consulta per aconsellar l’ús habitual

d’un mètode anticonceptiu fiable.• Advertir sobre els punts següents:

– Amb l’LN les nàusees i/o vòmits són infreqüents, per aquest motiu no cal fer una profilaxi prèvia. Si es presenten, s’ha de recomanar l’ús de la metoclopramida(Primperan®).

– La menstruació es presentarà habitualment una setmana abans o després de l’esperat. Si hi ha un retard de més d’una setmana cal consultar per descartar un embaràs.

– En alguns casos es pot presentar un sagnat irregular durant la primera setmana després de la presa de l’LN.

– Altres efectes secundaris lleus poden ser la tensió mamària o cefalea lleu, que desapareixen en 24 hores.


Altres recomanacions• En el cas que es produeixi un embaràs, no s’ha descrit cap

afectació materna ni fetal que contraindiqui la continuació de la gestació pel fet d’haver ingerit una medicació postcoital.

• Es pot administrar a dones lactants.• L’ús repetit de l’AE no és un problema, es pot donar tantes

vegades com calgui, però cal insistir en l’ús habitual de mètodes anticonceptius fiables.

• Cal recomanar una visita de seguiment a les 3 setmanes per valorar la eficàcia del mètode i treballar els temes de salut sexual i reproductiva.


I quan es tracta de menors d’edat?• Article 162 del Codi civil:

“Els pares que ostenten la pàtria potestat tenen la representació legal dels seus fills menors no emancipats.

S’exceptuen: • Els actes relatius a drets de la personalitat i altres en què el fill, d’acord

amb les lleis i amb les seves condicions de maduresa, pot realitzar per si mateix,

• aquells en què existeixi conflicte d’interessos entre els pares i el fill• els relatius a béns que estiguin exclosos de l’administració dels pares”.

• La Llei de protecció jurídica del menor, continguda en la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, introdueix la condició de persona de dret del menor i el concepte de “ser escoltat si tingués judici suficient”, concepte que, d’altra banda, s’està traslladant a tots els camps jurídics en què hi ha menors implicats.


Doctrina del menor madur• Actualment, i basant-se en aquestes lleis, s’ha

desenvolupat la doctrina del “menor madur”, segons la qual cada persona pot exercir els seus drets (tant de personalitat com d’altres) des del mateix moment en què en pot gaudir. A partir dels 12 anys, s’estableix l’edat a partir de la qual un menor pot gaudir, si té maduresa, dels seus propis drets humans (evidentment entre aquests drets es troben el dret a la salut i el dret a l’exercici i ús de la seva sexualitat).


Què diu el Col·legi de Metges?• En el Codi deontològic mèdic signat pel Consell

de Col·legis de Metges de Catalunya, que va ser dels primers que va preveure l’atenció al menor: – Article 31: El metge no podrà tractar cap pacient

amb la capacitat mental conservada sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, el metge ha de respectar la seva voluntat si aquest té capacitat de comprendre allò que decideix, tot i que el pare, la mare o el representant legal en dissenteixin.


Fase primera• Perseguirà el criteri de garantir la disponibilitat del fàrmac en els

dispositius assistencials més adequats:

– Hospitals en els serveis d’urgències– Programes d’atenció sexual i salut reproductiva– Centres d’atenció continuada

• Per la logística de la distribució, tindrà una durada de 2 mesos.


GIRONA56 Centres

TERRES DEL'EBRE

18 Centres

CENTRE51 Centres

BARCELONÈSNORD I MARESME

25 Centres

BARCELONA CIUTAT36 Centres

COSTAPONENT

40 Centres

TARRAGONA32 Centres

LLEIDA13 Centres

Anticonceptius d'emergència

10.000 a 15.0006.000 a 10.0004.000 a 6.0002.000 a 4.000

500 a 2.0000 a 500

FASE 1


Fase segona

• Els tractaments estaran disponibles en tots els centres sanitaris, tant hospitalaris com d’atenció primària, d’arreu de Catalunya.


TERRES DEL'EBRE

19 Centres

COSTAPONENT

83 Centres BARCELONA CIUTAT80 Centres

BARCELONÈSNORD I MARESME

60 Centres

TARRAGONA38 Centres

CENTRE132 Centres

GIRONA62 Centres

LLEIDA35 Centres

Anticonceptius d'emergència

10.000 a 15.0006.000 a 10.0004.000 a 6.0002.000 a 4.000

500 a 2.0000 a 500

FASE 2


AvaluacióANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIAData:____ / ____ / ________Edat: ______Centre dispensador: _________________1a vegada: Més d’una vegada:

• Aquesta etiqueta està inclosa en la bossa de dispensaciódel producte.• Caldrà emplenar-la en el moment d’entregar el producte.• Les etiquetes s’han d’enganxar en un foli.• Mensualment cal enviar els folis amb les etiquetes a la regió sanitària corresponent.


La informació estarà actualitzada a SANITAT RESPON

902 111 444Qualsevol persona que ho necessiti serà adreçada al centre de salut mes proper al

seu domicili


Documents

Departament de Salut - Inicio. SIDA STUDI · HONGRIA 60,1 * Any 2000 EUA 85,8 FONT: UNICEF. United NAtions Children’s Fund. ... – Data de l’última regla – Temps transcorrregut