de museus de Barcelona - Mariona Moncunillmarionamoncunill.com/publication/set-menjadors.pdf · Juego de rojos y negros en el comedor de trabajadores del Museu Nacional dÕArt de

de museus de Barcelona

SIETECOMEDORESde museos de Barcelona

núm. 01

SEVENDININGROOMSin Barcelona museums

BENEFICIOPARA CUERPOY ESPÍRITULa función de los comedoresde trabajadores

BENEFICIPER AL COSI L’ESPERITLa funció delsmenjadors de treballadors

GOODFOR THEBODY ANDTHE SPIRITThe function of staffdining rooms

PORTADAJoc de vermells i negres al menjador de treballadors del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Juego de rojos y negros en el comedor de trabajadores del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Color scheme of red and black at the staff dining room of Museu Nacional d’Art de Catalunya.

EDITORIAL | cat + cast + engl |

Exposicions a la cuina | cat |

Fundació Joan Miró

Exposiciones en la cocina | cast |


Kitchen Exhibitions | engl |


Vistes a un passat historicista | cat |

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Vistas a un pasado historicista | cast |


View on a Historicist Past | engl |


Benefici per al cos i l’esperit | cat |

Maite Inglés y García de la Calera

Un espai tipus loft | cat |

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Un espacio tipo loft | cast |


A Loft-Like Space | engl |


Esperit industrial sobre tessel·les de fusta | cat |

Fundació Antoni Tàpies

Espíritu industrial sobre teselas de madera | cast |


Industrial Spirit on Wooden Tiles | engl |


Beneficio para cuerpo y espíritu | cast |


SUMARIYC

08

30

46

16

36

04

09

13

14

17

20

25

27

31

32

35

37

38

41

43

SILVERmancutlery

for you,

HERE AND NOW

Envolupant de terracota | cat |

CX La Pedrera

Envolvente terracota | cast |

CX La Pedrera

Enveloping Terracotta | engl |

CX La Pedrera

Lluminós i essencial | cat |

Museu Picasso

Luminoso y esencial | cast |

Museu Picasso

Bright and Essential | engl |

Museu Picasso

Good for the Body and the Spirit | engl |


Blanc sobre negre | cat |

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Blanco sobre negro | cast |


White on Black | engl |


TAKE AWAY | cat + cast + engl |

INDISPENSABLES | cat + cast + engl |

DIRECTORI | cat + cast + engl |

Editat amb motiu del projecte Menjadors, que forma part del cicle El final és el llocdes d’on comencem, comissariat per Karin Campbell per a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

Menjadors ha comptat amb la col·labora-ció de les set institucions que formen part d’articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC i Fundació Joan Miró.

Editado con motivo del proyecto Comedo-res, que forma parte del ciclo El fin es dedonde partimos, comisariado por Karin Campbell para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

Comedores ha contado con la colaboración de las siete instituciones que forman parte de articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC y Fundació Joan Miró.

Published on the occasion of the DiningRooms project, part of the series The End isWhere We Start From, curated by Karin Campbell for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró.

Dining Rooms was made with the collabo-ration of the seven institutions that make up the articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC and Fundació Joan Miró.

EDITA

Mariona Moncunillwww.marionamoncunill.com

IMPRESSIÓ

Agpograf, S.A.

TIRATGE

1.000 u.

DIPÒSIT LEGAL

B–1.208–2012

ISSN

2014–5268-01

Fundació Joan MiróParc de Montjuïc 08038 Barcelonawww.fundaciomiro-bcn.org

TEXT

Lester Barreto; Maite Inglés y García de la Calera; Mariona Moncunill

FOTOGRAFIA

Néstor Marchador

DISSENY GRÀFIC

ferranElOtro Studio

TRADUCCIÓ

Glòria Bohigas; Alex Reynolds

AGRAÏMENTS

Magda Anglès; Martí Anson; Manel Baena;Karin Campbell; Mirari Echavarri; ferranElOtro;Joan Ivern; Alexandra Laudo; Martí Manen;Martina Millà; Irene Minovas; Tere Pérez;PonsPuig Arquitectura, Sabadell; Patricia Prats;Xavier Ristol; Manuel Segade; Sis, Sabadell;Elisabet Surís; Silver Traat; Marga Viza.

Mariona Moncunill

54

66

75

47

51

52

55

56

61

63

67

70

73

75

78

80

78

Herman & Herman™

ww

w.he

rman

&her

man

.com

E-

mai

l sal

es@

herm

an&h

erm

an.c

om

Her

man

& H

erm

an s

.p.a

. IL

606

11 C

hica

go (U

SA)

tel.

+1 3

12 6

45 0

542

Milano Paris Hamburg Köln München London Stocholm Oslo Helsinki Tokyo Hong Kong New York Phoenix Chicago San Francisco

Extraordinary

light.

— 04

—

L a revista Set menjadors forma part del projecte Menjadors, produït per a l’Espai 13 de la

Fundació Joan Miró, i se centra en els menjadors, cuines o cantines per a treballadors d’alguns museus i institucions culturals de Barcelona.

Les set institucions escollides són les que formen part d’articketBCN, un sistema d’entrada combinada «als museus més visitats de la ciutat». La pertinença a articketBCN

ha estat el criteri d’elecció per dos motius. En primer lloc, es tracta d’un vincle previ i visible entre totes aquestes institucions i la Fundació Joan Miró, que és el punt de partida del projecte. En segon lloc, una part important de les persones que accedeixen a l’Espai 13 i a l’exposició entren a la Fundació Joan Miró utilitzant o bé comprant l’articketBCN.

Aquest fet les converteix en públic potencial de les altres sis institucions o, com a mínim, en coneixedores de la seva existència. Així, es traça un vincle, tot i que indirecte, llunyà i probablement inconscient, entre els menjadors on dinen i esmorzen els treballadors d’aquestes institucions i l’usuari de l’entrada combinada.

La totalitat del projecte compta amb dos puntals: una intervenció als menjadors i aquesta publicació. La intervenció, que porta per títol El menjador dins del menjador, consisteix

menjador en el menjador d’una altra institució. Es forma així una cadena

que uneixen en el pla simbòlic els dinars dels treballadors de diferents institucions creant un hipotèticmacromenjador. La publicació Setmenjadors inclou un reportatge de cada menjador seguint l’estil de les revistes de disseny d’interiors i un article sobre el paper d’aquests espais dins de les organitzacions.

Per què immiscir se en els menjadors de treballadors? Per assenyalar la importància que tenen aquests espais dins de qualsevol organització.

A més, treure el cap als menjadors ens pot fer intuir unes estructures i un capital humà que molt sovint passen desapercebuts rere les parets dels espais expositius. És a dir, recordar

damunt del teló perquè es faci la màgia de l’espectacle. O el que és el mateix, que els ninots no parlen sense ventrílocs.

Els set menjadors ens permeten entreveure les persones que els habiten, les organitzacions de què formen part i les prioritats de qui les gestionen, però també les diferències de pressupost, el pas del temps i la

nalment, que algunes històries només pertanyen als seus usuaris.

Mariona Moncunill

L a revista Siete comedores forma parte del proyecto Comedores, producido para el

Espai 13 de la Fundació Joan Miró, y se centra en los comedores, cocinas o cantinas para trabajadores de algunos museos e instituciones culturales de Barcelona.

Las siete instituciones escogidas son las que forman parte de articketBCN, un sistema de entrada combinada a «los museos más visitados de la ciudad». Su pertinencia a articketBCN ha sido el criterio de elección por dos motivos. En primer lugar, se trata de un vínculo previo y visible entre todas estas instituciones y la Fundació Joan Miró, que es el punto de partida del proyecto. En segundo lugar, una parte importante de las personas que acceden al Espai 13 y a la exposición entran a la Fundació Joan Miró utilizando o bien comprando dicha entrada. Esto las convierte en público potencial de las otras seis instituciones o, como mínimo, en conocedoras de su existencia. Así, se

traza un vínculo, aunque indirecto, lejano y probablemente inconsciente, entre los comedores donde desayunan y almuerzan los trabajadores de estas instituciones y el usuario de la entrada combinada.

La totalidad del proyecto cuenta con dos pilares: una intervención en los comedores y esta publicación. La intervención, que lleva por título Elcomedor dentro del comedor, consiste en la instalación de una fotografía de un comedor en el comedor de otra institución. Se forma así una cadena

unen en el plano simbólico el almuerzo de los trabajadores de distintas instituciones creando un hipotético macrocomedor. La publicación Sietecomedores incluye un reportaje de cada comedor siguiendo el estilo de las revistas de diseño de interiores y un artículo sobre el papel de estos espacios dentro de las organizaciones.

comedores de trabajadores? Para señalar la importancia que tienen

estos espacios dentro de cualquier organización. Además, asomarse a los comedores puede hacernos intuir unas estructuras y un capital humano que muy a menudo pasan desapercibidos detrás de las paredes de los espacios expositivos. Es decir, recordar que alguien está moviendo los hilos encima del telón para que se haga la magia del espectáculo. O lo que es lo mismo, que los muñecos no hablan sin ventrílocuos.

Los siete comedores nos permiten entrever las personas que los habitan, las organizaciones de que forman parte y las prioridades de quien los gestionan, pero también las diferencias de presupuesto, el paso del tiempo y la intensidad de uso,

algunas historias solo pertenecen a sus usuarios.

Mariona Moncunill

EDITORIALpM

— 05

—

SUSCRIPCIONESE

Suscríbete a Siete comedores y recibe cada tres meses en tu hogar lo mejor en decora-ción de comedores de museos e instituciones.

Envía un e-mail a [email protected].

Subscribe to Seven Dining Rooms and receive every three months the best of museums’ and

institutions’ dining rooms decor.

Send an e-mail to [email protected].

Subscriu-te a Set menjadors i rep cada tres mesos a casa teva el millor en decoració de

menjadors de museus i institucions.

Envia un e-mail a [email protected].

Subscriu-te REVISTA Nº1

Suscríbete REVISTA Nº1

Subscribe Nº1 MAGAZINE

20% of dis

count

4 issues for

9,20 €20% d

e descuent

o

4 números por

9,20 €20% d

e descompt

e

4 números per

9,20 €

— 06

— The magazine Seven Dining Rooms is part of the Dining Rooms project produced

for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró, and focuses on the workers’ canteens, kitchens, or dining rooms of some museums and cultural institutions in the city of Barcelona.

The seven institutions selected for this are those included in the articketBCN, a season ticket for “the most visited museums of the city”. This selection criterion has been chosen for two reasons. First of all, because it is an existing, visible link between all these institutions and the Fundació Joan Miró, which is the starting point for the project. Secondly, because a large amount of the people who enter the Espai 13 and see the exhibition do so by using, or buying, this ticket. This turns them into a potential audience for the other six institutions, or, at least, makes them aware of their existence. In this way, a link is made, even if an indirect, remote, and probably unconscious one, between the canteens where the workers of

these institutions have breakfast and lunch, and the users of the ticket.

The totality of the project is supported by two pillars: an intervention in the dining rooms, and this publication. The intervention, which is titled The Dining Room Withinthe Dining Room, consists in the installation of a photograph of one canteen within the canteen of another institution. A chain of small photographic windows that symbolically join the lunch of the

thus formed, creating a hypothetical macro canteen. The publication Seven Dining Rooms includes a feature on each canteen in the style of interior design magazines, and an article on the role these spaces play within the organisations.

Why meddle in the workers’ dining rooms? To point out the importance that these spaces have within any organisation. Furthermore, to peek into the canteens can make us get a sense of the structures and human capital that often go unnoticed behind the walls of the ex

hibition spaces. That is, to remember that someone is pulling the strings above the curtain to create the magic of the show. Or, in other words, that dolls cannot speak without their ventriloquists.

The seven dining rooms allow us to make out the people who inhabit them, the organisations they belong to, and the priorities of those

ences in terms of budget, time, and

low us to sense that some stories only belong to those using the space.

Mariona Moncunill

Lester Barreto

Dissenyador d’interiors amb vuit anys d’experiència en la coordinació i la col·laboració en projectes d’interiorisme, arquitectura efímera i

Diseñador de interiores con ocho años de experiencia en la coordinación y la colaboración en proyectos de interiorismo, arquitectura efímera y

Interior designer with eight years of experience in coordination of, and collaboration in, interior design projects, temporary architecture, and graphic design.


Psicòleg, Economista i en Doctorat en Psicologia Positiva i Emocions. Coach individual i d’equips, enfocada en Intel·ligència organitzacional i per a l’estratègia.

Psicólogo, Economista y en Doctorado sobre Psicología Positiva y Emociones. Coach individual y de equipos, enfocada a Inteligencia organizacional y para la estrategia.

Psychologist, economist, Ph. D. Candidate of Positive Psychology and Emotions. Individual and team coach, focussed on organisational intelligence and strategy.

Néstor Marchador

Fotògraf especialitzat en

l’empresa Fotointeriores el 2009,

cents reportatges.

Fotógrafo especializado en fotografía de interiores. Fundador de la empresa Fotointeriores en 2009, proyecto avalado hoy por más de seiscientos reportajes.

Freelance photographer specialized in interior photography. He founded the company Fotointeriores in 2009, a project that has been endorsed by over six hudred features.

CONTRIBUTORS1f

–Roger de Flor 620

BCN 08007, EspañaT +34 93 467 65 60

[email protected]–

Hermpson– grifos desde 1979 –

El menjador està ubicat

Miró, inaugurat el 1975 i obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert, un dels pioners del moviment racionalista a Espanya. L ’eva ser ampliat l’any 1988 per Jaume Freixa.

La sala és de planta rectangular, pràcticament quadrada, i diàfana, amb una superfície d’uns 30 m2. Sense entrades de llum natural, només les obertures en la part superior d’un dels envans permeten el pas de l’aire a l’espai interior. L ’estança destaca per la combinació de colors de les parets: blanc, gris i verd festuc, tonalitats que redueixen la sensació de fatiga. Dos obres de Juan Carlos Escudero pengen de la paret; són la primera

Exposicionsa la cuinaFundació Joan Miró

mostra de “Menjador obert”, un programa d’exposicions intern de i per als empleats.

Les solucions al programa funcional del menjador es reparteixen de la manera següent: la cuina, les màquines de , les neveres i les escombraries s’ubiquen en dos dels laterals del local deixant un passadís com a zona d’accés al menjador, que ocupa gairebé tot l’espai central. Els elements es disposen als laterals de forma aleatòria, segons les decisions del moment, i no hi ha connexió aparent entre el mobiliari, els artefactes i la maquinària de les diferents zones. Els espais de i les neveres estan situades en cantonades oposades. Les instal·lacions d’aquesta maquinària són de tub vist. Les taules són dos llargs taulers de melamina blanca collats a la paret per un extrem i sobre potes cilíndriques d’acer inoxidable

per l’altre. Les cadires negres, de ferro i plegables, són, per les seves característiques, més adequades per a espais multifuncionals o esdeveniments efímers. La cuina és un bàsic acabat en fòrmica blanca.

L ’ús intensiu del local es delata en les ratllades del terra continu de vinil i en el desgast del mobiliari.

— 08

—

PERSPECTIVA PRAGMÀTICAEl mobiliari i els objectes s’ajusten a les necessitats dels usuaris sense caure en floritures.

COMUNICACIÓEl menjador és el lloc idoni per l’encreuament de missatges de tot tipus.

— 09

—

La combinació decolors de les parets redueix la

sensació de fatiga

— 10

—

— 11

—

DISTRIBUCIÓ FIXALes taules, collades a la paret, mantenen la distribució de l’estança sempre ordenada.

I

— 12

—

El comedor está ubicado

Miró, inaugurado en 1975 y obra del arquitecto Josep Lluís Sert, uno de los pioneros del movimiento racionalista en España.

año 1988 por Jaume Freixa.La sala es de planta rectan

gular, prácticamente cuadrada,

unos 30 m2. Carece de entradas de luz natural y solamente las aperturas en la parte superior de uno de sus tabiques permiten el paso de aire al espacio interior. La estancia destaca por la combinación de colores de las paredes: blanco, gris y verde pistacho, tonalidades que redu

cen la sensación de fatiga. Dos obras de Juan Carlos Escudero cuelgan de esta pared; son la primera muestra de “Comedor abierto”, un programa de exposiciones interno de y para los empleados.

Las soluciones al programa funcional del comedor se reparten de la siguiente manera: la cocina, máquinas de , neveras y basuras se ubican en dos de los laterales del local dejando un pasillo como zona de acceso al comedor, que ocupa casi todo el espacio central. Los elementos se disponen en los laterales de forma aleatoria, según las decisiones del momento, y no existe conexión aparente entre el mobiliario, los artefactos y la maquinaria de las distintas zonas. Los espacios de

y las neveras están en esquinas opuestas. Las instalaciones de esta maquinaria son de tubo

visto. Las mesas son dos largos tableros de melamina blanca atornillados a la pared por un extremo y sobre patas cilíndricas de acero inoxidable por el otro. Las sillas negras, de hierro y plegables, son, por sus características, más adecuadas para espacios multifuncionales o eventos efímeros. La cocina es un básico acabado en formica blanca.

El uso intensivo del local se delata en el rayado del suelo continuo de vinilo y en el desgaste del mobiliario.

Exposicionesen la cocinaFundació Joan Miró

ARTE EN EL COMEDORLas exposiciones de y paratrabajadores en el comedor handado título a este artículo.

TELENOVELA O TELENOTICIASUn televisor observa desde lo alto los vaivenes de los trabajadores.

La combinación de colores de las paredes reduce la

sensación de fatiga

— 13

—

The dining room is located in the Fundació Joan Miró building, which opened in 1975 and was designed by Josep Lluís Sert, one of the pioneers of the rationalist movement in Spain. Jaume Freixa enlarged the building in 1988.

The shape of the room is rectangular, almost square. It is an open plan space, with a surface of approximately 30 m2. It lacks any natural light, and air only comes into the space through the openings on the top part of one of its partitions. The colour combinations on the walls are the most striking part of the room: white, grey, and pistachio green, tones known to reduce the feeling of fatigue. Two artworks by Juan Carlos Escudero hang

exhibition out of ‘Open Dining Room’, a series of internal exhibitions by and for the workers.

The functional aspects of the dining room have been resolved in the following way: the kitchen, vending machines, fridges and bins are situated on two of the sides of the space, leaving room for a corridor that takes up most of the space, and which is used as a point of access for the dining room. The elements are randomly laid out on the sides, following decisions taken in the moment, and there is no apparent connection between the furniture, artefacts, and appliances of the

spaces and the fridges are on opposite corners. The cables

and tubes of these appliances are left out in the open. The tables are made up of two long white melamine boards screwed to the wall on one end, and cylindrical stainless steel legs holding them up on the other. The black, foldable iron chairs are, due to their characteristics, more appropriate for multifunctional spaces or temporary events. The kitchen is a basic

The intensive use of the space is betrayed by the

and in the wear and tear of the furniture.

Kitchen ExhibitionsFundació Joan Miró

FUNCTIONAL BLACKEighteen resistant and practical chairs wait to perform their duty.

GREEN AND GREYThese two walls enliven the whole room.

The wall colour combination reduces the feeling of fatigue

— 14

—

— 15

—

Aquest menjador està

el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Palau Nacional construït per a l’Exposició

emblemàtic, entre altres coses, per la seva grandiositat.

El local ocupa una superfície de 200 m2 i està dividit per un passadís general en dos sublocals, un d’ells amb separadors de

ten el pas de la llum natural cap

Vistes a unpassathistoricistaMuseu Nacional d’Artde Catalunya

més petit i sense llum natural.L ’espai està subordinat

al de la Sala Oval. La façana vidrada que dóna a aquesta sala es tracta a la manera d’una escalinata i dóna continuïtat a les grades exteriors. Es creen així diferents nivells als quals s’accedeix per uns trams curts d’escala i un contorn corbat en la forma perifèrica. La intencionalitat d’aquest tipus d’actuació

del menjador vist des de la zona d’accés públic.

En l’arquitectura de l’espai conviuen elements del passat historicista i de la reforma de

nal d’Art de Catalunya, una llarga rehabilitació en diferents etapes

L ’elecció del mobiliari destaca pel tipus de convivènciaque estableix amb els elements

històrics existents

VISTES PANORÀMIQUESEl sostre i les parets de vidrede la zona de terrasses ofereixenunes vistes espectaculars.

UN ORGUE A LA FINESTRA El magnífic orgue que presideix la Sala Oval es pot admirar de prop des del menjador de treballadors.

— 16

—

— 17

—

En la solució al programa d’interiorisme van ser determinants les vidrieres que donen a la Sala Oval. Les zones de i de cuina s’ubiquen en el sublocal sense llum natural i el més gran i obert s’utilitza per al menjador. A la cuina i a la zona de espais allargats i estrets el

mobiliari i altres artefactes es distribueixen al llarg de les parets laterals deixant un passadís central. A la part superior del menjador, les taules i les cadires es col·loquen als laterals amb un passadís central, tot i que els usuaris poden adaptar la disposició del mobiliari a les seves necessitats. En les terrasses o nivells més baixos, que incorporen unes baranes d’agregats de pedra amb

per permetre el pas de la llum i proporcionar intimitat, les taules i les cadires es distribueixen al llarg de la paret deixant un passadís lateral.

La primera cosa que destaca en l’elecció del mobiliari és el tipus de convivència que estableix amb els elements històrics existents al local. Al menjador les cadires són de plàstic vermell i negre sobre potes d’alumini, amb dissenys semblants però no idèntics. Les taules són de diferent disseny, unes amb laterals de fusta, acabades amb melamina a la part superior i potes cilíndriques d’alumini; i altres amb sobres de melamina més prima i potes quadrades d’alumini. La cuina es resol amb taulell i artefactes de tipus industrial, més propis d’un restaurant de batalla que d’un menjador d’aquest tipus, i el bany és un espai neutral en el qual s’utilitzen rajoles i sanitaris de color blanc trencat. La il·luminació s’articula amb aplics modulars de paret que es distribueixen al llarg de tot l’espai.

ACCÉS A LA CUINAL’entrada suposa una immersió a la funcionalitat i l’utilitarisme.

FILTRACIÓ NEOCLÀSSICALes columnes historicistes són un recordatori de l’estil original del Palau Nacional.

ÀMPLIA DISTRIBUCIÓL’espai principal del menjador té accés a la zona de terrasses interiors, els lavabos i la cuina.

— 18

—

— 19

—

I

Este comedor está ubicado

seu Nacional d’Art de Catalunya, el Palau Nacional construido para la Exposición Internacional

entre otras cosas, por su grandiosidad.

El local ocupa una super2 y está dividido

por un pasillo general en dos sublocales, uno de ellos con separadores de vidrio y dos ventanales que permiten el paso de la luz natural hacia el interior

y sin luz natural. El espacio está subordina

do al de la Sala Oval. La fachada acristalada que da a esta sala se trata a modo de escalinata, dando continuidad a las gradas exteriores. Se crean así distintos niveles a los que se accede por cortos tramos de escalera y un contorno curvo en la forma periférica. La intencionalidad de este tipo de actuación es

del comedor visto desde la zona de acceso público.

En la arquitectura del espacio conviven elementos del pasado historicista y de la refor

Nacional de Arte de Cataluña, una larga rehabilitación en distintas etapas iniciada en 1985 hasta

En la solución al programa de interiorismo fueron determinantes las cristaleras que dan a la Sala Oval. Las zonas de

y de cocina se ubican en el sublocal sin luz natural y el más grande y abierto se utiliza para el comedor. En la cocina y en la zona de espacios alargados y angostos el mobiliario y otros artefactos se distribuyen a lo largo de las paredes laterales dejando un pasillo central. En la parte superior del comedor, las mesas y sillas se colocan en los laterales con un pasillo central, aunque los usuarios pueden adaptar la disposición del mobiliario a sus necesidades. En las terrazas o niveles más bajos, que incorporan unas barandillas de

a modo de visillos para permitir el paso de la luz y proporcionar intimidad, las mesas y sillas se distribuyen en la pared dejando un pasillo lateral.

Lo primero que destaca en la elección del mobiliario

es el tipo de convivencia que establece con los elementos históricos existentes en el local. En el comedor las sillas son de plástico rojo y negro sobre patas de aluminio, con diseños semejantes aunque no idénticos. Las mesas son de distinto diseño, unas con laterales de madera, acabadas con melamina en la parte superior y patas cilíndricas de aluminio; y otras con sobres de melamina más delgada y patas cuadradas de aluminio. La cocina se resuelve con encimera y artefactos de tipo industrial, más propios de un restaurante de trote que de un comedor de este tipo, y el baño es un espacio neutral en el que se utilizan baldosas y sanitarios de color blanco roto. La iluminación se articula con apliques modulares de pared que se distribuyen a lo largo de todo el espacio.

Vistas a unpasadohistoricistaMuseu Nacional d’Artde Catalunya

La elección del mobiliario destaca por el tipo de convivenciaque establece con los elementos

históricos existentes

VISILLOS DE INTIMIDADLas barandillas de cemento con perforaciones aportan intimidad permitiendo el paso de la luz.

— 20

—

— 21

—

DESDE LA SALA OVALEl comedor queda integrado en la arquitectura historicista mimetizando el techo acristalado con las gradas del espacio.

— 22

—

— 23

—

looking onto this hall is used as a staircase, giving continuity to the outside steps. In this

which can be accessed through

curved outline in the peripheral form. The intention of these de

the dining room, which can be seen from the public access area.

In the architecture of the space, elements from the historical past and from the refurbishment of the building where the Museu Nacional d’Art de Catalunya is currently located coexist. The renovation was

conclusion in 2004.Upon deciding on the inte

rior design of the dining room, a determining factor were the French windows looking onto the Oval Hall. The vending machine

areas and the kitchen are in the sub space without natural light, whilst the larger, more spacious space is used as a dining room. The furniture and other artefacts are distributed along the side walls of the kitchen and in the vending machine area, which are in elongated and narrow spaces, thus leaving a corridor in the middle. In the upper part of the dining room, the tables and chairs are placed on the sides with a corridor in the middle, although the users may adapt the layout of the furniture according to their needs. On the terraces, or on the lower levels, there are banisters made of stone aggregates with holes in them, like lace curtains, in order to allow the light to pass through and create a sense of intimacy. The tables and chairs are distributed along the wall, leaving room for a side corridor.

out about the choice of furniture is the relationship they establish with existing historical elements in the space. In the dining room, the chairs are made of red and black plastic on aluminium legs, of a similar, though not identical, design.

signs, some have wooden sides,

and cylindrical aluminium legs; others have thinner layers of melamine and square aluminium legs. The kitchen is built with a counter and industrial style artefacts that would seem more appropriate in a beat up, everyday restaurant than in a dining room of this kind. The toilet is

lighting consists of modular wall

entire space.

This dining room is located in the building that hosts the Museu Nacional d’Art de Catalunya, the Palau Nacional built for the 1929 International Exhibition that is an emblematic building for, among other things, its grandeur.

The space occupies a surface of 200 m2, and is split into two sub spaces by its main corridor, one of which has glass dividers and two windows that let sunlight into the interior of the building, while the other space has no natural light. The dining room is subject to that of the Oval Hall. The glass façade

View on aHistoricistPastMuseu Nacional d’Artde Catalunya

MIXTURE OF STYLESHistoricist elements and functional design coexist in the same room.

— 24

—

— 25

—

Menys estesos encara del que més d’un agrairia, pensem que els menjadors de treballadors en les organitzacions presenten més oportunitats que riscs tant per a ells mateixos com per a les entitats.

Fixem nos primer en l’estona de l’esmorzar, que molts convenis estipulen com un dret inclòs dins de la jornada laboral. Si decidim sortir fora de les instal·lacions, quant de temps ens cal?: doncs calculem uns vint minuts, i això pel cap baix i estant, amb un puntet d’estrès, pendents del rellotge. En canvi, el fet de disposar d’un lloc còmode i net anima les persones a desencaparrar se, a esmorzar en companyia i a comentar les novetats amb aquells

Benefici per al cos il’esperitMaite Inglés y Garcíade la Calera

companys amb qui potser només coincideixen diàriament durant aquesta activitat. Quant de temps dediquen a l’esmorzar en aquesta modalitat?: gestionant els temps amb responsabilitat, menys que al carrer, la qual cosa beneficia la productivitat i, a la llarga i per aquesta circumstància, la conservació del lloc de treball. A més, per a organismes sense establiments de restauració propers, el menjador cuina esdevé l’única alternativa còmoda que s’adequa a aquestes necessitats.

I anem ara a la pausa més llarga de l’hora de dinar. Descomptats els probables avantatges que des del punt de vista nutricional comporta el fet de menjar aliments cuinats a casa, centrem nos en els avantatges laborals.

David McClelland, psicòleg nord americà, va confeccionar la llista més famosa dels motius bàsics que mouen el comportament de l’ésser humà. Per a ell, són

aconseguir resultats mitjançant

i “afiliació” o “pertinença”

afectives amb altres persones

tot i que sempre hi haurà qui utilitzarà el menjador buscant,

ment, manejar voluntats

afavoreix primordialment el motiu d’afiliació. Un anhel fonamental de l’individu és sentir se a gust en les seves comunitats de referència: laboral, familiar, grup d’amics o aficio

nats al mateix equip de futbol, per posar uns exemples. Si aquesta harmonia no s’assoleix, les conseqüències tendiran a produir estrès elevat, minar l’autoestima, fomentar el sentiment d’inadaptació o distanciar la persona de voler vestir “els colors de la samarreta”.

Quan pensem en menjadors, el segon benefici que sorgeix té a veure amb la necessitat humana de processar mentalment els esdeveniments que van succeint. El fet de poder verbalitzar el que ens passa davant dels altres ens ajuda, alhora, a construir explicacions amb sentit sobre el que ens ha succeït i a trobar empara, consells i maneres de solucionarho. Com a espais comunitaris, els menjadors representen un entorn ideal per a aquestesfuncions de verbalització, reprocessament i cerca de suportsocial. Tanmateix, convé no deixar se portar pels comentaris pessimistes o tòxics que poden emetre alguns col·legues, ja que poden exercir l’efecte

— 27

—

vh

Cartell al menjador de la Fundació Joan Miró.

Cartell al menjador del MNAC.

ATENCIÓ:

CADA DIUMENGE S’HAN

DE DEIXAR LES NEVERES

BUIDES PER PODER-LES

NETEJAR.

GRÀCIES.

TINGUEU CURA, SI US PLAU, DE NO DEIXAR QUE EL MENJAR ES DESCOMPONGUI A LA NEVERA.

LA NEVERA NO ÉS UN ARMARI, PER TANT, NO S’HI HAN DE DEIXAR ELS ESTRIS DE MENJAR.

COOL OUT,COOL IN.

PerfektFit’s fridge and freezer

contrari, és a dir, desanimarnos o insuflar nos pensaments negatius, actuacions desadaptatives o fins i tot ressentiment vers l’organització.

Passant a un altre ordre de coses, en les organitzacions, i també en altres esferes de la vida, la comunicació flueix al llarg de dos tipus de canals: el formal o de la jerarquia i la tasca, i l’informal o de l’afinitat entre persones. L ’antic refrany «més val caure en gràcia que ser graciós» va en aquesta mateixa línia i alimenta la idea que si cada individu procura anar construint “desinteressadament” llaços positius amb persones del seu equip o d’altres departaments, divisions o entitats, o de nivells jeràrquics per sobre o per sota dels seus, molt probablement aquestes relacions resultaran, en algun moment, més beneficioses que les formals, qui sap si fins i tot providencials.

A més d’aquest efecte positiu a llarg termini que tenen les relacions informals, es

freqüent que els que tenen una necessitat peremptòria en la seva feina que no aconsegueixen resoldre acabin trobant la solució de la mà d’algun membre de la seva xarxa informal. Raons potents, tant la de llarg termini com la de curt, per freqüentar el menjador com a lloc comú, de comunió, i per estar al corrent dels esdeveniments d’aquells amb qui tenim bona relació.

El compromís de les persones es pot veure reflectit també per l’existència dels menjadors. La teoria més avançada de la motivació, provinent de la Psicologia Social, descarrega de les espatlles dels caps la tasca de motivar els seus col·laboradors, ja que s’ha investigat i conclòs que la motivació que realment mou és la “intrínseca”, és a dir, la que té o troba l’individu dins d’ell mateix. Però, compte!, que els caps no se’n rentin les mans, perquè a ells els queda l’àrdua responsabilitat de no desmotivar, de mantenir la il·lusió i les ganes que les persones porten de casa. En aquest sentit, a l’ésser humà, en general, li agraden, perquè li proporcionen comoditat i relaxació, els ambients pulcres, nets i endreçats. Així, la Direcció haurà de procurar que el menjador compleixi aquests requisits per tal que esdevingui el lloc preferit on anar.

Com a última reflexió, la presència al menjador, encara que no sigui freqüent, dels membres dels estaments directius pot tenir un efecte gens trivial. El fet que un director comparteixi un cafè o un piscolabis amb els treballadors mentre els transmet de ma

nera informal alguna novetat d’interès, els posa al corrent d’una història d’èxit conjunta o els felicita per haver la aconseguit, facilita la consolidació en el personal del sentiment d’identificació positiva amb la institució i promou l’orgull de pertinença. Així mateix, aquest contacte és adob per a la cohesió i afavoreix l’adhesió de tots a la missió, la visió i els valors de l’organització.

A part del risc esmentat que un company faci comentaris poc afortunats, se’ns en planteja un altre de no menys important: que el menjador es converteixi en terreny de cultiu per al naixement i la propagació de rumors tòxics. Lamentablement, els rumors generen incertesa i aquesta sol portar aparellada la por. I, amb por, la gent perd concentració i productivitat. I la por es propaga... Per això, és important tenir en compte i prevenir aquest possible risc, no només per a la Direcció, sinó també per als mateixos individus.

— 28

—

Cartell al menjador de CX La Pedrera.

Cartell al menjador del CCCB.

ÚS EXCLUSIUDEL PERSONALDEL CCCB

Si us plau, deixeu assecar els tupers en aquesta safata.

GRÀCIES

Foto

grafi

a: S

tarp

Est

udi

S’ha optat per unadistribució d’espai oberta

i sense envans

REFLEXOSEl terra de gres duplica visualment l’estança i accentual’alçada del sostre.

El local ocupa una superfície d’uns 40 m2, és de planta quadrada, diàfana i de sostres alts, i està banyat per la llum de

ta planta es reparteixen totes les necessitats del programa: estar, menjador, zona de i cuina.

S’ha optat per una distribució d’espai oberta i sense envans.

barra amb taulell de fusta i part inferior metàl·lica allotja les instal·lacions del local i serveix també per recolzar tota mena d’elements, com els cartells de les exposicions que es fan al

Un espaitipus loftCentre de CulturaContemporània de Barcelona

centre. La zona del menjador se situa en un espai en forma de L, en el qual els conjunts de taules i cadires es distribueixen de forma aleatòria. La cuina ocupa tot el lateral dret i les zones d’estar i la zona de , una de les cantonades del local.

El mobiliari utilitzat és bigarrat i es caracteritza per la barreja d’estils. Les taules de menjador són quadrades amb la part superior de fusta acabada en melamina i potes cilíndriques d’acer inoxidable. En la zona d’estar hi ha més diversitat d’estils i tipologies: un tresillo de Polipiel de color negre, una

prestatge de melamina blanca, una taula alta d’acer inoxidable de caràcter industrial i un televisor de plasma penjat a la paret. La cuina, situada contra la paret

en un lateral, està composta per un taulell de melamina de faig i portes inferiors de melamina de color blanc trencat.

El menjador està ubicat a

Contemporània de Barcelona, fruit de la reforma que van dura terme els arquitectes Helio

tiga Casa de la Caritat, projecte que va obtenir el Premi FAD i el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’arquitectura.

— 30

—

— 31

—

COCINA, COMEDOR Y ESTARLa disposición del mobiliario determina áreas de usos diferenciados sin necesidad de tabiques o biombos.

cie de unos 40 m2, es de planta cuadrada, diáfana y de techos altos, y está bañado por la luz de dos ventanas laterales. En esta planta se reparten todas las necesidades del programa: estar, comedor, zona de y cocina.

Se ha optado por una distribución de espacio abierta y con ausencia de tabiques. Debajo de las ventanas, un mueble barra con encimera de madera y parte inferior metálica alberga las instalaciones del local y sirve también de apoyo para toda clase

de elementos, como los carteles de las exposiciones realizadas en el centro. La zona del comedor se sitúa en un espacio en forma de L, en el que los conjuntos de mesas y sillas se distribuyen de forma aleatoria. La cocina ocupa todo el lateral derecho y el estar y la zona de , una de las esquinas de local.

El mobiliario utilizado es variopinto y se caracteriza por la mezcolanza de estilos. Las mesas de comedor son cuadradas con la parte superior de madera acabada en melamina y patas cilíndricas de acero inoxidable. Las acompañan sillas de plástico negro con una es

acero inoxidable. En la zona de estar hay mayor diversidad de estilos y tipologías: un tresillo

de Polipiel de color negro, una

estantería de melamina blanca, una mesa alta de acero inoxidable de carácter industrial, y un televisor de plasma colgado en la pared. La cocina, situada contra la pared en un lateral, está compuesta por una encimera de melamina de haya y puertas inferiores de melamina de color blanco roto.

El comedor está ubicado

Cultura Contemporània de Barcelona, fruto de la reforma que llevaron a cabo los arquitectos Helio Piñón y Albert Viaplana de la antigua Casa de la Caritat y cuyo proyecto mereció el Premi FAD y el Premi Ciutat de Barcelona en la modalidad de arquitectura.

Un espaciotipo loftCentre de CulturaContemporània de Barcelona

— 32

—

— 33

—

I

The space takes up approximately 40 m2; it is an open plan square shape with high ceilings, bathed in a light that comes in through two lateral windows. This

program: lounge, dining room, vending machines, and kitchen.

The space has been designed to have an open space dis

A Loft-LikeSpaceCentre de CulturaContemporània de Barcelona

tribution and a lack of partition walls. Underneath the windows, a cabinet with a wooden counter and a metallic lower part hosts the facilities of the space, and is also used as a stand for all sorts of elements, such as posters of the exhibitions presented at the centre. The dining area is L shaped, and within it a set of tables are distributed randomly. The kitchen takes up the entire wall on the right, and the lounge and vending machines are placed in one of the corners of the space.

The furniture is varied, and characterised by an assortment of styles. The dining room’s tables are square, with tops made out of wood with a melamine

of stainless steel. These are accompanied by black plastic chairs

with structures of stainless steel

there is a broader variety of styles and forms: a black three seat sofa of synthetic leather, a swivel

bookcase, a high stainless steel table of an industrial character,

the wall. The kitchen, situated against the wall on one side, is made up of a beech melamine

lower doors.The dining room is loca

ted in the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona building since the architects Helio Piñón and Albert Viaplana, whose project received the Premi FAD and the Premi Ciutat de Barcelona in architecture, carried out the renovation of what was formerly the Casa de la Caritat.

The room has an

partition walls

MIDDAY RELAXATIONThe synthetic leather sofa gives a homey feel to the whole room.

NATURAL AND ARTIFICIALThe artificial lighting is only a complement to the natural light that enters through the two big windows.

— 34

—

— 35

—

Aquesta cuina menjador està ubicada a la Fundació Antoni Tàpies, antiga seu de l’editorial Montaner i Simon. Lmodernista Lluís Domènech i Montaner, es va construir entre 1880 i 1881 i va ser un dels

integrar la tipologia i tecnologia industrial. Entre 1986 i 1990 la seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser reformada pels arquitectes Lluís Domènech Girbau i Roser Amadó.

El local està ben condicionat en consonància amb

planta diàfana rectangular té una superfície d’uns 15 m2 i el sostre està travessat parcialment per bigues de ferro pròpies de l’arquitectura industrial. No té contacte directe amb l’exterior, tot i que la llum penetra per un lateral vidrat a través de la

de planxes d’alumini cobreix la meitat del local i serveix per incorporar la zona destinada a l’aire condicionat. Destaca el terra, format per tessel·les producte del tall transversal de llistons de fusta i que s’estén

la darrera reforma, realitzada per l’estudi Ábalos+Sentkiewicz arquitectos, que va obtenir el Premi FAD 2011 en la categoria d’interiorisme.

Esperitindustrialsobretessel·lesde fustaFundació Antoni Tàpies

La cuina, vista des de l’entrada del local, està situada al fons i ocupa tot un lateral. El menjador està ubicat a l’espai central deixant un passadís al seu voltant pel qual es pot circular. La cuina està formada per un moble baix de set portes i una part superior de melamina blanca sobre tauler negre amb cantells vistos i portes col·locades sobre

un fons de melamina grisa que al seu torn fa de sòcol. El mobiliari del menjador està format per una taula rectangular blanca d’alumini i sis cadires de plàstic blanques sobre potes d’acer inoxidable. Per a la il·luminació de l’espai

fals sostre d’alumini, la qual cosa proporciona una càlida i agradable llum indirecta a l’espai.

El local estàben condicionat en

consonància amb altres

REFLEXOS AL VIDREEls espais reduïts creixen gràcies a la continuitat visual que donen les parets de vidre.

BLANC NUCLEAREl color de les parets i el mobiliari és el més adequat a les dimensions de l’espai.

— 36

—

— 37

—

Esta cocina comedor está ubicada en la Fundació Antoni Tàpies, antigua sede de la editorial Montaner i Simon.

modernista Lluís Domènech i Montaner, se construyó entre 1880 y 1881 y fue uno de los pri

integrar la tipología y tecnología industrial. Entre 1986 y 1990 la sede de la Fundació Antoni Tàpies fue reformada por los arquitectos Lluís Domènech Girbau y Roser Amadó.

El local está bien acondicionado acorde otros espacios

de unos 15 m2 y su techo está atravesado parcialmente por vigas de hierro propias de la arquitectura industrial. No tiene contacto directo con el exterior aunque la luz penetra por un lateral acristalado a través de la

de lamas de aluminio cubre la mitad del local y sirve para incorporar la zona destinada al aire acondicionado. Destaca el suelo formado por teselas producto del corte transversal de listones de madera y que se extiende por la práctica totalidad

reforma, realizada por el estudio Ábalos+Sentkiewicz arquitectos y que obtuvo el Premi FAD 2011 en la categoría de interiorismo.

Espírituindustrialsobreteselas demaderaFundació Antoni Tàpies

La cocina, vista desde la entrada del local, está situada al fondo y ocupa todo un lateral. El comedor está ubicado en el espacio central dejando un pasillo a su alrededor por el que poder circular. La cocina está formada por un mueble bajo de siete puertas y una encimera de melamina blanca sobre tablero negro con cantos vistos, y puertas colocadas sobre un fondo de melamina gris que a su vez hace de zócalo. El mobiliario del comedor está formado por una mesa rectangular blanca de aluminio y seis sillas de plástico blancas sobre patas de acero inoxidable. Para la iluminación

centes escondidos en el falso techo de aluminio lo que proporciona una cálida y agradable luz indirecta al espacio.

TRES ESPACIOS A LA VISTAEl vidrio permite que la luz y la visión atraviese hasta tres espacios.

SILLAS PLUMALas sillas, funcionales pero de diseño ligero, combinan a la perfección con el resto del mobiliario.

El local estábien acondicionado

acorde a otros espacios

— 38

—

— 39

—

I

This kitchen dining room is located in the Fundació Antoni Tàpies, former headquarters of the publishing company Montaner i Simon. The building, designed by the modernist architect Lluís Domènech i Montaner, was built between 1880 and 1881, and was one

Eixample district to integrate industrial technologies and forms. Between 1986 and 1990, the architects Lluis Domènech Girau and Roser Amadó renovated the venue for the Fundació Antoni Tàpies.

ped, as are the other spaces within the building. The open

pe, with a surface of around 15 m2 and a ceiling that is partially traversed by iron beams typical of industrial architecture. It doesn’t come into direct contact with the exterior, although light penetrates through a

area. A fake ceiling made of aluminium strips covers half of the space and includes the area designed for air conditioning. The

sections of wood strips, and which basically extends over the entire building, is the result of the last renovation, made by the Ábalos+Sentkiewicz arquitectos studio, which obtained the Premi FAD 2011 in interior design.

IndustrialSpiriton WoodenTilesFundació Antoni Tàpies

The kitchen, as seen from the entrance to the space, is located at the back and takes up an entire side. The dining room is in the middle, leaving a corridor around it through which it is possible to circulate. The kitchen is made out of a low piece of furniture with seven doors and a white melamine counter over a black top with

bare edges, and doors placed over a background of grey melamine, which in turn act as a skirting board. The dining room furniture consists of a white rectangular aluminium table and six white plastic chairs on stainless steel legs. Strip lights hidden in the fake aluminium ceiling light up the space, giving it a pleasant, indirect light.

BEAMS AND TILESThe most distinguishing elements of the room.

The space is

the other spaces within the building

— 40

—

— 41

—

Menos extendidos aún de lo que más de uno agradecería, nos da por pensar que los comedores de trabajadores en las organizaciones presentan más oportunidades que riesgos tanto para ellos mismos como para las entidades.

Fijémonos primero en el rato del desayuno, que muchos convenios contemplan como un derecho incluido dentro de la jornada laboral. De decidir salir fuera de las instalaciones,

calculemos veinte minutos, y eso tirando por lo bajo y estando, con su puntito de estrés, pendientes del reloj. En cambio, el disponer de un lugar cómodo y limpio anima a las personas a despejar la mente allí, a desayunar en compañía y a comentar

las novedades con aquellos compañeros con quienes quizás sólo coinciden diariamente

tiempo dedican al desayuno en esa modalidad?: gestionando los tiempos con responsabilidad, menos que en la calle, lo que

productividad y, a la larga y por esa circunstancia, la propia conservación del puesto de trabajo. Además, para organismos sin establecimientos de restauración cercanos, el comedor cocina deviene la única alternativa cómoda que se adecua a estas necesidades.

Y vámonos a la pausa más larga de la comida. Descontadas las probables ventajas que desde el punto de vista nutricional tiene el comer alimentos cocinados en casa, centrémonos en las ventajas laborales.

logo norteamericano, desarrolló la lista más famosa de los motivos básicos que mueven el comportamiento del ser humano. Para él, son tres: “logro”

dos mediante la vocación de

y controlar el comportamiento

relaciones afectivas con otras

bien, aunque siempre habrá quien utilice el comedor buscando, consciente o inconscientemente, manejar voluntades

favorece primordialmente el . Un anhelo

fundamental del individuo es el de sentirse a gusto en sus comunidades de referencia: laboral, familiar, grupo de amigos

de fútbol, por poner unos

ejemplos. Si esa armonía no se alcanza, las consecuencias irán del lado de producir alto estrés, minar la autoestima, fomentar el sentimiento de inadaptación, o distanciar a la persona de querer vestir “los colores de la camiseta”.

Al pensar en comedores, el

tiene que ver con la necesidad humana de procesar mentalmente los acontecimientos que van ocurriendo. El poder verbalizar ante otros lo que nos pasa nos ayuda, simultáneamente, a construir explicaciones con sentido sobre lo sucedido, y a hallar amparo, consejos y maneras de solucionarlo. Como espacios comunitarios, los comedores representan un entorno idealpara esas funciones de verbalización, reproceso y búsquedade apoyo social. Sin embargo, conviene no dejarse llevar por los comentarios pesimistas o tóxicos que emitan algunos colegas, pues pueden ejercer el efecto contrario, esto es, el de

Beneficiopara cuerpoy espírituMaite Inglés y Garcíade la Calera

— 43

—

vh

ATENCIÓN:

CADA DOMINGO SE HAN

DE DEJAR LAS NEVERAS

VACÍAS PARA PODERLAS

LIMPIAR.

GRACIAS.

TENED CUIDADO, POR FAVOR, DE NO DEJAR QUE LA COMIDA SEDESCOMPONGA EN LA NEVERA.

LA NEVERA NO ES UN ARMARIO,POR TANTO, NO SE PUEDEN DEJARLOS UTENSILIOS DE COMER.

Cartel en el comedor de la Fundació Joan Miró.

Cartel en el comedor del MNAC.

Vent

a y

alqu

iler

dedi

seño

par

a el

sig

lo X

XI.

Av. Meridiana 302-304, entlo. 2 - I5308027 BarcelonaTEL +34 93 534 66 67

alsie

sotros pensamientos negativos, actuaciones desadaptativas o incluso resentimiento hacia la organización.

Pasando a otro orden de cosas, en las organizaciones, y también en otras esferas de la

largo de dos tipos de canales: el formal o de la jerarquía y la

nidad entre personas. El refrán antiguo «más vale caer en gracia que ser gracioso» va en esta línea y alimenta la idea de que, si cada individuo se cuida de ir construyendo “desinteresadamente” lazos positivos con personas de su equipo, o de otros departamentos, divisiones o entidades, o de niveles jerárquicos por encima o por debajo de los suyos, muy probablemente esas relaciones resultarán, en algún

las formales, quién sabe si hasta providenciales.

Además de este efecto positivo a largo plazo que tienen las relaciones informales, es frecuente que quienes tengan

una necesidad perentoria en su trabajo que no logran resolver, acaben encontrando la solución de la mano de algún miembro de su red informal. Razones potentes, tanto la de largo plazo como la de corto, para frecuentar el comedor como lugar común, de comunión, y para estar al tanto de los devenires de aquellos con quienes nos llevamos bien.

El compromiso de las

ciado también por la existencia de los comedores. La teoría más avanzada de motivación, proveniente de la Psicología Social, descarga de los hombros de los jefes la tarea de motivar a sus colaboradores, pues se ha investigado y concluido que la motivación que realmente mueve es la “intrínseca”, esto es, la que tiene o encuentra la persona dentro de sí misma. Pero, ojo, que no se laven las manos los jefes, porque a ellos les queda la ardua responsabilidad de no desmotivar, de mantener la ilusión y las ganas que traen las personas de casa. En este sentido, al ser humano, en general, le gustan, por cuanto le proporcionan comodidad y relajación, los ambientes pulcros, aseados y ordenados. Así, la Dirección deberá cuidar que el comedor cumpla estos requisitos para que sea el lugar preferido donde acudir.

la presencia en el comedor, aunque no sea frecuente, de los miembros de los estamentos directivos, puede tener un efecto nada trivial. El que un director comparta un café o un tentempié con el personal mientras les transmite de modo informal alguna novedad de interés, les

pone al tanto de una historia de éxito conjunto o les felicita por

los trabajadores del sentimiento de positiva con la institución, y promueve el orgullo de pertenencia. Asimismo, este contacto es abono para la cohesión y favorece la adhesión de todos a la misión, la visión y los valores de la organización.

Aparte del riesgo que vimos más arriba de comentarios poco afortunados por parte de algún compañero, se nos plantea otro no menos importante: el de que el comedor se convierta en terreno de cultivo para el nacimiento y propagación de rumores tóxicos. Desafortunadamente, los rumores generan incertidumbre, y ella suele traer aparejado el miedo. Y, con miedo, la gente pierde concentración y productividad. Y el miedo se propaga… Por ello, el tener en cuenta y prevenir este posible riesgo es importante, no sólo para la Dirección, sino también para los propios individuos.

— 44

—

USOEXCLUSIVO

DEL PERSONALDEL CCCB

Por favor, dejen secar los tupers en

esta bandeja.

GRACIAS

Cartel en el comedor de CX La Pedrera.

Cartel en el comedor del CCCB.

El menjador està situat a La Pedrera, també coneguda com a Casa Milà, obra de l’arquitecte modernista per excel·lència, Antoni Gaudí, i construïda entre 1906 i 1912. Les seves formes orgàniques són trets característics de l’estil modernista. Construït com a

del matrimoni Milà, avui és el centre cultural i la seu de l’Obra Social CatalunyaCaixa.

nitza des de dos passadissos generals que envolten els patis interiors de forma ovalada que

seva verticalitat. S’accedeix al local del menjador per un passadís que dóna a un d’aquests passadissos generals. Té una superfície d’uns 15 m2 i disposa

permet el pas de la llum des del passadís de distribució. En la seva arquitectura, conservada pel seu valor històric i artístic, destaquen els elements que evoquen la naturalesa, com ara

tres, el fris superior que recorda muntanyes o onades i els punts de contacte entre envans que fugen dels angles desdibuixant els límits de l’espai.

jador per als treballadors. En els seus usos anteriors eren banys, cuines o espais dels antics habitatges que disposaven d’instal·lacions d’aigua, la qual cosa es va tenir en compte per fer la nova distribució interior.

Envolupantde terracotaCX La Pedrera

Segons aquestes obligacions de partida, la cuina es va situar al lateral dret del local, mentre que el menjador es va ubicar a la part central.

En l’elecció del mobiliari cal destacar el caràcter convencional i pràctic dels mobles de cuina i del menjador en un

artístic. La cuina és un moble baix amb portes i calaixos de tauler aglomerat, lacat de color

blanc i acabat amb un taulell de fusta de faig. El mobiliari del menjador està format per una taula rodona de peu central, pota central de ferro pintada de negre i sobre de fusta, i un conjunt de cadires també de fusta sobre potes d’acer inoxidable. La il·luminació és zenital i s’executa amb una lluminària

cents compactes que travessa tot el local.

CALIDESA A LES PARETSEl color terracota que rodeja tot l’espai accentua la imatge orgànica de l’estança.

— 46

—

— 47

—

APROFITAMENT DE L’ESPAILa porta corredissa facilita el trànsit a la sala sense ocupar espai.

Les seves formes orgàniquessón trets característics de l’estil

modernista— 48

—

— 49

—

El comedor está situado en La Pedrera, también conocida como Casa Milà, obra del arquitecto modernista por excelencia, Antoni Gaudí, y construida entre 1906 y 1912. Sus formas orgánicas son rasgos característicos del estilo modernista.

viviendas por encargo del matrimonio Milà, es hoy el centro cultural y la sede de la Obra Social CatalunyaCaixa.

la distribución de espacios se organiza desde dos pasillos generales que bordean los patios interiores de forma ovalada que

verticalidad. Se accede al local del comedor por un pasillo que da a uno de estos pasillos gene

m2 y posee un gran ventanal interior que permite el paso de luz desde el pasillo de distribución. En su arquitectura, conservada por su valor histórico y artístico, son destacables los elementos que evocan la naturaleza, como las molduras en puertas y ventanas, el friso superior que recuerda a montañas o a olas de mar y los encuentros entre tabiques que huyen de los ángulos desdibujando los limites del espacio.

espacios dedicados a cocinacomedor para los trabajadores. En sus anteriores usos eran baños, cocinas o espacios de las antiguas viviendas que disponían de instalaciones de agua, lo que se tuvo en cuenta para realizar la nueva distribución interior. Según estas

EnvolventeterracotaCX La Pedrera

obligaciones de partida, la cocina se situó en el lateral derecho del local, mientras que el comedor se ubicó en la parte central.

En la elección del mobiliario cabe destacar la convencionalidad y la practicidad de los muebles de la cocina y del

valor histórico y artístico. La cocina es un mueble bajo con puertas y cajones de tablero aglomerado, lacado de color blanco

y rematado con una encimera de madera de haya. El mobiliario del comedor está formado por una mesa redonda de pie central, pata central de hierro pintada de negro y sobre de madera, y un conjunto de sillas también de madera sobre patas de acero inoxidable. La iluminación es cenital y se ejecuta con una luminaria de estructura de aluminio

atraviesa todo el local.

COMER EN COMPAÑÍALa mesa redonda convierte una comida de varios en una comida en compañía.

Sus formas orgánicas son rasgos característicos del

estilo modernista— 50

—

— 51

—

The dining room is located inside La Pedrera also known as Casa Milà , designed by the modernist architect Antoni Gaudí and built between 1906 and 1912. Its organic shapes are characteristic of the modernist style. Commissioned by Mr and Mrs Milà to be built as an apartment building, it is now the cultural centre and headquarters of Obra Social CatalunyaCaixa.

The spatial distribution

is organised through two main corridors that skirt around the oval shaped inner courtyards, which run through the building from top to bottom. The dining room is accessed through a corridor that connects with one of the main corridors. Its surface is of approximately 15 m2, with a very large interior window that lets the light from the corridor in. Certain features that stand out by evoking natural elements are preserved due to their historical and artistic value. Examples of these are the moldings on the doors and windows or the upper frieze, reminiscent of mountains or ocean waves, and the joints between partition walls, which avoid sharp angles, thus blurring the limits of the space.

in the building are used as kitchens or dining rooms for the workers. They were formerly used as bathrooms, kitchens, or spaces belonging to the apartments, which had water facilities, a factor that

EnvelopingTerracottaCX La Pedrera

was taken into account when redistributing the interior space. Following this basic condition, the kitchen was placed on the right side of the space, whilst the dining room was positioned in the middle.

It is worth noting the conventionality and functionality of the kitchen and dining room furniture in a building of such great historical and artistic value. The kitchen is a

low piece of furniture with MDF doors and drawers, lacquered in white and crowned with a beech wood counter. The dining room furniture is made up of a round table with a central base made of iron painted in black and a wood top, and a set of chairs also in wood on stainless steel legs. The lighting is made up of down lights, with an aluminium structure and compact strip lights covering the whole space.

LIVING TOGETHERSigns and notes are critical for achieving harmony in an overcrowded space.

Its organic shapesare characteristic of the

modernist style

— 52

—

— 53

—

I

El local del menjador és ampli, lluminós i té contacte directe amb l’exterior; només entrar crida l’atenció la generositat de l’espai. Té forma rectangular, una superfície d’uns 35 m2, sostres alts, parets blanques i terra de plaques de

en un dels laterals amb porta d’accés a la galeria exterior i

rals permeten la il·luminació i la ventilació del local. L ’accés es

per una porta de fusta lacada blanca amb marc del mateix color. Els usuaris disposen d’una terrassa que ocupa part de la

s’accedeix a través d’una galeria exterior.

La cuina menjador està ubicada al Museu Picasso de Barcelona, que ocupa cinc palaus històrics que daten entre els segles XIII i XIV

de nova creació. Les diferents

des per l’Ajuntament s’han portat a terme, des de 1978, segons el pla arquitectònic global de l’arquitecte Jordi Garcés.

Situat a la tercera planta

menjador que ens ocupa està

Un altre menjador, en el nou

d’atenció al visitant, neteja i seguretat, i cobreix també les necessitats de taquilles i vestidors.

a la terrassa és l’element que determina l’organització de

Lluminósi essencialMuseu Picasso

l’espai interior, ja que allibera la zona d’accés a la terrassa i

natural. La cuina se situa en un dels laterals i en el lateral oposat es troba la zona de

. A l’espai central s’ubica l’àrea de menjador, subdividida en dues zones de taules situades en paral·lel, que deixen lliure l’accés des de la porta de la cuina.

La cuina està formada per un moble baix/taulell on hi ha la cafetera i l’aigüera, com també un altre moble amb un armari i espai per a la nevera i el microones. Els mobles són de tauler rexapat amb làmina color caoba i cantells vistos. El taulell i l’aigüera són de Silestone de color blanc trencat, la qual cosa dóna una sensació de continuïtat en tota la superfície.

El mobiliari del menjador està format per dos conjunts de taules de 70 x 70 cm amb peu central i cadires de plàstic amb potes d’alumini. Un dels conjunts té el sobre acabat de fusta i l’altre d’alumini adomassat, la qual cosa denota que no hi

va haver estudi previ en la seva elecció; les cadires, d’acabats i dissenys diferents, són de plàstic blanc o plàstic negre, totes sobre potes d’alumini. Cal esmentar que els usuaris poden

junts del menjador per adaptarlos a les seves necessitats.

Per les males condicions acústiques existents en l’espai es van introduir sis panells laterals recoberts de tela, cosa que va millorar considerablement la comunicació entre els usuaris. Per a la il·luminació de l’espai s’han utilitzat encastats al fals sostre.

Només entrar cridal’atenció la generositat

de l’espai

LLUMLes finestres en tres dels quatre laterals asseguren la màxima entrada de llum natural.

— 54

—

— 55

—

El local del comedor es amplio, luminoso y tiene contacto directo con el exterior; nada más entrar llama la atención la generosidad del espacio. Tiene

de unos 35 m2, techos altos, paredes blancas y suelo de placas de mármol blanco. Un gran ventanal en uno de los laterales con puerta de acceso a la galería exterior y otras dos ventanas en distintos laterales permiten la iluminación y ventilación del local. El acceso

por una puerta de madera lacada blanca con marco del mismo color. Los usuarios disponen de una terraza que ocupa parte de

se accede a través de una galería exterior.

La cocina comedor está ubicada en el Museu Picasso de Barcelona, que ocupa cinco palacios históricos que datan entre los siglos XIII y XIV

de nueva creación. Las distintas

das por el Ayuntamiento se han llevado a cabo, desde 1978, según el plan arquitectónico global del arquitecto Jordi Garcés.

Situado en la tercera planta

el comedor que nos ocupa está destinado a los empleados de

personal de atención al visitante, limpieza y seguridad, y cubre asimismo las necesidades de taquillas y vestuarios.

El gran ventanal que da a la terraza es el elemento que determina la organización del espacio

Luminosoy esencialMuseu Picasso

interior, ya que libera la zona de acceso a la terraza y saca el máximo provecho de la luz natural. La cocina se sitúa en uno de los laterales y en el lateral opuesto se encuentra la zona de . En el espacio central se ubica el área de comedor, subdividida en dos zonas de mesas situadas en paralelo, que dejan libre el acceso desde la puerta a la cocina.

La cocina está formada por un mueble bajo/encimera donde se encuentran la cafetera y el fregadero, así como otro mueble

con un armario y espacio para la nevera y el microondas. Los muebles son de tablero rechapado con lámina color caoba y cantos vistos. La encimera y el fregadero son de Silestone de color blanco roto, lo que da una sensación de

El mobiliario del comedor está formado por dos conjuntos de mesas de 70 x 70 cm con pie central y sillas de plástico con patas de aluminio. Uno de los conjuntos tiene el sobre acabado en madera y el otro en aluminio adamascado, lo que denota que no hubo estudio previo en su elección; las sillas, de acabados y diseños diferentes, son de plástico blanco o plástico negro, todas sobre patas de aluminio. Cabe mencionar que los usuarios

de los conjuntos del comedor para adaptarlos a sus necesidades.

Por las malas condiciones acústicas en el espacio se introdujeron seis paneles laterales recubiertos de tela, lo que mejoró considerablemente la comunicación entre los usuarios. Para la iluminación del espacio se utilizaron empotrados en el falso techo.

Nada más entrar llama la atenciónla generosidad del espacio

MÁRMOL BLANCOEl suelo de mármol blanco multiplica la luminosidad y disimula las manchas.

MADERA Y TELALos paneles acústicos y los armarios son los dos ejes de color que rompen horizontalmente el blanco.

— 56

—

— 57

—

TERRAZA PARTICULARLa joya de la corona es, indudablemente, la posibilidad de acceso a la terraza.

— 58

—

— 59

—

I

The dining room is spacious, bright, and in direct contact with the exterior; upon entering, one is struck by the generosity of the space. It is rectangular in shape, with a surface of 35 m2, high ceilings, white walls, and a white marble

lation of the space is provided by a large window on one of the sides with a door leading to the exterior gallery , and

sides. The space is accessed

lacquered, wooden door, with a doorframe of the same colour. The users have a terrace at their disposal, which takes up part of the roof of the building, and which is accessed through a covered balcony.

The kitchen dining room is in Barcelona’s Museu Picasso,

palaces from the 13th and 14th centuries, and one new buil

the town hall have been carried out, since 1978, according to a global architectural plan by the architect Jordi Garcés.

The dining room in question is located on the third

workers to use. Another dining room, in the new building, is used by the reception, cleaning,

includes lockers and changing rooms.

The large window that looks onto the terrace determi

Brightand EssentialMuseu Picasso

nes the layout of the interior space, as it frees the access area to the terraces, and makes the most of the natural light. The kitchen is on one side, with the vending machines on the opposite side. The middle space is used as a dining area, and is split into two areas of tables placed in parallel, leaving free access between the door and the kitchen.

The kitchen is made up of

maker and the sink are, as well as of another piece of furniture that includes a cupboard, and space for the fridge and the mi

crowave. The furniture is made out of boards with a mahogany coloured veneer and bare edges. The counter and the sink are

giving a feeling of continuity to the whole surface.

The dining room furniture is made up of two sets of 70 x 70 cm tables with a central base and plastic chairs with aluminium legs. One of the sets has

the other has damask aluminium ones, which denotes that no previous studies were carried out before their selection; the

design, are made of white or black plastic, all on aluminium legs. It is worth mentioning that the users may modify the layout of the sets to suit their needs.

Due to the bad acoustic conditions existing in the space, six side panels covered in fabric were brought in, considerably improving communication amongst the users. The space was lit using downlights, which were embedded into the fake ceiling.

Upon entering,one is struck bythe generosityof the space

FLEXIBILITYThe users may modify the layout of the tables to suit their needs.

— 60

—

— 61

—

We happen to think that, even if the presence of workers’ canteens at organisations is less widespread than what many would like, they offer more opportunities than risks, both for the workers themselves and for the companies.

Let’s focus on the midmorning break first, which many covenants consider to be a right to be included in the workday. If the workers were to leave the premises, how much time would it take? Let’s calculate twenty minutes, being optimistic, and let’s add a touch of stress to that, as a result of constantly checking the time. In the meantime, the availability of a comfortable and clean space encourages people to clear their minds, to

have breakfast in good company, and to talk about recent events with other colleagues who they probably only see during this daily activity. How much time is taken up by breakfast in this way? If time is managed responsibly, less than in the street, which is beneficial to productivity and, in the long run, as a result of these circumstances, beneficial to job retention. Furthermore, for organisations that don’t have any restaurants or cafés nearby, the canteen kitchen becomes the only comfortable alternative that fulfils these needs.

Let’s move on to the longer break taken for lunch. Apart from the probable nutritional advantages provided by home cooked food, let’s focus on the work advantages.

The American psychologist David McClelland developed the most well known list of basic motivations driving human behaviour. According to him, there are three of these:

obtaining results by striving

dominate and control others’

establishing affective relationships with other people or

there will always be people who use the canteen to consciously or unconsciously manage people’s wills

primarily favours the needfor affiliation. A fundamental desire of individuals is to feel comfortable within their communities of reference: work, family, a group of friends, or a football team fan club, just

to bring up some examples. If this harmony is not obtained, the resulting consequences will be the generation of stress, the damaging of self esteem, an increase in feelings of maladjustment, or a distancing for those who wish to become part of the team.

The second advantage that emerges when thinking about the canteens has something to do with the human need to mentally process events as they take place. The capacity to verbalise what happens to us helps us to simultaneously build meaningful explanations for experiences, and to find shelter, advice, and solutions for them. As a communal space, canteens represent an ideal environment for verbalising, reprocessing, and looking for social support. Nevertheless, it is not convenient to get carried away by pessimistic or toxic comments emitted by other colleagues, as they may have the opposite effect, that is, to discourage us,

Good forthe Bodyand the SpiritMaite Inglés y Garcíade la Calera

— 63

—

vh

ATTENTION:

EVERY SUNDAY THE FRIDGES

SHOULD BE LEFT EMPTY SO

THEY CAN BE CLEANED.

THANK YOU.

BE CAREFUL NOT TO LET THE FOOD GO BAD IN THE FRIDGE.

THE FRIDGE IS NOT A CLOSET, THEREFORE DO NOT KEEP EATING UTENSILS IN IT.

Sign in Fundació Joan Miró’s dining room.

Sign in MNAC’s dining room.

ecokarin®把你自己的筷子博物館和喜歡在家吃飯

巴塞羅那Carrer de la Forja 23 08034 Barcelona +34 93 205 15 10

馬德里Meléndez Valdés 5428015 Madrid+34 91 543 03 32

韓國25-9 Chungmuro (il)-gaJung-gu, Seoul+82 02-779-4800

巴黎17 Rue Louis Bonnet75011 Paris+33 (0)1 43 53 42 81

一年365天開放從12.00到16.00從19.00到23.00星期五及星期六開放至下午12時

Obert 365 dies l’any de 12.00 a 16.00 hi de 19.00 a 23.00 h Divendres i dissabtes,obert fins a les 00.00 h

or to kindle negative thoughts and antisocial behaviour within us, or even resentment towards the organisation.

On a different note, communication within organisations, and in other spheres of life, flows through two types of channels: a formal one, that is, one of hierarchies and duties, and an informal one, of sympathy with other people. An old saying stating that “it is better to please than to be funny” lies along these lines, supporting the idea that if every individual takes care of ‘selflessly’ building positive links with people in their team, or from other departments, divisions, entities, or of higher or lower hierarchical levels, these relationships will at some point probably become more beneficial who knows, providential even than the formal ones.

Apart from the long term positive effect of informal relations, it is also common for those with an urgent, un

resolved issue at work to find the solution to their problem through another member of their informal network. These are powerful reasons, both in the long and short term, to use the canteen as a communal space, one of community, where the workers may catch up on the comings and goings of those with whom they get on well.

People’s commitment may also benefit from the existence of the canteens. The most advanced theory on motivation comes from social psychology, and lifts the burden of having to motivate collaborators off the shoulders of bosses. Since an investigation on this issue concluded that the motivation that really drives people is ‘intrinsic’ to them, that is, that the person finds it within him/herself, motivation is no longer the bosses’ duty. But careful, the bosses shouldn’t wash their hands of it, because theirs is the responsibility of not discouraging, of keeping up the optimism and the enthusiasm of their workers. In this sense, human beings generally like clean and neat environments because they provide comfort and relaxation. It is therefore up to the management to ensure that the canteen fulfils these conditions in order for it to be the place of preference for the workers.

As a last thought, the presence of members of the management in the canteen, even if infrequent, may have far from trivial effects. For a director to share a coffee or a snack with his staff whilst informally transmitting news of interest, informing them

of a collective success story, or congratulating them for it, facilitates the consolidation of a feeling of positive identification with the institution, and promotes pride in belonging to it. Similarly, this contact stimulates cohesion and favours the adhesion of everyone to the mission, vision, and values of the organisation.

Apart from the risk of unfortunate comments made by colleagues that was mentioned above, there is another, no less important one: that the canteen should become a breeding ground for the birth and propagation of toxic rumours. Unfortunately, rumours generate uncertainty, and this usually comes coupled with fear. And fear makes people lose their concentration and productivity. And fear spreads... Because of this, it is important to take this risk into account and prevent it, not just for the management’s sake, but also for the individuals themselves.

— 64

—

EXCLUSIVELY

FOR THE USE OF THE

CCCB STAFF

Please let theTupperware dry in

this tray.

THANK YOU

Sign in CX La Pedrera’s dining room.

Sign in CCCB’s dining room.

—

—

—www.joaquimandson.com

—

«Jo feia els mobles igual que el nen que veia un avió en un aparador d’una botiga i no se’l podia comprar, se n’anava a casa seva i amb quatre fustes se’n feia un de semblant. És això, ni més ni menys. »

— Joaquim Anson

CATÀLEG

COMPLET

ON-LINE

*Imatge: Butaca Brullet (1969) de Joaquim Anson i Pere Roig.

El menjador es troba a

temporani de Barcelona, projectat per l’arquitecte Richard Meier, l’obra del qual és hereva del corrent racionalista liderat per Le Corbusier el segle passat. Lseves línies clares, la presència de llum i l’organització dels espais expositius al voltant d’un espai central.

El local on es troba el menjador està molt ben condicionat. Tot i així, la manca de llum natural fa que l’estança sigui menys agradable en comparació

Anteriorment, el menjador es trobava a les plantes superiors però va ser reubicat al seu emplaçament actual, al soterrani, per la necessitat de disposar

Destaca el predomini del blanc, amb pintura i mobiliari d’aquest color; només els terres són de plaqueta gris. Al local interior, els espais destinats a cuina, preparació d’aliments i se situen en dues parets laterals oposades, mentre que l’espai central s’utilitza per ubicar la zona del menjador. Una d’aquestes parets està ocupada per una taula/barra amb fornícules superiors i un armari lateral del terra al sostre. En l’altra, la zona de cuina i l’espai de estan separats per la porta d’entrada. El mobiliari del menjador el constitueixen dos conjunts modulars amb taulells de melamina sobre potes quadrades d’alumini gris i cadires negres.

Blancsobre negreMuseu d’Art Contemporanide Barcelona

La il·luminació general s’articula mitjançant dos carrils de focus situats al sostre i distribuïts en la part central, amb

el suport de zones d’il·luminació

rescència de les quals s’amaga darrere les fornícules i la cuina.

DISSENY PREMEDITATTant el mobiliari com la dis-tribució es troben en sintonia amb l’arquitectura.

TAQUES DE NEGRELes cadires negres trenquen visualment el blanc de les parets i el mobiliari.

— 66

—

— 67

—

I

El blanc destaca com elcolor principal de l’espai, en

parets i mobiliari

LLUMINOSITAT ARTIFICIALLa il·luminació i l’amplitud de l’espai suavitzen la manca d’obertures a l’exterior.

— 68

—

— 69

—

El comedor se encuentra

Contemporani de Barcelona, proyectado por el arquitecto Richard Meier, cuya obra es heredera de la corriente racionalista liderada por Le Corbusier en el siglo

por sus líneas claras, la presencia de luz y la organización de los espacios expositivos entorno a un espacio central.

El local donde se encuentra

dicionado. A pesar de ello, la ausencia de luz natural hace que la estancia sea menos agradable en comparación con otros espa

el comedor se encontraba en las plantas superiores, pero fue reubicado a su emplazamiento actual, en el sótano, por la necesidad de disponer de espacio de

están separados por la puerta de entrada. El mobiliario del comedor lo constituyen dos conjuntos de mesas modulares con encimeras de melamina sobre patas cuadradas de aluminio gris y sillas negras.

La iluminación general se articula mediante dos carriles de focos situados en el techo y distribuidos en la parte central, apoyándose con zonas de iluminación indirecta des de los laterales

tras las hornacinas y la cocina.

Blancosobre negroMuseu d’Art Contemporanide Barcelona

Destaca el predominio del blanco, con pintura y mobiliario de este color; solo los suelos son de plaqueta gris. En el local interior se sitúan los espacios destinados a cocina, preparación de alimentos y en dos paredes laterales opuestas, mientras que el espacio central se utiliza para ubicar la zona del comedor. Una de ellas está ocupada por una mesa/barra con hornacinas superiores y un armario lateral de suelo a techo. En la otra, la zona de cocina y el espacio de

El blanco destaca comoel color principal del espacio,

en paredes y mobiliario

ELEMENTO DESTACADOLas hornacinas esconden las lámparas fluorescentes que iluminan el lugar.

100% RECICLAJEEl compromiso con el medio ambiente es posible sin deteriorar la imagen de conjunto.

— 70

—

— 71

—

The dining room is located inside the Museu d’Art Contemporani de Barcelona building, which was designed by the architect Richard Meier, whose work is heir to the rationalist current of thought, led by Le Corbusier in the last century. The building is characterised by its clear lines, the presence of light, and the organisation of the exhibition spaces around a central space.

The venue where the dining room is to be found is very well equipped. Despite of this, the lack of natural light makes a stay within it far less pleasant when compared to other spaces within the building. The dining room used to be on the upper

present location in the basement due to a need for more

The predominance of the colour white stands out, both the paint and the furniture are of this colour; only the

interior space there are areas for the preparation of food and vending machines on two side walls facing one another while the middle space is used as a dining area. One of the walls is taken up by a table/bar with vaulted niches above it, and a cupboard on the side,

other wall, the entrance door separates the kitchen area and the vending machines. The furniture of the dining room is made up of two sets of modular

tables with melamine tops on grey square aluminium legs and black chairs.

The general lighting runs through two spotlight tracks on

the central area of the ceiling, backed up by sources of indirect light from the sides, whose

vaulted niches and the kitchen.

Whiteon BlackMuseu d’Art Contemporanide Barcelona

The predominance of the colourwhite stands out; both the paint and

the furniture are this colour

TWO ROOMSThe boarded-up door reveals that the dining room is occupying the space oftwo old rooms.

— 72

—

— 73

—

TAKE AWAYReceptes ideals per emportar-te a l’oficinaRecetas ideales para llevarte a la oficinaIdeal recipes to take to the office

os

— INGREDIENTS —2 batates, comí, cilantre, allen pols, pebre negre, suc de

llimona, 1 xili verd, 50 g de blatde moro i 50 g de pèsols.

— PREPARACIÓ —Pela les batates i talla les en

6 o 7 trossos cadascuna. Posa lesen un recipient per a microonesamb tapa i cuina les a 1100 watts

durant 12 13 minuts. Retira lesdel microones i prepara el puré

amb una prensa de patates.

Afegeix el comí, el cilantre,l’all, el pebre i el suc de llimona

i remena suaument tot afegint elxili tallat a trossets, els pèsolsi el blat de moro. Torna ho a

posar al microones durant dos minuts per combinar els

sabors i calentar.—

— INGERDIENTES —2 batatas, comino, cilantro, ajoen polvo, pimienta negra, zumo

de limón, 1 chile verde, 50 gde maíz y 50 g de gisantes.

— PREPARACIÓN —Pela las batatas y córtalas en

6 o 7 trozos cada una. Ponlas enun recipiente para microondas

con tapa y cocínalas a 1100 vatiosdurante 12 13 minutos. Retíralasdel microondas y prepara el puré

con una prensa de patatas.

Añade el comino, el cilantro,el ajo, la pimienta y el zumo delimón y revuelve suavementeañadiendo el chile cortado a

trocitos, los guisantes y el maíz.Ponlo otra vez en el microondas

durante dos minutos paracombinar los sabores y calentar.

—

— INGREDIENTS —2 sweet potatoes, cumin, coriander,

garlic powder, black pepper,lemon juice, 1 green chile, 50 g

corn kernels and 25 g frozen peas.

— PREPARATION —Peel sweet potatoes and cutinto 6 or 7 pieces each. Placepotatoes in a microwave safe

container with a lid and cook on

for 12 13 minutes. Remove fromoven and mash potatoes using a

potato masher.

Add cumin, coriander, garlic,pepper and lemon juice and

stir to combine. Gently stir inchiles, corn and peas. Returnto microwave oven and cook

and heat thoroughly.—

Puré debatates picant

(2 persones)

Puré debatatas picante

(2 personas)

Spicy Mashed Sweet Potatoes

(2 people)

— 75

—

Mani aTable sets design

Color isthe onlydecoration needed.

Les millorsinfusions i tes,naturalment.

Foto

grafi

a: fe

rran

ElO

tro

Black.

Microones | Microondas | Microwave

L ’amic de l’ànima de la carmanyola. El seu preu econòmic no permet excuses: com més n’hi hagi, millor. A l’hora punta, cal evitar les cues.

permite excusas: cuantos más mejor. En hora punta hay que evitar las colas.

The lunch box’s best friend. Its economic price allows for no excuses: the more the better. Cues are to be avoided during peak hour.

Cadires | Sillas | Chairs

Inevitables. De plàstic o de fusta, hande prioritzar la comoditat sense perdrede vista la practicitat.

Inevitables. De plástico o de madera,tienen que priorizar la comodidad sinperder de vista la practicidad.

Inevitable. Whether they are madeout of wood or plastic, their priorityis to be comfortable, without losingsight of functionality.

Carmanyola | Fiambrera | Lunch Box

El principal aliat de l’estalvi i del menjarcasolà. Han de ser aptes per a microones ide tancament hermètic.

El principal aliado del ahorro y de la comidacasera. Tienen que ser aptas para microondasy de cierre hermético.

The main ally of homecooking and cutting downon costs. It must bemicrowave safe,with an airtight seal.

Frigorífic | Frigorífico | Fridge

Al cor de tota cuina, hauria de ser “No Frost” i fàcil de netejar. Congelador prescindible.

En el corazón de toda cocina, debería ser “No Frost” y fácil de limpiar. Congelador prescindible.

It’s in the heart of every kitchen. It should be ‘No Frost’, and easy to clean. Freezer not essential.

Setrill | Aceitera | Oil Dispenser

És el del valor afegit. Donar un aire frescal menjar reescalfat és tan fàcil com disposard’un bon setrill.

Es el del valor añadido. Darle un airefresco a la comida recalentada es tan fácilcomo disponer de una buena aceitera.

It’s a must for added value. Adding a touch offreshness to reheated food is as easy as havinga good oil dispenser within arm’s reach.

Cafetera | Cafetera | Coffeemaker

Un bon extra per recuperar l’ànim a mig matí. Encara que les càpsules estan de moda, hi ha molts altres sistemes per fugir del cafè soluble.

Un buen extra para recuperar el ánimo a media mañana. Aunque las cápsulas están de moda, hay muchos otros sistemas para huir del café soluble.

A good extra to lift the spirits half way through the morning. Although capsules are the latest trend, there are many other ways to avoid instant

Coberts | Cubiertos | Cutlery

Les seves desaparicions freqüents a la galleda de les escombraries o dins de la carmanyola d’algun despistat obliga a triar los econòmics i fàcils de restituir.

Sus frecuentes desapariciones en el cubo de la basura

escogerlos económicos y de fácil restitución.

Their frequent disappearance in the bin, or inside an absent minded workers’ lunch box, calls for a choice of cutlery that is cheap and easy to replace.

Fregall | Estropajo | Scouring Pad

De doble cara i guardaungles.Imprescindible renovar lo sovint per

evitar una imatge descurada de la cuina.

De doble cara y salvaúñas.Imprescindible su renovación

frecuente para evitar una imagendescuidada de la cocina.

Double sided and with a nail saver. Frequent replacement is essential to avoid a sloppy image in the kitchen.

Aixeta | Grifo | Tap

Del caràcter funcional de totala vida al disseny més exquisit,ha d’aguantar el desgast detantíssimes neteges decarmanyola.

Del carácter funcional detoda la vida al diseño másexquisito, tiene que aguantar el trote de

Whether it is a standard functional design or an exquisite one, it must endure the wear of ever so many lunch box rinses.

INDISPENSABLESTot allò que sens dubte és essencialTodo aquello que sin duda es esencialAll that is certainly essential

Sl—

78 —

— 79

—

DIRECTORIMuseus i institucions de Barcelona amb menjadorMuseos e instituciones de Barcelona con comedorBarcelona museums and institutions with dining rooms

Arts Santa MònicaLa Rambla 708002 Barcelona+34 93 567 11 10

CaixaForum Centre Social i CulturalAv. Francesc Ferrer Guàrdia 6 808038 Barcelona+34 93 476 86 00

Casa AsiaAv. Diagonal 37308037 Barcelona+34 93 368 08 36

Casa-Museu GaudíCtra. Carmel 23+34 93 219 38 11 08024 Barcelona

Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaMontalegre 508001 Barcelona+34 93 306 41 00

CosmoCaixa BarcelonaIsaac Newton 2608022 Barcelona+34 93 212 60 50

CX La PedreraProvença 26108008 Barcelona+34 93 484 59 00

Fundació Antoni TàpiesAragó 25508007 Barcelona+34 93 487 03 15

Fundación Francisco GodiaDiputació 25008007 Barcelona+34 93 272 31 80

Fundació Fran DaurelAv. Francesc Ferrer Guàrdia 13 2708038 Barcelona+34 93 423 41 72

Fundació Joan MiróAv. Miramar 108038 Barcelona+34 93 443 94 70

Fundació SuñolPg. Gràcia 9808008 Barcelona+34 93 496 10 32

Museu d’Arqueologia de CatalunyaPg. Santa Madrona 39 4108038 Barcelona+34 93 424 65 77

Museu d’Art Contemporani de BarcelonaPl. Àngels 108001 Barcelona+34 93 412 08 10

Museu Barbier-Mueller d’Art PrecolombíMontcada 1408003 Barcelona+34 93 310 45 16

Museu Barcelona Rock ArenasGran Via de les Corts Catalanes 373 38508018 Barcelona+34 93 426 50 54

Museu i Centre d’Estudis de l’EsportDoctor MelciorColetBuenos Aires 56 5808036 Barcelona+34 93 419 22 32

Museu de Cera de BarcelonaPtge. Banca 5 708002 Barcelona+34 93 317 26 49

Museu de Ciències Naturals de BarcelonaInstitut Botànic de Barcelona Gabinet SalvadorPg. Migdia 18708038 Barcelona+34 93 289 06 11

Museu de Ciències Naturals de BarcelonaMuseu BlauPl. Leonardo Da Vinci 4 508003 Barcelona+34 93 256 22 00

Museu Disseny Hub BarcelonaMontcada 1208003 Barcelona+34 93 256 23 00

Museu Egipci de BarcelonaFundació Arqueològica ClosValència 28408007 Barcelona+34 93 488 01 88

Museu de l’Eròtica de BarcelonaLa Rambla 9608002 Barcelona+34 93 318 98 65

Museu EtnològicPg. Santa Madrona 16 2208001 Barcelona+34 93 424 68 07

Museu Frederic MarèsPl. Sant Iu 508002 Barcelona+34 93 256 35 00

Museu Futbol Club BarcelonaArístides Maillol 12 1808028 Barcelona+34 902 18 99 00

Museu d’Història de BarcelonaConjunt Monumental de la Plaça del ReiPl. del Rei 7 908002 Barcelona+34 93 256 21 22

Museu d’Història de BarcelonaMuseu Casa VerdaguerCtra. Església 10408017 Barcelona+34 93 256 21 22

Museu d’Història de BarcelonaMuseu Monestir de PedralbesBda. Monestir 908034 Pedralbes+34 93 256 34 34

Museu d’Història de CatalunyaPl. Pau Vila 308039 Barcelona+34 93 225 47 00

/

Museu d’Idees i Inventsde BarcelonaCiutat 708002 Barcelona+34 93 332 79 30

/

Museu del Mamut de BarcelonaMontcada 108003 Barcelona+34 93 268 85 20

Museu Marítim de BarcelonaAv. Drassanes 108001 Barcelona+34 93 342 99 20

Museu del Modernisme CatalàBalmes 4808007 Barcelona+34 93 272 28 96

Museu Nacional d’Art de CatalunyaMirador Palau Nacional 6 1008038 Barcelona+34 93 622 03 76

Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni SamaranchAv. Estadi 6008038 Barcelona+34 93 292 53 79

/

Museu del Perfum – Fundació Planas GiraltPg. Gràcia 3908007 Barcelona+34 93 216 01 21

Museu PicassoMontcada 15 2308003 Barcelona+34 93 256 30 00

Museu de la XocolataComerç 3608003 Barcelona+34 93 268 78 78

Virreina Centre de la ImatgeLa Rambla 9908002 Barcelona+34 93 316 10 00

Dw—

80 —

Clip & Clap Chairs

www.clip&clap.com

erkatThe International

Furniture andDecoration Fair

16 - 22 February

Köln, Germany

Pho

togr

aphy

: Mira

ri E

chav

arri

Documents

de museus de Barcelona - Mariona Moncunillmarionamoncunill.com/publication/set-menjadors.pdf · Juego de rojos y negros en el comedor de trabajadores del Museu Nacional dÕArt de