EL MITE DE LA GUERRA DE TROIA A LA CERÀMICA GREGApremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · ceràmiques, com els museus Capitolins de Roma, ... història de la guerra

EL MITE DE LA GUERRA DE TROIA

A LA CERMICA GREGA

Why so much grief for me? No man will hurl me

down to Death, against my fate. And fate? No one alive

has ever escaped it, neither the brave man nor coward,

I tell you its born with us the day that we are born

Ilada, Homer

INDEX

1. INTRODUCCI 1

PART TERICA

2. LA GUERRA DE TROIA 4

3. EL MITE 7

3.1. La histria de la guerra de Troia 7

3.2. Fonts literries per a lestudi de la llegenda troiana 12

3.2.1. El Cicle Troi 12

3.2.2. La tragdia grega 15

4. LA CERMICA GREGA 17

4.1. Evoluci estilstica 17

4.2. Tipologia i utilitat 20

4.3. Pintors i ceramistes 25

4.4. Tcniques dels artistes: com tradueixen el mite en imatges? 26

PART PRCTICA

5. ANLISI : CERMICA I TROIA 29

5.1. El judici de Paris 29

5.2. Aquilleu cura Ptrocle 32

5.3. Aquilleu i jax jugant (a algun joc de taula) 34

5.4. Trasllat de Briseida 37

5.5. Mort dHctor 39

5.6. Splica de Pram a Aquilleu 41

5.7. jax transporta el cos dAquilleu 43

5.8. Assalt a Troia: mort de Pram i d Astanax 45

5.9. Altres cermiques (relacionades amb la guerra de Troia) 47

6. CONCLUSIONS 51

7. AGRAMENTS 53

8. GLOSSARI 54

9. BIBLIOGRAFIA 57

El mite de la guerra de Troia en la cermica grega

1

1.INTRODUCCI

La cermica de lantiga Grcia representava escenes mitolgiques, que eren

conegudes per tots els ciutadans. Aquest treball consisteix en analitzar el dibuix de les

cermiques gregues que representen imatges de la guerra de Troia.

A lhora descollir el tema del nostre Treball de Recerca, vaig considerar les propostes

que ens havien fet professors de diferents matries i em va cridar latenci aquest

tema perqu barreja art, mitologia i literatura. La combinaci daquests tres elements

em va semblar molt interessant daprofundir. Va ser aix que vaig arribar a la segent

hiptesi: la cermica grega s una font per al coneixement de la histria de la guerra

de Troia.

Els objectius daquest treball sn: saber com la cermica grega representa la histria

de Troia, conixer com representaven els artistes aquestes escenes, esbrinar si

aquestes imatges sn fidels a les obres literries, i si no s aix, detectar en qu sen

diferncien i en qu sassemblen, per tal de saber si s una font fiable per a conixer la

guerra de Troia. Per trobar aquestes respostes analitzarem diverses cermiques

gregues.

El cos del treball consta duna part terica dividida en dos apartats: el primer, basat en

la guerra de Troia, explica el mite i les fonts que estaven a labast dels ceramistes per

al coneixement de la guerra de Troia; el segon, en canvi, se centra en la cermica.

Aquesta part desenvolupa els diferents perodes artstics, la tipologia i la utilitat de les

cermiques i diverses caracterstiques relacionades amb els artistes i les seves

tcniques.

Tamb comprn una part prctica on sanalitzen una selecci de cermiques. Un gran

nombre de peces han arribat fins als nostres dies; ens hem centrat en set obres

concretes i, a part, hem incls en un apndix algunes fotografies daltres cermiques

sense analitzar-les amb lobjectiu doferir ms pistes sobre el tema que ens ocupa i

que, creiem, poden resultar til a lhora de fer-se una idea ms amplia del tema.

A lhora de fer el comentari de les diferents obres, hem partit de la Ilada dHomer

(considerada la font literria principal del mite de la guerra de Troia) per buscar

cermiques basades en la histria i analitzar-les detalladament. Tamb les hem

comparat entre elles i amb el text dHomer. Les fotografies de les cermiques les hem

trobat a Internet, per algunes les he pogut fer jo en diferents museus.


2

A ms a ms, aquest estiu vaig viatjar a Roma i a Florncia amb la famlia i vam

visitar diferents museus dart on vaig poder obtenir ms informaci i fer fotografies de

cermiques, com els museus Capitolins de Roma, el museu del Vatic, el i el museu

arqueolgic de Florncia, on vaig tenir loportunitat dentrevistar en angls a la

responsable de la zona de cermiques per recollir ms informaci.

Caldria afegir que alguns llibres i algunes webs que hem consultat estaven en angls.

Sintetitzant, doncs, presentem a continuaci el treball, comenant per lexplicaci de la

guerra de Troia.


3


4

2. LA GUERRA DE TROIA

La guerra de Troia va ser un enfrontament entre lexrcit grec (aqueu) i els troians i els

seus aliats que va hauria tingut lloc fa uns 3.000 anys. Segons la llegenda, Paris,

prncep de Troia, va fugir de Grcia (exactament de Micenes) amb Hlena. Aquest fet,

conegut com el rapte dHlena, va ser el casus belli que va portar als aqueus a arribar

fins a la platja de Troia i assetjar-la. Deu anys ms tard, van guanyar la guerra i

saquejar Troia.

La histria de Troia s narrada en vers en les epopeies dHomer, la Ilada i lOdissea.

Tot i que no est comprovat del tot, les epopeies se situen al segle VIII aC. Tanmateix,

la histria de la guerra de Troia no s exclusiva dels poemes dHomer. Altres textos

tamb explicaven aquests fets, per no han arribat fins als nostres dies.

Els antics grecs creien en les histries dHomer i pensaven que la guerra de Troia

havia tingut lloc entre el segle XIII aC i el XII aC al nord-oest de Turquia. En canvi, en

lpoca moderna, la guerra i la ciutat de Troia van ser considerades una histria

mitolgica, una mera invenci dHomer i altres poetes antics. Tot i que se sobreentn

que alguns fets de lobra (com ara laparici i la intervenci dels dus) sn ficticis, el

conflicte en si i alguns personatges i espais s que podrien haver existit realment.

Troia es creia un espai imaginari fins al 1870, any en qu lalemany Heinrich

Schliemann va dedicar la seva gran fortuna a larqueologia. Va excavar diferents zones

i entre elles la suposada rea on estava Troia, per demostrar que la Ilada narrava

escenaris histrics.

Va perforar Hisarlik, un tur artificial a lrea turca dels dardanels format per

lacumulaci de materials al llarg del temps. Va excavar un forat de gran profunditat i

va trobar diferents objectes i cermiques. Es va apropiar dels ms valuosos i els va

anomenar: el Tresor de Pram.

Ms endavant, per, es va descobrir que lestrat que

ell havia considerat la Troia dHomer no podia ser-ho.

Aquell tur enterrava 9 ciutats de diferents poques i

el Tresor de Pram havia estat trobat a la ciutat o

estrat II, que cronolgicament no coincideix amb

lpoca descrita per Homer. En efecte, la Troia II va


5

desenvolupar-se entre lany 2500 i el 2300 aC aproximadament mentre que la guerra

de Troia s datada al segle XIII o el XII aC.

En canvi, les ciutats o estrats VI o VII si coincideixen cronolgicament amb lpoca de

la guerra i podrien coincidir amb la Troia del conflicte real. Schliemann se les va saltar

en excavar rpidament sense portar a terme el procediment adequat. Va perforar la

terra sense tenir en compte que destrossava les restes de les ciutats establertes

posteriorment a la Troia II (s a dir, a sobre). Aquest procediment barroer va destruir

gran quantitat de documentaci arqueolgica sobre els estrats VI i VII que mai ms no

podrem recuperar i que dificulten enormement lestudi de la presumpta historicitat de la

guerra de Troia.

Es creu que la Troia VI es desenvolupa al llarg del segle XIII aC. Aquesta civilitzaci va

ser destruda per un terratrmol el 1300 o el 1250 aC. Seguidament es va reconstruir

la Troia VII, i shi van trobar estrats de cendra i restes carbonitzades que es creu que

eren dels voltants del 1200 aC.

Doncs b: en aquest estrat shi van

trobar diferents proves que

apuntarien a un possible escenari

bllic, com puntes de fletxa, armes i

esquelets escampats pels carrers.

Tanmateix, aquestes proves no

resulten ser concloents per si

mateixes. Per demostrar la veracitat duna guerra caldrien ms proves que aquests

pocs elements dispersos.

Daltra banda, alguns estudiosos donen suport a aquesta teoria basant-se en uns

arxius hitites que documenten un conflicte bllic el marc teric del qual coincideix amb

la histria de la guerra de Troia.

Aix, per exemple, els documents parlen duna guerra lany 1200 aC en qu un conjunt

de ciutats hauria atacat la ciutat de Wilusiya, que podria ser lequivalent de la paraula

grega lion (Troia). Tamb esmenten la ciutat Truisa, identificada amb Troia.

A ms, els arxius es refereixen a personatges que podrien relacionar-se amb els de la

histria de la guerra de Troia, com per exemple Alaksandus, rei de Wilusiya podria ser

Alexandre (Paris) de Troia.


6

En definitiva: tot i que la historicitat de la guerra de Troia dista de ser un fet

incontrovertible, algunes proves materials (com les puntes de fletxa i els arxius hitites)

apuntes a la veracitat dun conflicte que hauria tingut lloc pels voltants del segle XIII aC

i que, posteriorment, hauria estat convertit en literatura per una llarga tradici oral que

culmina amb Homer.


7

3. EL MITE

3.1. La histria de la guerra de Troia1

Per comprendre la llegenda sobre la guerra de Troia, cal conixer els seus

antecedents, comenant per les noces de Tetis i Peleu.

Existia una profecia sobre Tetis, una nereida (nimfa marina), que predeia que el seu fill

seria ms poders que el seu pare. Per aix, ning volia casar-se amb ella fins que

Peleu (un mortal) hi accedeix. Tots els dus sn convidats a les seves noces, excepte

una: Eris, dea de la discrdia, perqu no arruni el casament. Quan Eris se

nassabenta, es presenta a les noces i llana la poma de la discrdia a la taula on

seien els dus. Aquesta poma portava inscrita una frase: regal per a la dea ms

bonica. Noms tres deesses es van atrevir a reclamar-la: Hera, Atena i Afrodita.

Competint, les tres deesses demanen ajuda a Zeus perqu decideixi quina delles

mereix la poma, per com que ell est emparentat amb totes tres, les envia a la

muntanya Ida acompanyades pel du missatger Hermes, on Paris, lhome ms bell de

Troia, decidir quina deessa s la ms bella. Les tres deesses lintenten subornar:

Hera li promet el triomf sobre sia; Atena, sobre totes les batalles; i Afrodita li promet

la m de la dona ms bella. Paris, que no s amant de guerres ni de batalles, sin ms

aviat un faldiller, escull Afrodita. Aquesta elecci s coneguda com el judici de Paris.

Aquest fet marcar la guerra de Troia, ja que, quan es declari la guerra, Afrodita estar

a favor dels troians a la batalla, mentre que les altres dues deesses aniran en contra

dels troians, per despit a Paris, que ha menyspreat la seva bellesa. Lelecci de Paris

el fa convertir-se en el causant de la guerra i la runa de Troia.

Molts anys abans del judici, Zeus, convertit en cigne havia sedut a Leda.2 Aquesta va

pondre dos ous, i dun dells va nixer Hlena, una immortal molt bonica. Quan li arrib

lhora de casar-se, Hlena tenia molts pretendents i Odisseu don amb la soluci: ella

escolliria qui seria el seu esps, i tots els altres pretendents haurien de jurar respecte i

defensar a lhome que ella escolls. Aix doncs, Hlena, dentre tots els pretendents,

tri a Menelau, rei dEsparta.

Anys desprs del judici de Paris, aquest viatja a Esparta i sestableix al palau on viu el

rei Menelau amb la seva esposa Hlena. All, Paris senamora della, que considera la

1 Atesa la complexitat del mite, remetem al lector al glossari final daquest treball en cas de dubte. All

shi recullen els principals personatges de la histria, amb una breu explicaci en cada cas. 2 Era habitual entre els dus transformar-se en persones mortals o en animals per aconseguir all que

volien.


8

noia ms bonica, i tal com li havia proms, Afrodita lajuda a aconseguir-la. Els amants

fugen junts i Hlena abandona a la seva filla Hermone i semporta les riqueses del

palau del seu marit.

Quan Menelau se nassabenta, reuneix tots els herois que havien sigut pretendents

dHlena i que havien firmat el tracte per defensar i respectar lhome que ella escolls.

Per tant, tots lhan dajudar. Cadascun daquests herois s rei duna ciutat i contribueix

a la causa amb una flota de vaixells i un exrcit armat. El gran guerrer Aquilleu, fill de

Tetis i Peleu, liderar el petit exrcit dels mirmdons i Agammnon, germ de Menelau,

dirigir les tropes gregues.

Un cop arriben a Troia, passaran deu anys fins que els grecs aconsegueixin prendre la

ciutat de Troia.3 Durant aquest llarg perode de temps, ocorren batalles entre els dos

bndols i discussions internes.

Un episodi desenvolupa la histria de Troilos. Existia una profecia que deia que si

Troilos, el fill petit de Pram (rei de Troia), arribava als vint anys, els grecs no

guanyarien la guerra contra Troia; per tant, Troilos havia de morir. Aquilleu doncs,

prepara una emboscada fora de les muralles on Troilos solia anar a buscar aigua.

Quan Troilos sapropa a la font, Aquilleu surt de lamagatall i el mata.

Posteriorment, per tal devitar un gran nombre de morts, Menelau i Paris decideixen fer

un combat singular per decidir amb qui es queda Hlena. Per quan Menelau est a

punt de matar Paris, Afrodita fa aparixer una boira i semporta a Paris salvant-lo de la

mort. Aquesta intervenci dels dus a favor dels troians provoca la continutat de la

guerra, ja que no hi ha un guanyador clar del duel.

Els aqueus (grecs) segueixen installats a la platja de Troia sense conquerir-la i de tant

en tant saquegen pobles dels voltants per aconseguir menjar i noies. En un dels

saquejos, van raptar diferents noies. Agammnon es qued amb Criseida, i Aquilleu

amb Briseida. El pare de Criseida, Crises, un sacerdot dApollo, es presenta al

campament grec amb un gran rescat per a la seva filla, i quan Agammnon shi nega,

Crises demana ajut a Apollo. El du envia la pesta al campament grec, i quan aquests

comencen a patir-la, consulten els oracles. Lendev Calcas afirma que ha sigut

Apollo, i que han de retornar a Criseida.

Agammnon est disposat a retornar la noia si el compensen amb algun altre premi, ja

que no accepta ser lnic lder privat de lhonor que representen les noies capturades.

3 La Ilada (font principal de la guerra de Troia) tracta algunes setmanes del nov any. Els esdeveniments

anteriors es narraven en altres poemes, malauradament perduts.


9

Aquilleu llavors li diu que no queden bns per repartir, per li promet que un cop

saquegin Troia, podr emportar-se una gran recompensa. Tot i aix, Agammnon no

tolera les paraules dAquilleu. No vol quedar-se sense res i molt menys vol que li

diguin qu ha de fer. Per tant, decideix que es quedar amb Briseida, la noia

dAquilleu, per demostrar-li que qui mana s ell. Aleshores Aquilleu entrega a la seva

captiva i entra en clera: ell i els seus homes, els mirmdons, deixen de lluitar per als

grecs.4

Labsncia dAquilleu t greus conseqncies per a lexrcit grec, que comena a

perdre la contesa. Aleshores Ptrocle, gran amic dAquilleu, li demana les seves

armes (regalades pels dus) perqu els troians sespantin en veurel i pensin que s

Aquilleu en persona, el guerrer ms fort. Aquilleu les hi deixa per amb una condici:

que no vulgui lluitar contra els troians, sin que noms els provoqui por perqu aix

retrocedeixin. Desprs haur de retornar al campament grec. Ptrocle accepta, per

no compleix la seva promesa. Va avanant en la batalla i matant troians (entre ells

Sarpdon, fill de Zeus) fins que Hctor, germ de Paris i gran guerrer troi, mata

Ptrocle i es queda les armes dAquilleu mentre els grecs semporten el cos de

Ptrocle.

Desprs daquesta notcia terrible per a Aquilleu, la seva mare li dna unes noves

armes fetes pels dus perqu torni a la batalla per venjar la mort del seu amic.

Entremig de la batalla, Aquilleu es va obrint pas i finalment els troians decideixen

recular i amagar-se darrere les portes Escees dins la gran muralla de Troia. Quan es

tanquen, Hctor i Aquilleu queden fora.

Aleshores Hctor comena a crrer per fugir de lheroi aqueu, per la dea Atena

adopta la forma de Defob (germ dHctor) i se li presenta dient-li que entre els dos

podran acabar amb Aquilleu. Quan Hctor accepta, el fals Defob desapareix i Hctor

shi ha denfrontar sol. Abans de comenar la batalla individual, el guerrer troi intenta

fer un tracte amb Aquilleu perqu el vencedor deixi que el cos del perdedor sigui

enterrat dignament, per Aquilleu rebutja el pacte. Seguidament, Aquilleu mata

Hctor i lliga el cos a la seva qudriga, i se lemporta fins al campament tot

arrossegant-lo.

Dotze dies desprs, Pram va al campament grec de nit per oferir un gran rescat a

canvi del cos del seu fill. Aquilleu accedeix i li dna el cos dHctor desprs de la

splica perqu puguin fer un enterrament digne a Troia. Aquests esdeveniments van

4 La Ilada comena en aquest punt. Els primers versos descriuen la disputa entre els dos herois:

Agammnon i Aquilleu.


10

portar-se a terme grcies als dus, ja que estaven enfurismats amb el comportament

dAquilleu per no haver tornat el cos dHctor lendem de la seva mort. Zeus,

enfadat, va dir a Tetis que parls amb el seu fill Aquilleu i el convencs que el correcte

era retornar el cos. Al mateix temps, Zeus envi Iris, la dea missatgera, perqu

convencs Pram danar sense por al campament grec per recuperar el cos del seu fill.

Un cop Pram va haver rescatat el cos, es van poder celebrar els funerals, que duraren

12 dies. 5

Desprs, la guerra continua i els troians reben ajuda de les amzones, un poble de

dones guerreres procedents del nord dsia. Aquilleu mata la reina de les amzones,

Pentesilea, i quan la veu, ja morta, se nenamora. Tersites sen riu i li arrenca els ulls a

lamazona i Aquilleu, enrabiat, no suporta la burla i el mata.

Per altra banda, Tetis sempre havia volgut que el seu fill (Aquilleu) fos immortal, com

ella, i ho havia intentat de diverses maneres durant la infantesa de lheroi. Una delles

va ser banyar-lo en la llacuna Estgia. En fer-ho, lhavia agafat del tal per mullar-lo, i

daquesta manera tot ell es va impregnar de laigua que li conced la immortalitat,

menys el seu tal, que era el seu punt vulnerable. Aix doncs, Aquilleu mor en la

batalla quan Paris li llana una fletxa (smbol de covardia pels grecs) al tal. Segons el

mite, Apollo guiava la fletxa de Paris cap a Aquilleu per matar-lo. Llavors ser jax,

gran guerrer aqueu, qui treur el cos de la batalla.

Lexpressi el tal dAquilleu en referncia a un punt feble, ha arribat fins als nostres

dies i s fins i tot coneguda i utilitzada sense saber-ne lorigen.

Desprs de la mort de lheroi, Odisseu i jax, dos guerrers grecs, es disputen les

armes dAquilleu, fetes pels dus. Finalment se les queda Odisseu. jax senrabia i

creu tenir noms dues alternatives: venjar-se o morir. Decideix matar als caps grecs

per Atena el fa tornar boig i fa que mati un ramat d'ovelles pensant-se que sn els

lders. Quan torna en si, est avergonyit dels seus actes i se sucida deixant-se caure

sobre lespasa.

Passava el temps i els grecs no aconseguien perforar la famosa i inexpugnable

muralla de Troia. Van assabentar-se que Troia podria ser conquerida si comptaven

amb lajut del fill d Aquilleu, Neoptlem, i l'arc d'Hrcules. Quan arriba Neoptlem

(que vol seguir els passos del seu pare) des de les Illes Esprades, lloc on va criar-se,

5 Els funerals dHctor sn el final de la Ilada. A partir daquest moment, la narraci es basa en altres

obres no homriques, que no les han pervingut.


11

i entreguen l'armadura dAquilleu feta pels dus i pren el comandament dels

mirmdons.

Aleshores, Odisseu, que tenia molt enginy, proposa la idea de construir un cavall de

fusta per entregar-lo als troians com a regal. Planegen amagar un grup selecte de

guerrers dins lenorme cavall que els troians trobaran a la platja amb la inscripci: Els

aqueus en agrament a Atena per la tornada a la ptria. Aix, els troians suposaran

que els grecs shan rendit i han marxat. La veritat, per, s que la flota aquea estar

amagada a lilla Tnedos, i quan el cavall i els guerrers siguin dins les muralles, els

guerrers amagats a lenginy de fusta obriran les portes a la resta de lexrcit.

Els grecs doncs, executen el pla i quan els troians troben el cavall i el campament buit,

discuteixen entre ells qu nhan de fer. Volen introduir-lo a la ciutat per no tots els

troians estaven convenuts. El sacerdot Laocoont, que no es fia dels grecs ni del

cavall, intenta detenir els troians perqu no fiquin el cavall a la ciutat; ell proposa

cremar-lo. Tanmateix, els troians no el tenen en compte i quan Laocoont intenta

cremar el cavall, dues serps gegants surten del mar i el maten, juntament amb els

seus fills. Quan els troians presencien aix, acaben convencent-se que el cavall ha de

ser introdut a la ciutat, i que aix ho volen els dus.

El pla dels aqueus acaba acomplint-se tal com havien previst i, quan el cavall s

introdut dins les muralles i els ciutadans de Troia dormen, els guerrers grecs surten

del magnfic cavall i maten tothom qui troben i saquegen la ciutat.

Segons la literatura, Neoptlem, fill dAquilleu, mata sense pietat Pram en el palau de

Troia sobre laltar de Zeus i uns aqueus llancen a Astanax, fill dHctor, de dalt a baix

del palau. Daltra banda, Hlena, desprs de la mort de Paris, shavia casat amb

Defob (un germ de Pram) per aquest tamb mor al saqueig de la ciutat. Quan

Menelau la troba, la persegueix per matar-la, per ella es refugia en un altar on es

despulla per seduir-lo i aconsegueix que li perdoni la vida.

Entre tots els supervivents troians, estava Eneas, fill de la dea Venus i dAnquises. La

seva mare li encarrega una tasca molt important, que far dell un heroi valent i

recordat: liderar el grup de supervivents per trobar una sortida i escapar de la mort que

els espera si es queden a Troia i refundar la ciutat en un altre lloc.

Aix que capitanejats per Eneas, els supervivents emprenen un llarg viatge que troba el

final al Laci, a Itlia. Anys ms tard, els seus descendents, Rmul i Rem, fundaran la

ciutat de Roma.


12

3.2. Fonts literries per a lestudi de la tragdia troiana

3.2.1.- El Cicle Troi

La histria de la guerra de Troia ha estat famosa des de lantiguitat fins al present.

Sha de tenir en compte que la mitologia mai va ser escrita formalment, i que la histria

de Troia ja era famosa molt abans que Homer escrivs les seves epopeies.

Abans que fos escrita, la llegenda sexplicava oralment, de manera que cadasc la

narrava a la seva manera i no hi havia una versi real o definitiva. Tot i aix,

posteriorment fou posada per escrit i va generar una abundant literatura antiga, part de

la qual ha sobreviscut.

Com hem esmentat anteriorment, la part principal de la guerra de Troia s narrada a

les epopeies dHomer. La Ilada precisament s considerada la principal font literria

per conixer la histria de la guerra, tot i que no es completa, ats que se centra en

unes poques setmanes del nov any de guerra. La Ilada, escrita al segle VIII aC, no

explica les causes de la guerra ni el viatge dels grecs cap a la costa de Troia. Tampoc

explica el fams fet del cavall de Troia, el final sagnant de la ciutat o les

conseqncies per a vencedors i venuts. Comena narrant la clera d Aquilleu, que

esdev desprs del rapte de les dues noies. Conte simplement el penltim any duna

guerra que en va durar deu. Finalitza amb els funerals d Hctor, desprs de la splica

de Pram per recuperar el seu cos.

Per conixer el final de la gran batalla i les seves conseqncies, hem de buscar en

lOdissea i lEneida. LOdissea, tamb escrita per Homer el segle VIII aC i considerada

pels grecs antics, juntament amb la Ilada, la composici literria ms important,

explica el viatge de retorn cap a tica dun jove aqueu, Odisseu, que havia participat en

la guerra. El punt de partida daquesta epopeia, doncs, s el final de la guerra de Troia.

Noms aquestes tres epopeies han sobreviscut fins als nostres temps. Altres poemes

de la literatura grega, coneguts amb el nom de Cicle Troi tamb tractaven aquesta

histria, o fins i tot aprofundien una part que les epopeies simplement esmentaven.

Malauradament, no han sobreviscut fins al present, per s que queden fragments o

resums que ens ajuden a conixer millor la histria. Tanmateix, hem de suposar que

tota aquesta literatura avui perduda s que estava a labast dels ceramistes que van

illustrar els diferents episodis de la histria. Passem, a continuaci, a exposar les

lnies generals del contingut dels diferents poemes del cicle esmentat.


13

Com ja sha dit abans, la Ilada no explica les causes ni els antecedents de la guerra.

Tot i aix, els podem conixer grcies als cants Cipris, uns poemes posteriors a Homer,

escrits al segle VI aC. Aquests cants conten els orgens del conflicte i els nou primers

anys de la guerra. Acaben amb el rapte de Criseida i Briseisa.

La Etipida, atribuda a Arctinos de Milet, s un poema pic escrit entre el segle VII i el

VI aC. Comena amb la mort dHctor i acaba amb la mort dAquilleu. Es conserva un

nic resum del seu contingut en lobra Crestomatia, de Procle. En lEtipida es narra

lepisodi de les amzones, les noies guerreres, i diferents victries dAquilleu, que

aconsegueix matar diferents personatges, com ara Pentesilea, la reina de les

amzones i Tersites.

Aquesta composici va seguida argumentalment de la Petita Ilada, un poema perdut

que es creu que va ser escrit pels volts de lany 700 aC per un tal Lesques de Mitilene.

Tampoc ha arribat fins a nosaltres per en lobra de Procle tamb napareix un resum.

Narrava des del repartiment de les armes dAquilleu fins lentrada a Troia del fams

cavall de fusta. Inclou altres episodis, com el sucidi djax i la mort de Paris.

LIliupersis s un poema pic escrit per Arctinos de Milet. El nom significa Sac dlion,

i va ser escrita al segle VII aC. Narra la reacci dels troians en trobar el cavall de fusta

i la derrota de la ciutat. Cont lescena de Laocoont, la mort de Pram i dAstanax i el

retrobament dHlena i Menelau. Est relatat des del punt de vista dels venuts, igual

que posteriorment lEneida, a diferncia de les epopeies Homriques. Malauradament,

de lobra original noms shan conservat alguns fragments dispersos.

Un altre poema del Cicle s anomenat Nostoi. El nom significa retorns i es creu que

va ser compost al segle VI aC. Exposa els retorns dels diferents guerrers grecs, ja que

cadasc t les seves complicacions. Reuneix, entre daltres, el retorn dAgammnon i

el seu assassinat a mans de Clitemnestra i Egist. Lltim aqueu en tornar a casa seva

s Odisseu, que tarda deu anys a tornar a taca, don era rei. El seu gran viatge i les

seves aventures sn narrades extensament a lOdissea, escrita per Homer al segle VIII

aC.

Lltim poema pic del Cicle Troi s la Telegonia, atribuda a ugamon de Cirene i

datada el VI aC. Explica la continuaci de la histria dOdisseu, ja que al final de

lOdissea, aquest ja ha arribat a taca. La Telegonia finalitza amb la mort de lheroi. El

poema no es conserva i el coneixem grcies al resum de Procle, la Crestomatia.

En lmbit de la literatura llatina, lEneida s una epopeia que va ser escrita el segle I

aC per Virgili per encrrec de lemperador August. Narra el viatge que fa Eneas (un


14

heroi troi) desprs de la caiguda de Troia, per tal de trobar un nou emplaament

perqu shi puguin installar els supervivents de la guerra.

Successi de les cronologies compositiva (a dalt) i argumental (a baix) dels poemes del

Cicle Troi


15

3.2.2. La tragdia grega

Els artistes del mn antic no solament tenien com a referncia per a la histria de la

guerra de Troia els poemes del Cicle Troi (s a dir, la Ilada, lOdissea i els poemes

perduts: la Petita Ilada, lIlupersis, etc.); la tragdia grega tamb en parlava.

La tragdia s un gnere dramtic que sinvent a lantiga Grcia. Els protagonistes de

lobra, que sn sempre herois o herones o dus i dees reben un aprenentatge

enfrontant-se al seu dest, que generalment s dolors. Aix doncs, el lema que descriu

lessncia del gnere s cap al coneixement a travs del dolor. Els arguments no

eren inventats pels autors, sin que es basaven en

episodis de la mitologia dramatitzats des de

concepcions diferents: cada actualitzaci dramtica

del mite presentava una nova coneixena. Aix

doncs, a lhora dabordar un estudi de la interacci

entre cermica i literatura no podem obviar les

aportacions de la tragdia, que foren importants per

al treball dels artistes.

Aquest gnere arrib al seu apogeu a Atenes al

segle V aC amb els tres grans autors de lAtenes

democrtica: squil, Sfocles i Eurpides. Actualment

es conserven trenta-dues tragdies greges dels

autors esmentats, i no shan conservat obres

senceres daltres autors. A partir del segle V, la tragdia entr en decadncia perqu

no sorgiren nous autors del mateix nivell.

squil, entre altres obres, va escriure el 458 aC una trilogia anomenada Orestada que

fa referncia a la guerra de Troia. Est composta per tres peces: Agammnon, que

narra el seu viatge de tornada a Argos, on morir a mans de la seva esposa

Clitemnestra i lamant daquesta, Egist; Les cofores, on el fill dAgammnon, Orestes i

la seva germana Electra, maten la mare per venjana, i Les Eumnides, que conta

com les Fries, divinitats de la venjana, persegueixen Orestes. Hi havia una quarta i

ltima obra que formava part de lOrestada, anomenada Proteu, que no sha

conservat. Es creu que relatava els fets que succeeixen a lOdissea dHomer.

Sfocles va escriure cent vint-i-tres obres, de les quals noms set han arribat als

nostres dies. Entre elles, nhi ha tres que fan referncia a Troia: jax, Electra i

Filoctetes. Totes foren escrites a mitjans del segle V a.C. La primera tracta el dest

Krter que mostra la mort dEgist

en mans dOrestes


16

fatal djax, que se sucid desprs de tornar-se boig i assassinar un ramat danimals

tot pensant-se que eren els lders grecs, amb els quals estava enfadat. La segona

parla de la revenja dElectra i Orestes, esmentada prviament, que maten la mare per

haver assassinat el pare Agammnon. La tercera, Filoctetes, explica com Odisseu i

Neoptlem convencen Filoctetes que vagi a Troia a ajudar els aqueus. En efecte,

Filoctetes, que era fams per la seva habilitat amb larc i les fletxes, ser qui donar

mort a Paris.

Eurpides va escriure al voltant de 90 obres, per

noms nhan subsistit dinou. Moltes delles tenen

certa relaci amb la guerra de Troia. Les

troianes, per exemple, parteix del sac de Troia i

narra el dest de les diferents dones troianes,

que sn repartides entre els herois aqueus

desprs de la caiguda dlion. Tamb va escriure

Andrmaca, que narra la histria de lesposa

dHctor desprs dhaver estat raptada per

Neoptlem, fill dAquilleu, que sincorpora a la guerra durant la seva darrera etapa, un

cop ja mort el seu pare. Lobra Hcuba exposa com aquesta dona (esposa de Pram)

s capturada pels aqueus, qui sacrifiquen la seva filla, Polixena. Eurpides va escriure

altres obres relatives al Cicle Troi: Ifinia entre els taures, Electra, Hlena, Orestes,

Ifignia a ulide, entre altres.

Vas que mostra el sacrifici dIfignia


17

4. LA CERMICA GREGA

Els vasos de cermica grega representen una font fonamental per al coneixement de

la vida i la cultura gregues.

Molts objectes del mn antic han anat desapareixent amb el temps. En canvi, moltes

cermiques encara es conserven, ja que fins i tot quan han patit dany, les peces dun

vas trencat es poden reunir per reconstruir-lo. La majoria de les peces eren creades

amb fins funeraris i van ser trobats en tombes

4.1. Evoluci estilstica

A continuaci, esmentem els estils cermics grecs per ordre cronolgic.

o CERMICA MINOICA: La cermica grega ms antiga,

coneguda com a cermica minoica, situada

cronolgicament als voltants del 2000 aC, va ser

descoberta per Heinrich Schliemann, i pertany a la cultura

cretenca que li dna nom. El vasos solen ser polits i de

color negre, marr o gris. La decoraci tamb s polida i

consta de lnies gravades.

o CERMICA MICNICA: datada el 1600 aC, es caracteritza per

motius extrets de la naturalesa i del mar (sobretot pops). La

decoraci era molt treballada.

o PERODE PROTOGEOMTRIC: se situa entre el 1050 i el 900 aC.

Aquesta poca correspon a lanomenada edat fosca grega,

perode durant el qual desapareix lescriptura i lart pateix una

crisi creativa. Tot i aix, la cermica no es va extingir. La seva

decoraci es basa en elements geomtrics abstractes i

bastant simples: cercles, semicercles i lnies ondulants.


18

o PERODE GEOMTRIC: Aquest estil, procedent dAtenes (la

ciutat ms destacada en la producci de cermica durant

aquest perode) se situa entre el 760 i el 700 aC. Com el seu

nom indica, la cermica era decorada amb formes

geomtriques, com ara triangles i sanefes, en una disposici

molt atapeda.

A poc a poc, la decoraci es va anar complicant i sintentava omplir tota la pea

de cermica. Aquest fet s conegut com a horror vacui (por al buit) i no

satura fins al final de lpoca geomtrica.

o PERODE GEOMTRIC RECENT: A mitjans del segle VIII aC, es comenaren a

introduir figures humanes en la cermica geomtrica, tot i que amb forma

bastant esquematitzada. Eren bastant freqents els temes relacionats amb

lexposici dun cos mort.

Ms tard, al final de letapa, ja es representaven escenes mitolgiques. Es van

crear escoles de cermica a

Grcia. Tot i que la

producci de cermica no

era exclusiva dAtenes, els

pintors i ceramistes seguien

el model tic.

o PERODE ORIENTALITZANT: Seguidament, va aparixer un

nou estil, lorientalitzant (700-600 aC), ja que els grecs van

rebre influncia del Prxim Orient. Durant aquest perode,

la ciutat de Corint va prendre la davantera a Atenes com a

ciutat amb mxima producci.

Hi predominen les escenes danimals extics i mitolgics i

apareixen figures humanes representades duna manera

ms realista.


19

o FIGURES NEGRES: Ms tard es comenaren a dibuixar

figures negres sobre el fons vermell de largila. Les lnies i

els detalls anaven incisos. Safegia a ms a ms decoraci

de color vermell fosc o blanc sobre la pintura negra per

donar color i dibuixar els detalls de les figures.

Durant lpoca de figures negres es representaven escenes

de la vida quotidiana en lloc descenes fnebres. Tamb es

representaven escenes mitolgiques i episodis llegendaris, molts dells

procedents de les obres del cicle troi.

En aquest perode Atenes torna a prendre la davantera, arraconant Corint. La

cermica tica va aconseguir prestigi grcies al seu gran nombre de peces

amb representacions mitolgiques. Durant lpoca en qu dominava la

cermica de figures negres, la histria de la guerra de Troia va ser molt popular

entre els ceramistes. A mitjan segle VI aC la cermica tica de figures negres

era la dominant del Mediterrani.

o FIGURES VERMELLES: Va ser la tcnica de figures

vermelles la que llavors va prendre el lloc a la de

figures negres. Va inventar-se a Atenes al voltant del

530 aC i va ser la dominant de la cermica grega

durant el perode Clssic (480-323 aC).

Les figures eren resseguides amb color negre, per no

es pintaven, sin que es deixaven buides perqu es

veis el color vermells de la cermica, mentre es pintava el fons de negre i els

detalls de les figures.

Els artistes de figures vermelles sovint escollien escenes dimportncia

psicolgica, en lloc descenes amb accions violentes. Tot i aix, es van seguir

creant cermiques de figures negres fins al primer quart del segle V aC.

o CERMICA SUDITLICA: Pocs anys desprs, es va

crear lescola Aplia (anomenada aix per la regi

don procedeix). Va ser la ms important de totes

les escoles del sud dItlia. Es representaven

diferents temes: mitologia, escenes de la vida diria

en el mn grec o imatges de nadius sud-itlics amb

robes tradicionals. Va rebre una gran influncia del mn teatral: les


20

cermiques representaven sovint ms aviat teatrals que no pas mites.

Simpos un to humorstic i caricaturesc. Levoluci de lestil cermic de figures

vermelles, tant la del sud dItlia com ltica, va acabar a finals del segle IV aC.

Evoluci cronolgica dels estils cermics grecs.


21

4.2. Tipologia i utilitat

Les peces de cermica grega es poden classificar segons si sn obertes o tancades, si

tenen nanses o no, si sn simples o complexes, etc. La millor classificaci s la que es

refereix a la seva utilitat. Existien doncs, diversos tipus segons les seves funcions:

Contenidors de vi:

Krter: servia per barrejar aigua i vi (normalment

eren aigua). Hi ha diferents tipus de krters, per

majoritriament tenen una boca ampla i dues

nanses, la mida de la qual canvia segons el tipus

de krter.

Dinos (o lebes) eren una espcie de krter sense

nanses

Stamnos: t la mateixa funci que el krter per

amb una boca ms estreta. Les nanses sn a la

part ms voluminosa.

Psykter: somplia amb gel o aigua freda i

sintrodua en un krter per refredar-ne el

contingut. T forma de bolet.

Volutes

Columnes

Campana

Calyx


22

o Recipient per a servir les begudes:

Encoa: s una gerra que se sucava al krter per

agafar el vi barrejat amb aigua i aix servir la

beguda als kylix. Tenen una nansa i la seva

caracterstica principal s la forma tripartida de

lembocadura.

Kyathos: sutilitzava per a servir el vi. T una sola

nansa molt alta.

o Recipients utilitzats per beure:

Kylix: sn les copes que sutilitzaven per beure vi.

El cos s poc profund i saguanta sobre un peu i

amb dues nanses.

Skyphos: s comparable amb el got. s ms

profund que el kylix i sol tenir dues nanses.

Kntharos: s una copa amb un peu alt i dues

nanses ms altes que la copa.

Rython: T una nansa i forma de morro danimal.

s comparable al porr: es carrega per la boca

superior i el lquid cau pel que representa la boca

de lanimal.


23

o Recipients per a emmagatzemar lquids:

mfores: tenen dues nanses llargues i sn altes i

estretes. Servien per emmagatzemar lquids. Nhi

ha de diferents tipus, les ms comunes sn les que

mostres les fotografies de la dreta.

Pelik: s semblant a les mfores. T la mateixa

funci. Presenta dues nanses rectes que van des

del coll fins a la panxa quasi esfrica del vas.

Hdiria: sutilitzaven per transportar o

emmagatzemar aigua i tenien tres nanses (no totes

visibles a la fotografia).

o Recipients per a emmagatzemar olis i perfums:

Aryballos: contenia olis i t una forma arrodonida.

Albastron: s allargat i cilndric i no t nanses. La

base del recipient s arrodonida.

De coll De panxa


24

Lcits: t forma allargada i un coll estret. s el

contenidor dolis i perfums ms com. Era destinat

a lmbit funerari: la majoria han estat trobats en

tombes.

Nhi ha de diferents formes:

o Recipients per a altres utilitats:

Loutrphoros: s una mena dmfora amb el coll

llarg que servia per transportar laigua cap al bany

de la nvia. Es decorava amb dibuixos fnebres o

nupcials. T dues nanses molt altes.

Pyxis: s una capsa rodona on es guardaven les

joies i els cosmtics.

Amb

espatlles

Sense

espatlles


25

4.3. Pintors i ceramistes

En lantiga Grcia no es tenia la mateixa concepci de lartista que actualment. Era

conegut com una persona hbil a crear objectes molt preuats, per no sel valorava a

ell personalment a la manera diguem-neormntica del geni creador. Atsa la seva

manca de celebritat, moltes obres sn annimes i moltes cermiques no estan

firmades.

Tot i aix, s que coneixem el nom dalguns (pocs) ceramistes i pintors. Els vasos solien

ser creats per un ceramista i pintats per un pintor, tot i que a vegades era el mateix

artista qui creava i pintava una cermica.

La firma dels artistes, en el cas minoritari dhaver-nhi, no eren com les actuals. Hi

havia dues menes de signatura. La primera simulava que el vas parlava mitjanant la

firma: hi havia inscrit el nom del pintor i desprs les dues paraules MEGRAPSEN (em

va pintar). Igual passava amb els ceramistes, sortia escrit el nom de lartista i

seguidament les paraules MEPOIESEN (em va crear). En la segona forma de

signatura, en canvi, noms hi ha inscrit el nom dels artistes i seguidament EPOIESEN i

EGRAPSEN, sense el pronom personal ME. En aquest cas, no parla el vas, sin

lartista.

La nmina dartistes coneguts s breu: Sophilos s el ceramista i pintor grec ms antic

que coneixem (580 aC). Es conserven quatre cermiques de figures negres amb la

seva firma. Tamb Exekias va ser pintor i ceramista de figures negres (550 aC 525

aC) i, juntament amb Kleitias, s considerat un dels millors pintors en aquesta tcnica.

Tot i que la majoria de les obres no tenen firma, sovint poden atribuir-se a un artista

determinat per lestil del dibuix. Algunes obres shan pogut relacionar i atribuir a un

mateix pintor a travs de lestil de lartista i dels detalls ms precisos. Per anomenar-

los dalguna manera, sels coneix, b amb el nom duna obra concreta, b segons la

ubicaci de lobra (El pintor de Berln), la temtica (el pintor dAquilleu), la forma que

predomina les seves obres (el pintor dels plats) o fins i tot la qualitat (el pitjor pintor).

Firma inscrita: EXSEKIAS EPOIESE


26

4.4. Tcniques dels artistes: com tradueixen el mite en imatges?

En el mn grec, les histries no constaven duna versi oficial. Cada persona que

explicava una histria, en podia canviar parts o afegir-ne i eliminar-ne. La vivacitat de la

tradici oral explica en part les diferents versions. Els artistes i els escriptors (poetes),

tamb ho feien. No es basaven en una versi concreta, ells pintaven o escrivien

independentment i creativament. Eren lliures dexpandir una escena familiar o inventar-ne

de noves. Normalment, els artistes representaven escenes ja conegudes, per a vegades

en creaven altres pel seu compte. En el cas dels ceramistes, les seves fonts de referncia

poder ser els textos del Cicle Troi o la tragdia grega, per tamb, i fins i tot ms sovint,

altres imatges prvies. Els ceramistes acostumaven a no cenyir-se a una sola font, sin

en barrejar-ne diverses, de literries i de grfiques.

A partir del segle VII aC es va produir un gran nombre de representacions mitolgiques a

Grcia. Les histries es representaven en la decoraci dels temples, en pintures a les

parets i en joies dor, per sobretot en cermiques. La cermica va produir-se en gran

quantitat fins al final del segle IV aC. Per no parlem noms dels antics grecs.

Quan una persona explica una histria amb paraules, s fcil entendre qui fa qu i per a

qui. En canvi, quan una histria s representada amb imatges, la situaci es complica.

Els artistes havien de trobar la manera de dibuixar histries que fossin recognoscibles.

Tamb havien de saber com dibuixar una histria en una sola escena, s a dir, havien

descollir un moment i saber com representar-lo.

A ms a ms, els artistes havien de trobar la manera de dibuixar transformacions,

emocions o gestos amenaadors. Tot aix havia de quedar ben representat per no donar

lloc a confusi, de manera que cada mite i cada missatge fos rebut de forma correcta.

Els artistes tamb intentaven que les figures de les cermiques fossin reconeixibles, i hi

havia diferents formes de deixar-ho clar. El mtode ms fcil perqu se sabs qui eren

els personatges pintats, era simplement escriure el seu nom al costat, en lalfabet grec.

Una altra forma era utilitzar atributs especfics dalguns personatges. Certs carcters

mitolgics porten sempre els mateixos objectes, i amb aquest detall es fan

recognoscibles. Tamb era til representar monstres o criatures niques del seu mite.

Daquesta manera, qui coneix el mite i identifica el monstre que hi participa, ja sap qui s

lheroi que lluita contra la criatura.

Els artistes tamb representaven escenes niques i inconfusibles de cada mite. Tot i aix,

hi ha episodis dalguns mites semblants a la daltres, i aleshores es diferencien segons el


27

context. Per distingir-les, els artistes dibuixaven una figura o una altra al voltant de

lescena principal.

o Escollir un moment:

Dibuixar una histria amb una sola imatge no s una feina fcil. Per aix els artistes

havien de triar una escena dins duna histria i representar-la. El ms com era

representar el moment ms dramtic o ms important de la histria, per no

necessriament calia que mostressin sempre el moment climtic. Aix, per exemple,

podien dibuixar lescena prvia o la segent. Per tant, qui coneixia la histria sabia el que

estava a punt de succeir, o el que acabava de passar. Ara b, noms qui coneix b el

mite s capa de descodificar-lo correctament.

En aquest sentit, algunes peces resulten problemtiques perqu illustren mites que

desconeixem i, en conseqncia, no podem interpretar-los correctament. En una paraula:

per poder interpretar una cermica s necessari conixer prviament la histria que

explica.

Una altra tcnica utilitzada pels artistes era representar diferents accions duna histria en

una sola imatge, s a dir, operar un esfor de sntesi. bviament no van tenir lloc totes

alhora, sin consecutivament, per el pintor les mostra totes juntes per resumir lescena

en una sola imatge.

o Frmules (escenes pre-establertes):

Els artistes produen moltes cermiques i, per tal de no perdre el temps pensant com

representar una escena, es basaven en frmules pre-establertes que es podien aplicar

a diferents histries amb petits canvis per diferenciar i conixer els diferents personatges.

Els era molt ms fcil utilitzar una frmula establerta que inventar una escena nova. Per

tant, les utilitzaven per representar escenes que es repetien en diferents mites, com ara

trobades amoroses, assassinats o persecucions. Per exemple, per illustrar el rigor

mortis, se solia mostrar el cabell del personatge mort a lloure de cap per avall i inert. Una

altra frmula era dibuixar els personatges esgarrapant-se la cara o aixecant els braos

per mostrar angoixa i esverament. En aquest treball, anirem indicant, en el seu moment,

la presncia de frmules daquesta mena.

En resum, a lhora de representar grficament un mite, els procediments utilitzats amb

ms freqncia pels pintors cermics sn: frmules, representaci del moment anterior o

posterior de lescena principal, illustraci datributs especfic dun personatge i de

monstres caracterstics dun mite i la sntesi de diferents accions.


28


29

5.1. El judici de Paris

Aquesta cermica s una mfora

etrusca de figures negres amb

molta policromia. El pintor va fer

servir els colors negre i blanc per

a les figures. El blanc sutilitzava

per marcar alguns detalls, per

pintar el cabell de les persones

grans i la pell de les dones. A

ms, va utilitzar el color vermell

per dibuixar les robes dels

personatges.

En aquesta cermica es representa el judici de Paris, un dels antecedents de la guerra

de Troia. Recordem aquesta escena: tres deesses (Hera, Atena i Afrodita) sn

enviades per Zeus al mont Ida, acompanyades per Hermes, el du missatger. Aquest

les porta a veure Paris, un pastor, que haur de decidir quina de les tres deesses s la

ms bonica.

A lesquerra (no visible a la imatge), hi ha un ramat de bestiar, un gos i un ocell, vigilats

per un jove pastor, Paris. El pintor ha dibuixat els animals perqu es reconegui Paris,

que havia estat abandonat per la seva famlia i lhavien criat uns pastors (ms

endavant va tornar al palau amb el seu pare, rei de Troia, Pram). Al davant seu, hi ha

un personatge que no es pot identificar (primera figura en la fotografia). Es tracta dun

home vell que porta un caduceu (smbol dHermes). Podria ser un guia local. La

presncia daquest personatge mostra que no totes les cermiques sn fidels a la

literatura (o almenys a la versi que nosaltres coneixem) i que cada artista

representava lliurement la mitologia. Lanci s una de les innovacions daquest artista

a lhora de representar un mite.

Al seu costat, hi ha Hermes, el du missatger (perfectament visible en la imatge).

Aquesta divinitat es reconeix fcilment grcies al caduceu que sempre porta. A ms,

tamb sol representar-se amb un barret: o b un de semblant al que portaven els

viatgers o b amb un barret alat (ptasos).

El judici de Paris. 580 aC. mfora. Pintor de Paris

(Munich)


30

Mentre lhome vell parla amb Paris (no visible a la imatge), que els rep a tots aixecant

el bra, Hermes es gira potser per parlar amb Hera, la primera dea. Hera, esposa de

Zeus, aixeca el vel nupcial que du perqu s la dea del matrimoni. La segueix Atena,

dea de la guerra, que porta una llana i un barret, que simula el casc. A la dreta del tot

i darrere dAtena hi ha Afrodita, que porta una mena de capa i, a diferncia de les

altres dees, porta sabates.

A continuaci, analitzarem una altra

cermica del mateix tema per a

comparar les diferents possibles

representacions dun sol mite. Aquesta

cermica representa el judici de Paris.

s una mfora tica de figures negres.

A la dreta del tot, apareix Paris

assegut. El podem reconixer grcies

al barret frigi (simbolitza la procedncia

troiana) i a la lira. La lira simbolitza un

plaer, ja que Paris, quan posteriorment

viu al palau de Troia, no s un amant de la guerra, sin ms aviat amant dels plaers,

com la msica, els banquets i les noies. Just al seu davant, hi ha Hermes, que porta el

barret alat (ptasos), el caduceu i les sabates alades. Al seu darrere hi ha les tres

deesses: Hera, Atena i Afrodita. Tant les deesses com Hermes tenen el bra aixecat,

saludant aix a Paris.

En algunes ocasions, els pintors que representaven aquesta escena no diferenciaven

les tres dees, ja que qui coneix la histria no ho necessita per comprendre la imatge.

Alguns pintors noms diferenciaven Atena amb el seu casc o la llana. Daquesta

manera, identificant una sola deessa, se sobreentn ja qui eren les altres dues. Aquest

s el cas daquest vas: Atena s representada amb la seva llana i el seu casc, com a

dea de la guerra, mentre les altres dees no porten els seus atributs comuns.

Hem escollit aquestes dues cermiques que representen la mateixa escena per

remarcar les seves semblances i, alhora, les seves diferncies.

Tot i tenir orgens diferents (la primera s etrusca i la segona s tica), no varia gaire

la forma de representar la imatge. Hi ha molt poques diferncies entre elles, sobretot si

tenim en compte que no hi havia un text literari escrit oficial en el qual els artistes es

poguessin basar a lhora dillustrar les seves cermiques.

Judici de Paris. 540-350 aC. mfora tica

(Londres)


31

En el primer recipient, lescena del Judici de Paris ocupa un espai menor del total del

vas en comparaci a la segona. El vas etrusc t ms decoraci a base de sanefes i

dibuixos mentre el vas tic es concentra molt ms en la imatge i no presenta tanta

decoraci. Tamb podem veure que lorientaci de les figures s oposada; a la primera

es dirigeixen cap a lesquerra, i a la segona cap a la dreta.

A ms, tot i que les dues cermiques semblen representar el mateix moment, no s

exactament aix. En la primera cermica, Hermes mira enrere dirigint-se a les deeses.

Els explica el que van a fer i com comportar-se. En la segona, Hermes es dirigeix a

Paris, explicant-li a ell qu han vingut a fer. Per tant, podem estimar que la primera

cermica transcorre uns minuts abans que la segona en el temps.


32

5.2. Aquilleu cura Ptrocle

Aquesta imatge forma part dun kylix tic de figures vermelles que va ser pintat al 500

dC per Sosias.

Lartista va utilitzar la tcnica de les figures vermelles (que consisteix bsicament a

deixar-les sense pintar) per dibuixar els personatges i les seves armes, i va utilitzar el

color negre per marcar tots els detalls en els seus cossos i armadures. A ms utilitz el

color blanc per simplement dos detalls: la bena del curetatge, i les dents del ferit.

Aquest episodi no s literriament gaire

significatiu (artsticament s, per) ni

destaca en la histria de la guerra de

Troia, per t la seva importncia

temtica, ja que mostra una escena

humana i completament diferent de les

que solen representar-se en la

cermica.

En la imatge veiem Aquilleu curant una

ferida en el bra de Ptrocle, el seu gran

amic. Abans que arribessin a Troia, els

grecs shavien equivocat de rumb i

havien anat a parar a Msia, on va tenir

lloc una batalla en la qual Ptrocle va ser ferit al bra, tot i que no va ser una ferida

greu ni destacada en la histria.

Aquilleu, que havia estat educat en medicina pel centaure Quir, en aquesta escena

posa en prctica el que havia aprs. Lartista no el representa nervis per la visi del

trau o el dolor del seu company; sin al contrari: est concentrat en la ferida i lest

cobrint amb una bena. Aquilleu est ajupit davant de Ptrocle, que sens mostra

assegut sobre el seu escut.

Els dos guerrers porten larmadura posada, fet que demostra que acaben de sortir de

la batalla, o que aquesta ha acabat fa poc. Aquilleu du el casc posat, mentre que

Ptrocle se lha tret i noms porta el casquet que serveix per protegir el cap. Aix

augmenta la vulnerabilitat de Ptrocle, que gira el cap i tensa les dents en senyal de

dolor. A ms, la cuirassa de Ptrocle deixa al descobert els seus genitals, la part ms

dbil, on acabar sent colpejat per Hctor en el moment de morir. Daquesta manera,

lescena mostra una ferida lleu i alhora prediu subliminalment la mort de Ptrocle.

Aquilleu cura Ptrocle. 500 dC. Kylix. Pintor:

Sosias (Berln)


33

Aquilleu s representat ms jove que Ptrocle. Els artistes illustraven ledat adulta en

els homes amb la barba. Aix, veiem que Ptrocle era adult mentre Aquilleu era ms

jove. Generalment, potser per influncia de la versi cinematogrfica de W. Petersen ,

es creu el contrari, per les fonts originals posen en evidncia lerror del cineasta.

Els objectes que hi ha al

voltant dels guerrers no

han estat triats

aleatriament per decorar

lescena. Hi ha una fletxa,

que possiblement ha ferit

Ptrocle. Per tamb pot

tenir un altre significat:

anunciar la mort dAquilleu, que mor per una fletxa llanada per Paris, tot i que el du

Apollo s qui apunta la direcci de la fletxa. En aquest sentit, aquesta cermica no

noms anuncia la mort de Ptrocle sin tamb la dAquilleu.

Detall de la imatge per mostrar ledat real dels dos personatges.


34

5.3. Aquilleu i jax jugant a algun joc de taula

La cermica que analitzarem a continuaci va ser creada

entre lany 540 i el 530 aC. Exekias, artista reconegut per

diverses obres, va firmar-la com a pintor i ceramista. Aquesta

s la seva obra mestra, on es representen dos herois jugant a

algun joc de taula. Sabem que va ser creada i pintada per

aquest artista atens grcies a la seva firma.

El vas s una mfora de panxa de figures negres, que mostra

jax i Aquilleu entretinguts en un descans durant la guerra de

Troia. Els dos van ser grans guerrers, moltes batalles van ser

guanyades pels aqueus grcies a ells. Lartista va escriure el

nom dels dos personatges al seu costat per identificar-los.

Els dos personatges apareixen de forma simtrica

davant del taulell. Tot i aix, sabem que no eren

valorats per igual: Aquilleu fou reconegut per ser el

millor dels guerrers aqueus, mentre que jax era el

segon. Exekias no va oblidar-se daquest fet a lhora de

representar lescena, ja que hi ha petits detalls que

mostren la superioritat dAquilleu. Al costat dels herois,

per exemple, lartista va escriure la puntuaci de

cadascun en el joc: Aquilleu porta quatre punts (tsara), mentre jax noms tres (tra).

Una altra diferncia representada en la cermica s laltura dAquilleu, que simbolitza

la seva preeminncia.

Lartista ha utilitzat el casc

per donar alada a la

figura de lheroi. En canvi,

el djax est al costat de

lescut, darrere seu.

Tamb cal remarcar el

nivell de precisi daquesta

obra. Exekias treballa molt

Aquilleu i jax jugant a

algun joc de taula. 540-

530 a.C. mfora. Pintor i

ceramista: Exekias.

(Ciutat del Vatic)

Detall de la puntuaci dels jugadors

Detall de la imatge central de la cermica


35

els detalls de les seves cermiques i aquesta pea ens ho demostra. Les robes dels

herois semblen estar brodades, i la textura del cabell i les barbes s colpidora.

Un altre punt curis s la distribuci dels elements en el conjunt del vas. Els cossos

dels guerrers, que estan lleugerament inclinats sobre el taulell de joc, segueixen la

forma corba del perfil extern del vas. A ms, les llances i els escuts dibuixen una lnia

imaginria en direcci a les nanses del vas.

Tot i que aquest episodi no apareix en la literatura, fou clebre durant el mn antic.

Han sobreviscut ms de 150 cermiques que la representen, cadascuna amb alguna

aportaci nova o amb algun detall diferent. La primera va ser la d Exekias i s

considerada la ms bonica i la ms ben treballada.

Unes quantes dcades ms tard, va aparixer una innovaci en aquesta imatge que

de seguida es va popularitzar: la introducci de la figura de

la deessa Atena dempeus entre els dos herois.

Un exemple s aquest lcit de figures negres. La dea s

inconfusible grcies al casc i lgida o cuirassa, tan propis

della. Els experts, per, no han arribat a cap consens

sobre qu simbolitza el seu gest, que prioritza Aquilleu.

Aquest vas tamb t inscrita la puntuaci dels guerrers. En

aquest cas per, Aquilleu porta quatre punts mentre que

jax noms en porta dos.

Alguns estudiosos defensen la teoria que existia un mite o

una obra literria (actualment perduda) que explicava que els dos herois van comenar

a jugar a un joc de taula durant una gurdia, i es van

distreure fins al punt que la dea Atena va intervenir per

alarmar-los sobre el perill dels enemics, que sapropaven.

Aquesta teoria podria ser certa, o no ser-ho. Tot i que la histria encaixa amb les

cermiques, cal recordar que els estudiosos esmentats lhan inventada ex professo (s

a dir, per donar una explicaci a la cermica), i per tant, no s una prova vlida per

afirmar lexistncia duna obra literria perduda.

Altres experts, no creuen que fos necessria una obra, ja que pensen simplement que

laparici de la deessa s una invenci dels artistes i no pas dels poetes.

Aix doncs, s possible que Exekias represents aquesta escena pensant en la llarga

durada del setge de Troia i lavorriment dels herois que estaven acostumats a llargs

Aquilleu i jax jugant. 500

a.C (Boston)


36

perodes dinacci. Podem concloure que Exekias va inventar-se una imatge que

desprs es posaria de moda entre els artistes, encara que cadasc la represents a la

seva manera.


37

5.4. Trasllat de Briseida

Aquest vas s un Kylix de figures

vermelles que va ser creat lany 480

aC. No se sap quin s el nom de

lartista, per pel seu estil aquesta

cermica ha estat relacionada amb

daltres de la mateixa m. A falta de

firma, totes han estat atribudes a

lanomentat pintor de Briseida,

que rep el nom precisament

daquesta pea.

Per entendre el contingut de la imatge representada, caldria recordar la histria de les

dues noies raptades pels aqueus: Criseida i Briseida. Desprs del rapte i a causa de la

pressi de lassemblea dels aqueus (que demanen plegar-se a la petici del sacerdot

Crises davant la pesta enviada per Apollo) Agammnon es vei obligat a retornar la

seva captiva i, com a contrapartida, prengu la dAquilleu desprs duna gran disputa

amb ell. Aix provoc la clera daquest heroi. Aquest fet s destacat en la histria de

la guerra de Troia perqu la Ilada (considerada la base literria per als esdeveniments

del cicle troi) comena amb la discussi entre els dos personatges. El seu tema, de

fet, s la clera dAquilleu.

Tornant a la cermica, aquest kylix mostra la sortida de Briseida de la tenda dAquilleu

i el seu trasllat cap a la dAgammnon. La imatge dibuixada en aquesta cermica es

troba a la part inferior del vas i es divideix en dues escenes (prenent com a frontera de

les dues meitats les nanses): la sortida i el trasllat de la noia. En la primera meitat es

veu una estructura coberta amb una columna que simula ser la tenda dAquilleu.

Aquest es troba a dins, assegut en un tamboret i completament embolcallat per una

pea de roba. Noms sentreveu part del seu rostre i la m al front, indicant desolaci i

humiliaci. Aquesta imatge sutilitza sovint per demostrar aquest tipus de sentiment. s

una de les frmules usades pels pintors a lhora de representar emocions. Aquilleu s

observat per dos aqueus (al davant i al darrere seu) que porten un bast, i esperen la

seva reacci. A lesquerra hi ha una noia, Briseida, que s conduda per dos heralds

(un davant i laltre darrere de la noia). Sabem que sn heralds grcies a la seva

vestimenta (quit curt, clmide o capa, botes i pilos o barret) i perqu un dells porta un

caduceu. Tots els personatges, excepte Aquilleu, han estat representats sense

Trasllat de Briseida. 480 aC. Kylix. Pintor de

Briseida. (Londres). (Primera meitat del vas)


38

emocions. La importncia del vas, tant la visual com la psicolgica, doncs, recau en

lheroi.

Els heralds havien estat enviats per Agammnon a recollir la noia a la tenda

dAquilleu. Segons la Ilada, Aquilleu estava assegut vora de la tenda, i Briseida era a

dins. En canvi, en el vas, tal com hem vist, Aquilleu s representat en linterior.

Ells dos [els heralds], a desgrat, anaven per la vora del mar estril i arribaren a

les tendes i a les naus dels mirmdons. El trobaren assegut vora la tenda i la

nau negra, i Aquilleu, s clar, no es va alegrar de veurels. (Homer, Ilada, I,

330-350).

La cermica s parcialment fidel a la Ilada. Aquesta explica que un cop els heralds es

van emportar a la noia, lheroi se nan vora el mar, i all plor per la prdua i parl

amb la seva mare, Tetis. En aquest vas, lheroi no sen va a la costa, per s plora

entristit.

En laltra meitat inferior del kylix, es

representa el trasllat de Briseida, que

sapropa ja a la tenda dAgammnon. En

aquesta part, podem observar la noia,

Briseida, acompanyada novament pels

dos heralds. En aquest cas, els dos

porten el caduceu (atribut caracterstic

dels heralds). Es troben dins dun edifici:

podem apreciar dues columnes dordre

dric al voltant dels personatges. A

lexterior hi ha dos grecs conversant

mentre un tercer es mira Briseida i els

heralds. Aquest edifici no s una representaci realista, tenint en compte que els

aqueus estaven acampats en tendes de campanya i no pas en palaus principescos.

Per, en general, les columnes constitueixen una frmula cermica per representar

espais interiors, tant arquitectnics com provisionals (tendes).

Trasllat de Briseida. 480 aC. Kylix. Pintor de

Briseida. (Londres). (Segona meitat del vas)


39

5.5. Mort dHctor

Aquesta cermica s una hdria de figures vermelles que

va ser creada per un artista que formava part del grup de

pintors anomenat Laegros. Aquest grup cre ms de 400

vasos de cermica, la majoria dells hdries i mfores.

El pintor ha utilitzat el color negre per a les figures i el

color blanc per alguns detalls com lescut i la pell de les

dones, que era representada sempre dun to ms clar que

la dels homes (vet aqu una altra frmula cermica). A

ms, utilitz un to vermells ms fosc que el fons de la

cermica per les robes i lescut. Val a dir que ls dels

colors blanc i vermell inclosos en les cermiques de

figures negres s habitual.

Lescena representada en aquesta cermica s la mort

dHctor. Aquest, com sha explicat anteriorment, es qued fora les portes de les

muralles de la ciutat de Troia quan els troians shi anaven a refugiar davant el retorn

dAquilleu al camp de batalla. Aleshores s perseguit per Aquilleu fins que satura

enganyat per la dea Atena (qui adopta laparena del seu germ Defob per convncel

que faci front a lenemic). s en aquest moment quan lluiten finalment i Aquilleu el

mata. Aquesta podria ser considerada una batalla ms dins la histria, per sha de

tenir en compte dos fets rellevants: s una batalla entre els dos millors guerrers de

cada bndol; a ms, un dells, Aquilleu, no respecta all que Hctor li deman abans

de lluitar: que el perdedor rebs un enterrament digne.

Aquesta escena es pos de

moda entre els pintors de

figures negres del segle VI aC.

Aquesta cermica en concret

recull molts detalls en poc

espai, aix que sha danalitzar

detalladament per comprendre

lescena. A lextrem esquerre

hi ha els pares dHctor, que

es troben en un prtic, fet que

simbolitza que es trobaven

Aquilleu mata a Hctor i

semporta el seu cos. 510-500

aC. Hdria. (William Francis

Warden Fund)

Detall de la part central del vas.


40

dins les muralles de Troia quan van veure morir el seu fill despiadetadament. El gest

de la mare, que semporta les mans al cap, exposa la seva tristesa. Al centre es troba

la qudriga, a la qual est lligat el cos dHctor. El personatge que porta un escut i un

casc s Aquilleu, i est a punt de pujar al carro per marxar cap al campament grec. La

qudriga s tirada per diversos cavalls i conduda per un auriga, tot i que a la Ilada s

lheroi mateix qui condueix el carro. Normalment la tradici cermica saparta de la

textual.

Al centre hi ha una figura femenina que va en direcci als pares dHctor. s Iris, la

dea missatgera, reconeguda per les seves ales, que es dirigeix a Pram. Segons la

Ilada, Zeus envia a Iris a parlar amb Pram per dir-li que vagi sense por al campament

grec per recuperar el cos del seu fill. Segurasment la seva presncia aqu fa allusi a

aquest fet literari.

A lextrem dret, darrere els cavalls, hi ha la tomba de Ptrocle. Se sap grcies a la serp

que hi ha dibuixada sota daquests. La serp simbolitza la tomba dels herois. Es pot

arribar a la deducci que s el sepulcre de Ptrocle perqu havia mort poc abans i,

perqu si Hctor no hagus mort Ptrocle, Aquilleu no lhauria perseguit fins a matar-

lo i humiliar-lo. Apareix tamb el fantasma o lnima de Ptrocle, representada com

una persona petita, alada i armada volant a la part superior dreta de lescena.

Aquesta imatge recull diferents episodis de la histria i diferents espais que no estaven

tan a prop. La mort de Ptrocle va ocrrer bastant abans de la dHctor, i la seva

tomba es constru al campament grec, no al costat de la muralla de Troia on mor

Hctor. A ms, Iris s enviada posteriorment, un cop Aquilleu ja sha emportat el cos

dHctor al campament. Aix doncs, lartista va crear una sntesi delements per poder

representar tots aquests fets i aquests espais en una sola pintura.


41

5.6. Splica de Pram a Aquilleu

Aquest vas s un skyphos duna sola

nansa de lany 510-500 aC.

Afortunadament, sabem que va ser pintat

per Brygos, un dels pintors ms importants

de lpoca. Lestil s ltic de figures

vermelles i, tal com acostuma a passar, el

pintor utilitz policromia per a diferents

detalls.

Representa lescena en qu Pram, rei de

Troia, es dirigeix al campament grec i

suplica a Aquilleu que li retorni el cos del seu fill, Hctor, dotze dies desprs de la

seva mort. Tal com explica Homer en la Ilada, lanci Pram arriba a la tenda de

lheroi amb un gran rescat per demanar que li retorni el cos dHctor. Tot i que

Aquilleu no estava disposat a retornar-lo, Pram el commou amb la seva splica.

El gran Pram hi va entrar sense que ells se nadonessin. Se li va acostar, amb

les mans va agafar els genolls dAquilleu i li va besar les mans terribles i

homicides que tants fills seus havien matat (Homer, Ilada XXIV, 411-413).

Cal esmentar que el gest de besar les mans i agafar els genolls eren relacionats, en la

cultura grega, amb la splica i la imploraci. A ms, Pram digu a lheroi les segents

paraules per aconseguir que lescolts seriosament:

Tingues pietat de mi, tot recordant el teu pare. Jo encara sc ms digne de

compassi. He gosat fer all que cap altre mortal de la terra no ha fet fins ara,

acostar a la meva boca la m de lhome que mat el meu fill (Homer, Ilada

XXIV, ca. 500ss)

Aix doncs, veiem en aquest vas Aquilleu a la seva tenda,

recolzat al llit (klin). En aquesta representaci, no ha acabat de

menjar, ja que t el ganivet a la m dreta i un tros de carn a

lesquerra; en canvi, a la descripci dHomer, ja ha acabat de

menjar tot i que la taula segueix parada. Apareix en el vas mirant

a un noi jove, que sembla servir el vi. Segurament s una

influncia de les cermiques que tracten el tema del simposi

(banquet) on, al costat dels homes estirats en llits acostumen a

Splica de Pram a Aquilleu. 510-500 aC. Skyphos.

Pintor: Brygos (Viena)

Detall del vas. Figura:

Aquilleu recolzat al llit


42

aparixer el paides o esclaus nens. A laltre costat es veu Pram, que es presenta amb

una barba blanca allusiva a la seva vellesa. Porta un ceptre per mostrar la seva

noblesa i la seva condici de rei. Al seu darrere, hi ha dos homes i dues dones (com

es veu en la imatge de ms avall) que porten el gran rescat esmentat anteriorment a

canvi del cos dHctor, que es troba nu sota el llit dAquilleu. En relaci al rescat,

Homer en parla per no esmenta cap objecte concret; aix doncs, els dos grans vasos

que porten els homes i les arquetes portades per les dones sn aportacions del pintor;

segurament per decorar la totalitat del vas. A sobre dAquilleu, simulant la paret del

fons, hi ha lescut i el casc dAquilleu.

El ms destacat en aquesta escena s possiblement lactitud dAquilleu: tot i que el rei

de Troia acaba daparixer a la seva tenda en plena nit amb un gran tresor a canvi

dun cos, ell no sembla estar disposat a escoltar-sel, ja que gira el cap en direcci

contrria. Sabem per, que finalment no solament accedir a tornar-li el cos, sin que

el convidar a sopar i a dormir a la tenda.


43

5.7. jax transporta el cos dAquilleu

Aquesta imatge forma part del fams

Vas Franois, un krter creat el 570 aC.

Grcies a la firma dels artistes, sabem

que el ceramista va ser Ergtimos i el

pintor Klitias. A ms, s considerada la

millor pea de la cermica tica. Hi ha

representades diferents escenes,

algunes delles relacionades amb la

guerra de Troia, com la process de

dus que es dirigeixen a les noces de

Tetis i Peleu, latac dAquilleu a Troilos, la cursa de qudrigues en honor a Ptrocle, i

jax carregant el cos dAquilleu. El vas est decorat amb animals orientalitzants i

utilitza la tcnica de figures negres. La pea rep el seu nom en

honor a Alessandro Franois, que el trob en una tomba etrusca

el segle XIX.

La imatge en la qual ens centrarem es troba en una de les

nanses. Tot i que s petita de mida, s una imatge bastant

reconeguda. Es tracta de lescena que segueix la mort dAquilleu

a causa duna fletxa llanada per Paris i dirigida pel du Apollo.

Lheroi mor quan la fletxa li toca el tal, el seu punt dbil: la seva

mare Tetis lhavia banyat en unes aiges que li concediren la

immortalitat, per laigua no li toc el tal. Aquilleu va morir lluny de les naus, al costat

de les portes Escees; llavors, jax va treure el seu cos de

la batalla.

Aquesta part del vas representa jax transportant el cos

del seu amic. Apareix de perfil, amb el genoll dret a terra i

la cama esquerra en un angle recte. Aquesta postura

solia utilitzar-se per representar que alg corre (una altra

frmula), per el pintor la va adaptar per mostrar com

jax sagenolla per carregar el cos dAquilleu a la seva

espatlla. jax t lesquena recta i tensa i porta llana i

casc. En canvi, Aquilleu t els cabells solts i penjants i les

Vas Franois. 570 aC. Krter. Ceramista: Ergtimos.

Pintor: Klititas (Florncia) (fotografa feta per Mar

Serra)

Detall de la nansa del

Vas Franois

Ampliaci del Vas Franois


44

cames musculades per inertes. Aquests elements evidencien un fort contrast entre la

vida i la mort.

Lartista deixa constncia dels noms dels personatges a travs de les inscripcions que

hi ha al costat de les figures: i Aquesta mateixa imatge ser

reproduda per altres artistes posteriorment, sense aconseguir la subtilesa de Kliitias.


45

5.8. Assalt a Troia: mort de Pram i d Astanax

Aquest vas va ser creat al voltant de lany 550 aC. Es creu

que el seu autor s el pintor fams per la seva obra sobre

Persfone. Per aix, sel coneix com el pintor de

Persfone. Es tracta duna mfora de figures negres, tot i

que lartista utilitz la policromia, tant el color vermell com el

blanc.

La imatge representa la mort del rei de Troia, Pram, i del

seu nt Astanax, fill dHctor. Quan els aqueus

aconsegueixen entrar a la ciutat de Troia grcies al cavall

de fusta, ataquen tots els ciutadans. Neoptlem, fill del gran

Aquilleu, arriba al palau i mata Pram.

Com sha comentat anteriorment, segons Virgili, Neoptlem mata Pram sobre laltar

de Zeus i altres aqueus llancen Astanax de daltabaix del palau. En canvi, els pintors

de cermiques representaren aquesta escena de manera diferent. La imatge

representada en les cermiques s encara ms atro: Neoptlem mata a Pram

colpejant-lo amb el cos dAstanax. La sntesi depisodis sembla una innovaci dels

ceramistes i sembla especialment intensa i emocionant en reunir la destrucci del

passat (Pram) i el futur (Astanax) de Troia.

Al centre de la imatge apareix Neotplem, amb el casc i larmadura decorats amb color

vermell. Es dirigeix cap a Pram, que es troba indefens sobre el que simula ser laltar

de Zeus. Sel coneixia per la seva valentia i el seu coratge, que desapareixen en el

moment de la seva mort a causa de la

violncia de Neoptlem. La seva

vestimenta ha estat pintada amb color

vermell i, per tal de mostrar que s un

home dedat avanada, la barba es

pintava de color blanc. Podem veure

com Neoptlem agafa Astanax amb la

m dreta pel tal. Quan Troia caigu,

Astanax era un nad, per els

ceramistes el dibuixaven amb cos

dadult, tot i que en petita mida.

Mort de Pram i

dAstanax. 550 aC.

mfora. Pintor de

Persfone (Londres)

Detall de lamfora.


46

La imatge dAstanax com a arma contra Pram evidencia el passat i el futur: Astanax

havia dheretar el tro quan Pram mors perqu el seu pare Hctor havia mort durant la

guerra. A part, hi ha moltes ms relacions entre els tres personatges principals: el fill

de Pram, Paris, va matar el pare de Neoptlem, Aquilleu, i aquest va matar Hctor,

pare dAstanax i fill de Pram. Tot aix comporta un nus de lluites personals dins la

guerra, a part de la batalla.

Tornant al vas, es poden apreciar dues dones troianes als costats dels protagonistes

de la imatge que semporten les mans al cap, fet que simbolitza angoixa. Les dones,

en la cermica grega, eren sempre pintades de color blanc, ja que lideal de bellesa

femen consistia a tenir la pell blanca. Tamb era una manera de diferenciar homes i

dones perqu tots anaven vestits amb tniques. Al fons, apareixen tres troians (dos a

la dreta i un que fuig a lesquerra) que no han estat identificats com a personatges

coneguts.


47

5.9. Altres cermiques (relacionades amb la guerra Troia)

Noces de Tetis i Peleu:

Emboscada de Aquilleu a Troilos de cam a la font:

Duel entre Menelau i Paris:

Noces de Tetis i Peleu. 350

dC. Pelik. Pintor:

Marsyas. (Londres)

Emboscada a Troilos. 525-500 aC. Pintor: grup de Laegros (Londres)

Duel entre Paris i Menelau. 490 aC. Kylix.

Pintor : Douris (Paris)


48

Carrera de carros dels jocs funeraris en honor a la mort de Ptrocle:

Lluita entre Aquilleu i Hctor davant les portes Escees:

Aquilleu mata Pentesilea, reina de les amzones, i senamora:

Jocs duneraris en honor a Ptrocle. Vas Franois. 570 aC. Pintor: Klitias

(Florncia)

Aquilleu ataca Hctor. 490-480 dC. Krter. Pintor de Berlin.

(Londres)

Mort de Pentesilea a mans dAquilleu.

530 aC. mfora. Pintor: Exequias.

(Londres)


49

Mort dAquilleu per una flexta llanada per Paris i guiada per Apollo:

Preparaci djax per al sucidi desprs de recuperar la ra:

Cavall de Troia amb guerrers aqueus a linterior:

Mort dAquilleu 550-540 dC. (Perduda)

Suicidi djax. 540 dC. mfora. Pintor:

Exequias (Boulogne-sur-mer)

Cavall de Troia. 680 aC. (Grcia)


50

Hlena sedueix Menelau desprs de la caiguda de Troia i ell lana la seva espasa:

Eneas carregant el seu pare Anquises durant la fugida dels troians:

Menelau perseguint Hlena. 475-450

aC. mfora. Pintor: Altamura.

(Londres)

Sortida dEneas amb Anquises. 510-500 aC.

Oinochoe. Pintor del Louvre (Paris)


51

6. CONCLUSIONS

Per comenar, la hiptesi afirmada a la introducci s certa; com hem vist al llarg del

treball, la cermica es pot considerar una font per al coneixement del mite sobre la

guerra de Troia. [La cermica grega representa moltes escenes de la mitologia, entre

elles el mite de Troia, i no en poques ocasions. ]

Hi ha moltes cermiques que narren les diverses escenes del mite i, tot i que cada

artista tenia les seves preferncies i les seves tcniques, sembla que totes es basen

en una mateixa histria. Cal recordar que no hi havia una versi original del mite

perqu es narrava oralment fins a la publicaci de la Ilada dHomer (segle VIII aC), i

per aix hi ha diferents interpretacions en certes escenes. Tot i aix, sembla que la

cermica s s fidel a la literatura, encara que se naparti en certs aspectes.

A vegades, la literatura explica una escena duna manera, mentre la cermica la

representa duna altra forma. Aquest fet no era sempre causat per lexistncia de

diverses versions, sin per tal de facilitar la feina dels artistes, ja que algunes escenes

serien molt complicades de dibuixar i, per tant, difcils de comprendre. Un exemple s

la representaci esmentada de lassalt a la ciutat de Troia: en la literatura, Astanax s

llanat de dalt a baix de les muralles, mentre a la cermica s utilitzat com a arma per

matar al rei de Troia, Pram. Per als ceramistes seria molt complicat dibuixar el mur

sencer, i aleshores, el cos dAstanax seria minscul i perdria importncia.

Una altra caracterstica de la cermica que mostra com saparta de la literatura s la

tcnica basada a fusionar en un mateix dibuix diferents accions correlatives dins dun

perode de temps curt. Aquest s el cas de la pea que tracta la mort dHctor, on es

representa la tomba de Ptrocle, la mort dHctor i larribada dIris a Troia. Aquests

esdeveniments ocorregueren en moments diferents, tot i que consecutius, per estan

representats com si haguessin passat al mateix moment.

Hi ha un gran nombre de vasos on apareix representada alguna figura que no s

esmentada a la literatura i que, per tant, no sabem ben b qui sn o qu hi fan. s

important recordar que aquests personatges afegits podrien estar presents al mite en

altres versions i ser populars en lpoca, per no sn reconeguts per nosaltres perqu

no apareixen en els llibres. En aquest treball hem analitzat ms duna cermica amb

aquest tret: una de les obres que mostra el judici de Paris, presenta un herald ms,

que no s esmentat en la literatura. A la pea que tracta de la splica de Pram,

apareixen diferents personatges que porten el rescat de Pram i en la Ilada no consta

que Pram ans acompanyat.


52

Cal remarcar que la base daquestes imatges s bsicament fidel a la literatura,

malgrat els elements que en mostren una diferncia; s a dir, els dibuixos centrals

corresponen a escenes esmenta

Documents

EL MITE DE LA GUERRA DE TROIA A LA CERÀMICA GREGApremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... · ceràmiques, com els museus Capitolins de Roma, ... història de la guerra