Laura Redondo, Mireia Miranda, Miriam Fínez i Daniel Parejo.1r HS1

La Decadència Causes de la decadència El Renaixement Poesia Prosa Literatura popular Pere Serafí A la vora del mar/lo mariner Comentari de la cançó Bibliografia

Índex

NEO

CLA

SSIC

ISM

E

IL·L

UST

RAC

IÓ

BAR

RO

C

REN

AIXEM

ENT

s. XVIIIs. XVI s. XVII

És el període que va des del Renaixement fins a la Il·lustració. Aquest terme va ser creat pels intel·lectuals que al segle XIX van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana: la Renaixença.

Causes de la decadència Unió de les corones de Castella i d’Aragó.

· No van poder evitar la influència cultural castellana (castellanització).· Hi ha autors que redacten en castellà (València).· Autors bilingües (Catalunya i València).· El català en desavantatge.

Segle XVI:· Els països de llengua catalana perden contacte entre ells.· Diverses crisis afecten a Catalunya.· Escriptors catalans, valencians i mallorquins perden la

tradició literària.

El Renaixement va començar amb la culminació de l’Humanisme. Té les característiques següents:

Ganes de viure i afany de l’ésser humà Triomf de l’individualisme Curiositat per la història pròpia Tornada a l’Antiguitat. Sorgeix una nova relació amb la

Naturalesa.

El millor poeta català va ser Pere Serafí, que va alternar l’idealisme amorós amb el ausismarquisme. Altres poetes, com Andreu Martí Pineda i Valeri Fuster, van insistir en els models costumbristes de finals del segle XV. Els poemes de Joan Pujol i els actes sacramentals de Joan Timoneda reflectien el canvi de la contrarreforma. Amb la contrarreforma desapareix l’esperit de la crítica i de búsqueda.

Poesia

La prosa més valuosa és Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig. A la narrativa històrica destaquen les cròniques de Pere Miquel Carbonell,Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis. Una obra és L’ espill de la vida religiosa (Anònima). En la literatura d’entreteniment, apareixen les novelle i les facecias com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda. Destacava un teatre d’intenció realista i satírica com La

vesita de Joan Ferrandis d’ Herèdia.

Prosa

Literatura popular i tradicional

Característiques:

Activitats de la gent del poble. Anònimes, tradició oral. Gèneres. Mètrica.

Poeta i pintor català, nascut a Barcelona (va néixer entre 1505 i 1510 i va morir el 1567).

S’inspirà en els clàssics llatins i en la poesia popular.

Va escriure sonets, epístoles i cançons.

Obra: Dos llibres, entre d’altres.

Autor: Pere Serafí

A la vora de la mar 7ahi ha una donzella, (bis) 4b

que en brodava un mocador; 7c és per la reina. (bis) 4b

Quan en fou a mig brodar 7ali manca seda; (bis) 4d

gira el ulls envers la mar 7aveu una vela. (bis) 4d

(cliqueu sobre la partitura)

Obra: A la vora del mar/Lo mariner

Tema. Síntesi de la cançó. Mètrica. Figures retòriques.

Bibliografiahttp://www.slideshare.net/ventadorm/decadn

cia-moviments-artsticshttp://158.109.134.212/filologia/assign.asp?

Klomp=28654http://www.conselldemallorca.net/?

id_section=1285&id_lang=1http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?

page_id=168http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?

page_id=166http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?

page_id=162