HAL Id: halshs-00786000https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00786000

Submitted on 10 Feb 2013

HAL is a multi-disciplinary open accessarchive for the deposit and dissemination of sci-entific research documents, whether they are pub-lished or not. The documents may come fromteaching and research institutions in France orabroad, or from public or private research centers.

L’archive ouverte pluridisciplinaire HAL, estdestinée au dépôt et à la diffusion de documentsscientifiques de niveau recherche, publiés ou non,émanant des établissements d’enseignement et derecherche français ou étrangers, des laboratoirespublics ou privés.

Quan normalitat rima amb diversitat.Montserrat Casacuberta, Maria Lomena

To cite this version:Montserrat Casacuberta, Maria Lomena. Quan normalitat rima amb diversitat.. Normalitat. Elcatalà en la vida quotidiana., Sep 2012, Berlin, Germany. publication prévue. �halshs-00786000�

Montserrat Casacuberta Palmada,Universitat de Rennes 2

María Lomeña Galeano

Universitat de Rennes 2 i doctorant a París X-Nanterre

QUAN NORMALITAT RIMA AMB DIVERSITAT

RESUMLa psicologia social i la sociologia tenen molt a aportar a la didàctica de les llengües estrangeres per a

adults. Aquesta relació, però, no és habitual que s’apliqui a aquest tipus d’ensenyament. Aquest article

resumeix una proposta d’ensenyament dels continguts lingüístics i culturals a l’aula de Català Llengua

Estrangera per a un públic universitari.

L’objectiu és donar als estudiants les eines d’anàlisi suficients per copsar la societat catalana i procurar que

siguin capaços d’analitzar la complexitat de la situació sociopolítica catalana.

A través de set eixos que parteixen de la relació de l’individu amb el col.lectiu, treballem els continguts

lingüístics del Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües (A2-B1) i proposem una panoràmica

cultural. Cerquem la resposta positiva afectiva de l’alumne davant l’objecte d’estudi i procurem una

avaluació cognitiva favorable a partir de la descoberta de les seves pròpies creences, valors, prejudicis,

representacions socials.

Paraules clau: Llengua catalana, cultura i societat, psicologia social, ensenyament de llengües estrangeres.

1. Problemàtica 1.1 Presència del català en l’ensenyament universitari a l’estrager: un públic més nombrós i més divers, cada dia. Amb l’arribada del darrer període democràtic a l’Estat espanyol (aft. 1975), el govern autònom de Catalunya

començà a afavorir la presència del català en els àmbits de la recerca i l’ensenyament universitaris a l’exterior

del domini lingüístic a través del Comissionat per a Universitats i Recerca. L’any 2002, la constitució de l’Institut

Ramon Llull -consorci de tall cultural entre diferents governs del domini lingüístic i cultural català- constitueix un

pas endavant imprescindible, que permet una expansió significativa d’aquests estudis arreu de les universitats

europees i americanes, i més enllà.

En l’expansió mateixa dels estudis de català rau la múltiple casuística de la seva presència a les universitats:

des d’una presència en els clàssics estudis de llengües romàniques o hispàniques, fins a la presència en els

nous centres de llengües modernes o en estudis d’especialitats no literàries. Avui podem trobar el català com a

assignatura troncal, assignatura optativa o, simplement, no curricular. Això suposa que la llengua -i la cultura-

catalana és ensenyada, per primera vegada, a estudiants no especialistes en llengües, a més dels estudiants que

s’han format tradicionalment en els estudis filològics o de traductologia. A més estudiants i més diversos, més

presència normal i normalitzada.

1.2 El cas de Rennes 2, una universitat francesaA la Universitat de Rennes 2 (França), el català és una llengua curricular, com a matèria optativa als estudis de

grau (L1-L3) i al primer curs dels estudis de màster (L4), oferta a totes les especialitats que acull la universitat. Tot

aquest públic heterogeni -quant a l’orientació científica i la motivació per estudiar català- ha de ser gestionat pel

professorat en un mateix grup classe.

El nostre enfocament comunicatiu, d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència de les Llengües (en

endavant MECRL), té com a objectiu que el professorat acompanyi els estudiants des del nivell A1 fins al nivell B1.

Tenim encomanada una tasca d’introducció als aspectes socials, culturals i sociolingüístics més rellevants de la

cultura catalana. Maridar aquests ensenyaments és la nostra ocupació i preocupació.

El debat sobre les llengües no és neutre a França: la llengua francesa articula la nació, tant com ho fa l’organització

juridicoadministrativa pròpia de l’Estat francès. L’escola republicana s’encarrega durant els segles XIX i XX de

difondre el coneixement d’aquesta llengua i l’ús social generalitzat entre la població, en detriment de les altres

llengües constitutives del territori francès. Hi ha, doncs, un abisme en les creences acceptades socialment respecte

de les llengües i la diversitat lingüística, si ho comparem amb el cas català. Abisme que es fa extensiu a les

qüestions socioculturals i socipolítiques per culpa del desconeixement que tenen els nostres estudiants sobre la

cohabitació social de dues llengües oficials en un mateix territori i, més en general, sobre el funcionament polític

de Catalunya, que ells reconeixen com una “regió” europea.

La primera cosa per la qual hem de lluitar és perquè els estudiants no transposin la realitat de les llengües a França

amb la del català en contacte amb el castellà. Ells han vingut a aprendre una llengua que etiqueten de “regional”

i que conceben amb un estatus semblant al de les llengües minoritzades de l’Estat francès: una mena de barreig

entre l’estatus polític gairebé inexistent, l’estatus lingüístic jerarquitzat a favor del francès i el poc ús interpersonal

d’aquestes llengües actualment.

Els nostres estudiants s’interessen per aprendre català atrets per la marca “Barcelona”, sense tenir gaire més

informació sobre el nostre domini cultural. A més, en el cas de França, aquests estudiants han après castellà a

l’ensenyament secundari i se senten lligats afectivament a la cultura castellana, que identifiquen com a espanyola.

Quan arriben a l’aula de català descobreixen que la llengua catalana vehicula una altra cultura i també que

desconeixen completament la complexitat d’una societat amb presència social de dues llengües. El professor

de llengua catalana es transforma doncs, en el professional que els ajuda a desembolicar el gran cabdell de la

identitat social dels catalans (llegiu aquí també valencians, balears, etc.).

En resum, doncs: els professionals tenim la tasca de donar als estudiants informació i formació sobre els aspectes

socioculturals i sociopolítics col.lectius cabdals i fornir-los de les eines suficients per poder comunicar-se en català.

1.3 Exposició de la problemàticaCom hem d’explicar avui la realitat social, cultural i lingüística de Catalunya - i per extensió la dels Països Catalans-

a estudiants universitaris de països en què ningú disputa a una sola llengua d’Estat el lloc privilegiat de llengua

d’intercomunicació ciutadana? Com explicar la situació de conflicte sociopolític actual entre Catalunya i el poder

central espanyol procurant que els estudiants mateixos construeixin una visió de conjunt àmplia i diversa sense

provocar necessàriament sentiments contradictoris?

En la necessitat de contestar aquestes preguntes i en l’ànim de reforçar la motivació que els ha portat a l’aula

com a alumnes de nivell inicial, es fonamenta la proposta didàctica que exposem en aquest article. L’objectiu final

és mostrar algunes estratègies per a l’ensenyament de la interfase llengua, cultura i societat a l’aula de Català

Llengua Estrangera (en endavant CLE). Per aconseguir-ho, hem empaltat els ensenyaments lingüístics de nocions

de la psicologia social i de la sociologia.

1.4 Objectius generals: tasca educativaEl català ensenyat en l’àmbit universitari de fora del domini lingüístic contribueix a normalitzar la presència de

llengües subestatals amb històries de minorització. Assumim que hem de presentar aquesta llengua i el seu àmbit

cultural com una realitat que aporta una diversitat lingüística i cultural que és connatural a l’espècie humana.

Busquem estratègies didàctiques per reforçar la motivació de l’alumne –motivació fonamentalment instrumental

i, en menor mesura, integrativa-1 amb un treball sobre les actituds individuals envers una llengua i una cultura

determinades. Cf. Garrett, citat per Strubell (2011: 169-181)

Cerquem la resposta positiva afectiva de l’alumne davant l’objecte d’estudi i procurem una avaluació cognitiva

favorable a partir de la descoberta de les seves pròpies creences.

Sabem que les actituds lingüístiques es modelen més fàcilment mitjançant el canvi en la percepció de la realitat

que no pas amb el canvi de la realitat mateixa Cf. Strubell (2011). Una de les tasques de l’ensenyant de CLE serà

necessàriament fer conscient l’alumne del conflicte sociopolític entre Catalunya i Espanya, sense provocar-li

respostes emotives que el posin en conflicte amb la seva afecció per la llengua i la cultura castellanes. Aprenent

català, li proposem, en definitiva, un coneixement més ampli del ventall cultural i lingüístic europeu i li fem

descobrir els discursos ideològics vehiculats socialment a favor i en contra d’aquesta comunitat lingüística.

És justament en el terreny de les afeccions que podem trobar un fil conductor que provoqui aquesta resposta

positiva en l’alumne i considerem que la psicologia social és l’àmbit científic des d’on podem pouar. En el

reconeixement de l’individu respecte del seu grup d’identitat (o grups d’identitat), tots som iguals, tots tenim

ganes d’estar-hi ben integrats; com més coneixement del món, més capacitat d’anàlisi i d’acceptació de l’altre, de

la diferència, etc. Comportament i actituds, valors, prejudicis, estereotips, influència cultural i influència del grup,

conflicte, agressió, persuació... són grans pilars de la psicologia social que utilitzarem.

1 La motivació instrumental promou l’aprenentatge amb = nalitats utilitàries, com ara saber-se comunicar en un país estranger com a turista, o per millorar les opcions laborals. La motivació integrativa promou l’aprenentatge perquè pugui integrar-se amb èxit a la comunitat lingüística diana. Extret de Strubel, Miquel « Psicologia social » dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 21 (2011), p. 169-181. Edició digital: http://revistes.iec.cat/index.php/TSC.

2. Fonaments teòrics2.1 Sociologia comprensiva i comportament dels actorsLa sociologia és una ciència que té com a objectiu comprendre interpretant l’activitat social. De la classificació

de l’acció humana que fa Weber en la seva sociologia comprensiva, utilitzem l’acció afectiva i l’acció racional com

a conceptes i n’analitzem l’equilibri en la realitat social catalana. A més, és evident que la teoria de la dominació

política ens ajuda a situar la relació entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, Hirschman ens dirigeix cap al

comportament dels actors, les seves estratègies i els conflictes entre forces socials.

2.2 Teoria de les representacions socialsCom facilitar la comprensió de les dinàmiques col.lectives del poble català? Com transmetre la idea que els

catalans se senten un grup social, un col.lectiu, una comunitat, un poble?

S.Moscovici reconeix la psicologia social com una veritable antropologia del món contemporani, una psicologia

de la cultura. Així doncs, aquesta concepció ens permet fer el lligam entre la psicologia individual i la col.lectiva:

l’objecte d’anàlisi de la psicologia social és l’individu dins la societat.

En un acte al 1993, durant el qual és investit doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla, pronuncia un

discurs en què fa una revisió crítica de la teoria de les representacions socials2 que ell mateix havia introduït trenta

anys abans en els estudis de psicologia, reprenent Durkheim i la seva concepció de representació col.lectiva.

Diu Moscovici que “l’individu deslligat del seu grup és una pura abstracció” i, fent un repàs de la filosofia

durkheimniana, afirma que “la raó és única, permanent i universal [precisament] perquè el teló de fons de les

cultures és la cultura [dels humans]”. En definitiva, que “l’estudi de les representacions socials permet d’establir

una distinció clara entre el camp de la psicologia social i el de la psicologia individual” i que “la psicologia social i

la psicologia individual no actuen pas a un mateix nivell de la realitat. Situar la primera a un nivell més profund és

reconèixer el seu paper major dins de l’estudi dels fenòmens culturals i de les formes simbòliques en general”.

2 De= neix la representació social com un sistema de valors, de nocions i de pràctiques relatives a objectes, aspectes o dimensions de la societat, que permet no només l’estabilització del quadre de vida dels individus i dels grups, sinó que també constitueix un instrument d’orientació de la percepció de situacions i de l’elaboració de respostes.

Imatge 1. Portada del diari ABC i, en resposta, del diari El Punt Avui (Imatge 2.) on s’identifica l’altre com a objecte conflictiu.

Malgrat això, una de les paradoxes que assenyala Moscovici és la incomunicabilitat entre grups o cultures:

“Cada grup creu parlar de la mateixa cosa i sembla convençut que l’altre està capacitat per compendre’l si és posa

en la mateixa perspectiva que ell. Però, de fet, és precisament el que l’altre és incapaç de fer.”3 Cf. Moscovici (2012:

32-60)

Comunicar és obrir un procés de transformació de les representacions socials. En la mesura que les

representacions socials s’estenen a capes socials més àmplies es barregen amb altres representacions i, en

conseqüència, les seves característiques es modifiquen. Com més circulen, més es transformen en representacions

de representacions.

Imatge 3. La punta d’en Jap. El Punt Avui. 21 de setembre de 2012. Acudit que descriu una conversa entre Artur Mas i Mariano Rajoy,

presidents de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, respectivament.

2.3 L’acció recíprocaSimmel entén la vida social com un moviment d’accions entre individus. Les relacions entre individus es

remodelen contínuament i d’aquesta acció recíproca neix la societat global. El producte de les accions

recíproques s’anomena forma social i és la matriu fundadora del lligam social. Simmel classifica la forma social en

a) formes efímeres (ritus quotidians com els àpats en comú, per exemple), b) formes objectivables permanents

(família, Estat, Església, Empreses...) o formants (esquemes preestablerts segons els quals les organitzacions

es constitueixen com ara jerarquia, competència, conflicte, aventura, associació, divisió del treball, herència,

exclusió...) i c) conformacions, que són el marc general en què les socialitzacions tenen lloc (política, economia,

dret, religió).

3 La traducció del francès al català és nostra.

Imatge 4. La punta d’en Jap. El Punt Avui. 23 de setembre de 2012.

3. Proposta didàctica per a segon any de CLEFins aquí us hem parlat de la nostra problemàtica i del marc teòric en què recolzem la nostra tasca educativa. Ara

us proposem una aplicació pràctica per al segon any de CLE. Els alumnes han fet un total de 90 hores a primer any.

Si han volgut, s’han presentat just uns mesos abans al certificat internacional de nivell bàsic. La idea és que acabin

el curs tenint les capacitats que marca el MECRL per als nivells A2 i (part del) B1 i que també se’ls hagi presentat

un panorama cultural i social suficient per entendre la societat catalana actual. Els continguts de llengua estaran

submesos als continguts culturals.

El MECRL ens parla de dos tipus de competències: les competències generals de l’estudiant (saber, saber fer, saber

ser, saber aprendre) i les competències lingüístiques comunicatives. Treballem amb un enfocament en l’acció i, en

menor mesura, per tasques. Pel que fa als aspectes sociolingüístics, dediquem una atenció especial a les situacions

de plurilingüisme i a la descripció de la diversitat cultural al segle XXI.

Recorrem els continguts culturals i lingüístics a través d’un eix transversal que ens forneix la psicologia social:

l’individu davant el grup, l’individu i la seva inserció social. Prenem els aspectes col.lectius com a objecte d’estudi.

Hem dividit els continguts en set eixos, que hem anomenat eixos afectius. Aquests eixos ens serveixen de fil

conductor i els hem escollit perquè ens semblen indicadors (no diem que siguin els únics) d’una bona relació de

l’individu envers el col.lectiu.

Hem vist treballar des de diverses perspectives psicològiques en el món de l’educació dels infants i adolescents.

Ho hem vist fer més rarament en l’ensenyament de llengües estrangeres per a adults. Es tracta de demostrar

que, des d’aquest punt de vista, el poble català és observable com a objecte d’estudi exactament igual que ho és

qualsevol altre col.lectiu. Estudiem, doncs, la cultura catalana i els catalans a partir d’aquells aspectes psicològics

que lliguen l’individu a la seva comunitat, de manera que els estudiants poden anar fent la comparació amb la

seva realitat social. Volem garantir, així, la comprensió i l’entesa intercultural. Geertz ens proposa una comprensió

del món dels altres, ampliant els límits del nostre llenguatge i, en conseqüència, els límits del nostre món. Cf.

Geertz (dins C. Frade, 2002: 129)

3.1 Eixos afectiusLa idea és explotar didàcticament el fet que els catalans es comporten en tant que grup com tot grup humà i

reaccionen a les mateixes emocions i tenen les mateixes necessitats com a individus i en col.lectiu.

Així, proposem set eixos, que hem anomenat afectius, i que ens ajuden a articular l’entramat del nostre curs.

Els continguts de cada eix queden repartits en 3 unitats, concebudes de manera cíclica. Cada eix té tres unitats

enllaçades i repartides en el temps, de manera que un mateix eix és tractat tres vegades al llarg del curs cosa que

ens permet reprendre els continguts i els conceptes de la unitat anterior, tant pel que fa als continguts culturals,

com a les competències o les habilitats comunicatives i els continguts lingüístics.

Eix Pertinença. Cada individu forma part d’un o més grups d’identitat i sap identificar-los respecte d’altres grups

als quals no pertany.

Eix Reconeixement. L’individu busca un reconeixement del seu valor individual en el grup. L’individu aporta el

seu geni personal en benefici del grup.

Eix Acceptació. Acceptar la diferència individual en la composició social i acceptar grups d’identitat diferents dins

la societat és clau per al bon funcionament social. El Jo, el tu, el nosaltres o el vosaltres: ciutadania i conciutadania

dins la diversitat.

Eix Comunicació afectiva. Molts processos socials s’expliquen a partir d’emocions individuals que es transformen

en col.lectives. La cohesió social passa en part per aquestes emocions. Que l’individu es comuniqui amb empatia

amb la resta del grup és una cosa important perquè l’individu se senti part d’aquest grup, de la mateixa manera

que és important la comunicació afectiva entre grups.

Eix Coneixement del món. Un bon coneixement del món, d’altres realitats, d’altres punts de vista i d’altres

maneres de fer ajuda l’individu a saber quin és el seu lloc respecte del grup i de la resta del món i li fa aportar al

seu grup coses apreses dels altres grups.

Eix Autoestima i estima dels altres. Una relació amb els altres d’igual a igual implica una bona imatge de si

mateix i dels altres. A partir del treball d’estereotips, d’estigmes, de missatges ideològics es fan evidents les

bambolines del conflicte. Arribar a entendre l’altre, a comprende’n el funcionament. Fer evident que la vehiculació

social de certs missatges no és casual i que amaga objectius de grup.

Eix Creativitat. Un procés creatiu individual sempre s’explica en el context social del creador. Les veus dels poetes,

dels pintors, dels escriptors, dels arquitectes es poden explicar a partir del devenir social. L’individu necessita crear,

aportar la seva visió del món a través de la seva creació. Cf. Lamarche et al. (1992)

3.2 Exemple d’un eix: eix pertinença En les taules següents es poden observar els continguts dels aspectes de psicologia social i sociologia, dividits en

tres unitats. Així mateix, presentem també la progressió dels continguts culturals.

3.2.1 Continguts de la psicologia social i de la sociologia

Unitat 1

L’home és un animal social

Grup social

Comunitat lingüística

Contacte de llengües

Drets lingüístics

Unitat 8 Llengua com element simbòlic de la identitat col.lectiva

Unitat 15La transmissió cultural intergeneracional i interterritorial

Vitalitat etnolingüística

Taula 1. Continguts de la psicologia social i de la sociologia [Eix pertinença]

3.2.2 Continguts culturals

Unitat 1

Expansió dels territoris

Marca hispànica

Comtats catalans

Corona catalanoaragonesa

Expansió territorial pel Mediterrani

Aliança Corona de Castella

Guerra de Successió XVIII

Unitat 8

Romanització.

Naixement de les llengües romàniques i domini lingüístic del català

Primera codificació: Ramon Llull

Segona codificació: Cancelleria Reial

Codificació contemporània: Pompeu Fabra i l’IEC

La llengua després de la dictadura: anys 80, nous escriptors, política

lingüística

Unitat 15Dictadura franquista i resistència cultural: la Nova cançó

Varietats diatòpiques del català

L’escola transmissora de la cultura popular: Tió de Nadal

Taula 2. Continguts culturals [Eix pertinença]

3.3 Exemples d’activitatsEix Pertinença. Unitat 1

Imatge 5.

Imatge 6.

00

EIX 1 PERTINENÇA Unitat 1 - GRUPS I MÉS GRUPS

Què és una Comunitat lingüística?

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics entén com a comunitat lingüística tota societat huma-

na que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidenti= ca

com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohe-

sió cultural entre els seus membres.

(Conferència Mundial de Drets Lingüîstics, Barcelona 1996: Pen Club, CIEMEN, Unesco)

Joc de rol: Contacte de llengües

Recorda:

PER EXCLAMAR, EXPRESSAR SENTIMENTS, ESTATS D’ÀNIMS, ACTITUDS…

QUE + ADJECTIU QUALIFICATIU! Que interessant!

QUIN/A + SUBSTANTIU ! Quina sort ! Quina injustícia !

JOC DE ROL: llengües en contacte, substitució lingüística.

Objetius: aprendre a conéixer l’altre; entendre el concepte de contacte de llengües i els processoss de substitució

lingüística (bilingüisme, diglòssia, substitució, pídgin, etc.). Emprar estructures lingüístiques per donar ordres

(imperatius), declarar acord o desacord (exclamatives) i suggerir propostes (interrogatives).

Material: guix, cartronets amb expressions que cada alumne ha d’utilitzar (13), cartronets amb els rols individuals i

la situació plantejada a cada grup (8)

Durada: preparació (10m), representació teatral (10m), reflexió teòrica posterior (10m exposició alumnes + 15m

explicació professor)

Desenvolupament: “Imagineu-vos que sou una llengua (llengua A) i que viviu en aquest territori . Un bon dia,

arriba una altra llengua (llengua B) i decideix quedar-se en el vostre territori”.

El professor proposa un joc de rol als alumnes. Tria 4 parelles. A cada parella li dóna una situació de contacte de

llengües en societat i a cada estudiant, un rol individual.

El professor demana a la resta del grup classe que facin d’observadors de les actituds de cada individu, per tal que

al final del joc puguin descriure què està passant a cada quadrat.

El professor agafa un guix i marca un quadrat a terra on càpiguen dues persones, però fent-se nosa i demana a les

parelles d’entrar-hi. Comença la representació teatral4.

El joc es desenvolupa bàsicament en silenci, però cada participant té unes targetes amb expressions que ha

d’utilitzar almenys una vegada durant la representació.

Maria: aqui’ caldria afegir les targetes del joc de rol que vam fer a mà per al power point amb els dibuixets. Crec

que aclariran el tema i ens estalviarem dir més coses.

Imatge 7.

4 Per motius d’espai, en aquest article no incloem les targetes amb els rols individuals i de grup.

Imatge 8.

Per treballar els continguts culturals de la Unitat 1, començarem per introduir l’expansió territorial i la colonització

de terres i dels grups que hi viuen al llarg de la història de la humanitat. Ens servirà un fragment dels dibuixos

animats inspirats en el còmic Astèrix i Obèlix sobre l’expansió romana. No oblidem que els nostres alumnes

són bretons i aquest còmic situa la tribu dels gals a la península armoricana. El còmic ens dóna peu a parlar de

l’arribada dels romans a la península ibèrica. També ens dóna peu a fer la comparació dels dos territoris com

a territoris de frontera de l’imperi franc. Els bretons, com els catalans, i els seus respectius territoris, van servir

de marques (marca britànica i marca hispànica). A partir d’aquí, hem d’estirar, amb els dibuixos proposats, la

història peninsular i l’origen dels primers comtats catalans, fins a l’expansió medieval dels comtes-rei de la Corona

catalanoaragonesa.

Enllaç YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=oRUiJdIm7R0

Transcripció:

“L’any 50 abans de Crist, després d’una llarga lluita, els gals van ser vençuts pels romans. Tota la Gàl·lia ha estat

ocupada. Tota? No! Hiha una comarca que resisteix victoriosament l’invasor. Una petita comarca voltada de

campaments romans fortificats”.

Ara una mica d’història...

L’home, per naturalesa, és social i sempre

ha viscut en col.lectiu, en societat. Cada

grup sociocultural ocupa, normalment, un

territori en el nostre planeta. La lluita per

instal.lar-se en un territori i acumular terres

ha afavorit històricament l’estabilitat dels

grups.

4. ConclusióEn resum i per concloure, aquest article proposa observar la interfase llengua, cultura i societat en l’ensenyament

de llengua estrangera per a un públic universitari. En concret, presenta una proposta per treballar els continguts

culturals dels estudis de català en un curs de segon any universitari per a estudiants d’orientacions científiques

diverses i diversificades.

Com a professionals de l’ensenyament de llengua, observem que cal trobar una manera d’explicar la cultura

catalana a l’estranger fornint claus per interpretar el conflicte sociopolític intern espanyol als nostres alumnes.

Considerem que ensenyaments de la psicologia social i de la sociologia poden ajudar dins l’aula de CLE.

Des d’un enfocament comunicatiu i per tasques, proposem una metodologia centrada en set eixos afectius que

travessen tots els continguts culturals. L’objectiu és fer una panoràmica suficient en matèria d’història, literatura,

arts, història de la llengua, sociolingüística, de manera que l’alumne aprengui continguts tot comprenent la

complexitat de la societat catalana actual.

Considerem el rol del professor de CLE clau per donar les eines de reflexió i per desmuntar alguns esquemes

preestablerts; el professor ha de bastir un cos teoricopràctic que aconsegueixi explicar la realitat sociopolítica i

sociocultural dels catalans satisfactòriament en societats monolingües allunyades de l’objecte d’estudi.

Creiem que el nostre enfocament didàctic és novedós i estem treballant per publicar el mètode en els propers

mesos.

Les autores d’aquest article creiem fermament en el que Ariño Villarroya resumeix des d’una visió social i

antropològica “el tret comú que comparteixen tots els éssers humans es la plasticitat […] els éssers humans són

capaços de crear i recrear la societat [...] Aquesta plasticitat els permet apropar-se a altres cultures, canviar de cultura,

integrar pautes noves”. (Cf. 2011: 348)

5. Bibliografia Ariño Villarroya, Antonio (2011): “Sociología de la cultura”. Dins Salvador Giner (coord..): Teoría sociológica moderna,

2ºed. De Barcelona. Ariel ciencias sociales

Frade, Carlos (ed.) (2002): Globalització i diversitat cultural. Col.lecció Món Global. Barcelona: Pòrtic.

Geertz, Clifford (2002): “Els usos de la diversitat”. Dins Frade, Carlos (ed.): Globalització i diversitat cultural. Col.lecció

Món Global. Barcelona: Pòrtic.

Lamarche, Luc y David G. Myers (1992): Psychologie sociale. Montréal: McGraw-Hill 

Moscovici, Serge (2012): Raison et cultures. Collection Audiographie n. 4. Paris : Éditions EHESS.

Strubell, Miquel (2011): “Psicologia social”. Dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 21, 169-181.