PRODISCAT 3er 4art

8/3/2019 PRODISCAT 3er 4art

1/15

PRODISCAT

PROTOCOL de DETECCI iACTUACI en la DISLXIA.

MBIT EDUCATIU

Pblia pelDepartament dEnsenyament de

la Generalitat de Catalunya.Elaba pel

Collegi de Logopedes de Catalunya CLC

ETAPA de PRIMRIACICLE MITJ (3r i 4t)


2/15

2 - PRODISCAT CM - Collegi de Logopedes de Catalunya

NDEX

Qu s la dislxia ...................................................................................................................................... 3

Necessitat duns protocols doseraci i detecci, i instruccions ds ....................... 4

Orientacions per a la interenci ...................................................................................................... 5Algunes consideracions sore laprenentatge de la llengua escrita .............................. 6

Protocol doseraci per a detectar indicadorsde la dislxia en letapa de primria - cicle mitj (3r i 4t) ...................................................... 8

Pautes dactuaci per als alumnes de letapa de primria - cicle mitj (3r i 4t) ....... 9

Per saer-ne ms: recursos, materials i iliografia ............................................................... 13


3/15


QU S LA DISLXIA

La ilia a apeeage qe afea piipale le habilia ipliaee la lea fle e le paale i e la eva eipa, e abia aleai e-lgiqe i/ eial qe h jifiqi i have eb pviae pia elape al e apeeage.

1. Afecta el procs lector i escriptor i fonamentalment estan alterades les abilitats de conscincia fono-

lica, memria verbal i velocitat de processament verbal.

La conscincia fonolgica s lhabilitat per identificar i manipular els sons de les paraules i estreconeguda com lhabilitat fonamental per realitar els processos danlisi i sntesi inherents en lallengua escrita.

La memria verbal la memria fonolgica- s lhabilitat per retenir lordre seqencial del materialverbal durant un curt perode de temps (p.ex.: recordar una llista de paraules o dgits o b una llistadinstruccions).

La velocitat de processament verbal s el temps que es necessita per processar informaci verbalfamiliar com grafies i dgits.

2. La dislxia es dna al marge de les habilitats intellectuals.

3. A lhora de fer el diagnstic s ms adequat parlar dun continu de smptomes, que van de ms lleus ams greus, que duna categoria concreta i no est clar quins sn els lmits exactes.Actualment es reconeix que no hi ha una lnia divisria clara entre tenir dificultats daprenentatge com ladislxia i no tenir-ne.4. Les dificultats que sacostumen a trobar associades amb la dislxia sn: alteracions en alguns aspectes delllenguatge, en la coordinaci motriu, en clcul mental, en concentraci i planificaci, per cap daquestesdificultats determinen una dislxia.

5. Un bon indicador de la gravetat i persistncia de la dislxia es pot obtenir examinant com lalumnerespon o ha respost a una bona intervenci.La millor intervenci per palliar la dislxia s la bona intervenci pedaggica, amb els propis recursos delmestre a laula o proporcionant, en casos ms greus, un suport ms intensiu i una ajuda a llarg termini.s important que amb els alumnes que responguin a la intervenci, aquesta continu, potser amb mensintensitat, de forma que es mantingui el progrs.

6. Segons els estudis ms recents en parla anglesa- la prevalena estimada de la dislxia, tot i que variasegons on es marqui el lmit en lampli espectre de smptomes, s entre el 4 i el 10% .

7. Existeix levidncia que fills de pares amb dislxia tenen un alt risc de presentar el mateix trastorn. Tot i

aix, la investigaci sobre la transmissi gentica est oberta.8. Finalment, la dislxia persisteix durant ladolescncia i en ledat adulta. Per no podem oblidar que lagravetat de les dificultats depn sovint de la qualitat i precocitat amb qu shagi donat suport a lalumnetant en lmbit familiar com en lescolar.

Iflie e el ela a llag eii (peiia el a)

Fa qe fa pevee ill pi

Fa qe fa pevee pij pi

- Una detecci preco i una intervenci de qualitat- Bones habilitats de llenguatge oral- Habilitats per mantenir latenci- Un bon suport familiar i escolar

- Problemes greus a nivell fonolgic- Velocitat lenta de processament- Manca de recursos compensatoris- Altres dificultats daprenentatge concurrents- Detecci i intervenci tardana- Ensenament i intervenci pobres.


4/15


NECESSITAT DUNS PROTOCOLS DObSERvACI I DETECCI,I INSTRUCCIONS DS

Aqe pl ee a bjei pe beva i eea pee el e qepeee ifila e lapeeage e la llega eia e aa a pe ievei-hiab al avia pible a pe eea lapeeage , i e aa ale ga, pe fei el p eeai pe aega el e pg a aai

eial.El pl va aea al ee i pfe peq el pfeial qe ill pebeva i eea el pblee e lapeeage, e geeal, i a el p e faaeqaa e la llega eia.

1. El primer pas per identificar que un alumne pot tenir dificultats en el llenguatge, incloent-hi la dislxia,s observar que t un progrs pobre en comparaci amb el nivell dels compans del curs, malgrat rebreun ensenament de qualitat (vegeu pg. 6 Algunes consideracions sobre laprenentatge de la llenguaescrita)

2. Tot seguit emplenar el protocol que correspongui al nivell escolar de lalumne. Aquests protocols estandissenats per ser utilitats al final de lEtapa Infantil quan finaliti P5, en els diferents cicles de Primria,a lESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

3. Cal marcar amb una X la resposta adequada en cada un dels tems: S, NO. Lapartat dObservacionspermet matisar o ampliar els tems que es considerin oportuns.

4. Les respostes afirmatives en els tems en egea sn indicadors dalt risc i requereixen intervenci. Lesrespostes afirmatives en la resta dtems que no estan en negreta indiquen dificultats associades que podenempitjorar la simptomatologia i que caldr tenir en compte en la planificaci de la intervenci.

5. Una vegada completat el protocol i en el cas que shagi observat la presncia dindicadors de risc, caldrderivar lalumne a lequip psicopedaggic del centre o a la Comissi de la Diversitat perqu, si sn alumnesde lEtapa Infantil i Cicle Inicial, sactivin els protocols dintervenci; en alumnes ms grans, cal determinarsi existeixen smptomes suficients de dislxia i, si s aix, fer una derivaci a lespecialista de llenguatgeperqu en faci un diagnstic diferencial que confirmi o descarti la Dislxia.


5/15


ORIENTACIONS PER A LA INTERvENCI

De forma general i davant de les dificultats daprenentatge dels alumnes cal assegurar tres nivells dintervenci:

E aa eapa epeifiqe aai aapae eg le ea i ifila el ale.

1Document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. Publicat pel Departament dEnsenament de laGeneralitat de Cataluna. www.xtec.cat/edubib

El e ivell ievei

1 ivell

Un ensenament deprimera qualitat

Es tracta denriquir els programes de classe perqu surtin beneficiats tots els

alumnes i, en especial, els que presenten dificultats. En aquest cas, caldriafer un treball fonolgic sistemtic i facilitar activitats i experincies perdesenvolupar les habilitats de parla i descolta i de conscincia fonolgica(vegeu Algunes consideracions sobre laprenentatge de la llengua escrita.Aprendre el codi. Pg. 6)

2 ivellPetit grup o intervenciindividualitada

A ms a ms de la intervenci del 1r nivell, alguns alumnes requereixenun suport addicional que es pot donar en petit grup o a nivell individual;la intervenci es basa en els programes de classe per es fan les activitatsadequades i adaptades per assegurar el progrs de lalumne.

3 ivell

Suport intensiuPer a aquells alumnes que requereixen una adaptaci personalitada delprograma que sha dadequar a les seves dificultats especfiques i greus.En aquest cas parlarem dun programa individualitat (PI)1 que es duria aterme de forma intensiva i durant un temps determinat, per facilitar laccsa la llengua escrita i donar recursos compensatoris a alumnes dislctics dediagnstic tard.


6/15


ALGUNES CONSIDERACIONS SObRELAPRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA

El llenguatge escrit s una invenci cultural i no un procs natural. Lescriptura s un codi de comunicacisocial que t caracterstiques comunicatives prpies i funcions especfiques per a les diferents cultures icomunitats, i seran aquestes peculiaritats les que portaran al subjecte a interessar-se per aprendrel. Elllenguatge escrit, en els sistemes alfabtics, suposa assimilar un codi que en automatitar-lo ens permetcentrar-nos en altres aspectes del mateix text.

Ensenar a llegir i escriure suposa tenir en compte quatre dimensions (Clemente, 2004)2

AsPEctEs FuncIonALs I cuLturALs Suposa crear, propiciar contextos daprenentatge que permetin al nen construir el sentit de qu s lescriptura

com a element cultural per suscitar el seu desig daprendre a llegir i mostrar-li les funcions del llenguatgeescrit. En aquesta funcionalitat no hi sn alienes la lectura i lescriptura en les noves tecnologies de lainformaci i de la comunicaci. Cal crear un context adequat per tal que laprenentatge sigui significatiu.

AsPEctEs rEPrEsEntAcIonALs No mens important que crear-li gust per la lectura s portar-lo a comprendre que el llenguatge escrit

s un sistema de comunicaci, una forma dexpressar-se com ho sn el joc, el dibuix i el llenguatgeoral que sn formes predecessores del llenguatge escrit. Aix suposa fer-li captar qu s el llenguatgeescrit i qu pot expressar-hi.

APrEndrE EL codI Aprendre a llegir en el sistema alfabtic porta implcits una srie de processos singulars daquest sistema

descriptura, encaminat a crear vies que permeten convertir el principiant en un lector expert desprsdhaver aconseguit que assimili i automatiti el codi alfabtic.

Per aix, un altre dels objectius ser ajudar linfant a superar aquests processos amb tota la facilitat ieficcia. Aquesta condici s clarament insuficient per ser lector, per si no es compleix, no sen pot

ser. Primer, perqu s lessncia mateixa del sistema alfabtic, i segon, perqu si un lector ha de dedicaresforos a fer aquest reconeixement primari, segur que no podr portar a terme les segents operacionsms complexes com s la de comprendre el que es llegeix. s en aquesta dimensi que els nens dislcticspresenten les dificultats i on sha de tenir ms cura per assegurar-ne laprenentatge.

Engloba els segents processos:

1. La iia flgia o lhabilitat per percebre, identificar i manipular el sons fonemes- queformen les paraules. s un treball totalment auditiu i s previ a lensenament de la correspondnciaso-grafia. Abans que els nens aprenguin a escriure i a llegir, han de tenir conscincia dels sons quehauran de saber representar amb les grafies. Per una banda, les investigacions assenalen que les

diferncies individuals en aquest camp sn ms predictives del grau dxit al comenament de laprenen-tatge de la lectura que qualsevol altra habilitat cognitiva o de llenguatge i, per una altra, que amb unsuport instruccional adequat, es pot millorar la conscincia fonolgica de molts infants que presentendificultats a lhora de descobrir les convencions del principi alfabtic de forma natural. Per tant, sms que justificat que es tingui present desenvolupar aquesta habilitat a lhora diniciar laprenentatgede la llengua escrita.- Laprenentatge sinicia a P3 (aprendre a escoltar, rimes...) continua a P4 (treball amb la sllaba) i

finalita a mig P5 (conscincia fonolgica o treball amb els fonemes)

2. Lapeeage fi el eevlpae e le habilia pe elaia le gafiee la llega eia ab el fee () de la llengua oral. Facilita als nens lapropiaci del

codi alfabtic: reconeixement de les grafies (habilitats de percepci visual i direccionalitat), descodificari codificar (habilitats danlisi i sntesi) paraules i frases.- Laprenentatge sinicia a finals de P5 i es desenvolupa a 1r de Cicle Inicial.

3. La flea lea lhabilia pe llegi e fa pia i peia e. En aquest aspec-te, tot i que el reconeixement automtic de les paraules pot ser un cam, no s suficient. Actualment,estratgies com la lectura alumne-adult (ladult llegeix primer i desprs el nen); llegir junts, llegir conjun-tament dos compans (un millor lector que laltre); lectura assistida per magnetfon, (el nen va llegintun text mentre escolta com ho fa un lector fluent pel magnetfon), lectors de text, etc. poden ajudara desenvolupar aquesta habilitat que far que els nens agafin gust per la lectura i llegeixin ms.- Es desenvolupa entre 1r i 2n de Cicle Inicial

2(CLEMENTE, M.(2004). Origen i evoluci del llenguatge escrit. Funcions i enfocament de lensenament.Suports, Vol. 8,nm 2, pg.158-172)


7/15


4. El eiee vablai bi i fial a ivell al qe pgi e eeg iiliza a ivell ei i a partir del qual lalumne pugui basar les seves estratgies per ampliar-lo.En letapa infantil s imprescindible donar preferncia a les habilitats comunicatives i lingstiques persobre de les directament relacionades amb laprenentatge de la llengua escrita. Malgrat que aquests un tema delicat que shauria de matisar, creiem del tot necessari qestionar limpacte actual de laprofusi de prctiques durant letapa infantil directament adreades a laprenentatge de la lectoescrip-tura, en detriment de vetllar i promoure simplement un bon desenvolupament de la llengua oral i elgust per a la comunicaci. No es pot oblidar que, en definitiva, la llengua escrita s una representaci

de segon ordre de la llengua oral i que els processos implicats en la seva adquisici (descodificaci iidentificaci de la paraula escrita i comprensi) reposen justament en un bon desenvolupament de lallengua oral.

comPrEnsI LEctorA Finalment, hem de considerar que el domini daquests processos primaris no s la finalitat de la lectura.

Precisament automatitar-los s la garantia que facilitin i no pertorbin la finalitat principal que s lacomprensi dels textos. Llegir s comprendre. Ajudar als alumnes a dominar els processos fonamen-tals de comprensi i producci de textos s un punt clau en un procs integral de lensenament delllenguatge escrit, des del seu inici.

Comprendre s molt ms complex que aquell primer coneixement del codi i suposa una srie daspectesque tenen a veure tant amb lestructura del mateix text com amb els coneixements previs que aportalalumne.

Tot i que laccs a laprenentatge de la llengua escrita es pot fer per diferents vies, s important avaluarlassoliment dels processos en les edats adequades dels nostres alumnes per a poder facilitar el seu desen-volupament en cas que presentin dificultats. En aquest sentit, durant letapa infantil NO ES PODR FERENCARA UN DIAGNSTIC DE DISLXIA, per s que es podran observar indicadors de possibles dificultatsper desenvolupar laprenentatge de la llengua escrita i poder fer una intervenci preventiva.

s a partir de finals del Cicle Inicial quan caldr dirigir els nostres esforos a descobrir quines possibilitats

tenen els nostres alumnes per fer aquest aprenentatge i per assegurar lassoliment de les matries curricularsper altres vies, en cas que la llengua escrita no els sigui funcional.


8/15


Etapa tEms s noAspectes generals

1. T antecedents familiars amb dificultats de lectura i escriptura

2. pree dicreci ere el redie cgiiu i lcdic3. Es dna una diferncia significativa entra el treball oral i lescrit

4. sberv dicreci ere l crei lecr i l crei rl5. mr u redie difere ere le igure de llegu i lre rie del cur6. E deec u declge ere lefr i el reul7. T un rendiment acadmic fluctuant

Aspectes especfics

8. T dificultats per accedir al lxic quan parla

9. Li c exrer rle le idee de er rded10. Comet molts errors en la lectura: omissions, substitucions, addicions, inversions

11. Ive rule qu llegeix12. T poca fludesa lectora en comparaci del grup classe

13. Qu llegeix ife ie i egui14. Evi que e qu li cl llegir i ecriure15. T dificultats de comprensi lectora (per dificultats en descodificar)

16. Ci b fle drgrfi

17. Quan escriu fa moltes faltes dortografia respecte al grup classe18. Li c eguir el rie du dic19. pree dificul de grfie20. Qu ecriu uiliz erucure l ile21. Li costa expressar per escrit el que sap

22. T moltes dificultats en ladquisici de llenges estrangeres

23. svi equivc e el clcul el24. Fa errors en les operacions de clcul escrit

25. sequivc e el ige eic26. t dificul er redre le hre del rellge27. Li c llegir le qui

28. Li reul difcil ecriure le qui29. T dificultats per aprendre les taules de multiplicar

30. Presenta baix rendiment en la resoluci de problemes matemtics escrits

31. Li costen les seqncies (mesos de lany, estacions, abecedari...)

32. t dificul drieci ecil33. necei e er fer le que eclr34. mr u bix cci deci i ccerci35. pree c ui e el rebll eclr36. sberv iegure dv le que eclr37. Li c lrdre i lrgizci de le eve ce

38. mr iebili ecilObservacions

INTERPRETACI RESULTATS:- Les respostes afirmatives en els tems en egea sn indicadors dalt risc i requereixen una intervenci.- Les respostes afirmatives en la resta dtems (que no estan en negreta) indiquen dificultats associades que podenempitjorar la simptomatologia i que caldr tenir en compte en la planificaci de les estratgies dintervenci.

CICLE

mItJaDEpRIm

RIa

3RI4aRt

Protocol dobservaci per a detectar indicadorsde la dislxia en letapa de primria

- cicle mitja (3er i 4art)Nom de lalumne ............................................................................................................................................................................................ Curs escolar ...................

Data de naixement ........................................................................................... Data de aloraci ..................................................................................................

Nom del mestre ..............................................................................................................................................................................................................................................................

MarqueuSoNOsegonscorrespongui


9/15


PAUTES DACTUACI PER ALS ALUMNESDE CICLE MITJ 3r i 4t DE PRIMRIA

orIEntAcIons GEnErALs En aquest cicle, i una vegada el mestre ha emplenat el protocol dobservaci, caldr disposar dun di-

agnstic diferencial per descartar o confirmar el trastorn de dislxia.

En el cas que es confirmin les dificultats en la llengua escrita, caldr actuar en un doble sentit:- per una banda, continuar reforant laprenentatge de la llengua escrita amb lalumne;- per una altra, fer les adaptacions metodolgiques pertinents a cada matria per assegurar-ne laprenen-

tatge malgrat que lalumne no disposi dels recursos de la llengua escrita com un mitj per assolir-lo.

Es recomana el eg i pe el ee ivell ievei en els casos ms greus:- El 2 ivell ievei requereix que lalumne tingui un suport addicional per continuar fent

laprenentatge de la lectura i escriptura que es pot donar en petit grup o a nivell individual; la inter-venci es far amb activitats adequades i adaptades per assegurar el progrs de lalumne

- El 3 ivell ievei: Per a aquells alumnes que requereixen una adaptaci personalitada delprograma, que sha dadequar a les seves dificultats especfiques i, generalment, greus. En aquest castamb caldr adequar les vies daccs als diferents continguts curriculars.

mBIts dIntErVEncI ActuAcIons

PERSONAL Fer saber a lalumne que coneixem les seves dificultats, ens interessem per elli que lajudarem en el procs daprenentatge per tal que tingui les mateixesoportunitats que els compans.

Parlar-ne i reconixer les dificultats no vol dir que seximeixi lalumne de lesseves responsabilitats.

Comprendre que presentar dificultats en el llenguatge escrit pot provocarfrustracions, estrs, pressi i cansament que poden conduir lalumne a actitudspoc adequades.

Potenciar lautoestima i reconixer en pblic els seus xits. Posar en marxa totes les actuacions necessries perqu lalumne no visqui les

seves dificultats com un fracs: respectar el seu ritme, facilitar-li les tasquesseqenciades en passos, reconixer els seus avenos, no fer-lo llegir en veualta davant del grup...

Evitar situacions que els puguin deixar en evidncia: rapidesa de clcul, escriurea la pissarra, corregir les faltes amb un color estrident, etc.

Emfatitar les coses que lalumne fa b a la classe. Acostumen a ser nensamb molta imaginaci i creativitat. Donar loportunitat que destaquin enall que poden.

FAMILIAR Cal buscar la implicaci de la famlia. Informar-la de les dificultats i donara conixer les estratgies i pautes que se seguiran a lescola per facilitar elprogrs del seu fill/a.

Facilitar pautes i orientacions perqu segueixin mantenint la motivaci delsseus fills per la lectura i que aquesta sigui una activitat gratificant. (laficilectora s una disposici davant la vida que saprn. s ms fcil que elsfills sinteressin per la lectura, si els pares intervenen activament en el procsdaprenentatge).

- Sha de tenir present que la prctica de la lectura ha de produir una sensacide plaer.

s important que, fins on sigui possible, el procs daprenentatge sigui

compartit i treballat conjuntament, des de lescola i lmbit familiar.SOCIAL s recomanable informar els compans de les dificultats de lectoescriptura

que presenta lalumne. Cal treballar a laula i amb tots els alumnes el respecte a la diversitat.

ESCOLAR Cal un treball consensuat i coordinat entre tot lequip docent que intervamb lalumne, de cara a fer les adaptacions metodolgiques pertinents enles matries curriculars. El tutor ns el responsable.


10/15


EstrAtGIEsmEtodoLGIQuEs Qu cAL FEr?

Referent a lactituddel mestre daant delalumne

Intentar no utilitar les expressions: esforat ms, fixa-thi ms... La majoriadels alumnes amb dislxia sesforcen per no aconsegueixen els resultatsdesitjats i per aquest motiu perden linters i latenci. No s estran que undia ho faci tot molt b i laltre, molt malament; el rendiment de lalumne ambdislxia s molt fluctuant.

Ser flexible en tot all que va relacionat amb el seu dficit: oblidar coses queabans sabia, llegir malament, fer moltes faltes dortografia. Evitar situacions que el deixin en evidncia: exercicis de rapidesa de clcul en

grup, escriure a la pissarra, correcci dun text per part dun compan, corregirles faltes amb un color estrident, etc.

Referent a com donarles consignes

No donar moltes ordres orals al mateix temps. Evitar ls dinstruccions escrites massa llargues i seqenciades en molts passos.

Les instruccions escrites haurien de ser clares i concises.

Referent als suports Presentar els continguts curriculars amb diferents suports: visuals i/o auditius(esquemes, mapes conceptuals, Power-point, documentals, pellcules, pissarra

digital amb murals interactius...) Facilitar a lalumne la utilitaci de les TIC ( lectors informtics...), llibres delectura efica, llibres de Lectura fcil, taules de multiplicar...

Recomanar a lalumne la construcci de diccionaris personalitats. Utilitar codis de colors per memoritar diferents conceptes.

Altres aspectes aconsiderar:

- Reforament Reforar totes les habilitats a travs de la prctica per tal dautomatitar laccsa tots els components de laprenentatge.

- Ensenar habilitats Centrar lensenament en el desenvolupament dhabilitats tils i transferibles

ms que a donar molta informaci que esdev innecessria i que lalumne nopot recordar.

- Metacognici Encoratjar lalumne a pensar sobre quines estratgies i recursos sn millors pera ell i per utilitar en diferents circumstncies.

Es tracta que lalumne vagi adquirint conscincia de les seves dificultats i puguiaplicar estratgies de compensaci i autorregulaci.

Referent a laprenentatgede la llengua escrita:

- Ensenar

fludesa i precisi

Ajudar els alumnes a practicar la lectura de paraules i frases perqu guanin

velocitat i assegurar que la comprensi no est compromesa per la focalitacide la seva atenci en la descodificaci de paraules. La fludesa sadquireix ambmodel correcte i no fent llegir el nen en veu alta sense suport. Potenciar lactivitatde lectura conjunta s una oportunitat pel docent doferir models a lalumne.

Procurar que no llegeixi en veu alta a la classe de forma improvisada. Evitar que lalumne llegeixi en pblic contra la seva voluntat.

- Ensenar vocabularii assegurar-ne el seu

domini

Ensenar a reconixer el significat de les paraules que llegir i aprendre a deduiri entendre el de les paraules noves.

Intentar ajustar els textos al seu rendiment lector: ms breus i amb un vocabularims bsic.

- Ensenar a comprendre Llegir s comprendre. Fer les activitats per activar els coneixements previsabans de llegir, de verificaci i control de la comprensi durant la lecturai acostumar lalumne perqu revisi i rellegeixi el text abans de respondrepreguntes de comprensi.

- Ensenar lexpressiescrita

Ensenar a estructurar els textos de diferents tipologies (descripci, narraci,exposici...) amb esquemes predeterminats i utilitant frases curtes per benconstrudes i amb tots els seus elements.

Facilitar plantilles amb els connectors, adverbis, adjectius... que poden ajudara estructurar els textos escrits.

No corregir de forma sistemtica tots els errors ortogrfics de la seva escriptura. Evitar que lalumne hagi de copiar de la pissarra i facilitar-li, quan sigui possible,

el material per escrit. Intentar que no hagi de tornar escriure sobre el full els enunciats del llibre. Donar-li temps addicional per completar les activitats. Permetre la presentaci dels treballs escrits amb ordinador.


11/15


AJustAmEnts I

AdAPtAcIons Qu cAL FAcILItAr

Referent a lentornescolar

Cal tenir en compte la ubicaci dins laula i procurar que lalumne estigui aprop del mestre.

Si s possible, s millor intentar evitar elements de distracci.

Referent a les tasquesaaluadores

Donar a conixer les dates dels exmens amb antelaci. Evitar que lalumne tingui ms dun examen per dia i ms de dos per setmana. Un cop comenat lexamen, apropar-se a lalumne i, si cal, llegir-li les

preguntes. Verificar que les ha comprs. Facilitar que les preguntes de les proves avaluadores no siguin gaire llargues;

evitar tamb les preguntes obertes on cal organitar les idees i expressar-lesordenadament per escrit; s preferible utilitar preguntes concretes.

Avaluar els exmens i treballs en funci del seu contingut (no de la seva forma) Preveure la possibilitat de fer exmens orals o amb format ms visual. Permetre que pugui completar les preguntes dexamen mitjanant dibuixos

o grfics. Evitar que les faltes dortografia en els exmens i avaluacions li baixin la nota

final o b, que siguin motiu de suspens. Utilitar colors alternatius al vermell en les correccions (els alumnes poden

relacionar aquest color amb el fracs).

Referent a les diferentsmatries curriculars AdAPtAcIons

1. Llengua castellana illengua catalana:

- Lectura Ser conscients que la comprensi lectora moltes vegades est condicionadaper les dificultats de descodificaci lectora.

Llegir-li els enunciats dels exercicis que ha de fer, si s necessari. No forar-lo a llegir en veu alta. Si ha de llegir en veu alta a classe, donar-li el text amb antelaci. Donar-li el temps que calgui per a qualsevol lectura. Augmentar la mida de la lletra i/o lespai de linterlineat.

- Escriptura En els dictats, corregir nicament les faltes dortografia que sestiguintreballant a classe o les prviament pactades amb lalumne. Fer dictats preparats. Adequar el format del dictat deixant espais buits per a aquelles paraules que facin

referncia a la regla ortogrfica que sestigui treballant en aquell moment. Adequar el ritme del dictat a lalumne. En els textos escrits, donar ms importncia al contingut que a la forma. Deixar espai suficient per contestar les preguntes. Entendre que presenti interferncies entre totes dues llenges (catal-

castell).

EstrAtGIEsmEtodoLGIQuEs Qu cAL FEr?

Referent alorganitzaci,planificaci i gesti deltemps

Elaborar un calendari amb suport visual. Elaborar un horari visual, associant cada matria amb una imatge i/o color. Disposar dun calendari a laula amb les dates de les proves davaluaci i de

lliurament de projectes o treballs, procurant que entre ells hi hagi un espaide temps adequat.

Davant de les dificultats datenci i/o organitaci personal, poder disposarde targetes amb autoinstruccions dorganitaci personal (canvis dactivitato matria, preparaci de la motxilla, fer els deures...)

Revisar la carpeta i ajudar en lordre i classificaci de les feines. Fraccionar el treball en perodes curts per intensos per evitar el cansament

i afavorir la concentraci. De forma habitual, no deixar com a deures a casa feines inacabades de la

classe.


12/15


- Comprensi de text Adaptar el contingut del text simplificant-ne el vocabulari i/o les estructuressintctiques.

Subratllar les paraules clau del text o aquelles que indiquen instruccions. Fragmentar el text i desprs de cada part, afegir les preguntes de comprensi

que facin referncia a aquell fragment.

- Llibres de lecturaobligatria:

Reduir i/o escollir adequadament els llibres de lectura obligatria tenint encompte el seu format i linters de lalumne.

2. Matemtiques Usar material manipulatiu complementari: bacs, regletes, etc. Valorar el procs de clcul doperacions bsiques i no els errors de clcul

mental. Valorar el procediment de la resoluci del problema i no els resultats de les

operacions. Permetre que lalumne tingui accs a les taules de multiplicar, tant a classe

com als exmens. Senalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que

representin el problema.

3. Naturals i socials Fer un gui a la pissarra amb paraules claus abans de comenar a exposarun tema. Plantejar preguntes especfiques i de resposta curta. Identificar i subratllar paraules clau en un enunciat o un text. Reduir vocabulari acadmic. No tenir en compte els errors dexpressi escrita i dortografia a lhora de

corregir lexamen.

4. Llengua estrangera No corregir errors en paraules irregulars. Fomentar el llenguatge oral. Reduir la quantitat de vocabulari. Donar anticipadament el dictat a realitar


13/15


PER SAbER-NE MS: RECURSOS, MATERIALS i bIbLIOGRAFIA

BIBLIoGrAFIA soBrE dIsLxIA I ELs ProcEssos AFEctAts En LAPrEnEntAtGE dE LA LEcturA- ALEXANDER, A.W.; SLINGER-CONSTANT A.M. (2004). Current Status of treatments for dslexia; critical review. Journal of

Child Neurolog, 19: 744-758- ARTIgAS J. Quince cuestiones bsicas sobre la dislexia. Conferencia. Neuropediatrics.- BLAkEMORE, S.J.; FRITH, U. (2007). Cmo aprende el cerebro. Las claves para la educacin. Ariel.- BOSCh L. y hERRERO, M.T. (1998). Discriminacin auditiva anlisis de los componentes fnicos de las palabras. Logo-pedia, Foniatra y Audiologa, vol. VIII, n 3 (134-139).

- CERVERA, JF. ygUAL, A. (2003). La intervencin logopdica en los trastornos fonolgicos desde el paradigma psicolingsticodel procesamiento del abla. Neurologa Clnica; 36 (Supl 1): S39-53.

- CERVERA, JF. ygUAL, A. (1998). Comparacin de programas para el desarrollo de la conciencia fonolgica. Edetania,estudios y propuestas de educacin, n 14.

- CERVERA, JF. ygUAL, A. (2001). Valoracin del riesgo de dificultades de aprendiaje de la lectura en nios con trastornosdel lenguaje. Neurologa Clnica; 2: 95-106.

- CORREIG, M.y JIMNEz, I. (1998). Papel de la fonologa en la preparacin de los nios para la lectura la escritura. Logo-pedia, Foniatra y Audiologa, vol. IX, n 4 (200-207).

- CUETOS, F. y MITChELL, D.C. (1988). Modelos de lectura dislexia. Infancia y Aprendizaje, 44, 3-19.- CUETOS, F. (1989). Lectura escritura de palabras a travs de la ruta fonolgica. Infancia y aprendizaje, 45, 71-84.- CUETOS, F. (1991). Psicologa de la escritura. Escuela espaola.- CUETOS, F; DOMNGUEz, A.; MIERA, G. y DE VEGA, M. (1997). Diferencias individuales en el procesamiento lxico. Estudios

de Psicologa, 57, 15-27.- CUETOS, F. (2008). Psicologa de la lectura. Wolters kluwer.- FERNNDEz BAROJA, F. ET AL. (2002). La dislexia. Origen, diagnstico y recuperacin. Madrid. CEPE.- GONzLEz PORTAL, M.D. (2000). Dificultades en el aprendizaje de la lectura. Madrid. Morata.- GONzLEz VALENzUELA, M JOS. (1994). Dificultades fonolgicas: evaluacin y tratamiento. Promolibro.- hERRERA L., (2005).Aprendizaje de la lectura y dislexia. Concepciones actuales. granada. Comares.- JIMNEz, J.E. (1999). Identificacin de subtipos dislxicos en una ortografa transparente. Proecto de investigacin pre-

sentado a la oposicin a ctedra de universidad. Universidad de Laguna.- LANDERL, k.; WIMMER, H. & FRITH, U. (1997). The impact of orthographic consistenc on dslexia: A German-English

comparison. Cognition. 63: 315-34.- LyON, G.R. & SHAyWITz, B. (2003). A definition of dslexia.Annals on Dyslexia. 53: 1-14.- MILES T.R., MILES E. (2005). Dislexia. Perspectivas, evolucin y controversias. Sevilla. Trillas.- NOBLE, k.G & MCCANDLISS B.D. (2005). Developmental and Behaviour Pediatrics: Reading development and impairment:

behavioral, social and neurobiological factors. 26(5): 310-378.- ORTIz, T. (1994). Cuantificacin de las seales bioelctricas cerebrales y dificultad de aprendizaje, en Dislexia y dificultades

de aprendizaje. CEPE.- OUTN, P. (2009). Dislexia. Una vision interdisciplinar. Lebn.- ROCA, E., CARMONA J., BOIX C., COLOMER R., LPEz A., SANGUINETTI A., CARO M., SANS A. (coordinadora) 2010. El

aprendizaje en la infancia y en la adolescencia: claves para evitar el fracas escolar. Barcelona. Hospital Sant Joan de Du.- SHAyWITz, S. E.; SHAyWITz, B. A.; PUGH, k. R.; MENCL, W.E.; FULBRIGHT, R.k.; SkUDLARSkI, P.; ET AL.(2002). Disruption

of posterior brain sstem for reading in dslexic children with developmental dslexia. Biological Psychiatry. 52: 101-110.- SHAyWITz, S. & ALFRED A kNOPF. (2003). Overcoming Dyslexia- SHAyWITz, S.; MORRIS, R. & SHAyWITz, B. (2008). The Education of dslexic children from childhood to oung adulthood.Annual Review of Psychology. 59: 451-475.

- SCHETSCHNEIDER, C. & TORGESEN, Jk. (2004). Using or current Understanding of Dslexia to support earl identificationand intervention.Journal of Child Neurology. 19: 759-765.

- SORIANO, M.; MIRANDA, A. y CUENCA, I. (1999). Intervencin psicopedaggica en las dificultades del aprendiaje escolar.Neurologa Clnica. 28 (supl 2): 94-100.

- THOMSON, M. E. (1992). Dislexia. Su naturaleza, evaluacin y tratamiento. Aliana. (Ed. Original en ingls en 1984).- VAN IJzENDOORN, M.H. & BUS, A.G. (1994). Meta-analtic confirmation of the nonword reading deficit in developmental

dslexia. Reading Research Quarterly, 29, 267-275.- VIEIRO P. (2007). Psicopedagogia de la escritura. Madrid. Pirmide.- VOELLER , KKS. (2004). Dslexia.Journal of Child Neurology. 19: 740-744.- WOLF, M. & BOWERS, P.G. (1999). The double-deficit hpothesis for the developmental dslexia. Journal of Educational

Psychology. 91: 415-38.- WOLF, M. (2007). Proust y el calamar: La Historia y la Ciencia del Cerebro de lectura. harperCollins.- WOLF, M. (2008). Cmo aprendemos a leer. Historia y ciencia del cerebro y la lectura. S.A. Ediciones B.

BIBLIoGrAFIA soBrE AVALuAcI

- BRANCAL, M.; FERRER A.; ALCANTUD, F. y QUIROGA, M. (1998) Evaluacin de la discriminacin auditiva y fonolgica. Lebn.- CERVERA, JF. ygUAL, A. (2001). Evaluacin e intervencin en nios con trastornos fonolgicos riesgo de dificultad deaprendiaje de la lectura la escritura. Cuadernos de Audicin y Lenguaje; 1: 1-41

- CUETOS, F.; SNCHEz, C. y RAMON, J.L. (1996). Evaluacin de los procesos de escritura en nios de primaria. Bordn, 48, 445-456.- CUETOS, F; RAMOS, J.L y RUANO, E. (2002). PRO-ESC. Evaluacin de los Procesos de Escritura. TEA.- CUETOS, F; RODRGUEz y RUANO, E. (1996). PROLEC. Evaluacin de los procesos lectores. TEA.- GOTzENS, A. y MARRO, S. (1999). Prueba de valoracin de la percepcin auditiva. Masson.- MIRANDA, A.; VIDAL-ABARCA, E. y SORIANO, M. (2008). Evaluacin e intervencin psioeducativa en dificultades de apren-

dizaje. Pirmide.- VILLEgAS, F. (2004). Manual de logopedia. Evaluacin e intervencin de las dificultades fonolgicas.Pirmide

BIBLIoGrAFIA I mAtErIALs EsPEcFIcs PEr trEBALLAr conscIncIA FonoLGIcA- CLEMENTE, M; DOMNGUEz, A.B. (1999). La enseanza de la lectura. Enfoque psicolingstico i sociocultural. Madrid, Edi-

ciones Pirmide.- gARRIgA, E. (2003). Cal saber parlar per poder llegir? Llicncia destudis retribuda pel Dt. DEnsenament. 2n document:Adaptaci al catal del programa La conscincia fonolgica en els nens: un programa de classe de M.J. Adams, B.R.Foorman,I. Lundberg i T.Beeler.


14/15


- JIMNEz, J. E. y ORTIz, M DEL ROSARIO. (1995). Conciencia fonolgica y aprendizaje de la lectura: teora, evaluacin eintervencin. Editorial Sntesis.

- LVAREz, y OTROS. (1994)Segmentacin silbica y fonolgica (SIFO). En PROyECTO LAO. Fundacin ONCE.- GARCA, M. y GRAU, M. (2003)ALABRAI. Loto fontico multilinge. Castellano-Catal- Valenci- Balear- Galego. Editorial Lebn.

mAtErIALs PEr dEsEnVoLuPAr dIFErEnts ProcEssos ALtErAts En LAPrEnEntAtGE dELA LLEnGuA EscrItAEls materials ressenats a continuaci no sn especfics per a treballar amb els alumnes amb dislxia, per poden sermolt tils per a millorar alguns dels processos implicats en la llengua escrita (memria, atenci, percepci visual i

auditiva, etc...) que poden estar alterats.- Juega con Simn. CD Rom. Valencia. Edicinco. (1998).- Videojoc TRADISLEXIA. (2010).- AGUADO, G., CRUz RIPOLL, J. y DOMEzIN, MAJ. (2003). Comprender el lenguaje haciendo ejercicios. Madrid. ENTHA Ediciones.- ARROyO, L. (2009). Em costa llegir. Barcelona. Salvatella.- BADIA ARMENGOL, D. y VILA SANTASUSANA, M. (1992).Juegos de expresin oral y escrita. Barcelona. gRAO Editorial.- BUISAN, N. (2006). Qu ens cal saber de la Dislxia. Barcelona. Associaci Catalana de la Dislxia i altres dificultats especfiques.- BUSTOS SNCHEz, I. (2008). Fichas de lenguaje y lectura comprensiva 1 y 2. Madrid. CEPE.- CALAF RIUS, M., GUILERA SARD, A. y MNDEz, L. (2004). Percepcin auditiva del lenguaje. Programa para su entrenami-

ento (5 elementos). Barcelona. Rstica.- CARRILLO, A. y CARRERA, C. (1993). Programa de Habilidades Metafonolgicas: Actividades de Segmentacin para la Lectura.

Educacin Infantil y Necesidades Educativas Especiales. Madrid. CEPE.- DE LA TORRE ALCAL, A. (2006). Qu le falta? Qu est equivocado? Madrid. CEPE.

- DE LA TORRE ALCAL, A. (2008). Inversiones. Lminas para recuperacin de lectura y dictado.Madrid. CEPE.- DE LA TORRE ALCAL, A. (2008). Nuevos ejercicios temporales 1 y 2. Madrid. CEPE.- FERNNDEz BAROJA, F. ET AL. (2002). La dislexia. Origen, diagnstico y recuperacin. Madrid. CEPE.- FERNNDEz BAROJA, F. ET AL. (2008). Fichas de recuperacin de dislexia. Madrid. CEPE.- FROSTIg, M. (1982). Figuras y formas: niveles elemental, intermedio, adelantado: aprestamiento preescolar, corporal ygrfico. Buenos Aires.Editorial Mdica Panamericana.

- LPEz GARzN, G. (2002). 1 Y 2 cuaderno de lectoescritura para el alumno: Ensame a hablar. Granada: GEU (GrupoEditorial Universitario).

- OUTN P. (2006). Programas de intervencin con dislxicos. Diseo implementacin y evaluacin. Madrid. CEPE.- PORTELLANO PREz, J.A. (2002). La disgrafa. Concepto, diagnstico y tratamiento de los trastornos de escritura. Madrid. CEPE.- PORTELLANO PREz, J.A. (2008). Rehabilitacin de la disgrafa 1, 2, 3, 4 y 5. Madrid. CEPE.- SANJUN NJERA, M. ET AL. (2004). DISLEXIA, ortografa e iniciacin lectora; Diccionario ortogrfico ideovisual; Dictados

ortogrficos ideo visuales; Caligrafa, ortografa, lectura. zaragoa. Editorial yalde.

- SANJUN NJERA, M. ET AL. (2004). Ortografa ideovisual Niveles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, adultos y autoaprendizaje. zaragoa.Editorial yalde.- yUSTE, C. (2007). Progresint. Programas para la estimulacin de las habilidades de la inteligencia. Nivel 1,2, 3 y 4 (desde

Educacin Infantil hasta ESO). Madrid. CEPE.

mAtErIAL ProGrAmArI (soFtWArE)Relaci de programes que intenten compensar les mancances que presenten les persones amb dislxia. Aquestes eines son

de dos tipus:1- Eines de suport a la lecto-escriptura (lectors de pantalla, conversos de text a udio,etc) i2- Eines dedicades a donar recursos per gestionar la informaci escrita duna manera ms efica (eines per a fer esquemes,

mapes conceptuals, etc)Cal tenir en compte que les eines esmentades poden ser gratutes o de pagament.

1- Eie e p a la le-eipaA) Lectors de text de programari lliure- Eines dins el Projecte Fressa. Ms informaci a: www.xtec.cat/ jlagares/eduespe.htlm- Llegir. Programa lector de text- Text a MP3. Programa que converteix el text introdut , a format MP3- Motors de veu que llegeixen un text prviament introdut i que es poden trobar per Internet.

B) Lectors de text comercials- ClaroRead Plus. Ms informaci a: www.integrate.es- SodelsCot. Ms informaci a: www.sodels.com- Rehasoft. Ms informaci a: www.rehasoft.com

2- Eie e gei e la ifai eiaGeneradors desquemes. Eines comercials- Claroideas V2. Ms informaci a: www.integrate.es- Inspiration. Ms informaci a: www.inspiration.com- CmapTools. Ms informaci a: http://cmap.ihmc.us/

WEBGrAFIA- www.edu365.com- https://orientacionandujar.wordpress.com/- www.acd-dislexia.voluntariat.org- www.xtec.es- www.xtec.es/recursos/clic- www.pipoclub.com

- www.educarm.es/udicom- www.leoqueveo.org/actividades.htm- www.espaciologopedico.com- www.internenes.com- www.editorialalde.com/


15/15

- www.prodislex.com- www.nuance.es/naturallspeaing/- www.thinbuan.com/u/landing/spanish- www.xtec.es/creda- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/2008/09/consciencia-fonoogica-enriqueta-garriga.html- http://centros.educacion.navarra.es/creena/

AssocIAcIons A cAtALunyAASSOCIACIO CATALANA DE DISLEXIA - www.acd.cat

AssocIAcIons nAcIonALs FEdErAdEsFEDIS - www.fedis.org - (Federaci espanola de dislxia)ANDALUCIAASANDIS - www.asandis.orgDISLEXIA GRANADA - www.dislexiagranada.esASDIJA - www.dislexiajaen.esAXDIAL - http://axdial.blogspot.comASTURIESADISPA - www.dislexialnorte.comBALEARSDISFAM - www.disfam.netCASTELLA I LLEDISLEN - www.disleon.blogspot.comCANARIESDISLECAN - www.dislecan.esCANTABRIAACANDIS - www.dislexialnorte.comCASTELLA LA MANXADISCLAM - www.disclam.comCATALUNyAASSOCIACIO CATALANA DE DISLEXIA - www.acd.catCOMUNITAT VALENCIANAAVADIS - www.dixle.comgALICIAAGADIX - www.agadix.es

MADRIDMADRID CON LA DISLEXIA - www.madridconladislexia.comMURCIAADIXMUR - www.adixmur.orgEUSKADIDISLEBI - www.dislexiaeusadi.com

AssocIAcIons IntErnAcIonALswww.dslexia.eu.com/ - (ASSOCIACI EUROPEA)www.bdadslexia.org.u/ (ASSOCIACI BRITNICA)www.dslexiaaction.org.u (ASSOCIACI BRITNICA)www.interds.org/index.htm (ASSOCIACI INTERNACIONAL)

disseny

santiduran

Lequip que ha elaborat aquest protocol, posa a disposici dels seus usuaris un serveidassessorament i consultes. Podeu adrear les vostres preguntes i suggeriments a:

[email protected] a latenci de PRODISCAT.

Agaie- Departament dEnsenament de la Generalitat de Cataluna

- Collegi de Logopedes de Cataluna

- Associaci Catalana de la Dislxia- Equip delaboraci dels Protocols de la Dislxia de les Illes Balears.- A tot lalumnat amb dislxia i a les seves famlies que ens han encoratjat a millorar

els recursos i les estratgies densenament i aprenentatge de la llengua escrita.

Collegi de Logopedes de CatalunaMireia SALA i TORRENT, logopeda i pedagoga (coordinadora del treball)

Elisabet DULCET i VALLS, loopeda i mestraEnriqueta GARRIGA i FERRIOL, logopeda, mestra EE, psicloga

Victria GONzLEz i SNCHEz, logopeda i pedagogaCarme HUGUET i MONTFORTE, logopeda i mestraM.Carmen MARTN i GAVN, logopeda i pedagoga

A CIVIT i CANALS l d i d (d d l CLC)

Documents

PRODISCAT 3er 4art