Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista digital del ceip CA'S SABONERS - Magaluf - Calvià
Citation preview
REVISTA DIGITAL DEL CEIP CAS SABONERS MAGALUF REVISTA DIGITAL DEL CEIP CAS SABONERS MAGALUF REVISTA DIGITAL DEL CEIP CAS SABONERS MAGALUF REVISTA DIGITAL DEL CEIP CAS SABONERS MAGALUF ----CALVICALVICALVICALVIÀ
M A R I N E R A
M A L L O R C A
2
2
ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX
Editorial Editorial Editorial Editorial 3333
La importància de la col·laboració de les famíliesLa importància de la col·laboració de les famíliesLa importància de la col·laboració de les famíliesLa importància de la col·laboració de les famílies 4444
Gran festa de HalloweenGran festa de HalloweenGran festa de HalloweenGran festa de Halloween 6666
Començam el projecte de les serpsComençam el projecte de les serpsComençam el projecte de les serpsComençam el projecte de les serps 11111111
L’hort a educació infantilL’hort a educació infantilL’hort a educació infantilL’hort a educació infantil 13131313
L’aula de racons d’educació infantilL’aula de racons d’educació infantilL’aula de racons d’educació infantilL’aula de racons d’educació infantil 16161616
1r cicle1r cicle1r cicle1r cicle 17171717
La peixera de primerLa peixera de primerLa peixera de primerLa peixera de primer 18181818
Bon lector / Treballam MiróBon lector / Treballam MiróBon lector / Treballam MiróBon lector / Treballam Miró 19191919
La classe de les estrelles estudia Joan MiróLa classe de les estrelles estudia Joan MiróLa classe de les estrelles estudia Joan MiróLa classe de les estrelles estudia Joan Miró 24242424
2n cicle2n cicle2n cicle2n cicle 31313131
Endevinalles Endevinalles Endevinalles Endevinalles 33333333
El vampiret draculetEl vampiret draculetEl vampiret draculetEl vampiret draculet 34343434
Taller de poesiaTaller de poesiaTaller de poesiaTaller de poesia 35353535
Taller de neulesTaller de neulesTaller de neulesTaller de neules 36363636
Roda dels alimentsRoda dels alimentsRoda dels alimentsRoda dels aliments 37373737
Saps qui és?Saps qui és?Saps qui és?Saps qui és? 38383838
EnglishEnglishEnglishEnglish 40404040
3r cicle3r cicle3r cicle3r cicle 42424242
Coordina la revista: Mateu FiolCoordina la revista: Mateu FiolCoordina la revista: Mateu FiolCoordina la revista: Mateu Fiol
3
3 L’EDUCACIÓ, EINA CABDAL PER SORTIR DE LA CRISI
Probablement és l'educació l'única eina capaç de rompre les desigualtats socials i culturals, i permetre que l'accés a la cultura, als valors ètics, als estudis superiors... no depengui del lloc on s'ha nascut, ni de la zona de residència, ni del lloc on s'han realitzat els estudis bàsics, ni molt menys de
les possibilitats econòmiques de la família en el sí de la qual s'ha tengut la "sort" de nèixer.
Però si l'Estat ha de garantir el dret dels ciutadans i ciutadanes a una educació digne, són aquests els que han de demandar i exigir que això sigui
una realitat.
I aquesta demanda s'ha d'estructurar amb la participació efectiva de tota la societat (estructurada en unitats familiars) en el procés educatiu:
Les famílies no poden utilitzar les escoles com a aparcaments de nins i nines. La família és el primer element educador del nin o nina des que neix. Es obligació dels pares i mares cercar una coordinació efectiva amb l'escola perquè el procés educatiu dels infants (que ja ha començat a casa, ha seguit a les escoletes i continua a l'escola) pugui anar passant etapes, solucionant dificultats i tendeixi cap al seu objectiu final: la formació integral
de persones.
No són vàl.lides les excuses dels pares i mares per desentendre's del procés educatiu dels fills i filles:
" La feina no em permet dedicar temps a participar en el procés educatiu dels meus fills..."
" Això quan jo era petit no ho estudiavem i ara no puc ajudar en res als meus fills..."
" Tanmateix, per moltes coses que els digui als mestres, sempre fan el que volen ells i no tenen en compte els meus raonaments i les meves opinions..."
La participació ciutadana a l'Estat Espanyol és minsa (quasi bé només participam a l'hora d'anar a votar a les eleccions: generals, municipals...) i
l'educació no pot fugir d'aquest baix esperit participatiu.
La Institució escolar segueix tenint connotacions no del tot positives (sobretot de portes cap fora) i només es fa presència al centre quan sorgei-
xen dificultats o problemes.
L'escola està considerada, encara com una etapa que s'ha de passar; no se la veu com un instrument formatiu, si no més bé com una fàbrica d'in-
formacions i dades de dubtosa utilitat.
A les darreres eleccions a representants del Consell Escolar, per part de l'estament dels pares i mares, l'índex de participació el podríem fixar en un 15% de mitjana (encara que a la zona on treball aquest índex no superà el 8% a cap centre: la falta d'informació no pot usar-se com a excusa
perquè fou exhaustiva i abundant).
Han passat els temps en els quals l'escola era hegemònica quant a la formació de nins i nines. A l'actualitat la institució escolar ocupa una "parcel.la", la més important, sens dubte, però compartida, sobretot per les famílies que estan cridades a ocupar una responsabilitat cada vegada
més gran en el procés educatiu dels fills i filles.
Aquest nou model d'escola "no hegemònic" només és possible quan els seus principals agents -sobretot pares i mares- s'involucrin plenament a
l'escola participant activament.
S'ha fet un estudi (Fundació Encuentro) on es demostra que les famílies es senten insegures i manifesten contradiccions a l'hora d'educar als fills i
filles:
creuen que el futur és difícil però no els eduquen en l'esforç personal...
creuen que la televisió és dolenta, però tots la veuen...
critiquen el consumisme però donen als fills i filles tot el que demanen...
Front aquest "guirigall" de missatges contradictoris que arriben de per totes parts, les famílies arriben a prendre consciència que han d'intervenir però, en general no saben com fer-ho i passen al testimoni a l'escola. D'aquesta manera el procés educatiu es converteix en una simple
"contraprestació" pels impostos que es paguen exigint a l'escola una eficàcia contrastada.
Es interessant acabar l'apartat amb una reflexió de Manuel Bartolomé Cossío -impulsor de la Institució Lliure d'Ensenyança-, recollida fa uns no-
ranta anys:
"...nada es tan nocivo para la educación del niño como el manifiesto o latente desacuerdo entre su familia y la escuela. Aporta la familia un elemento necesario para el cultivo de la individualidad y exige a la escuela una adecuación a las nuevas aspiraciones sociales obligán-dola así a mantenerse abierta, flexible, viva...
La escuela ofrece la acción reflexiva que intenta sacar a la luz lo ignorado y que aspira a despertar la conciencia para la creación de la persona..."
EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL
4
4
La importància La importància La importància La importància
de la colde la colde la colde la col·laboració laboració laboració laboració
de les famíliesde les famíliesde les famíliesde les famílies
Per a nosaltres, és molt important que les famílies entenguin la nostra meto-dologia ja que la nostra forma de fer feina requereix una implicació molt al-ta per part de les famílies, però perquè això ocorri necessitam que l'entenguin.
És im-portant s e r conscients que partim de la realitat que la gran majoria de pares i mares no acaben d'entendre la nostra forma de fer perquè ells com a alumnes han ten-
gut unes vivències escolars totalment diferents a les que nosaltres proposam
a les aules i esperen que els seus fills les repro-dueixin de la m a t e i x a manera.
Després dels anys d'ex-periència ens hem adonat que són les vivències i les emocions dels infants el que més arriba i sensibilitza a les famílies.
CLA
SS
ES
DE
3 A
NYS
A i
BC
LAS
SE
S D
E 3
AN
YS A
i B
CLA
SS
ES
DE
3 A
NYS
A i
BC
LAS
SE
S D
E 3
AN
YS A
i B
5
5
Quan les nostres aules i passa-dissos s'omplen d'experiències, quan els infants expliquen a casa allò que ha passat a l'aula,
quan les emocions surten de l'entorn escolar les famílies comencen a adonar-se de que alguna cosa ocorr, que alguna cosa està canviant i s'interessen per entendre-ho i
comencen a fer preguntes i de qualque manera a implicar-se de forma més conscient.
La primera experiència de participació dels pares que hem tengut enguany a les classes de tres anys ha es-tat la construcció d'un hort a partir de material de desfeta.
Moltes gràcies a tots!!!
6
6
ELS NINS I NINES DE LA CLASSE DE LES RATESELS NINS I NINES DE LA CLASSE DE LES RATESELS NINS I NINES DE LA CLASSE DE LES RATESELS NINS I NINES DE LA CLASSE DE LES RATES----PINYADES PINYADES PINYADES PINYADES
(4 ANYS.B) (4 ANYS.B) (4 ANYS.B) (4 ANYS.B)
HEM CELEBRAT UN FESTA DE HALLOWEEN HEM CELEBRAT UN FESTA DE HALLOWEEN HEM CELEBRAT UN FESTA DE HALLOWEEN HEM CELEBRAT UN FESTA DE HALLOWEEN
DINS LA NOSTRA CLASSE.DINS LA NOSTRA CLASSE.DINS LA NOSTRA CLASSE.DINS LA NOSTRA CLASSE.
DEGUT AL NOM QUE HEM TRIAT PER LA NOSTRA CLASSE (RATES-PINYADES) I LES DIFERENTS CON-VERSES QUE HEM ANAT FENT DURANT AQUESTS DOS MESOS,... FENT HIPÒTESIS DE SI LES RATESPIN-YADES VIVIEN A CASTELLS AMB EN DRÁCULA, SI MENJAVEN SANG, SI EREN DOLENTES I MATAVEN A LA GENT...ARREL DE TOT AIXÒ VÀREM PENSAR QUE SERIA MOLT DIVERTIT PODER FER UNA FESTA AMB MONSTRES, BRUIXES, FANTASMES, CARABASSES... I COM PODEU SUPOSAR, VA SORTIR EL TEMA DE LA FESTA DE HALLOWEEN!
AIXÍ DONCS, COMENÇA L’ODISSEA... QUÈ HEM DE FER? QUÈ VOLEU? QUÈ VOS FA GANES TENIR A LA CLASSE?
PRIMER DE TOT ENS VOLEM DISFRESSAR DE “HALLOWEEN” I ORGANITZAR UNA FESTA.
...QUÈ NECESSITAM?... MENJAR, COSES PER DECORAR I POSAR “GUAPA” LA CLASSE COM SE FA ALS ANIVERSARIS, VOLEM LLEPOLIES I MÚSICA.
VÀREM DECIDIR QUE PODRIEM CONVIDAR A LA NOSTRA FESTA A L’ALTRA CLASSE DE 4 ANYS, LA
CLASSE DE LES SERPS. HAURÍEM D’ELABORAR UNA INVITACIÓ PER A CADA UN DELS NINS I NINES DE L’ALTRA CLASSE I REPARTIR-LES PER A QUE POGUESSIN VENIR EL DIA DE LA FESTA.
7
7
ES VA ACORDAR QUÈ VOLÍEM POSAR A LA INVITACIÓ I UNA VEGADA DECIDIT HO VÀREM ESCRIURE A LA PISSARRA I DESPRÉS ES VA COPIAR INDIVIDUALMENT A LES TARGETES. CADA UN DE NOLTROS VA PENSAR A QUIN NIN-A LI VOLIA ENTREGAR PER A QUE TOTHOM TENGUÉS CLAR A QUI LI HAVIA DE DONAR QUAN ANÉSSIM A L’ALTRA CLASSE A REPARTIR-LES.
UNA ALTRA COSA QUE ES VA PENSAR I MOLT IMPORTANT!!!
....LA PARTICIPACIÓ DELS PARES I MARES A LA FESTA AJUDANT AMB LA DECORACIÓ DE LA CLASSE I EL MENJAR DE LA FESTA.
CADA UNA DE LES FAMÍLIES DE LA NOSTRA CLASSE S’HAVIA D’ENCARREGAR D’ANAR A COM-PRAR NOMÉS UNA COSA, UN SUC, UNA COCA-COLA, NOCILLA, GALLETES... I NA CARME, ENS VA DUR UNA CAPSA DE GALLETES AMB FORMA DE RATA-PINYADA I NA MARIA, ENS VA FER UNA COCA DECORADA AMB MOTIUS DE HALLOWEEN. LA MAMÀ DE NA GEORGINA TAMBÉ ENS VA FER UNA BONA TARTA DE HALLOWEEN, TOT BONÍSSIM!!
VÀREM DECORAR UNES BOSSES DE PLÀSTIC, PINTANT RATES-PINYADES, CARABASSES, MONSTRES.... I N’ARACELI ENS VA AJUDAR A OMPLIR-LES AMB LES LLEPOLIES I EL DIA DE LA FESTA PODER ANAR A FER “TRUCO O XUXE” PER TOTES LES CLASSES DE L’ESCOLA.
8
8
TAMBÉ ES VAN DECORAR ELS TASSONS DE PLÀSTIC I ELS PLATS. LES CADIRES ES VAN TRANFORMAR EN TRO-NES NEGRES AMB UNES
BOSSES GRANS DE FEMS DE COLOR NEGRE. TOT A PUNT JA !
EL DIA DE LA FESTA VA SER EL 28 D’OCTUBRE (DIVENDRES), TOTHOM DISFRESSAT, LA CLAS-SE BEN DECORADA I EL MEN-JAR A PUNT PER OMPLIR BEN LA PANXA! I BERENAR ABANS
D’ANAR AL PATI.
9
9
EN ACABAR EL PATI, VÀREM COMENÇAR A FER “TRUCO O XUXE” PER TOTA
L’ESCOLA, REPARTINT LES BOSSES DE LLEPOLIES QUE NOLTROS MATEIXOS HAVÍEM OMPLIT ELS DI-ES ABANS
ELS NINS DE LA CLASSE DELS NIGULS (5 ANYS-A) ENS VA-REN VENIR A VISITAR DESPRÉS DEL PATI. UN D’ELLS HAVIA DUIT UNA CARA-BASSA I ENS VENIEN A DEMANAR SI TENIEM UNA ESPELMA PER PODER FICAR A DINS I ENLLUERNAR LA CA-RABASSA.
10
10
VA SER UN DIA MOLT INTENS, MOLT DIVERTIT, FANTÀSTIC TANT PELS NINS COM MESTRES... I EL PAPÀ D’EN TOM ES VA OFERIR PER VENIR A FER UNES FOTOS A CADA UN DE NOLTROS.
NOMÉS EM QUEDA DIR!! ...MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA COL.LABORACIÓ!
TESA.TESA.TESA.TESA.
11
11
COMENÇAM EL PROJECTE COMENÇAM EL PROJECTE COMENÇAM EL PROJECTE COMENÇAM EL PROJECTE
DE LES SERPSDE LES SERPSDE LES SERPSDE LES SERPS
Feim una pluja d’idees i una votació per
escollir quin nom ens volem posar i, per
tant, quin projecte volem fer aquest curs. Decidim que serem la classe de
les SERPS i que les estudiarem.
En gran grup parlam de què sabem i definim què vo-
lem saber. Les preguntes que ens hem plantejat i
que guiaran el projecte són:
Neden?
S’enfaden?
On s’amaguen?
On dormen?
Què mengen?
12
12
Anam a la biblioteca a cercar lli-
bres de serps i els duim a la
classe.
Molts nins saben que les
serps són rèptils perquè els ho
han dit els seus pares, però no
saben ben bé què vol dir això.
Llavors sorgeix una nova pre-
gunta: Què són rèptils? Per re-
soldre-la anam a demanar ajuda a nins més grans.
Els nins i nines de 4t ens expliquen les principals característiques dels rèptils i
ens mostren exemples a la seva pissarra digital.
Decoram la nostra porta perquè tothom que passi reconegui quina classe és.
CLASSE DE LES SERPSCLASSE DE LES SERPSCLASSE DE LES SERPSCLASSE DE LES SERPS
13
13
L’HORT D’EDUCACIÓ INFANTILL’HORT D’EDUCACIÓ INFANTILL’HORT D’EDUCACIÓ INFANTILL’HORT D’EDUCACIÓ INFANTIL Aquest mes de setembre vam començar un nou projecte a educació infantil: un hort!
Després de xerrar-ne i pensar el que havÍem de comprar, vam començar a fer feina. Primer vàrem preparar la terra (la vàrem remenar i posar dins les pasteres), després vàrem fer un fo-rat per a cada llavor a cada una de
les pasteres i les vàrem sembrar.
Per no confondre’ns hem po-sat un cartellet a cada pas-tera.
Vam regar i ... a esperar!
Després de 15 dies van començar a sortir unes plantes (tomàtigues, pèsols i espinacs) però unes altres encara no! (pastanagues i cebes) Haurem d’esperar un poc més a que surtin. Mentres tant, cada setamana anam a veure com va el nostre hort i que grans es van fent les nostres plantetes!!!!
14
14
15
15
16
16
Baixam a l´aula de Racons i jugam a la cafeteria i al supermercat.Baixam a l´aula de Racons i jugam a la cafeteria i al supermercat.Baixam a l´aula de Racons i jugam a la cafeteria i al supermercat.Baixam a l´aula de Racons i jugam a la cafeteria i al supermercat.
En el supermercat aprenem a anar a comprar, triam, som caixers, reponedors, comptam per pagar, per tornar canvi... ens basten els diners?
A la cafeteria prenem un café, feim de cambrers, clients...posam taula, pagam, feim la xerradeta…
Ho passam genial!
Classe dels núvols
5anys A
17
17
A la foto de l’esquerre na Naila i a la de
baix en Francisco
AJUDA AJUDA AJUDA AJUDA
INTERCICLESINTERCICLESINTERCICLESINTERCICLES
ELS NINS GRANS ENS AJUDEN A FER DIFERENTES ACTIVITATS I TASQUES.
A DECORAR LA NOSTRA PORTA AMB EL NOSTRE NOM, A DIVERSES ACTIVITATS DE PLÁSTICA…
· FEIM MANUALITATS
· ENGALANAM LES PORTES DE LA CLASSE
· TREBALLAM MIRÓ AMB LA PLASTILINA
ENS AGRADA MOLT COMPARTIR AQUESTS MOMENT AMB ELS ALUMNES DEL TERCER CICLE, PERQUÈ ENS ENSENYEN ESTRATÈGIES PEL NOSTRE APRENENTAT-GE.
ESTUDI DEL NOMS DE LA CLASSEESTUDI DEL NOMS DE LA CLASSEESTUDI DEL NOMS DE LA CLASSEESTUDI DEL NOMS DE LA CLASSE
HEM FET UN ESTUDI DE TOTS ELS NOMS REPETITS DE LA NOSTRA CLASSE. I EL QUE MÉS HI HA ÉS LUCIA. HI HA 10 “LUCIAS” A TOTA L’ESCOLA. ENS HEM ADONAT QUE ELS NOMS DE LA NOSTRA CLASSE ES REPE-TEIXEN MOLT POC.
ENS ENS ENS ENS
CONVERTIM EN CONVERTIM EN CONVERTIM EN CONVERTIM EN
CONTACONTES!CONTACONTES!CONTACONTES!CONTACONTES!
ELS NINS I NINES DE PRIMER ENS CON-VERTIM ENGUANY EN VERTADERS CON-TACONTES.
ENS PREPARAM UN CONTE A CASA I CA-DA QUINZE DIES EL CONTAM AL GRUP CLASSE.
AIXÍ UNS APRENEM A SER CONTACONTES I ELS ALTRES ESPECTADORS OIENTS.
18
18 LA PEIXERA DE PRIMERLA PEIXERA DE PRIMERLA PEIXERA DE PRIMERLA PEIXERA DE PRIMER ELS NINS DE PRIMER B TENIM UNA PEIXERA DINS LA NOSTRA CLASSE, DESPRES DE SABER
QUE TOTA L´ESCOLA TÉ UN PROJECTE EN COMÚ QUE ÉS LA MAR MEDITERRÀNIA LA PRIMERA CAPSA DE LES SORPRESES ENS VA DUR UNA PEIXERA QUE HEM ANAT PREPARANT PER TENIR ELS NOSTRES PEIXOS. ENS HEM HAGUT D’INFORMAR MOLTÍSSIM SOBRE AQUESTS ANIMALS I DE LA CURA QUE HEM DE TENIR AMB ELLS, QUAN ELS HEM DE CANVIAR L’AIGUA, EL MENJAR QUE HAN DE TENIR… I ÉS QUE SÓN MOLT DELICATS!!!
19
19
BON LECTORBON LECTORBON LECTORBON LECTOR CADA MES A PRIMER DE PRIMÀRIA TENIM UN BON LECTOR. EL BON LECTOR ÉS EL QUE DEDICA MÉS TEMPS A MILLORAR EL SEU NIVELL DE LECTURA TANT A L’ESCOLA COM A CASA. PER ACONSEGUIR-HO HEM DE LLEGIR COM A MÍNIM 10 MINUTETS CADA DÍA.
EL BON LECTOR DEL MES DE SETEMBRE DE 1r B HA ESTAT EN
ADRIAN QUE HA LLEGIT 16 DIES.
EL MES DE SETEMBRE, EL BON LECTOR DE 1r A HA ESTAT EN FRAN-
CISCO, QUE HA LLEGIT 18 DIES.
TREBALLAM MIRÓTREBALLAM MIRÓTREBALLAM MIRÓTREBALLAM MIRÓ L’ANY PASSAT CONEGUEREM EN JOAN MIRÓ ESCULTOR. ENGUANY ENS ENDISAREM MÉS EN L’OBRA D’AQUEST ARTISTA I CONEIXEREM LA SEVA PINTURA. TAL VEGADA PERQUÈ ELS SEUS DIBUIXOS SEMBLEN MÉS INFANTILS, SÓN ELS NINS I LES NINES ELS QUE EN SABEN TREURE MÉS SUC. ÉS INCREÏBLE COM EL LLEN-GUATGE MIRONIÀ ÉS TAN BO D’ENTENDRE PER PART DEL INFANTS.
20
20
21
21
LES DUES CLASSES TREBALLAM COORDINADES. AQUÍ ENS TENIU FENT XURRET5 DE PLASTILINA PER A FER EL NOSTRE AUTORETRAT. HEM QUEDAT MOLT AFAVORITS, O NO? CADA NIN HA DUIT UN MIRALL I DESPRÈS DE HAVER MIRAT DIFERENTS AUTORETRAT D'EN MIRÓ , ENS HEM OB-
SERVAT , MIRAT TOTS ELS DETALLS DE LA NOSTRA CARA, ELS ULLS , PIPELLES, ORELLES, NAS, BOCA ...FINS I TOT
LES PIGUES QUE PODEM TENIR HEM FET AQUESTES OBRES D'ART.
22
22
23
23
EN AQUESTA TERCERA SESSIÓ QUE HEM DEDICAT A JOAN MIRÓ HEM FET UN MOVIL AMB ELS SÍMBOLS QUE MÉS UTILITZAVA MIRÓ A LES SEVES PINTURES , COM SÓN : ESTRELLA , CERCLE, LLUNA I ULLS.
PER FER AQUESTA FEINA HEM DONAT AL NIN UNA PLANTILLA DELS OBJECTES AMB UN A3, ELLS HAN HAGUT DE DOBLEGAR EL FULL I CALCAR ELS DIBUIXOS PER DESPRÉS PUNXAR-LOS; UNA VEGADA ELS HEM TENGUT PUNXATS, ELS HEM PINTAT AMB ELS COLORS QUE MÉS UTILITZAVA MIRÓ (COLORS PRIMARIS) I HEM FET UN MÒVIL PER A DECORAR LA CLASSE I EL PASSADÍS .
BONS LECTORS DE NOVEMBREBONS LECTORS DE NOVEMBREBONS LECTORS DE NOVEMBREBONS LECTORS DE NOVEMBRE AQUÍ TENIU ELS BONS LECTORS DEL MES DE NOVEMBRE. COM PODEU VEURE CADA VEGADA SÓN MÉS. NO ÉS D’ESTRANYAR CADA DIA ELS AGRADA MÉS I MÉS LLEGIR.
Maria del Mar, Aroa, Yanira, Francisco, Daniel,
24
24
La classe de les estrelles ( 2n A ) estudia
Joan MiróJoan MiróJoan MiróJoan Miró
El curs passat ens va agradar molt conèixer a l’artista Miquel Barceló i aquest curs ens hem proposat conèixer un altre artista que, encara que no va néixer a Mallorca si va viure molts d’anys aquí, en Joan Mirò.
Vàrem començar mirant un power point de la vida d’en Joan Miró, i vàrem veu-re com es pintava ell mateix. Vàrem re-produir el seu autoretrat i també varem fer el nostre.
Continuam i analitzam quines són les coses que més li agraden pintar. Des-cobrim que són les dones, els ulls, les estrelles, els planetes,… Aprenem que ell pinta a “la seva manera”, als perso-natges els pinta tres pels i utilitza quasi sempre els mateixos colors: vermell, groc, blau, verd, negre. Amb aquests elements en fem un mòvil.
25
25
Analitzam una obra: L’or de l’atzur i la reproduïm amb estampa-ció (el fons del quadre), pintam amb cavallets i amb plastilina.
26
26
Després de mirar els diferents quadres que va fer en referència a les constel·lacions, fem la nostra constel·lació amb ceres toves i aquarel·la.
Com anam per Palma per a fer una activitat de la Caixa, aprofitam i ve-im el mosaic d’en Miró del Parc de la Mar i el monument situat a prop dels Jardins de L’hort del Rei. També dins Caixa Fòrum trobam una es-cultura, a més del seu logotips.
27
27
Continuam dins la classe analitzant l’obra i ens centram en els quadres: Blau
I, Blau II i Blau III. Ens dividim en tres grups i cada un ha de reproduir un dels quadres. Ells tot sols es posen d’acord sobre qui pintarà cada element i com fer-ho. Després de dialogar, uns grups més que uns altres, començam a fer feina i el resultat és espectacular.
28
28
L’altre tècnica que va emprar en Miró per els seus quadres era els regalims i els esquitxos i nosaltres ho hem volgut intentar.
29
29
Per acabar el nostre estudi so-bre la gran obra que Miró ens deixà com a patrimoni, hem de-cidit juntament amb les altres classes del cicle, fer un enorme COLLAGE que podeu veure al hall de l’escola. Ens duu una feinada perquè hem d’anar
aferrants trossets de paper en el seu lloc corresponent sense equivocar-
nos. Per això tenim una foto amb el quadre original que ens serveix de mo-del. Ens queda molt bé. Passau a veure’l i veureu que guapo!
30
30
Finalment ens quedava el que m é s e n s il·lusionava. Visi-tar la FUNDACIÓ PILAR I JOAN MI-RÓ a Cala Major. Allà poguérem veure les mera-velloses obres d’art que feu Mi-ró, tant en pintu-ra com en escul-tura, i visitàrem el taller on pintà tantes obres d’art. A la foto de baix el podeu veure. Ens ho passàrem molt bé i ens serví per acabar d’aprofundir en el món de Joan Miró.
31
31
Els nins de 3r-A donen la benvinguda a n’aquest curs nou 2011-2012.
Estan molt contents de començar un cicle nou.
Amb el tema de centre d'enguany els nins i nines de 3r-A ens hem convertit amb pintors
mariners. Vàrem pintar amb aquarel.les un paisatge mariner de Mallorca. Després vàrem fer
una votació a classe i vàrem decidir entre tots que els millors quadres eres aquests.
32
32 Vàrem treballar l’autoretrat. Així es veu cada nin.
A classe de medi hem treballat els sentits i per a grups hem fet feina.
Vàrem fer uns murals per representar cada sentit.
33
33
A classe de català els nins de 3rA i 3rB ens hem inventat endevinalles.
Meam si les endevines? Si no ho saps li pots demanar al nin o nina que se les ha inventades.
34
34
EL VAMPIRET
DRACULET
(fragments)
En un castell tenebrós,
abandonat, fred i humit,
viu un vampiret formós
que està tot sol i avorrit.
[...]
Amb diners per a despeses,
decidit cap a Llevant,
amb les ales ben esteses,
un matí se’n va volant.
Des del cel escolta els crits
d’un gran pati ple d’al·lots
berenant que, divertits,
juguen, semblen borinots.
[...]
L’ambient d’escola el fascina,
tot són noves experiències,
però el que més l’al·lucina
són el català i les ciències.
[...]
El castell ja és un museu
i també un lloc d’acampada.
Tothom fa excursions a peu
per torrar-hi sobrassada.
[...]
De tot ha tret bones notes;
com que estudia, ha aprovat.
Fins una altra, al·lots i
al·lotes,
que aquí el conte s’ha acabat.
PONÇ PONS
(Menorca 1956)
Aquesta auca l’hem dibuixada a partir del poema. Hi ha una vin-yeta per a cada estrofa.
Els autors son na Ru Yi i en Rayane de 4t B
4t A4t A4t A4t A
35
35
TALLER DE POESIA TALLER DE POESIA TALLER DE POESIA TALLER DE POESIA –––– QUART CURS QUART CURS QUART CURS QUART CURS
Enguany els alumnes de quart dedicam una horeta setmanal a treballar rimes, versos, estro-
fes…a gaudir amb els poemes de poetes catalans i a inventar-ne de nous.
Us deixam un exemple d’aquestes activitats realitzades al nostre taller.
36
36
37
37
4t B4t B4t B4t B
LA RODA DELS ALIMENTS
JA SABEU QUE HEM DE MENJAR BÉ I SALUDABLE. HEM D’INTENTAR EVITAR MENJAR GREIXOS I SUCRES. RECORDAU QUE LA FRUITA CONTÉ EL SUCRE NATURAL NE-CESSARI PEL NOSTRE COS. BEURE DOS LITRES D’AIGUA A DIARI. AQUÍ TENIU LA RODA DELS ALIMENTS FETA PER N’ADRIÁN GARCÍA. AIXÍ PODREU RECORDAR
ELS GRUPS D’ALIMENTS QUE HI HA .
38
38
PAREIX FÀCIL PERÒ NO HO ÉS!
A LA CLASSE D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA VÀREM FER UNES SESSIONS
RELACIONADES AMB EL NOSTRE COS I COM FER AUTORETRATS.
NOSALTRES VÀREM DECIDIR DIBUIXAR-NOS DE COS SENCER I NO
HA ESTAT GENS FÀCIL! PROVAU-HO I HO COMPROVAREU.
ARA TENIU UN REPTE SABRÍEU DIR QUI ÉS QUI?
39
39
LUNA MATEO Mª ROSA
LUCÍA
JORDI ELIA
CORAL BRADLEY
ÁLVARO ALEJANDRO
ADRIÁN
ABIGAIL
XISCA
VALERIA TOMAS PATRICIA
MIREYA TAO NICOLE
40
40
WE DESCRIBE :
ANIMALS
41
41
LET’S TALK ABOUT
OUR FRIENDS
42
42
ELS ALIMENTS DE LES ILLES BALEARSELS ALIMENTS DE LES ILLES BALEARSELS ALIMENTS DE LES ILLES BALEARSELS ALIMENTS DE LES ILLES BALEARS
Ja fa tres anys que realitzam aquest taller.
Un any més la Conselleria d´agricultura, medi ambient i territori posa en marxa la campanya “Coneguem els aliments de les Illes Balears”. Enguany ens han explicat que molts de pobles de les illes es caracteritzen per tenir un aliment que els fa ser diferents d’altres pobles. Per exemple a Porreres fan molts d´albercocs, a Muro carabasses, a Ba-
nyalbufar tomàtigues de ramellet i malvasia, a Sa Pobla patates,… i així molts d´altres. Amb dife-rents jocs les monitores que ens acompanyaren ens ensenyaren com tots i cada un d´ells eren im-
portants per a la nostra salut. No en va perta-nyen a la famosa dieta mediterrània.
PIRAGUA. PIRAGUA. PIRAGUA. PIRAGUA.
Enguany el segon i el tercer cicle seguiran la formació
El proper mes de juny el alumnes de 2n i 3r cicle aniran al club nàutic de Portal Nous a continuar el curs de navegació. Els de segon cicle faran vela i els de tercer cicle faran piragua.
En aquesta imatge podeu veure els alumnes de sisè preparant-se per a endinsar-se dins l´aigua. No cregueu que va ser fàcil. Varen haver de remontar-los algunes vegades per-què anaven directes a la platja. I és que això de intentar remar coordinades dues persones arriba a ser una mica difícil. Ja veurem enguany com anirà. El que sí és ben cert és que treballaran el tema de l´escola de ben a prop
43
43
TREBALL DE COOPERACIÓ ENTRE L’ALUMNATTREBALL DE COOPERACIÓ ENTRE L’ALUMNATTREBALL DE COOPERACIÓ ENTRE L’ALUMNATTREBALL DE COOPERACIÓ ENTRE L’ALUMNAT
És el principi de tot un seguit d’activitats programa-
des
Enguany ens hem proposat fer tre-ball cooperatiu intercicles.
D ´aquesta manera els alumnes s´ajuden mútuament a fer les seves tasques. En aquesta ocasió els alum-nes de segon demanaren als de sisè que els ajudessin a cercar informa-ció a la xarxa sobre els diferents oficis que feien els seus pares i ma-res ja que estaven treballant aquest tema per després poder realitzar tota una sèrie d’entrevistes als pro-
pis pares.
Un cop saberen què era el que havien de cercar cadascú, paper en mà, compartiren ordinador amb un nin més gran que els ajudaren en la recerca.
LA PATRULLA VERDA VIGILA LA NETEDAT DELS PATISLA PATRULLA VERDA VIGILA LA NETEDAT DELS PATISLA PATRULLA VERDA VIGILA LA NETEDAT DELS PATISLA PATRULLA VERDA VIGILA LA NETEDAT DELS PATIS
L’escola continua amb el reciclatge
Cada dia després del pati podem observar des de les finestres com les gavines afamegades es llen-cen sobre els trossos d ´entrepans i sandvitxos que han caigut al terra. Ha arribat un punt en que, fins i tot, es fiquen dins dels contenidors per ac-cedir als menjar que hi ha al seu interior.
També hem observat com no hi ha massa consci-ència per part dels alumnes de tirar els fems dins les paperes. Per aquestes ambdues raons hem de-cidit posar en marxa la Patrulla Verda Patrulla Verda Patrulla Verda Patrulla Verda on alum-
nes des de quart fins a sisè, en torns de quatre persones cada dia, vigilen que la resta d´alumnat dipositi els plàstics i envasos dins un contenidor i els residus dins d ´un altre. D ´ençà que s´ha posat en marxa el pati sembla un altre i les gavines ja no saben on berenar.
44
44
Dia 7 de desembre, aprofitant que feia un dia fantàstic, decidirem sortir a fer una volta pel nostre municipi. Vàrem observar que quan arriba l ´hivern tota la nostra costa queda completament buida de gent, de turistes i la majoria de comerços estan tancats esperant que arribi una nova temporada turísitca.
Des de l ´escola ens vàrem emportar una làmina de dibuix, llapis i goma i ens vàrem aturar davant el petit port que hi ha a la platja de Palmanova.
Un cop allà intentàrem fer un dibuix al natural de la costa que ens envolta. La veritat és que no quedaren tan malament, els dibuixos i fins i tot ens diver-tirem molt.
Teniu una mostra del resultat al passadís del tercer cicle.
CASUALITATS DE LA VIDACASUALITATS DE LA VIDACASUALITATS DE LA VIDACASUALITATS DE LA VIDA
N’Alejandro Bueno i n’Adrián Jover de sisè varen néixer l ´onze de novembre. Per tant enguany, que la data era una mica especial:
11111111----11111111----11111111
aquests dos nins feien l’aniversari i cumplien:
11 11 anys.11 anys.11 anys.11 anys.
Quina casualitat, no?
BON NADAL I FELIÇ ANY NOUBON NADAL I FELIÇ ANY NOUBON NADAL I FELIÇ ANY NOUBON NADAL I FELIÇ ANY NOU
