F O M E N TDE LES ARTSDECORATIVES

AGOST 1935

or cortes

Gràcia, 78

Tel.èf. 78662

Barcelona

Mono-Film 9 Y i 16 m/m•Bi-Film 9 i 16 m/m•250-400 i 500 wats.Funcionamenf ultra silenciós.

Màxima fixesa en la projecció.

BUTLLETÍDEL

FOMENT DE LES ARTS DECORATIDECORATIVESDIRECTOR: JOSEP MAZNAR - REDACCIÓ: AVINYÓ, 30, PRINCIPAL.. TELÈFON 24325

Any 1 Barcelona, Agost dei 1935 Núm. 8

El proppassat mes de juliol el nostre President, en representació de l'Entitat,

signà amb el conseller delegat de la companyia Metropolitan, S. A. el contracte

d'arrendament dels locals superiors de l'edifici del Coliseum. Els nostres consocis

coneixen ja les avantatjoses condicions en què ens eren ofertes aquelles dependèn-

cies i els projectes bàsics de distribució i estructura, en ocasió de la passada Junta

general celebrada amb caràcter extraordinaria aquest fi.

Des de la celebració d'aquella Junta, el Consell Directiu ha vingut rebent fer-

voroses adhesions a aquesta tangible i prometedora realitat del nostre estatge em-

plaçat en el lloc més cèntric de la ciutat i agençat amb tota l'escaiença desitjable.

Mentre no esdevingui executiu l'augment de quota de soci, recentment aprovat, ja

s'han rebut molt nombroses ofertes de socis que desitgen pagar des d'ara llur quota

amb l'augment previst. Aquesta adhesió a la labor del Consell Directiu, i l'optimisme

que desvetlla aquesta obra que cal realitzar en poc temps entre tots, ha pres un tal

abast que els consocis que s'han ofert en llur característica d'industrials de distints

rams, asseguren en el moment de redactar aquestes ratlles la quasi total realització

de les obres en excel-lents condicions de pagaments i percentatges de bonificació.

I actualment ja s'ha iniciat una relació de persones que efectuen llur aportació en

considerables donatius en metàllic.

Aquesta collaboració és altament estimulant i confortadora, no sols per al Con-

sell Directiu, sinó també per a la Ponència econòmica que ha estat creada expres-

sament, i per la Po'n.ència d'agençam 'ent que serà designada dintre aquest mes, ¡es,,

quals no dubtem que reeixiran brillantment en la comesa que els és designadá: ". ^^ 9

2 Buflletí (le! Foment de les Aris Deco atives

LA CÚPULA DEL COLISEUM

Des dei mes passat la Cúpula del Coli

-seum és ja el local del Foment. No ja laCúpula, sinó una gran part de la plantainferior, que té la capacitat suficient pera la vida social de l'entitat; podem dir

avui, doncs, que la vida del Foment entraara en una fase nova, activa i prometedo-ra dels resultats més excellents.

No és aquesta la primera vegada que lanostra entitat dedica els seus entusiasmesa l'agençament de la casa pròpia. Però avui

ens és possible de dotar el nostre estatge

d'una estructura i amplitud força escaient,

i de tot el confort i dignitat que les mo-dernes tendències i procediments en lesarts i els oficis ens ofereixen pròdigament.

La disposició de la planta i la distribució

de l'espai, així com els pasos de comuni-cació, no han estat projectades lliurement,

car les estructures metàl•liques per al sos-teniment de la cúpula de l'edifici han estat

una limitació a la qual ha calgut acomo-dar-se.

Així i tot, l'àrea de què hom disposa hapermès de donar l'amplitud suficient a lesdiverses dependències, tenint en compte

len funcions a acomplir. Aquestes són:

Sala de converses.

Sala d'actes.

Guarda-roba.

Arxiu. Vitrines.

Biblioteca.

Sala del Consell.

Cuina. Office Bar.

Sala d'Exposicions i d'Espectacles (Cú-

pula).

Sala de lectura.

Secretaries.

Serveis d'higiene, calefacció.

De llurs condicions i característiques, endonen una agradosa idea els gràfics queseran mostrats en la visita que s'hi cele-brarà aquest mes.

En el Butlletí anterior donàvem comp-te de la lletra que la Ponència econòmica

nomenada a aquest fi adreçà a tots els con-nocis per aconseguir el més amplament

possible llur esforç personal i cooperació

professional. Avui podem anunciar ja queel nombre i importància dels oferiments

cobriran segurament totes les necessitats

pre-listes. Es a dir, tenim assegurada larealització de quasi totes les obres a based'avantatges econòmics en el cost i en laforma de pagament, i de perfecció en lesmatèries i serveis a instal•lar.

Els oferiments rebuts fins avui afectenels treballs de:

Obres de paleta.Pintura.Fusteria.

Pavimentació (en parquet, mosaic, go-ma, etc.).

Vidrieria.Installació elèctrica.

Installació de gas i aigua.

Instal.lació de calderes per a la calefac-

ció .

Instal.lació d'aparells sanitaris.

Metallisteria.Etc., etc.En el número del Butlletí del mes vi-

nent podrem completar a ben segur aques-

ta relació, que abastarà totes les branques

afectades en una empresa d'aquesta mena.

El Consell Directiu des d'aquestes pà-

gines avança el seu regraciament a tots

que han manifestat el desig de coopera-

ció i han aportat la seva decidida col.labo-

ració.

Catifes Perses, Nuades i Mecàniques.Tapisseries, Velluts, Cortinatges. Cre.tones, Flassades, Edredons. Llenceriai altres articles per a la Decoració.

H. Blanco Bamieres, S ACall, N.° 21 Passeig de Gràcia. N.° 67Telèf. 19.115 Teléf. 73.129

à'RENDRE XOCOLATES

Es acreditar-se de bon gust

Isolannents Sub riCLARIS, 68 — BARCELONA — TELEF. 70.471

DISTRIBUIDORS EXCLUSIUS

Deutsche Linoleum Werke, A. G. - Lincrusta "Anker"Paper de suro aglomerat "Kappa'' per al revestiment de parets.

Parquet de suro aglomerat per a pavimentació.

Isolaments tèrmics i acústics de tota mena

CONSTRUCTOR D'OBRES

PEDRÓ DE LA CREU, 32 TELÈFON 72063

BARCELONA

BRUGALLARELLIGADOR D'ART

Relligadures per a Arxius iBiblioteques particulars.

Restauració de relligadures antigues.

Daurats sobre cuiro a petits ferros,i mosàics.

Aribau, 7, interior F• G.TELEFON 33.970

BAR C ELONA

Butlletí del Foment de les Arts Decoratives

CURSETS DE TÈCNIQUES DE LA DECORACIÓ

El dia 10 de maig ocupà la nostra càte-dra el professor de la Facultat de Cièn-cies senyor Isidre Grifoll, per tal de trac-tar sobre els metalls, matèria en la qual atots els països es treballa per aprofitar

-nc els màxims avantatges i rendiment, es-pecialment dintre els oficis de la construc-ció i de la decoració.

En començar remarcà la conveniènciade conèixer les diverses aplicacions delsmetalls. La química coneix fins a noran-ta dos cosos simples, però per llurs pro-pietats adaptables a les nostres necessi-tats hom requereix preferentment l'apli-cació de metalls determinats. Els metallssón l'element que més ha contribuït alprogrés de la nostra civilització; cal ima-ginar-se com fóra de diferent la vida sen-se el metall.

Parlà dels metalls cona a conductors decalor i electricitat. i que són de millorconductibilitat com més purs són. Es re-ferí al ferro, matèria útil que és tovaquan convé, o altrament forta i estirable;el ferro sortit de fosa a l'alt forn contémolt de carbó: de 2 a 7 per cent, i és moltdur i a la vegada molt fràgil. Per a esde-venir purificat, el que s'anomena ferrodolç, cal sotmetre'l a un corrent d'aire ooxigen que crema i elimina el carbó, ialeshores resta pur i susceptible de donar-l i les formes que escaiguin o bé soldar-lo. Per a convertir-lo en acer és necessarique contingui de 0'3 a 2 per cent de carbó;per a aquesta o peració ha d'ésser sotmèsa una temperatura de 900, en la qual esdissol el carbó, i refredar-lo ràpidament.

Explica la composició i valors dels me-talls emprats més correntment per a ladecoració, blancs i lluents; i encara quesón atacats pels àcids, els que tenen co-lor es rovellen més fàcilment a l'aire at-mosfèric, que conté anhídrid carbònic.Relacionà a l'encerat, per ordre de dure-sa en dues columnes, els metalls empratsgeneralment; generalment els més feblessón els més lleugers, però d'entre aquestsl'alumini s'acosta a la tenacitat i duresade Pacer, i és poc fàcil al rovell preser-vat per l'hidrogen. Així resta inatacableper l'aire, l'aigua i algun altre element fe-ble.

A continuació es referí extensament alsaliatges de metalls i llurs qualitats. Par-là del crom, i esmentà el níquel, matèriadura que s'esgrogueeix fàcilment; el cromamb el seu color blavenc, com de platí, ésinatacable pels àcids i lleixiu, i es fon auna temperatura de 1.600 0 ; la seva super-fície és excel•lent per a la reflexió de lallum, i per la seva qualitat inalterable, su-perior al platejat com a reflector delsraigs.

Finalment indicà que la feblesa delsbanys de níquel i crom en els metalls, pro-venia quasi bé sempre a casa nostra de ladeficiència en el rentatge previ, la qualcosa l'induí a estudiar la realització d'a-questa operació a base d'electricitat; i esreferí a detalls pràctics en banys a based'àcid sulfúric o clorhídric al 10 per cent,qu interessaren en gran manera a 1'audi-tori.

En la sessió dedicada a la Ceràmica,prengueren part els senyors Josep Aragayi Francesc Xumetra. En primer lloc ei!

senyor Aragay tractà dels elements quecomprèn la matèria; en ella l'aigua i elfoc li són essencials, per bé que no en res-ti res en l'obra ja enllestida, i té plasti-citat segons l'aigua o antiplasticitat pelfoc; defineix a continuació el que—segonsel seu criteri—són estrictament les matè-ries anomenades Gres, Faiança i Porcella-na, puix que sovint apareix el confusio-nisme.

Les característiques del gres són la du-resa i la compacitat; de la porcellana, latransparència , i de la faiança, la seva es-tructura capil•lar. Així, doncs, el gres nopot ésser mai ni transparent ni porós, i re-sisteix la punta niés dura de l'acer, i l'a-tac del més viu dels àcids.

En una excel-lent demostració de conei-xements es referí a les matèries que in-tegren el gres natural i el compost, en elqual els elements que no són prou fusibleshi són aplicats fundents com feldespat ipagmatita a 1.200°, car a una temperaturainferior la matèria no és gres. Seguida-ment refereix les dificultats superiors a lagerreria i la faiança, i els perills de les

Butlleti del Fornent de les Arts Decoratives

peces per la reducció que sofreixen i quereporten sovint alteracions i ruptures.

En parlar de les aplicacions del gres, es-mentà la seva gran duresa que el fa apteper a ésser emprat per a la pavimentacióa la intempèrie, per a materials aillants enla conducció de corrent elèctric, per alsanomenats materials sanitaris, i per ele-ments diversos en els jardins, donat el va-lor decoratiu de la matèria.

En un magnífic paràgraf final, el senyorAragay palesant la seva passió per l'ofi-ci feu un elogi de la matèria "creada din-tre el gran cataclisme de les temperatu-res més extremes", i propugnà per tal queel ceramista canalitzi damunt les sevescreacions, aquesta fúria infernal de lestemperatures blanques, caminant per leszones que voregen els abims de la destruc-ció i de la creació. El conferenciant foumolt aplaudit.

A continuació ocupà la tribuna el senyorXumetra, qui il•lustrant amb projeccionsescaients, feu història de la ceràmica desdels egipcis i descriví els forns primitius.

Fent demostració de la seva erudició iels seus coneixements, anà mostrant lesdiverses fases per les quals ha passat laindústria de la ceràmica fins arribar alsmoderns procediments per treballar elfang amb els considerables avenços de lamaquinària.

En forma planera i fàcil tractà evoluti-vament de la rajoleria, terrissa, pisa, ra-joles de València, i de l'argila, cocció itreballs que comporta, així com de llur de-coració i característiques.

En resum, una lliçó completíssima aafegir a totes les anteriors, amba qualera closa la sèrie dedicada a les tècniquesque formen el cos estàtic de la construc-c ió .

El senyor Pau Rodon i Amigó, presti-giós tècnic, i professor de l'Escola deiTreball, fou encarregat de la lliçó refe-rent a Teixits corn a iniciació del cursetde tècniques de l'amoblament. El tema quese li havia encomanat era: "Teixits opacs,translúcids, murals; coneixement de qua-litats". Amb tot i que el conferenciantconfessa q ue no s'atreviria a tractar delvalor artístic dels teixits en un auditoricom el del Foment de les Arts Decorati-

ves, manifesta que l'enunciat del tema,amb les classificacions que fa dels teixits,ell com a tècnic no les coneixia i per tantl'havien sorprés molt; i expressa que com

-prèn que en la pràctica deuen tenir valorper a la decoració, però ell que posseeixsegurament la més important bibliotecade teixits d'Europa, no havia trobat maien cap tractat aquesta classificació de tei-xits en opacs i transllúcids.

Passo—digué—a oferir-vos uns quantsconeixements procurant adaptar-los a lapauta indicada; a continuació explica elfuncionament del teler a la plana i els seusteixits de lligat elemental i amb fils devolta, i projecta a la pantalla una sèrie detrames de diferent nomenclatura. Refereixalgunes particularitats d'aquestes tramesper a fer tuls i altres teixits transparents;diu com els autors dels Inés importantstractats no s'avenen en llurs definicions inomenclatures del teixit, i que en la nos-tra parla sovint s'incorre en impropietats,entre elles l'anornenar domàs enlloc dedamasc, la roba que era originària de Da-masc; i glassa enlloc de gasa, d'origenGasa a Palestina, per no confondre'l ambel glacé, mot francés que potser podríemtraduir precisament per glassa, i que fareferència a una altra classe de teixit.

Seguidament, per mitjà de projeccionsi de :nostres que exhibeix, fa interessantscomparacions entre les diverses menes deteixits clàssics per remarcar -ne les carac-terístiques i les qualitats de cada un. ElDamasc està format pel lligament més ata-peït que es coneix, on desapareix l'ordit ila trama per formar un compacte de ma-nera que el dors d'un damasc també tédret i revés; en la cara bona, el setí bri-llant fa el fons i el mat la mostra, i alrevers la composició fa contrapart. Aixòés aconseguit sense entrelligat, car unavegada va l'ordit a la cara bona, i l'altraal dors. Del Grodeteur hi ha qui en diudamasc amb revés, però és mancat de lescaracterístiques del damasc; el Larnpàs.és format al fons per setí i la mostra tam-bé és brillant, i. la seva composició és perlligament de bastes de trama. El Brocatel!tampoc no és damasc; fa igual que el 1am-pàs, però d'ofecte Invers en el fons i lamostra, i així com aquell és de seda, latrama d'aquest és de cànem o de lli.

Butlletí del Foment de les Arts Decoratives

El teixit anomenat Ras de Sicília en ellligament de fons i mostra no ofereix bas-tes, i degut a la seva perfecció és quasiindestructible. Vellut laborat el més bo-nic és el que el pèl fa el fons, i el setí, lamostra laborada; 1'avellutat es diferènciadel vellut en què aquest és format per filstallats. Espolinat, damunt tafetà o acana-lat; el fil va damunt trama només pel campon no hi haurà plata o or, i per tant l'es-polinat no apareix per sota. Brocat, s'hadonat aquest nom a tots els teixits onhom aplica or o argent; el de tres alts ésfet de trama de tafetà, espolinat de seda,i fil de plata o or, o bé escarxat o apelfat.

Parlà finalment dels teixits murals:draps d'Arràs i de Múrcia, dels segles XVi XIII respectivament, i agraí al Fomentla invitació a estudiar aquest tema, quepromet de profunditzar i que li servirà pera publicar-ne una obra que, indubtable-ment, es deurà a la suggerència del Fo-ment de les Arts Decoratives.

El dia 21 de maig s'escaigué la celebra-ció de la lliçó referent a Catifes, que asso-lí un justificat interès donada la sòlidapreparació artística i tècnica que hom re-coneix a Tomàs Aymat.

El disertant esmentà els valors de lescatifes en llur colorit, matèries, dibuix icomposició, remarcant la importància dela tècnica, puix que per la tècnica, espe-cialment, són conegudes i cstimades lesantigues produccions que en el curs de lahistòria han fet famoses llurs manufactu-res; tot seguit explicà amb precisió la ca-racterística del nuat a má.

En parlar dels nuats a les catifes enl'antiguitat, manifestà que hom no té no-tícies precises que orientin degudamentsobre l'origen d'aquesta tècnica del nuat.Passà a referir l'afirmació d'un arqueòleg,el qual havia vist en una pintura egípciala figura d'un aparell similar als telers queencara són usats actualment. Dividí en tresels nusos típics més característics: 1'es-panyol, el persa i el turc.

D'aquests tres, el de més allunyada as-cendència és l'espanyol, puix que per ex-cavacions realitzades a l'Assia, entre al-tres restes del segle VI foren trobats frag-ments de catifes de nus molt semblant a

aquest. Però el nus turc o el persa, sónels que amb més o menys variacions es tro

-ben escampats arreu i són generalitzatsavui dia.

La catifa persa és la que té els nusosmés petits, i que en comporta, per tant,una major quantitat. A l'estimable valorque és concedit a la catifa persa per laqualitat estética, cal tenir en compte laqualitat intrínseca que ofereix el cost derealització per la carestia de la mà d'obra.Aquesta qualitat i la manera d'apreciar-lahan influït molt en l'evolució de la tècni-ca de les catifes. Per exigències econòmi-ques, per adaptacions excessivament roï-nes, n'ha pervingut sovint, i és el que calvigilar, una lamentable decadència d'ofi-ci; per altra part, prové del maquinisme,puix que poden fer-se mecànicament finsels nuats de les catifes perses amb totaperfecció en el teixit, però amb tota lamonotonia de la confecció mecànica.

Finalment exposà els avantatges econò-mics del nuat a mà damunt d'una manu-factura mecánica que tingui un mercat li

-mitat, puix que aquella tècnica pot oferir-nos realitzacions selectes d'acord amb els

gustos i les mesures que escaiguin dintreles normes d'un ofici digne de conserva-ci ó .

La sessió dedicada a les pells a.nà a càr-rec del nostre prestigiós relligador i con-soci senyor Emili Brugalla.

Féu succinta història dels guadamecileso cuirs de Còrdova, els quals adquirirenuna importància extraordinària en aquellaciutat vers el segle XI, que va anar este-nent la seva producció per tot Espanya,i també amb força intensitat per Françai Itàlia. L'aplicació més important quehom feia dels cuirs era per a la decoraciómural d'interiors, competint amb els do-masos i brocats, per la seva durada i re-sistència a la humitat i els insectes. Tam-bé s'aplicaven per a la decoració de mo-bles, arques, frontals d'altar, etc., i finscom a cobrellit.

La pell emprada més correntment era lade moltó, "badana" i de vaca. Explica acontinuació els procediments per a assao-nar les pells, i per a gofrar, la qual cosaes feia per pressió d'una placa de fusta

Butlletí del Foment de les Arts Decoratives

gravada prèviament i aplicada damunt lapell ben estovada sota una premsa rudi-mentària. Refereix detalladament l'opera-ció del daurat a base de fulls de plata po-sats mitjançant clara d'ou, prèvia una capade cola de pergamí; una vegada sec es bru-nyia i mitjançant una corredura compostad'oli de llinosa i reïna de pi posat en ebu-l l i ció, hom feia esdevenir daurada la su-perfície platejada, la qual se solia decorartambé amb pintures a l'oli i transparents.

Al segle XVII, però, el cuir prengué elseu to natural o lleugerament enfosquit irealçat, mentre dominava en la decoracióde relligats, amb els petits ferros, rode-tes i gúbies. A continuació descriví les di-verses particularitats de les pells empra-des per al relligatge, i per a obtenir cadauna decoracions on hi entra l'or, la plata,els gofrats i el mosaic.

Seguidament, després de referir-se a latècnica del daurat i la seva preparació ambclara d'ou, féu algunes demostracions detreballs a base de rodetes per a filets iadornaments, i de petits ferros, i així ma-teix féu la preparació i demostració delgofrat i del mosaic.

Finalment mostrà com són pintades lespells, i com s'obtenen els marbrejats al'àcid, mitjançant l'espargit d'aigua i desulfat de ferro; i així mateix les bellesfantasies dels papers de guarda.

En resum, una lliçó completa i molt in-teressant sobre les pells i el relligat.

La Publicitat del 20 de juny del 1935publicà el següent article en referènciaals cursets de tècnica de la decoració:

"Cursos d'art decoratiu

Amb l'art de la decoració ha passat aCatalunya allò que més o menys succeeixen un moment o altre en la pràctica dequelcom que només requereixi un cabalillimitat d'imaginació i d'aquell sentitd'improvisació que la gent del país portaa sobre d'una manera indeleble.

Diguem immediatament que els resul-tats són els mateixos que assoliren en elseu temps degut a les altres arts que pre-cediren la decoració en l'enorme divulga-ció popular de què avui és víctima aques-ta. Barcelona, doncs, sembla anar a recon-

querir aquella seva posició brillant que esguanyà a pols en plena demència arquitec-tònica i urbanística, mitjanant la profes-sionalitat d'una sèrie de persones vincula-des a la decoració per unes gràcies perso-nals que no difereixen massa de les quehom retret en començar.

L'horror dels antecedents que figuren ala ciutat ens fa mirar amb simpatia allsque es porta a cap per tal de concedir en-senyances i elements de ponderació en elsquals és impossible Jaturar-nos en el seuexercici i de donar més camp a córrer alsque s'avenen amb l'adquisició de novesfórmules a aplicar.

La responsabilitat cívica que acumulal'home l'ofici del qual consisteix a embe-llir els carrers és tal que creiem d'una in-eludible necessitat d'arribar a establir unaoficialitat de la professió.

Mentrestant, però, és bo de conformar-se amb el que en aquest caire es realitza.Per exemple, el que acaba de fer el Fo-ment de les Arts Decoratives amb el cur-set totjust finit, que s'ha desenvolupat so-bre el tema de lliçons monogràfiques del'art decoratiu.

Els benifets de l'esmentat curs no sabemexactament fins on arribaran. Ha estat ex-plicat per primera vegada i no és de creu-re que la seva bondat es faci palpable ambla pressa que seria de desitjar. La cosa im-portant del cas és que s'ha vist per partde la Junta del Foment, dirigida per Jau-me Marco, la necessitat de reincidir elcurs vinent.

Aquest enclourà una major ampulositaten eis temes, hom aprofundirà més en lespossibilitats i s'organitzarà amb finalitatsmés ambicioses que les que crearen l'es-mentat.

Les raons precedents, que formen unaviva actualitat de transcendència per aIrenom de Catalunya, fan que ens haguemde felicitar de la decisió, l'èxit de la qualpodria ben bé reportar veure a la realitatun sistema orgànic que ensenyés, amb totasolvència, la manera racional de decorar,allunyant els sistemes improvisatius d'unaprofessió que és de les menys apropiadesper comptar-hi.

Enric F. Gual."

AVIMENTE GOMA

PIRELLIDARRERA EXPRESSIÓ DEL

BON GUST 1 DEL CONFORT

ANUARIdel

Foment de les Arts Decoratives

Per la bellesade la Llar Humil

Per a completar la vostra biblioteca.

Per a fer un obsequi.

Aquestes edicions del Foment deles Arts Decoratives realitzadesanys enrera, són avui encara d'unavalor documental i orientadora moltinteressant.

Els socis gaudeixen d'una bonifi-cació en el preu deis volums.

ÁNATOMIA ARTÍSTICA

BECKER, F. Kinderstudien für Künstler.—Berlín. 743

DUVAL, M. Precis d'anatoinie a 1'usage des artistes. —París 743

EICKMANN, H. Akte. Kunstudien über den Nackten-Mens-chilichen Kbrper. Serie 1, 2, 3.—Berlín. 743

FIEDLER, A. Movendo. Figurliche darstellungen. Serie ABerlín. 743

STRATZ, C. H. La figura humana en el arte. Primera edi-ción espaï ola traducida directamente de laprimera edición alemana.—Barcelona 1915.

743

ARTS DECORATIVES

FOMENT I)E LES ARTS DECO- Per la bellesa de la llar humil.— BarcelonaRATIVES 745

GEFFROY, G. Les Indústries artístiques françaises etétrangères a l'Exposition Uuiverselle de1900.—París. 745

STUDIO, THE Year Book of Décorative Art.—London 19061907-1920-1927-1931. 745

DEUTSCIIE Kunst und del:oration.Baud VI April 1900 Setember 1900.

» VIII » 1901 » 1901.» XIII Octobre 1903 Marz 1904.» XIX » 1906 » 1907.

XX April 1907 Setember 1907.745 (05) (43)

INNEN DEKORATION 1929 a 1932.—Darmstadt. 745 (05) (43)

ART et DECORATION Revue niensuclle d'art moderne. Juli.ol-Desembre 1925 a Desembre 1926. -- Paris.

745 (05) (44)

ART VIVANT (L') 1929 a 1932.—París. 745 (05) (44)

UNION Centrale des Arts Décor.atil:s-Annuaire. 1906.París 1906. 745 .(059) (44)

FOMENT DE LES ARTS DECO- Exposició monogràfica de la Taula parada.RATIVES 1933. (Fotografies). 745 (06) (46.71)

FOMENT DE LES A1(TS DECO- Ventalls (Fotografies). — Barcelona 1919 iRATIVES 1922. 745 (06) (46.71)

— 21 —

I.LLUSTRATION, L'

EX POSITION

EXPOSITION

EXPOSICIÓN

FOMENT DE LES ARTS DECO-RATIVES

EXPOSICIÓN

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓN

EXPOSICIÓN

L'Exposition Internationale des Arts Déco-ratífs et Industriels Modernes. 25 avril 1925.

745 (064) (44 Bar. 1925)

In ternationale des Arts Décoratifs et Indus-triels Modernes.—París.

745 (064) (44 Par. 1925)

Internationale des Arts Decoratifs et Indus-triels Modernes. Catalogue de la SectionEspagnole.—Madrid.

745 (064) (44 Par. 1925)

nacional de Industrias artísticas e interna-cional de reproducciones 1892.—Barcelona.

745 (064) (46.71 Bar.)

Exposició d'Art 1918.—Barcelona.745 (064) (46.71 Bar. 1918)

internacional del Mueble y Decoración deInteriores. Sección retrospectiva. Guía delvisitante.—Barcelona.

745 (061) (46.71 Bar. 1923).

internacional del Moble i Decoració d`Inte-riors. Catáleg.—Barcelona 1923.

745 (064) (46.71 Bar. 1923)

internacional del Mueble y Decoración deInteriores. Estatutos.—Barcelona.

745 (064) (46.71 Bar. 1923).

internacional del Mueble y Decoración deInteriores. Reglamento.—Barcelona.

745 (064) (46.71 Bar. 1923).

MUSEUS 1 COLLECCIONS

FERRER Y SOLER, J

JUNTA DE MUSEUS

Albura Heliográfico del gabinete de objetosartísticos (Asociación Artístico-Arqueoló-gica Barcelonesa.—Barcelona.

745 (074) (46.71)

Museu (le les Arts Decoratives. Palau dePedralbes. Guia sumària.— Barcelona 1932.

745 (074) (46.71)

HISTÒRIA DE LES ARTS DECORATIVES

SPELZ, A. Der Ornawentstil. Zeichnieriscb darges telatin geschichtlicber Reitienfolge mit textli-cheu erlàuterungen nach Stilen geordnet.-Berlín. 745 (09)

- 22 -

GINER DE LOS RIOS Árfes industriales desde el cristianismo has-ta nuestros días. Orfebreria, hierros, bron-ces, armas, rnobiliario, inarliles, cerámica,vidrios, tejidos, bordados, encajes, tapices.Barcelona. 7-15 (09) (-16)

ARTS DECORATIVES A DIVERSOS PAÏSOS

SIRONI Art Nouveau. 745 (44) T.

BUSQUETS, E. La obra de los «Artistas Reunidos» en laExposición Internacional de Barcelona,«Arte Español». Año XIX, n.° 1.

745:606.4 (46.71 Bar. 1929.)

MALLET-STEVENS, R. Le décor moderne au cinéma. — París745 : 778.5

DECORACIÓ EN FUSTA

BURY Modéles de Menuiserie.—París. 745.51

TI-IIOLLET Recueil de Menuiserie et de decorationsinterieurs et exterieures.— Paris. 745.51

TEIXIT ART Í STICS

DUPONT-AUBERVILLE L'ornement des tissus. Recueil historiqueet practique.—París 1877. 745.521.

FISCI-IBACII, F. Die vichtigsten Webe-Ornamente bis zum19 Jahrhundert.—Mainzer 745.521

MIQUEL i BADIA, F. Collection (le tissus anciens. — Barcelona1900. 745.521 (074)

HENNEZEL, H. Le Musée historique des tissus de la Cham-bre de Comrnerce de Lyon. —París

745.521 (074) (44)

JUNTA DE MUSEUS de Barcelona. La col • lecció Paseó. Dicta-men referent al inèrit, valor i conveniénciad'adquirir la col • lecció. — Barcelona 1931.

745.521 (074) 46.71 Rar.)

ERRERA, I. Collection d'anciens étoffes. — Bruxelles1901. 745.521 (074) (493)

COY, R. Les soieries 'Art. Depuis les orgines ju--qu'a nos jours.—París 1914. 745.521 (09)

- 23 -

TAPISSERIA i TRIPBALLS D'ART A L'AÚULLA

LLORENS ARTIGAS, J. Tomás Aymat (Monografies d'art). — Bar-celona 1926. 746 (Aycn)

FISCHBACH F. Kreuzstich.—Wiesbaden. 746

FOMENT DE LES ARTS DECO- Exposició de puntes 1922. (Fotografies).-RATIVES Barcelona. 746

TAPISSERIES de la Reine Mathilde representant la con-ciuéte de l'Anglaterre par Guillaurne duc deNormandie en 1066 (cartes postales).--París.

746

EXPOSITION des Gobelins au Musée de Versailles. Versailles 1909. 746 (064) (44)

EïPOSICIÓ local de puntes al coixí celebrada a la vilade L'Arbóç l'any 1920. (Memòria). —El Ven-drell. 746 (064) (46.71 Arb.)

CONCURS Exposició de puntes de coixi. -- Palamós1914. 746 (064) (46.71 Pal.)

DUPONT, C. Collection de broderies anciennes. MoyenAge el Renaissance.—Barcelona.

746 (074) (46.71 Bar)

MUSEO de arte decorativo y arqueológico.—Barce-lona 1906. 746 (074) (46.71 Bar)

ROSSI, G. B. L'Arte dell'arazo.—Milano 1907. 746 (09)

GESTOSO y PÉREZ, J. Noticia histórico-descriptiva de la banderade la Hermandad de Nuestra Señora de losReyes y San Mateo (vulgo de los sastres).Sevilla 1891. 746 (09) (46.8 Sev.)

DEMOTTE, G. J. La tapisserie gothique. Preface de SalomónReinach.—París 1921. 746. B

BUCHERER, M. Spitzenbilder. Papierschnitle. Portratsilho-netten.—München. 746:676

VIDRES ARTISTICS

GARRUCCI, R. Vetri ornati di ligure in oro trovati neicimiteri dei cristiani priniitivi di Roma.Roma 1858. 748

AMATLLER Catálec dels vidres que integren la col .lec-ció.—Barcelona 1925. 748 (0ï4) 46.71 Bar.)

MOBILIARI

MOUSSINAC, L. Croquis de Rulilmann.—París 1924.749 (Ruh)

—24--

TEMES LUMINOTÈCNICSPàgines de la «Companyia Barcelonesa de Electricitat"

Fem avui una pausa en la divulgació dels principis cien-

tífics que sobre la llum artificial hem exposat en articles ante-

riors, per a presentar als nostres lectors tres bells exemples de

decoració i il • luminació artificial a través d'uns clixès que re-produeixen altres tants establiments comercials que han adop-

tat els ensenyaments luminotècnics.

Un dels clixès que reproduim ens mostra una botiga d'òp-

tica. Les vitrines-exposició reben una llum difosa molt escaient

a la classe d'articles que hi són exposats. La decoració d'aquest

establiment és remarcable, per la seva sobrietat en la línia quees produeix sense enfarfecs. Aquest exemple és una bella realit-zació de l'agermanament obligat de l'art i de la ciència, dels

quals ens venim ocupant.

Un altre clixè ens presenta una modesta instal • lació d'un

quiosc -joieria situat al portal d'una casa. Es una taca molt

Els (IJ,w-adors d'wi eslubliment d'òptica decoruls i if-iuinüials deniuneva ben escaient.

elegant en la qual, com si lii fossin buidades, se'ns mostren

les seves vitrines atractives i moll ben il • luminades. Decoració

i llum científica hi juguen admirablement.

I per fi, reprodu ï m un clixè d'una pastisseria, altament

remarcable per la seN a clarelat i senzillesa.

Un quiosc joieria, modèlicen (a seva presentació.

Aspecte de l'exterior d'auripuslisseria.

Butlletí del Foment de les Arts Decoratives

L'ESCULTURA AMERICANA EN FUSTAper , Mrs. L. R, Davis, traducció d'Enric Roig 1 Querol

L'escultura en fusta té un atractiu mis-teriós que creix amb la coneixença. Prime-rament us atrau el color, després la mos-tra llisa del gra, i finalment la qualitat dela fusta per ella mateixa. Té una vitalitat,una elasticitat que només pot existir en unmaterial amb vida. Podeu mirar-la en lasort i en la desgràcia, en bo o en dolenthumor, ella sempre tindrà vida, perqué lafusta no té cap de les arrogàncies de lapedra imperible. La fusta en si ha conegutel contacte del canvi d'estacions, i això ésun acompanyament diví per participar enles fluctuacions de la vida humana.

Es fàcil de comprendre perquè la sensi-bilitat en la fusta pot ésser tan profonda.En tots els seus aspectes, crescuda, recenttallada i curosament vella, és formosa i ge-nerosa. No hi hauria un mitjà que es do-nés més completament al servei de l'art.Si només l'escultor coneix el què i el comdel gra, del color, i del mateix teixit de lafusta, es mesclarà ell mateix en el seu tre-ball per tal de fer mes perfecte el seu pro-pi concepte de la bellesa.

La fusta fou igualment un material natu-ral per a ús de l'artista primitiu. Fou lacorba del seu arc i la sageta del dispara-dor. Instintivament es va girar vers la fus-ta quan començà a fer tòtems, o fetitxes. oestàtues deis seus déus. En civilitzacionsposteriors la fusta, que l'home s'abel_li d'u-sar i de sentir sota la seva mà, ocupà el seulloc important. Els grecs, per a tots llursmarbres Parians, esculpiren en fusta l'es-tàtua de Pallas Athenea que dreçaren a1'Erectheum. Els xinesos entengueren l'úsde la fusta; i els japonesos, l'antiga reli-gió Shinto deis quals ordena per damunt detotes les coses d'ésser net, somniaren en lafusta com en el més pur deis materials.

Durant l'edat mitjana, Sant Benet trobàmotius de queixar-se perquè el treball delsescultors en fusta era tan pie de vida quedistreia l'atenció de la santa missa. Entemps Jacobins i Elisabetians, hi havia es-coles d'escultura en fusta que reflectienaquell període i així ha persistit fins alsnostres temps. Algunes vegades, no cal dir,l ' e scultura en fusta descendí pels viaranys

de l'art i en períodes de mal gust i de de-pressió artística era totalment ignorada.

Ernest Barlach a Alemanya, Eric Gill aAnglaterra, Maillol i Brancusí a França,figuren entre els escultors alls quals homdeu el renaixement. En els països escan-dinaus l'estima per l'escultura en fusta noes perdé mai, i a l'Amèrica ha estat un granreviscolament. John Flannagan, RobertLaurent, Marion Walton, Heinz Warnecke,José de Creft i Concerta Scarvaglione, no-més són uns quants nonas de la legió quefa treballs finíssims en fusta en aquestpaís.

Potser el fàcil transport de fustes raresté a veure alguna cosa amb aquest interèsrenovat. Tuià des d'Algèria, xacaranda desde les Indies de l'Est i la millor caoba deSanto Domingo, poden fàcilment obtenir

-se, però dubto que siugin realment impor-tants. La fusta quá s'esdevé de trobar a màha servit molt sovint. William Zorach tro

-bà la seva primera peça de lignum vitae(palo santo) en l'estria, i un altre artistatreballà una petita figura d'una increïblebellesa. tret d'un vell motllo de barret. Amés la fusta que un hom ha usat des de lainfància, sembla la més adequada per aésser la que cal. Una expressió perfecta ne-cessita una perfecta comprensió del seumitjà i la comprensió no ens vindrà de nit.Els nostres rnés grans escultors hauranprobablement usat un material com els in-dígenes d'Amèrica, com l'or en barres o"bluebbery bush". Warren Wheelock haanat llcny en el bon camí en usar nogueranegra que tallava com un noi. En aquestmitjà familiar, el seu treball té una since-ritat, una justesa que mai no havia tinguten marbre de Carrara o en qualsevol altrematerial de tradició aliena.

Es tan essencial per a un escultor d'es-timar el seu mitjà. La fusta és una mestres-sa exigent i a menys que un artista enten-gui i gaudeixi els capricis dels nusos i elgra, li serà una cosa molt dura. El seu traçsempre dependrà de la massa de la fusta ia rrn_enys que es vulgui sotmetre ell mateixa les limitacions de la fusta millor farà deno començar. Afegit a les dificultats de la

Butlletí del Fornent de les Aris Decoratives

fusta hi ha els problemes inevitables del'escultor que esculpeix directament. Hade tenir una imatge a la seva memòria queno és precisament una sèrie de siluetessinó una forma totalment arrodonida. Hade poder realitzar la seva imatge tan clara-ment a la memòria del seu ull, que ho pu-gui fer directament des del bloc de fusta.Si pot fer-ho coneixerà, quan haurà acabat,que ha experimentat directament un actede creació que l'home ha trobat.

Si hi ha la resistència del roure o la pal-lidesa de la fusta de la perera que primer

l'atrau, l'artista eventualment trobarà unafusta que el crida més fortament que lesaltres. Ell hi veurà un doble repte a la sevaimaginació. No solament li cal fer la sevaestàtua des del bloc, sinó que fregant cu-rosament i polint -lo ha de treure tota labellesa vibrant de la fusta mateixa. El seutreball és alhora creació i ressurrecció perla destresa de la seva mà i l'afecte del seucor, ha de restituir a la fusta tant com laseva creixent vitalitat està en el seu poder.

No tots els homes són sensibles al quedeuen al seu mèdium. No han de pensar enla fusta com a un arbre; una cosa tant vivai canviable com nosaltres mateixos. Estandonant turment a la superfície fins que elgra s'ha perdut al color canviat i el sabor

de la fusta totalment destruït. Aquests ho-mes pintarien i vernissarien l'arbrat de 1'In-dia, i podrien fer-ho tant bé en barres deferro, i en tota la seva significació, comen la fusta.

Però l'artista ocasional que venera lafusta, que es fa càrrec que Déu ha fet quel-com que ell no pot millorar, té forces pos-sibilitats. El seu treball tindrà un escalf icolor que el marbre mai no pot igualar.Serà un treball propi i estimat perquè enar-deix l'esperit i refresca la memòria. Talvegada la magnificència del bronze i de lapedra troba un marc adequat en el fretamuntegament dels museus, però l'escultu-ra en fusta feta d'un material viu harmo-nitza en els canvis corrents de la vida or-dinària.

Perquè amb la seva impermanència i laseva simplicitat, la fusta no ha estat mail'element d'un art vistós, ni ha estat tam-poc el mitjà d'un art d'encàrrec, sinó queha tingut pel més alt honor d'ésser usatquan l'artista ha treballat per satisfer lesseves pròpies necessitats d'expressió, i ales-hores la fusta, més que cap altre matèria ésusat per a treballs d'amor, és amb fustaque un hom pot trobar -se més bé amb elveritable esperit creador.

ARGUS DE LES REVISTES D'ART

Art et Décoration, maig, juny

Destaca del número de maig d'aquestaconeguda revista, unes illustracions de mo-derna pintura mural italiana, i de notablesrealitzacions de Jean Royère, sens dubteun dels més afinats decoradors francesosmoderns.

El número de juny reporta algunes ins-tal.lacions del darrer Saló dels Artistes De-coradors celebrat a París, el qual ben pocacosa ve a demostrar en un camí ascendentdels seus participants, salvades algunes no-tables excepcions.

Butlletí dels Museus d'Art, maig, juny ijuliol

Casades i Gramatxes publica en el nú-mero de maig un documentat article enel qual es fa un historial de la formaciódels nostres museus.

Del número de juny cal esmentar l'es-tudi que fa Maurici Serrahima del pintorvalencià Vicenç Rodes que tant es desta-cà entre els artistes que treballaven aBarcelona a la primera meitat del seglepassat.

La reproducció de dues taules primiti-ves que han ingressat al nostre museu ambla col•lecció Plandiura i la de les obres delmalaguanyat Gargallo que han entrat almuseu són les notes sobresortints del nú-mero de juliol.

Moderne Bauformen, maig, juny i juliolDel número de maig sobresurt una mo-

derna casa de vacances de l'arquitecteL. Welaenbacher que dintre d'una simpli-citat d'elements, ha sabut donar en aques-ta realització una gràcia escaient a l'am-bient, a la vegada que sap fer simpàtic elfuncionalisme de l'arquitectura.

Butlletí del Foment de les Arts Decoratives 9

Ultra la nota curiosa d'unes esculturesdecoratives en una mina de sal, com amostra de la compenetració de l'art entots els aspectes, del número de juny calesmentar-ne també un interessant estudide mobles vienesos actuals.

En el número de j4iliol unes belles foto-grafies de diverses cases de Rhenania mos-tren com dintre dels estils locals, els ar-tistes alemanys saben trobar solucions mo-dernes; la resta d'aquest número dedicata altres aspectes sembla obeir a l'intentde cercar una harmonia en la seva primerapart.

Innen Dekoration

En els tres darrers números d'aquestapublicació hi predominen els estudis delspetits hotelets on tant s'avenen les solu-cions dels moderns decoradors. Del dar-rer d'aquests números cal esmentar tambéels gràfics d'uns establiments comercials.

The Architectural Review

Una original casa de fi de setmana, enla qual la nota de singularitat preval perdamunt de tot, la informació de l'edifici"The Pioneer Health Centre", en el qualel vidre hi pren tota la preponderància iuns estudis de modernes urbanitzacions fanla part més interessant del número demaig.

Una revisió d'edificis duts a terme sotala protecció de passades monarquies, dónaidea de concepcions monumentals diver-ses, de les quals sobresurt el "Crystal Pa-lace" de l'exposició de Londres del 1851com una avençada de les tècniques d'avui.Al costat d'aquest interessant estudi re-trospectiu, en el número de juny és nota-ble també un bell xalet moderníssim.

El número de juliol és dedicat en pri-mer lloc a l'exposició de Brusselles i mésconcretament a la participació anglesa;uns interessants gravats d'interiors d'habi-tacions, i dues completes informacions dedos grans locals d'espectacles cinematogrà-fics . Unes belles demostracions d'interiorsen el seu suplement de "Decoració ", ar-rodoneixen aquest número, el més interes-sant d'aquests tres darrers.

Cerámica

D'entre l'interès tècnic d'aquesta revis-ta en l'aspecte decoratiu, anotem en el seunúmero de maig les reproduccions que i--lustren l'article "El problema cerámico dePuerto Rica", del senyor Antoni R. Alon-so, que amb les esmentades il•lustracionses mostra un discret decorador i cera-mista.

Domus

Del conjunt sempre interessant d'aques-ta publicació italiana en els números demaig i juny, ultra bons exemples d'arqui-tectura i interiors hi trobem uns notablesexemplars d'escultura ceràmica i de cris-talls gravats a la mola. En el de juliol,

hi són reproduïts uns mosaics realitzatsper Renzo Camerino sobre projectes deFerruccio Ferrazzi i Gino Severini ambels quals s'hi revela una compenetració en-tre projectista i realitzador que és esti-mable per tots conceptes. Un seguit d'in-teriors i detalls en varietat, però dintre dela tònica peculiar de Domus, acaben elnúmero, del qual cal esmentar també l'in-terior d'un avió de línia.

La Publicitat

"El gòtic català", 7 de juliol; "Allibe-rament de l'església de Santa Anna"; "Lanostra escultura", 14 de juliol; "BernatSerra ", 21 de juliol, per Joan Sacs.

"L'arquitectura es basta a ella mateixa,segons Le Corbusier", 18 de juliol, perFocius.

La Veu de Catalunya

"L'absis de Santa Anna", 11 de juliol,per Ramon Aliberc.

"L'arquitecte Masó i Valentí ", 18 de ju-liol, per Josep F. Ràfols.

La Vanguardia

"La carroza del marqués de Alfarrás enel Museo de las Artes Decorativas", 4 dejuliol, per Joaquim Folch i Torres.

"El Museo de Historia de la Ciudad",14 de juliol, per A. Duran i Sanpere.

10 liulllelí del Foment de les Aris Decoratives

NOTES DEL FOMENT

EL SORTEIG ANUAL D'AMORTIT-ZACIO DE BONS

El vinent dia 23 d'agost, a les vuit delvespre, se celebrarà al local social el sor-teig per a l'amortització reglamentària devint Bons del Foment de les Arts Decora-tives, corresponent a l'any 1935. A aquestacte hi són particularment invitats els se-nyors socis posseïdors de Bons.

VISITA A LA CUPULADEL COLISEUM

El Consell Directiu cursarà unes invi-tacions a tots els nostres associats, per talque puguin assistir al que ha d'ésser aviatel nostre local social, abans de començarles obres projectades, i on seran exposatsels plànols per conèixer l'estructura que liserà donada. La visita s'efectuarà el dis-sabte, dia 24 d'agosta, a les cinc de latarda.

RAFAEL MASO I VALENTITota la premsa donà compte del traspàs

del senyor Rafael Masó 1 Valentí, arqui-tecte a Girona, i soci corresponsal del Fo-ment en aquella ciutat.

Masó i Valentí havia assolit una perso-nalitat característica, en una època arqui-tectònica, certament, poc brillant. La sevaobra d'expressivitat romàntica, basada fer-mament en una tècnica de considerable in-fluència germànica, l'assenyalarà semprecom un noble esperit, empès per la granforça de la seva vocació.

Amant de les manifestacions culturals iennoblidores dels bells oficis, les comar-ques gironines perden una alta valor. ElFoment de les Arts Decoratives perd unestimat element.

Reposi en pau.

SECCIO D'EXCURSIONS ALS BELLSINDRETS DE CATALUNYA

—La projectada excursió a Roses se ce-lebra rà , partint en cotxes de Barcelona latarda del dissabte dia 31 d'agost, i seguintper la costa fins a Sant Feliu de Guíxols,Palamós, i després per Palafrugell, Pals,Torroella i L'Escala, on es farà nit.

De bon matí, el diumenge, visita a Em-púries. Després, des de Roses, excursiómarítima, bany i dinar a la platja. La tor-nada a Barcelona serà al vespre.

El programa no pot ésser més atractívoli hom recomana d'inscriure's per tot el dia20 d'aquest mes.

—Actualment és en preparació una ex-cursió a Guimerà, la qual se celebrará eldia 6 d'octubre vinent. L'itinerari a seguir,és per Santa Coloma de Queralt, ValIfo-gona de Riucorb i Guimerà, població aques-ta, molt notable pel seu carácter medieval.

--Hom prepara també per a molt aviat,una exposició de fotografies de l'excursiócelebrada a Penyíscola, i d'altres efectua-des darrerament, a la qual són convidatstots els qui en posseeixen.

NOTICIES 1 COMENTARIS BREUS

EXPOSICIO ESCOLAR

Gentilment invitada per la Direcció i elclaustre de professors de ]'Escola del Tre-be 11 una representació del Consell Direc-tiu assistí a la inauguració de l'exposicióescolar del curs 1934-35. L'exposició apa-reixia dividida en les segiients professions:Mecànics; Planxistes, Fonedors i Model

-listes; Electricistes : Fusters; Paletes;Químics; Filats i Teixits; Bells Oficis,

que comprenen: ceràmica, repussat, joic-ria, ebenisteria, talla, guix artístic, vidrie-ria, fosa i forja artística.

La presentació de la secció de Mecànics,a nb les seves màquines i aparells cons-truïts a la mateixa Escola, dóna un granrelleu a l'obra que s'hi fa, i avalora engran manera l'exposició. En els bells ofi-cis remarquem per llur superioritat, lesobres de ceràmica, vidriera, i, molt espe-cialment, les obres de fosa.

Rambla de Catalunya, 32 BARCELONA

PAPERS PINTATS

Fill de

J o se p

Guasch

DOMASSOS,VELLUTS, TAPISSERIES,PANTALLES, CORTINATGES,CRETONES, TAPISSOS i CATIFES

Rodrigueza

Rambla de Catalunya, 12

Barcelona

Rau ric, 8Casa a Madrid:

Telèfon 10686 Carrera de San Jerónimo, 34

MOTLLURES METAL'LIQUES(AMB ÀNIMA DE FUSTA)

ACER CROMAT (inferiors)

CROMAT INOXIDABLE i LLAUTÓ CRO-MAT (exteriors i cambres de bany).

LLAUTÓ i ARAM NATURALS

Aragó, 382BARCELONA Telèf. 51722

PERFECTE LLOSÁTAPISSER

Butaques confortablesCortines i transparentsCadiratges — Fundes

Balmes,128 Telèf. 73.434(Tocant a Rosselló)

Ufilitzeu s. u. p. el

Registre d'Originals del Fomenf de les

Arfs Decorafives!

Els socis del Foment poden inscriure al Re-gistre d'Originals tots els projectes, esbossos omaquetes relatius a qualsevol aspecte d'art deco-ratiu, bell ofici o art aplicada, deis quals en siguinautors, perquè quant escaigui pugui tenir una ma-jor força el testimoni del Foment en la defensa dellurs drets sobre la propietat deis originals.

Per a inscriure una obra al Registre d'Ori-ginals cal omplir un full que serà facilitat a la Se-cretaria de l'Entitat; ensems s'ha d'efectuar lapresentació del projecte, en el qual, una vegadafetes les anotacions degudes, hi serà estampat elsegell del Registre, juntament amb el de l'Entitat.

El servei del Registre d'Originals pot ésserutilitzat pels socis, cada dia feiner de set a noudel vespre a la Secretaria del Foment.

Butlletí del Fornent de les Arts Decoratives 11.

ACADEMIA DE BONES LLETRES

L'Acadèmia de Bones Lletres, ha comu-nicat a l'Alcalde, senyor Pic, l'acord queaquella Corporació ha pres i que és com

segueix:Recordar que el propòsit de crear el Mu-

seu de la Història de Barcelona ha estatformulat moltes vegades i ha donat lloc ala realització de diversos assaigs, entreels quals cal citar l'esforç acomplert peraquesta Corporació en formar el Museu deSanta Agata amb els vestigis procedentsdels monuments barcelonins que foren des-truïts als voltants de l'any 1835 i dels queposteriorment seguiren la mateixa sort.Així mateix, la Junta de Museus de Barce-lona havia mantingut dins el conjunt delseu Museu de la Ciutadella algunes instal-lacions de caràcter històric i local i dar-rerament l'Arxiu Històric de la Ciutat ha-via donat forma més concreta a la idead'aquest Museu amb les instal•lacions me-tòdiques relatives a l'evolució de la ciutata través del temps, que havia organitzatal Pavelló Ciutat de Barcelona durant l'ex-posició Internacional de 1929.

Recordar que aquest Pavelló de Mont-juïc fou bastit expressament perquè, fini-da l'Exposició pogués ésser íntegramentdestinat a Museu d'Història de Barcelonai en penyora d'aquest propòsit fou deco-rat amb estàtues de bronze que simbolit-zen els orígens de la Ciutat i, clos el cer-tamen, fou confiat a l'Arxiu Històric de laCiutat amb l'encàrrec de treballar en laformació del futur Museu.

Recordar així mateix, que l'Arxiu His-tòric de la Ciutat, fidel a aquells designis,ha organitzat sovint i amb encert que tot-hom ha reconegut, exposicions monogràfi-ques de temes històrics de la ciutat per talde formar l'ambient necessari entre el pú-blic i obtenir la col•laboració dels particu-lars. Que així mateix, degut a l'esperançade la formació del Museu d'Història, moltsparticulars han cedit a l'Arxiu Històric ob-jectes, gravats o documents, moguts perla confiança que els treballs constants iben orientats de l'Arxiu havien fet néixeren tothom.

Fer constar que la decisió presa per l'A-juntament de disposar per a finalitats alie-nes als propòsits inicials i constants del'edifici Ciutat de Barcelona ha produïtuna profunda desil•lusió, no solament a

aquesta Acadèmia, que ha vetllat semprepor la valoració de la nostra Història, sinótambé, segurament, entre altres entitats ien el públic en general que havien acollitamb efusiva simpatia aquella idea i hi ha-vien col•laborat a mesura de les seves for-ces.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

S'acaben, ja, les obres d'adaptació de laCasa de Convalescència. Algunes filials del'Institut—com per exemple la Societat deBiologia—, ja s'han installat a les depen-dències que en el nou local tenen assigna-des. La mateixa Societat de Biologia ja hiha celebrat diversos actes, i moltes de lesaltres filials comencen a celebrar -hi lesseves reunions.

L'Institut espera traslladar-s'hi defini-tivament quan hi sigui instal•lada la Bi-blioteca de Catalunya. Les obres per a lainstal•lació de la Biblioteca, a l'antic Hos-pital de Santa Creu, continuen ininterrom-pudes, per bé que amb calma.

L'Institut ha estat invitat a col•laborara una Bibliografia internacional de lesArts, que s'està preparant a Roma, i quepossiblement començarà a aparèixer a dar-rers de l'any que som. Aquesta Bibliogra-fia comprendrà les Arts figuratives, His-tòria, Crítica i Literatura Musical, Estè-tica i Filosofia de l'Art.

S'ha publicat, ja, el volum 21 del But-lletí de Dialectologia catalana, que contéíndexs generals dels primers vuit volumsd'aquesta Revista. S'ha publicat, també, unnou full del mapa de Catalunya, que cor-respon a Calella i que comprèn el Ma-resme. La publicació d'aquest mapa feiamolts anys que havia estat suspesa.

L'Institut té, a més, diverses publica-cions en curs. D'entre ells sobresurten lessegüents: el volum de l'Anuari (secció His-tòrico-Arqueològica), d'unes cinc- centespàgines, corresponent als anys 1927 fins al1931; l'obra de Joan Vergós, "L'Esculturade la Catedral Vella de Lleida", de laqual hi ha tirats, ja, els primers plecs;"De la Bellesa", de F. Mirabent, de la Bi-blioteca Filosòfica de la secció de Cièn-cies. I la Biblioteca de Catalunya, per laseva part, té a punt de publicar una obrade mossèn Higini Anglès, sobre la Histò-ria de la Música a Catalunya fins al se-gle XIII.

12 Butlletí del ¡'oment de les Arts Decoratives

ASSOCIACIÓ DE CINEMA AMATEUR

El dia 2 ha estat celebrada, al nostre es-tatge, l'Assemblea General Ordinària del'any en curs. Després de la lectura de lamemòria anual i de l'aprovació de l'estatde comptes, es procedí a l'elecció dels as-sociats que havien d'ocupar les vacants re-glamentàries dins la Junta Directiva. Re-sultaren designats els companys AntoniSarsanedes, Ramon Gil, Robert Senties,J. M. Ponsetí i Francesc Carrasco de laRúbia.

:< .

Recordem als nostres associats que, eldia 15 d'octubre vinent, fineix el terminiper a l'admissió dels films que vulguin pre-sentar al Concurs per a debutants. Remar-quem que a aquest concurs hi poden pren-dre part tots els cineistes que no hagin ob-tingut premi en cap altre concurs celebrat,siguin o no socis de la nostra Associació.Demaneu les Bases a la nostra Secretaria.

La Federació Catalana de Cinema Ama-teur ha celebrat Assemblea General ordi

-nária, per a procedir a la renovació delConsell Directiu i tractar de diversesqüestions, especialment de la convocatò-ria del II Concurs Nacional.

El Consell Directiu quedà compost igual-ment que abans, c sigui: Presidència:A.C.A. de Barcelona; Sots -Presidència:S.C. del C.E. del Vallès de Sabadell; Se-cretaria: S.C. d'A. de les A. de Terrassa;Vocals: C.C.A. de Barcelona i A.C.A. deMataró.

Dintre de breus dies seran publicades lesBases del II Concurs Nacional les quals,comparades amb les del Concurs anterior,han sofert algunes modificacions que sim-plificaran la classificació i faran que lespetites entitats federades, que presentinúnicament un nombre reduït de films, tin-guin les mateixes possibilitats de classifi-cació per al Trofeu de la Generalitat deCatalunya, que les entitats, el nombre desocis de les quals els permet de tenir ungros contingent de films.

Un altre dels acords fou la supressió depassos (9'S i 16 mm.) en la classificació.El sistema de puntuació nivellarà d'unamanera justa l'handicap en què, tècnica-

ment, es trobarien als films de 9'S mm., idonará com a resultat la valoració de laidea cinematogràfica.

El Concurs anual que, amb caràcter pú-blic, veníem celebrant cada any, també hasofert modificacions. La Junta Directivaacordá convocar-lo amb caràcter exclusi-vament social i adaptar la convocatòria ales Bases del II Concurs Nacional que or-ganitza la Federació. D'aquesta manera, enfer-se la classificació per a l'obtenció delspremis, restarà feta, en principi, la selec-ció que haurà de representar la nostra en-titat en l'esmentat II Concurs Nacional.

Hem rebut la notícia de la constitucióde la Secció de Cinema Amateur de LligaCatalana i de l'Associació de Cinema Ama-teur del Casal de Catalunya de Madrid.

Saludem cordialment les noves entitatscineïstes.

Les activitats de la nostra Associació,durant el període 1934-35, han estat les se-güents:

II Concurs Anual de Cinema Amateur,al qual foren presentats 31 films. ButlletíExtraordinari dedicat a l'esmentat Con-curs. Tres sessions dedicades als infants.Sis sessions de cinema amateur en el nos-tre estatge. Una sessió pública a la SalaStudiucn. Catorze sessions en els locals dediverses entitats de Barcelona i foranes.Convocatòria del Concurs per a debutants.Visites als estudis "Trilla-La Riva" i "Or-phea Film". Cooperació al I Concurs Na-cional de Cinema Amateur, organitzat perla Federació. Collaboració a la sessió ex-traordinària celebrada al Cinema Fígaro,de Madrid.

Tenim a mans les bases dels diversosconcursos convocats per les entitats se-gü ents: Secció de Cinema del C.E. de Ca-talunya; Secció de Cinema de Lliga Ca-talana, Cinemátic Club Amateur i tenimnotícia de la celebració d'un concurs lo-cal, organitzat a Sabadell per la S. de C.del C.E. del Vallès de l'esmentada ciutat.

ESTEVE CASAMTJANA ; ELE FON 77 111

ESTORES - PERSIANES - FELPILLES

PAVIMENTS DE GOMA

PAVIMENTS DE LINOLEUM

C AT !FES - Confecció i col-locació, naieja mecànica, restauració•

yC4takra b ra S A M

Capital: 2.500.000 pessetes

Successora d'Emili Buxeres, Buxeres i Abella,

LI. Rigaif i J. Coll Escofef.

Conseller Delegat i Director Artístic

Li L S R 1 GAL T

Central: Ronda de Sant Antoni, 56 Telèfon 22035

Sala d'Exposició, demostracions i ven-, des al detall, de la Rambla Catalunya, 2

i Plaça de Catalunya, 9 - Tel. 13.273

Vidrieres d'Art - Montures en Plom i Llautó Barcelona, 1933;Esmalts al foc sobre Vidre, Cristall i Cerà- Medalla d'Honormica - Vidres i Cristalls plans i corbats de Paris, 1925; Medalla d'Ortotes qualitats i gruixos - Gravats - Bisellats

Miralls - Montures - Marcs, etc. Barcelona, 1929. Gran Premi

TIPOGRAFIACOMERCIAL

Rierefa, 37 - Telèfon 11.6 3 2 - BARCELONA

Vilaró iValls, S. A.P I NTURAMUNTANER, 155 i 157BARCELONA

Tip. Comercial. Riereta, 37•Barcelone