El caf de la Marina
Alan Patrick Ramrez Gilliland, 2n Bat B
Glossari Orejar: Exposar a l'acci de l'oreig, de l'aire;
airejar.Orejar un vestit perqu se'n vagi l'olor de tabac.CongreCoca
feta d'ous, farina, sucre, oli i matafaluga.Prisa: (no trobat, pel
context dedueixo que s una beguda)Grop: Nuvolada tempestuosa
congriada sobtadament.Si no tresquem, ens arreplegar el gropNissos:
(no trobat)Cabria: Preocupaci, cavillaci, especialment sense
fonament.Gbit: Gnere de peixos actinopterigis de l'ordre dels
perciformes i de la famlia dels gbidsAdobar: Preparar, amanir,
aparellar.Ormeig: Conjunt de les eines o dels instruments d'un
ofici o d'una feina.Vogar: Moure's per l'aigua o per l'aire amb un
moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems.Les
orenetes vogaven entorn en cercles concntrics.Escorpa: (No
trobat)Ensarronar: Posar alguna cosa en un sarr o en sarrons, bossa
de pell o tela dels pastors.Estrnyer: Fer ms estret, fer perdre
amplada.Haurem d'estrnyer aquest finestral tan gran.Tartana:
Embarcaci menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un
pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjMurri: Saga, hbil
per a aconseguir el que vol.s molt murri: volent-li jo dir que no,
m'ha fet dir que s.Eixobrit: (No trobat)Calissai: (No trobat)Fel:
Dolor amarg.Llgrimes de fel.Guerxa: Gnere de peixos de l'ordre dels
clupeformes, de la famlia dels clupeids.Garsa: Ocell de l'ordre
dels passeriformes i de la famlia dels crvidsCalmnia: Imputaci greu
i falsa contra alg.Rantell: Mosquitfer mutis: callarBregada: Acci
de bregar, Maurar la roba amb les mans perqu el sab hi penetri.
Descripci dels personatges principals:LiboriEs el pare de la
Caterina i la Rosa, i gaireb podrem dir que s tamb el pare del caf
per tota la seva preocupaci i afecte que li t a aquest. Es mostra
com una persona honesta que vol el b per les seves filles per
damunt de tot. Sembla de les persones que afirmen que el fi
justifica els medis ja que quan en Bernat li demana la ma de la
seva filla, i ats que la uni li comportar abundncia i prosperitat
econmica a la seva descendent, no dubta en sobreposar linters
econmic per sobre del veritable amor. ClaudiCom veurem en la
descripci den Bernat, aquest s el que no ho sembla per ho acaba
sent. Amb aix em refereixo a que acabar sent el proms de la
Caterina. Aquesta expressi tamb s vlida per la seva personalitat ja
que al principi sens presenta com una persona gaireb alcohlica i de
carcter dur- incls arriba a tenir alguna disputa amb la Caterina-
per al desenlla de la histria acabar sent el prncep blau de la
protagonista.CaterinaLautor bassa leix central de la histria sobre
aquesta personatge. A exclusi del final de la obra, Caterina s una
persona on sembla que el futur no li deparar ms que pedregades. Veu
com la seva germana petita, la Rosa, es casa i deixa el caf enrere.
Amb tot, en cap cas es una persona envejosa, donat que si ho fos ho
haurem pogut comprovar en mltiples ocasions. La seva autoestima
tamb es veu influenciada per lambient que respira: accepta les
circumstancies i viu en elles sense protestar. BernatTot i que
alguns potser discrepin incloure en Bernat dintre dels personatges
principal amb motiu de la seva absncia predominant al transcurs de
la obra, personalment crec que es mereix una mnima descripci pel
paper tant important que juga. De fet diria que s el motiu de lobra
de Segarra, en efecte quasi vindria a ser una petita representaci
de la incertesa de la vida: el que ho semblava ho acaba no sent i
el que no ho semblava ho acaba sent. Bernat sens presenta en no ms
de cinc actes, no obstant aix, podem agafar un tast del seu
carcter: es avaricis, sense gaires prejudicis i molt espontani; a
la mateixa nit de conixer la Caterina ja es vol casar. Per el seu
orgull acaba per damunt de tot. Pel que fa a la seva forma fsica s
un home de 50 anys amb barba i bigoti provinent de Rossell. T un
accent francs.
