I

LA DEESSA JUNO DEMANA L’AJUT D’ÈOL PER A PROVOCAR

UNA GRAN TEMPESTA CONTRA ELS ENÈADES

(Verg. Aen. 1, 34-83)

Vix e conspectu Siculae telluris in altum

35 uela dabant laeti et spumas salis aere ruebant,

cum1 Iuno, aeternum seruans sub pectore uolnus,

haec secum2: 'mene incepto desistere uictam,

nec posse Italia Teucrorum auertere regem?3

quippe uetor fatis4. Pallasne exurere classem

40 Argiuom atque ipsos potuit submergere ponto

unius ob noxam et furias Aiacis Oilei5?

ipsa6, Iouis rapidum7 iaculata e nubibus ignem8,

1 CUM INVERS: el que hauria de ser la subordinada temporal és la principal i la principal és la temporal. Hi

ha un VIX o un IAM = adverbis de temps que ho marca, que matisa. 2 Sobreentendre el verb VOLUTAT. SECUM és l’ablatiu SE + la preposició CUM que formen un

CCCompanyia. 3 No hi ha verb en forma personal doncs hi ha infinitius exclamatius. Ex.: Me miseru! “(Penso) que jo soc un

desgraciat” 4 Ablatiu agent = instrumental causal.

5 Genitiu de filiació o parentiu “Fill d’Oileu”

6 Demostratiu enfàtic que perd aixó d’emfàtic sent un pronom personal .

II

disiecitque rates euertitque aequora uentis,

illum expirantem transfixo pectore flammas

45 turbine corripuit scopuloque infixit acuto9.

ast10 ego, quae diuom incedo regina, Iouis11que

et soror et coniunx, una cum gente tot annos

bella12 gero! et13 quisquam numen Iunonis adoret

praeterea aut supplex aris imponet honorem?'

50 Talia flammato secum dea corde uolutans14

nimborum15 in patriam, loca16 feta furentibus austris,

7 Rapidum > molt emprat per Virgili “rabent, furiós, impetuós”

8 Acusatiu de determinació “restringeix el significat”

9 Datiu de direcció o datius règim.

10 Ast = At partícula arcaica conjunció adversativa molt lleu que no cal a vegades traduir-la, el que fa és un

canvi d’escenari. 11

Genitiu possessiu (coniunx) o parentiu (sopor) 12

Plural poètic = “moltes batalles durant el temps” no és igual a moltes guerres. 13

Et = que no coordina res, no fa cap funció excepte tenir una síl·laba més al vers (et parlat) epexegètic 14

Participi apositiu grec és igual al participi predicatiu llatí 15

Metonímia de “les pluges” hauria de posar pluviorum. 16

Loca = neutre plural ( loca – locorum) “regió, comarca”

III

Aeoliam uenit17. hic uasto rex Aeolus antro

luctantis uentos tempestatesque sonoras

imperio premit ac uinclis et carcere frenat.

55 illi18 indignantes magno cum murmure montis

circum claustra fremunt; celsa sedet Aeolus arce

sceptra tenens mollitque animos et temperat iras.

ni faciat, maria ac terras caelumque profundum

quippe ferant rapidi secum uerrantque per auras.

60 sed pater omnipotens speluncis abdidit atris,

hoc metuens molemque et montis insuper altos

imposuit regemque dedit, qui foedere certo

17

Venit = present històric, la e és breu. 18

Illi = demostratiu + designat, enfrontació entre Èol i els vents (illi)

IV

et premere et laxas sciret19 dare iussus habenas.

ad quem tum Iuno supplex his uocibus usa est20:

65 'Aeole, namque tibi diuom pater atque hominum rex

et mulcere dedit fluctus et tollere uento,

gens inimica mihi Tyrrhenum nauigat aequor,

Ilium in Italiam portans uictosque Penates:

incute uim uentis submersasque obrue puppis

70 aut age diuersos21 et disiice corpora ponto22.

sunt mihi bis23 septem praestanti corpore nymphae,

quarum24 quae forma pulcherrima Deiopea,

conubio iungam stabili propriamque dicabo,

19

Sciret= subjuntiu amb valor final 20

Utor + albatiu instrumental modal 21

Predicatiu del CD que no hi és i s’ha de sobreentendre Enfades. 22

Pot ser un Locus Qua (in ponto) 23

Bis = adverbi que modifica septem. 24

V. (iungam) + tibi (dat.sg. Éol) + nympha (acus. unam) + quarum (gen. pl partitiu) +conubio (dat.inst.)

Datiu ètic: “el nen no em menja” si es treu queda més clar ≠ Datiu interès.

Vers de bronze = per que la primera paraula i la última concorden, són del mateix sintagma.

V

omnis ut tecum meritis pro talibus annos

75 exigat et pulchra faciat te prole parentem.'

Aeolus haec contra: 'tuus, o regina, quid optes

explorare labor; mihi iussa capessere fas est.

tu mihi, quodcumque hoc regni, tu sceptra Iouemque

concilias, tu das epulis accumbere diuom

80 nimborumque facis tempestatumque potentem.'

Haec ubi dicta, cauum conuersa cuspide montem

impulit in latus: ac uenti, uelut agmine facto,

qua data porta, ruunt et terras turbine perflant..

VI

TRADUCCIÓ (Verg. Aen. 1, 34-83)

Tot just fora de la vista de la terra de Sicília els Ennèades

joiosos van deixar les veles cap alta mar i amb la proa 35

de bronze removien l’escuma del mar, quan Juno,

guardant l’eterna ferida al fons del pit,

rumiava en sí mateixa aquestes coses:

« Que hagi de desistir jo vençuda,

i no poder apartar al rei dels troians d’Italia?

Òbviament els fats ho impedeixen. Per que Pal·las va poder cremar

l’armada dels argius i pogué engolir-los dins el mar

a causa del delicte d’un únic home i la follia d’Àiax fill d’Oïleu?

Ella havent llançat un llamp rabent de Júpiter des del cel,

i va dispersar les naus i va remoure les aigües amb els vents;

L’arrabassà en un terbolí a Àiax que expirava flames

amb el pit travessat i el clavà en una roca punxeguda.

En canvi jo, que em captinc com a reina dels déus i també com la germana

de Júpiter i esposa, porto tants anys en guerra

contra una sola estirp! i qui encara venerarà el poder diví de Juno

o com a suplicant posarà ofrenes en els altars?»

Mentre rumiava amb ella mateixa tals coses amb el cor inflamat 50

arriba a Eòlia la pàtria dels núvols, regió plena dels vents

furiosos. Aquí en una ample cova el rei Èol

conté vents ferotges i tempestes sorolloses i amb el seu poder

els reté amb cadenes i presó.

Ells queixosos bramen amb gran remor de la muntanya 55

al voltant dels murallats; en el cim de la fortalesa s’asseu Èol

amb el ceptre a la mà i blanda els seus ànims i tempera les seves ires.

Si no ho fes, s’endurien precipitadament els mars, les terres i el cel

i ho escombraria tot a traves dels vents.

VII

Però el pare omnipotent els amagà en fosques esplugues, 60

i per que temia això a més va col·locar al damunt una mola dels cims

de muntanyes i els va atorgà un rei el qual mitjançant un pacte ferm

sabés prémer i deixar fluixes les rendes ta i com hi havia estat ordenat.

Davant ell Juno suplicant es va servir d’aquestes paraules:

« Èol, en efecte a tu el pare dels déus i el rei dels homes

t’ha donat clamar les onades i aixecar-los amb els vents,

un poble enemic per a mi navega per el mar Tirrè,

portant cap a Itàlia Ilion i els penates vençuts:

agita tu la fúria amb els vents i enfonsa les naus destruint-les

o condueix-los en diverses direccions i escampa pel mar llurs cadàvers.

Tinc catorze nimfes d’admirable cos,

de les quals Deiopea és la de bellesa més extraordinària

t’uniré amb una de les quals la tal en perdurable matrimoni i la faré teva

eternament que com a recompensa per tals favors resti molt temps amb tu

i et farà pare de bella prole.»

Èol respon això: « Reina és la teva feina indagar què desitges

i a mi és llei divina que compleixi les teves ordres.

Tu a mi , m’atorgues el ceptre i em guanyes el favor de Júpiter,

tu em concedeixes recostar-me davant dels banquets dels déus

i tu em fas el dominador dels núvols i les tempestes.»

Quan aquetes coses foren dites, amb el ceptre posat del revés

va empènyer el buit que manté a un costat: i els vents com un exèrcit format

per on s’obre una sortida, es precipiten i salten les terres com un torbellí.

VIII

DESESPERACIÓ I SUÏCIDI DE DIDO

(Verg. Aen. 4, 296-392)

At regina dolos (quis fallere possit amantem?)

praesensit motusque excepit prima futuros

omnia tuta timens. eadem impia Fama furenti

detulit armari classem cursumque parari.

300 saeuit inops animi totamque incensa per urbem

bacchatur25, qualis26 commotis excita sacris

Thyias, ubi27 audito stimulant trieterica Baccho

orgia nocturnusque uocat clamore Cithaeron.

tandem his Aenean compellat uocibus ultro:

305 'dissimulare etiam sperasti28, perfide, tantum

posse nefas tacitusque mea decedere terra?

nec te noster amor nec te data dextera quondam

25

Sobreentendre’l a l’oració de relatiu. 26

Pronom-adjectiu relatiu comparatiu que introdueix una oració subordinada Relativa-Comparativa 27

Subordinada adverbial temporal que fa que aquestes dues oracions donin un símil (qualis… ubi) 28

Spero és un verb de voluntat que pot anar complementat per un infinitiu futur o una oració introduïda per

Ut però aquí tenim Spero + infinitiu present (té més força)

IX

nec moritura tenet crudeli funere Dido?

quin etiam hiberno moliri sidere classem

310 et mediis properas Aquilonibus ire per altum,

crudelis? quid, si non arua aliena domosque

ignotas peteres et Troia antiqua maneret,

Troia per undosum peteretur classibus aequor?

mene fugis? per ego has lacrimas dextramque tuam te

315 (quando aliud mihi iam miserae nihil ipsa reliqui),

per conubia nostra, per inceptos hymenaeos,

si bene quid de te merui, fuit aut tibi quicquam

dulce meum, miserere domus labentis et istam,

oro, si quis adhuc precibus locus, exue mentem.

320 te propter Libycae gentes Nomadumque tyranni

odere, infensi Tyrii; te propter eundem

exstinctus pudor et, qua sola sidera adibam,

X

fama prior. cui me moribundam deseris, hospes

(hoc solum nomen quoniam de coniuge restat)?

325 quid moror? an mea Pygmalion dum moenia frater

destruat aut captam ducat Gaetulus Iarbas?

saltem si qua mihi de te suscepta fuisset

ante fugam suboles, si quis mihi paruulus aula

luderet Aeneas, qui te tamen ore referret,

330 non equidem omnino capta ac deserta uiderer.'

Dixerat. ille Iouis monitis immota tenebat

lumina et obnixus curam sub corde premebat.

tandem pauca refert: 'ego te, quae plurima29 fando

enumerare uales, numquam, regina30, negabo

335 promeritam nec me meminisse pigebit31 Elissae

dum memor ipse mei, dum spiritus hos regit artus.

29

Plurima és el CD de promeritam esse, antecedent del relatiu. 30

Vocatiu no es considera dins de cap període, és independent. 31

Verbs de memoria i oblit regeixen un genitiu partitiu o un ablatiu.

XI

pro re pauca loquar. neque ego hanc abscondere furto

speraui (ne finge32) fugam nec coniugis umquam

praetendi taedas aut haec in foedera ueni.

340 me si fata meis paterentur ducere uitam

auspiciis et sponte mea componere curas,

urbem Troianam primum dulcisque meorum

reliquias colerem, Priami tecta alta manerent,

et recidiua manu posuissem Pergama uictis.

345 sed nunc Italiam magnam Gryneus Apollo,

Italiam Lyciae iussere capessere sortes;

hic amor, haec patria est. si te Karthaginis arces

Phoenissam Libycaeque aspectus detinet urbis,

quae tandem Ausonia Teucros considere terra

350 inuidia est? et nos fas extera quaerere regna.

32

Ne finge animo

XII

me33 patris34 Anchisae, quotiens35 umentibus umbris

nox operit terras, quotiens astra ignea surgunt,

admonet in somnis et turbida terret imago;

me puer Ascanius capitisque iniuria cari36,

355 quem regno Hesperiae fraudo et fatalibus aruis.

nunc etiam interpres diuom Ioue missus ab ipso

(testor utrumque caput) celeris37 mandata per auras

detulit: ipse deum manifesto in lumine uidi

intrantem muros uocemque his auribus hausi.

360 desine meque tuis incendere teque querelis38;

Italiam non sponte sequor.'

Talia dicentem iamdudum auersa tuetur

33

Me = complement directe tant de admonet com terret 34

Metonímia 35

Les oracions relatives estan introduïdes per un adveri llavors són oracions relatives adverbials i en aquest

cas quantitatives amb matís temporal. Estan en antítesis. 36

Sobreentendre Terret 37

Hipàl·lage 38

Oració jussiva

XIII

huc illuc uoluens oculos totumque pererrat

luminibus tacitis et sic accensa profatur:

365 'nec tibi diua parens generis nec Dardanus auctor,

perfide, sed duris genuit te cautibus horrens

Caucasus Hyrcanaeque admorunt ubera tigres.

nam39 quid dissimulo aut quae me ad maiora reseruo?

num fletu40 ingemuit nostro? num lumina flexit?41

370 num lacrimas uictus dedit aut miseratus amantem est?

quae quibus42 anteferam? iam iam nec maxima Iuno

nec Saturnius haec oculis pater aspicit aequis.

nusquam tuta fides. eiectum litore, egentem

excepi et regni demens in parte locaui.

375 amissam classem, socios a morte reduxi

39

Amb matís causal ( de transició) 40

Substantiu abstracte de la quarta declinació derivat d’un participi. 41

Interrogatives totals pel num que sempre produeix una resposta negativa. 42

Poliptoton = mateixa forma en diferents casos en la mateixa frase.

XIV

(heu furiis incensa feror!): nunc augur Apollo,

nunc Lyciae sortes, nunc et Ioue missus ab ipso

interpres diuom fert horrida iussa per auras.

scilicet is superis labor est, ea cura quietos

380 sollicitat. neque te teneo43 neque dicta refello:

i, sequere Italiam uentis, pete regna per undas.

spero equidem mediis, si quid pia numina possunt,

supplicia hausurum scopulis et nomine Dido

saepe uocaturum. sequar atris ignibus absens

385 et, cum frigida mors anima seduxerit artus44,

omnibus umbra locis adero45. dabis, improbe, poenas.

audiam et haec Manis ueniet mihi fama sub imos.'

his medium dictis sermonem abrumpit et auras

aegra fugit seque ex oculis auertit et aufert,

43

Te teneo = cacofonía 44

artus enlloc de corpus per sinècdote,a més, és una hipàl·lage doncs l’ànima és la que abandona els

membres no a la inversa. 45

adĕro: la e és breu per que etimològicament la R era una S.

XV

390 linquens multa metu cunctantem et multa parantem

dicere. suscipiunt famulae conlapsaque membra

marmoreo referunt thalamo stratisque reponunt.

XVI

TRADUCCIÓ (Verg. Aen. 4, 296-392)

Però la reina ( qui pot enganyar al que estima?) intueix

l’engany i, la primera, va deduir els moviments futurs en que s’havien

de produir tement totes les coses fins i tot les segures. La mateixa fama mancada de sentiments, té

l’enfadada que es preparava la flota i es preparava el rumb.

Desproveïda d’esma s’enfurisma i corre encesa com una 300

bacant per tota la ciutat, com una bacant excitada

trets de lloc els símbols sagrats, quan al crit de Baco

esvaloten els misteris biennals i al Citeró crida amb el seu clam.

Al final cridava Eneas amb aquests crits espontàniament:

« Oh traïdor, has esperat poder dissimular una infàmia tan gran

i furtivament poder abandonar la meva terra?

Ni et reté el nostre amor ni el senyal d’amistat en altre temps

ni et reté la Dido que morirà amb una cruel mort?

És més, t’apresses a embarcar la nau al solstici hivernal

i t’afanyes a anar-te per alta mar entre el vent aquiló,

cruel? Per que la teva flota aniria

a cercar Troia per un mar borrascós, sinó cerqués terres

estranyes i casals desconeguts, i si l’antiga Troia encara restés incòlume?

O és que fuges de mi? Per aquestes llàgrimes i per la teva dextra

(ja que jo mateixa no he deixat cap altra cosa per mi, miserable)

i per la nostra aliança, i per l’himeneu començat,

si he merescut alguna cosa bona de tu, o bé has gaudit d’alguna cosa

dolça meva, et prego: compadeix-te d’una casa que s’esfondrà i,

si hi ha lloc encara per les súpliques, abandona aquests propòsits.

Per culpa teva m’odien els pobles Libis i els monarques de la Numídia,

i els tirs em són hostils. Per culpa de tu mateix

s’ha extingit la meva decadència, i la meva fama anterior, només per la qual

arribava fins els estels. Aquí m’abandones moribunda, foraster

(per que de l’espòs només em queda el nom)?

Per que demoro la mort? Espero fins que el germà meu Pigmalió destrueixi les meves muralles o

fins que Iarbas l’Africà em dugui captiva?

Al menys si alguna descendència hagués estat acollida de tu

per mi abans de la fugida, si al pati mi hi jugués algun

petitet Eneas, que malgrat tot et recordés en la cara,

sens dubte no em veuria completament presa i abandonada.»

XVII

Havia dit. Aquell, tenia els ulls fixats en les advertències de Júpiter

i obstinadament ferm oprimia l’angoixa en el fons del cor.

Finalment va replicar breument: « Jo mai, reina, negaré

que tu ets mereixedora de moltíssimes coses les quals tu

podries enumerar parlant, i no em recarà de recordar Elissa

mentre jo mateix tingui record de mi i mentre un alè de vida governi aquest cos.

Segons les circumstàncies parlaré breument. Ni jo he esperat

ocultar la meva marxa mitjançant un engany (no imaginis) ni del matrimoni mai

t’he portat les teies o he arribat a tal compromís.

Si el destí em permetés conduir la meva vida segons els meus

auspicis i segons la meva voluntat afrontar les preocupacions,

jo primerament habitaria la ciutat troiana i tindria cura de

les dolces restes dels meus i els alts edificis de Príam romandrien dempeus

i hauria aixecat una renovada Pèrgam amb la meva mà per els vençuts.

Però ara a l’Italia magna Apol·lo Grineu,

i a Itàlia els oracles de Lícia m’ordena arribar;

Aquest és el meu amor, aquesta és la meva pàtria. Si la fortalesa de Cartago

i la vista d’una ciutat de Líbia t’encanta a tu que ets fenícia,

quin enuig és considerar que els teucres ens establim en la terra

Ausonia? També és un deure sagrat que nosaltres cerquem un regne estranger.

Cada vegada que amb les seves ombres humides la nit cobreix les terres,

cada vegada que els estels de foc s’alcen, l’ànima enfurismada del meu pare,

Anquises, m’adverteix en somnis i m’espanta;

M’espanta el meu fill, Ascani, i la injuria del meu estimat fill

el qual sostrec del reialme d’Hesperia i de les terres fixades pel destí.

Encara ara l’intèrpret dels déus enviat pel mateix Júpiter

(poso per testimoni ambdós caps), m’ha portat a través de les àgils aures

les seves ordres: jo mateix he vist a la llum visible el déu

endinsar-se en els murs i amb aquestes oïdes he sentit la seva veu.

Deixa d’infamar-nos a mi i a tu amb els teus planys;

No me’n vaig a Itàlia per pròpia voluntat.»

Mentre ell diu tals coses poc abans ella l’observa hostil

movent inquietament els ulls aquí i allà, i el ressegueix de dalt a baix

totalment amb els ulls inexpressius i encesa parla profèticament així:

XVIII

«Ni una deessa fou la teva mare ni Dàrdan com a fundador de la teva nissaga,

pèrfid, sinó que et va engendrar el punxegut Caucas

de durs penyals i les tigresses Hircànies t’han alletat.

Doncs per què dissimulo o a quines coses pitjors em reservo?

És que va planyar-se amb el nostre plor? Que potser m’ha dirigit la mirada?

Que potser vençut va vessar llàgrimes o ha tingut llàstima de la seva amant?

Quins mals posaré davant d’aquests? Ja en aquest moment ni la poderosa Juno

ni el pare Júpiter fill de Saturn contemplen això amb ulls justos.

Enlloc hi ha una lleialtat segura. Nàufrag en la platja, indigent

et vaig recollir i boja t’he posat en una part del meu regne.

La teva flota perduda i els teus companys vaig salvar de la mort

(ai de mi! encesa m’arrossego per les fúries!) Ara l’àugur Apol·lo,

adés els oracles de Lícia, ara també enviat pel mateix Júpiter

el missatger dels déus porta esfereïdores ordres a través dels vents.

Sens dubte els déus superiors tenen aquest treball, aquesta tasca

pertorba la seva tranquil·litat. Ni et retinc més ni et rebato les teves paraules.

Ves, persegueix Itàlia amb vents favorables, dirigeix-te al teu regne per les oles.

Espero això sí, si la justícia divina té quelcom,

que trobaràs patiments entremig dels penyals i que invocaràs

moltes vegades el nom de Dido. Et seguiré absent amb negres torxes

i, quan la freda mort haurà separat els membres de l‘ànima,

per tot arreu et perseguiré com una ombra. Pagaràs malvat els càstigs,

HO sabre i aquesta noticia m’arribarà fins a sota els profunds inferns.»

Amb aquestes paraules interromp la conversa i afligida

abandona les aures i s’allunya de les mirades i s’amaga,

deixant a ell que molt vacil·lava de por i que molt es disposava

a dir. Les serventes la recullen i defallida

al tàlem de marbre porten i la posen damunt el llit.

XIX

EL CAVALL DE TROIA

(Verg. Aen. 2, 234-240)

Diuidimus muros et moenia pandimus urbis.

Accingunt omnes operi pedibusque rotaum

subiciunt lapsus et stuppea uincula collo

intendunt: scandit fatalis machina muros,

feta armis. Pueri circum innuptaeque puellae

sacara canunt funemque manu contingere gaudent.

Illa subit mediaeque minans inlabitur urbi.

TRADUCCIÓ

« Partim la muralla i obrim les muralles de la ciutat.

Tots envolten l’artefacte i posen sota dels peus lliscans de rodes

i llencen cap al coll una corda d’estopa:

escala l’enginy fatal els murs,

prenyada amb armes. Els nois i les noies núvils

canten himnes sagrats al voltant i gaudeixen de tocar la corda amb la mà.

Aquesta es puja i amenaçant llisca cap al mig de la ciutat.»

XX

EL REI LLATÍ PROMET LAVÍNIA A ENEAS

(Verg. Aen. 7, 212-285)

Dixerat et dicta Ilioneus sic uoce secutus:

'rex, genus egregium Fauni, nec fluctibus actos

atra subegit hiems uestris succedere terris,

215 nec sidus regione uiae litusue fefellit:

consilio hanc omnes animisque uolentibus urbem

adferimur pulsi regnis, quae maxima quondam

extremo ueniens sol aspiciebat Olympo.

ab Ioue principium generis, Ioue Dardana pubes

220 gaudet auo, rex ipse Iouis de gente suprema:

Troius Aeneas tua nos ad limina misit.

quanta per Idaeos saeuis effusa Mycenis

tempestas ierit campos, quibus actus uterque

Europae atque Asiae fatis concurrerit orbis,

225 audiit et si quem tellus extrema refuso

XXI

summouet Oceano et si quem extenta plagarum

quattuor in medio dirimit plaga solis iniqui.

diluuio ex illo tot uasta per aequora uecti

dis sedem exiguam patriis litusque rogamus

230 innocuum et cunctis undamque auramque patentem.

non erimus regno indecores nec uestra feretur

fama leuis tantique abolescet gratia facti,

nec Troiam Ausonios gremio excepisse pigebit.

fata per Aeneae iuro dextramque potentem,

235 siue fide seu quis bello est expertus et armis:

multi nos populi, multae (ne temne, quod ultro

praeferimus manibus uittas ac uerba precantia)

et petiere sibi et uoluere adiungere gentes;

sed nos fata deum uestras exquirere terras

240 imperiis egere suis. hinc Dardanus ortus,

XXII

huc repetit iussisque ingentibus urget Apollo

Tyrrhenum ad Thybrim et fontis uada sacra Numici.

dat tibi praeterea fortunae parua prioris46

munera, reliquias Troia ex ardente receptas.

245 hoc pater Anchises auro libabat ad aras,

hoc Priami gestamen erat cum iura uocatis

more daret populis, sceptrumque sacerque tiaras

Iliadumque labor uestes.'

Talibus Ilionei dictis defixa Latinus

250 obtutu tenet ora soloque immobilis haeret,

intentos uoluens oculos. nec purpura regem

picta mouet nec sceptra mouent Priameia tantum

quantum in conubio natae thalamoque moratur,

et ueteris Fauni uoluit sub pectore sortem:

46

fortunae parua prioris munera = quiasme amb encavalgament

XXIII

255 hunc illum fatis externa ab sede profectum

portendi47 generum paribusque in regna uocari

auspiciis, huic progeniem uirtute futuram

egregiam et totum quae uiribus occupet orbem.

tandem laetus ait: 'di nostra incepta secundent

260 auguriumque suum! dabitur, Troiane, quod optas.

munera nec sperno: non uobis rege Latino

diuitis uber agri Troiaeue48 opulentia deerit.

ipse modo Aeneas, nostri si tanta cupido est,

si iungi hospitio properat sociusque uocari49,

265 adueniat, uultus neue50 exhorrescat amicos:

pars mihi51 pacis erit dextram tetigisse52 tyranni53.

47

portendi, uocari són infinitius explicatius del CD anterior sortem. 48

Cacofonia 49

Reproducció directe: properat uocari sociu (estructura parlada) // properat se uocari socium (estructura

lògica) 50

Neue= hipèrbaton 51

mihi = datiu de relació o datiu possessiu: serà de relació si pars és l’atribut i, serà possessiu quan pars

sigui predicatiu i erit un verb d’existència. 52

tetigisse = infinitiu de perfet per efectes mètrics doncs hi hauria d’haver un de futur o present. 53

Esticomítia : idea expressada en un sol vers.

XXIV

uos contra regi mea nunc mandata referte:

est mihi nata, uiro gentis quam iungere nostrae

non patrio ex adyto sortes, non plurima caelo

270 monstra sinunt; generos externis adfore ab oris,

hoc Latio restare canunt, qui sanguine nostrum

nomen in astra ferant. hunc illum poscere fata

et reor et, si quid ueri mens augurat, opto.'

haec effatus equos numero pater eligit omni54

275 (stabant ter centum nitidi55 in praesepibus altis);

omnibus extemplo Teucris iubet ordine duci

instratos ostro alipedes pictisque tapetis

(aurea pectoribus demissa monilia pendent,

tecti auro fuluum mandunt sub dentibus aurum),

280 absenti Aeneae currum geminosque iugalis

54

Si pot posar un genitiu partitiu = una quantitat delimitada del total. Si està en sentit absolut serà un ablatiu. 55

Epítet

XXV

semine ab aetherio spirantis naribus ignem,

illorum de gente patri quos daedala Circe

supposita de matre nothos furata creauit.

talibus Aeneadae donis dictisque Latini

285 sublimes in equis redeunt pacemque reportant.

XXVI

TRADUCCIÓ (Verg. Aen. 7, 212-285)

Havia parlat i Ilioneu així va respondre al seu parlament amb tals paraules:

« Rei, llinatge excel·lent de Faune, ni una negra tempesta

empesos per les seves onades, ens ha obligat a entrar a les vostres terres,

ni un astre o una ribera ens han enganyat en la direcció del nostre camí:

per deliberació, per la nostra pròpia voluntat, tots

hem arribat a aquesta citat, expulsats de regnes, que molt poderós

en altre temps el sol, quan apareixia des de l’extrem de l’Olimp, els contemplava.

La nostra nissaga té per origen Júpiter, el poble Dardani es complau amb Júpiter

com a avi, el propi rei prové de l’august llinatge de Júpiter:

El troià Eneas ens ha enviat fins a les teves portes.

Qualsevol ha sentit parlar de quina gran tempesta, originada per la cruel Micenes

va assolar a través dels camps de l’Ida, i per quins fats empesos

un i altre món, Europa i Àsia, van enfrontar-se,

i tant si la terra llunyana manté algú apartat de l’oceà quan regolfa

com si la zona del sol inclement

que s’estén enmig de les quatre zones.

Des d’aquell diluvi, portats a través de tan immenses aigües,

demanem una seu petita i una franja de terra pels nostres déus penates,

a la qual no farem mal i un mar i un cel accessible per a tothom.

No serem indignes del vostre regne ni la vostra fama

serà difosa com a cosa minsa ni desapareixerà el nostra agraïment d’un fet tan gran,

ni els sabrà greu als ausonis haver acollit a Troia a la seva falda.

Juro pels fats d’Eneas i per la dreta poderosa,

tant si algú ho ha provat amb la paraula donada com en la guerra i amb les armes:

Molts pobles, molts llinatges han volgut i han cercat

que nosaltres ens uníssim a ells; (no ens menyspreïs,

ja que per pròpia iniciativa et presentem cintes en les mans i paraules suplicants)

Però els oracles dels déus ens han oblidat amb el seu poder

a trobar les vostres terres. D’aquí descendeix Dardan,

Apol·lo ens reclama aquí i ens impulsa amb poderoses ordres

cap al Tíber tirrè i a les sagrades aigües de la font de Numici.

A tu Eneas t’ofereix a més d’això petits presents de la seva anterior

fortuna, restes recuperades de l’ardent Troia.

El pare Anquises consagrava amb aquest or cara als altars,

XXVII

aquesta era la diadema reial de Príam quan impartia lleis

segons la costum als pobles convocats, el ceptre i la tiara sacra

i els vestits, treball de les troianes.»

Amb tals paraules d’Ilioneu manté l’expressió fixa

amb la mirada i la clava a terra immòbil 250

entornant els seus ulls ben oberts. I ni la porpra brodada

distreu al rei ni els ceptres de Príam el distreuen tant

com el preocupa el seu casament i el tàlem de la filla,

i rumia dins el seu cor l’oracle de l’ancià Fauni:

que aquest com aquell gendre vingut d’un país estranger 255

ha estat predit pel destí i amb iguals poders

era cridat al reialme, i que aquest tindrà una descendència honorable

per la seva virtut, la qual ocuparà amb els seus homes la terra sencera.

Finalment content va exclamar: « Que els déus afavoreixin els nostres plans

i el seu propi oracle! se’t donarà, troià, allò que desitges.

I no rebutjo els teus presents: mentre Llatí sigui rei no us

mancarà l’aliment d’un bon camp o l’opulència de Troia,

doncs que Eneas en persona que vingui si tant desig té de nosaltres,

si frisa per dir-se aliat meu unint-nos en senyal d’hospitalitat,

i no es reguardi de rostres amics:

motiu de pau serà per mi donar la mà del sobirà.

En resposta comuniqueu ara al vostre rei els meus desitjos:

tinc una filla, la qual ni els oracles del santuari patern

no pot unir-se amb cap home de la nostra raça, ni ho permeten

moltes senyals del cel; profetitzen que arribarà un gendre de costes llunyanes, i

això farà sobreviure al Laci; el qual amb la seva sang

el nostre nom s’estendrà fins les estrelles: jo crec que

els fats reclamen aquest com aquell gendre, si el seny augura quelcom vertader, ho desitjo. »

Quan va haver acabat de parlar, el pare va escollir uns cavalls d’entre tot el conjunt

(aguaitaven tres-cents cavalls ben lluents en els amples estables); 275

Tot seguit ordena a tots els teucres que conduïssin en ordre

els alats cavalls guarnits de porpra i teles brodades

(porten penjats al pit uns collarets d’or,

protegits amb or mosseguen entre les seves dents objectes d’or terrós),

per l’ausent Eneas un carro i una parella de carrera 280

XXVIII

d’origen celestial que respiren foc pel nas.,

de la raça d’aquells, bastards d’enginyosa Circre

va crear d’una mare suplantada, després de robar-los al seu pare.

Amb tals presents i paraules de Llatí, els Ennèades,

tornen elevats damunt els cavalls i tornen portant la pau. 285

XXIX

PRESENTACIÓ DE CAMIL·LA

(Verg. Aen. 7, 803-817)

Hos super56 aduenit Volsca de gente Camilla

agmen agens equitum et florentis aere cateruas,

805 bellatrix, non illa57 colo calathisue Mineruae

femineas adsueta manus, sed proelia uirgo

dura pati cursuque pedum praeuertere uentos.

illa uel intactae segetis per summa uolaret

gramina nec teneras cursu laesisset aristas,

810 uel mare per medium fluctu suspensa tumenti

ferret iter celeris nec tingeret aequore plantas.

illam omnis tectis agrisque effusa iuuentus

turbaque miratur matrum et prospectat euntem,

attonitis inhians animis ut regius ostro

56

Anàstrofe 57

Aposició epexegètica

XXX

815 uelet honos leuis umeros, ut fibula crinem

auro internectat58, Lyciam59 ut gerat ipsa pharetram

et pastoralem praefixa cuspide myrtum.

TRADUCCIÓ

Després d’aquests, Camil·la ve del llinatge volsc

portant un exèrcit, de genets i esquadrons guarnits de bronze,

lluitadora, aquella que no va acostumar les seves mans femenines 805

al fus o al cistell de Minerva, sinó que donzella està habituada a resistir

durs combats i aventatja els vents a la carrera.

Ella més aviat volaria sobre la superficie d’herbes d’un sembrat

sense tocar, ni danyaria les tendres espigues en la seva carrera,

o al mig del mar flotant damunt les ones inflades 810

avançaria veloç i no es mullaria els peus amb l’aigua.

A ella la contempla la juventut sencera sortint de cases i camps

una munió de mares la mira com se’n va,

esbalaïts amb la boca oberta de com

cobreix les seves suaus espatlles, o com es senyeix un fermall 815

d’or a la caballera, o com ella mateixa porta el seu carcaix lici

i una vara pastoril enfilada en punta.

58

Neologisme 59

Epítet d’exornació

XXXI

LA LLEGENDA DE CAMIL·LA

(Verg. Aen. 11, 532-594)

Velocem interea superis in sedibus Opim,

unam60 ex uirginibus sociis sacraque caterua,

compellabat et has tristis Latonia uoces61

535 ore dabat: 'graditur bellum ad crudele62 Camilla,

o uirgo, et nostris nequiquam cingitur armis,

cara63 mihi ante alias. neque enim nouus iste Dianae64

uenit amor subitaque animum dulcedine mouit.

Pulsus ob inuidiam regno uirisque superbas65

540 Priuerno antiqua Metabus cum excederet urbe66,

infantem fugiens media inter proelia belli67

60

Si es tracta d’una noció absoluta (és una d’un grup constituït) serà expressat per ex + ablatiu. En canvi, si és

una de tantes, genitiu partitiu. 61

uoces – ore = pleonasme 62

anàstrofe 63

Referit a Camil·la 64

Datiu simpatètic 65

Hipàl·lage 66

Hipèrbaton de la conjunció cum 67

proelia belli = pleonasmo o tautologia

XXXII

sustulit exsilio68 comitem, matrisque uocauit

nomine Casmillae mutata parte Camillam.

ipse sinu prae se portans iuga longa petebat

545 solorum nemorum: tela undique saeua69 premebant

et circumfuso uolitabant milite70 Volsci.

ecce fugae medio summis Amasenus abundans

spumabat ripis, tantus se nubibus imber

ruperat. ille innare parans71 infantis amore

550 tardatur caroque oneri72 timet. omnia secum

uersanti subito uix haec sententia sedit:

telum immane manu ualida quod forte gerebat

bellator, solidum nodis et robore cocto,

huic natam libro et siluestri subere clausam

68

datiu règim de l’adjectiu 69

Personificació 70

Singular col·lectiu 71

Participi predicatiu concessiu (no habitual) 72

Lítote

XXXIII

555 implicat73 atque habilem mediae circumligat hastae;

quam dextra ingenti librans ita ad aethera fatur74:

"alma, tibi hanc, nemorum cultrix, Latonia uirgo75,

ipse pater famulam uoueo; tua prima per auras

tela tenens supplex hostem fugit. accipe –testor–

560 diua, tuam, quae nunc dubiis committitur auris."

dixit et adducto contortum hastile lacerto

immittit: sonuere undae, rapidum super amnem

infelix fugit in iaculo stridente Camilla.

at Metabus magna propius iam urgente caterua

565 dat sese fluuio atque hastam cum uirgine uictor

gramineo, donum Triuiae, de caespite uellit.

non illum tectis ullae, non moenibus urbes

accepere (neque ipse manus76 feritate dedisset):

73

implicat + datiu = datiu règim (preposició in + dat.) 74

Esticomitia 75

Vers de bronze

XXXIV

pastorum et solis exegit montibus aeuum.

570 hic natam in dumis interque horrentia lustra

armentalis equae mammis et lacte ferino

nutribat teneris immulgens ubera labris.

utque pedum primis infans uestigia plantis

575 institerat, iaculo palmas armauit acuto

spiculaque ex umero paruae suspendit et arcum.

pro77 crinali auro, pro longae tegmine pallae

tigridis exuuiae per dorsum a uertice pendent.

tela manu iam tum tenera puerilia torsit

et fundam tereti circum caput egit habena

580 Strymoniamque gruem aut album deiecit olorem.

multae illam frustra Tyrrhena per oppida matres

optauere nurum; sola contenta Diana

76

Metonimia per “armes” 77

pro = ubi

XXXV

aeternum telorum et uirginitatis amorem

intemerata colit. uellem haud correpta fuisset

585 militia tali conata78 lacessere Teucros:

cara mihi comitumque foret nunc una mearum.

uerum age, quandoquidem fatis urgetur acerbis,

labere, nympha, polo finisque inuise Latinos,

tristis ubi infausto committitur omine pugna79.

590 haec cape et ultricem pharetra deprome sagittam:

hac, quicumque sacrum uiolarit uulnere corpus,

Tros Italusque, mihi pariter det sanguine poenas.

post ego nube caua miserandae corpus et arma

inspoliata feram tumulo patriaeque reponam.'

595 dixit, at illa leuis caeli delapsa per auras

insonuit nigro circumdata turbine corpus.

78

conata esset = parataxi 79

Vers d’or

XXXVI

TRADUCCIÓ (Verg. Aen. 11, 532-594)

Mentrestant en els estatges celestials, a la ràpida Opis

una de les seves virginals companyes i del seu sagrat seguici,

s’adreçava Latonia i aquestes tristes paraules

pronunciava amb la boca: 535

« Camina a la cruel guerra Camil·la,

oh donzella, i en va es cenyeix amb les nostres armes,

per mi la més estimada davant les altres. Doncs no li ha vingut

recentment aquest amor a Diana ni li ha agitat el seu cor amb una dolçor sobtada.

Expulsat del seu regne per enveja de la seva violència superba,

Mètab quan va sortir de l’antiga ciutat de Privern,

s’emportà la seva filla com a companya d’exili defugien entre mig

els avatars de la guerra, i l’anomenà Camil·la

canviant en part el nom de la seva mare Casmil·la.

Ell mateix la portava davant el seu pit i anava per els llargs

turons dels solitaris boscos: per tot arreu l’empaitaven violents dards

i escampada la tropa els Volscs voletejaven.

Vet aquí que enmig de la fugida l’Amasen desbordant-se

escumejava per damunt de les ribes, tan gran xàfec havia esclatat

des dels núvols. Ell disposat a nedar per amor a l’infant

es demora i tem per l’estimada càrrega. Mentre tot

sospesava en el seu ànim de sobte aquest propòsit pren cos amb dificultats:

que com a guerrer per atzar portava una enorme arma en la robusta mà

plena de nusos i de roure marcit,

cobrint amb ella la seva filla amb l’escorça de la silvestre alzina

la lliga i l’envolta escaientment al centre de la llança;

I sostenint-la amb la destra poderosa així li diu a l’èter:

«Protectora dels boscos, benigne donzella Latonia, jo mateix, el seu pare

a tu te l’ofereixo com a serventa; ella per primera vegada en sostenir

les teves armes com a suplicant escapa de l’enemic pels aires. Accepta-la –t’ho prego-

deessa, com a teva, la qual ara queda exposada a vents incerts.»

XXXVII

Digué i va tirar la llança corbada amb el braç

enretirat: les ones ressonen sobre la ràpida corrent

la pobre Camil·la escapa al damunt d’estrident javelina.

I Mètab com que el gran batalló l’envoltava de molt aprop,

es llança al riu i vencedor arrabassa la pica de la gespa herbosa

amb la noieta, regal de la Trivia.

No el va acollir cap ciutat ni dins les seves cases ni dins les seves muralles

(ni ell mateix mai hauria lliurat les mans per la seva ferocitat);

i va portar una vida en les muntanyes solitàries dels pastors.

Aquest criava la filla entre brolles i en caus horribles

amb les mamelles d’una euga del ramat i amb llet ferotge

munyint els mugrons sobre els tendres llavis.

I quan la nena havia deixat les primeres petjades

amb les plantes dels seus peus, va armar les seves mans amb una afilada javelina

i va penjar a l’espatlla de la petita un arc i fletxes.

Enlloc d’or als cabells, enlloc d’un vestit de llarga tela

les pells d’un tigre li pengen del damunt del cap fins a l’esquena.

Ja llavors va disparar dards infantils amb tendre mà

i va portar entorn al seu cap una fona amb polida corretja

i va abatre una grulla estrimonia o un blanc cigne.

Moltes mares de les ciutats tirrenes en va la

desitjaren com a nora; vinculada únicament amb Diana

i ella, immaculada, venera un amor etern pels dards i la

virginitat. Tan de bo que no s’hagués llançat

a tal campanya provant de ferir els teucres:

Ara em seria molt estimada i una de les meves companyes.

Però vinga, puix que és amenaçada per dolorosos destins,

baixa, nimfa, del cel i visita els territoris llatins,

on un trist combat comença amb funest presagi.

Pren això i treu del carcaix una fletxa venjadora:

amb ella, a qualsevol que profani el seu cos sagrat amb una ferida

troià o itàlic, em pagui iguals càstigs amb la seva sang.

Després jo mateixa en un lleuger núvol portaré al sepulcre

el cos digna de llàstima i les armes intactes i la tornaré a la pàtria.»

Digué i Opis deixant-se caure per les lleugeres aures del cel 595

va ressonar el seu cos envoltada en un negre remolí.