Andy Warhol: Sopa Campbell’s

Fitxa tècnica

Títol: Sopa Campbell’s.Autor: Andy Warhol (Pittsburg,

1928 – Nova York, 1987).Cronologia : 1965.Estil: pop art.Tècnica: acrílic i serigrafia sobre

tela.Dimensions: 92 cm x 61 cm.Tema: natura morta

contemporània.Localització: producció seriada

present en moltes col·leccions i museus diversos.

Obres del mateix autor:

Retrat de Marilyn (1962) Triple Elvis (1962)

Biografia de l’autor

Andrew Warhola va ser la figura més influent del moviment pop. Pintor, artista gràfic i cineasta underground, va estudiar dibuix artístic i disseny al Carnegie Institut of Technology de Pittsburg, entre 1945 i 1949.Acabats els estudis, Warhola es va traslladar a

Nova York, on va començar la seva producció artística amb el nom d’ Andy Warhol. Els seus primers treballs foren com a il·lustrador en revistes de moda com Vogue, anunciant diferents articles.

A l’inici de la dècada del 1960, Warhol aconseguí una certa estabilitat econòmica, i començà a reproduir personatges de les tires còmiques i, posteriorment, objectes quotidians i retrats de gent famosa de l’època.

Aquestes temàtiques foren recurrents en l’obra de Warhol fins a la seva mort l’any 1987. La tècnica del gravat serigràfic, que va utilitzar en la seva producció, li permetia repetir abastament una imatge, damunt la qual aplicava pinzellades de pintura acrílica.

Descripció formal

Warhol representa, en primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Aquesta disposició permet destacar amb nitidesa el contorn de la figura per mitjà d’una prima línia negra, i aconseguir així una certa profunditat espacial. L’objecte és presentat en una visió frontal, de manera que destaqui el nom del producte, si bé, amb una lleugera perspectiva aèria que permet veure la part superior de l’envàs.En aquesta representació Warhol ha modificat a consciència els colors originals del producte –un tret comú en la seva pintura a partir de 1965-, utilitzant colors llampants com l’ataronjat, el verd, el groc pàl·lid, el blau turquesa i el lila.

El color és aplicat a la tela sense cap mena de mescla –és a dir, purs- i totalment plans, sense clarobscurs; aquests aspectes enllacen amb l’obra de Warhol amb els paràmetres dels anuncis publicitaris que tan bé coneixia. Amb l’excepció del cromatisme, en la resta de l’obra, Warhol es mostra extremadament fidel a l’original.

Temàtica

L’obra mostra una simple llauna de sopa Campbell’s, producte habitual als supermercats nord-americans des del 1962. Es tracta, per tant, d’un objecte de consum, completament utilitari i aparentment aliè als pressupòsits estètics i conceptuals de l’obra d’art. Però gràcies a la intervenció artística de Warhol, la imatge ha esdevingut una de les icones principals de l’art del segle XX.

Amb la reproducció d’aquesta llauna, Warhol va aproximar l’expressió artística a la classe popular, que reconeixia clarament el tema que estava contemplant, una cosa que no havia succeït durant l’època de l’Expressionisme abstracte. Alhora, va demostrar que un objecte qualsevol pot ser transformat en obra d’art, un concepte sobre el qual el crític d’art nord-americà Arthur Danto va reflexionar en l’obra La transfiguració del banal. En un altre sector, però, l’obra de Warhol va provocar escàndol.

Mark Rothko: Taronja, vermell, groc

La reproducció seriada d’una imatge va trencar el concepte de l’obra única i irrepetible, present des del Romanticisme, i va portar a la pràctica les teories que Walter Benjamin havia exposat, l’any 1936, en L’obra d’art en l’era de la seva reproductivitat tècnica, on considera l’obra d’art susceptible de ser reproduïda tècnicament, com una mercaderia.

Temàtica

L’obra mostra una simple llauna de sopa Campbell’s, producte habitual als supermercats nord-americans des del 1962. Es tracta, per tant, d’un objecte de consum, completament utilitari i aparentment aliè als pressupòsits estètics i conceptuals de l’obra d’art. Però gràcies a la intervenció artística de Warhol, la imatge ha esdevingut una de les icones principals de l’art del segle XX.

Models i influències

L’obra de Warhol està molt condicionada pel seu treball com a il·lustrador publicitari, tant pel que fa a la iconografia, extreta majoritàriament de revistes i diaris, com pel que fa a l’estil, fred i deshumanitzat, i a la reproducció de les seves creacions emprant tècniques comercials com la producció en sèrie.

Il·lustració de Warhol per la revista Harper’s Bazaar (període d’activitat, 1951-1964)

També cal fer esment de la influència del pintor nord-americà Robert Rauschemberg que incloïa en els seus collages retalls d’imatges, i dels treballs de Jasper Johns que reprodueixen objectes banals, com ara la bandera nord-americana, les lletres de l’alfabet o les dianes.

R. Rauschemberg: Recolzament (1962)

J. Johns: Tres banderes (1958)

La iconografia de Warhol, no solament es va limitar a productes comercials, va fer també un gran nombre de retrats de personatges famosos i influents de la seva època. Amb tot això, Warhol va reprendre la figuració pròpia de la primera meitat del segle XX, i en certa manera la seva obra es pot veure com un punt de referència de l’obra de Richard Estes i d’altres representants del moviment hiperrealista que va sorgir al final de la dècada del 1960.

R. Estes: Supreme Hardware. (1974)