Denisse Caizatoa
Nadia Mimbrera
Cristina Anaya
Yolanda Tolosa
Paula García
Natalia Pérez
2º Batxillerat B
Denisse Caizatoa
Nadia Mimbrera
Cristina Anaya
Yolanda Tolosa
Paula García
Natalia Pérez
2º Batxillerat B
ROMANÇ DE CEC
2
BIBLIOGRAFIA
Apunts “Els primers Borbons”. Història d’Espanya. Florida Secundària.
PÀGINES WEB:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d'Almansa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quan_el_mal_ve_d%27Almansa...
http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Almansa
http://www.lasprovincias.es/prensa/20070422/cultura/quan-
dalmansa_20070422.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
http://elcarlismocontralaglobalizacion.blogspot.com.es/2007/04/quan-el-mal-v-
dalmansa-tots-alcana.html
http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/pag/mitos.htm
http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/
http://www.cult.gva.es/Museus/M00068/libro/historia_maulets.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos
http://www.youtube.com/all_comments?v=fYJsJRssT1A&page=1
http://valencialmundo.blogspot.com.es/2011/11/maulets-i-botiflers.html
http://issuu.com/elujan/docs/final_antic_regim_revolucions/7
http://www.slideshare.net/paijan/transicion-al-liberalismo
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Torrent
ROMANÇ DE CEC
3
Romanç de cec és un una cançó escrita posteriorment als fets exposats, per
tant, es tracta d’una font secundària. Com que el romanç de cec és una poesia, la
seua tipologia textual es la poètica o lírica.
L’autor d’aquesta cançó es de tipus individual i s’anomena Vicent Torrent.
Aquest és un musicòleg valencià que va nàixer a Valencià l’any 1945 i es va fer
conegut gràcies a la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el conjunt
Al Tall. Podem dir que a títol personal, Torrent ha escrit dos obres (a banda de la
discografía oficial d’Alltall): Rosa perduda i La música popular.
Vicent Torrent va escriure el romanç de cec amb la finalitat informar d’una
forma divertida els principals esdeveniments que van marcar el País Valencià
durant la Guerra de Successió . L’objectiu d’informar de forma amena és poder
arribar a un públic ample, vol que el destinatari siga qualsevol persona.
Situem el Romanç de cec en la Guerra de Successió d’Espanya, entre 1701 i
1714. El text fa referència a la posició dels valencians davant la Guerra de
Successió.Aquestos formaren la banda dels Maulets i estaven a favor de Carles
d’Àustria, entre altres motius, gràcies al general Baptista Basset, que els donà
armes i moltes raons. D’aquesta manera al poble començà a nàixer l’esperança de
llevar-li el poder a la noblesa, i començaren a lluitar. Aquesta lluita terminà a la
Batalla d’Almansa, on s’enfrontaren definitivament i van perdre contra els enemics,
l’exèrcit borbó. Aquesta derrota va tindre moltes conseqüències per als valencians
que van ser tractats amb crueltat i més encara quan s’imposà el Decret de Nova
Planta, on van suprimir les seues lleis i costums i, fins i tot, la seua llengua.
Els principals successos dels quals parla el romanç son la Guerra de
Successió i la Batalla d’Almansa. La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic
per la Corona espanyola entre Felip de Borbó i Carles d’Àustria que es va viure a
Espanya durant els anys 1701 i 1713. La Batalla d’Almansa va ser un combat armat
entre l’exèrcit de Felip de Borbó i l’exèrcit de Carles d’Àustria per la corona
espanyola que es va produir als camps d’Almansa el 25 d’abril de 1707.
ROMANÇ DE CEC
4
La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic que es va viure des de
l’any 1701 fins el 1713.
Aquest conflicte va començar quan el rei Carles II de Castella i d’Aragó, de la
dinastia dels Habsburg, va morir sense descendència i va reconèixer com a hereu
universal a Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét de Lluís XIV de França.
Davant aquest fet, Anglaterra i Holandano acceptaren que Felip de Borbó
ascendira al tron espanyol considerant perillosa la unió d’Espanya i França davant el
mateix monarca. Per tal d’evitar aquesta unió, Alemanya i França volien un altre
monarca i finalment van recolzar a l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual pertanyia a la
dinastia dels Habsburg.
A més d’aquets fets a nivell europeu, també es produïren conflictes dins del
propi país causant de la Guerra de Successió, es a dir, a Espanya.
Durant la Guerra de Successió a Espanya n’hi hagué un enfrontament entre
Castella i València. A causa d’això, es diferenciaren dues bandes.
Per un costat, es trobaven Els Maulets. Aquestos eren partidaris de l’Arxiduc
Carles d’Àustria, generalment camperols, de la zona del Mediterrani (Catalunya i
València). Els seus motius eren diversos: lleialtat a la Casa d’Àustria, aversió cap
als francesos per part dels mercaders i industrials, desconfiança de l’actitud
centralista de Felip d’Anjou... No obstant això, la causa principal per la qual Els
Maulets recolzaven a Carles d’Àustria fou gràcies a que els mercaders i exportadors
de vi, brandy, seda i altres productes agrícoles, política i econòmicament molt
importants, van contractar al general valenciài austriacista anomenat Joan Baptista
Basset. Aquest home, nascut a Alboraia i defamilia artesana, entenia les necessitats
del poble i escoltava les seues reclamacions, sabia connectar amb ells i,per això,
fou un personatge clau que va fer renàixer les del poble d’arrancar el poder als
nobles i que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip de Borbó al capdavant
dels maulets.
Per altre costat, es trobaven Els Botiflers. Aquestos eren partidaris de Felip
de Borbó, generalment membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana i valenciana
que volien augmentar llur poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb
la victòria dels Borbons i, per això, eren considerats traïdors.
Ambdues bandes s’enfrontaren el 25 d’abril de 1707 a Almansa. L’exèrcit de
Felip de Borbó, dirigit pel duc de Berwick, va derrotar al de Carles d’Àustria, dirigit
pel Marqués de Rubigny i pel Marqués das Minas. Aquest enfrontament es coneix
ROMANÇ DE CEC
5
com la Batalla d’Almansa i, encara que no fou decisiva per a la guerra, va tindre
conseqüències importants, com ara, la conquesta de les poblacions del Regne de
València, la captura de Joan Baptista Basset, etc.
A més d’aquest fet, es va produir un esdeveniment internacional que va
suposar el desenllaç de la Guerra de Successió.
L’any 1711, Carles d’Àustria va ser heretar l’Imperi alemany. A conseqüència
d’això, l’arxiduc va perdre l’interès per la Corona d’Espanya., Anglaterra i Holanda
van veure aquesta situació més perillosa per a l’equilibri europeu que la unió
d’Espanya i França i varen començar a negociar la pau.
Finalment, el 27 de març de 1713, la guerra va concloure amb la firma d’un
acord anomenat Tractat d’Utrecht. En aquest tractat, es reconeix a Felip de Borbó
com a Felip V, rei d’Espanya, amb la condició que aquest renuncie definitivament
als seus drets a la corona francesa. A més d’aquesta condició, el Tractat d’Utrecht
incloïa més condicions amb les potències europees, per la qual cossa, es considera
que significà l’inici de l’hegemonia britànica.
Durant el regnat de Felip V, s’implantaren importants canvis a l’estructura
de l’estat, amb l’objectiu de fer-lo més eficaç.Una de les novetats més importants
son Els Decrets de Nova Planta, un conjunt de lleis dictades per Felip V el 29 de
juny de 1707 a fi d’implantar l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya.
Els Decrets de Nova Planta suposaren l’abolició dels furs i institucions
pròpies de la Corona d’Aragó com a càstig als maulets per no haver recolzat a Felip
V durant la Guerra de Successió. Els furs de les províncies basques i Navarra es van
mantindre, ja que si el van recolzar.
També significarenl’implantació progressiva del castellà i la prohibició de l’ús
del valència com a llengua oficial.
D’aquesta manera donaren origen a l’aforisme: “Quan el mal ve d’Almansa a
tots/es alcança”, que reflecteix el sentiment de tristesa davant aquestes mesures
centralitzadores que son conseqüències de la derrota d’Almansa.
Encara avui dia, perdura el dit “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”,
rememorant la situació de del País Valencià a la Guerra de Successió, la derrota
d’Almansa i, especialment, les conseqüències que van sofrir els maulets davant
aquesta derrota. Un cas més, entre tants enfrontaments històrics violents per poder
amb conseqüències per a qui defenia els seus drets.
ROMANÇ DE CEC
6
La Guerra de Successió fou un dels fets més importants de la Història
d’Espanya que significà moltes morts i conseqüències per a la banda perdedora,
però també mostra la lluita contra la noblesa per la justicia, per la igualtat de
poder. La iniciativa de l’autor de transmetre la nostra història mitjançant una cançó
per tal de entendre millor és molt bona, sempre és més agradable que un llibre ple
de paraules. Sembla que l’autor és subjectiu, ja que mostra un sentiment de
tristesa pel sofriment que va patir el País Valencià en aquesta època. En la nostra
opinió, aquest text pot servir per aprendre una miqueta més de la nostra història i
reflexionar, ja que abans també n’hi havia conflictes i problemes, i a pesar que els
maulets volien justicia la violència no fou la solució i al final van patir més encara.
Per a finalitzar, farem una comparació entre l’Antic Règim i el posterior
Sistema Liberal.
Felip V va imposar L’Antic Règim aquest estava format per una societat
estamental, això vol dir que el futur de les persones depenia d’on havia nascut, mai
podia passar a altra classe social. Hi havien dos estaments: els privilegiats, formats
pel Clero i la noblesa, i els no privilegiats, que era la resta del poble. No més hi
havia drèts a la classe privilegiada.
Gràcies al moviment de la Il·lustració es va pasar de l’Antic Règim al
Liberalisme.
Aquesta última també estava dividia en dos grups, però a diferencia de
l’Àntic Règim, aquesta estava dividida en rics i pobres. A la classe dels rics podia
entrar qualsevol que a partir de mèrits propis puga guanyar riquesa. En quant a
l’àmbit jurídic, també hi havien grans diferencies amb l’Antic Règim ja que tothom
tenia els mateixos drèts i igualtats.
No obstant el liberalisme contava amb desigualtats econòmiques molts
grans. Els burguesos eren els que més diners havien aconseguit, per tant, com
aquest sistema estava dividit en rics i pobres, eres els més poderosos. Com la
burguesia s’havia enriquit pel comerç i eren els més poderosos van començar la
Revolució Industrial.
Econòmicament, com ja havíem dit els burguesos eren els més poderosos,
però hi havia liberalisme econòmic que proporcionava la libertat màxima per a
realitzar activitats econòmics. També com podies guanyar diners el podies perdre.
Aquest tipus de sistema s’anomena capitalisme. L’Estat no més dirigeix el
compliment de les lleis.
ROMANÇ DE CEC
7
Per últim, a l’Antic Règim el rei manava sobre tothom per la gràcia de Dèu,
però al liberalisme ,degut a les idees de raó, llibertat i felicitat heretades de la
Il·lustració, es van crear nous termes com el contracte social, igualtat natural,
divisió de poders i sobirania natural. D’aquesta manera naix la constitució, on es
contenen tots els drets de tots els ciutadans com llibertat, igualtat jurídica, divisió
de poders i Estat de drets.