Denisse Caizatoa

Nadia Mimbrera

Cristina Anaya

Yolanda Tolosa

Paula García

Natalia Pérez

2º Batxillerat B

Denisse Caizatoa

Nadia Mimbrera

Cristina Anaya

Yolanda Tolosa

Paula García

Natalia Pérez

2º Batxillerat B

ROMANÇ DE CEC

2

BIBLIOGRAFIA

Apunts “Els primers Borbons”. Història d’Espanya. Florida Secundària.

PÀGINES WEB:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d'Almansa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quan_el_mal_ve_d%27Almansa...

http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Almansa

http://www.lasprovincias.es/prensa/20070422/cultura/quan-

dalmansa_20070422.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta

http://elcarlismocontralaglobalizacion.blogspot.com.es/2007/04/quan-el-mal-v-

dalmansa-tots-alcana.html

http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/pag/mitos.htm

http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/

http://www.cult.gva.es/Museus/M00068/libro/historia_maulets.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos

http://www.youtube.com/all_comments?v=fYJsJRssT1A&page=1

http://valencialmundo.blogspot.com.es/2011/11/maulets-i-botiflers.html

http://issuu.com/elujan/docs/final_antic_regim_revolucions/7

http://www.slideshare.net/paijan/transicion-al-liberalismo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Torrent

ROMANÇ DE CEC

3

Romanç de cec és un una cançó escrita posteriorment als fets exposats, per

tant, es tracta d’una font secundària. Com que el romanç de cec és una poesia, la

seua tipologia textual es la poètica o lírica.

L’autor d’aquesta cançó es de tipus individual i s’anomena Vicent Torrent.

Aquest és un musicòleg valencià que va nàixer a Valencià l’any 1945 i es va fer

conegut gràcies a la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el conjunt

Al Tall. Podem dir que a títol personal, Torrent ha escrit dos obres (a banda de la

discografía oficial d’Alltall): Rosa perduda i La música popular.

Vicent Torrent va escriure el romanç de cec amb la finalitat informar d’una

forma divertida els principals esdeveniments que van marcar el País Valencià

durant la Guerra de Successió . L’objectiu d’informar de forma amena és poder

arribar a un públic ample, vol que el destinatari siga qualsevol persona.

Situem el Romanç de cec en la Guerra de Successió d’Espanya, entre 1701 i

1714. El text fa referència a la posició dels valencians davant la Guerra de

Successió.Aquestos formaren la banda dels Maulets i estaven a favor de Carles

d’Àustria, entre altres motius, gràcies al general Baptista Basset, que els donà

armes i moltes raons. D’aquesta manera al poble començà a nàixer l’esperança de

llevar-li el poder a la noblesa, i començaren a lluitar. Aquesta lluita terminà a la

Batalla d’Almansa, on s’enfrontaren definitivament i van perdre contra els enemics,

l’exèrcit borbó. Aquesta derrota va tindre moltes conseqüències per als valencians

que van ser tractats amb crueltat i més encara quan s’imposà el Decret de Nova

Planta, on van suprimir les seues lleis i costums i, fins i tot, la seua llengua.

Els principals successos dels quals parla el romanç son la Guerra de

Successió i la Batalla d’Almansa. La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic

per la Corona espanyola entre Felip de Borbó i Carles d’Àustria que es va viure a

Espanya durant els anys 1701 i 1713. La Batalla d’Almansa va ser un combat armat

entre l’exèrcit de Felip de Borbó i l’exèrcit de Carles d’Àustria per la corona

espanyola que es va produir als camps d’Almansa el 25 d’abril de 1707.

ROMANÇ DE CEC

4

La Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic que es va viure des de

l’any 1701 fins el 1713.

Aquest conflicte va començar quan el rei Carles II de Castella i d’Aragó, de la

dinastia dels Habsburg, va morir sense descendència i va reconèixer com a hereu

universal a Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét de Lluís XIV de França.

Davant aquest fet, Anglaterra i Holandano acceptaren que Felip de Borbó

ascendira al tron espanyol considerant perillosa la unió d’Espanya i França davant el

mateix monarca. Per tal d’evitar aquesta unió, Alemanya i França volien un altre

monarca i finalment van recolzar a l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual pertanyia a la

dinastia dels Habsburg.

A més d’aquets fets a nivell europeu, també es produïren conflictes dins del

propi país causant de la Guerra de Successió, es a dir, a Espanya.

Durant la Guerra de Successió a Espanya n’hi hagué un enfrontament entre

Castella i València. A causa d’això, es diferenciaren dues bandes.

Per un costat, es trobaven Els Maulets. Aquestos eren partidaris de l’Arxiduc

Carles d’Àustria, generalment camperols, de la zona del Mediterrani (Catalunya i

València). Els seus motius eren diversos: lleialtat a la Casa d’Àustria, aversió cap

als francesos per part dels mercaders i industrials, desconfiança de l’actitud

centralista de Felip d’Anjou... No obstant això, la causa principal per la qual Els

Maulets recolzaven a Carles d’Àustria fou gràcies a que els mercaders i exportadors

de vi, brandy, seda i altres productes agrícoles, política i econòmicament molt

importants, van contractar al general valenciài austriacista anomenat Joan Baptista

Basset. Aquest home, nascut a Alboraia i defamilia artesana, entenia les necessitats

del poble i escoltava les seues reclamacions, sabia connectar amb ells i,per això,

fou un personatge clau que va fer renàixer les del poble d’arrancar el poder als

nobles i que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip de Borbó al capdavant

dels maulets.

Per altre costat, es trobaven Els Botiflers. Aquestos eren partidaris de Felip

de Borbó, generalment membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana i valenciana

que volien augmentar llur poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb

la victòria dels Borbons i, per això, eren considerats traïdors.

Ambdues bandes s’enfrontaren el 25 d’abril de 1707 a Almansa. L’exèrcit de

Felip de Borbó, dirigit pel duc de Berwick, va derrotar al de Carles d’Àustria, dirigit

pel Marqués de Rubigny i pel Marqués das Minas. Aquest enfrontament es coneix

ROMANÇ DE CEC

5

com la Batalla d’Almansa i, encara que no fou decisiva per a la guerra, va tindre

conseqüències importants, com ara, la conquesta de les poblacions del Regne de

València, la captura de Joan Baptista Basset, etc.

A més d’aquest fet, es va produir un esdeveniment internacional que va

suposar el desenllaç de la Guerra de Successió.

L’any 1711, Carles d’Àustria va ser heretar l’Imperi alemany. A conseqüència

d’això, l’arxiduc va perdre l’interès per la Corona d’Espanya., Anglaterra i Holanda

van veure aquesta situació més perillosa per a l’equilibri europeu que la unió

d’Espanya i França i varen començar a negociar la pau.

Finalment, el 27 de març de 1713, la guerra va concloure amb la firma d’un

acord anomenat Tractat d’Utrecht. En aquest tractat, es reconeix a Felip de Borbó

com a Felip V, rei d’Espanya, amb la condició que aquest renuncie definitivament

als seus drets a la corona francesa. A més d’aquesta condició, el Tractat d’Utrecht

incloïa més condicions amb les potències europees, per la qual cossa, es considera

que significà l’inici de l’hegemonia britànica.

Durant el regnat de Felip V, s’implantaren importants canvis a l’estructura

de l’estat, amb l’objectiu de fer-lo més eficaç.Una de les novetats més importants

son Els Decrets de Nova Planta, un conjunt de lleis dictades per Felip V el 29 de

juny de 1707 a fi d’implantar l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya.

Els Decrets de Nova Planta suposaren l’abolició dels furs i institucions

pròpies de la Corona d’Aragó com a càstig als maulets per no haver recolzat a Felip

V durant la Guerra de Successió. Els furs de les províncies basques i Navarra es van

mantindre, ja que si el van recolzar.

També significarenl’implantació progressiva del castellà i la prohibició de l’ús

del valència com a llengua oficial.

D’aquesta manera donaren origen a l’aforisme: “Quan el mal ve d’Almansa a

tots/es alcança”, que reflecteix el sentiment de tristesa davant aquestes mesures

centralitzadores que son conseqüències de la derrota d’Almansa.

Encara avui dia, perdura el dit “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”,

rememorant la situació de del País Valencià a la Guerra de Successió, la derrota

d’Almansa i, especialment, les conseqüències que van sofrir els maulets davant

aquesta derrota. Un cas més, entre tants enfrontaments històrics violents per poder

amb conseqüències per a qui defenia els seus drets.

ROMANÇ DE CEC

6

La Guerra de Successió fou un dels fets més importants de la Història

d’Espanya que significà moltes morts i conseqüències per a la banda perdedora,

però també mostra la lluita contra la noblesa per la justicia, per la igualtat de

poder. La iniciativa de l’autor de transmetre la nostra història mitjançant una cançó

per tal de entendre millor és molt bona, sempre és més agradable que un llibre ple

de paraules. Sembla que l’autor és subjectiu, ja que mostra un sentiment de

tristesa pel sofriment que va patir el País Valencià en aquesta època. En la nostra

opinió, aquest text pot servir per aprendre una miqueta més de la nostra història i

reflexionar, ja que abans també n’hi havia conflictes i problemes, i a pesar que els

maulets volien justicia la violència no fou la solució i al final van patir més encara.

Per a finalitzar, farem una comparació entre l’Antic Règim i el posterior

Sistema Liberal.

Felip V va imposar L’Antic Règim aquest estava format per una societat

estamental, això vol dir que el futur de les persones depenia d’on havia nascut, mai

podia passar a altra classe social. Hi havien dos estaments: els privilegiats, formats

pel Clero i la noblesa, i els no privilegiats, que era la resta del poble. No més hi

havia drèts a la classe privilegiada.

Gràcies al moviment de la Il·lustració es va pasar de l’Antic Règim al

Liberalisme.

Aquesta última també estava dividia en dos grups, però a diferencia de

l’Àntic Règim, aquesta estava dividida en rics i pobres. A la classe dels rics podia

entrar qualsevol que a partir de mèrits propis puga guanyar riquesa. En quant a

l’àmbit jurídic, també hi havien grans diferencies amb l’Antic Règim ja que tothom

tenia els mateixos drèts i igualtats.

No obstant el liberalisme contava amb desigualtats econòmiques molts

grans. Els burguesos eren els que més diners havien aconseguit, per tant, com

aquest sistema estava dividit en rics i pobres, eres els més poderosos. Com la

burguesia s’havia enriquit pel comerç i eren els més poderosos van començar la

Revolució Industrial.

Econòmicament, com ja havíem dit els burguesos eren els més poderosos,

però hi havia liberalisme econòmic que proporcionava la libertat màxima per a

realitzar activitats econòmics. També com podies guanyar diners el podies perdre.

Aquest tipus de sistema s’anomena capitalisme. L’Estat no més dirigeix el

compliment de les lleis.

ROMANÇ DE CEC

7

Per últim, a l’Antic Règim el rei manava sobre tothom per la gràcia de Dèu,

però al liberalisme ,degut a les idees de raó, llibertat i felicitat heretades de la

Il·lustració, es van crear nous termes com el contracte social, igualtat natural,

divisió de poders i sobirania natural. D’aquesta manera naix la constitució, on es

contenen tots els drets de tots els ciutadans com llibertat, igualtat jurídica, divisió

de poders i Estat de drets.