Centre for Educational Research and Innovation (CERI)
Formació professional,
inversió de futur
Francesc Pedró
How the demand for skills has changed Economy-wide measures of routine and non-routine task input (US)
40
45
50
55
60
65
1960 1970 1980 1990 2002
Routine manual
Nonroutine manual
Routine cognitive
Nonroutine analytic
Nonroutine interactive
(Levy and Murnane)
Mean
tas
k inp
ut a
s pe
rcent
iles
of
the 1
96
0 t
ask d
istr
ibut
ion
The dilemma of schools:
The skills that are easiest to teach and
test are also the ones that are easiest
to digitise, automate and outsource
No tots som iguals
Els sistemes són diferents
Vocational education and training as a share of the upper secondary sector, 2006
Source: OECD (2008), Education at a Glance 2008, Indicators, Table C1.1, OECD, Paris
La crisi els afecta a tots
Source : Schweri und Müller (2008), Die Ausbildungsbereitschaft der Betriebe. Entwicklungen 1999 bis 2005, Bundesamt für Statistik, Neuenburg
64
66
68
70
72
74
76
78
80
82
84
-1
0
1
2
3
4
5
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
Axi
s Ti
tle
Economic development and apprenticeship enrolment rates among 16 year olds in Switzerland
GDP growth share of apprenticeships among 16 year olds
6 idees clau
1. Cal millorar la base de coneixements.
2. Cal trobar el mix apropiat de competències.
3. Cal ensenyar bé.
4. Cal fer-ho a l’indret adequat.
5. La cooperació entre agents és essencial per al
canvi.
6. La millor protecció per al futur és la innovació
sistèmica.
1: Millorar la base de coneixements
The OECD International Survey of VET Systems
Source : Kuczera, M. (forthcoming), The OECD International Survey of VET Systems, OECD, Paris
D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice
Australia - - ■■■ ■■■ ■■■ - ■■■ -
Austria ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■ ■■■
Czech Republic - ■■ - ■■ - ■■■■ - -
Denmark ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■
Finland ■■■ ■■■ - ■■■ ■■■ ■■■ ■■ -
France - - - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■
Germany - ■■ ■■■ ■■■■ - ■■ ■■■ ■■■■
Hungary - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ * ■■■■
Netherlands - ■■■■ - - - ■■■■ - ■■■■
Norway - ■■■■ ■■■■ - - ■■■■ ■■■■ -
Sweden - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■
Switzerland ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ -
Turkey ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - - -
United States - ■■■■ ■ - ■■■■ - ■■■■ -
C urricula P ract ical t raining
co ntent
A cquired
co mpetencies
D elivered
Qualif icat io ns
Social partner influence on upper secondary VET: - 0%; ■ 1-25%; ■■ 26-50%; ■■■ 51-75%; ■■■■ 76-100%
2: Trobar el mix adequat de competències
Què cal aprendre?
Les específiques faciliten la transició al mercat laboral, les
genèriques garanteixen flexibilitat futura.
Competències genèriques?
o bé
específiques?
Quants estudiants
per programa?
Equilibri entre elecció i necessitat a través de la
formació en el lloc de treball.
Cal suport governamental quan hi ha falles del mercat.
2: Trobar el mix adequat de competències
Elecció dels estudiants,
Planificació governamental
o bé
Dictat dels ocupadors?
3: Cal ensenyar bé
3: Cal ensenyar bé
Qui forma els
formadors?
Garantir preparació tècnica i pedagògica.
Promoure intercanvis entre centres i empreses.
Afavorir ocupació flexible i treball a temps parcial.
Reptes:
• Manca de formadors
• Manca d’experiència
• Manca de formació
pedagògica
3: Cal ensenyar bé
1. Suïssa té una institució específica per a la formació i
el reciclatge dels formadors (SFIVET).
2. Finlàndia té el programaTelkkä que facilita
intercanvis entre formadors als centres i a les
empreses.
3. Alguns països (Mèxic, Països Baixos) disposen de
contractes docents per als formadors que treballen a
la indústria.
4. Suïssa garanteix el control de la qualitat i ofereixe
eines per a l’auto-avaluació de les empreses
formadores (QualiCarte).
Móns diferents?
4: A l’indret adequat
Avantatges de la
formació al treball
Limitacions:
Algunes competències s’ensenyen millor al centre.
Algunes tasques poden ser massa específiques o perilloses.
• Prepara aprenents per
al món del treball
• Els aprenents fan
aportacions productives
• Facilita la transició al
mercat laboral
5: La cooperació dels agents
• La provisió de places d’aprenentatge indica la
rellevància en el mercat laboral del programa.
• La participació en el disseny curricular garanteix
el vincle entre la formació al lloc de treball i
al centre.
• L’interès, la capacitat d’influència i el compromís
es reforcen mútuament.
6: La innovació sistèmica
• Innovació?
“posada en pràctica d’un producte nou o millorat significativament (bé o servei), o procés, o nou mètode de
marketing, o nou mètode organitzatiu en les pràctiques empresarials, l’organització laboral o les relacions externes”
(Oslo Manual, OECD/Eurostat)
• Innovació en educació?
Canvi que afegeix valor:
resultats, procés or percepció de satisfacció
• Innovació sistèmica?
Com un sistema governa holísticament la innovació:
Inspira, financa, segueix, avalúa i generalitza
6: La innovació sistèmica
• Visió
• Xarxes
• Tecnologia
La indústria de la tecnologia educativa
Growth of patent applications: Worldwide new education technologies (1990-2006)
6: La innovació sistèmica
• Visió
• Xarxes
• Tecnologia
• Recerca
Recerca i desenvolupament
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Education Health
Total expenditure as % of GDP (country average in recent years)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Education Health
Share of total public research expenditures (2008) on
Activadors (barreres)
• Lideratge
• Consens
• Evidència de la recerca
• Brokerage: generació i disseminació de coneixement
Barreres específiques
• Competència d’agendes polítiques
• Pressió avaluadora:
– Aversió al risc
– Planificació a curt termini
• Fatiga innovadora
Conclusions
Innovació sistèmica
– Estratègia apropiada per al canvi sistèmic
Principi general • Visió sistèmica de la innovació
Necessitat d’una base de coneixements formalitzada
– Pèrdua d’oportunitats d’innovació
Formalitzar el coneixement
– Monitorització i avaluació
– Vincle entre recerca i innovació
– Diàleg entre agents, informat per l’evidència
Implicacions polítiques
Centre for Educational Research and Innovation (CERI)
Molt agraït! Per més informació:
www.oecd.org/edu/systemicinnovation
www.oecd.org/edu/learningforjobs
www.oecd.org/employment/youth
www.slideshare.com/francescpedro
Recommended
