Treball final Oreto DomÉnech

8/14/2019 Treball final Oreto Domnech

1/26

Un acostament a

Joan Fuster

per a segon de batxillerat

Treball final de lespecialitzaci

Ensenyament de la literatura amb eines digitals

Alumna: Oreto Domnech i Masi

Professors: Carles Lindn, Aleix Cort i Cori Pedrola


2/26

2

NDEX

1. Justificaci (pg. 4)

2. Introducci (pg. 5)3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster (pg. 6)

3.1 Fonamentaci didctica (pg. 6)

3.2 Seqncies didctiques (pg. 8)

3.2.1 La meua posteritat ser de paper (pg. 11)

3.2.2 Ja coneixeu el clebre aforisme grec: Joan Fuster s la

mesura de totes les coses (pg. 21)

4. Conclusions (pg. 23)

5. Bibliografia (pg. 24)


3/26

3

Lobjectiu principal de tota educaci

hauria de ser el dencoratjar a pensar el

futur, a inventar-ne un de nou. I aix

crec que sha de fer amb tres

ingredients: amb realisme, amb sentit i

amb esperana.

Salvador Cards, El desconcert de leducaci,

Ed. La campana, Barcelona, 2000.


4/26

4

1. Justificaci

s un deure dels joves espantar sistemticament elsvells, ni que siga per evitar que sadormen del tot1.

Escriu Tzvetan Todorov a La literatura en perill2:

Si avui dia em pregunto per qu estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de

forma espontnia s: perqu majuda a viure. Ja no li demano tant, com a ladolescncia, que

mestalvi les ferides que podria patir en els meus encontres amb persones reals; ms que no

pas excloure les experincies viscudes, em fa descobrir mons que se situen en continutat amb

elles i em permet entendre-les millor. I no crec que jo sigui lnic que la veu aix. Ms densa i

ms eloqent que la vida quotidiana per no radicalment diferent, la literatura amplia el nostre

univers, ens incita a imaginar altres maneres de concebrel i imaginar-lo. Tots estem fets dall

que ens donen els altres ssers humans: primer els nostres pares i els que ens envolten; la

literatura obre fins a linfinit aquesta possibilitat dinteracci amb els altres i, per tant, ensenriqueix infinitament. Ens proporciona sensacions irreemplaables que fan que el mn real

esdevingui ms carregat de sentit i ms bell. Lluny de ser un simple afegit, una distracci

reservada a les persones educades, permet que cadasc respongui millor a la seva vocaci

dsser hum.

La formaci literria s un dret que tenen els nostres adolescents i joves.

La importncia de laccs dels nostres estudiants a aquest saber cultural

valuosssim queda explcita en els diferents programes organitzatius de llengua

i literatura. Concretament, al Pas Valenci, i per a lalumnat de nivell

preuniversitari, la literatura t una importncia cabdal, per tal com s

fonamental3:

(...) consolidar lhbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de

la tradici literria, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideolgic i lingstic en

qu shan produt els textos literaris. Considerem la literatura com a memria universal de la

humanitat, arxiu democions, idees i fantasies, ra per la qual collabora en la maduraci

intellectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribux a

lautoconeixement, a la comprensi del comportament hum i a lenriquiment cultural en una

diversitat de direccions; objectius formatius desta etapa. La progressi en laprenentatge,

respecte a etapes anteriors, radicar en laprofundiment del coneixement sobre les

transformacions histriques dels gneres encunyats per la tradici i els seus contextos culturals

1De Judicis finals, 1960.2TODOROV,T. (2007): La literatura en perill, Galxia Gutenberg, Barcelona.3 DECRET 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la ComunitatValenciana. [2008/8761]


5/26

5

sobre ls crtic de fonts bibliogrfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general,

sobre la modalitat especial de comunicaci que representa el discurs literari.

Malauradament, per, i malgrat les consideracions del currculum

prescriptiu, els professors de llengua i literatura cada vegada disposem de

menys hores a la setmana dedicades a lestudi de la nostra matria.

Concretament, i pel que fa al nivell de segon de batxillerat, les tres hores

setmanals dedicades a lassignatura de Valenci: llengua i literatura (II) sn

clarament insuficients des del punt de vista de la formaci integral de lalumnat

a causa de la seua dificultat per a ensinistrar-se i comprendre els conceptes

fonamentals de lanlisi de textos per la reducci de les humanitats i la seua

manca dhbit lector. Aquest fet ens impedeix dedicar a lestudi del discurs

literari el temps que hi caldria. Aix, a contracor, el professorat solem deixar debanda la literatura per a preparar-los en els rudiments bsics que els ajuden a

superar les Proves daccs a la universitat (PAU) de lassignatura de Valenci:

llengua i literaura (II).

Per acabar, vull explicitar el desig dacostar els nostres alumnes a la

figura del Joan Fuster ms literari i crtic ja que practica lescepticisme i la ironia

elegant com a mesura higinica intellectual contra la intolerncia i la

mediocritat. Donar-los a conixer lesperit crtic del Fuster aforismaire s, sense

cap dubte, una bona lli. Perqu, ja se sap: s un deure del joves...

2. Introducci

En els temps de la ciberntica, limportants saber parar una mquina4.

Fuster, amb la seua habitual lucidesa, savana al futur. I on hom podria

fer una lectura tecnfoba, podem interpretar, tamb, una conscincia dels

canvis que shi han esdevingut tan rpidament. El futur s ara, certament. Per

all ms important continua sent saber, amb mquines o sense.Per, qu ens pot aportar a nosaltres, els ensenyants, la mquina? Les

noves tecnologies, com ens poden ajudar en la nostra feina quotidiana?

Poden facilitar laprenentatge als nostres alumnes?

4DeConsells, proverbis i insolncies, 1968


6/26

6

S que poden. Per de la mateixa manera que els nostres subjectes

aprenents, els alumnes adolescents compresos entre els 12 i els 18 anys no

sn la impolluta pgina en blanc on hi escriurem el futur, els objectes

daprenentatge tampoc funcionen per si sols. Un text en la pantalla de

lordinador no s diferent dun text en paper... si no lusem de manera diferent,per a ensenyar. Per el text en lentorn digital s simptomtic duna realitat

potencialment encoratjadora:

Al capdavall, noms s un signe que la literatura encara s viva i que busca

activament nous modes dexpressi. Des duna perspectiva educativa, especialment, aix

shauria de veure com un desenvolupament positiu, que ajuda a mantenir i fins i tot incrementar

la rellevncia de la literatura en el mn digital contemporani, i tamb com una oportunitat per a

millorar els mtodes de recerca literria i la pedagogia5.

Potser siga difcil, sobretot a determinats nivells de la secundria

obligatria, arribar a lalumnat tamb a travs dall digital. Hi ha encara molts

interrogants per respondre pel que fa a la relaci dels adolescents amb la

tecnologia i com podem aprofitar-nos-en, els adults ensenyants, daquesta

relaci per tractar de formar-los de manera integral. Que els nostres alumnes

sn ssers humans avesats a la tecnologia s un fet constatable a jutjar per ls

que en fan (mbil, messenger, fotologs, mp3, mp4, ipod, tuenti...). Tanmateix,

aquesta tecnologia que solen usar la identifiquen, ms que res, amb el seu

temps doci. Sn molt destres en algunes eines per totalment inoperants en

altres. I a banda de propostes per a assignatures concretes, com la que

presentem tot seguit, cal un treball intensiu des de lescola perqu els joves

aprenguen els rudiments bsics que els facen aprofitar la xarxa i les eines

digitals com quelcom til per a la seua formaci.

El que s indiscutible s que hem destar al dia per a no perdre el

contacte amb lactualitat i per a poder transmetre els descobriments positius als

nostres alumnes.

3. Una proposta per a segon de batxillerat: els aforismes de Joan Fuster

Assercions i negacions discutibles, ho admet. Potser seran tilsjust per aix, perqu sn discutibles: perqu inciten a la discussi6

5 KOSKIMAA, Raine (2007). El repte del cibertext: ensenyar literatura en el mn digital [article en lnia]. UOC Papers.Nm. 4. UOC. [Data de consulta: 7/12/2008]. http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/koskimaa.pdf ISSN 1885-15416 De Proposicions deshonestes, 1968.


7/26

7

3.1 Fonamentaci didctica:

Hem triat treballar els aforismes de Fuster en el nivell de segon de

batxillerat per dos motius. En primer lloc perqu, com hem explicat ms amunt,

les mancances de temps sempre juguen en contra de la literatura. Joan Fuster

amb les caracterstiques del discurs literari s un dels continguts prescriptius

per al curs de segon de batxillerat, com podeu observar:

4. El discurs literari

Els continguts que corresponen a este nucli sn:

Comprensi del discurs literari com a fenomen comunicatiu esttic, via de

creaci i transmissi cultural i expressi de la realitat histrica i social.

Consolidaci de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer,

de coneixement daltres mons, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoraci crtica dobres breus i de fragments

representatius de les distintes poques, gneres i moviments, de manera que es

reconeguen les formes literries caracterstiques, es prenga conscincia de la

constncia de certs temes i de levoluci en la manera de tractar-los.

Composici de textos literaris o dintenci literria a partir dels models llegits i

comentats.

Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn i de

biblioteques virtuals.

Les formes narratives des del Modernisme fins a lactualitat. Mart Domnguez i Enric

Valor.

La poesia des del segle XX fins a lactualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, VicentAndrs Estells i Mara Beneyto.

Evoluci de les formes dramtiques durant el segle XX fins als nostres dies.

Lassaig i el periodisme. Des dels orgens fins a lactualitat. Joan Fuster7.

Desprs, tamb cal tindre en compte que els estudiants de segon de

batxillerat, en general, passen un curs dur, perqu el nivell dexigncia per part

del professorat s qualitativament ms gran que en el primer curs (ms que per

la quantitat del temari, per la dificultat duna manera de treballar i de preparar-

se a la qual no estan avesats) i el nivell dautoexigncia (i de por al fracs) per

part delles i dells tamb ho s.

Per aix, conv presentar-los aquestes seqncies didctiques a linici

de la tercera avaluaci, ja que es tracta dactivitats diferents que els poden

7 DECRET 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la ComunitatValenciana. [2008/8761]


8/26

8

engrescar alhora que relaxar una mica de cara al reps de final de curs abans

de la Selectivitat.

s important destacar que aquestes seqncies didctiques estan

pensades per tal de possibilitar que els nostre alumnat puga assolir els

segents objectius:1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes

estructures formals, i, especialment en lmbit acadmic i en el dels mitjans de comunicaci,

posar atenci en els elements del context que en condicionen una adequada interpretaci.

2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en lmbit acadmic, per mitj de

discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar ivalorar la llengua oral

i la llengua escrita com a mitjans eficaos per a la comunicaci interpersonal,

ladquisici de coneixements nous, la comprensi i anlisi de la realitat i lorganitzaci

racional de lacci.

3. Analitzar crticament els discursos orientadors de lopini i els discursos

reguladors de la vida social, i valorar la importncia de lacostament a estos discursos per al

coneixement de la realitat.

4. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a ladquisici de

coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de lmbit acadmic, obtenint,

interpretant ivalorant informacions de diferents tipus i procedncies, sent capa demprar

tcniques de busca, elaboraci i presentaci de la informaci, utilitzant, amb autonomia i

esperit crtic, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.

5. Interpretar i valorar crticament les obres literriesa partir del coneixement de les

formes convencionals especfiques (gneres, procediments retrics, etc.), de la informaci

pertinent sobre el context historicocultural de producci, aix com sobre les condicions actualsde recepci, i dels trets identificadors dels grans perodes en valenci i en castell, aix com

dobres i autors significatius, utilitzant de manera crtica les fonts bibliogrfiques i documentals

adequades per al seu estudi.

6. Llegir i valorar les obres literries com a manera denriquiment personal i de

trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artstica del ser hum i com a

expressi de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari t de

representaci i interpretaci del mn.

7. Analitzar crticament els usos socials de les llenges i evitar, en les

produccions prpies, aquells que manifesten actituds discriminatries o dabs depoder, evitant estereotips lingstics que suposen jus de valor o prejus

8.

3.2 Seqncies didctiques:

8DECRET 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la ComunitatValenciana. [2008/8761]


9/26

9

Tot seguit us presentem les propostes metodolgiques per tal de poder

dur a terme les dues seqncies didctiques proposades per a lensenyament

de la literatura amb eines digitals. Ambdues propostes treballen els segents

tipus de continguts:

Els continguts conceptuals que es treballen en aquestes seqnciesdidctiques, i que shan concretat a partir de lapartat Discurs literari del

currculum prescriptiu9 de segon de batxillerat sn:

Comprensi del discurs literari com a fenomen comunicatiu

esttic, via de creaci i transmissi cultural i expressi de la realitat

histrica i social.

Consolidaci de lautonomia lectora i estima per la literatura

com a font de plaer, de coneixement daltres mons, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoraci crtica dobres breus ide fragments representatius de les distintes poques, gneres i

moviments, de manera que es reconeguen les formes literries

caracterstiques, es prenga conscincia de la constncia de certs temes i

de levoluci en la manera de tractar-los.

Composici de textos literaris o dintenci literria a partir

dels models llegits i comentats.

Lassaig. Des dels orgens fins a lactualitat. Joan Fuster.

Els treballarem a partir dels segents procediments,

(...) tot tipus daccions que serveixen, en definitiva, per apropar-nos o arribar a les

metes o objectius escolars, siguen intellectuals, dequilibri personal, de relaci interpersonal o

dinserci social10.

Desenvolupament de latenci i la actitud de recerca en

lalumne.

Comprensi del text literari: identificaci del sentit i lectura

prpia.

9 DECRET 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la ComunitatValenciana. [2008/8761]10 Mauri, T.; Valls, E.; Gmez, I.; Elscontinguts escolars. El tractament en el currculum. Ed. Gra-ICE, Barcelona,1992.


10/26

10

Construcci del coneixement a partir de la vertebraci entre

el treball individual i en grup.

Desenvolupament de la capacitat de resoluci de

problemes que planteja la realitzaci de la cpsula.

Recerca dinformaci a partir dels mtodes tradicionals i deles noves tecnologies.

Reflexi i qestionament sobre les fonts dels textos per tal

dobtenir respostes a partir de la seua anlisi.

Anlisi crtica i reflexiva de la ironia i el doble sentit.

Identificaci i reflexi crtica sobre situacions

discriminatries en textos orals i escrits.

Distinci dels registres lingstics i de les varietats de la

llengua i la seua adequaci al context. Adquisici i s de vocabulari especfic.

Expressar les conclusions en diferents tcniques de suport.

Preparaci de la presentaci formal de la prctica un cop

realitzada (etiquetes, identificaci...)

Tot vetllant intencionalment per ladquisici, a travs de les activitats

proposades dactituds, valors i normes com ara:

Inters per la lectura i valoraci daquesta com un fet

enriquidor.

Inters per la literatura i lart com a font de lleure i com a

instrument per al propi creixement intellectual.

Valoraci de la literatura com a expressi de la subjectivitat

de lautor/a i com a manifestaci cultural emblemtica dels pobles.

Coneixement dun mateix i valoraci objectiva i conscient.

Respecte i valoraci les idees dels altres amb sentit crtic i

actitud raonada.

Cooperaci en la consecuci dobjectius comuns en el

treball a laula.

Respecte pel patrimoni cultural en tant que eina de

coneixement del present i del passat, i en tant que b collectiu.

Valoraci de la diversitat lingstica com un fet enriquidor

cultural i social i respecte per la prpia parla i per les parles dels altres.


11/26

11

Incorporaci del fenomen literari i comunicatiu com a font

danlisi creativa.

Conscienciaci de la importncia duna expressi acurada,

tant oral com visual o escrita, a lhora dexpressar les prpies idees.

Conscienciaci que qualsevol tipus de discriminaci ha deser rebatuda i enfrontada.

Cura atenta dels objectes i el material de treball.

3.2.1 NOM DE LACTIVITAT: La meua posteritat ser de paper J.F.11

Cpsules audiovisuals a partir del Bestiari12 de Joan Fuster. Proposta de taller

de Videolitper a segon de batxillerat.

Lacostament al text literari que proposem mitjanant el Videolit sdirecte i sense intermediaris, sense passar pel gnere, per lautor i per la

contextualitzaci histrica, com habitualment solem fer. Fet i fet, els aforismes

del Bestiarisn textos especials, sobre els quals la influncia del gnere i de

lpoca no s tan important: sn atemporals!

Lautor s que s important i s a partir del Bestiarique el comenaran a

conixer.

SEQNCIA DIDCTICA DESENVOLUPADA PER

SESSIONS

Cada sessi dura 55 minuts. La temporalitzaci s orientativa i dependr

de les caracterstiques de lalumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSI

Buscarem un espai suficientment ampli perqu el grup dalumnes es

puga repartir en grups menuts i treballar prou separadament. Material que

necessitarem: diccionaris i enciclopdies. Recull daforismes del Bestiari

11 De Proposicions deshonestes(1968)12http://books.google.com/books?id=rbTgVAVOcIgC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=joan+fuster+bestiari&source=web&ots=DkyafVIMZp&sig=2CgogbogMEKYUEqilRPi_MXiLw0&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPP1,M1


12/26

12

fotocopiat perqu el puguen manejar cmodament, ratllar, subratllar, anotar...

Tamb en format llibre perqu en puguen observar la tipografia, tocar el tipus

de paper, fullejar i examinar la coberta i la contracoberta...

Una presentaci de power point ens ajudar a seguir organitzadament

les diferents activitats de la sessi.

1. Activitat daproximaci. Temps: 5. Farem un primer acostament a

partir del ttol, projectat en la pantalla:

La meua posteritat ser de paperLa meua posteritat ser de paperLa meua posteritat ser de paperLa meua posteritat ser de paper. J. F.. J. F.. J. F.. J. F.

????Qu significa posteritat? Qui pot haver fet aquesta afirmaci?

Sassembla a cap tipus de text que coneixes? Com s el to?

2. Activitat de reflexi. Temps:15.

Misteri...Misteri...Misteri...Misteri...

Els diem que facen grups de 3 o 4 alumnes i que busquen al diccionari

les definicions daforisme, mxima, sentncia, adagi, proverbi, refrany, dita

(una per cada grup). Que busquen a lenciclopdia Bestiari. Que tracten de

relacionar ambdues definicions dalguna manera.

RESPOSTES13

:aforisme

m. [FLL] [LC] Proposici breu i sovint enginyosa que enuncia una norma cientfica, filosfica

o moral sense argumentar-la. El primer aforisme dHipcrates s: la vida s curta i lart s

llarg.

13 DIEC i Enciclopdia catalana


13/26

13

mxima

1 f. [LC] [FLL] Veritat moral proposada com a regla de conducta, sentncia que cont un

precepte moral o prctic.Aix que ara us dic, tingueu-ho com a mxima.s una bona mxima;

per pocs lapliquen.

2 f. [FL] mxima de conversa Condici pragmtica general que governa ls cooperatiu,

eficient i racional del llenguatge en la conversa.

sentncia

1 1 f. [LC] [RE] [FLL] Opini, especialment filosfica o teolgica, expressada duna manera

dogmtica.

1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat dndole moral.

2 1 f. [LC] [DR] [AD] En jur., decisi formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una

instncia del procs judicial. La sentncia del tribunal. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentncia.

2 2 [AD] [DR] sentncia dexecuci Sentncia dictada en un judici executiu.

3 f. [FL] En gram., oraci independent.

4 f. [IN] En inform., instrucci, en un llenguatge dalt nivell.

adagi

m. [LC] Sentncia 1 2 . Com diu un vell adagi. Com diu ladagi.

1 2 f. [LC] [RE] [FS] [FLL] Dita breu sobre una veritat dndole moral.

proverbi

m. [LC] [FLL] Mxima, dita, ds popular, antiga, especialment que cont un ensenyament.

refrany

1 m. [LC] [FLL] Frase que, en sentit directe o allegric, i generalment de forma sentenciosa iellptica, expressa un pensament a manera de judici en qu es relacionen almenys dues idees.

2 m. [MU] [FLL] [FL] Recoble .

dita

1 f. [LC] Sentncia, opini. s una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita

de la gent.

2 f. [LC] All que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc.

Ja saps que en demanen molt, quina s la teva dita? Vejam, digueu una dita.

3 1 f. [HIH] A Catalunya, entre els segles xiii i xviii, intervenci dun corredor pblic en nom

dun atorgant en la constituci duna obligaci o contracte.

3 2 f. [HIH] Antigament, ordre verbal o escrita duna operaci bancria.

Bestiari

A l'edat mitjana, tractat didctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantstics,

i era exposada la corresponent moralitzaci de llurs trets i costums. Eren petites enciclopdies


14/26

14

d'histria natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist

i el dimoni. La tradici dels bestiaris provingu del Physiologus llat, llibre de teologia basat en

exemples del regne animal, interpretats allegricament, originriament escrit en grec i potser

anterior al 140 dC. Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l'Esglsia i per les obres

enciclopdiques del s XIII. Els bestiaris francesos s'adscriviren a la tradici cortesana de la

literatura amorosa ( Bestiaire d'Amour, de Richard de Fournival). Sn notables els bestiaris

escrits en l'mbit itali, entre ells l'incls alLivres dou Tresor, de Brunetto Latini, i elBestiario

toscano. La tradici a Catalunya s remarcable. Dels bestiaris catalans avui conservats (dels ss

XIV al XVI), cinc procedeixen delBestiario toscano, un altre t un origen no precisat, i el set

s el delLivres dou Tresor, tradut per Guillem de Copons.

A la pantalla, mentrestant, apareixen imatges allusives als Bestiaris

medievals i a Joan Fuster amb la paraula Misteri...Misteri...Misteri...Misteri...

Cada grup dir les seues definicions. Sels donar una pista: anem a

treballar aforismes relacionats dalguna manera amb els Bestiaris duna manera

diferent. De quines maneres diferents podem treballar textos?

3. Activitat de motivaci.Temps:15.

Sels desvetlla la proposta de treball prctic a laula i del format Videolit:

a la pantalla apareix la definici de Videolit:

una cpsula audiovisual a partir dun text literari.una cpsula audiovisual a partir dun text literari.una cpsula audiovisual a partir dun text literari.una cpsula audiovisual a partir dun text literari.

Sels mostra tres exemples14:

1. Formiguesa partir dun poema de Salvat-Papasseit

2. Poemade Joan Brossa

3. Le cheval 2.1 de S. Scott-Hayward & A. Kirkland

Farem una mica de debat sobre com els interpreten amb preguntesobertes com: Quina s la relaci entre el poema i laudiovisual en els dos

14http://video.google.com/videoplay?docid=4357615176210856397&hl=enhttp://video.google.com/videoplay?docid=-7716632933262177779&hl=enhttp://www.atom.com/funny_videos/le_cheval/


15/26

15

primers casos? Quin missatge podem deduir del tercer cas? Qu tenen en

com els tres Videolits?

4. Activitat de reflexi.Temps: 25.

Repartirem el recull daforismes (Bestiari) i cada grup haur de triar-nedos. La professora pot orientar-los una mica pel que fa al significat, per millor

que trien ells amb llibertat.

2a SESSI



necessitarem: diccionaris i enciclopdies. Recull daforismes del Bestiari

fotocopiat perqu el puguen manejar cmodament, ratllar, subratllar, anotar...

1. Activitat daproximaci. Temps: 5.El professorat demana als grups

que justifiquen la seua tria dels dos aforismes del Bestiariper escrit. Lobjectiu

s connectar amb la feina feta durant la sessi anterior. Es fa una lectura de la

tria i de les justificacions.

2. Activitat daprofundiment. Temps: 50 Es treballa la comprensi

dels dos aforismes triats. Algunes qestions que els poden ajudar sn:

Teniu clar el vocabulari? I el significat? Podeu buscar les diferents

accepcions dalguna paraula dels vostres aforismes al diccionari per tindre

en compte totes les possibilitats.

En general, de qu parlen els aforismes que heu triat, des del

vostre punt de vista?

Si hagureu de reduir els aforismes a una nica idea, quina seria?

Els podreu relacionar amb algun text que coneixeu?

Els aforismes que heu triat us suggereixen alguna situaci

coneguda per vosaltres?


16/26

16

Els aforismes triats us evoquen/recorden alguna paraula o

paraules? Positives o negatives?

Amb quina situaci social relacionareu els aforismes triats?

Els aforismes triats o les bsties que els protagonitzen, els

relacionareu... amb quina persona real o personatge de ficci? Amb quina imatge de televisi, artstica, etc.?

Amb quin so, tipus de msica, grup musical?

Com explicareu el tema de laforisme amb una histria?

Heu viscut mai una situaci relacionada dalguna manera amb els

aforismes triats?

Lorientaci i el seguiment del professorat ha de ser constant en aquesta

activitat ja que s la ms difcil, per tal com les analogies i les interpretacions olectures seran ms fludes quan ms gran siga el bagatge cultural i lector de

lalumnat i costaran ms si no tenen molta experincia lectora, per exemple. El

professorat pot anar passejant-se pels grups i dosificar les qestions

proposades per tal de fer un seguiment millor i de controlar millor el temps.

3a SESSI



necessitarem: els dos aforismes triats per cada grup.

1. Activitat dintroducci. Temps: 10. El professorat fa una

recapitulaci de la feina feta la sessi anterior. Pot comentar, per exemple, com

ha vist treballar als grups i si ha observat quelcom interessant. Tot seguit

explica el pas segent detalladament.

2. Activitat de reflexi.Temps: 45. Lalumnat haur delaborar el gui

tcnic i literari de les dues cpsules audiovisuals. Les cpsules no hauran de

durar ms de 2 minuts i mig cadascuna.


17/26

17

AFORISME 1/2 Qu volem explicar?

1.Temps. Duraci de la cpsula (aquesta qesti es pot deixar per al

final)

2. Imatges. Quines imatges triarem? Com les podem aconseguir

(cmera digital, mbil, Internet...)?

3. So. Quins sorolls, msiques, canons, veu farem servir?

4. Qestions de tipografia. Apareixen paraules? Quines? Com ho fan?

Quins tipus de lletra utilitzarem?

5. Relacions formals entre text i imatge: morfologia. La imatge explica el

text? El contradiu? El refora?


18/26

18

4a SESSI

Aula dinformtica. Material que necessitarem: els dos guions, connexi

a Internet, programari de gravaci i reproducci...

Activitat de recerca. Temps: 55. Obtenci del material: text, imatge i

so. Lalumnat completar el gui literari fet en la sessi anterior amb la

classificaci i optimitzaci del material tecnolgic: formats darxiu, qualitat de so

i qualitat dimatge.

Com que cada setmana hi ha tres sessions de classe, entre la tercera i

la quarta sessi hi ha el temps dun cap de setmana que lalumnat pot aprofitar

per aconseguir imatges i sons del carrer o dells mateixos.

5a SESSI

Aula dinformtica. Material que necessitarem: el material tecnolgic

obtingut, connexi a Internet.

Activitat de reflexi i aprofundiment.Temps: 55. Realitzaci, edici,

producci, postproducci. Desprs de lobtenci del material ara cal manipular-

los tant com calga per fer realitat les cpsules audiovisuals: els Videolits.

Actualment disposem de programari a labast fcil dusar i de segur que el

nostre alumnat coneixer millor que nosaltres els programes dedici dimatge i

so. Malgrat aix, fra necessari considerar lajuda dalgun membre del

departament dinformtica o tecnologia. La relaci interdisciplinar, daltra banda,

s molt beneficiosa per a laprenentatge.

6a SESSI

Sala dactes, biblioteca, un espai amb un reproductor per poder veure-hi

les cpsules.

Activitat de recapitulaci i reflexi.Temps: 55. Desprs del visionat

de les cpsules dediquem un temps a la reflexi. Cada grup comenta com li ha


19/26

19

anat lexperincia (autocrtica, justificaci...). Desprs els companys expliquen

el millor de cada Videolit. s molt important que els alumnes aprenguen a

acceptar i aprofitar la crtica constructiva, a fer autocrtica i a valorar

positivament.

Ms endavant, en el comiat del curs, es pot fer una estrena presentada icomentada per a la resta de la comunitat educativa.

AVALUACI: Us en presentem una proposta per tal de poder

comprovar lacompliment dels objectius especfics, lassoliment dels continguts

mitjanant el seguiment de laprofitament de les sessions i lanlisi del resultat

final.

Els segents tems davaluaci corresponen als continguts conceptuals

de la seqncia didctica. Serien de resposta individualitzada.

QUINS CONCEPTES HAS APRS?Respon les segents qestions el ms detalladament possible.

1. Qu destacaries del Bestiarien relaci a lart? I en relaci a la crticasocial?

2. Ha canviat la teua opini sobre la literatura amb aquesta activitat? Perqu?

3. Podries definir qu s un aforisme? Has descobert algun missatge

actual en els aforismes del Bestiari?

4. Quines semblances trobes entre els aforismes i els Videolit?

5. Podries comentar com seria lautor model del Bestiari?

Tots seguit teniu una guia dtems per tal davaluar ladquisici de

destreses o habilitats per part del grup redut dalumnes o individualment,

segons els criteri que ens semble ms adequat.

Tamb us proporcionem una guia de reflexi per constatar possiblesfaltes en lactitud de lalumnat o en lacompliment de les normes aix com per

comprovar la validesa de lactivitat per promoure determinats valors positius.

Poden servir-nos per reflexionar a nivell individual o de xicotet grup, a criteri del

professorat.


20/26

20

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS Han buscat activament informaci?

Shi ha esforat a comprendre el text literari?

Han organitzat el treball entre els membres del grup?

Com han actuat davant les dificultats o els dubtes?

Quins mtodes de recerca dinformaci han utilitzat?

Han reflexionat i investigat sobre els referncies textuals delsaforismes?

Han captat la ironia i el doble sentit?

Han reflexionat crticament sobre situacions discriminatries a partirdels aforismes?

Han reflexionat sobre els diferents registre lingstics presents alsaforismes?

Han adquirit i usa vocabulari especfic?

Han acabat amb xit lactivitat i han sabut comunicar-la a la resta delgrup-classe?

CONTINGUTS ACTITUDINALS Els ha motivat la lectura?

Shan engrescat durant el procs de creaci del Videolit?

Han valorat el joc de lautor a travs del text?

Han reconegut les prpies mancances i els seus punts forts?

Han dialogat crticament i raonadament?

Shi ha esforat en com per aconseguir lobjectiu final?

Han valorat el seu propi patrimoni cultural a partir de la tria delements

per construir el Videolit?

Han acceptat la diversitat lingstica com un fet natural i enriquidor?

Han relacionat literatura-anlisi-creaci?

Han treballat acuradament la seua expressi artstica i escrita?


21/26

21

Han reflexionat sobre els discriminacions i shi ha mostrat contraris?

Han cuidat el material de treball?

3.2.2 NOM DE LACTIVITAT: Ja coneixeu el clebre aforisme grec: Joan

Fuster s la mesura de totes les coses 15.

Desprs de lacostament i la manipulaci creativa del text literari

proposem una millor coneixena del gnere i de lautor.

SEQNCIA DIDCTICA DESENVOLUPADA PER

SESSIONS

Cada sessi dura 55 minuts. La temporalitzaci s orientativa i dependr

de les caracterstiques de lalumnat i dels imprevistos que puguen sorgir.

1a SESSI

Buscarem un espai on puguem disposar de TV i reproductor de CD-

ROM o un can reproductor per a connectar un PC. Material que necessitarem:

CD-ROM Joan Fuster. Una biografia visual. editat per Escola Valenciana lany2006. Tamb necessitaran el llibre Aforismesde Joan Fuster16.

1. Activitat daproximaci. Temps: 10. Farem un primer acostament a

la figura de lescriptor. A partir del que han pogut conixer mitjanant el seu

treball del previ, com dirien que s lautor model dels aforismes? Com imaginen

lautor real? Qu en pensen, del ttol de lactivitat? Qu ens diu aquest de Joan

Fuster?

2. Activitat daprofundiment. Temps: 45. Visionat del vdeo. Convque el professorat el veja prviament per poder introduir comentaris aclaridors.

2a SESSI

15 Apareix per primera vegada el1952, al nmero 3/4 de Pont Blau, amb una lleu variaci respecte a la versi final.16 Crespo i Redondo, Isidre (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera. Alzira.


22/26

22



necessitarem: fotocpies del text Entrevista figurada a un aforismaire.

1. Activitat de recapitulaci. Temps: 5. El professorat demana alsalumnes que recorden el ms significatiu del CD-ROM, el que ms els ha

sobtat, all que coneixien i all que mai hagueren pensat.

2. Activitat daprofundiment. Temps: 15 Lectura en veu alta,

dramatitzada, del text Entrevista figurada a un aforismaire. Es treballa la

comprensi del text. Per parelles extraure les caracterstiques de lestil aforstic.

Correcci de lactivitat.

3. Activitat de reflexi.Temps: 35 Per parelles. Cada alumne li diu a la

seua parella dos nmeros de l1 al 1274. Sn els nombres corresponents als

aforismes que apareixen a Aforismesde Joan Fuster. Siguen quins siguen els

que els hagen tocat, cada alumne ha de fer individualment una extensi de

laforisme, s a dir, un text argumentatiu a lestil de la valoraci crtica del

comentari de text17 duna llargria mnima duna cara de full.

3a SESSI

Aula dinformtica. Material que necessitarem: els textos produts pels

alumnes, connexi a Internet.

1. Activitat de reflexi. Temps: 55. Els alumnes han de passar un dels

dos textos que han produt a suport informtic. Laltre text lhauran de lliurar al

professorat. Han de fer-ne una bona correcci amb els diccionaris i eines

dortografia existents en lnia. Posteriorment hauran de publicar el seu text en

un espai wiki18 i illustrar-lo amb una imatge.

17 Valoraci de les idees exposades per lautor, nous arguments a favor o en contra, inters o actualitat del tema tractat,temes relacionats, avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa i judici personal18 http://www.wikispaces.com/site/for/teachers


23/26

23

AVALUACI: Cal observar el desenvolupament de les activitats per

comprovar lacompliment dels objectius especfics i lassoliment dels continguts.

A banda daix els dos textos produts per lalumnat es corregiran dacord amb

les normes de correcci establertes per a les Proves daccs a la universitat19 .

4. Conclusions.

La dificultat ms gran que podem trobar a lhora de posar en prctica les

seqncies didctiques proposades s la falta dun material determinat al

nostre centre. Per com que la matria primera que he usat sn els llibres no

hem de patir gens. Noms necessitem, per ensenyar literatura, lobra literria i,

almenys, un lector.

Ara b, lensenyament de la literatura amb eines digitals suposa un repte

molt positiu i ens obliga a un plantejament diferent a lensenyamenttradicional. Si no ho fem aix, laprenentatge no ser significatiu pel sol motiu

dusar un ordinador o una televisi. No ens cal un esfor suplementari massa

gran per tal dadaptar el nostre ensenyament a lentorn digital; noms ganes

dexperimentar i treballar amb les eines amb les quals convivim

quotidianament.

Les TIC han de ser ja leina amb la qual ens hem de familiaritzar si volem

estar en el mateix mn que el nostre alumnat. No hem dentestar-nos a

ensenyar noms amb materials propis del segle XIX o XX (pissarra, guix i

llibres de text) quan ja estem al segle XXI. Renovar-se o morir.

La xarxa i tot els que ens posa a labast ha de canviar el nostre paper

com a ensenyants a laula i fora della. Ja no som noms ensenyants

presencials, hem doferir, tamb, possibilitats densenyament virtual, fora de

laula. Cosa que, daltra banda, contribueix a dignificar i normalitzar la nostra

llengua, el catal, sobretot ac al Pas Valenci on el consum cultural en la

nostra llegua s prcticament inabastable per inexistent.

Tinc confiana en la lletra.

Qualsevol paraula escrita, b siga per se,

b siga a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionria.

Tot s qesti de saber llegir20.

19 http://www.ua.es/dfcat/pau/cricorreccio.pdf20 De Consells, proverbis i insolncies, 1968


24/26

24

BIBLIOGRAFIA

AA.DD. (2003): A Joan Fuster (II). Revista del Centre de Lectura deReus. [Data de consulta: 3 de gener de 2009].

AA.DD. (2006): Joan Fuster. Una biografia visual. Escola Valenciana.Federaci dAssociacions per la Llengua. CD-Rom. Collecci Llbumnm. 1 [Data de consulta: 12 de gener de 2009].

ADELL,JOAN-ELIES (2007): Un recorregut bibliogrfic sobre les relacionsentre literatura i tecnologa. Un estat a la qesti a la universitatespanyola. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement.[Data de consulta: 31 de gener de 2009].

ADELL, JORDI (1997): Tendencias en educacin en la sociedad de lastecnologas de la educacin. [Data de consulta: 1 de desembre de

2008].

BADIA, ANTONI (sense data de publicaci): Del docente presencial aldocente virtual. Las competencias docentes en el uso formativo de lasTIC. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

BARBER,ELENA I LITWIN,EDITH (sense data de publicaci): Del docentepresencial al docente virtual. Cambios en la accin docente: de lapresencialidad a la virtualidad. [Data de consulta: 22 de desembre de2008].

BAUTISTA PREZ, GUILLERMO I FORS MIRAVALLES, ANNA (sense data depublicaci): Del docente presencial al docente virtual. Las funciones ytareas de la docencia con TIC. [Data de consulta: 24 de desembre de2008].

BORRS I CASTANYER, LAURA (sense data de publicaci): Ensearliteratura en la red. Nuevos recursos digitales. [Data de consulta: 9 defebrer de 2009].

BORRS I CASTANYER, LAURA (2002): Investigacin en teora de laliteratura y tecnologas digitales. Humanitas. Revista de la Facultad deHumanidades y Ciencias de la Educacin, pgs. 1-11. [Data de consulta:

1 de desembre de 2008]. CASTELLS, ADA (2009): Un tros de conversa amb Gregorio Luri,

professor, Diari Avui, Suplement Cultura. [Data de consulta: 9 de febrerde 2009]

COLL,CSAR ET ALII (sense data de publicaci): Del docente presencial aldocente virtual. Procesos formativos de enseanza-aprendizaje on-line.[Data de consulta: 10 de gener de 2009].


25/26

25

CRESPO I REDONDO,ISIDRE (2003):Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera.Alzira.

DECRET 50/2002, de 26 de mar, del Govern Valenci, pel qual esmodifica el Decret 174, de 19 dagost, del Govern Valenci, pel qual

sestablix el currculum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

FIRSSOVA, OLGA I VAN BRUGGEN, JAN (sense data de publicaci): Elaprendizaje basado en materiales hipermedia. Los materialeshipermedia de contenido como soporte a la formacin presencialSoluciones de aprendizaje blended y en lnea: de la pedagoga a latecnologa. [Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

FUSTER,JOAN (1999): Aforismes. Editorial Bromera. Alzira.

FUSTER,JOAN (2001): Diccionari per a ociosos. Edicions 62. Barcelona.

FUSTER,JOAN (2005): Bestiari. Universitat de Valncia.

GENETTE,GRARD (sense data de publicaci): La literatura a la segundapotencia. Pgs. 53-62. [Data de consulta: 9 de febrer de 2009].

KOSKIMAA,RAINE (2007): El repte del cibertext: ensenyar literatura en elmn digital. UOC Papers Revista sobre la societat del coneixement.Nm. 4. [Data de consulta: 2 de desembre de 2008].

MASI FORNOS, RAMON (sense data de publicaci): El aprendizajebasado en materiales hipermedia. Los materiales hipermedia de

contenido como ncleo principal de la actividad docente. Unaintroduccin al uso de herramientas de libre acceso para la creacin decursos virtuales.[Data de consulta: 21 de desembre de 2008].

MENDOZA FILLOLA, ANTONIO (sense data de publicaci): La educacinliteraria. Bases para la formacin de la competencia lecto-literaria. [Datade consulta: 18 de desembre de 2008].

PREZ I MORAGN, FRANCESC (sense data de publicaci): Fuster: unesquema biogrfic. Ctedra Joan Fuster. Universitat de Valncia. [Datade consulta: 6 de gener de 2009].

SERRA I CAP,MAGDALENA ET ALII (2005):Unitats didctiques integradesde llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura (Batxillerat).Lassaig. Govern de les Illes Balears. [Data de consulta: 27 de desembrede 2008].

SIMONSON, MICHAEL I BARBER ELENA (sense data de publicaci): Deldocente presencial al docente virtual. Procesos de planificacin docentecon soporte de TIC. [Data de consulta: 20 de desembre de 2009].


26/26

STEPHENSON, JOHN I SANGR, ALBERT (sense data de publicaci):Fundamentos del diseo tcnico-pedaggico en e-learning. Modelosperdaggicos y e-learning. [Data de consulta: 10 de gener de 2009].

TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galxia Gutenberg,

Barcelona. [Data de consulta: 12 de febrer de 2009].

Documents

Treball final Oreto DomÉnech