sobre la incertidumbre de lo individual

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Urbanismo

Citation preview

  • ' AR(.III I l t.l L.RL Al'll L.KIIA'I 1'1 ANNII'G TODA Y ARL 'J(TI" CONUKNI Il \\ n 11 1 KAN\1 OK\III'G

    IHI \\(IKLU. K.\1111 K I IILY ,\Rl t.ON(.LRMD\\ITIIII''TlRI'RLTING n The Spanish philospher Trias calls ir a poeric imerprerarion rhar leaves rhe world as ir is leaves things in rhe world as rhey are, bur sets about in sovereign independence to imerpret the world and its surfaces fui! of merits and mistakes sets abour to give an imerpretaion, in a musical and theatrical sense an inspired vision show-ing the world in its truth, unfettered, transparent, as lS 1ts nature.

    In 1928 Roth, who was rhen working for Le Corbusier, invited Mondrian to visir the Villa Savoie in Poissy. Mondrian, who ir seems hardly ever left his studio, for once accepred an invitation. But he asked Roth to organized a nighttime visir, since Mondrian could not stand to see the disorderly urban and suburban realiry.

    De Chirico's Pittura Metafsica and still more the

  • AVUI IJI \, I.'ARQUITI C...'TURA 1 LA N .ANIFICACI URUANA NO TI.Nb~ l ;\ PRLOCUPACI 0[ TRt\NS.

    I OK\IAR 11 Mth. Mfs AVIAT ELS INTEREssA 11'-'T~KI'KHAR-Lo. El fi losof es pan-yo! Eugenio Tras ho anomena interpretaci poetica > tal com el coneixem per les obres futuri stes i expressionistes. La reincorporaci de l'ob-jecte, el registre de l'entorn i de les seves condicions de vida era l'expressi d'un cert desencant . El tema era la percepci precisa i, per tant, havia d 'expressar l'a.illa-ment de l'i ndividu. Malgrat la interpretaci artst ica personal, aquest

  • simultaneously evoke the disintegration of material in time.

    The emptiness and affliction of the city is not celebrated, not even consciously made a theme but the appearance of surmouming it neither is presented.

    Nonetheless, uncertainty is understood as potential. We read the city attentively, mark its fault lines, try to recognize traces in them and as such to emphasize them. These are reflections, interpretiona, extremely multi-layered factual findings. Analogously multi-layered are the methods of this confrontation. It is an endless dialectic between research for t he future ob-ject as an at a cer-tain place and, once found, its finite form as a new pan of this place. The dialectic marks t he critica! threshold between autonomous artistic work and its new identity as a reality.

    Sorne methods repeat themselves in such design processes. They are pan of on-going research. As far as t hey are of the typological kind, they are founded, at least part-ly, on the rat ionalistic research into this category as has been practiced again and again since the 1920s. This research also served to unite within the Modern Movement the so vary ing architectural visio ns of different architects as w itnessed so impressively by the second CIAM Congress in Frankfurt in 1929. Although the sciemific quality of such research has lost its original force -the vital economic dimension no longer exists ( Wohnung fur das Existenz-minimum!H ousing for the existential minimum)-typological research an important continuous element. Its dimensional aspects nonetheless are placed in a con-crete context with the economic practice of the market. Morphological research is understood less generally, in the context of a certain place and yet in the most general way of p inpointing statements that concern our immediate experience of a place. They open up a whole dimension of architecture which in the end is oriented to a cen a in place in t he city in all aspects of its physical reality.

    These typological and morphological categories are also signifiers for human modes of existence. They lead back to

  • El 1985, !'artista americi Charles Slmonds va travessar l'edifiel que ara cont el Museu d 'Arqullectura de Basllea amb tre s arbres gegantlns, que semblaven haver crescut a traves de l'edlficf. Segons sembla, els vlsltants no van percebre la qualltat poetlca d'aquesta arquitectura fins que la seva ldenUtat funcional com a part operativa .. de la clutat es va haver esgotat. In t985. !he AmeriCan anst Charles Smonds pterced the buld1ng lhat now con1a.ns the Basle Archltecture Museum wth three 1mpos1ng uees lhat seemed to have grO\vn through the bu1ld.ng lt appcared lhat vsilors percoiVed !he poe11c quahty of ths plece ol archltocture only whcn 1ts tunclional idenllty as an opera!IVB part of the cty had become

    e~~:hausted

    conscient collectiu que poden relacionar tamb el nos-tre procs de disseny autonom amb la seva recepci possible. Tamb va apareixer dins del moviment sur-realista la discussi referida als problemes espirituals de la societat comemporania a Pittura Metafsica i Neue Sachlichkeit. Max von Moos va escriure so-bre el contingut arquetpic supraindividual que preo-cupava els surrealistes: Naig rebutjar la mera subjecti-vitat per motius morals. Em vaig consolar amb el fet que quan hom penetra prou en el subjectiu, arriba al regne de l'arquetip i per mitja d'ell s capas: de dir ms coses sobre !'experiencia contemporan ia que la radio o els mitjans de comunicaci.

    Algunes vegades, l'expressi deis nostres edificis s'acosta a la del movimem modern, la recepci del qual, com he apuntar al comens;ament, ha esdevingut cada cop ms difcil. Sn aquestes les imatges que semblen com-portar una connotaci negativa. No sn pas les mera-fores d'un mn imacte, tal com ens mostren l'art classic i el classicista. No s pas el procs abordar pels surrealistes, la meravellosa inversi de significats, la

    (

    Lyonel Felnlnger, an ys quaranta. La mirada des del seu estudl de Nova Vork, a l'exlll, a la clutat. Lyonel Feininger. forties. Tho viow from his studio in New Vork, in e)(ile. In lhe Clly.

    transformaci de smbols de naturalesa divina, per exemple (natura naturans), en altres de natura denatu-rata com una crtica fonamemal de la societat. De ve-gades es u-acta noms de diferencies mnimes. Els nos-tres edificis qestionen el moviment modern i la seva recepci crtica en la seva mateixa presencia. L'imeres pels edificis del moviment modern esta plausiblement justificar. No s sin un imeres per les realitats fsi-ques i culturals de les nostres ciutats.

    Tanmateix, tamb s cert, com ha dit Andr Malraux, que a tates les arts, la relaci entre teora i obra pertany al regne ironic de la comedia de l'esperit. L'artista jus-tifica teoricamem allo que desitja crear, pero crea allo que es correspon amb la seva habilitat. En aquest con-text, Malraux escriu de Czanne: Els paisatges i les natures martes no esdevingueren pas les seves obres ms importants perque Czanne tingus una especial de-bilitar per les pomes, sin perque en un quadre de po-mes de Czanne hi ha ms espai per a Czanne del que hi ha per a Rafael en el seu retrat de Lle X>>. -

    61-

  • Fotomontatg e del p rojecte. Proect (photographC study) .

    Edlllcls d"ofici nes i esglsla de Clncla Cristiana. Ollice bu1ldmgs and F1rS1 Chnshan Scence Church

    Museu d'Art Arl Museum. Chrlst & Bonatz, 1930.

    Esglsla de Chi nela Cristiana. Fa~ana prin c ipal . Ftrsl Chnslian Science Cburch. Mam lacade. O. R. Salv lsberg, 19351936.

    Museu d'Art. Detall de la fa~ana. An Museum. Facade detall.

  • Emplac;;amont $110 plan

    Pleassoplatz , Basllea

    Arqulleetes ArChltOCIS

    Olener & Dlenor

    (M irelllo Blan or, Jens Erb,

    Rogar Olener, Oleter Rlgh ettl)

    Data del projecte PrOfOCI

    (Concurs Compc11110n) 1987

    D ata d'exeeuel Omo ol construction

    1990-1993

    Edifiei d'ofieines, Pieassoplatz Conrrariamem al que hom podra esperar del nom, 1:~ Picassoplatz mai no ha estat objecre d'un especial inreres pblic o culrural. No obsranr, en aquesta confluencia es rroben edificis imporrams pera !'arquitectura de Basilea del segle XX: el Museu d'Arr, i la primera Esglsia de Ciencia Cristiana, d'Orro Rudolph Salvisbcrg. L'espai queda definir per diversos edificis d'oficines consrrus duranr els anys cinquanra i seixanra, i per un gararge. Els edificis d'oficines, d'aparen~a irreal ambles fas;anes quadriculades, inrrodueixen un pla fromal i al mareix temps alliberen l'espai per peremetre una visi de profundital. L'edifici del museu i l'esglsia sn compleramenr diferenrs. Toe i que esran enrerirats i, per tanr, no estan situats directament a la plar;:a, exerceixen un gran impacte damunr d'aquesta. Es tracra d'un joc irritant de models urbans, de formes volumerriques i de formes de consrrucci, i deis seus diversos significats; un joc, pero, que no esta privat del tot de normes. El projecre d'un nou edifici administratiu es caracreritza essencialment per l'elecci d'elemems tipo-logics generals i pel seu desenvolupament. Malgrar rot, no es podria haver csbossat sense tenir en compre les normes i els diversos aspecres que caracterirzaven l'indret. La superposici d'elements ripologics i d'elemems espacials urbans i iconografics, pero, no s el nostre rema. Evitem tant la sofisticada geometra encoberra com la fragmemaci artificial. Sense cap inrenci de monumentali-tat, el projecte csra dissenyar axialment i les far;:anes giren al voltant de tots els espais de l'edifici. Noms es rracra de la designaci d'un ripus d'edifici com aquest per a aquest indrer determinar. Les parets exreriors s'executen amb els eixos de les finesr res i de les balustrades de pedra com una estructura enrrereixida. Mentre que en el Museu d'Arr la consrrucci de murs determina les fa~anes - es van emprar expressamem pedres de rores les pedreres sulsses- , en el nou edifici administratiu la relaci emre parees i oberrures i el pes de !'estructura s el que en determina la uni tat.

    off i e e Bu i 1 di n 9 a t pi e a S S o p 1 a t z In contrast to whar one would expecr from its name, Picassoplatz was never the objecr of any special public or cultural interest. Neverrheless, two buildings imporrant ro XX-century archi tecture in Base!, che are museum and che Firsr Christian Science Church by Otro Rudolf Salvisberg, are located on chis rather un noriced JUnCtiOn. The site's space is immediately defined by various office buildings builr in che 1950s and 60s and by an auromobile garage. The office buildings, seemingly unreal wirh rheir grid fa~ades, stand di-recrly on the Plarz. These are buildi ngs rhar introduce a fronral plane while frceing che space for a long vista past rhem. The museum bui lding and che church are complerely different. Alrhough rhey are recessed and chus are not locared direcrly on che Plarz, rhey have a grear impact on it. This is an irriraring game of urban patterns, volumetrics, bui ldi ng forms and rheir various mea-nings, but not one rhat is entierly wirhout rules. The plan for a new administrative bu ilding is essentially characterized by the choice of general rypo-logical elemenrs and their development. Nonerheless, it could nor have been derived without the rules and aspects rhat characterized chis site. But the superimposition of typological elements omo urban spatial and iconographic elemenrs is not our theme. The plan is not a momage. Sophisticared overlapping geometry is avoidcd just as is artificial fragmentation. Without any suggestion of mo-numemaliry, the plan is designed axially and fapdes are led uniformly around all building rracts. This is nothing more rhan the designation of such a building rype for rhis specific sire. The ourer walls are execured with che window axes and stone balusrrades asan interwoven srrucrure. While in the art museum, the wall construction irself determines che fa~ade-stones from every Swiss stone quarry have consciously been urilized -for the new administrative building the relationship berween wall and opening, rhe weight of its srructure, lends it its uniry.

    63-

  • ll 1 lJ 't 1

    1 1 1 1 1

    111 1 1 J 11 1 1 1 1 1 u J

    1 j 1 1 1 u 1

    1 1 1 R 1 1 1 u 1 1

    ":~n ~ ~ 1 1 1 1 1 1 1 ,, l il 1 1 L 1 lL 1 1

    -64

  • Planta b 3lxa Ground IIOOf. Maqueta de l'es al ' Modcl ol office s: ace:. otlclnes.

    Planta segona te Second. third a~d t~~e;~ tl~aru.

    Planta clnquena Fhh fl oor plan

    Sltuacl SIIC pfan

    65 -

  • /

    - --------- ---- - -------- --

    .... ...-

    ---

    ---- ---- --

  • E d i f i e i d 'O f i e in e S a H O eh S traS S e 1 6, B a Si 1 e a El nou edifici d'oficines es troba al costar de l'esraci, en un barri obrer sorgit a la fi del segle XIX al sud-est de la ciurat. L'entorn de l'edifici es caracteririza pe! Lramat de les vies del ferrocarril, la filera de vivendes constru"ldes al llarg de les vies i, a l'oest, pels edificis d 'oficines que durant els darrers anys han anat substituint els antics edificis residencials. El nou edifici esra orientar a tres bandes i constitueix el coronament de la filera d'edificis que hi ha alllarg de les vies. Es compon de sis plantes d'oficines i una planta subterdmia, destinada princi-palment a sales de reunions que s'illuminen mitjan~ant grans lluernes situades al pat i enjardinar que dna a l'estaci. L'ittic, lleugerament enrera respecte a l'alineaci del carrer, s'ha constru amb maons de color negre i recu ll el caracter de les teulades de les cases ve"lnes. L'aparen~a externa de l'edifici s senzilla, gaireb severa, i reflecteix l'ambient deis voltants de !'esta-ci, on hi predominen les consrruccions ciares i senzilles. Els materials emprats a les tres fa~anes portants -formig vist de color obscur, maons negres, bron-ze i vidre- reforcen la intenci d'integraci i al mateix temps atorguen a l'edifici un colorit caracterstic.

    Off i e e bu i 1 d i n g a t n .0 1 6, H o eh s tras se, B as 1 e The new office building is next to the station, in a working-class disrrict that emerged at the end of rhe XIX century in che sout-heast of the city. The surroundings of the building are characterized by the railway line nerwork, che row of houses constructed along che lines and in the west by rhe office buildings which over the last few years have been substituting the former residential buildings. The new building has fa~ades on three sides and forms the end of the row of buildings that run along the railway lines. It consiscs of six floors of offices and a basement, set aside principally for meeting rooms, illuminated by large skylights situated in the landscaped courtyard which overlooks the starion. The attic, slightly inset with respect to the fa~ade over the srreet, has been built of black bricks and reflects the character of the neighbouring roofs. The outher appearance of che building is simple, almost severe, and harmonizes the immediate su-rroundings of che station, in which clear, simple constructions predominare. The materials used on the three bearing fa~ades -bare, dark-coloured concrete, black bricks, bronze and glass- reinfor-ce the intention of integracion, while at che same time conferring upon the building its own colour.

    Empla~aent Sle plan

    8as11ea

    Arquitectas Archl!ects

    Olener & Dlener

    (Roger Dlener

    Paul L.anglotz

    Andreas Redl)

    Data del projecte Proect

    1986

    Data d'execucl Date ol construcHon

    19861989

    Folografles Phocographs

    Lllll Kehl

    67-

  • '

    - --:::--- --=-

    ------

    Sltuacl S1te plan

    -68

  • \ -~-

    1 ' ' :l

    1 .-:.

    .

    (1

    : ; ~ ~\

    : .,

    .. :.

    ..

    m-o- m

    (3

    -/- . _ .. -"-'.:0 ... . '"' T

    111-- 111 m --~r-

    69-

    r : l 1 1 1 1

    ~ ...

    - ' ----'---

    Planta iiUc Anic plan.

    Plan ta tlpus Type plan