PALL MALL GAZETTE

29 de setembre de 1887

PER QUÈ ENS HAURÍEM D'OFEGAR?

Entrevista amb l’inventor de la jaqueta flotant

El Select Committee of the House of Commons, que va informar recentment de les lleis i

regulacions existents en el material per a salvar vides que han de portar els bucs

mercantils britànics, va opinar que el Comitè podria aprofitar per investigar molts aparells

salvavides al mar que no siguin els comunment utilitzats per aquest propòsit. Si es formés

aquest comitè, podrien, amb avantatge, investigar les propietats de la jaqueta flotant, tot i

que el seu inventor ha vist més vides salvades als nostres rius i a les nostres costes que

al mar. Algunes autoritats pensen amb indiferència en cinturons i jaquetes salvavides, i

tots aquests aparells, ja que pensen que perllongen l'agonia. El senyor Thomas Gray, del

Comitè de Comerç, per exemple, va declarar en la seva prova davant el Comitè que no hi

ha avantatge que un passatger porti una armilla salvavides i s’endinsi al mar a l’Atlàntic a

l’hivern, amb el termòmetre, potser, 20 graus sota zero; i a la costa est d’Austràlia només

es trobaria entre els taurons, on seria menjat a mossegades. Però hi ha hostes que

s’ofeguen en circumstàncies diferents que aquestes, que es podrien salvar si poguessin

mantenir-se flotant al menys durant deu minuts. Sens dubte, tothom ho podria fer si se’ls

hagués ensenyat a nedar i no hi hauria gaire necessitat d’ajudes artificials; però els

amfitrions de persones que no han après mai a nedar i que perden la seva presència

mental en cas d'emergència, fan excursions nàutiques en embarcacions més o menys

segures, o fan un viatge en un vaixell de vapor, que pot ser atropellat com la Princess

Alice, o naveguen en un vaixell al riu que té totes les possibilitats de ser bolcat. Quan hi

ha un accident, inevitablement s'enfonsen. Però, per què necessiten? En exposicions al

Tàmesi i en altres llocs, s'ha demostrat un teixit de natura tan flotant que el que en portava

una sola peça de vestir no es podia enfonsar si ho intentava. Un cinturó salvavides

serviria sense cap mena de dubte igualment per aquest propòsit, però ningú no somnia

tenir un complement tan destacat del seu vestit cada vegada que estigués a bord d'un

vaixell. Aquesta precaució seria ridícula encara que fos una norma. Un riu o un vaixell a la

costa amb passadissos abarrotats on cadascun porti un salvavides semblaria

extremadament ximple. Però, amb els abrics i jaquetes que posseeixen les qualitats del

salvavides, i sense variacions de tall, material o textura de les peces de vestir habituals,

no hi hauria ocasió per fer comentaris.

La història del teixit de suro

William Jackson Jackson és l'inventor del teixit flotant. L'altre dia, va trucar a la nostra

oficina amb mostres de la seva tela i les peces de roba acabades i ens va explicar la

història de la seva idea. Sóc un vell marí ”, va dir,“ i natural de Woolwich. Vaig incorporar-

me a la banda d’aquest cos als vuit anys d’edat, iniciant-me al principi pels misteris dels

triangles i, després, em vaig elevar a sergent de la banda. També vaig aprendre el negoci

de la confecció i em vaig convertir en un mestre sastre. Em vaig jubilar als quaranta anys,

amb servei de trenta-dos anys, i una capacitat moderada, però una vida relaxada no em

va agradar, i al cap d'un temps vaig acceptar el nomenament de gerent del departament

d'armaments de les botigues de l'Exèrcit i de la Marina, del que acabo de dimitir, després

de mantenir-lo durant quinze anys. La meva atenció va anar dirigida especialment al cas

de salvar vides en el desastre del vaixell Pricess Alice, i vaig fer experiments de manera

rudimentària, tallant el suro en tires amb un ganivet i treballant-lo en la roba. Després vaig

aconseguir que una empresa de Yorkshire es fes càrrec de la fabricació. El suro es talla

en fils llargs, que es teixeixen amb ordit de seda o de llana, i es produeix un material una

mica més dur, però per altra banda és com una roba normal. El suro ha estat treballat amb

seda, setí i llana, de manera que hi ha una varietat de material. ”

Moltes medalles i honors

"He tingut moltes medalles i honors", va dir el senyor Jackson, en resposta a les nostres

preguntes; "Però ja saps com és difícil moure el públic. Hi ha hagut experiències que no

han fallat mai, i un número d'eminents personatges, des del Príncep de Gales avall, que

han expressat la seva aprovació càlida, però no arribem gaire més lluny. He gastat un

parell de mil lliures en això i no m'importa anar més enllà. No em preocupa gaire el que

em recuperi o no; però, com crec que l'invent salvarà moltes vides, estic ansiós de veure'l

adoptat arreu. El que es necessita és una empresa energètica amb un capital moderat per

treballar la patent en base comercial. Hi ha més esperances d'aquesta manera que en cap

altra, tot i que estaria molt disposat a subscriure els fons d'una societat que el treballés de

forma filantròpica. La Royal Humane Society ha parlat de les peces de roba de suro en els

màxims termes i ha aconsellat a tots els que naveguen, patinen i pesquen de proveir-se

d’ells. Tinc, anotats, testimonis de gentilhomes els noms dels quals són convincents; per

exemple, Lord Charles Beresford, Almirall Gough, C. B., i molts altres. Les dones que han

provat la roba també m’han escrit dient que no tindrien por de ser llançades a cap mar si

les portéssin."

Un portador reial

Una jaqueta de mariner i una armilla de tela de suro proporcionen una gran flotabilitat a la

persona immersa. Al vestir-nos les peces, vam trobar la jaqueta una mica rígida a les

mànigues, i les altres parts tan adaptables com una peça de tweed ordinària, però la

llibertat de moviments no s’impedeix, i amb un breu ús la sensació de rigidesa

desapareixeria. Les jaquetes de dames tenen diverses formes i materials, de manera que

es pot consultar el gust i la moda. El cost és del 20 al 25 per cent. Major que el material

ordinari, però si el teixit s’utilitzés generalment es podria fabricar de manera més barata i,

eventualment, hi hauria poca o cap diferència. El Príncep de Gal·les es va mostrar tan

satisfet amb els experiments que va presenciar que va demanar un vestit per al príncep

George, de manera que la moda es va establir a les zones més altes. Jackson creu que

les peces de suro seran adoptades poc a poc per tota la nostra població marinera i tots els

negocis o el plaer que els porta a l'aigua. De fet, per això, haurien de ser usades amb el

proposit de protegir els camperols que mai somien estar sobre l'aigua, de manera que el

senyor Jackson podria molt bé aplicar el lema del seu antic cos a la jaqueta de suro: “Per

mare, per terram.

t

as

35.

45

UNITED STATES PATENT OFFICE. PARASCHEVA SECHIARI, OF PARIS, FRANCE, ASSIGNOR TO LA SOCIETÉ

ANONYME DU GRIMSON, OF CHARENTON, SEINE, FRANCE. CORK FABRIC AND PROCESS OF MAKING THE SAME.

No. 824,675. Specification of Letters Patent. Patented June 26, 1906. Application filed January 16, 1906, Serial No. 296,250,

2 o all, whom, it may concern: Beit known that I, PARAsCHEVA SECHIARI,

a subject of the King of Greece, and a resi dent of Paris, France, have invented a new and useful Cork Fabric and Process of Making the Same, which process is fully set forth in the following specification. A process of effecting the combination of

cork with materials of various kinds-such as leather, tissue, and the like-which consists in demineralizing or denaturizing molecu larly-transformed cork cut into sheets and af fixing such sheets to the tissue, leather, or the like by means of an agglutinant, consisting of petroleum, ether, ordinary india-rubber, and acetone, is known. The present invention aims to provide a

process which is an improvement over this process, and is particularly efficacious in ef fecting the combination of cork sheets with sheets of india-rubber or similar material and also to provide an improved cork fabric.

In carrying out the improved process the sheets of molecularly-transformed cork should first of all be submitted to the chem ical treatment which serves to demineralize or denaturize them-viz., to remove their mineral components and thereby render them excessively supple. After being thus treated the cork sheets are prepared for being ce mented to the i.E.E. sheets or other fabrics by being allowed to soak for three or four hours in a bath of the following compo sition: benzin, one thousand grams; pure para, fifteen grams. The sheets are then dried on gratings and not used until com pletely dry. These sheets are then cemented to the india-rubber or other sheets by means of a cement having a base of india-rubber. In the case of fabrics which are to be sub jected to considerable strains or to a high temperature it is preferable to employ thick india-rubber solutions, such as are obtain able commercially. When all these opera tions are finished, the fabrics covered with cork stuck by means of india-rubber cements or solutions are submitted to the process of yulcanization. By means of this operation,

So in addition to the fact that the vulcanized in dia-rubber then forms one with the fabric and the cork and is able to withstand high /

temperatures, the india-rubber, which fre quently issues from the pores of the cork, is prevented from remaining adhesive.

Vulcanization may be effected by known means, either in a digester apparatus, in a hot chamber, or by means of heated presses. The india-rubber cements or solutions em

ployed may be provided with the quantity of sulfur necessary for effecting vulcanization. Nevertheless the formulae for these cements remain variable in accordance with the differ ent gums employed, (para, English sheet, or African india-rubber, and so on,) according to the quantity of solvent (benzin, turpen tine, sulfid of carbon) employed, and also according as it is desired to obtain a solution of greater or less thickness. may also vary should sulfid of carbon be the substance employed for fitting the india-rub ber for vulcanization, as it produces a special vulcanization, or should a solvent of some kind mixed with flower of sulfur be used. The process may likewise be effected by in

terposing any number of layers of material interposed between sheets of molecularly transformed cork or by a number of sheets of cork stuck together, according to the particu lar use for which the finished fabric is re quired, whether for forming non-skid pro tecting bands for pneumatic tires for the

These formulae .

75

wheels of motor-vehicles, cycle, and other ve hicle wheels, or for any other purposes, The process which has been described is equally applicable to sticking cork upon pa

per. Having thus described my invention, I

claim as new and desire to secure by Letters Patent

1. The process of manufacturing cork fab ri?, which consists in subjecting sheets of molecularly-transformed demineralized cork to a bath of benzin and pure para, then af fixing said sheets to a suitable fabric by . means of cement having an india-rubber base, and then vulcanizing the whole. 2. The process of manufacturing cork fab ric, which consists in subjecting sheets of

95

cork to a bath of benzin and pure para, in the proportion of one thousand grams of benzin to E. grams of para, drying said sheets, then affixing the same to a fabric by means

OC

2 824,675

of india-rubber cement, and finally vulcaniz- In testimony whereof I have signed this ing the fabric so formed. specification in the presence of two subscrib

3. As an article of manufacture, a fabric ing witnesses. consisting of sheets of india-rubber and sheets PARASCHEVA SECHIARI.

5 of molecularly-transformed demineralized Witnesses. . cork, said sheets being cemented together EMI LE LEDRET, and vulcanized. HANsoN C. Cox.E.