Experts mundials comparteixen tendències en cirurgia de parpelles en el Barcelo-na Oculoplastics | Especialistes i pacients s'uneixen per desxifrar el glaucoma | El prestigiós segell de la JCI acredita la qualitat de l’IMO | Avenços del xip de retina IRIS®II, pas a pas | Genetistes de l’IMO descobreixen noves mutacions de distròfies de retina | El Dakar, a través dels ulls del copilot J. Luis Criado Barragán | Desco-breix els 15 consells de salut ocular "robats" als nostres especialistes

44 REVISTAIMO

Obre els ulls

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·

Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 01www.imo.cat

LA

RE

VIS

TA I

MO

1

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelonawww.imo.catCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert Buendía

Fotografies: Àngel CarbonellImprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00Dipòsit legal: B 10413-2017

El Barcelona Oculoplastics, trobada de referència que va congregar professio-nals de més de 30 països, va construir ponts entre oftalmòlegs i cirurgians plàs-tics per compartir les millors pràctiques en l'abordatge dels problemes estètics i funcionals de les parpelles i de la zona periocular, summament delicades.

2

Gràcies a la innovació diagnòstica i a l'aparició i el ràpid perfeccionament de noves tècniques, el glaucoma té cada vegada més opcions de tractament, com es va demostrar en la trobada professional organitzada per les especialistes de l'Institut. Per apropar aquests avenços als pacients i familiars, les doctores tam-bé van oferir una sessió divulgativa amb motiu de la setmana mundial dedicada a la malaltia, en la qual van resoldre alguns dels dubtes més freqüents.

12

Els quiròfans de l’IMO van obrir l'any amb una intervenció pionera a Espanya: la primera implantació del xip de retina IRIS®II com a part d'un assaig clínic euro-peu. El receptor és un pacient amb ceguesa a causa d'una retinosi pigmentària, que actualment està immers en un complex procés de rehabilitació visual per aprendre a veure-hi amb el nou dispositiu.

28

Quins hàbits són perjudicials i quins són beneficiosos per als nostres ulls? Quins aspectes importants de salut ocular no tenim en compte en el dia a dia? Amb les respostes d'alguns dels nostres especialistes hem confeccionat una comple-ta guia amb 15 claus que ens ajudaran a prevenir problemes de visió o, en cas de patir-los, a evitar que s'agreugin.

32

Núm. 44

Hi ha múltiples tècniques per corregir la ptosi (caiguda de la parpella) i la retracció palpebral, dues complexes patologies que van abordar prop de 300 especialistes al Barcelona Oculoplastics, celebrat a l’IMO el 31 de març i l'1 d'abril. Algunes d'aquestes tècniques, pioneres i de gran complexitat, es van poder veure en directe a la trobada, que va connectar els quiròfans amb l'auditori de l'Institut per retransmetre a temps real set operacions. Els assistents també van poder seguir en directe dos tallers pràctics de rejoveniment facial, en els quals es van mostrar els tractaments més destacats en con-sulta.

La celebració de la tercera edició d'aquest important curs va tenir lloc poques setmanes després que Joint Commission International, el principal organisme mundial d'acreditació de qualitat i de seguretat en centres sanitaris, distingís l'IMO amb el seu segell d'or, un reconeixement que avala la nostra activitat assistencial i de gestió. L'Institut es converteix, així, en el primer centre oftalmològic de Catalunya a obtenir aquesta acreditació, fruit del compromís de tota l'organització amb l'atenció al pacient i amb la millora contínua.

Un dels puntals de l’IMO per assolir aquesta millora constant és l'aposta per la recerca, amb èxits com el que la revista Scientific Reports ha publicat recentment. Es tracta dels resultats d'un projecte de recerca bàsica promogut per la Fun-dació IMO, que ha permès al nostre equip de genetistes identificar 21 noves mutacions causants de distròfies de retina, gràcies al desenvolupament d'una innovadora estratègia d'anàlisi genètica. Aquesta eina, dissenyada íntegrament al la-boratori de biologia molecular de l'Institut, ha demostrat ser altament efectiva, amb un èxit diagnòstic superior al 70 %, molt per sobre de la mitjana d'altres projectes similars a escala mundial.

Per aconseguir aquesta troballa han estat necessàries moltes hores de feina i de superació d'obstacles, quelcom que també sap bé el copilot José Luis Criado Barragán, veterà del Dakar, ral·li que per a ell s'ha convertit en tota una escola de vida. L'aventurer, notari de professió, ens explica la seva experiència a l'Àfrica i a Amèrica del Sud i la manera com una cirurgia de cataracta practicada a l’IMO li ha permès seguir gaudint de la competició i recuperar detalls del paisatge i de les rutes per les quals transita des de fa ja 27 edicions.

Dr. Borja Corcóstegui

EDITORIAL

SUMARI

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·

LA

RE

VIS

TA I

MO

2

IMO | EN PORTADA

OBRE ELS ULLS

LA

RE

VIS

TA I

MO

3

Tancar els ulls pot ser un acte voluntari, per centrar

tots els sentits en un (com l'oïda o l'olfacte), per recor-

dar, per imaginar, per somiar... Tanquem els ulls també

per descansar; ineludiblement, per dormir. Sovint ho

fem de manera involuntària: parpellegem inconscient-

ment prop de 20.000 vegades al dia. Gràcies a aquest

acte reflex, la còrnia roman transparent i hidratada i,

per tant, protegida i sana. Però una cosa tan aparent-

ment insignificant i intranscendent, quelcom a què no

prestem la més mínima atenció perquè està present en

cada segon de la nostra vida, com la respiració o el ba-

tec del cor, pot deixar de funcionar o fer-ho deficient-

ment i alterar, llavors ja de manera gens insignificant, la

nostra qualitat de vida.

Com a conseqüència de la caiguda de la parpella

superior (ptosi palpebral), la malposició més comu-

na i que afecta més de la meitat de les persones a

partir dels 60 anys, hi ha qui no pot elevar ni abaixar

la parpella; hi ha qui té un o ambdós ulls mig oberts

o entretancats permanentment. Aquesta disfunció, a

més de ser una qüestió estètica, que, al seu torn, sol

comportar un impacte psicològic i social, redueix el

camp visual en un percentatge que depèn del grau

de caiguda de la parpella i, si arriba a tapar part de la

pupil·la, la visió en queda seriosament afectada.

Problema mecànic, repte quirúrgic

En ocasions serà com anar permanentment amb els ulls

entretancats, com "ametllats"; altres vegades, el resul-

tat serà semblant a dur-los pràcticament tancats. És a

dir, una persona amb un ull sa pot arribar a tenir una

qualitat de vida molt similar a la d'una persona amb

ceguesa, "simplement", per un problema mecànic, que

no li permet apujar la cortina de la finestra a través de

la qual podria treure el cap al món. I la solució d'aquest

problema mecànic és i ha estat durant diverses dè-

cades un autèntic repte; inicialment per als cirurgians

plàstics, però cada vegada més per als especialistes en

oculoplàstica. Són oftalmòlegs experts en cirurgia plàs-

tica ocular que coneixen a la perfecció l’ull i tot el que

l'envolta i que estan acostumats a treballar en aquest

OBRE ELS ULLS

IMO | EN PORTADA

Les tècniques per

abordar els dos

grans problemes

patològics palpebrals,

ptosi en la parpella

superior i retracció

en la inferior, centren

l'atenció dels millors

experts mundials en

la matèria, congregats

al Barcelona

Oculoplastics, que

es va celebrar el 31

de març i l’1 d’abril a

l’IMO.

LA

RE

VIS

TA I

MO

4

IMO | EN PORTADA

petit òrgan, extremament delicat i d'espai limitat.

Arran d'aquest repte, s'han anat desenvolupant di-

ferents tècniques que pretenen tornar la mobilitat a

la parpella afectada. L'elecció d'una o altra depèn de

diversos factors, com l'edat del pacient o el tipus de

ptosi, perquè no totes són iguals. El problema pot rau-

re en una disfunció del múscul elevador de la parpella

per causes degeneratives –associades generalment a

la laxitud muscular que es produeix amb l'edat– o, per

contra, pot ser congènit. En altres casos, el múscul ele-

vador queda atrofiat per motius molt diversos, com

traumatismes, malalties sistèmiques o tumors, entre

d'altres.

Tècnica pionera

A l’IMO es fan servir, de forma precursora, fins a vuit

tècniques diferents per a corregir la ptosi, que perme-

ten obtenir el millor resultat en cada cas i, cosa que no

és menor, evitar incisions visibles. Quan el múscul ele-

vador conserva una mica de mobilitat, s'utilitzen pro-

cediments que actuen sobre ell. Però, si aquest múscul

està totalment immòbil, la solució ve de més amunt: del

múscul frontal. L'estratègia és anar a buscar un punt

d'ancoratge en el múscul situat sobre cada cella per

aprofitar-ne la mobilitat –la que ens permet fer ganyo-

tes de disgust, de preocupació o de sorpresa–, anco-

rar-lo a la parpella i servir-se’n per pujar i baixar, com si

d'un trapezista es tractés.

És el que es coneix com a suspensió frontal, una de-

licada cirurgia que pot ser directa o indirecta. A la pri-

mera s’abaixa el múscul frontal per unir-lo directament

amb la parpella, mentre que a la segona s'utilitza un

material, ja sigui sintètic o autòleg, per connectar les

dues estructures. En aquest darrer cas hi ha risc de re-

buig, d’infecció i de desplaçament, ja que s'introdueix

un cos estrany. Per això la suspensió frontal directa

(també anomenada flap frontal directe) atreu les mi-

rades dels professionals cap a Barcelona, on el Dr. Ra-

món Medel, coordinador dels departaments d’oculo-

plàstica i d’estètica i rejoveniment oculofacial de l’IMO,

és un referent de la tècnica.

L’especialista va parlar de la seva experiència i dels

seus resultats amb el flap frontal directe en el Barce-

lona Oculoplastics, principal cita internacional dedi-

cada a les parpelles i a l’estètica oculofacial, dirigida

per l’oftalmòleg de l’Institut i organitzada al costat de

les seves col·legues de departament, les doctores Luz

María Vásquez i Eva Ayala. En l'edició anterior del curs,

celebrada el 2015, el Dr. Medel ja va mostrar aquesta

cirurgia en directe i va suscitar un gran interès entre

els assistents a la cita.

Fa prop de 20 anys que l’oftalmòleg de l’IMO va ser

pioner a Espanya a practicar la suspensió frontal, avui

dia perfeccionada per ell mateix amb la tècnica direc-

ta, que s'aplica fins i tot en nadons. Segons explica

l'especialista, la ptosi infantil pot ser encara més per-

judicial per a la visió que en el cas dels adults, ja que

el nen està desenvolupant el seu potencial visual i una

reducció del camp de visió en aquesta etapa pot tenir

conseqüències cròniques, encara que la ptosi es cor-

regeixi quan sigui gran. Per això, el Dr. Medel també

és precursor a operar infants amb aquesta patologia a

l’entorn de l'any d'edat, “abans que comencin a cami-

LA

RE

VIS

TA I

MO

5

IMO | EN PORTADA

EL CAS DE LA LUCÍA

Quan va néixer, la Lucía no obria els ulls. Segons explica

la seva mare, la Rocío Fernández, "a l'hospital, a Huel-

va, ens van assegurar que entrava dins de la normalitat,

perquè era vuitmesona, però en veure que passava el

temps i que no hi havia signes de millora vam seguir

preocupant-nos. Vam visitar diferents metges i, al cap

de dos mesos molt llargs, per fi vam poder posar nom a

la malaltia". Aquest nom era blefarofimosi, una síndro-

me congènita i minoritària que engloba diferents mal-

formacions palpebrals, com la ptosi.

La Rocío explica que, abans de trobar l’IMO, li havi-

en assegurat que havia d'esperar fins que la seva filla

complís els 8 anys per poder operar-la, cosa que hauria

perjudicat l'evolució de la seva visió. "Estàvem perduts,

però no ens vam conformar amb l'alternativa que ens

havien donat i vam entrar en contacte amb una altra fa-

mília de Huelva que havia portat els seus fills a l'Institut.

Vam comprovar en primera persona el gran canvi que

havien experimentat i vam moure cel i terra per poder

donar la mateixa oportunitat a la Lucía."

Als 10 mesos d'edat, la petita es va sotmetre a l'IMO a

una primera cirurgia, que va aconseguir millorar el plec

que es forma a la pell de la parpella i elongar la fenedu-

ra palpebral. El següent pas, quatre mesos després, va

ser corregir la ptosi mitjançant la tècnica del flap frontal

directe. Fruit d'ambdues cirurgies, altament especialit-

zades, "la Lucía ha experimentat un canvi espectacular.

Ara té els ulls oberts i pot veure-hi, i es mostra molt més

alegre, vital i extravertida", afirma la seva mare, qui con-

clou que “no és fàcil veure entrar la teva filla a quiròfan

tan petita, però a l’IMO ens han donat la màxima confi-

ança, ja que aquí tot es fa procurant el mínim sofriment

per al pacient."

nar i aquesta limitació els afecti de manera important”,

afirma.

Precisament, una de les discussions principals del Bar-

celona Oculoplastics va girar al voltant del moment en

què s'ha d'intervenir la ptosi congènita, en la qual cosa hi

ha un consens creixent en què cal fer-ho en edats prime-

renques. A l’hora de prendre aquesta decisió conflueixen

dos factors decisius: d’una banda, el perfeccionament

de les tècniques i l’experiència superior dels cirurgians

davant d’aquest problema tan complex i, de l’altra, la ne-

cessitat d'obrir els ulls als nens que el pateixen pel seu

desenvolupament visual i cognitiu i per evitar que es pu-

gui originar un “ull gandul”.

Parpelles inferiors

Si la ptosi o caiguda de la parpella superior pot com-

portar problemes no només estètics sinó també de vi-

sió, no és menys important com pot arribar a ser de

perjudicial per a l'ull una altra disfunció que pot afec-

tar tant la parpella superior (anormalment alta) com

la inferior (anormalment baixa): la retracció palpebral.

Aquesta malposició deixa al descobert una part del

globus ocular que hauria d'estar protegida, cosa que

provoca ull sec i pot arribar a produir queratitis i úlceres

corneals. Es tracta d'un problema que pot ser congènit

o pot estar causat per l'edat, per problemes tiroïdals,

per cicatrius... i, en el cas de la parpella inferior, també

pot ser secundari a una blefaroplàstia (intervenció per

corregir l’excés de pell i les bosses dels ulls).

El flap frontal directe, que es pot aplicar fins i tot en nadons, destaca pels bons resultats funcionals i estètics. No requereix l’ús de materials de connexió i, d’aquesta manera, evita complicacions i cicatrius visibles.

LA

RE

VIS

TA I

MO

6

IMO | EN PORTADA

La cirurgia en directe és "viva", no té filtres ni està edi-

tada i permet veure què passa realment als quiròfans i

com es maneja, a més d'oferir l'oportunitat d'interactu-

ar amb els cirurgians. Per tot això aquest va ser un dels

plats forts del Barcelona Oculoplastics, que va arrencar

amb una sessió en la qual es van mostrar set interven-

cions punteres de la mà dels millors experts internaci-

onals. És el cas dels anglesos Naresh Joshi, referent de

la blefaroplàstia; David Verity, qui va realitzar una sofis-

ticada reconstrucció de l'òrbita; i Richard Collin, "pare"

de la cirurgia de ptosi a Europa, que va operar al costat

del Dr. Ramón Medel.

L'especialista de l’IMO també va practicar una ble-

faroplàstia combinada amb una transposició de greix,

una tendència per la qual aposta, ja que "el greix s’ha

de deixar de considerar com quelcom antiestètic que

sempre s’ha d’eliminar. La clau, en moltes ocasions, és

preservar-lo i redistribuir-lo per millorar les bosses dels

ulls mantenint el volum i aconseguint resultats més na-

turals."

Al seu torn, la Dra. Eva Ayala, membre del Comitè Or-

ganitzador de la trobada, va dur a terme la col·locació

d'un nou pes de platí per tractar un cas de paràlisi faci-

al. Van completar la sessió de cirurgia en directe el Dr.

Francesco Quaranta Leoni (Roma), amb la intervenció

d'un cas d’ectropi –reversió del marge palpebral cap a

l'exterior del globus ocular–, i el Dr. José Carlos Neves

(Lisboa), que va fer un aixecament de celles.

LA CIRURGIA EN DIRECTE, UN PLUS

LA

RE

VIS

TA I

MO

7

Si bé a l’IMO la majoria de les cirurgies oculoplàsti-

ques busquen solucionar problemes visuals o funci-

onals, al voltant d'un 15 % es duen a terme amb fi-

nalitats estètiques, entre les quals destaca, de forma

gairebé exclusiva, la blefaroplàstia. Atès que aquesta

és la cirurgia estètica de la zona facial més demanda-

da, seguida de la rinoplàstia, i tenint en compte que

es tracta d'una operació molt específica, el nombre de

persones que pateixen retracció palpebral com a con-

seqüència d'una mala operació no és gens menysprea-

ble (al voltant del 20 % dels pacients que se sotmeten

a blefaroplàstia).

Per solucionar-ho, el Dr. Ramón Medel ha importat

a Europa d'Estats Units la tècnica del lífting mediofa-

cial transconjuntival, que aconsegueix corregir aquest

defecte sense incisions visibles, elevant el pòmul i la

parpella inferior caiguda a través de l'ull –per la con-

IMO | EN PORTADA

PONTS ENTRE ESPECIALISTES

A més de la caiguda de la parpella, la ptosi de cella és

un problema també molt comú, però que fins fa poc

s'ignorava atesa la dificultat de trobar una cirurgia que

permetés corregir-lo de manera efectiva i senzilla. Per

això s’hi va dedicar un debat específic en el Barcelo-

na Oculoplastics, on, entre d'altres experts, es va donar

veu per primera vegada a un otorinolaringòleg especi-

alista en cirurgia plàstica facial, el Dr. José Carlos Neves,

qui prèviament va compartir la seva tècnica en la sessió

de cirurgia en directe.

El fet que un otorino fos el referent escollit en el

congrés per mostrar aquest procediment demostra

com l'abordatge de la zona superior del rostre és un

camp que abasta especialistes d'àmbits cada vegada

més variats de la medicina. Així doncs, amb la seva

participació en el congrés, el Dr. Neves es va propo-

sar "ampliar els abordatges més enllà de l'ull per no

avaluar i operar només una 'finestra', sinó considerar

la cara del pacient de forma harmònica i global."

La introducció d'aquesta nova perspectiva va ser

valorada molt positivament pels assistents a la tro-

bada. Segons el director, el Dr. Medel, "lluny d'entrar

en rivalitats sense sentit, obrir-nos a altres especiali-

tats i a la manera com altres experts tracten les pa-

tologies que nosaltres atenem cada dia ens enriqueix

mútuament." Ho prova el fet que entre el públic del

Barcelona Oculoplastics hi hagués, a parts iguals,

tres grans grups: oftalmòlegs oculoplàstics (subes-

pecializats en parpelles, òrbita i via lacrimal), oftal-

mòlegs generalistes o dedicats a alguna altra part de

l'ull o malaltia ocular (còrnia, estrabisme, retina ...) i,

finalment, cirurgians plàstics i metges estètics.

LA

RE

VIS

TA I

MO

8

IMO | EN PORTADA

juntiva– i omplint-lo amb un empelt de teixit extret del

pacient mateix, generalment del paladar. "Es tracta

d'un teixit que es pot extreure just abans de començar

la cirurgia i que després es regenera molt ràpidament",

explica l'especialista.

Alta complexitat

Han passat 15 anys des que l'oftalmòleg va introduir

aquesta tècnica llavors pionera a l’Institut, però segueix

sent dels pocs especialistes del món a practicar-la,

atesa la seva alta complexitat. Tot i la satisfacció dels

pacients, l'ideal és no haver d’aplicar-la per corregir

efectes indesitjables de la blefaroplàstia i fer aquesta

cirurgia de forma correcta i amb èxit. Per això a l’IMO

la blefaroplàstia es fa assistida amb làser, que evita talls

visibles a la pell, deixa menys hematoma, redueix la in-

flamació i permet una recuperació més ràpida. El làser

es fa servir per tallar i per coagular i, en alguns casos,

per rejovenir el rostre després de la cirurgia. Però més

enllà de la tecnologia, el fet que sigui un oftalmòleg

oculoplàstic qui porti a terme l'operació minimitza el

risc de complicacions que repercuteixen directament

sobre l’ull i la visió, com la retracció de la parpella infe-

rior, la probabilitat de la qual també es redueix apostant

per un abordatge transconjuntival en lloc de transcuta-

ni (a través de la pell), segons els especialistes de l’IMO.

Per al director del curs, malgrat que la blefaroplàs-

tia es fa de manera ambulatòria –sense ingrés, amb

anestèsia local acompanyada de sedació–, és una in-

tervenció delicada, que requereix mans expertes en

microcirurgia periocular. “Es tracta d'una cirurgia difí-

cil i molt especialitzada que té per objectiu de millorar

la funció de l'ull, així com l'estètica de la mirada del

LA

RE

VIS

TA I

MO

9

pacient, sense fer incisions visibles. Un autèntic repte

per al cirurgià", assegura el Dr. Medel. Per aquesta raó,

els experts congregats al Barcelona Oculoplastics van

incidir en la necessitat de practicar aquesta tècnica

amb totes les garanties i van mostrar-ne la realització

en la sessió de cirurgia en directe, a través de la con-

nexió a temps real entre l’auditori de l’IMO i les sales

d’operacions de l’Institut.

El més demanat en rejoveniment

Ja fora del quiròfan, el curs també va oferir en directe

tècniques per millorar l'aspecte del rostre en dos ta-

llers pràctics de rejoveniment facial, un camp que cada

vegada atrau més l'interès dels especialistes en oculo-

plàstica. Si bé fa uns anys aquest tipus de tractaments

eren terreny pràcticament exclusiu de dermatòlegs o

L’ART DE MODELAR EL ROSTRE

"El rostre és una escultura i donar-li forma és un art",

assegura el Dr. José Raúl Montes (Puerto Rico), re-

conegut trainer mundial en injectables, qui va reve-

lar els seus trucs de rejoveniment facial mitjançant

substàncies de farciment i de neuromoduladors en

un dels tallers del Barcelona Oculoplastics. Com va

apuntar, "actualment hi ha disponible una gran varie-

tat de productes que permeten tractar pràcticament

qualsevol part de la cara, de manera que el secret és

fer una bona selecció i en combinar-los entre ells per

aconseguir el millor efecte."

En aquest sentit, va destacar que "no només he

procurat que els meus companys aprenguin com fer

modelatge facial amb efectivitat i amb resultats na-

turals, sinó que també he volgut ensenyar pràctiques

que tenen molt en compte la seguretat del pacient."

Aquest és un punt fonamental i que requereix molta

perícia i coneixement, ja que es posen en joc ner-

vis, vasos i estructures de l'ull. Segons explica la Dra.

Vásquez, qui va acompanyar el Dr. Montes en el taller,

"en mans no expertes, hi ha el risc de fer injeccions

intravasculars que poden provocar que la substàn-

cia de farciment s'introdueixi en els vasos de l'ull i

afecti la visió." D’altra banda, també adverteix que

els neuromoduladors, com la toxina botulínica, s’han

d’aplicar en la zona periocular extremant les precau-

cions per evitar efectes secundaris no desitjats, com

paràlisi o ptosi. D’aquí ve que l'expert porto-riqueny

aconsellés als seus col·legues formar-se en el domini

d'aquestes tècniques que, per a ell, són el futur da-

vant de la demanda creixent de molts pacients.

IMO | EN PORTADA

LA

RE

VIS

TA I

MO

10

IMO | EN PORTADA

de metges estètics, creix el nombre d’oftalmòlegs que

es decideixen a aplicar-los, atès el risc per als ulls que

pot comportar qualsevol actuació en la delicada zona

periocular.

Aquestes teràpies mínimament invasives, que es fan

en consulta, són ràpides i aconsegueixen uns bons re-

sultats que es mantenen, generalment, a mig termini.

També tenen l'avantatge que es poden anar aplicant

de mica en mica per superar el pànic al canvi, lligat a

la cirurgia estètica convencional. Amb l’ampli ventall

de noves opcions no quirúrgiques, cada vegada més

eficaces i específiques per a cada problema, no s'ob-

tenen canvis d'expressió o dels trets característics de

cada persona, sinó més aviat un efecte de "bona cara".

I quins són els principals tractaments que es duen a

terme actualment a la consulta dels oftalmòlegs espe-

cialistes en oculoplàstica, en estètica i en rejoveniment

oculofacial? La Dra. Luz María Vásquez, especialista de

l’IMO y coorganitzadora del Barcelona Oculoplastics, en

destaca el lífting no quirúrgic Ultherapy, l’aplicació del

qual es va mostrar en el congrés i que, mitjançant ultra-

sons focalitzats, aconsegueix el doble efecte de tibar

la pell de manera natural i d'estimular la producció de

col·lagen.

Ulleres i arrugues perioculars

Així mateix, mentre que la blefaroplàstia per a corregir

les bosses sota els ulls és la cirurgia estètica facial més

demanada, els tractaments no quirúrgics per solucio-

nar les ulleres enfonsades (solc nasojugal profund) són

els més sol·licitats en consulta. Per tractar aquest pro-

blema que confereix al rostre un aspecte cansat, la mi-

llor solució és la injecció de fillers o substàncies de far-

ciment, com l’àcid hialurònic o la hidroxiapatita càlcica.

Tenir en compte el tipus d’ullera és fonamental, ja que

per millorar-la quan té un color violaci que s'associa a

poca salut existeixen tècniques com la carboxiteràpia,

el píling o el resurfacing.

Tornant al rànquing de procediments més requerits,

als fillers els segueix la toxina botulínica periocular, el

tractament estrella per a les arrugues dinàmiques o

LA

RE

VIS

TA I

MO

11

IMO | EN PORTADA

d’expressió. Per complementar-lo, una eina nova i molt

útil que trepitja amb força és el blanching amb Belo-

tero, un tipus d’àcid hialurònic que s’injecta superfici-

alment per al farciment d’arrugues fines en àrees com

les potes de gall o el front.

Aquesta va ser una altra de les tècniques que es va

practicar en els workshops d'estètica del curs, on tam-

bé es va presentar la nova "blefaroplàstia no quirúrgi-

ca". Segons l'opinió del Dr. Ioannis Ntountas (Grècia),

qui la va fer en el taller i va compartir-ne les claus en

una ponència, "els resultats obtinguts són més dis-

crets que els de la cirurgia convencional, però és una

bona alternativa per a persones amb bosses incipients

o que, tot i tenir-les més pronunciades, volen veure’s i

sentir-se millor sense passar per quiròfan."

LA

RE

VIS

TA I

MO

12

IMO | ACTUALITAT

ES MULTIPLIQUEN LES OPCIONS PER TRACTAR EL GLAUCOMA

Uns mesos abans del Barcelona Oculoplastics, l'Institut va acollir una altra important trobada professional promoguda per la Fundació IMO i organitzada, en aquest cas, per les oftalmòlogues del Departament de Glaucoma, patologia que encara no té cura però sí cada vegada més

opcions de tractament.

El glaucoma, que afecta al voltant d'un milió de perso-

nes a Espanya i més de 60 milions al món, està vivint

una revolució. Així es va posar de manifest en la segona

edició del curs Trends in Glaucoma, on les múltiples no-

vetats terapèutiques i innovacions tecnològiques, que

apunten cap a un tractament més personalitzat de la

patologia, van acaparar l'atenció dels prop de 250 es-

pecialistes que es van congregar a l'IMO el passat mes

de novembre.

Segons els experts reunits a la trobada, el punt

clau d'aquesta revolució és la ràpida diversificació

del ventall d'opcions per conèixer i tractar millor la

malaltia, des de nous equips diagnòstics de gran pre-

cisió, fins a fàrmacs, làsers d'última generació i les

anomenades “MIGS” (Minimally Invasive Glaucoma

Surgery). Aquestes últimes se sumen a altres cirurgi-

es clàssiques per tractar el glaucoma, com la trabe-

culectomia o l'esclerectomia profunda no perforant,

i ofereixen una gran oportunitat en casos incipients

i moderats de la malaltia, com va destacar, durant

Trends in Glaucoma

LA

RE

VIS

TA I

MO

13

IMO | ACTUALITAT

el congrés celebrat a l'IMO, el prestigiós doctor Ike

K. Ahmed (Toronto) a la seva conferència magistral

“Tendències actuals en glaucoma”.

Malgrat l'avenç que suposen i la gran expectativa que

aixequen, aquestes tècniques emergents no són aptes

per a tots els pacients ni ocupen l'espai d'altres proce-

diments quirúrgics. La Dra. Elena Arrondo, codirectora

de la trobada, recorda que “han de seguir desenvolu-

pant-se per a aconseguir millors resultats tensionals",

idea amb la qual van coincidir altres ponents del Trends

in Glaucoma, que van destacar que encara queda molt

de camí per fer.

Per aquest motiu, els esforços dels especialis-

tes també se centren a entendre millor el

glaucoma i a minimitzar els possibles

efectes adversos o danys secunda-

ris del tractament per a la malaltia,

reptes davant els quals guanyen

importància les noves tecnologi-

es diagnòstiques i el desenvolupament d'alternatives a

l'ús diari de gotes.

Més enllà de les gotes

La falta de compliment de la prescripció mèdica és un

handicap comú que afronten els especialistes en glau-

coma: “Més del 60 % dels pacients no fa servir les gotes

adequadament i això, en la majoria d'ocasions, es tra-

dueix en una pèrdua de visió”, va advertir el Dr. Ahmed

durant la seva intervenció com a ponent. Per evitar-ho,

s'estan buscant altres solucions, com els sistemes d'alli-

berament sostingut de fàrmacs, molts dels quals

es troben en fase avançada d'estudi. És el

cas de l'implant biodegradable Bima-

toprost SR, que s'està testant en un

assaig clínic a l'IMO i que s'injecta

en l'angle iridocorneal (format

per la còrnia i per l'escleròtica

Els reptes: integrar noves tecnologies

diagnòstiques i perfeccionar tècniques prometedores.

LA

RE

VIS

TA I

MO

14

amb l'iris) per anar segregant petites dosis de medica-

ment durant prop de mig any. Amb això s’evita un altre

dels problemes entorn dels quals es va discutir durant

la trobada: la toxicitat sobre la superfície ocular que

genera la instil·lació diària i a llarg termini de col·liris,

especialment si porten conservants.

L'efecte protector sobre l'ull també es va recalcar

en la sessió del Trends in Glaucoma dedicada al trac-

tament amb làser. Segons la Dra. Laia Pascual, mem-

bre del Comitè Organitzador, “la trabeculoplàstia és

una tècnica que s'utilitza des de fa anys, però el seu

impacte sobre els teixits oculars s'ha reduït notable-

ment gràcies a la millora dels equips, que ja no provo-

quen destrucció cel·lular i, per tant, permeten repetir

el procediment si és necessari.”

Entendre la malaltia

En opinió de l'oftalmòloga de l'IMO, “les múltiples opci-

ons terapèutiques davant del glaucoma –nous fàrmacs,

làsers i cirurgies– fan possible individualitzar el tracta-

ment en cada pacient, fet al qual contribueix en pri-

mer lloc un coneixement més gran de la patologia.” Per

exemple, l'oftalmòleg alemany Jost Jonas va mostrar a

la seva ponència noves evidències de la relació entre la

disminució de la pressió del líquid cefalorraquidi (que

banya l'encèfal i la medul·la espinal) i l'augment de la

pressió intraocular.

Saber què condueix a la hipertensió ocular suposa

una troballa important, atès que aquest és el princi-

pal factor de risc que fins ara es podia controlar i en

el qual se centraven els esforços terapèutics. No obs-

tant això, ja no és l'únic aspecte que es té en compte i

els experts aposten per estratègies complementàries

com la neuroprotecció, utilitzada en malalties dege-

neratives nervioses com el Parkinson o l'Alzheimer.

La Dra. Sílvia Freixes, també de l'equip de glaucoma

de l'IMO, explica que aquesta patologia es deu a una

destrucció progressiva de les cèl·lules ganglionals

que formen el nervi òptic, per la qual cosa l'objectiu

és intentar preservar-lo mitjançant fàrmacs neuro-

protectors que actuen sobre diferents mecanismes,

tant tòpicament (col·liris) com sistèmicament (pas-

tilles). “A més, en un futur esperem poder, fins i tot,

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

15

regenerar el nervi òptic amb el disseny i l'aplicació de

teràpies cel·lulars”, afegeix.

OCT de gran precisió

Per oferir noves solucions als pacients és imprescin-

dible aprofundir en l'origen multifactorial del glauco-

ma i entendre per què i com es produeix la malaltia.

Per això, els avenços diagnòstics que es van exposar

durant la trobada van despertar un gran interès entre

els especialistes. Un dels més destacats va ser l'an-

gio-OCT, ja utilitzada en patologies de la retina i que

ara disposa d'un programari específic per estudiar

com disminueix la densitat de vasos sanguinis en el

nervi òptic en pacients amb glaucoma, amb la qual

cosa s’obté més informació del component vascular

de la patologia.

Els nous equips d'OCT (tomografia de coherència

òptica) ja no només permeten visualitzar amb gran

detall el pol posterior de l'ull i arribar a estructures

com la làmina cribrosa (on neix el nervi òptic), sinó

també el segment anterior i l'aspecte de la cirurgia

en pacients ja intervinguts de glaucoma. “Això ens

pot proporcionar pistes de les causes per les quals

una operació no ha donat el resultat esperat o ha co-

mençat a fallar i, d'aquesta manera, prendre les me-

sures adequades”, comenta la Dra. Freixes.

D'altra banda, per a pacients en els quals empit-

jora la malaltia, durant el Trends in Glaucoma es van

presentar unes noves lents de contacte que incor-

poren un sensor per monitoritzar de forma constant,

amb prop de 300 mesuraments al dia, els canvis de

pressió intraocular que poden accelerar la degene-

ració del nervi òptic. Com conclou la Dra. Pascual,

“es tracta d'una informació molt valuosa, ja que ac-

tualment només podem fer mesures puntuals de la

pressió intraocular en consulta.” Aquestes lentilles

encara tenen la gran limitació d’un elevat cost per

als pacients, tot i que són “prometedores” i apunten

a la millora del diagnòstic, tractament i seguiment

del glaucoma que persegueixen els experts des de

diverses línies d'innovació.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

16

Posar llum al glaucoma i aclarir les in-

cògnites que genera és un repte per als

oftalmòlegs, però també una inquietud

per als pacients que conviuen amb la

malaltia i per a les persones que es tro-

ben en risc de patir-la. Per això, la Fun-

dació IMO es va tornar a sumar un any

més a la setmana mundial dedicada a

aquesta patologia (del 12 al 18 de març)

amb l'organització de la taula rodona

“Desxifrant el glaucoma”, en la qual les

doctores Elena Arrondo, Sílvia Freixes

i Laia Pascual van resoldre alguns dels

dubtes més comuns, enviats prèviament

a través d'Internet i de xarxes socials.

Com a novetat l'acte, celebrat a l'auditori

de l'IMO i al qual van acudir un centenar

d'assistents, es va retransmetre en direc-

te via streaming per obrir la sessió a tot

el públic interessat i aconseguir així un

abast més ampli.

Aquestes són algunes de les qüestions

que van cridar més l'atenció i que van

respondre les especialistes en glaucoma

de l'IMO:

Quina és la probabilitat de patir glau-

coma si tinc hipertensió ocular?

”Com més alta és la pressió intraocu-

lar, més gran és el risc. No obstant això,

s'ha vist que hi ha persones amb valors

elevats que no arriben a desenvolupar

glaucoma, ja que també hi influeixen les

característiques genètiques de cada pa-

cient i altres factors. Això no treu que si-

gui necessari controlar exhaustivament

la hipertensió ocular, principal ‘pista’ per

detectar de manera precoç qualsevol

dany en el nervi òptic i la consegüent

pèrdua de visió.”

Què passa si algun dia no em poso els

col·liris?

”El compliment és molt important, es-

pecialment com més avançada estigui

la malaltia, perquè les oscil·lacions de

pressió intraocular durant el període en

el qual el pacient s'ha saltat la dosi –so-

bretot si és de forma repetida– poden

provocar un dany irreversible en el nervi

òptic ja afectat.”

Puc practicar escalada o altres esports

de muntanya si pateixo glaucoma?

"Els pacients amb glaucoma poden

practicar activitats d'altura, malgrat que

sí es recomana, per exemple, que evitin

altres esports com el busseig. També

han de prendre algunes precaucions a

l'hora de fer natació: no tirar-se de cap

i utilitzar ulleres que es recolzin sobre la

cara i no comprimeixin el globus ocular.”

La cirurgia té moltes complicacions?

”Tècniques com l'esclerectomia profun-

da no perforant, que és la que habitual-

ment utilitzem a l'IMO per a glaucomes

d'angle obert, tant si són lleus com mo-

derats o severs, permeten reduir el risc

de complicacions respecte a la cirurgia

clàssica i mantenir alhora una alta efi-

càcia. Això s'aconsegueix creant una

membrana molt fina per deixar sortir

l'humor aquós (líquid que banya l'ull) de

manera controlada i, amb això, abaixar

la pressió intraocular.”

És possible regenerar el nervi òptic

danyat pel glaucoma?

“Encara representa una possibilitat teò-

rica i, a curt termini, és una finalitat més

accessible protegir les cèl·lules gangli-

onars del nervi òptic que regenerar-les.

Aquesta regeneració mitjançant un tras-

plantament de cèl·lules mare requereix

que, una vegada implantades, s'integrin

en el complex circuit cerebral. De mo-

ment, no s'ha aconseguit i no és un trac-

tament que pugui aplicar-se, per la qual

cosa hem de centrar-nos a preservar el

nervi òptic que tenim.”

DESXIFRANT EL GLAUCOMA

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

17

Amb motiu de la Setmana Mundial del

Glaucoma, la Fundació IMO també va

dur a terme una enquesta entre 300 pa-

cients, un 66 % dels quals ignora els fac-

tors de risc per desenvolupar la malal-

tia, segons les conclusions obtingudes.

Aquest desconeixement afecta també

els més grans de 45 anys (el 68 % dels

enquestats d'aquesta franja d'edat, 210

en total, no van saber respondre a la

qüestió) i les persones amb antecedents

familiars (122, un 61 % de les quals no sap

quines amenaces poden conduir a patir

glaucoma), malgrat que són col·lectius

especialment vulnerables, ja que l'edat

i la genètica són, precisament, dos dels

factors de risc principals. Però el que

més crida l'atenció és que fins i tot en-

tre els 53 pacients amb glaucoma que

van participar en l'enquesta, la meitat

(51 %) encara no és conscient d'aquests

factors.

Factors de risc

Conèixer els factors de risc i estar aler-

ta és fonamental per poder diagnosticar

de forma precoç la patologia, ja que la

pèrdua de camp visual que provoca és

tan lenta que el pacient no la percep fins

que està molt avançada. Per tant, els

controls oftalmològics regulars són la

primera mesura contra el glaucoma, una

cosa que la gran majoria d'enquestats sí

que coneix –independentment que des-

prés ho compleixi–, mentre que només

un 6 % no té clara la periodicitat mínima

aconsellada.

Per posar l'accent en això, es va po-

sar en marxa per sisè any consecutiu la

Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO,

on, del 6 al 10 de març, es van realitzar

70 exploracions de cribratge. Com a

resultat, es van detectar 9 glaucomes

que no havien estat diagnosticats prè-

viament, 5 sospites de la malaltia i 8

casos de factors de risc que podrien

desencadenar la patologia, per la qual

cosa, en total, a un 31 % dels pacients

se'ls va recomanar acudir de nou a

l'oftalmòleg per iniciar el tractament

oportú, fer-se proves complementà-

ries que confirmessin el diagnòstic o

seguir-ne de prop l’evolució.

FOMENTAR LA PREVENCIÓ

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

18

IMO | ACTUALITAT

L'obtenció, el passat mes de març, del segell d'or de la

Joint Commission International (JCI) garanteix el com-

pliment continu dels més alts estàndards de qualitat i

de seguretat en la cura de la salut. Aquest important re-

coneixement avala dos dels pilars fonamentals de l’IMO:

oferir la millor atenció als pacients i ser un referent in-

ternacional com a institut mèdic i quirúrgic.

L’IMO és el primer institut oftalmològic de Catalunya

que disposa d’aquest prestigiós símbol. Arreu del món,

existeixen al voltant de 900 entitats sanitàries certifica-

des per la JCI, entre hospitals, clíniques universitàries,

laboratoris, transports mèdics i centres d'atenció pri-

mària, de cures prolongades i d’assistència a domicili, a

més de centres ambulatoris (categoria a la qual pertany

l’IMO).

Projecció internacional

En opinió de Francisca Rodríguez, directora executiva

de l’Institut, “rebre l’aval del principal organisme d’acre-

ditació sanitària al món impulsa la nostra projecció inter-

nacional i ens consolida com a centre de referència que

treballa per l'excel·lència, ja que implica la plena aten-

ció i dedicació a uns rigorosos estàndards qualitatius.”

Aquests estàndards, desenvolupats en consens amb

especialistes mèdics, proveïdors de salut, inspectors i

pacients de tot el món, van ser valorats per un equip

d’experts de la Joint Commission International en una

avaluació rigorosa in situ l'octubre del 2016 i el febrer del

2017, que l’Institut va superar amb èxit. Alguns dels punts

clau que es van tenir en compte i que són indispensables

per a l’obtenció del segell de la JCI són els següents:

L’IMO OBTÉ L'ACREDITACIÓ DE QUALITAT DE LA JOINT COMMISSION INTERNATIONALL’Institut és el primer centre oftalmològic de Catalunya i el tercer d’Espanya que aconsegueix, en la seva categoria, la certificació de la JCI, un dels segells de qualitat amb més prestigi en l'àmbit internacional.

Estàndards centrats en el pacient:

• Seguretat del pacient• Accés a l’atenció mèdica i a una cura

continuada• Drets i educació del pacient i de la seva família• Avaluació del pacient• Anestèsia i atenció quirúrgica• Ús i maneig de la medicació

Estàndards enfocats a la gestió de l’organització:

• Millora de la qualitat i de la seguretat del pacient

• Prevenció i control d’infeccions

• Govern, lideratge i direcció

• Gestió de les instal·lacions i seguretat

• Formació i qualificació del personal

• Maneig de la informació

LA

RE

VIS

TA I

MO

19

Què és la JCI?

La Joint Commission International, principal organisme

de millora i d’acreditació de qualitat en la cura de la sa-

lut, es va ser establerta el 1997 per projectar globalment

la visió de la Joint Commission (amb més de 50 anys

de trajectòria als Estats Units): que cada pacient rebi

una atenció de la qualitat més alta possible. Per a això,

disposa d’un equip extens d’avaluadors i d’assessors

que, amb la seva presència als cinc continents, assisteix

entitats sanitàries, agències de salut pública, ministeris

de salut i altres organismes en més de 100 països. Una

de les seves eines principals –a més de serveis de con-

sultoria, publicacions, certificacions, programes d’edu-

cació, etc.– és l’acreditació mitjançant processos com

el que s’ha fet a l’IMO, actuant de manera independent

i sense ànim de lucre per posar el focus en estàndards i

en processos que gaudeixen del respecte i de l'aval dels

líders de salut a tot el món.

Compromís amb la qualitat

L’obtenció de l’acreditació de la Joint Commission Inter-

national és una satisfacció per a l’equip de l’IMO, encara

que no és la primera vegada que auditories externes

avalen la qualitat assistencial i la seguretat a l’Institut.

L'European Vision Institute Clinical Research (EVICR) el

va nomenar, el 2016, Centre d'Investigació Oftalmològi-

ca per EVICR, cosa que l’integra a la xarxa europea de

recerca clínica en oftalmologia i en certifica l’excel·lèn-

cia en el desenvolupament dels estudis gràcies a la po-

sada en pràctica de protocols sanitaris estandarditzats

i, en conseqüència, de les guies internacionals de bones

pràctiques clíniques.

Així mateix, l’IMO també ha estat un centre oftal-

mològic pioner a disposar, des del 2014, de la clas-

sificació ISO 6 sobre la validació i qualificació de les

sales d’ambient controlat en hospitals –normativa

UNE 171340 d’AENOR (Associació Espanyola de Nor-

malització i Certificació)–, que garanteix que totes

les intervencions oftalmològiques, des d’una cata-

racta fins a un trasplantament, es poden realitzar a

l’Institut amb la màxima exigència en bioseguretat i

en confort.

"El Gold Seal of Approval® proveeix les organitzacions

dels processos que contribueixen a millorar aquesta

varietat d'àrees”, explica Paul Chang –vicepresident

d'Acreditació, Normes i Mesures de la JCI–, qui elogia

l’Institut “pels seus esforços per esdevenir una organit-

zació de millora de la qualitat”.

Per a la JCI, aquest compromís és una raó de pes a

l’hora d’optar per un centre que disposi de l’acreditació,

que també comporta com a valors afegits una cultura

orientada a la seguretat dels pacients, dels seus acom-

panyants i del mateix personal; disposició per sotme-

tre’s a rigorosa preparació i avaluació; evidència d’una

cura basada en bones pràctiques i lideratge en compli-

ment continu amb els estàndards més exigents.

Francisca Rodríguez destaca que aconseguir-ho és

“fruit del treball conjunt i de la implicació amb aquest

propòsit per part de tot l’equip”, bolcat amb l’objectiu

de promoure, d’acord amb els principis de la JCI, un

enfocament eficaç, estimulador de la millora constant

i centrat en el pacient. Així doncs, es tracta d’una car-

rera de fons que no acaba amb l’obtenció del segell i

que es demostra cada dia a les consultes, a les sales

d'operacions i als despatxos de l’IMO, amb petits de-

talls que marquen la diferència i la confiança d’un tracte

personal i humà. El 2020, l’IMO es tornarà a sotmetre al

procés d’avaluació de la Joint Commission International

per reacreditar els seus estàndards i continuar avan-

çant cap al repte de l’excel·lència.

LA

RE

VIS

TA I

MO

20

INVESTIGADORS DE L’IMO IDENTIFIQUEN 21 NOVES MUTACIONS GENÈTIQUES ASSOCIADES A DISTRÒFIES DE RETINA

Un ambiciós estudi que la Fundació IMO va posar en

marxa el 2014 ha permès a l'equip d'investigadors de

l'Institut identificar –a partir de l'anàlisi de 59 pacients–,

63 variants patogèniques en 29 gens diferents de dis-

tròfies de retina. De les 63 variants, 21 corresponen a

noves mutacions que fins a la data no s'havien associat

a aquestes malalties d'origen hereditari, que produei-

xen pèrdua severa de visió i que actualment no tenen

tractament.

Estudi simultani de 212 gens

La troballa, publicada al febrer a la prestigiosa revista

científica Scientific Reports, ha estat possible gràcies a

una nova estratègia d'anàlisi genètica per a les distrò-

fies de retina. L'eina diagnòstica ha estat dissenyada al

mateix laboratori de biologia molecular de l'Institut per

millorar el rendiment de les opcions comercials actual-

ment disponibles, un objectiu que s'ha assolit segons

s'evidencia en aquesta publicació científica. "Ha de-

mostrat ser una eina molt completa, atès que estudia si-

multàniament 212 gens descrits com a responsables del

conjunt de distròfies retinals (gens DR) i aconsegueix

determinar la mutació responsable de la patologia en

un 71 % dels casos", afirma la Dra. Esther Pomares.

Com afegeix la coordinadora del Departament de

Genètica de l’IMO i directora del projecte, aquest és un

dels percentatges d'èxit més alts en comparació amb

altres investigacions, ja que només dos estudis publi-

cats en l’àmbit internacional han obtingut una ràtio si-

milar; la mitjana se situa entre el 50 i el 60 %. Per això,

la Dra. Pomares destaca la contribució de la nova es-

tratègia a un coneixement superior de les bases mo-

leculars d'aquest conjunt heterogeni de malalties que

provoquen la degeneració de les cèl·lules retinals i la

consegüent disminució progressiva de visió.

Atès que en ocasions les diferents distròfies de retina

es manifesten amb gran similitud i els pacients presen-

ten símptomes solapats, "aquesta eina resulta especial-

ment útil en casos en què el diagnòstic clínic és incert,

ja que permet confirmar-lo mitjançant el diagnòstic ge-

nètic", apunta la Dra. Marina Riera, també investigadora

del projecte. Segons explica, l'estratègia consisteix en

una metodologia d'última generació basada en la se-

qüenciació massiva de l'ADN, la qual fa possible am-

plificar i analitzar de forma exhaustiva i simultània els

212 gens DR. D'aquesta manera, "si en un pacient no

trobem el gen alterat entre els que s'han descrit com a

IMO | ACTUALITAT

La troballa, publicada a la prestigiosa revista Scientific Reports, és fruit d'un projecte de recerca bàsica impulsat per la Fundació IMO, l'equip de genetistes de la qual ha dissenyat una innovadora estratègia diagnòstica al laboratori de biologia molecular de l'Institut.

LA

RE

VIS

TA I

MO

21De la genètica a la clínica

A més d’identificar nous gens, les genetistes de l'IMO

també incideixen en la importància de caracteritzar

els gens ja descrits i poder establir noves correlacions

genotip-fenotip (informació continguda en l'ADN i la

seva expressió clínica). D'aquesta manera, serà possi-

ble determinar l'agressivitat, la velocitat d'evolució o

el moment en què es manifestarà la patologia, entre

d'altres aspectes. Amb aquest propòsit, la investigació

publicada també ha inclòs la realització d'estudis funci-

onals in vivo, a través de les mostres dels pacients i dels

seus familiars, que han permès determinar l'impacte de

les mutacions identificades respecte a la funció normal

dels gens.

Això ha estat possible perquè a la tasca del Depar-

tament de Genètica s'ha sumat l'aportació dels doc-

tors Borja Corcóstegui, Rafael Navarro i Anniken Burés,

membres del Departament de Retina i Vitri de l'Institut

i especialistes en distròfies de retina. Segons l'opinió

de la Dra. Pomares, "les sinergies entre genètica i of-

talmologia són la base perquè el coneixement avanci i

repercuteixi en benefici directe dels pacients", un repte

al qual també ha contribuït aquest treball. Tot i néixer

com un projecte de recerca bàsica, actualment també

s'està començant a aplicar la nova estratègia en el ser-

vei de diagnòstic genètic de l'Institut, gràcies als bons

resultats.

IMO | ACTUALITAT

responsables de la seva malaltia, podem examinar els

altres gens de distròfies de retina als quals encara no

s'ha vinculat i traçar així noves relacions entre gen i pa-

tologia."

Repte pendent

Tanmateix, en 17 dels casos estudiats (29 %) encara no

s'ha determinat el gen causal, cosa que per a la Dra.

Pomares evidencia la necessitat d'identificar nous gens

DR, un repte en el qual treballen paral·lelament altres

projectes de la Fundació IMO. En aquest sentit, els re-

sultats obtinguts amb l'avançada estratègia diagnòsti-

ca desenvolupada per l'equip de l'Institut han permès

veure quines distròfies són les més "òrfenes", aquelles

per a les quals s'han descrit molt pocs gens: "Mentre

que en patologies com la síndrome d'Usher, la retinosi

pigmentària o la malaltia de Stargardt la ràtio d'èxit ha

estat superior al 70 %, en altres de molt minoritàries,

com la distròfia de cons o la distròfia de cons i bastons,

no supera el 35 %", assenyala la Dra. Riera.

L'estudi fet amb 59 pacients

aconsegueix determinar l'alteració

patològica en més del 70 % dels

casos analitzats, una fita que supera

en més de 10 punts la mitjana

d'altres investigacions.

LA

RE

VIS

TA I

MO

22

"Dins d'una aparent senzillesa, en Pere guardava un

coneixement profund i elaborat, motiu pel qual li so-

braven els afalagaments i reconeixements. Només els

savis veritables poden entendre-ho així i ell ho va ser en

molts aspectes de la seva intensa vida", destaca el Dr.

Borja Corcóstegui, president honorífic de la Fundació

IMO i oftalmòleg de Mir juntament amb el Dr. Rafael

Navarro. Els qui van estar en contacte amb ell –metges,

optometristes, tècnics de laboratori, auxiliars d'infer-

meria i recepcionistes– alaben la rellevància de Pere Mir

i el defineixen com una persona molt alegre, amb una

intel•ligència excepcional, no només des del punt de

vista científic sinó també des de l'emocional, amb una

empatia desbordant i amb una iniciativa i proactivitat

que el van acompanyar fins als seus darrers dies.

La discreció va ser una de les seves màximes durant

tota la seva vida i sempre va voler cedir el protago-

nisme als investigadors. “Des del Departament Genè-

tica, volem posar de relleu el seu llegat, un projecte

per identificar i caracteritzar funcionalment nous gens

causals de distròfies de retina, a través de la Fundació

Cellex, amb el suport de Jordi Segarra, qui sempre va

estar al costat de Pere Mir com a patró de l'entitat", afir-

ma la Dra. Esther Pomares, al capdavant del laboratori

de biologia molecular de l’Institut.

Aquest projecte, desenvolupat en col•laboració amb

l’IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvit-

ge), dona un pas més enllà de l’estudi de la Fundació

IMO recentement conclòs (vegeu la pàgina anterior),

atès que analitza i obté informació dels 25.000 gens del

genoma. Actualment ja es disposa de dades de seqüen-

ciació massiva d'exomes (regions codificants de l’ADN)

de 40 famílies afectades per aquestes malalties oculars

hereditàries i s'està treballant en el filtrat de variants po-

tencialment patogèniques. Amb aquesta investigació es

pretén determinar nous gens que no s'havien relacio-

nat amb patologies oculars i detallar quina n’és la funció

dins de les cèl•lules fotoreceptores de la retina.

Com conclou el Dr. José Luis Güell, president de la

Fundació IMO, "amb la mort de Pere Mir, s'apaga una

llum dins de la ciència, però gràcies a les seves contri-

bucions en vida i al llegat de la Fundació Cellex, moltes

persones tindran un raig d'esperança per als seus pro-

blemes de visió en un futur proper."

EL LLEGAT D’UN HOME COMPROMÈS AMB LA CIÈNCIA Pere Mir, mecenes de projectes científics, que va donar suport a la Fundació IMO, se'n va anar el passat 10 de març, deixant una empremta inesborrable.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

23

Vilana, 708017 Barcelonat +34 934 340 363f +34 934 188 903vilanahotel.com

41º

24' 1

7.37"

N 2

º 7'

43.

78"

E

Disfruta de una estancia única en unemplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates*Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

LA

RE

VIS

TA I

MO

24

La Fundació IMO va renovar a començaments d'any la

seva col·laboració amb l'Obra Social ”la Caixa” i Càritas

Catalunya per desenvolupar, per cinquè curs consecu-

tiu, el Programa de salut ocular en la infància desfa-

vorida. Continuant amb la línia de creixement del pro-

jecte, al llarg del 2017 es duran a terme 11 campanyes

de detecció precoç en cinc àrees diferents d'actuació i

s’atendran escolars en risc d'exclusió social de les pro-

víncies de Barcelona, Tarragona i Madrid, amb l'objectiu

de superar la xifra de 1.200 revisions oftalmològiques.

Les primeres exploracions van tenir lloc el mes de

març a Badalona, la zona més veterana, en la qual es va

engegar el projecte el 2013 i on l'equip de voluntaris de

la Fundació IMO ja s'ha desplaçat en nou ocasions. De

les 136 visites que va realitzar aquesta última vegada

–entre alumnes de tres escoles del barri de Sant Roc

i nens derivats a través del Consorci Badalona Sud–,

bona part van ser controls de seguiment (58), mentre

que la resta (78) va permetre donar entrada a nous es-

colars. Un 37 % dels estudiants incorporats al programa

va presentar problemes de visió, un percentatge molt

alt assolit gràcies a la implicació de l'entorn dels nens,

que afavoreix el diagnòstic de patologia oculta, i que

supera la mitjana del projecte (propera al 25 %).

En aquestes xifres es mouen els resultats de la se-

gona campanya de l'any a L’Hospitalet, realitzada a

l'abril, en la qual es van trobar problemes de visió en

un 21 % dels 80 pacients revisats en primeres visites, a

més de fer-se una trentena de controls de seguiment.

En conjunt, es van atendre 106 nens, no només del Club

d’Esplai Pubilla Cases Can Vidalet –que acull el progra-

ma des del 2014–, sinó també de cinc centres més de

Cornellà, El Prat, Sant Feliu i Sant Joan Despí, que s'han

anat sumant al projecte.

Diagnòstics i tractaments

L'experiència de la Fundació IMO demostra que els

defectes refractius són els problemes visuals més co-

muns en la infància, amb 40 nous diagnòstics en les

dues campanyes que han obert l'any. En elles es van

detectar, al seu torn, altres patologies típiques de

l’edat pediàtrica, amb 7 casos d'estrabisme, 6 d'“ull

gandul” i 9 de malalties oculars menys freqüents,

com 2 despreniments de la fòvea (centre de la reti-

na) o 2 tumors de la conjuntiva. Se sumen a aquests

diagnòstics les 17 patologies confirmades arran del

seguiment per valorar l'evolució dels nens que ja ha-

FUNDACIÓ IMO PREVEU SUPERAR LES 1.200 REVISIONS EN EL CINQUÈ ANY DEL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA

Les dues primeres campanyes de l'any,

realitzades a Badalona i a L’Hospitalet,

s'han tancat amb 62 nous diagnòstics i 90

tractaments, la majoria ulleres, que per

primera vegada s'han lliurat en mà a les

famílies mitjançant xerrades informatives.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

25

vien participat en edicions anteriors del programa:

12 defectes refractius, 3 estrabismes, una ambliopia i

una conjuntivitis vírica.

Per donar solució a aquests casos, es van fer un total

de 90 indicacions terapèutiques; es van mantenir 37

ulleres i es van prescriure 49 noves correccions òp-

tiques, 3 oclusions i uns col·liris, que el Programa de

salut ocular en la infància desfavorida va proporcionar

sense cost.

Més vincle amb les famílies

Com a novetat d’aquest any, l'equip de la Fundació IMO

va lliurar personalment els tractaments, mitjançant xer-

rades informatives a les famílies, amb l'objectiu d'acon-

seguir més adhesió i de conscienciar de la importància

d'un bon compliment. “Els pares i els alumnes mateixos

han de veure les ulleres o el pegat no com un comple-

ment estètic, sinó com una ajuda necessària per garan-

tir un desenvolupament correcte de la visió i contribuir

a un bon rendiment acadèmic, que no es vegi minvat

per la limitació visual”, conclou la Dra. Ana Wert, espe-

cialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO i coordina-

dora mèdica del projecte.

Suport a les persones amb discapacitat intel·lectual

La Fundació IMO va signar, a l'inici de l'any, un acord

per oferir atenció gratuïta a un altre col·lectiu especi-

alment vulnerable: les persones amb discapacitat intel-

lectual. Gràcies a aquest compromís, al qual s'ha arribat

amb la Fundació Boscana, els membres de l'entitat van

poder beneficiar-se, el gener, de la primera de diver-

ses campanyes d'exàmens optomètrics i oftalmològics

que, com en el cas del Programa de salut ocular en la

infància desfavorida, també inclouen la realització a

l'IMO de proves específiques i dels tractaments opor-

tuns (ja siguin quirúrgics o no) per a tots els casos que

ho requereixin.

La prevenció mitjançant el diagnòstic de patologi-

es ocultes és un dels àmbits d'actuació prioritaris dins

de l'estratègia de la Fundació IMO, que, al llarg de 4

anys, ha dut a terme més de 9.000 revisions a pobla-

ció de risc, tant oftalmològic com d'exclusió social. Co-

neixedora d'aquesta activitat, la Fundació Boscana va

sol·licitar-ne la col·laboració, buscant una atenció per-

sonalitzada i una adequació de les solucions mèdiques

a la major longevitat de les persones amb discapacitat

intel·lectual. En les últimes dècades, la seva esperança

de vida ha passat dels 45 als 70 anys, un salt que es tra-

dueix en un augment de patologies associades a edats

avançades i davant les quals no s'han de tancar els ulls.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

26

IMO | ACTUALITAT

Cada vegada passem més temps davant de les panta-

lles. En el cas dels espanyols, segons un estudi recent

de la consultora Taylor Nelson Sofres (TNS) fet entre

65.000 internautes, el mòbil, la tauleta i el PC o portàtil

ens ocupen una mitjana de més de cinc hores diàries,

fet que també significa que cada vegada recorrem més

a Internet per informar-nos i per realitzar tasques que

abans només podien dur-se a terme per telèfon o de

manera presencial.

Nous continguts

Per aquest motiu i amb l'objectiu de traslladar a la xarxa

l'atenció personalitzada i de qualitat que caracteritzen

l'Institut, des del passat mes de gener l'IMO té una nova

pàgina web, amb continguts actualitzats i un disseny

més clar i senzill. El menú principal se centra en quatre

grans àrees dirigides a millorar l'experiència de l'usua-

ri i a oferir-li informació útil: Patologies i Tractaments,

Equip Mèdic, Guies i Consells i Sobre l’IMO.

L'usuari que busca un tema molt específic, pot tro-

bar-lo amb facilitat simplement introduint la paraula o

paraules clau en el cercador de la web, que en pocs se-

gons trobarà tots els continguts relacionats. Per a cer-

ques més obertes, entrar a Patologies i Tractaments és

la manera més ràpida de trobar tota la informació sobre

les malalties de la visió, classificades segons l'especia-

litat a la qual pertanyen —Còrnia, Glaucoma, etc.— i els

seus tractaments, amb dades destacades que ajuden

a saber el més important de cadascun d'ells, i amb el

complement de testimonis reals de pacients que han

passat per l'Institut i que volen compartir la seva experi-

ència per ajudar altres persones en la mateixa situació

o en una de similar.

A l'apartat Equip Mèdic, l'usuari pot conèixer en pro-

funditat els oftalmòlegs experts de cada departament

mèdic, que fan de l'Institut un centre de referència re-

conegut a tot el món per la seva alta subespecialització.

Aquesta secció també inclou els professionals de les

àrees d'Optometria i refracció, Infermeria quirúrgica,

Fotografia oftalmològica i proves diagnòstiques, Baixa

visió i Teràpia visual, que treballen braç a braç amb els

doctors per garantir una atenció integral.

L'IMO no oblida la seva contribució a la prevenció

de les malalties de l'ull, informació disponible a Guies i Consells, a través de material elaborat pels especialis-

tes del centre amb tota la informació útil sobre grups de

risc, símptomes comuns de patologies oculars, simula-

dors de visió segons diferents patologies, etc. El com-

promís de l'Institut d'oferir tota la informació pràctica al

pacient també es reflecteix a Sobre l’IMO, l'apartat on

es poden consultar les condicions de finançament, el

L’IMO ESTRENA NOVA WEB

Claredat, accessibilitat i facilitat de navegació són tres claus que defineixen el nou site, centrat a millorar l'experiència de l'usuari.

LA

RE

VIS

TA I

MO

27

tipus de concert amb cada mútua i totes les novetats i

avenços en oftalmologia, ja sigui descarregant la versió

online de la Revista IMO o a través del renovat espai

dedicat a les notícies.

Menys clics

Així, més enllà de millorar la imatge, el nou lloc web

busca ser més proper i al més comprensible possible,

de manera que l'usuari experimenti, també a Internet i

en menys clics que abans, la millor atenció i l'excel·lèn-

cia que defineixen el centre. Amb aquest mateix objec-

tiu, es facilita el procés de sol·licitud de visita: només fa

falta emplenar el formulari online i esperar la trucada

per concertar la data i hora amb l'especialista més indi-

cat en cada cas.

Si encara no ho has fet, et convidem a fer una ullada

a la renovada web de l'IMO.

NOU ESPAI PER A LA FUNDACIÓ IMO

Amb el seu nou espai (al qual, malgrat estar integrat a

la web de l'IMO, també es pot accedir directament des

de l'adreça www.fundacioimo.org), la Fundació IMO vol

donar a conèixer, amb total compromís i transparència,

els seus quatre grans àmbits d'actuació: recerca, do-

cència, prevenció i acció social. Arribar a més gent amb

la voluntat de sumar més mirades felices és un altre

dels objectius de la pàgina, en la qual es poden trobar

totes les formes per col·laborar amb la Fundació.

Per als professionals de la salut interessats a aprendre

a la xarxa, la web també allotja l'IMO Pro, una comunitat

per compartir coneixements i per fomentar la partici-

pació interdisciplinària, a través de casos i de ponències

dels millors especialistes. Així mateix, des de la pàgina

web de la Fundació l'usuari pot accedir a l'agenda actu-

alitzada dels cursos i congressos que organitza, a més

d’aquells als quals acudeixen els doctors de l'IMO com

a convidats per compartir el seu saber i la seva experi-

ència amb altres col·legues de l'àmbit de l'oftalmologia.

La nova pàgina web de l’IMO ofereix informació útil en diversos idiomes, entre els quals l’àrab i el rus.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

28

EL NOU XIP DE RETINA IRIS®II, EN FUNCIONAMENT PER PRIMERA VEGADA EN UN PACIENT ESPANYOL

L'IMO és l'únic centre d’Espanya que

forma part d'un estudi clínic europeu per

provar l'eficàcia d'aquest nou sistema

de visió artificial implantat a un pacient

amb retinosi pigmentària. Immers en un

intens procés de rehabilitació visual, ja ha

aconseguit percebre els primers punts de

llum i treballa per anar identificant objectes

progressivament.

El passat mes de gener, el Dr. Borja Corcóstegui, direc-

tor mèdic de l'IMO i investigador principal del centre

d'un assaig clínic per provar l'eficàcia del nou xip de re-

tina IRIS®II, va implantar aquest dispositiu en un pacient

per primera vegada a Espanya. Es tracta d'un home de

75 anys que en fa més de trenta que pateix retinosi pig-

mentària, la qual cosa li ha provocat una pèrdua visual

progressiva que ha derivat en ceguesa. La seva moti-

vació per sotmetre's a aquesta cirurgia, que va durar

3 hores i mitja, i provar el funcionament de l'IRIS®II és

“experimentar algun benefici però, sobretot, contribuir

al progrés mèdic i científic.” Com explica en Francis-

co Mulet, si els seus nets desenvolupen la patologia –ja

que la retinosi pigmentària és hereditària– confia que la

seva acció algun dia pugui ajudar-los.

Els responsables de Pixium Vision, companyia desen-

volupadora del xip que acumula més de dues dècades

de recerca en aquest camp, reconeixen que “som al

principi del camí”, encara que confien que la visió artifi-

cial sigui el futur. De moment, ja s'estan donant passos

en aquesta direcció i l'estudi en el qual participa l'IMO

continua progressant.

Després de l'operació, es van realitzar diferents pro-

ves per comprovar que la retina del pacient estava en

perfectes condicions, sense que s'hagués produït cap

possible complicació postquirúrgica (com ara una cica-

trització deficient, un despreniment de retina, canvis de

pressió intraocular o hemorràgies), i es va verificar que

el xip implantat seguia correctament situat en el punt

en el qual es va fixar al gener.

Activació del dispositiu

Un mes després de la intervenció, es va procedir a ajus-

tar individualment els nivells d'intensitat dels 150 elèc-

trodes que componen l'IRIS®II i que tripliquen el nom-

bre inclòs en versions prèvies. Segons Carol Camino,

optometrista especialista en baixa visió de l'Institut i

participant del projecte, “fer aquesta activació de ma-

nera acurada i precisa, analitzant en consulta les res-

IMO | ACTUALITAT

CRONOGRAMA DE FITES RECENTS

2000Comencen els estudis per desenvolupar el pri-mer model d'IRIS®

Setembre 2016Posada en marxa de l’estudi

Gener 2017Cirurgia d’implantació del xip

Febrer 2017Activació i ajustaments del dispositiu

Març 2017Incorporació de la càmera al sistema / Inici de la rehabilitació visual

LA

RE

VIS

TA I

MO

29

postes del pacient mitjançant diferents test tècnics, és

fonamental per aconseguir una alineació perfecta del

dispositiu amb el seu portador.”

Després de finalitzar els ajustaments necessaris, les

setmanes següents es va engegar la minicàmera que

completa aquest sistema de visió biònica. Instal·lada

en unes ulleres especials, imita el funcionament de l'ull

humà en capturar contínuament els canvis en el camp

visual, per enviar la informació en forma d'infrarojos a

un processador que porta el pacient i que permet rea-

litzar ajustaments de zoom, lluentor, etc., a més de se-

leccionar diferents modes de visió. D'aquí, les dades ar-

riben al xip implantat en la retina, que, a través del nervi

òptic, transmet els senyals d'imatge al cervell.

Rehabilitació visual

Treure el màxim rendiment d'aquesta complexa i avan-

çada tecnologia requereix que el pacient dugui a terme

un programa intens de reeducació visual amb l'objectiu

IMO | ACTUALITAT

Sobre l’estudi

El nou implant epiretinal IRIS®II ja s'ha col•locat i integrat

amb èxit en 10 pacients de França, Alemanya, Regne Unit

i Àustria, a més del cas espanyol. L'IMO és l'únic centre del

nostre país que forma part del projecte, per al qual gaudeix

de l'experiència del Dr. Borja Corcóstegui –que ja va estar

involucrat en els estudis inicials del xip de retina fa més de

dues dècades– i del treball coordinat d'un equip d'espe-

cialistes en distròfies de retina i d'experts en rehabilitació

visual. (En la fotografia superior, el Dr. Corcóstegui en una

taula rodona sobre visió artificial organitzada a l'IMO, en la

qual també hi va participar Khalid Ishaque, CEO de Pixium

Vision, en la imatge de l'esquerra).

El sistema de visió artificial IRIS®II ha estat dissenyat per-

què persones cegues amb retinosi pigmentària o altres dis-

tròfies de retina, com la coroiderèmia, la síndrome d’Usher

o la distròfia de cons i bastons, puguin reconèixer la forma,

la posició, l'orientació i el moviment d'objectes, i aporta més

resolució que no els models anteriors. No obstant això, el

seu principal avantatge és la reversibilitat, ja que es pot ex-

treure o substituir per models més avançats en els quals

ja s'està treballant, com la nova generació d'estimuladors

elèctrics de la retina de Pixium Vision: PRIMA.

Abril 2017Proves d’avaluació als tres mesos de la implantació

Maig 2017Entrega de les ulleres perso-nalitzades / Inici dels exercicis a l’entorn del pacient

Juny 2017Proves d’avaluació al mig any de la implantació /Trobada amb els altres centres euro-peus participants en l’estudi

2018...Continuïtat de l’estudi fins al juliol del 2018, amb possibilitat de prolongar-se

LA

RE

VIS

TA I

MO

30

IMO | ACTUALITAT

d'aprendre a interpretar els estímuls de llum i a “veure-hi”

amb el xip. Amb l'activació del dispositiu, en Francisco

Mulet ja va notar els primers canvis i, segons va comen-

tar, va aconseguir apreciar un “cercle amb punts llumino-

sos.” Carol Camino, qui l'acompanya com a rehabilitado-

ra en aquest procés, explica que “ara estem examinant

que aquestes llums són més o menys nombroses i tenen

més o menys intensitat segons el tipus d'objectes, de

manera que vagi sent capaç de distingir-los.”

Per fer-ho, treballen setmanalment en sessions d'unes

4-5 hores, en les quals es monitoritza amb precisió la

direcció de la mirada del pacient i l'activació de cadas-

cun dels elèctrodes del microxip mentre realitza exerci-

cis per localitzar materials de diverses formes i grandà-

ries, amb diferents tipus de contrastos i de moviments.

Atès que l'objectiu final és millorar la percepció visual

per aconseguir més autonomia, es van introduint ob-

jectes de la vida quotidiana (gots, plats, coberts…) en

aquestes sessions en consulta, que s’estan començant

a alternar amb dinàmiques d'entrenament a l'entorn del

pacient. “Al maig se li han lliurat les ulleres personalit-

zades i hem començat a veure com se'n surt en el dia

a dia, anant a poc a poc al carrer i a passejar per la ciu-

tat”, explica Carol Camino.

En opinió de l'optometrista, “el propòsit de la rehabi-

litació visual és anar sempre més enllà”, de manera que

el grau de dificultat dels exercicis augmenta progressi-

vament en funció de la resposta del pacient. Per això,

la implicació i el caràcter positiu d'en Francisco Mulet

són clau en el desenvolupament d'aquest procés, que,

amb molta dedicació i il·lusió tant per part d’ell com de

la família i dels especialistes, va cremant etapes.

A l'abril, al cap de 3 mesos de la implantació de

l'IRIS®II, es van superar les primeres proves d'avaluació

per comparar la capacitat d'efectuar diferents tasques

visuals (amb el sistema encès o apagat), que tornaran a

repetir-se al cap de 6, 12 i 18 mesos, amb la possibilitat

d'ampliar el seguiment un altre any i mig, d'acord amb

el protocol de l'assaig clínic en el qual s'inscriu aquest

tractament. En definitiva, es tracta d'un procés que ne-

cessita temps i adaptació i, que, alhora, és molt repta-

dor: “Fins ara rehabilitàvem persones amb baixa visió,

però fer-ho possible en un cas de ceguesa és tot un

desafiament”, conclou Carol Camino.

Carol Camino: "Fins ara rehabilitàvem persones amb baixa visió, però intentar-ho

en un cas de ceguesa és tot un desafiament”.

El xip IRIS®II va fixat

sobre la retina, cosa que

simplifica i redueix el risc

de complicacions de la

cirurgia per implantar-lo.

Aquesta es va practicar

al gener a en Francisco

Mulet, amb una durada

de 3 hores i mitja i

resultats excel·lents.

LA

RE

VIS

TA I

MO

31

Aprendre, somiar, relaxar-se, viure aventures, viatjar a

altres èpoques i països... tot això és possible gràcies a la

lectura, una afició que, en moltes ocasions, es comença

a cultivar des de la infància. Tanmateix, hi ha nens que

semblen no mostrar interès, es mostren despistats i in-

quiets i tenen dificultats per concentrar-se a l’hora de

llegir. En ocasions, aquesta actitud pot respondre a la

presència d'un problema de visió molt freqüent entre

els més petits: la hipermetropia.

És el defecte refractiu més comú en edat infantil i es

produeix quan el diàmetre del globus ocular és infe-

rior del que és habitual i, per tant, les imatges no s'en-

foquen sobre la retina (visió nítida) sinó darrere (visió

borrosa, especialment de prop). La major part dels

nens neixen hipermetrops i, a mesura que van creixent,

el defecte refractiu disminueix i es corregeix per si sol.

És el que es coneix com a hipermetropia fisiològica i

no ha d'alarmar els pares, tot i que, com destaca la Dra.

Ana Wert, "més de 2 o 3 diòptries no estan dins dels

valors normals."

Aquests casos sovint passen desapercebuts, ja que

els menuts compensen aquest defecte refractiu uti-

litzant la gran capacitat d'acomodació (enfocament)

que té el cristal·lí, és a dir, la lent natural, d'un ull

jove. A més, segons l'oftalmòloga de l’IMO, "s'adap-

ten fàcilment al seu grau de visió perquè mai hi han

vist millor i és l'usual per a ells." Tanmateix, l'esforç

visual que han de fer per enfocar els pot provocar

cansament ocular.

D'altra banda, si la hipermetropia és molt alta o afecta

de manera desigual els dos ulls pot causar "ull gandul",

que sovint tampoc es detecta perquè el nen hi veu bé

amb l'altre ull i es desenvolupa amb aparent normalitat.

D'aquí la importància de les revisions periòdiques –a

partir dels 3 anys– per començar un tractament precoç,

en el qual les ulleres solen ser suficient per apropar a la

lectura i a altres aficions i activitats quotidianes que el

dèficit visual feia defugir.

També en adults

Conèixer els antecedents familiars és una bona ajuda

per estar alerta, ja que tenen més possibilitats de patir

aquest defecte refractiu les persones amb pares hiper-

metrops. Quan persisteix en l'edat adulta i es vol pres-

cindir de correcció òptica, es pot optar per la cirurgia

refractiva làser o per la implantació de lents, intracorne-

als o bé intraoculars.

Aquestes últimes es poden col·locar en substitució

del cristal·lí quan se sumen altres problemes com la

presbícia. "Amb l'edat, la hipermetropia es veu agreu-

jada per la 'vista cansada', ja que totes dues afecten

la visió propera", explica el Dr. Daniel Elies, qui afegeix

que no s'han de confondre. Mentre que la primera està

provocada per una longitud més petita del globus ocu-

lar, la segona és fruit del procés degeneratiu de l'ull.

Però més enllà de les causes, "la diferència que poden

notar els pacients és que la hipermetropia també reper-

cuteix en la visió llunyana, no així la presbícia", conclou

l'especialista.

DESINTERÈS PER LA LECTURA O PROBLEMA DE VISIÓ?

La hipermetropia passa moltes

vegades desapercebuda i pot

provocar "ull gandul" en la infància,

a més de cansament ocular a l'hora

de llegir, tant en nens com en

adults.

IMO | OFTALMOLOGIA

LA

RE

VIS

TA I

MO

32

LA

RE

VIS

TA I

MO

33

IMO | OFTALMOLOGIA

Hi ha moltes mesures que podem prendre per evitar

problemes de salut ocular o, almenys, minimitzar-los i

impedir que tinguin conseqüències més greus. Es trac-

ta de rutines senzilles que podem incorporar en el nos-

tre dia a dia o d'hàbits perjudicials que tenim, ja sigui de

manera conscient o inconscient, i que hauríem d'evitar.

Hem fet una enquesta ràpida entre alguns dels nos-

tres especialistes i la primera recomanació amb què ens

hem trobat és sotmetre’s a revisions oculars periòdi-

ques, especialment si tenim antecedents familiars de

determinades patologies oculars hereditàries. En gene-

ral, en el cas dels nens, la primera exploració s'ha de fer

abans dels 4 anys i, a partir d'aquí, anualment al llarg

de la infància. Però els adults tampoc hem de descuidar

les nostres visites a l'oftalmòleg, tant si percebem qual-

sevol anomalia com si aparentment no notem res, ja

que hi ha moltes malalties oculars que no donen símp-

tomes inicialment.

Un moment clau per dur a terme un control complet

són els 40 anys, quan s'activa el procés degeneratiu

de l'ull i comença a aparèixer la vista cansa-

da (presbícia) i a gestar-se patologies

més greus associades a la madu-

resa, com la DMAE o el glauco-

ma. Per això, a aquesta edat

és imprescindible fer-se un

fons de l'ull i prendre’s la

pressió intraocular.

Però què passa si de sobte comencem a veure mosques

volants o taques en el nostre camp visual, o bé percebem

imatges distorsionades o qualsevol altra anomalia? El Dr.

Borja Corcóstegui ens insta a no esperar per acudir a la

consulta: “Aquests signes poden ser conseqüència d'al-

teracions a l'espai vitri i als teixits de la retina, que poden

afectar de forma greu la visió.” Per tant, encara que sense

caure en alarmismes, hem d'estar atents a la seva aparició

i no subestimar-los.

Això últim és una cosa que, com explica la Dra. Eva

Ayala, del Departament d'Oculoplàstica, “passa habitu-

alment amb petites berrugues, bonys o granets a les

parpelles, que no s'han de menysprear.” És important

que, de seguida que els detectem, els valori un espe-

cialista per descartar l'existència de possibles tumors

palpebrals (benignes o malignes), més comuns del que

ens pensem.

Aquests tumors es relacionen amb freqüència amb els

efectes nocius de la radiació solar, per la qual cosa pro-

tegir-ne els nostres ulls és una mesura bàsica a adoptar.

A més, ens beneficiarà en altres aspectes de

la salut ocular ja que, segons apunta el

retinòleg José García Arumí, “s'ha

observat, per exemple, que la

incidència de la degeneració

macular és més alta en per-

sones que passen moltes

hores exposades al sol.”

CONSELLS PRÀCTICS PER CUIDAR LA SALUT OCULAR

Al voltant dels 40 anys és un bon

moment per fer-se un control complet, amb prova de fons d’ull i mesura de la

pressió intraocular.

LA

RE

VIS

TA I

MO

34Barrera protectora

Les ulleres de sol són molt més que un complement

estètic i actuen com a barrera davant dels raigs ultravi-

olats que, de manera acumulativa al llarg de la vida, van

impactant a la nostra retina. No obstant això, perquè

compleixin amb eficàcia la seva funció, “han d'incorpo-

rar un bon filtre selectiu i, preferentment, polaritzat”,

recomana Carol Camino, optometrista experta en bai-

xa visió. En aquest sentit, l'equip d'optometria de l'IMO

ens recorda que hem d'assegurar-nos sempre que les

lents hagin passat els controls de qualitat i comprar-les

en establiments de confiança.

Una vegada disposem de les

ulleres adequades, el següent

consell és fer-les servir i no treu-

re-les només del calaix o de

l'armari quan arriba l'estiu, ja

que la radiació està present tot

l'any. Encara més si fem esquí i

snowboard o activitats aquàtiques, en

les quals el reflex que es produeix sobre la

neu i sobre l'aigua pot ser especialment nociu.

A l'hora de preparar la nostra motxilla esportiva, el

Dr. Carlos Mateo també insisteix a acostumar-nos a

portar unes ulleres de protecció que ens ajudin a evitar

lesions, sobretot si som aficionats a jugar, entre d'al-

tres esports de pilota, al pàdel. “La pista és petita i les

boles, d'una grandària que cobreix tota l'òrbita ocular,

es colpegen i reboten amb molta força i velocitat. És

per això que atenem freqüentment pacients joves amb

traumatismes per aquest esport que està tan de moda,

la majoria dels quals es podrien prevenir”, afirma l'espe-

cialista en retina.

Si passem de la pista a la piscina, les ulleres de natació

continuen sent un bon escut protector per als nostres

ulls, “ja que el clor i altres agents químics els irriten amb

facilitat, els enrogeixen i produeixen una coïssor moles-

ta”, comenta la Dra. Mercè Morral. D'altra banda, el seu

col·lega del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia

Refractiva, el Dr. Óscar Gris, dona un avís important per

als usuaris de lents de contacte: no banyar-s’hi, ja que

existeix risc d'infeccions severes, com la queratitis per

Acanthamoeba, un organisme unicel·lular que es troba

a l'aigua dolça i que afecta els portadors de lentilles.

Per aquesta raó, les lents de contacte tampoc es po-

den netejar o guardar en aigua, sinó que s'han d'utilit-

IMO | OFTALMOLOGIA

LA

RE

VIS

TA I

MO

35

IMO | OFTALMOLOGIA

dels casos de queratocon (aprimament de la zona cen-

tral de la còrnia) estan associats al fregament ocular, bé

sigui com a factor desencadenant o com a agreujant

de la patologia.

Sobretot entre els nens, és molt freqüent que es ras-

quin els ulls quan noten picor, un hàbit al qual els pares

han d'estar atents, ja que tampoc fa que desaparegui

aquesta incòmoda sensació. “Tot el contrari; la reacti-

va”, aclareix l'oftalmòloga pediàtrica Ana Wert, “amb

l'agreujant que tocar-se els ulls amb les mans brutes és

motiu habitual d'infeccions.” I si la picor està causada

per patologies com la conjuntivitis, fàcilment contagio-

sa, “encara han d'extremar-se més aquestes precauci-

ons per no estendre la malaltia”, recalca la Dra. Miriam

Barbany, especialista en superfície ocular.

zar productes específics. Això és essencial per mante-

nir una bona higiene, una cosa que hem de tenir molt

present tant a l'hora de manipular com a l'hora de con-

servar les lents de contacte, segons l'equip d'optome-

tristes de l'IMO. Com a mesura bàsica també ens acon-

sellen no abusar-ne: no portar les lentilles més hores

de les indicades, no anar-nos-en a dormir amb elles i

llençar-les passat el període pel qual estan dissenyades.

Per exemple, si són mensuals, és un error comú aprofi-

tar-les fins a dos mesos perquè només les hem utilitzat

uns pocs dies, ja que perden les propietats i és més

probable que ens donin problemes.

Cuidar la higiene

Ser meticulosos amb la cura dels ulls també s'aplica a

una part tan delicada com són les parpelles. Segons

adverteix la Dra. Cecilia Salinas, “veiem moltes urgèn-

cies per una mala higiene del marge palpebral, fet que

podria solucionar-se amb el costum de netejar-lo a la

mateixa dutxa o un parell de vegades a la setmana amb

sabó neutre per evitar l'acumulació de secrecions." I,

per descomptat, “si ens maquillem, no hem d'oblidar

desmaquillar-nos sempre abans de ficar-nos al llit”

–explica la Dra. Luz María Vásquez, del Departament

d'Estètica Oculofacial– “fent-ho amb suavitat i evitant

fregar-nos els ulls”. Aquest gest, realitzat de forma

brusca i reiterada, sovint instintivament, pot portar a

una debilitació progressiva de la xarxa de col·lagen que

constitueix la còrnia i, per tant, a la seva deformació

crònica. De fet, hi ha estudis que indiquen que un 45 %

Atenció a les lents de contacte:

fer-les servir, conservar-les i netejar-les

correctament evitarà efectes perjudicials.

LA

RE

VIS

TA I

MO

36

IMO | OFTALMOLOGIA

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

13.

14.

15.

12.

Acudeix periòdicament a revisió

Estigues alerta als símptomes

Als 40, comprova el fons d’ull i la PIO

Compleix amb el tractament

Porta els teus fills a l’oftalmòleg

Presta atenció als antecedents familiars

Evita fregar els ulls

Protegeix-te de la radiació solar

Utilitza ulleres quan facis esport

Corregeix defectes refractius i fes descansos visuals

Hidrata’t els ulls

No abusis de les lents de contacte

Cuida la higiene

Mima les parpelles

Mantingues una alimentació saludable

15 consells pràctics dels nostres especialistes per cuidar la salut ocularPUNTS CLAU

Dels consells de salut ocular “robats” als

nostres especialistes, ens quedem amb

aquests 15 punts clau. Seguir-los garantirà

una bona prevenció.

LA

RE

VIS

TA I

MO

37

Rutina diària

D'altra banda, la coïssor és un dels símptomes de la tan

comuna “fatiga visual”, que es produeix, per exemple,

quan passem moltes hores treballant davant de l'or-

dinador, mirant la televisió, llegint o fixant la vista en

altres situacions en les quals, de la mateixa manera, dis-

minueix el nostre ritme de parpelleig. En conseqüèn-

cia, la llàgrima s'evapora més de pressa i augmenta la

sequedat ocular, que també ve acompanyada d'altres

símptomes com la sensació de sorreta o de cos estrany

a l'ull, l’enrogiment o la pesantor a les parpelles.

Atès que les activitats que propicien l'ull sec formen

part del nostre estil de vida i, en molts casos, no podem

IMO | OFTALMOLOGIA

defugir-les, el Dr. José Luis Güell destaca la importància

de mantenir els ulls ben lubricats per minimitzar aques-

tes molèsties. Segons el coordinador del Departament

de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO, “de

la mateixa manera que ens posem crema per hidratar la

pell, també seria convenient que ens habituéssim a fer

servir llàgrimes artificials per hidratar els nostres ulls.”

A més, un altre senzill consell en el qual posen l'ac-

cent des de l'Àrea d'Optometria de l'Institut, i que po-

dem aplicar per estar més còmodes quan comencem a

notar sequedat i cansament ocular, és descansar la vis-

ta: fer breus pauses, idealment cada 20 minuts, en les

quals apartem els ulls de la pantalla o del llibre i mirem

de lluny per relaxar la mirada.

LA

RE

VIS

TA I

MO

38… i de dormir

Dormir boca avall per costum, amb els ulls reposant

sobre el palmell de la mà o sobre el coixí, no és una

postura aconsellable, ja que, com explica el Dr. Ra-

món Medel, coordinador del Departament d'Oculo-

plàstica de l’IMO, “impedeix que l'oxigen arribi bé a

les parpelles i, a la llarga, això pot provocar un dany

crònic i fer que es tornin laxes.” És el que es coneix

com a síndrome d'hiperlaxitud palpebral –també as-

sociat a l'envelliment– i provoca que les parpelles no

compleixin adequadament la seva funció protectora

de la superfície ocular, fet que pot generar proble-

mes secundaris a la còrnia.

Així mateix, els pacients que s'han sotmès a una

cirurgia ocular han de tenir present que dormir en

aquesta posició pot resultar encara més perjudicial

durant el postoperatori, ja que afavoreix l'edema i la

inflamació derivada de la cirurgia triga més a desa-

parèixer.

A l’hora de menjar…

Seguir una dieta sana i equilibrada beneficia tot l'or-

ganisme i, per tant, també els nostres ulls. Això és es-

pecialment important en pacients amb diabetis, ja que

mantenir a ratlla els nivells de glucosa en sang és el

primer pas per evitar una descompensació metabòlica

que danyi les cèl·lules i els vasos sanguinis de la retina i

provoqui patologies com la retinopatia diabètica.

No obstant això, el valor de la nutrició cada vegada es

té més en compte en altres malalties, com per exemple

el glaucoma, en el desenvolupament del qual sembla

que l'“estrès oxidatiu” (envelliment cel·lular a causa de

l'oxigen) juga un paper important. Per això, com a pos-

sible factor preventiu del glaucoma, se suggereix una

alimentació rica en antioxidants, presents en els fla-

vonoides (te verd, vi, xocolata negra…) i en vitamines

com la B1 (nous, arròs, llet…), la C (fruites cítriques, col,

bròcoli…) i la E (blat, marisc, alvocats…), entre d'altres.

A més, “aquesta aportació d'antioxidants se sap que

també ajuda a modular la severitat i a alentir la progres-

sió d'una altra patologia molt prevalent: la degeneració

macular associada a l'edat (DMAE)”, afegeix la Dra. An-

niken Burés, especialista en retina.

IMO | OFTALMOLOGIA

BONS HÀBITS

LA

RE

VIS

TA I

MO

39

CONTACTO

Álex GutiérrezOcularista Passeig de Gràcia 117 principal 1ª 08008 BarcelonaT 932 173 168

info@artlens.es · www.artlens.esLatitud 41.397063 · Longitud 2.15813

LABORATORIO CON MÁS DE 30 AÑOSDE EXPERIENCIA ESPECIALIZADOS EN PRÓTESIS OCULARES, PRÓTESIS OCULARES 3D Y CAPA ANTIALÉRGICA

GR

AN

DE

G

RÀ

CIA

PAS

SE

IG D

E

GR

ÀC

IA

SÈNECA

JARDINETSDE

GRÀCIA

AV DIAGONAL

COMO LLEGAR

IMO | OFTALMOLOGIA

ELS NOSTRES ESPECIALISTES RECORDEN…

Hi ha dubtes, badades o malentesos que són comuns entre els pacients i que, mentre persisteixen, impedeixen adoptar un paper positivament actiu en la cura de la salut ocular. Per evitar-ho, aquests són alguns dels recordatoris bàsics i més habituals que els nostres especialistes fan en consulta:

DR. DANIEL ELIES

Departament de Còrnia, Cataracta i

Cirurgia Refractiva:

“Als meus pacients els dic que, si

tenen algun defecte refractiu, per molt

que siguin capaços d'aguantar i de no

utilitzar les ulleres, l’han de corre-

gir. Això és una cosa que passa molt

sovint quan apareix la presbícia i que

ha d'evitar-se, ja que acaba passant

factura a la visió. Per tant, és impor-

tant portar la graduació adequada

i verificar-la periòdicament a través

d'una revisió.”

DRA. LAIA PASCUAL

Departament de Glaucoma:

“Fer cas de la posologia que indica

el doctor –és a dir, posar-se gotes 2

vegades al dia, si així es prescriu– és

necessari per a totes les persones

que estan en tractament mèdic. Quan

aquest tractament és crònic, com suc-

ceeix en el glaucoma, resulta especial-

ment complicat, però jo insisteixo als

meus pacients que, si se salten dosis,

queden desprotegits dels efectes

de la medicació i d'això n'han de ser

conscients.”

DRA. CHARLOTTE WOLLEY-DOD

Departament d’Oftalmologia Pediàtrica:

“Hi ha casos de glaucoma en la fa-

mília? I de cataracta en edats prime-

renques? Moltes vegades no es tenen

suficientment en compte els antece-

dents familiars, malgrat que juguen un

paper molt rellevant en el desenvolu-

pament d'aquestes i d'altres patolo-

gies d'origen genètic, entre les quals

també es troben algunes síndromes

amb afectació ocular o les distròfies

de retina, que en la majoria d'ocasions

es manifesten en la infància.”

LA

RE

VIS

TA I

MO

40

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

De nen, José Luis Criado Barragán ja sentia passió pel

motor i esperava amb anhel la gran cita del Dakar, que

seguia de nit per la ràdio mentre s'imaginava ser allà al-

gun dia. Gràcies a la seva obstinació, aquest somni d'in-

fància es va convertir en realitat, fet que va superar totes

les seves expectatives: “Mai hauria pensat que correria

al costat de pilots de la talla d'Ari Vatanen, Carlos Sainz

o Sébastien Loeb, campions del món de ral·lis.” Segons

explica, el Dakar no només li ha donat l'oportunitat de

conèixer molta gent, sinó també d'unir veterans i joves

i de forjar amistats indestructibles, com la que manté

amb el seu pilot i company d'aventures Jordi Juvanteny.

Amb humor i amb casta en els moments d'adversitat,

pilot i copilot formen un tàndem perfecte: “Ell posa les

mans i jo sóc els seus ulls. En Jordi condueix a cegues

i és la meva responsabilitat veure les diferents opcions,

decidir per on anar i donar-li les indicacions oportunes.”

Per això la visió és imprescindible per a en José Luis i,

quan el novembre del 2015 li van diagnosticar un prin-

cipi de cataracta, la seva participació al Dakar

va quedar compromesa. Sense temps per

operar-se davant l'imminent inici de la

prova (a finals de desembre), no es

va descoratjar i no va ser fins des-

prés d’haver pujat al podi com a

primer en la categoria de cami-

ons 6 x6 i en la divisió de Producció que va compartir

amb l'equip el seu problema ocular.

Al seu retorn a Barcelona, es va posar de seguida en

mans del Dr. Óscar Gris, del Departament de Còrnia, Ca-

taracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO, qui al mes de març

va dur a terme una cirurgia que va suposar una millora

substancial per a en José Luis, tant en la seva vida quo-

tidiana i la seva professió de notari com en l'àmbit de

la competició. Ho va poder constatar en la seva última

participació en el Dakar: “Gràcies a l'operació, va can-

viar la meva visió de la carrera: els colors, la llum, els

detalls…, absolutament tot, a més de la comoditat de

poder prescindir de les ulleres. Abans m'estrenyien amb

el casc, havia de canviar-me-les constantment per les

de sol i portar sempre unes lents de recanvi per si se'm

trencaven. Encara que sembli una ximpleria, a més de

150 km per hora, amb temperatures extremes i un camí

ple de revolts i de sots, no resultava gens senzill, amb

l’handicap que en aquests entorns perdre les ulleres pot

suposar perdre també la vida.” És per aquest

motiu que, després de la intervenció, l'ex-

perimentat copilot va guanyar molta

llibertat i seguretat per afrontar l'edi-

ció del 2017 –la vint-i-setena per a

ell–, que era especialment exigent.

“El Dakar se’t queda gravat a la retina”Notari i copilot en el mític ral·li, José Luis Criado Barragán manté intacta la seva il·lusió tot i els 27 anys de competició i després d'una cirurgia de cataracta que li ha permès recuperar els colors, la llum i els detalls de la carrera.

“Gràcies a l’operació

de cataracta, va canviar la meva visió de la

carrera: els colors, la llum, els detalls…, absolutament tot, a

més de la comoditat de poder prescindir de les ulleres.”

LA

RE

VIS

TA I

MO

41

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

FITXA TÈCNICA DE L’EQUIP:

MAN (528-Epsilon)

• Pilot: Jordi Juvanteny

(Sant Feliu de Llobregat, 1960)

• Copilot: José Luis Criado

Barragán (Arjona, 1957)

• Mecànic: Enric González Carpi

(Sant Feliu de Llobregat, 1957)

• Vehicle: TGA 26.480. Categoria

T4 - Camions de sèrie (6 x 6)

CURIOSITATS:

• 491 competidors de 59 països

diferents. Espanya hi va aportar

42 participants

• 316 vehicles inscrits: 146 motos,

83 cotxes, 50 camions i 37 quads

• Noves condicions esportives:

assistència limitada del GPS, cosa

que va atorgar més importància

a la navegació i al treball dels

copilots

• Etapa estrella del ral·li: “La Súper

Belén” (de Salta a Chilecito), amb

gairebé 1.000 km, un 98 % dels

quals fora de pista

El Dakar 2017

RECORREGUT:

Prop de 9.000 km distribuïts en 12 etapes, del 2 al 14

de gener.

Sortida des d’Asunción (Paraguai), al nivell del mar

i on la taxa d’humitat arriba assolir el 100 %. Ascens

fins als gairebé 5.000 m durant una setmana sencera

en altitud. Avanç per l’altiplà bolivià a temperatures

nocturnes sota zero i descens a les càlides planes

argentines, a més de 50 °C. Arribada a Buenos Aires.

• Etapa 1: Asunción - Resistencia

• Etapa 2: Resistencia - San Miguel de Tucumán

• Etapa 3: San Miguel de Tucumán - San Salvador

de Jujuy

• Etapa 4: San Salvador de Jujuy - Tupiza

• Etapa 5: Tupiza - Oruro

• Etapa 6: Oruro - La Paz

• Etapa 7: La Paz - Uyuni

• Etapa 8: Uyuni - Salta

• Etapa 9: Salta - Chilecito

• Etapa 10: Chilecito - San Juan

• Etapa 11: San Juan - Río Cuarto

• Etapa 12: Río Cuarto – Buenos Aires

ARGENTINA

BOLIVIA

La Paz

Asunción (Sortida)

Buenos Aires (Arribada)

PARAGUAY

LA

RE

VIS

TA I

MO

42

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA

AGUA MINERAL DE BIENVENIDAWIFI GRATUITO

LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

• Próximo a IMO

• A 8 min. en metro del centro ciudad

• 63 habitaciones con luz natural

• Cafetería – Restaurante

• Caja Fuerte gratuita

• Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26

08022 Barcelona

+34 932531740

stgervasi.booking@hoteles-silken.com

www.hotelsantgervasi.com

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Escola de vida

“En les últimes temporades, el Dakar s'havia edulcorat

una mica i els veterans com nosaltres estàvem espe-

rant un ral·li més fort, com ho ha estat el d'aquest any.”

Segons afirma, l'organització va plantejar un recorre-

gut molt complicat, regit per noves normes, que en el

seu pas per Paraguai, Bolívia i Argentina va recuperar

l'autèntica essència del Dakar a Àfrica. Van haver de

lluitar contra molts elements: les inclemències meteo-

rològiques no els van donar treva i van arribar a altures

de fins a gairebé 4.800 m, on no només patien les mà-

quines, sinó també els participants, per la falta d'oxi-

gen. “Va ser duríssim alhora que molt gratificant i, més

enllà dels resultats (2ns en camions 6 x 6 i Producció,

així com 30ns en la general), estem molt contents i or-

gullosos d'haver aconseguit completar la prova.”

Però, per sobre de tot, en José Luis destaca el valor

d'haver ajudat altres companys en situació de dificul-

tat, ja que, com assegura, aquest és l'esperit del Dakar,

“un esperit que t'ensenya a seguir endavant en el dia a

dia”. Per al copilot, el ral·li més desafiador del món és

una escola de vida: “Aprens a relativitzar moltes preo-

cupacions diàries que no són tan greus, catastròfiques

ni transcendentals, i t'adones del que veritablement

és important.” En la seva opinió, “vivim en una socie-

tat moderna i acomodada en la qual ho tenim tot fà-

cil… i allà res no és fàcil, menys encara quan anàvem al

continent africà. Això t'ensenya una barbaritat”. Durant

els anys de competició (19 a les dunes d'Àfrica i 8 a

Sud-amèrica), el cap i els ulls no només se li han om-

plert de realitat, sinó també d'experiències extraordinà-

ries que ha anat acumulant: “Guardo totes i cadascuna

de les visions del Dakar; fins i tot podria fer fotografies

de les més de 800 etapes que hem recorregut i que se

m'han quedat absolutament gravades a la retina.”

“Hem passat per llocs inhòspits i recòndits que l'ho-

me amb prou feines ha trepitjat i sovint em pregunto

com hem pogut arribar fins allà”, explica l'aventurat

pacient de l'IMO, a qui moltes vegades li agradaria

que la gent pogués apreciar el mateix que està ob-

servant ell en aquells paratges únics. Però, com li deia

el seu pare, “allò que veus quan viatges, jo també ho

veig”, una reflexió que l'acompanya sempre i que li fa

obrir tots els sentits, sobretot la visió, davant el que

la naturalesa li ofereix.

“Al Dakar aprens a relativitzar moltes

preocupacions diàries que no són tan greus

i t'adones del que veritablement és

important.”

LA

RE

VIS

TA I

MO

43

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA

AGUA MINERAL DE BIENVENIDAWIFI GRATUITO

LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

• Próximo a IMO

• A 8 min. en metro del centro ciudad

• 63 habitaciones con luz natural

• Cafetería – Restaurante

• Caja Fuerte gratuita

• Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26

08022 Barcelona

+34 932531740

stgervasi.booking@hoteles-silken.com

www.hotelsantgervasi.com

Lluitar i perseverar

“Hi ha molts Dakars dins del Dakar”, assenyala en José

Luis, qui ha viscut milers d'anècdotes que rememora

amb afecte malgrat la duresa d'algunes: “En una oca-

sió, vam estar 8 hores segrestats per uns bandits. En un

moment donat, ens van fer posar en fila i pensàvem que

ens anaven a matar… al final, ‘només’ ens van robar.” En

l'edició celebrada el 1992 (Ciutat del Cap) va viure una

altra experiència al límit: després de quedar despenjats

de la caravana, perduts, van sortir de ruta i van entrar

sense documentació a Nigèria. Allà els van detenir i van

passar 4 dies al calabós, fins que se’n van poder esca-

par després de subornar els carcellers. Aquestes i altres

experiències demostren que, més que guanyar, el repte

és sobreviure el Dakar, i han anat forjant el caràcter del

copilot i la seva filosofia de vida, ja que “davant de les di-

ficultats, cal lluitar i perseverar.” Segons afirma, no hi ha

claus, trucs, secrets o fórmules màgiques, simplement

molta tenacitat i il·lusió, un factor clau que reconeix que

manté intacte als seus prop de 60 anys: “Cadascú ha de

fixar-se les seves pròpies metes. A mi em segueix il·lusi-

onant anar a treballar al despatx i participar en el ral·li,

una passió que em manté viu i alerta.” Sense descans,

José Luis Criado Barragán ja ha començat a preparar el

proper Dakar amb el seu equip.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

LA

RE

VIS

TA I

MO

44

Estiu de festivals

Arriba el bon temps i l'agenda de festivals llueix millor que mai. Jazz, clàssica, flamenc, pop, teatre, dansa... És complicat decidir-se davant d'una oferta tan eclèctica i suggerent. Des del juny fins a finals de setembre, hi ha propostes nacionals i internacionals per a tots els gustos i butxaques. En recopilem algunes d'imprescindibles que no podem deixar escapar.

Per Pere Romanillos

IMO | QUALITAT DE VIDA

Primavera Sound El festival de festivals

Des de la seva primera edició al Poble Espanyol, a l'estiu

de 2001, aquest festival acumula més de 3.000 concerts i

ha estat l'avantsala de l'èxit de bandes reconegudes, com

Beach House, Crystal Castles o els mateixos Manel. Dels

poc més de 7.000 assistents en els seus inicis, ara s’es-

goten els abonaments amb mesos d'antelació i se supera

fàcilment la xifra de 200.000 espectadors.

Del 31 de maig al 4 de juny, el recinte del Parc del Fò-

rum acollirà com és habitual el gruix de la programació,

mentre que el barri del Raval repetirà com a seu dels con-

certs gratuïts al centre de la ciutat. Un envejable cartell

on destaquen noms internacionals com Frank Ocean, els

britànics The xx, Bon Iver, Arcade Fire, la icònica Grace Jo-

nes, el mític Van Morrison o Teenage Fanclub. Entre els

artistes nacionals, els catalans Mishima posaran de llarg el

seu últim treball i la banda barcelonina 7 Notas 7 Colores

celebrarà el 20è aniversari del seu disc de debut ("Hecho

es Simple"). Els abonaments per assistir-hi estan esgotats

fa temps, així com les entrades dels dies 2 i 3 de juny. No

obstant això, a la mateixa web del festival hi ha disponible

un servei (Safe Marketplace) per comprar l'abonament a

aquelles persones que no puguin assistir-hi i amb total ga-

rantia, tant per al venedor com per al comprador.

Més informació a: www.primaverasound.es

LA

RE

VIS

TA I

MO

45

Grec Festival de Barcelona Una mirada cap a Grècia

L'any passat va arribar a l’edició número 40 batent rè-

cords d'espectadors (més de 100.000) i es manté com

una de les grans cites culturals de l'estiu. En la present

edició, el Grec estrena director, el ballarí, coreògraf i

gestor cultural Francesc Casadesús, i aposta per una

programació que cada any buscarà intercanvis i com-

plicitat amb una ciutat determinada. El 2017 serà Ate-

nes i en les properes edicions se succeiran altres ciutats,

com Singapur, Melbourne, Nova York, Mèxic, Bogotà,

Santiago de Xile, Buenos Aires i São Paulo.

Més informació a: grec.bcn.cat

Vida Festival En plena naturalesa

El Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú està es-

gotant els últims 1.000 abonaments disponibles. Així

que convé no despistar-se si volem gaudir en directe

d'alguna de les atractives propostes que ofereix. Del

29 de juny al 2 de juliol, passaran pels diversos espais,

integrats en plena naturalesa, les bandes Phoenix, Fle-

et Foxes i Flamings Lips, com a potents caps de car-

tell. Quant als noms nacionals, n’hi haurà per a tots els

gustos amb un eclèctic cartell entre els quals desta-

quen Mishima, Enric Montefusco, Les Bistecs, les Kelly

Kapøwsky, John Talabot, Lidia Damunt, Anímic, La Iaia,

Guadalupe Plata, Joan Miquel Oliver, La Casa Azul, Dr.

Dog o l'aliança de la cantaora Rosalía amb Raül Refree.

El Vida també pensa en els més petits i seguirà oferint

tot tipus de tallers, concerts i activitats per al públic fa-

miliar a l'espai del Niu.

Més informació a: www.vidafestival.com

IMO | QUALITAT DE VIDA

Festival Jardins de Pedralbes Vetllades de luxe

Aquesta cita arriba a la cinquena edició mantenint l’aposta

per les grans estrelles. Del 5 de juny al 15 de juliol, desfila-

ran per l'escenari a l'aire lliure instal·lat enfront de la façana

del Palau Reial noms i grups consagrats de la talla de Ru-

fus Wainwright, Kool & The Gang, Michael Bolton, Manel,

Belle & Sebastian, The Beach Boys, Sting, Jarabe de Palo,

Air o Art Garfunkel, entre d'altres. Un total de 25 actuaci-

ons que conclouran amb un espectacle teatral a càrrec de

l'actor francès Gérard Depardieu, que interpretarà el seu

famós i premiat Cyrano de Bergerac, a més d'"El Carnaval

dels Animals", de Saint Saens.

El festival oferirà una interessant proposta gastronòmi-

ca a la seva Zona Village a força d'amanides, coques, en-

trepans, paninis, rolls, hamburgueses i un gran assortit de

dolços i de fruita.

I per a tots aquells que no puguin assistir-hi en directe,

l'organització té previst retransmetre en streaming algun

dels concerts en diferents punts de la ciutat. Tot un detall!

Més informació a: www.festivalpedralbes.com

LA

RE

VIS

TA I

MO

46

IMO | QUALITAT DE VIDA

Banc Sabadell Vijazz Penedès Vi i jazz a prop de Barcelona

Del 7 al 9 de juliol, els amants del bon jazz i del bon vi

tindran l'oportunitat de maridar ambdues passions en

un festival que aquest any arriba a l’edició número 11.

Més enllà dels concerts, es podran tastar fins a 300

referències de vi i de cava procedents d'una quarantena

de cellers del Penedès i participar en degustacions i ma-

ridatges conduïts per reconeguts enòlegs i sommeliers.

Més informació a: vijazzpenedes.com

Canet Rock El Woodstock català

Tot va començar al juliol del 1975 quan, encara sota la

dictadura del franquisme i sense tenir el permís oficial,

es va celebrar un multitudinari concert (més de 40.000

persones) a la localitat costanera de Canet de Mar, que

va incloure la presència de Maria del Mar Bonet, Pau

Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma i l’Orquestra

Plateria, entre d'altres. Se’n van celebrar quatre edici-

ons més i després va caure en l'oblit.

Quatre dècades després s'ha recuperat l'essència

d'aquell mític festival que des del 2014 ofereix 12 hores

de música ininterrompuda amb la flor i nata del pano-

rama musical català. Des de les 6 de la tarda fins a les 6

del matí, a cavall entre els dies 1 i 2 de juliol, hi desfilaran

noms com Txarango, Els Amics de les Arts, Sopa de

Cabra, Doctor Prats, Zoo o Gossos, entre molts d'altres.

La cita serà al Pla d’en Sala, al costat de la Via Canne-

tum, a poc més d'un quilòmetre de l'estació de tren de

Canet de Mar.

Més informació a: www.canetrock.cat

LA

RE

VIS

TA I

MO

47

Festival Castell de Peralada Un clàssic de la Costa Brava

Un dels festivals més consagrats de Catalunya compleix

31 anys en la present edició. Del 6 de juliol al 17 d'agost,

als seus quatre espais musicals s’hi repartiran des de

grans produccions operístiques o espectacles de dan-

sa, fins a recitals lírics i concerts de tots els gèneres.

En l'àmbit líric, aquest any destaca la presència de

grans dives com Iréne Theorin, acompanyada de l'Or-

questra Nacional del Capitole de Toulouse, la jove i vir-

tuosa soprano russa Julia Lezhneva o el consagrat te-

nor nord-americà Gregory Kunde.

Quant al pop, el festival arrencarà amb Katie Melua i

seguirà amb Bryan Ferri, Franco Battiato, Malú i Jarabe

de Palo. I per als amants del flamenc, imprescindible

l'actuació de Diego El Cigala.

L'oferta gastronòmica de Peralada és suculenta. Hi

haurà opcions per a tots els gustos, des de l'alta cuina

empordanesa a càrrec del xef Xavier Sagristà al Castell

Peralada Restaurant, el bufet a l'aire lliure de la Graella

o les creatives propostes del Restaurant Aires - Hotel

Peralada, fins al picoteig de l'Snack Bar, les carns al Grill

del Celler o els còctels en el chillout Cotton Club Pera-

lada.

Més informació a: www.festivalperalada.com

Cruïlla Barcelona Summer Festival Sense etiquetes

Va començar a Mataró com un festival de mestissatge

i més endavant va acabar per instal·lar-se a Barcelo-

na, fugint d'etiquetes i oferint un cartell que atrau tot

tipus de públics. A més de l’envejable cartell, aquest

any oferirà serveis com wifi gratuït, mercat d'autor amb

productes de proximitat, zones de restauració amb

opcions culinàries de tot el món i aparcament de bi-

cicletes per a una previsió que s'acosta a les 50.000

persones durant els tres dies que duri el festival. Del 8

al 10 de juliol, passaran pels cinc escenaris del Fòrum

caps de cartell de la categoria de Jamiroquai, Pet Shop

Boys, Two Door Cinema Club, The Prodigy, Die Antwo-

ord, Ryan Adams, The Lumineers i Little Steven. Per

cert, avís per a famílies amb adolescents: els menors de

15 anys acompanyats de la mare, el pare o tutor legal

tindran lliure accés al festival.

Més informació a: www.cruillabarcelona.com

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA

RE

VIS

TA I

MO

48

IMO | QUALITAT DE VIDA

Festival Era 100% rural

El Festival Rural de Música Alternativa i Electrònica,

Era, és un dels esdeveniments musicals més originals

de l'estiu. En un entorn 100 % rural, a la masia Can

Gascons de Llagostera (Girona), ofereix un cartell re-

duït però exquisidament seleccionat, que aquest any

inclourà la presència de Manel, Anímic, Renaldo&Clara,

Cala Vento, Begun i Triángulo de Amor Bizarro, entre

d'altres. Durant la nit del 22 al 23 de juliol, aquest sin-

gular festival tindrà una variada oferta gastronòmica de

menjar ecològic de "km 0" amb diferents food trucks,

un servei d'autobusos a preu reduït des de Barcelona i

un autobús llançadora gratuït des de l'estació de tren

de Caldes de Malavella fins al recinte.

Més informació a: www.festivalera.com

Festival de Cap Roig A la vora del Mediterrani

En un entorn singular al costat de Calella de Palafrugell

(Baix Empordà, Girona), és una de les cites obligades

per als estiuejants de la Costa Brava. Instal·lat en un

dels jardins botànics més importants del Mediterrani, el

seu cartell és de luxe i un any més no decep. Del 7 de

juliol al 22 d'agost, passaran per l'escenari a la vora del

mar propostes internacionals com els aclamats Wilco,

Anastacia o Passenger, els mítics Pretenders, el jazz de

Norah Jones, Ben Harper o les veus d'Umberto Tozzi i

Andrea Bocelli. Quant al cartell nacional, hi haurà noms

de la talla de Sílvia Pérez Cruz, Els Amics de les Arts,

Estopa, Blaumut, Sidonie, Iván Ferreiro i Ramon Mira-

bet, Melendi, Luis Fonsi, Dani Martín, Miguel Bosé, Hom-

bres G i David Bisbal, entre altres.

El festival no s'oblida del públic infantil i aquest any

ha creat el Cap Roig Mini amb dues propostes a mida

per als més petits: “Alícia en el país de las maravillas” i

“La sirenita”.

I per als amants de la bona cuina, un dels atractius del

festival és la possibilitat de gaudir de l'excepcional ex-

periència gastronòmica del restaurant Via Veneto, pre-

miat amb l'estrella Michelin de manera ininterrompuda

des de fa 40 anys.

Més informació a: caproigfestival.com

LA

RE

VIS

TA I

MO

49

Porta Ferrada Un festival degà

El Festival de Porta Ferrada va néixer el 1958 a Sant Feliu

de Guíxols i està considerat la cita d'estiu amb més tradi-

ció d'Espanya. En l’edició número 55, del 14 al 16 de juliol,

destacats tàndems com Toquinho i Maria Creuza, Michel

Camilo i Tomatito, Chick Corea i Béla Fleck o Fangoria i La

Unión, a més del desbordant pianista Jamie Cullum o els

mítics UB40, desfilaran pels tres espais: Espai Port, Teatre

Auditori Municipal i Església del Monestir.

Més informació a: www.festivalportaferrada.cat

Sons del MónUn brindis musical

Tom Jones i algunes de les seves mítiques cançons,

com "It's Not Unusual", "Sex Bomb", "She's a Lady"

o "Delilah", obriran aquesta edició del festival Sons

del Món.

La programació de gran format (a la Ciutadella de Ro-

ses i a Castelló d'Empúries) aposta per noms com Cham-

bao, Estrella Morente, Els Amics de les Arts, Txarango +

Gertrudis, Rosana i Loquillo, entre d'altres. Pel que fa a

l'anomenada "Programació íntima", Ramon Mirabet pre-

sentarà el seu nou disc a l'encantador espai a l'aire lliure

davant del celler Vinyes dels Aspres (Cantallops) i la can-

tant de jazz Paula Valls desgranarà el seu primer treball

al celler La Vinyeta (Mollet de Peralada).

Un any més, un sommelier reconegut maridarà cada

proposta amb un vi DO Empordà que el públic podrà

degustar abans i després de cada concert.

Més informació a: www.sonsdelmon.cat

Schubertíada de Vilabertran 25 anys i una obra mestra

Del 17 d'agost al 3 de setembre, l'únic festival d’Espa-

nya consagrat al compositor austríac Franz Schubert

celebrarà el seu primer quart de segle d'existència.

I ho farà en gran i de la mà de grans figures com

el baríton Matthias Goerne, la mezzosoprano Sarah

Connolly, la soprano Kate Royal o la jove figura Ilker

Arcayürek, acompanyat al piano per Wolfram Rieger,

encarregat d'inaugurar el festival en la primera edi-

ció a l'estiu del 1992.

Però la cita ineludible serà a càrrec del Quartet Ca-

sals, que interpretarà per primera vegada des de fa més

de 100 anys la integral de quartets per a corda de Be-

ethoven, considerada com una de les obres culminants

de la història de la música clàssica.

Més informació a: www.schubertiadavilabertran.cat

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA

RE

VIS

TA I

MO

50

IMO | QUALITAT DE VIDA

No és fàcil mantenir la llar (i de pas, la vida) ordenada

i l'autora japonesa Marie Kondo sembla haver trobat la

fórmula secreta. Acumules a l'armari peces que mai et

poses? Emmagatzemes sense criteri papers, documents

i tot tipus d'objectes en diferents calaixos? Quant fa que

no revises l'armari dels medicaments? Segons aquesta

guru de l'ordre, la immensa majoria de nosaltres som in-

capaços de mantenir la casa ordenada. Ja sigui perquè

no sabem (o no volem) desfer-nos de les coses, perquè

Les claus del mètode KonMari

Per Pere Romanillos

Alguna vegada t'has posat a

organitzar la casa o el lloc de

treball com un boig perquè

ben aviat tornessin a ser un

caos? Així comença un llibre

que ja ha superat els 4 milions

de vendes a tot el món, s'ha

traduït a més de 30 idiomes i

s'ha convertit en un fenomen

mundial.

no tornem a posar-les al seu lloc... o per ambdues raons.

Kondo assegura que el 90 % de les persones s'engloba

dins el tercer tipus. És a dir, que som uns "fluixos" a l'hora

de posar ordre a casa nostra, a les nostres vides.

Considerada en el seu moment per la revista Time com

una de les 100 persones més influents del món, Kondo

ha creat l'anomenat "mètode KonMari", un manifest ple

de consells pràctics que ha aconseguit ordenar les llars

de mig món.

ABANS DE RES, MOLT D'ORDRE

LA

RE

VIS

TA I

MO

51

Primer, rebutjar

La majoria acumulem a casa moltíssim més del que ne-

cessitem, moltíssim més del que fem servir. Roba, eines,

petits electrodomèstics, estris de cuina, llibres, joguines

i, fins i tot, aliments. El mètode de Kondo es fonamenta

a rebutjar coses per conservar només allò imprescindi-

ble que ens faci feliços; una idea inspirada en els princi-

pis del DAN-SHA-RI i que fa anys que es practica a Àsia.

El DAN significa barrar el pas a les coses innecessàries

que tracten d'entrar en la nostra vida, és a dir, ens con-

vida a adquirir només el que de veritat és essencial. El

SHA implica desfer-se de tot allò inservible. I el RI su-

posa assolir el desinterès cap a les coses per sentir-nos

més relaxats i de bon humor.

Segons Kondo, la millor manera de triar què guardem

i què descartem és agafar cada objecte amb la mà i

preguntar-se: "Això em fa feliç?" Si és així, ho conser-

vem. Si no, adéu. La idea primordial és envoltar-se úni-

cament d'allò que ens aporta certa satisfacció i felicitat

abans de posar-nos a organitzar la casa.

Ordenar per categories, no per espais

Quan ordenem a casa, solem fer-ho habitació per ha-

bitació, en una mena de guió preconcebut que, segons

el mètode KonMari és un error. La majoria no guardem

el mateix tipus d'objectes en el mateix lloc, sinó que els

escampem en dos o més llocs. D'aquí que el més efec-

tiu sigui organitzar per categories. Per exemple, la roba,

la documentació o els llibres, per començar. La intenció

és acumular una d'aquestes categories en un únic lloc

i, si el volum és considerable (sol succeir amb la roba),

millor establir subcategories. En el cas del rober, és re-

comanable subdividir les peces en:

• Camises, bruses, jerseis...

• Pantalons, faldilles...

• Roba per penjar (abrics, vestits...)

• Mitjons

• Roba interior

• Bosses, carteres...

• Accessoris (bufandes, cinturons, mocadors...)

• Roba per a activitats específiques (uniformes, pe-

ces esportives...)

• Sabates

Preguntar-se què ens fa feliços és el primer pas per decidir amb què ens quedem i de què prescindir.

LA

RE

VIS

TA I

MO

52

IMO | QUALITAT DE VIDA

Alerta, perquè a l'hora de decidir què es tira i què no,

hi ha categories més complicades que d'altres. Per això,

s'aconsella començar per les més senzilles (la roba i els

llibres, per exemple) i deixar per a més tard les que con-

tinguin objectes amb valor funcional, útil o sentimental.

Si comencem amb la roba, el primer que caldrà serà

revisar cada guarda-roba, armari i calaix que hi hagi a

la casa i ajuntar totes les peces en un mateix lloc. Se-

gurament, quedarem sorpresos de la quantitat que en

tenim. L'ideal és arrencar amb el grup que estigui fora

de temporada ja que, segons Kondo, és la categoria

que més fàcilment connecta amb la nostra intuïció so-

bre la roba amb la qual ens sentim a gust. I té la seva

lògica. Si comencem amb peces que estem fent servir

en aquesta estació, el més probable és que ens assaltin

dubtes del tipus: "Què passa si em quedo sense roba

per posar-me?" La roba de fora de temporada no té

una utilitat immediata, de manera que resulta molt més

fàcil determinar si ens aporta alegria i satisfacció o no.

En el moment d'ordenar cadascuna d'aquestes peces

convé preguntar-se: "La vull tornar a veure la propera tem-

porada?" O bé: "Tindria ganes de posar-me això si la tem-

peratura canviés de cop i volta?" Davant d'una resposta

negativa, desfés-te’n. Si la selecció es fa amb rigor, segu-

rament ens quedarem amb una tercera o quarta part de

la roba que teníem. I ara arriba el moment de guardar-la.

Desfés-te de…

1. Peces que et resultin incòmodes

2. Peces velles o en mal estat i desaparellades (mitjons, guants...)

3. Peces que no has utilitzat cap dia de la temporada anterior

4. Peces promocionals que guardes per "anar per casa"

5. Objectes i estris fets malbé que fa temps que estan infrautilitzats

6. Joguines i ninots que ja no fas servir

7. Llibres que mai més tornaràs a llegir o que guardes perquè "els llibres no es llencen"

8. Garanties passades i manuals d'instruccions antics

9. Medicaments caducats o que ja no utilitzes de manera habitual

10. Revistes i diaris que ja has mirat

11. Bolígrafs, retoladors i llapis de colors que no pinten

12. Tuppers sense tapa

13. Tovalloles i llençols vells

14. Cables la funció dels quals desconeixes

15. Llibretes a mig omplir i que ja no tornaràs a utilitzar

16. Jocs de taula incomplets

17. Productes de bellesa en males condicions (laca d'ungles seca, per exemple) o perfums, cremes... que mai no fas servir

18. Llibres de text vells

19. Apunts de l'escola o de la carrera

20. Cintes VHS, cassets i DVD que han quedat desfasats

LA

RE

VIS

TA I

MO

53

El canvi evident i

dràstic és la millor

manera de transformar

els nostres hàbits.

IMO | QUALITAT DE VIDA

Com organitzar la roba

A l'hora d'organitzar la roba a l'interior dels calaixos, la

clau és guardar les peces plegades i de manera vertical,

no horitzontal. És a dir, al contrari de com ho fan a les

botigues. Per a això es recomana doblegar cada peça

amb més plecs, formant un rectangle simple i regular:

primer, cada costat de la peça cap al centre i les màni-

gues cap a dins per configurar el rectangle; després es

pren un dels extrems i es doblega cap a l'altre; finalment

es torna a doblegar en meitats o terços. El nombre de

plecs s'ha d'ajustar perquè, quan la roba plegada quedi

vertical sobre l'extrem, ens càpiga al calaix per l'altura.

Així adoptarà consistència i es podrà sostenir de forma

vertical per rendibilitzar al màxim l'espai del rober.

Aquest sistema també serveix per organitzar la roba

interior i els mitjons. Per als curts, que només cobreixen

el peu, només cal doblegar dues vegades; mentre que

per als que arriben al turmell, tres vegades. Pel que fa

a la roba penjada, les peces pesades s'han de col·locar

a la banda esquerra i les lleugeres a la dreta, per tal de

donar al rober un aspecte més lleuger i equilibrat.

D'una sola vegada

Amb aquest mètode no hi ha mitges tintes. Si ens po-

sem a ordenar, cal fer-ho d'una tirada. D'aquesta mane-

ra, el resultat serà tan evident i dràstic que, segons l'au-

tora nipona, transformarà els nostres hàbits i la nostra

manera de pensar. L'èxit passa per aconseguir resultats

tangibles i immediats, que només són possibles orde-

nant intensivament. "Si organitzes una mica cada dia,

no acabaràs mai", diu Kondo.

Com organitzar els llibres

Com costa desfer-se d'un llibre! Fer-ho ens sembla un

sacrilegi, malgrat que passen la vida completament ig-

norats i acumulant pols en prestatgeries atapeïdes. Tal

com hem fet amb la roba, la guru de l'ordre suggereix

acumular-los en un únic lloc i separar-los en quatre ca-

tegories: generals (els que llegim per plaer), pràctics

(de consulta, receptaris...), visuals i revistes. La idea és

LA

RE

VIS

TA I

MO

54

agafar-los un a un i considerar si ens aporten algun ti-

pus de benefici. L'excusa més habitual per no despren-

dre'ns d'un llibre és pensar que algun dia tornarem a

llegir-lo, però, realment, quants n’hem rellegit? És molt

probable que menys de cinc.

La paperassa

Avisos escolars a la porta de la nevera, factures acu-

mulades a la tauleta del rebedor, instruccions d'aparells

que ja ni tan sols conservem... Els papers tendeixen a

amuntegar-se en mil racons de la casa. Per organit-

zar-los, el mètode KonMari recomana dividir-los en dos

grups: papers que s’han de guardar (documentació

contractual, per exemple) i papers dels quals cal encar-

regar-se i que després també es poden rebutjar (fac-

tures). La resta, al contenidor de reciclatge. I a l'hora

d'emmagatzemar-los, convé fer-ho en un mateix lloc,

mai dispersar-los en diferents calaixos de la casa.

Què hem de fer amb els komono?

Existeix una paraula japonesa que s'utilitza per re-

ferir-se als articles, accessoris, aparells o eines petites.

Són els komono i n’hi ha molts a totes les llars. Tot i

que semblen insignificants i de poca importància, si els

reunim en una sola estada pot ser que no tinguem prou

espai. Es tracta d'objectes molt diversos que, per orga-

nitzar-los, podem subdividir en les següents categories:

• CD i DVD

• Productes per a la cura de la pell i maquillatge

• Accessoris

• Objectes de valor (passaports, targetes de crèdit...)

• Aparells elèctrics i electrònics (càmeres digitals,

cables...)

• Articles per a la llar (materials de papereria i escrip-

tura, eines...)

• Provisions domèstiques (articles peribles com ara

medicaments, detergents...)

• Articles de cuina / aliments

Segons Marie Kondo, hem de preguntar-nos per la ne-

cessitat d'acumular tot aquest tipus d'objectes i d’estris,

a més de valorar quants són prescindibles. Un exemple:

segurament tenim alguna caixa o calaix a casa ple de

cables no identificats de tot tipus. El millor és guardar

només els que s'identifiquin clarament i desfer-se de la

resta; sovint molts pertanyen a aparells que vam llançar

fa temps.

Un moment especial

Més enllà de l'organització quotidiana de la llar que su-

posa fer servir alguna cosa i tornar a posar-la en el seu

lloc, el mètode KonMari ens convida a convertir el fet

d'ordenar la casa en un succés especial, únic i, sobre-

tot, dràstic. Sembla complicat però, un cop ens haguem

desfet de tot allò superflu i hàgim organitzat la resta de

pertinences segons les prescripcions de la guru nipona,

posar les coses en el lloc al qual pertanyen i decidir on

guardar les noves resultarà molt més senzill. Ja no per-

drem més temps a organitzar, perquè la casa ja estarà

organitzada.

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA

RE

VIS

TA I

MO

55

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento

de 40 m2 con su propia cocina totalmente

equipada. No se tendrá que preocupar de

nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión

WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y

todo con los mejores precios para los pacientes

de la CLÍNICA IMO.

Precio especial y detalle de bienvenidapara socios de IMO CLUB

SU SUITEEN BARCELONA

www.bonanovasuite.comBisbe Sivilla, 7+34 93 253 15 63

www.acaciasuite.comComte d’Urgell, 194+34 93 454 07 37

www.akosuite.comDiputació, 195+34 93 453 34 19

IMO

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·