INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

fems esneeiats

als socis i familiars 1 9 Visita, consulta i revisions

1 g Visita Ortodòncia (aparells correctors)

l <: · ,..

Urgències Revisions periòdiques

Fluoritzacions Radiografies intrabucals

Higiene bucal (neteja) + Revisió

Extraccions simples no tanquem per vacances i un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos

Tel. 93 457 04 53

ILuro, 90, bai xos

M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"

Sant Joan 23-31, 1r, 1"

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4" Av.Martí PujoL 254, baixos

M.J.Verdaguer 15, baixos Sor AngeLa Cruz 35, bai xos

Ronda de Atocha 7, baixos Gran V.M.Turia 37, bai xos

Te L .

Te L •

Te L •

Te L •

Te L .

Te L •

Te L .

Te L .

Te L .

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 4500

93.757.71 .81 Mataro'

93.474.19.32 CorneLLà

93.727.53.96 SabadeLL

93.879.32.28 GranoLLers

93.389.43.31 BadaLona

93.877.45.97 Manresa

91.571.00.02 Madrid

91.467.06.00 Madrid 96.351.73.50 VaLència

E-mail: ioa@ioa.es Web: http://www . ioa.es

s u M LA PORTADA

OPINiÓ

Revista Tot Claror

Núm. 23 , III època

Febrer-març de 2000

2. Articles d'opinió d'Ignasi Casacuberta, Pedro Andreu i Graciel'la Inness 4. Enquesta: "Els governs dels districtes, han de ser formats per l'Ajuntament, o haurien de ser escollits en eleccions?"

ENTREVISTA 6. Conrad Blanch, alpinista, economista i enginyer químic

SALUT 10. La cel'lulitis: per què apareix i com trac­tar-la

DIETÈTICA 12. La dieta depurativa: l'enemiga de la ce¡'¡ulitis

REPORTATGE 15. La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" ja té més de tres mil adhesions de veïns i enti­tats

SOCIETAT 21. Entrevista al vicepresident de la Federa­ció d 'Associacions de Veïns de Barcelona, AndrésNaya

24. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS

27. CONCURS i PASSATEMPS

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Plataforma 0'7 Claror: cooperació i soli­daritat per a l'any 2000 32. Miscel'lània 36. El Poliesportiu Marítim entra en la sego­na fase de construcció, assumida per la Fun­dació Claror 38. Nou Can Caralleu gaudirà de la pisci­na coberta abans de Setmana Santa

FETS I GENT 40. El judoca candidat a l'or dels Paralímpics de Sydney s'entrena al Claror

A R

Les altres portades

ENTREVISTA A CONRAD BLANCH Conrad Blanch és l'alpinista que va dirigir l'expedició catalana que va fer el cim de l'Everest el 1985. Durant quatre anys va ser president del Centre Excursi­onista de Catalunya i, actual­ment, és director de l'empresa gestora de les pistes d'esquí de Soldeu-EI Tarter. La muntanya ha centrat bona part de la seva vida i trajectòria professional i, per això, Te l'ha volgut conèixer.

PLATAFORMA IISALVEM Lli LLA

MYRURGIAII La plataforma de ve1ns i entitats "Salvem l'Illa Myrurgia" ha co­mençat les primeres accions "d'in­formació i reivindicació d'equi­paments públics a Myrurgia. A finals de gener, més de 3.000 veïns i disset entitats s'hi havien adherit amb la signatura del manifest.

LA CEL·LULlTIS I LA DIETA

DEPURATIVA La cel·lulitits apareix quan hi ha un trastorn en el metabolisme que provoca l'acumulació d'impureses i líquids en les cèl·lules de greix. N'hi ha de diferents tipus, però tots es poden tractar per fer-la desparèixer: el drenatgelimfàtié, l'exercici i la dieta són els princi­pals ali:ts per vèncer-la.

I

_ ()p=iru=o~. __________________________________ __

O TOTCLAROR Tercera època

Número 23 Febrer-Març de 2000

Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona

Tel. 93 476 1390. Fax 93 476 13 91 www.claror.org

E-mail: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,

Sergi Larripa. DIRECTOA:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ:

Sandra Martln, Albert Giménez, Ma. Dolors Villanueva

COL·LABQRAOQRS:

Miquel Garcia, Ignasi Casacuberta, Pedro Andreu ,

Txel·la Inness DISSENY:

Emma Cervera CORRECCiÓ LlNGüfSTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluls Vide DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ,

FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàri­ament comparteix les opinions expres­sades als'articles signats, que s6n res­ponsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 934761390. Fax 93 476 1391

E-mail: sistemes @claror.org Web: www.claror.org

PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida; Consol Martí, Basili Pérez, Dolors

Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i

Julieta Riberas. DIRECTOR GENERAL

Joan !txaso Paternain DIRECTORS D'INSTAL'LACIÓ:

Esportiu Claror: Núria Borràs

Poliesportiu Municipal Sagrada Família:

Eduard Franco Poliesportiu Marítim:

Pedro Andreu Nou Can Caralleu:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Ignasi Casacuherla Advoco!

L'àrea d'Urbanis­

me de Barcelona ha

estat en el punt de

mira dels mitjans de

comu nicació, d e

debats professionals

i de les reivindicaci­

ons veïnals més im­

poltants dels últims

mesos.

Projectes com el

Barça 2000, Diago­

nal Mar, Poblenou, Can Bat­

lió o Myrurgia, per citar-ne al­

guns, han mostrat un divorci

clar e ntre els responsables

d'Urbanisme de l'Ajuntament

i la voluntat dels ciutadans,

amb el perill d'aïllament que

això suposa p er a l' ac tua l

equip de govern.

Sembla que aquesta sinta­

ció ha fet reflexionar l'entorn

de l' alcaldia. Recentment, hem

vist com s' han creat la figura

de l' arquitecte Cap d'Urbanis­

me, en la persona de Josep

Anton Acebillo, i el Consell

Assessor de l' alcaldia per l'Ur-

Alguna cosa es mou en l'urbanisme de

Barcelona

banisme de la ciutat, amb la

incorporació de professionals

de renom, alguns amb una vi­

sió crítica de l'urbanisme ac­

tual , com l'arquitecte Orio l

Bohigas.

Fa pocs dies, el mateix al­

calde anunciava la congela­

ció de Barça 2000 fins a la re­

dacció d'un projecte urbanís­

tic molt més ampli Ci sembla

que racional) de tota la zona

universitària, al sud de la Dia­

gonal.

La pregunta que cal fer-se

ara és si aquestes mesures,

que semble n apuntar en la

bo na direcció,

obeeixen a un

plantejament de

fo ns per re ­

conduir l' Ll1-ba­

nisme, amb l'inte­

rès públic com a

motor fonamen­

tal, o són , més

aviat, una opera­

ció d'imatge amb

l'objectiu de do­

nar llargues a la multiplicitat

de veus crítiques, amb projec­

tes de planejament inspirats

pels interessos privats, dels

propietaris del sòl.

La resposta la tindrem ben

aviat, quan constatem el rumb

que han pres els projectes que

ara són al damunt de la taula

dels responsables de l'urba­

nisme barcelonès.

Rectificar és de savis . Com

va dir l'alcalde de la ciutat fa

uns mesos, en relació al pro­

jecte Barça 2000: "No es pot

tirar endavant un projecte sen­

se la complicitat dels veïns".

VENTURA & El BURLADERC

., ;;¡ 2 ~ > Oí x ~ ______________________________________________________________________________ ~D

__________________ Opinió

Cas Kluivert: Pedro Andreu un fet i tres oPinions

Psicòleg de l'esport

El fet. En el paItit Rayo Valle­

cano-Barça i en relació amb la

circumstància que provoca la

sanció de cinc partits al juga­

dor del Barcelona Patrick Klui­

vert, hi ha l'acció del senyor

Kluivert: la podem anomenar , ~.

cop de puny, intent d'agressió,

patacada a l'aire, manotada al

contrari o reacció instintiva i

automàtica en resposta a toca­

ments deshonestos . Anome­

na-la X, però existeix.

l ' opinió. Trobem una

màxima en la psicologia de

l'esport que diu a l'espoltista:

"Preocupa't del que depèn de

tu i prescindeix dels aspectes

que no pots controlar per a la

teva actuació esportiva".

El senyor Kluivelt pot con­

trolar la seva mà, els seus dià­

legs amb l'àrbitre i les reacci­

ons que té envers els contra­

ris, però no pot controlar l'ac­

tuació arbitral, els intents de

provocació del seus marca­

dors (que cada vegada seran

més, veient la seva manca de

control), les campanyes or­

questrades perquè se sancio­

nin les seves actuacions en­

cara que no les vegi l'àrbitre

ni el comitè de competició.

Resumint: Si no vols pro­

blemes n'i sentir-te v(ctima

Dona i esport

d 'una injust(cia (la qual

cosa és oPinable segons com

es miri) no posis la pota (ni

la mà, ni la llengua, etc.).

2' opinió. Des de la psi­

cologia de l'espü1t es pretén

aconseguir per a qua lsevol ti­

pus cie pràctica esportiva ni­

vells elevats de "joc net" , es­

pecialment en aquells esports

que per la seva condició d'es­

pectacles de masses i de gran

impacte mediàtic tenen el po­

der de crear models a seguir

per a la població en general i

per als joves esportistes en

particular.

Cada acció vio lenta del

per GracieHa Inness, Responsaó/e de molins de l'Area de Manlenimenl Físic del'Esporlill Claror

Parlar de dona i esport avui dia és fer-ho dins una normalitat que, fins fa poc, no existia. Les dones d'ara tenim la sort cie poder escollir qualsevol esport, ja des de petites; no sols

ens limitem a les gimnàstiques, sinó que també podem moure'ns per una pista de bàsquet, jugar un parit de futbol amb qualitat, competir en esports de contacte com el judo o bé escalar muntanyes.

A la pròpia evolució de la societat s'ha d'afegir la unanimitat dels metges a l'hora de recomanar l'activitat física a les dones: la pràctica continuada regula el cicle menstrual, afavoreix la lluita contra l'osteoporosi i l'artrosi, millora la qualitat de vida i comporta hàbits de conducta més sans.

Així, ens trobem en un moment únic en la relació dona-esport. Cada cop hi ha més dones als gimnasos que practiquen esports fins fa poc exolusivament mascu[,¡ns.

A més a més, ara tenim els nostres propis models en esportistes d 'elit: tennistes, atletes, judoques i, fins i tot, futbolistes. I si a tot això afegim que esportistes afectades per greus malalties (com l'atleta Ludmila Engguist, operada d'un tumor al pit) ens demostren que no hi ha barreres per a l'esport, podem afirmar que anem pel bon camí.

Amb tot, no resulta fàcil. Encara tenim més dificultats que els homes a l'hora d'entrenar­nos i l'accés a segons quins esports és complicat. Excepte en grans campionats o en el tennis, no hi ha gaire atenció mediàtica vers l'esport femení.

Malgrat tot, és un luxe poder viure aquesta època on, ser dona, ja no és un obstacle, sinó una infinitat de possibilitats i oportunitats. No ens les perdem.

partit cie la tele, cada compor­

tament antiesportiu i totes les

accions negatives que es pro­

dueixen tan sovint en els par­

tits de l' esport rei, configuren

un model negatiu a seguir

contra el qual difíci lment es

pot lluitar des de l'esport d' ini­

ciació amb discursos ètics ,

complica,ts d'entendre i infi­

nitament menys motivadors

que l 'exempl e de ls seu s

"ídols" .

Resumi"t : Si l'ús del v(­

dea ha de comportar conduc­

tes més esportives, encara que

sigu-i per temor dels protago­

nistes a ser descoberts amb pos­

terioritat, benvingut sigui!

3' opinió. La justícia es­

portiva, com qualsevol altra,

necessita molts requisits per

se r apl icada amb equitat.

Sense cap dubte, hem de tro­

bar-ne una per ap lica r-la

d'igual forma en condicions

similars, independentment de

l'autor o autors dels fets.

Encara que no puc deixar

d'opinar que sense l'acció de

Kluivert no hi hauria cas.

Per què s' inicien aquesta

mena de sancions amb ell?

Per què es desestimen al ' ­

legacions de precedents ex­

culpatoris de casos similars?

Per qu~ no s' ha realitzat un

procés informatiu previ, en el

qual es comuniqui que s'in­

tervindrà d'ofici e n aquest ti­

pus d'accions? Per què .. .?

Resumi"t: El 'comitè de

competició no sols ha de ser

just sinó que també ha de

semblar-ho.

TOT CLAROR 3

_ ()p~iru~·~ó~ ____________________________________ __

I)ENQUESTA

Els governs dels districtes de Barcelona han de ser formats per l'Ajuntament, o haurien de ser escollits en eleccions?

LLUís FERRERES 48 anys

Seria millor que el go-vern dels districtes fos escollit directament pels ciutadans en unes eleccions, perquè és més democràtic.

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail: Iotdaror@:jarcw.org

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'inter'ès general sobre al­gun fet esportiu, social o cul­tural que us interessi i apa­reixerà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedi r les 15 línies i han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el DNL o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consi­deri oportú.

4 TOT CLAROR

NARCís COLOMER CARLOS ROSÓN SANDRA .lETrERWALL ESTHER RASA

47 anys 22 anys 34 anys 41 anys

Millor si fossin escollits És millor que l'Ajunta- Seria millor que l'es- Depèn. Per un cantó pels ciutadans perquè ment formi l'equip de collissin els cil!ltadans està bé que els ano-representarien millor les govern, perquè si no de cada districte, per- meni l'Ajuntament necessitats del districte. estaríem contínua- què els problemes del perquè, de fet, nosal-Potser hi hauria més ment amb eleccions : districte i les possibles tres el votem i l'esco-desordre, però així no ara el barri, ara el dis- solucions les saben llim, però per assump-se seguiria tant la políti- tricte, ara liAjunta- més la gent, els ciuta- tes més concrets sí que ca de partit i sí més les ment.. . s'abusaria mas- dans que hi viuen, haurien de demanar opinions dels veïns. sa de les eleccions. que els de fora. l'opinió dels veïns.

ENTREVISTA CURTA

Am""da Sanz, cap de premsa de Metges Sense Fronteres

«El premiNobe1 de la Pau significa el reconeixement dels drets humans de qualsevol persona»

Metges Sense Fronteres (MSF) és lma Organització No

Governamental apolítica i acon­

fessional compromesa des dels

anys 70 amb l'ajuda humanitària

sota els principis de la indepen­

dència, la imparcialitat, l'ètica mè­

dica i el dret internacional.

Actualmept compta amb ... '

clos milions cie socis en l'àmbit internacional, clels quals més

cie 30.000 són catalans, i més

de 2.500 professionals que tre­

ballen en diversos països. Per la seva tasca i trajectòria se li ha

concedit recentment el premi

Nobel de la Pau.

Què significa per MSF la concessió del premi Nobel?

És un reconeixement al

dret que té qualsevol persona

a rebre ajuda i assistència hu­

manitària. Un reconeixement

que arriba en un moment en

què els clrets humans de les

persones estan molt atacats i

violats.

Què és el que diferencia MSF d'altres organitzacions?

Doncs que no solament

portem l'ajuda humanitària allà

on és necesssària, sinó que

també clonem testimoni i de­

nunciem el que veiem, cosa

que altres organitzacions no

poden fer.

En quines àrees o pro­blemàtiques actua?

Les àrees d'actuació són

molt concretes: es basen en

situacions d'emergència pro­

duïdes per conflictes armats,

catàstrofes naturals, epidèmi­

es o fam.

A més de les situacions d'emergència, desenvolupa projectes de durada més llarga?

Sí. En alguns casos enge­

guem programes a mitjà termi­

ni, sobretot en situacions de

postconflicte o postemergència.

La delegació a Espanya des­

envolupa projectes en divuit països, entre Amèrica Llatina,

Àfrica i la conca mediterrània.

E.B.

Metges Sense Fronteres CI Nou de la Rambla, 26

Tel. 93 304 61 00

www.barèelona.msf.org

ORTHOS

pre

NOMBRE

APELLI DOS

DOMICILIO

CP POBLACIÓN

TELÉFONO EDAD

o Ma.aje Vltal·Corporal O Monitor de Aeróblc. O Monitor de Musculaclón . O Monitor de Balle. y Deportlvo NiveLl y Culturlsmo de Salón

O Masajl' Terapéutlco O Monitor de Aeróblc. O Nutrlclón deportlva O Monitor de Funky

O Técnl.ca. Manuales Nivell!

O Monitor de Jazz y Hlp-Hop

O Monitor de Fltness O Curso de Asl.tencla O Reflexologia Podal O Dance Professional Sanltarla

O Glmnasla Postural Instructor O Drenaje LlnfMlco Diploma iltor~at por:

O Preparador Fislco O Monitor de Balles l1li Genol3litatd9CQtalunYiI y Deportlvo de Saló". Avanzado InllllutCalatillde

NO"8, Prol."rona

O Deseo reclblr, sln compromiso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS

SI estas lnteresado en reclbir informació" sobre otro5 cursos, señalalos y remlte este cUPÓ" a:

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E-Mall: orthosbcn@arrakis.es

_ Entrevista

Com s'aconsegueix dirigir una empresa, una entitat o un grup d'amics amb èxit?

Primer, ca l teni r una idea molt clara

d'on vas, marcar un objectiu . En segon

IIloc, escollir les persones que, pel seu

perfil humà, professional i tècnic poden

encaixar en el projecte. Per últim, cohe­

sionar l'equip segons la participació per

tal que cadascú assumei!<i responsabi­

litats i el grup funcioni. El més impor­

tant d'un projecte és que un se'n sen­

ti part.

Com a directiu de Soldeu-el Tarter ha fet una tasca intensa de renovació i millora de l'estació. Què el va ani-

6 TOT CLAROR

mar a dirigir una empresa, en aquell moment en clar desavantatge?

Vaig veure que podia ser perfectament

viable canviant l'e.structura de les instal·­

lacions i el posicionament de l'estació, i

amb un equip de persones que veiessin clar el projecte. Aquest és el fet que em

va animar i, com no, el d'unir dos parts

del meu perfil: desenvolupar una gestió

en un àmbit que m'estimo molt: la mun­

tanya. L'altre concepte que vaig valorar molt és que se'm va donar responsabili­

tat per portar-ho endavant.

Quin és el factor diferencial de Sol­deu -EI Tarter respecte de la resta d'estacions del Pirineu?

Entrevista: Sandra Martín i Guillén

anch Alpinista, economista i engi-

. nyer químic de 48 anys, Conrad Blanch i Fors lidera

equips de gent amb una ca­pacitat gairebé innata, en la feina i en el temps lliure. Quan el 1993 ocupà la di­recció d'Ensisa, l'empresa gestora de Soldeu-el Tarter, va canviar l'orientació de l'es­

tació andorrana transfor­mant-la en una de les més

dinàmiques. Com a president del Centre Excursionista de

Catalunya va demostrar que una entitat centenària no lu­

crativa també podia ser cap­davantera. Aquest estiu farà

quinze anys que va dirigir la

primera expedició catalana que assolí el cim de l'Everest.

Nosaltres tenim una màxima: fer­

ho bé a la primera. A partir d'aquí, la

diferència ha de ven ir pel serve i i la

qualitat. El creixement quantitatiu vé

darrere sens dubte.

De totes les inversions que heu fet aquest any, de quina se'n sent més orgullós?

Aquest any seria difícil esco llir-ne

una. Hem ampliat el domini esquiable,

hem modernitzat les instal·lacions amb

nous remuntadors i" en tercer ll oc,

hem co l·locat neu automàtica en una

part important de pistes. Si tot això no

s'acompanyés amb una millora dels ser­

veis de restauració, escola i jardí d'in-

"

____________________ Entrevista

fants, tindríem una pota desequilibra­

da. Si ca l destacar algun punt, jo diria

que l'accés des de Canillo i la remo­

delació de la zona de debutants i ser­

veis del Pla dels Espiolets.

En aquests moments són poques

les estacions que prescindeixen dels

canons de neu ...

Jo crec que són necessaris per ga­

rantir un producte, en aquest cas unes

pistes. És evident que sense innivació

natural hauríem de tancar, però amb

una innivació, diguem-ne, no excessi­

va, l'artifi cia l ajuda a complementar zo­

nes d'enllaç, que tenen un desgast més

important. Sobretot, permet garantir

els retorns als punts més baixos de l'es­

tació, per a nosaltres fonamental. És

molt agradable poder acabar la jorna­

da amb els esquís o el surf als peus.

La unió d'estacions està de moda,

al Pirineu. Quan podrem esquiar

des del Pas fins a Soldeu?

Esquiar des de Pas de la Casa passant

per Grau Roig fins a Soldeu-el Tarter

ha de ser possible en un termini de

temps curt. Vull dir que amb una tem­

porada hauria d'estar resolt. De fet,

això forma part d'un procés llarg

d'aproximació que va començar l'oc­

tubre del 1998 amb el conveni signat

pels municipis d'Encamp i Canillo. La

següent decisió va ser donar l'autorit­

zació a les dues societats gestores per

construir un telecadira. L'últim pas se­

ria poder oferir un forfet conjunt.

Hi ha qui defensa les ampliaci­

ons amb el lema "el que és bo per

a l'estació és bo per a la comarca" ...

Primer de tot cal dir que, en el des­

envolupament de les comarques de

muntanya, els esports d'hivern hi han

ajudat, hi ajuden i hi ajudaran molt.

Ara, aquest creixement no es pot fer a

qualsevol preu, sinó de forma sosteni­

ble amb l'entorn. I amb això no des­

cobreixo res. L'am'pliació d'una esta­

ció d'esquí ha de comptar amb uns

estudis d'impacte ben fets i amb una

sèrie d'accions correctores que mini­

mitzin l'impacte. Però tampoc no es

poden obrir estacions per tot arreu, hi

ha suficients llocs explotats com per

deixar zones totalment preservades.

Muntanya & Empresa Nascut a Barcelona l'any 1950, casat i 'pare de tres fills , Conrad Blanch sempre ha alternat la vida professional amb els espolts de muntanya. Engi­nyer químic per l' Institut Químic de Sarrià i llicenciat en Ciències Quími­ques enu'e el 1972 i el 1974, es va decan­tar cap a l'activitat empresarial a partir dels 80, després d'un màster en Admi­nistració i Direcció d'Empreses a ESADE. Des d'aleshores, Blanch va saber combinar la tasca docent en aquest cenu'e amb els diferents projectes profes­sionals i alpinístics que l' ocupaven.

L'estiu de 1985 va dirigir la primera expedició catalana que el 28 d'agost assolia l'Everest després de dos intents desafortunats (1982 i 1983). A la foto veiem Conrad Blanch a la recepció que li va oferir el a les hores ja President de la Generalitat Jordi Pujol. L'Himàlaia era conseqüència de tot un seguit d'ex­pedicions des de l'any 1976 CKilimanjaro i Mont Kenya, Noshag -7.492m- , Andes de Bolívia i Gasherbrum lI, de 8.035m), a més de nombroses escalades i travessies pels Alps, Pirineus, Pedraforca, Montserrat i Pics d'Europa.

Soci fundador de diverses empreses, Sotsdirector General d'Operacions del COOB'92 enU'e 1989 i 1990, conseller d'empreses i Director General adjunt de CASA TARRADELLAS, Blanch va trobar la feina ideal el 1993. Com a direc­tor general d'ENSISA, l'empresa gestora de l'estació d'esquí andorrana Sol­deu-ei Talter, ha pogut desenvolupar la seva capacitat d'aclminisu'ació d'em­presa en contacte directe amb la muntanya.

Lbmpliacióduna estació desquí ha de comptar amb estudis dimpacte ben fets i amb una sèrie daccions correctores

L'esquí del futur: no imagino Ilcom 11 però es

tractarà, cada vegada més, de buscar eines que facilitin lbprenentatge

Quin és el "mètode" mediambi­

ental de Soldeu?

Tenim tot un pla d'actuació medi-

ambiental: des d'utilitzar olis biodegra­

dables en totes les màquines (som pot­

ser pioners, en això) i tenir un servei

de replantament permanent durant tot

l'estiu (invertim bastants milions en re­

cuperació del sòl i del paisatge), fins a

altres aspectes en què treballem amb

les normes més avançades.

El nombre d'esquiadors s'ha do­

blat en els últims deu anys. L'esquí

ha assolit l'estatus d'esport "popu­

lar"?

A la gent li agrada sortir i estar en con­

tacte amb la natura, i l'esquí compor­

ta sociabilitat. És cert que hi ha mane­

res de fer-lo més econòmic, amb ofer­

tes, però no deixa de ser un esport

amb una barrera d'entrada: l'equip, els

desplaçaments, l'allotjament i el for­

fet. Tot i això, un estudi demostra que,

en els últims set anys, el nombre de

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

A Can Caralleu, li tinc una estima especial perquè fa vint anys el vam escollir com a centre d'operacions

practica nts ha augmentat d'un 40% a

l'Estat Espanyol. L'expl icació és que el

mercat cre ix, que la societat té més

temps lli ure i molt més d istri buït.

Així, allò d'esport d'elit s'ha per­

dut.. . Si era un esport d 'eli t vol dir que te­

nia un mercat força reduït. Des del mo­

ment en què les estacions es modern it­

zen, s'entén que aquest segment de

clientela s'obre moltíssim. Com en qual­

sevol mercat, hi ha una tipologia de des­

ti nacions i, dins del Pi rineu, també s'han

marcat d iferències segons el preu i de-

8 TOT CLAROR

term inades estratègies comercials.

I Andorra, en quin nivell se situa? Andorra crec que es troba en un seg­

ment mitjà-alt dels preus dels fo rfets,

però, si valorem tota la despesa que un

esquiador pot fer, la relació qualitat-preu

és molt bona. Per exemple, Soldeu-EI

Tarter ha obtingut el reconeixement de

l'Ski Club de Gran Bretanya com l'esta­

ció d 'Europa amb la mi llor relació quali­

tat-preu. Comparada amb les destinaci­

ons internacionals, Andorra ofereix un

valor afegit molt interessant: és un gran

centre comercial per a totes les butxa­

ques, cosa que difícilment ocorreria en

un altre lloc.

Com s'imagina els es ports d'hi­vern del futur?

Cada vegada es fa més d ifíci l pre­

veure l'evolució en determ inades d is­

cipl ines o estris perquè el canvi és molt

ràpid . La bicicleta de muntanya o el

su rf són exemples de productes que

no han estat modes passatgeres. No

imagi no "com" però sí que ve ig que

es tractarà, cada vegada més, de bus­

car eines que facilitin, com més ràpid

millor, l'aprenentatge i el flui r de l'ac-

Everest1985:recordoles hores d'angoixa viscudes i l'emoció final de saber que tots estaven bé

tivitat: em penso que això és al cap de

tots els dissenyadors.

Va ser pres ide nt del Centre Ex­cursioni sta de Cata lunya (CEC) du­rant quatre anys (1993-199 7) . Què va representar per a vostè?

Una gran experiència, perquè va ig'

tenir la sort de ser al capdavant d'una

entitat molt reconeguda a l'exterior i

d 'estar amb un equip de ju nta molt

ben ~vi ngut. A més, gràcies al bon cl i­

ma social i econòmic que hi havia a

l'entitat, vam poder tirar endavant una

pila de projectes. Si hagués hagut de

ded ica r-me a resoldre problemes de

tipus intern o econòmics, difícil ment

s'haurien pogut in iciar nous projectes.

Sobreviuran les associacions ba­sades en e l volunta riat?

Sí. Les persones fem coses a la vida

perquè ens agraden, sense que tin ­

guin un valor econòmic, i això forma

part de les motivac ions de la pròpia

persona. Malgrat tot, si l'entitat arr iba

a determ inats compromisos de volum

o de serve is, necessita rà aj ud es pro­

fess ionals. El que no pot ser és que el

voluntariat quedi absorbit pel d ia a dia

de les tasques de gestió perq uè dre­

na energies: que sigui una associac ió

de vo luntari s no signi fica que no pu­

gui dotar-se de criteris d'eficàc ia o de

viabil itat econòmi ca .

El CEC, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull gestionen el complex esportiu Nou Can Caralleu. Què opina d'aquesta iniciativa?

A Can Caralleu, li t inc una estima

especial perquè fa vint anys, quan vam

començar a preparar-nos per a les pri­

meres expedic ion s, el va m esco lli r

com a centre d'operacions. Vam es­

tablir un conveni amb l'Aju ntament de

Barce lona, que ens deixava les instal·­

lac ions per entrenar-nos. En aquests

mom ents, q ue està perfectam ent

equipat, l'avantatge de Can Caral leu

és que tens la serra de Collserola al

costat, un es pai d 'entrenament fan ­

tàsti c. I a més, ben comunicat, un as­

pecte bàsic a la ciutat de Barcelona.

Aquest estiu es compliran quin­

ze anys de la primera ascensió ca­tal a na a l'Everest. Quin és el re-

____________________ _ Entrevista

La m untanya és m és que un esport, perquè practiques en un entorn que has de preservar

cord més viu que en guarda? Aquell en què l'Òscar Cadiach diu

que assoleix el sostre del món és tan

inoblid abl e co m totes les emocions

que es van desencadenar a continua­

ció, fins que ens vam retrobar tots al

ca mpament número quatre. També

" recordo les hores d 'angoixa viscudes i

l'emoció final de saber que tots esta­

ven bé. Aquest lapsus va ser el que jo

vaig viure amb més angoixa: des de la

matinada del dia 29 fins a les quatre

de la tarda d 'aquell mateix dia.

Ha canviat gaire, l'alpinisme, en aquests anys?

S'ha adaptat a les tendències, com

tots els esports d 'avui dia, per acon­

seguir fites cada vegada més ex igents

amb materials i comunicac ions que ho

permeten i una mentalitat diferent. El

fet d 'haver de posseir una diferencia­

ció per trobar patrocini ha ocasionat

que cada cop es busquin fites més sin­

gulars. Ara bé, el ressò d 'aquell pri­

mer Everest català no ha tornat a re­

petir-se, tot i que s'han rea li tzat acti-

vita ts de gran va lor i d ificultat tècnica.

Ha tornat més vegades a l'Himà­laia a fer treekings durant les va­cances d'estiu. Tornaria a l'Everest?

De moment, per a l'any 2000 he

planificat anar al Nepal per ascendi r

un cim dels Anapurnas.

Què recomanaria a les persones que volen practicar esports de mun­tanya?

La tècnica i els coneixements, com·

en qualsevol esport, són bàsics, però,

això a banda, hi ha l'experi ència. Per

anar a la muntanya, un entorn difícil de

preveure en molts casos, ca l una ma­

duresa personal i un equilibri notables.

És bo iniciar-se en la muntanya amb per­

sones que et puguin comunicar aques­

ta experiència i que els objectius que

et marques tinguin una progressió.

Però el muntanyisme va més en­llà de l'esport pur, oi?

Hi ha una sensibilitat: la muntanya

és més que un esport perquè practi­

ques en un ento rn que has de preser­

var, és primordial saber on vas. Si a la

muntanya som capaços de descobrir al­

tres coses, segur que en podrem tornar

molt més plens. I això sense caure en

cap folclorisme sinó, sitiTÍplement, apro­

f itant un a oportuni tat merave ll osa

d'aprendre'n més.

En el seu palmarès hi ha també

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona

• Un lloc per anar de viatge? El l epal

• Un plat? Paella

• Un llibre per llegir? Et Perfum, de Patrick Süskincl

• Una pel· HeuIa de cinema? Batlando con tobos

• Un mitjà per estar informat? La premsa

• Mar o muntanya? Obligat, la muntanya

• Un cantant o grup musical? Phil Collins

• Un esportista? Reinold Meissner

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Gandhi

• Què valora més de les perso­nes? La sinceritat

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Crearia un fons de solidaritat

• Dretes o esquerres? Progressista tolerant

• Què s'enduria a una illa deser­ta? Un kit de supelv ivència

• Un desig confessable? Fer la volta al món

una etapa olímpica ... Aquell boom internacional de Barcelona es po­dria tornar a repetir?

El que és evident és que les perso­

nes, les organi tzacions i les ciutats e~

mouen per grans projectes. O rgani t­

zar uns Jocs té una repercussió med i­

àti ca universa l, i això se sabia. De ve­

gad es, si no es marca un obj ect iu

comú, co m el Fòrum del 2004, d ifí­

cilment es canali tzen amb la mateixa

energia i quantitat els recursos d 'insti­

tuc ions, d 'empreses pri vades, etc.

Les carreres d'alpinista i d'eco­nomista les ha sabudes explotar. I de la química, què n'ha fet?

Diuen que tinc una fórmula secreta

per fer nevar a Soldeu-EI Tarter.

TOT CLAROR 9

_ Sa=lu=t-=-------_ _ ___ ______________ _

LA CEL·LULITIS PER QUÈ APAREIX I COM LA PODEM TRACTAR

Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

Són moltes les persones, sobretot dones, a les quals preo­cupa l'aparició de la cel·lulitis en parts del cos com els glutis, les cuixes o la panxa. Independentment del pes, si el sistema limfàtic no funciona correctament els greixos s'acumulen en aquestes zones. Però la cel·lulitis es pot com­batre amb massatge i exercici físic, no sols per evitar-ne l'augmentsinó també per eradicar-la de manera definitiva.

En l'àmbit corpora l hi ha tres tipus

de ci rcu lac ió : la sanguínia, la venosa i

la limfàtica. Aquesta última és l'en­

carregada de recoll ir els residus ce l·­

lulars que s'acu mulen als teixits pe r

vehicu lar-los ca p al sistema venós.

Quan la circu lació limfàtica no funci­

ona correctament, es genera un tras­

torn en el metabolisme amb retenció

d'aigua i impureses que es dipositen

en les cèl- Iu les ad iposes o de greix

que, com a conseqüència, acaben in-

fiant-se. Aleshores, el teixit conjuntiu

no pot ser nodrit correctament, es de­

bi li ta, perd firmesa i es torna flàccid .

Els canvis es perceben a nivell de la

superfície de la pell , sobretot en glu­

tis i abdomen: hi apareix la ce l·lulitis.

Més propensió en les dones

S'ha comprovat que la dona té més

predispos ició a tenir-ne (50%) que els

homes (2%) per causa d'un factor hor-

On anar a fer-se un drenatge?

L'Àrea de Salut de la Fundació Claror va incorporar, recentment,

el servei de drenatge limfàtic a l'Es­portiu Claror i al Poliespoltiu Mu­nicipal Sagrada Faml1ia.

A més del tractament de la cel'­lulitis, el drenatge és també indi­

cat per tractar l'acne , tot tipus d'edemes (facials, de l'embaràs,

d'insuficiència venosa. o els cau­sats per traumatismes), les cica-

trius o els trastorns d'origen reumàtic o pulmonar.

Per fer ús del selvei cal tmcar a la recepció de la insta! 'lació, on us pren­dran nota del nom i el telèfon. L'especialista serà qui us tmcarà per concer­tar hora de visita i tractament.

10 TOT CLAROR

. mona l, conc retament pel funciona­

ment de dues hormones femenines:

els estrògens i la progesterona.

Els estrògens, responsab les de la ma­

duresa sexual en la dona, i la progestero­

na, que col·labora amb els primers en els

processos biològics femenins, possibil iten

el repartiment i condicionen l'estructura

del te ixit ad ipós.

La progesterona també s'encarrega

de mantenir l'elasti ci tat en l 'espessa

xarxa formada pels co l' làgens rígids i

les fibres d'elastina de l'abdomen. Així,

la capacitat d'expansió del te ixit con­

juntiu augmenta de forma considera­

ble en dete rminades circumstàncies

com l'embaràs i la pubertat, general­

ment en les zones de les natges, glu­

ti s, bust i braços.

Precisament aquesta flex ibili tat del

teixit conjuntiu és la que predisposa a

la formació de ce l·luliti s, perquè les

cèl·lules de greix o adiposes es multi­

pliquen, s' internen en el teixit subcu­

tani i s'inflen.

Altres factors d'influència en l'apa­

ri ció de la ce l·lulitis són la hi perco les­

tero lèmia, la hipertrilicirèmia, l'Obesi­

tat o sobrepès, la d iabetis, l'estrenyi ­

ment cròn ic, la manca d 'exe rcici o

l'alimentació incorrecta.

L'aparició de la cel'lulitis es deu a l'acumulació d'impureses i líquids en les cèl'lules greix quan el sistema limfàtic no funciona prou bé per conduirlos cap al sistema venós

__________________________________________ Salut

Amb l'exercici, aconseguirem que les cè1·1u1es estiguin més nodrides, enfortirem els teixits i estim u1arem el sistema limfàtic

Les conseqüències que acompanyen

la cel·lulitis són la insuficiència venosa,

les varius o la trombosi venosa.

El drenatge limfàtic

Un dels tractaments més recoma­

nats per co mbatre la ce l·luli tis és el

massa tge, concretam ent el drenatge

limfàti c, perquè permet l'acti vació de

la circulació sanguína dels líquids que

estan retinguts en els teixits superfi ci­

als.

Consisteix en un massa tge suau i

rítmic que comença a la zona inguinal

(on es troben les cadenes ganglionars

més pròx imes) i acaba a la distal de

l'extremitat inferi or (e ls turmells).

El moviment és ce ntrípet, és a dir,

de l'a rrel de l'extremitat (zona ingui­

nal) a la zona distal (turmells), i a me­

sura que es va descendint de la zona

superior a la inferior de la cama es re­

alitze n manipulacions ascendent A

" aqu es ts moviments, se'l s ano mena

dadors, i es repeteixen diverses vega­

des sobre la mateixa zona, amb pau­

ses perquè els vasos limfàti cs s'omplin

i la limfa pugi cap als ganglis inguinals.

Mitj ança nt aquesta t ècni ca s'ac­

tiva la reabsorció de les substàn­

c ies so brants que d es prés dréna­

ran e l sistema ve nós.

Per o bse rvar can v is con sid era­

bl es gràc ies a la tèc ni ca d el dre-

Exercicis pràctics Per atacar la cel , lulitits podem nedar o anar en bi icleta, do ' dels e -

ports més recomanats. Amb tot, també hi ha alguns exercicis pràctics i fàci ls per rea litza r al gimnàs, amb l'ajuda d'una màquina, o a casa.

1. Abdominals: ens aju laran a enfortir el tei­xit i músculs de la zona.

2. Glutis i malucs : en posició quadrupèdica (és a dir, de quatre potes), aixequem una cama cap enrere fins a l'horitzontal mar­cada pel cos. Cal que la cama estigu i una mica flexionada. Podem fe r el matel,,,< exercici però aixecant la cama lateralment.

Tipus d. c.I·lulllls

lLEU: és la cel·lulitis en la fase inici­al. Encara no són visibles les alteraci­ons característiques dels teixits en la supelfície de la pell, però la prova del pessic pelmet obsetvar-hi lleus prominències i ondulacions.

GRAU MITJÀ: en tensar els mús­culs del l'abdomen, de les natges o dels glutis, hi apareixen clarament ondulacions i esquerdes.

SEVERA: les ondulacions i esquer­des de la pell apareixen en qualse­vol posició. Sol estar relacionada amb l 'obesitat i pot afectar altres zones corporals, com ara els bra­ços i la regió lumbar.

natge són necessà ri es entre se t i

deu sess ions, tot i qu e la se nsac ió

de pesadesa i ca nsa ment de les ca ­

mes d esa pareix ràpid ament, amb

poque s.

Un co mplement del drenatge lim­

fàti c són les tècniques d'hidroteràpia,

com les dutxes fredes en sentit ascen­

dent i els banys d'algues.

Lluitar contra la vida sen dentària

L'activitat sedentà ri a pot ocasionar

trastorns ci rculatori s des dels turmells

fins la zona de la pelvis.

Per enfortir el te ixit conjuntiu , ten­

sar els músculs i estimular el sistema

limfàti c, és im prescindible practi ca r

exercici per estimular la irrigació san­

guín ia, activar el metabolisme i refor­

ça r el siste ma ve nós i lim fà ti c. Les

cè l·lules i els te ixits estaran més ben

nodri ts, i recuperarem de nou la mo­

bilitat arti cular que amb els anys es

pe rd .

La gimn às ti ca co ntra la ce l·lulitis

està especialment ori entada a estimu­

lar les d iverses zones del cos en què

acostuma a aparèixer: abdomen, glu­

ti s i nalgues.

PROMOCiÓ MUNTURA +VIDRES

8.900 Ptes. MUNTURA + VIDRES + ANTIREFLEXANT

13.900 Ptes.

_ Dietètica

DIETA DEPURATIVA ...

L1ENEMIGA DE LA CEL-LULITIS

per Maria Dolors Villanueva, dietista

La cel· lu litis és un problema d 'origen hormonal que apa­reix sobretot en les dones, independentment de l'edat i del pes. Hi ha molts productes cosmètics i tractaments es­tètics per combatre-la, i també aconseguirem redui r-la amb exercici i una alimentació adequada.

La ce l·luli tis apareix per l'acumu la­

c ió de greixos en dete rm i nades zo­nes de l cos. Pe r combatre- la mi tjan­

çant l'a limentac ió, és primordia l repar­

tir les ca lori es al llarg del d ia i evitar

els àpats co piosos. Ta mbé ca l vigil ar

la in ges ti ó d' hidrats d e ca rbo ni i

d 'aquells aliments que evitin la reten­

ció de líquids.

Pe l que fa als hi d rats de ca rboni,

els d'a,bsorció ràpida com la f ructosa,

la lactosa i la saca rosa són els que han

de vigilar-se especialment per la ràpi ­

da metabolització en greixos.

Vigilar els hidrats de carboni

La f rui ta (fru ctosa) no pot consu­

mir-se en excés. L'id ea l és menjar­

ne dues peces diàri es repart ides en­

tre l'esmorzar, a mig matí o en el so­

par. I és que la fruita, igual co m la

verdura, èls tubercles, els ll egums i

els f ru its secs (sob retot el ca rbassó,

la patata, els plàtans i l'ametlla), són

bàs ics per a una d ieta diCl rètica per­

q uè es tracta d 'a liments ri cs en po­

tass i i pobres en sod i.

De lactosa, un altre suue ràpid, en

conté la llet; si en prene,m, per exem­

ple per esmorza r, és co nvenient que

sigui se mi p,~s n atada perqu è no ens

,,' aporti tant de greix com la sencera i,

en ca nvi, n'obtinguem vitamines sa­

turades ¡'ip()so lubles que la desnatada

no ofereix. Hi ha un altre t ipus de làc-

.' '.

t ic, el iogurt (sense lactosa), que pot

resultar idea l pe r desp rés de d inar,

enca ra que sempre és pre feri ble des­

natat.

Si els hidrats de carboni d 'absorc ió

ràp ida no són recomanables, sí que

ho són els d 'absorció lenta, ja que la

seva metaboli tzació és llarga i esdevé

una energia disponible en la sang du­

rant un temps llarg: d'aquesta mane­

ra, resul ta fàcil consumir-la durant tot

el d ia.

La pa tata, la pas ta, els ll egums o

els arrossos conte nen hidrats de ca r­

bo ni co mplexos o d 'abso rció lenta.

També en conté el pa. Per això, si la

dieta inclou algun dels quatre primers

Per evitar la ce1-1u1itis hem de vigilar la ingestió d'aliments rics en greixos saturats i els sucres d'absorció ràpida

La ce1·1ulitis sovint va acompanyada dun nivell baix de ferro o d'una petita anèmia. Cal que recuperem aquest ferro per poder cremar bé l'energia

aliments és millor evi tar el pa per no

exced ir-nos en la quantitat de ca lori­

es d'un àpa t.

Una bona manera d'introd uir el pa

en la dieta és fer-ho a l'hora de l'es­

morzar o en un sopar lleuger amb cinc

o sis torrades (entre 50-60 grams di­

ari s).

En resum, hem de moderar el con­

sum d'oli s, suprimi r les carns greixo­

ses i els seus derivats -com els embo­

tits- o bé consumir-los de forma oca­

sional, igual que els productes de pas­

ti sseri a. També hem de contro lar les

sa lses i conse rves en sa l o els pl ats

precuinats. Tant en una dieta equil i­

brada com en una dieta depurati va

aquests productes no han de formar

part a d iari dels nostres àpats.

La retenció de líquids

Prevenir els trasto rns circulato ri s,

evitar els problemes in f lamatori s i de

retenció de líquid s també és molt

important per combatre la ce l·luli t is.

Per això ca l moderar el co nsum de

sa l o directament suprimir-l o . Ai xí no

solament ens acostumarem al sabor

natural dels aliments sinó que pre-

"

__________________ Dietètica

El carbassó, la patata, el plàtan i l'ametlla són bàsics per a una dieta diürètica perquè són aliments rics en potassi i pobres en sodi

Els problemes circulato­ris i, especialment la retenció de líquids són els principals factors que motiven l'aparició de la ce1'lulitis

vindre m problemes d ' hipertensió i

cardiovascu lars .

També és preferible menjar peix

que carn: quatre vegades per setma­

na peix, dues vegades pollastre o aus

i una vegada, carn de vedella. La ca rn

vermella no he m d'excloure-la, men-

Esport i homeopatia Per prevenir l'aparició de la cel'lulitis, no podem oblidar la importància de

practicar espolt de manera regular. Si afegim l'exercici a una bona dieta tindrem una bona musculatura que ens ajudarà a evitar la manca de ferro. I és que la pràctica espoltiva produeix més glòbuls vermells, afavoreix la circulació san­guínia i mobilitza els greixos.

També podem recórrer als suplements dietètics i homeopàtics, sobretot la sàlvia i el te verd.

La sàlvia evita la retenció de líquids, afavoreix la circulació sanguínia i la producció d'estrògens, i equilibra el sistema nelviós i neurovegetatiu . Per obte­nir un notable benefici en la circulació perifèrica i un potent efecte diürètic, cal prendre'n una o dues infusions al dia (fins a un litre i mig) o de vuit a dotze comprimits.

Una altra planta interessant és el te verd: diürètic, estimulant, antimicrobià, antioxidant i molt indicat per a la obesitat i la cel , Iu litis, la hiperlipènia (augment de greixos en la sang) i els nivells alts de colesterol. El més recomanable és prendre'n d'una a tres infusions diàries, preferentment després dels àpats.

Els massatges a les zones amb cel'lulitis també estan molt indicats; per fer­Ios podem utilitzar oli essencial de sàlvia mesclat amb oli d'alvocat per afavorir el drenatge limfàtic.

jar-ne un o dos cops pe r setmana és

bo perqu è e ns aporta ferro de fàc il

absorció. I és que la ce l·lulitis, mol­

tes vegades, va aco mpanyada d'un ni­

ve ll baix de fe rro en la sang o d ' una

peti ta anèmia; ca l recuperar-lo pe r tal

que les cè l·lules de l'o rga nisme esti­

gu in suficientment ox ige nades i es

c remi bé l'e nergia. Si és necessar i,

s'ha de prendre un suple me nt de fe r­

ro, que també s'abso rbe ix bé a l 'in~

testí.

Una dieta ri ca e n fibra és impres­

cindible per e liminar e ls greixos de la

digestió i pe r a una co rrecta evacua-

c ió que eviti proble mes de retenc ió.

Fo na me nta lme nt e ls productes inte­

grals, e ls llegums i e ls fruits secs. Les

a lgues també són una ajuda per tenir

e n compte, e n amanides o en forma

de com primits.

Com a recomanacions gene rals, no

he m de salta r-nos cap àpat ni esta lvi­

a r-nos e l segon plat o la proteïna que

tant necess ita e l nostre o rga nisme pe r

a les diverses funcions de regene ra­

ció, mante nime nt de la musc ul atura,

me taboli sme ce l·lula r i produ cció de

cè l·lul es sa nguíni es importants per

mante nir e l cos e n condicions.

20%130% dpte.

l els mesos de febrer març

de

fins acabar les existencies, no t' ho perdis i

NIKE - ADIDAS - UMBRO COMPLEMENTS DE BANY LUANVI - FILA

de temporada

I ~IXAMPL~ I .4tt4}ifk*

CI Cartagena, 227 Tel. 93 23295 68

, GAU DI

ÒPTICS

QUAN DE TEMPS FA QUE ND ET GRADUES LA VISTA?

POSEM A LA TEVA OISPOSICIÓ DE F "ORMA GRATUïTA L'ÚLTIMA TECNOLOGIA

PER A UN COMPLET EXAMEN VISUAL I, A MÉS ,

PER LA COMPRA D'UNES ULLERES, TE ' N REGALEM UNES ALTRES *

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA?

SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A UN ESPORTISTA COM TU:

PRÀCTIQUES, CÒMODES I MOLT F À CILS D ' USAR

[V,NE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDí ÒPTICS

* E STOC L I M ITAT

C / MALL ORCA, 4 37 (C A NTO NADA PADILLA) TEL. 93 436 72 4 0

Hipotecas CAJA MADRID

Quítese un peso

902 246 8 10 www.cajamadrid.es/hipotecas

Ofrecer la maxima flexibilidad y la maxima financiación , has ta el 100% del valor de tasación de su vivienda , nos ha convertido en un líder del mercado hipotecario . Por eSQ, antes de firmar una hipoteca, consúltenos. Con cruA MADRID comprara su casa, sin hipotecar su vida .

CAJA MADRID

I I

_ __ .... ~eportat~

El cas de IllIIa Myrurgia ha fet impacte entre els veïns de la Sagrada Família. A penes un mes després de la creació de la plataforma IISalvem Myrurgiall

, tres mil veïns slhan adherit a la causa amb la signatura del manifest. En les diferents assemble­es i actes al carrer realitzats durant el mes de gener, els veïns i les entitats del barri han deixat clar el seu rebuig al projecte de IIAjuntamentde privatitzar un solar històricament reivindicat per a la construcció dequipaments públics: escola bressol, ca­sals de joves i residència de gent gran.

S.L.

La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia",

formada el novembre de l'any passat,

aplegava, a finals d'aquest gener, disset entitats i uns tres mil veïns de la Sagra­

da Família.

La tasca in formativa de la platafor­

ma, desenvolupada durant els primers

dos mesos, ha arribat ja a la majoria dels

veïns del barri que, coneixedors de les

intencions de l'Ajuntament, no han dub­

tat a adherir-se a les reivindicacions.

La primera acció de la plataforma va

consistir a sol· licitar una entrevista amb

la regidora del Districte de l'Eixample,

Carme San Miguel, a qui el president

de l'Associació de Veïns de la Sagrada

Família, Antoni Viñas, va fer saber les

inquietuds de les entitats i els veïns del

barri . Amb això i tot, la regidora va ex­

pressa r la intenció del Distri cte i de

l'Ajuntament de seguir endavant amb

el projecte, que consideren positiu per

a la ciutat.

Després d'una sèri e de reunions al

local de l'Associació de Veïns de la Sa­

grada Família, i davant la postura del

Distri cte de l'Eixample de no voler re­

visa r o discutir el projecte amb els

veïns, la plataforma va iniciar diferents

accions per ta l d'aturar-l o, ja fos per

la via administrativa o per la press ió

po pul ar que poguessin exe rcir els

veïns.

Accions administratives

La primera actu ació admini strati­

va es pot dir que va ser l'a l ' legació

presentada per la Fundació Claror, el

passa t mes d 'abril , al projecte del

Distri cte de l'Eixample.

A aquesta al ' legació es va sumar

la presentada per l'Associació de Ve­

ïns de la Sagrada Família i l'escrit de

la plataforma adreçat a la subcomis­

sió d'Urbani sme de Barce lona.

Estat actual de la situació

El cas de l'Illa Myrurgia es trobava,

en el moment del tancament d'aques­

ta edició, a l'espera de ser discutida

per la subcomissió d'Urbanisme, inte-

TOT CLAROR 15

Què demana la plataforma?

L'objectiu de la plataforma és aconseguir que l'Ajuntament de Barce lona constru eixi equipa­ments públics (escola bressol, ca­sal de joves i residència per a gent gran, que el barri de la Sagrada Fa­mJ1ia necessita i fa vint anys que reivindica) al solar ocupat per l'an­tiga fàbrica Myrurgia, .a l'illa com­presa entre els carrers Provença, Nàpols, Mallorca i Sicl1ia.

Per tal que això sigui possible, però, és necessari que el Districte de l'Eixample rectifiqui la recent proposta de modificació que ha fet del Pla General Metropolità (PGM), segons la quall"'Illa Myrurgia" dei­xaria de ser qualificada com a "equi­pament" per ser qualificada de manera que s'hi poguessin construir habitatges d'alt standing i un poliesportiu privat de caràcter elitista, equipaments privats i que no són prioritaris al barri.

El solar de l'Illa Myrurgia estava qualificat d'equipament comunitari des de 1976 (PGM), i si el projecte de l'Ajuntament tira endavant el barri perdria 10.200 metres quadrats d'eql.1Ïpaments comunitaris. Tot i així, el barri de la Sagrada Faml1ia no és l'únic de l'Eixample pe~udicat per l'operació (vegeu pàgina 18).

grada per representants de l'Ajunta­

ment de Barcelona i la Generalitat de

Catalunya.

En cas que aquesta su bco missió

aprovés el projecte de l'Ajuntament

sense modifica,cions, quedaria el re­

curs per la via del contenciós-admi­

nistratiu .

Alhora, la plataforma té dues vies

d'actuació més: el recurs al projecte

de descata logar una part de la finca

Myrurgia del Patrimoni Històri c i Artís­

tic, i el recurs al pla especial que s'hau­

rà d'elaborar en el cas d';:¡questa illa.

La veu dels veïns

Paral·lelament a la via jurídica, els

diferents integrants de la plataforma

16 TOT CLAROR

han considerat necessari intensifica r la

tasca informativa amb els veïns. Fins

ara s'han fet assemblees i s'han penjat

cartells i pancartes per diferents punts

del barri; el resultat és que tres mil

veïns s'hi han adherit mitjançant la sig­

natura del manifest.

La primera acció pública va tenir

lloc el migd ia del dissabte 22 de ge­

ner, quan Un grup d'aproximadament

trenta membres de la plataforma es

van reunir a l'avi nguda Gaudí per co l·­

locar cinc pancartes en diversos punts

del barri i recollir signatures en unes

taules informatives. L'acc ió, que va

durar dues hores, va causar un gran

impacte social, va reco llir prop de

tres-centes signatures i va aparèixer

als principals mitjans de comunicació

del país.

El següent acte va tenir lloc cinc

La plataforma de veïns i entitats diu que el barri de la Sagrada Familia encara necessita equi­paments públics bàsics, i. volen que a Myrurgia es faci una escola bressoL un casal de joves i una residència de gent gran

dies després, el 27 de gener, a l'esco­

la Sagrada Família: una asse mblea

informativa,a la qual van assistir prop

d'un centenar de veïns del barri, en

què es va explicar el cas Myrurgia amb

detall .

Els ponents, per part de la platafor­

ma, van ser el president de l'Associa­

c ió de Veïns de la Sagrada Famíli a,

Antoni Viñas; l'arquitecte-assessor tèc­

nic de la plataforma, Salvador Matas, i

el portaveu de la plataforma, Joan Ba­

lañach.

Però l'assemblea no solament va ser­

vir perquè la plataforma informés als

veïns de l'estat de la situació, sinó que

també va permetre que aquests po­

guessin expressar lliurement opinions

i suggeri ments.

Entre el públic hi havia tota mena

de veïns: veterans i nouvinguts, jubi-

Disset entitats slhan adherit ja a la plataforma

A finals de gener de 2000, la plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" aglutinava ja tretze entitats del barri de la Sagrada Faml1ia que s'hi havien adherit: Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia, Agrupació Escolta Antoni Gaudí, Agrupació Artistes-Pintors de la Sagrada Faml1ia, AMPA CEIP Sagrada Faml1ia, AMPA lES Seçretari Coloma, AMPA Patronat Social Obrer, Col, lectiu de Joves Can Canadell, Col ' lectiu de Joves Comunistes, Esbart Gaudí, Esquerra Unida i Al­ternativa, Fundació Claror, Grup de Veïns del Barçalles i Unió Esportiva Gaudí. A més, s'ha rebut l'adhesió de l'AV Esquerra de l'Eixample, l'AV Fort Pienc, la Coordinadora d'Associacions de Veïns de l'Eixample i la Federació d'Associaci­ons de Veïns de Barcelona (FAVB).

L'adhesió d'entitats i veïns continua oberta: les interessades han de posar-se en contacte amb l'Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia (TeL 93 246 5319) o amb qualsevol de les entitats ja adherides.

I I

____________________________________ Iteportat~

L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, vol privatitzar el solar, tot i que es perdrien 10.200 m 2 d'equipa­ments. Diu que ja ha fet molt pel barri i que no calen més equipa-

'ments públics

lats i joves, mestresses de casa, co­

merciants i profess ionals liberals ...

Hi havia representants de les enti­

tats adherides a la plataforma. Fins i

tot hi van assistir membres de l'Asso­

ciació de Veïns de l'Esquerra de l'Ei­

xample per explicar co m els afecta

l'operació prevista per l'Ajuntament.

Les intervencions van insistir majo­

ritàriament en la necessitat d'apujar el

to de veu de les reivindicacions: van

sol·licitar que els veïns pengessin llen­

çols als balcons amb inscripcions al·­

lusives a la demanda d'quipaments pú­

blics, van proposar fer concentracions

davant l'Illa Myrurgia i organitzar actes

al carrer de to reivindicatiu-festiu per

arribar al major nombre de persones

possible.

Molts van recordar que aquesta no

és la primera ocasió en què els veïns i

, ,

El patrimoni historicoartístic de la ciutat, en perill

L'operació prevista per l'Ajuntament de Barcelona respecte del solar de l'Illa Myrurgia tindrà també notables reper­cussions per al patrimoni attístic de la ciutat. l és que, a la pèrdua dels 10.200 metres quadrats d'equipaments públics que reclamen els veïns de la Sagrada Familia, s'haur~l de sumar la d'un clels pocs edificis existents d'estil Art-Decà.

La fàbrica Myrurgia va ser edificada el 1929, any en què va rebre el Premi d'Arquitectura cie l'Aju ntamen t de Barcelona per la seva qualitat attística, fins i tot superant altres edificis construïts amb motiu de l'Exposició de 1929. Obra de l'arquitecte Puig Gairalt, l'edifici Myrurgia combina un vocabulari for­mal derivat clel protoracionalisme de Perret i Garnier amb la depuració classi­cista i l'exaltació mecliterrània clel Noucentisme. Aquesta f.:'lbrica és la creació de Puig Gairalt que millor il·lustra aquestes influències: s' hi poden advertir un tractament nu clel ferro de l' estructura, e l desenvolupament de la plàstica funcionalista aconseguida en la nau industrial mitjançant la solució de grans cavitats/fornícu les horitzontals i un recolzament en la simetria com a base compositiva d'elements parcials, per exemple en l'esca la i altres espais repre­sentatius. L'immoble és una de les relíquies de l'arquitectura inclustrial que s'han conservat, al costat de la Central Elèctrica de Roger de Flor, les Tres Xemeneies, La Farinera del Clot o Casaramona.

L'edifici Myrurgia forma patt clel patrimoni historicoartístic de Barcelona i amb l'aprovació cie l'Ajuntament es percl una part important d'aquest patrimoni.

La plataforma ha de­manat a tots els veïns que facin sentir la seva veu signant el manifest assistint a assemblees i a concentracions i penjant llençols als balcons per reivindicar equipaments públics a PIlla Myrurgia

les entitats s'han hagut de moure en

defensa dels interessos del barri. Van

recordar la reivindicació de construir

un poliesportiu al solar de la fàbrica

SAFA, la lluita pel tancament de la dis­

coteca Barçalles, per evitar que la

construcció d'un pàrquing a la plaça

Sagrada Família acabés amb els arbres

Els veïns de la Sagrada Familia volen que el solar de PIlla Myrurgia, ca1ificat com a equipament comunita.:. ri des de 1976, no sigui privatitzat per a la construcció d'habitat­ges d'alt standing i d'un poliesportiu privat

de la plaça, la pressió exercida l'any

1996 perquè no s'instal·lés una ben­

zinera i un gimnàs privat a .l'llIa Myrur­

gia ... En tots aquells casos, la força dels

veïns va fer reorientar els objectius de

l'Ajuntament. Com va dir una veïna,

"si ens tornem a unir, per què no ho

podem tornar a aconseguir?"

TOT CLAROR · 17

_ Reportatge

TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACiÓ S·HAN FET RESSÒ DEL CAS

El "cas M yrurgia" no és només ob­

jecte de tractament a la revista Tot Cla­ror, sinó que els principals mitjans de

comunicació del país (premsa, ràd io i

te levisió) han comentat àmpli ament

l'assumpte.

Les reivindicacions dels veïns de la

Sagrada Família han arribat als lectors

de dia-

ris com La Vanguardia , El Periódico de Catalunya, E/ País o Avui, i ràdios i te­

levisions també han tractat el cas. Pel

que fa a mitjans audiovisuals, cal des­

taca r el seguiment que n'està fent

Barce lona Televisió, encara que és dig­

ne destacar que Televisió Espanyola i

TV3-Televisió de Catalunya també ha­

gin fet arribar les seves càmeres fins al

barri per reflectir el sentir dels veïn s.

Els mitjans de comunicació s'han in­

teressat per les demand es d'eq uipa­

ments públics per part d'un dels barris

més densament poblats de Barcelona

i amb menys equipaments, i també

han mostrat gran expectac ió per co­

nèixer el futur d'un edifici amb gran

valor artístic i històri c a la ciutat.

El cas Myrurgia està gaudint d'una

especial re llevància mediàti ca en un

moment en què casos com el Projec­

te Barça-2000 i les reivindicacions a

diferents barris qü estionen la planifi­

cació urbanística de Barce lona.

18 TOT CLAROR

INDIGNACiÓ A L'AsSOCIACIÓ DE VEïNS DE

L'EsQUERRA DE L'EIXAMPLE

EL "CAS MYRURGIA" ESQUITXA

ALTRES BARRIS DE L1ElXAMPLE

L'Associac ió de Veïns de l'Esquer­

ra de l'Eixample també ha aixecat la

seva veu disconforme respecte l'ope­

ració de l' Illa Myrurgia. A banda d'ad­

herir-se a la plataforma "Salvem l' Illa

Myrurgia", ha endegat accions pròpi­

es: d es de presentar formalment

queixes al gerent del Distri cte de l'Ei­

xample fins a mirar d'aglutinar les en­

titats i veïns del seu barri amb l'obj e­

tiu de paralitzar l'operació de l'Ajun­

tament.

L'Assoc iac ió de Veïns de l'Esq uer­

ra de l'Eixamp le se sent, segons el

se u pres id ent Cosme Sa ló, "enga­

nyada i ut ilitzada" per l'actuació de

l'Ajuntament i e l Di st ri cte de l'Ei­

xa mple en el cas Myrurgia, ja que

s' han incl òs en l'operació "suposats

eq uipaments" de l'Esquerra de l'Ei­

xa mpl e sense atendre les necess i­

tats del barri ni informar els veïns

ni les entitats d'aquesta zo na.

Quan, a mitjans del mes d'abril de

1999, l 'Aj u ntament va prop osa r la

modifi cac ió del PGM a l' Illa M yrur­

gia, va fer un pla discontinu que afecta

cinc illes de l 'Eixample: en conèret,

les finqu es dels carrers Provença 408

(l ' Illa Myrurgia, a la Sagrada Família),

Rosse lló 191 (a l'a lçada d 'Enric Gra­

nados, a l ' Esquerra de l' Ei xa mpl e),

Comte Bo rre ll 243 i 212 (e ntre

M allorca i Provença, també a l'Esquer­

ra de l'Eixample) i Ronda Sant Antoni

19 (es tracta de l' Insti tut d ' Ense nya­

ment Secundari Lluïsa Cura, situat al

costat del Mercat de Sant Antoni).

L'objectiu era un joc de requalif i­

cacions de sò l i sostre ed ifi cat per tal

de vestir l'ope ració de manera que

semblés que els 14.000 metres qua­

drats d'equipaments que es perdi en

a dos punts del distri cte (10.200 a la

Sagrada Família i 3.800 a l'Esquerra),

es guanyaven en uns altres punts.

Així, en finques qua li ficades co m

a equipaments (és el cas de M yrur­

gia ~ de la finca de l ca rrer Rosselló

, 191, a l'Esque rra) es podri en co ns­

truir hab ita tges. I, en co mpensació,

per ta l que l'operació quadri, finqu es

actualment qual ifi cades co m a habi­

tatges passar ien a se r qualificades

co m a eq uipaments.

A l ' hora de buscar, dins l ' Ei xa m­

ple, finques qualifi cades com a ha­

bitatges i que passa ri en a se r quali­

ficades co m a equipament, es va n

esco llir les abans esmentades, Són

tres finqu es actualment ocupades

per t res esco les en funcionament,

una de les qu als és públi ca (lE S

Lluïsa Cura), i que estan quali ficades

co m a " 13a", és a dir, susceptibl es

de co nstruir-hi hab itatges.

Però l ' operac ió també ha estat

rebutj ada pe ls veïn s de l ' Esqu erra

de l ' Ei xa mple, qu e perdran equi­

paments; els "equipaments" no es

faran ni a la Sagra da Famíli a ni a

l'Esqu erra de l ' Ei xa mple: en rea li­

tat no es guan ya rà r'es. El s " nou s

eq uipaments" só n uns que j a ex is­

teixe n : les tres esco les que des de

fa molts anys fun cio nen.

En el passat número de la revista Tot Clamr, corresponent al mes de de­sembre de 1999, vam donar dues in­formacions errònies, referides al cas Myrurgia. A la pàgina 18 vam dir que el Districte de l'Eixample, a l'hora de buscar fin­ques qualificades com a habitatges que passarien a ser qualificades com a equipaments, va escoliir "quatre fin­ques actualment ocupades per tres escoles". En realitat, es tracta de tres finques ocupades per tres escoles. Us preguem que clisculpeu les mo­lèsties,

1i

_____________________________________ Iteportatge

, Ultima hora:

s'obren vies de negociació

L'Ajuntament de Barcelona ha refet la proposta urbanística que afecta a l'Illa Myrurgia, segons va informar el Districte de l'Eixample en una noúcia d'última hora anunciada el clijous 3 de febrer, en el moment del tancament de Tot Claror.

Segons les primeres infolmacions, comunicades pel Districte de l'Eixam­ple, l'Ajuntament va presentar a la subcomissió d'Urbanisme (que es va reunir el mateix 3 de febrer per tractar el tema) diferents modificacions que incidei­xen en tres de les finques afectades pel seu pla.

En el cas de l'illa Myrurgia, les modificacions plantejades per l'Ajuntament (fruit d'un acord entre el consistori i els promotors privats) consiteixen en què els baixos de la pa¡t on es construiran habitatges, aproximadament uns mil metres quadrats, seran cedits pels promotors a l'Ajuntament per fer-hi equipa­ments públics, a definir. D'altra banda, hi haurà una residència d'espo¡tistes a una pa¡t del poliespoltiu privat que es vol construir.

Aquesta proposta de l'Ajuntament, incloses les recents modificacions , va ser aprovat per la subcomissió d'Urbanisme el passat 3 de febrer.

El gerent del distIicte de l'Eixample, Jordi Carbonell , va comunicar el 4 de febrer a membres de la Plataforma "Salvem l?ilIa Myrurgia" aquestes novetats . La Plataforma, al tancament de la revista Tot Claror, encara no s'havia reunit per valorar la nova proposta. Tot i així, membres de la Plataforma consideren que "és positiu que l'Ajuntament hagi obert una via de diàleg i negocia­ció".

Esquerra de l'Eixample

Entre les modificacions presentades per l'Ajuntament també hi ha altres que incideixen en les illes de l'Esquerra de l'Eixample afectades. Així, en la finca de Comte Borrell 243, ocupada per l'escola IPSI es construiria un equi­pament soterrat obe¡t al barri fora de l'horari escolar i un interior d'illa d'apro­ximadament 1.200 metres quadrats. Pel que fa a finca situada al carrer Rosselló 191 , s'ampliarà en tres metres l'accés al interior d'illa, per tal de fer-lo més accesible als veïns del barri.

Les entitats i els veïns de l'Esquerra de l'Eixample tampoc han fet valoraci­ons a la nova proposta de l'Ajuntament.

EL 28 DE FEBRER, DEBAT AL COL-LEGI O-ARQUITECTES

La polèmica urbanísti ca que es viu

al barri de la Sagrada Família no és una

novetat a Barcelona . El cas Myrurgia

no ha estat sinó l'última d'una sèri e

de polèmiques que els darrers mesos

han qt.iestionat la política urbanísti ca

de l'Ajuntament.

En aquest debat, en què participen

partits polítics, mitjans de comunica­

ció, entitats, associac ions i ciutadans

en general, també hi han dit la seva

prestigiosos professiona ls del món de

l'arqu itectura i l'urbanisme local i in­

ternaciona l.

Per tot això, el Col' legi d'Arquitec­

tes de Catalunya ha organitzat un de­

bat que t indrà ll oc el di ll uns 28 de

febrer a la sa la d'actes del Col' legi, a

la p laça Nova de Barcelona, davant

de la Catedral. L'acte serà obert a tot­

hom que hi vu lgu i assistir.

AI debat, que co mença rà a les 7

de la tarda, hi són convidats els arqui­

tectes Ribas Riera, Ferran Navarro i

Salvador Matas. De l'àmbit de l'Admis­

tració s'espera la presència de Ri card

Fayos i Quim Espanyol.

El tema de debat serà els usos de

terrenys d'equipament a la ciutat de

Barcelona, analitzant casos com el de

Can Batl ló (Sants-Montjuïc) o Myrur­

gia (Eixample).

horas

Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos en cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43,5-3 , 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte soci o lIamando al teléfonp 93 409 88 00 y te enviaremos el carnet por correo.

Nombre y Apellidos: ...... ........................ ............................................................. ... ... .

Dirección: .................... ............. .......... .. ............... ... ................... ........................ ....... .... .

Código Postal: ...... .. .. ........... ........... ... .. ... ...... Teléfono: .................... .. .......... .. ........... .

N° Tarjeta Visa .................................. ............................................................ ~.;r ..... ·.···· Maquina de la que quieres ser socio: ............ .. ............ ... .;/ .. ''¡" ........ .

y.~ .. '

PROMOCIÓN VALIDA HASTA EL 31 DE DICIEMBRE DEL 2000 .

, I

I

ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT DE LA FEDERACiÓ

D'AsSOCIACIONS DE VEïNS DE BARCELONA (FAVB)

11 LIASSOCIACION ISME

VIU UN GRAN MOMENT

II

Trenta anys després d'arribar a Barcelona des de la seva Osca natal, Andrés Naya desprèn optimisme quan parla de l'associacionisme barceloní, ja que aquests trenta anys de lluita per alçar la veu dels veïns estan donant els seus fruits. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de la qual és vicepresident, és una realitat a la ciutat, i la seva opinió es té cada cop més en compte. I és que els ciutadans no volen perdre el dret de manifestar les seves opi n ions davant dels canvis que està havent a Barcelona. Els veïns demanen la paraula.

s. lo

Va ser als anys seixanta quan el moviment associatiu va viure, tot i les restriccions del règim franquis­ta, el moment de màxim creixement. Després, amb l'arribada de la de­mocràcia, va arribar la crisi; els lí­ders de les associacions de veïns van incorporar-se als nous partits per lluitar des del camp polític i van deixar molt afeblides les enti­tats de barri. Ara sembla que l'as­sociacionisme torna a viure mo­ments d'esplendor.

"Ara la gent torna a acudir a les as­sociacions, totes es re uneixen setma­nalment, treba ll en pel ba rri .. . " -

L'associacionisme, fa la puja o bé va de baixa?

Fa la puja, clarament; passem una època dolça, d'explosió assoc iativa. Al ­guna cosa s'està movent e n aqu est país, vivim uns temps de crisi en què es pa rla molt d ' individualisme, mate­rialism e, ego isme i in co muni cació, però és quan més associacions, enti­tats sense ànim de lucre i organitzaci­ons no governamentals s'han creat. I

la realitat és que la societat és cada cop més viva. La gent s'associa ara més que abans, sens dubte.

Això vol dir que la gent es com­promet més?

Hi pot haver entitats (associac ions de veïns, gru ps ecologistes, assoc i ad~ ons de dones ... ) que tinguin una clara voluntat de compro mís i de transfo r­mació de la rea litat, però no hem de desmerèixer les entitats amb altres fi­nalitats. El conce pte d' agrupar-se és molt ampli i se mpre positiu ; en uns temps e n què les noves tecnologies ens porten a tancar-nos a casa és im­portantíss im que la gent en surti per anar en gru p al cine, a un concert o a juga r als escacs. Tan positiu és que hi hagi una associació de veïns en un barri com un club d'escacs, perquè les dues llui te n co ntra e ls dos pi tjo rs ma ls d'avui di a: l' individualisme i l'aïllament social.

I les associacions de veïns, no . s'haurien de relacienar més amb aquestes entitats?

És cla r, és molt important que les associacions de veïns ens relacionem

Societat

més sovint, i de tu a tu, no des d' una pos ició de pres ump ta supe ri or itat, amb la resta d'entitats dels ba rr is. Pe r exemple, per parlar de la situació dels ba rr is; ja s'ha acabat allò que una as­sociació podia, per si so la, diagnosti­car l'estat i les necessitats de l seu barr i.

Les associacions de veïns repre­senten, en general, el sentir dels veïns i les entitats d'un barri?

L'expressió del barri ve donada per la su ma viva de cada barri . Les associ­acions de veïns representen els asso-

S'ha d'acabar allò que , les associacions de veins representem el barri. Les solucions als problemes d'un barri no les pot discutir sola la Junta d'una assoCiació. S'ha de buscar el diàleg amb la resta d'entitats del territori

TOT CLAROR 21

_ Societat

ciats i la fe ina que fan, però s'ha d'aca­

bar allò que representem el barri. Les

so lucions als problemes d'un barri no

les pot discuti r so la la Junta d'una as­

sociac ió, sinó que ha d' impulsar pla­

taformes, llocs, pun ts de trobada, on

puguin parlar el màxim nombre d'en­

titats i veïns del barri .

Com es pot aconseguir que els veïns d ' un barri participin més en les activitats i la dinàmica de les associacions de veïns?

Estimulant-los, promovent la part i­

cipació i el diàleg entre els seus mem­

bres, fent assemblees més àgils i atra­

ients, tenint en com pte l'opinió de la

gent, no només dels dirigents.

Les associacions de veïns actual­ment funcionen?

No hi ha cap associació igual. Ca­

dascuna depèn de ls seus membres,

dirigents, barri i històri a. En general,

vi uen un moment dolç, molt millor al

v iscut fa quinze anys, cosa que no vo l

dir que no hi hagi associacions de ve­

ïns que hagin de replantejar-se molts

aspectes. En ca ra hi ha assoc iac ions

que es creuen "els reis del mambo",

els reis del barri , i això és un erro r.

Estem cri dats a obrir-nos i treball ar

amb alt res ent itats en unes co ndici-

Les relacions amb l'Ajuntament han retrocedit en els últims tres anys. Encara no tenim veu als plens, per exemple, a diferència del que succeeix a Madrid o Saragossa

22 TOT CLAROR

ons d' igua ltat. Si una assoc iació de

veïns s'a llunya dels veïns, ja no té raó

d'existir.

L'Ajuntament de Barcelona és sensible a les demandes de les as­sociacions de veïns?

Als polít ics i insti tucions en gene­

ral no els agrada ni que els co ntro lin

ni que els demanin informació; a qui

és al pode r, sigui de l co lor que si ­

gui , li agrada exerc ir-l o. És compli­

Als polítics i institucions en general no els agra­da ni que els controlin ni que els demanin infor­mació; a qui és al poder, . sigui del color que sigui, li agrada exercir-lo

cat que et permetin part icipar, t' in- . els havien pres. La postura d'Ajunta-fo rmin , et demanin opini ó, es lim i­

ten a de ixa r- te vota r un cop cada

quatre anys, De vegades, encara ens

hem de ba rallar per aconseguir un

plàno l, pe r saber què vo le n fer en

una determinada pl aça ...

Quina relació tenen actualment les associacions amb l'Ajuntament de Barcelona i amb els districtes?

Hi ha hagut un retrocés en els úl­

tim s tres anys. L'Ajuntament de

Ba rce lona és de ls pocs on no hem

aconseguit la ve u als pl ens, co m sí

succeeix a Madrid o Saragossa. Penso

que els plens de distri cte són menys

v iu s que no pas abans, però és que el

problema de la partic ipació depèn de

la voluntat de qui governa. No és su­

fi cient tenir un reglament de parti ci­

pació perfecte: s'ha d'utili tzar.

A què es refereix? Et posaré un exemple. Aquí, el re­

glament de part icipació de Barcelona

reconeix el dret al referèndum . L'exal­

calde Porcio les va carregar-se l'ant iga

rambla de Sant Andreu, durant la dic­

tadura; hi havia una rambla amb ar­

bres centenaris fins que va arribar Por­

cioles i va fer '' l'arbricidi '' d 'arrencar

els arbres de soca-rel. Això va quedar

profundament gravat en la memòria

dels ve'ins de Sant Andreu i, quan va

arribar la democràcia, els veïns va n

demanar al gove rn restituir la rambla.

Ho van aconseguir? L'Ajuntament de Pasqual M araga ll ,

seguint la dinàmica dels anys vuitan­

ta, no era partidari de fer rambla, sinó

uns buleva rds amb voreres ampl es i

circulac ió pel mig. Els veïns no vo lien

ni parl ar-ne: només desitjaven recu­

perar la rambla que dècades enrere

ment i veïns era ta n oposada que

aq uests últims va n acabar per dema­

nar un refe rèndum . Q uan ja tenien

recollides les firmes per so l·licita r-l o,

l'Aj unta ment va rea li tzar un so ndeig

telefòni c amb dues mil tru cades, i

quan el sonde ig els va avisa r que el

consistori perd ri a el refe rèndum, va n

decidir tirar endavant la rambla.

Bé, el que volien els veïns? Sí, però, home, un ajuntament pro­

gressista i part icipatiu hauria fet el re­

ferèndum, encara que l'hagués perdut,

i hauria aconseguit un impacte més

gran, una major dimensió parti cipati­

va. No passa res per perdre un refe­

rèndum : al contrari , la gent ho hauria

va lorat! Però no, assumeixo el que la

gent diu, per no perdre. Fer la rambla

perdent una votació t 'enforteix com a

Ajuntament participatiu, i fer-la per no

perdre la votació et debili ta, encara que

l'acabis fent. Per això, quan es tracta

de parti cipació, no només compta el

que fas sinó també com ho fas.

Com es veu Barcelona des del car­rer Obradors, on hi ha la seu de la FAVB?

Home, des del carrer Obradors veig

que aquesta ciutat serà molt ri ca cul-

Barcelona resulta dura per als que hi vivim. És una ciutat on el cotxe és el rei i on hi ha una gran mancança dequipa­ments públics, especial­ment per als més petits i la gent gran

, ,

turalment. Els co lors, les músiqu es i

els llenguatges que se senten aquí, al

centre de la ciu tat, són molt rics. En

canvi, la situació de les persones que

ens aporten aquesta mul ti cul turalitat i

diversitat és molt precària. Hem d'es­

fo rçar-n os per diluir la xenofòbia amb

el reconeixement dels drets políti cs,

socials i hu mans de les persones que

arri ben de fo ra. El dret a l'habitatge, a

la feina, a viure dignament, no es re­

coneix a moltíssima d 'aquesta gent, i

aq uesta és una manera de sembrar in­

to lerància.

Què li preocupa més, de la Barcelona actual?

L'habitatge i la mobili tat.

Per què li preocupa l'habitatge? Perqu è no n' hi ha, per als joves

d'aquesta ciutat. Ens preocupa que

s'hagi deixat de co nstruir hab itatge

púb li c i haguem de depe nd re del

merca t. Perquè quan un dret soc ial

depèn del mercat no es reconeix a

tothom per igual, sinó segons la capa­

citat ad quisiti va . Per això, reclamem

més habi tatge per a joves en règim

de lloguer construït per les Adminis­

t rac ions.

A més, ens escandalitza que des­

prés de deu anys d'aluminos i encara

hi hagi 6.000 habitatges sense repa­

rar, que més de mil fa mílies visquin a

Barce lona amb les cases apuntalades.

I la mobilitat? El cotxe és el rei i encara no s' ha

donat al transport públic tot el que ne­

cessita. Hem aconseguit que el pla de

t ransport de 2000-201 0 prevegi que

arribi als barri s, però encara estem ba­

rallant-nos perquè es defineixin les in­

versions i el calendari. El transport pú-

bli c és una de les ass ignatures fle n-

dents. ','

Què proposen, vostès? M és invers ions, i la creació d ' un

bitllet únic que permeti viatjar de casa

a la feina per l' import d 'un de sol. No

pot ser que, a sobre que vius a Torre

Baró, hagis d 'agafar tres mi tjans de

transport públic diferents per anar de

casa a la fei na, perdent una hora i mitja

o dues hores, i a més hagis de pagar

tres vegades.

o~ ______ ................... ~ u/ I","'"

CARRER

La FAVB és formada per cent associa ci­ons de veïns de Barcelona ciutat, i aglu­tina m és de 55.000 a ssociats. La Veu del Carrer, la publicació bimestral que edi­ta l'entitat, sempre recull el parer dels veïns i les associacions respecte els pro­blemes de la ciutat

Quina opinió tenen del comerç de la ciutat?

És un horro r veure la pro li feració

de zones lúd iques, pa rcs temàt ics i

comercials se nse estud i ni plani fica­

ció, que fan disminuir la qualitat de

vida als barri s. S'estan tanca nt moltes

botigues petites, amb tot el que aixÒ

represe nta des del punt de vista eco­

nòmic i social. Ara hi ha una moratò­

ri a respecte de la concess ió de més

superfícies, però hauria de donar lloc

a un estudi i a la suspensió de con­

cess ió de més lli cències .

Com veu la xarxa d'equipaments de la ciutat?

N'hi ha un gran dèficit, especial­

ment dels desti nats als dos extrems

de la piràmide de la poblac ió, peti ts i

gent gran: escoles bressol i res idènci­

es ge ri àtriques . Cada co p hi ha més

gent gran a la ciutat, aconsegu im viu­

re més anys, però si no ho acompa­

nyem d 'una qualitat de vida ... . Calen

residències públiques, centres de dia,

casa ls .. . Hi ha un dèficit impress io-I

nant, i si no ens posem a construi r ja,

arribarem tard . La gent gran ha estat

la més oblidada dels últims cinc anys.

Societat

L'habitatge i la mobilitat són els dos problemes més greus de Barcelona. Falten habitatges per a joves. Quant a mobilitat, cal més inversió i un bitllet únic de transport públic

Reconeguts arquitectes i urbanis­tes com Oriol Bohigas han alçat la veu recentment per criticar la polí­tica urbanísti ca que s'es tà fent a Barcelona. S'ha comentat que l'ur­banisme està sotmès a la dictadu­ra del s interess o s privat s . Es tà d'acord amb aquestes crítiques?

No so ls hi es tem d'aco rd , es tem

contents perq uè érem els únics que

des de fa anys denunciàvem aquesta

situació. Aq uí s'està practicant un ur­

banisme que jo anomeno "confabu­

lat" i que ells anomenen "consensuat

o concertat", que consisteix a f er in­

tercanvi de cromos. I es deixen cons­

truir habitatges d'alt standing al so lar

del ca mp de Sa rri à, s' in tenta perme­

tre un pa rc temàtic al ca mp del Bar­

ça, un barri d ins d 'un parc com és Di ­

agonal M ar, o pri vat itzar el mar o el

port per construi r-hi una determinada

instal·lació. Sembla que hi ha una psi­

cosi per mantenir Barce lona al capda­

vant al preu que sigui , i el preu que

estem pagant és que planif iquen els

inversors privats i no les Ad ministraci­

ons. És el que també ha succeït a l' illa

Myrurgia, a la Sagrada Família.

A Barcelon,a es practica un urbanisme de "confabulació", que consisteix a canviar cromos. Planifiquen els inversors privats i no les Administracions. És el cas de l'Illa Myrurgia

TOT CLAROR · 23

':.;¡,~_.-

TE("NOCII.:SS 11' ... .. .

r,:::. _

li§- W g: .!:.. ..!!,.

Juga als e scacs

http : //www. tsc.es / aj edrez

Technoc~ess és un c lu b d'escacs inte­racti u que posa al vostre abast la pos~ sibil itat dc j ugar-hi des de casa com­petint amb els millors jugadors de la discip lina. Les partides es poden dur a terme en temps real o en diferi t. i només cal pa­gar la quota per poder fe r-ne l iS. Val 2.000 pessetes al tri mestre, o 6.500 si el pagament és anunl.

Adetisllle a Internet

http: //www.ad etism e.com

Si sou ass idus a lnternet i, a més, us agrada o practiqueu l'a tlet isme, us pOl interessar aq uesta web. Hi t ro~

barcu in formac ió de co mpeti cions solament per a internautes. Apun tar~se a l club és una bona ex­cusa per formar part d'un grup que no únicament corre, ja q ue s'orga­nitzen sortides i a lt res ac ti vita ts.

UNPLUGGED

MANA WARNER MUSIC. MÉXICO.1 999

El veterà grup mexicà Mamí es consolida a Espanya amb el disc Ullplugged, que recull els seus millors temes : c ançons melò­diques amb gus t de ranxera entre les quals destaquen "Vivir sin Aire" o "Rayando el sol" .

CELEBRAR EL MILENIO CON ARZAK & ADRIÀ

JM ARZAK I F ADRIÀ PENí NSULA 173 PÀGINES

La trobada de dos cuiners de prestigi ha fet possible un ll ibre per tal que cada dia de l'any 2000 sigui una festa, amb la qualitat de la bona cuina i il·­lustracions que, per si soles, ja obren la gana. Hi trobareu el secret dels ali­ments, les millors receptes i, fi ns i tot, una úti l guia per introduir-se fàcilment en el món del vi.

LIDERAZGO

JUANMATEO ] ORGEVALDANO EL pAís AGUILAR

677 PÀGINES

Es tracta d'un lli bre molt pràctic que ens aporta les principals claus per for mar equi ps d'alt rendi ment que obtingui n bons res ultats am b la màx ima eficiència: Hi trobarem refe­rències i capíto ls dedicats a l'esport, com a exemple clar de funcionament d'equips d'alt rendiment.

ESTOPA

ESTOPA BMG MUSIC SPAIN. 1999

Estopa és un nou grup format per dos germans de Cornellà , extreballadors de la factoria Seat, que ha entrat amb força en el pa­norama musical espanyol. El seu primer disc, eclèctic com ells mateixos diuen, és una fusió de rap, rumba, rock, i pop.

CÓMO CANVIAR TU VIDA CON PROUST

ALAIN DE BROTION EDICIONES B

2 17 PÀGINES

Diuen' que Proust no va tenir gaire sort a la seva vida. Tot i així, com ell mateix reconeixia, sabia aconsellar i trobar solucions pràctiques als pro­blemes de la gent que l'envoltava. Alain de Brotton planteja en aquest lli bre una sèrie de qüestions i proble­mes i les seves so lucions segons la tïlosofia proustiana.

HISTORIA DE LA DEMOCRACIA

FRANCISCO RODRíGUEZ EDICIONES TEMAS DE HOY

456 PÀGINES

Un de ls pocs llibres que exp lica la hi stòria de la de mocràcia des de la Grèc ia c làss ica fins a ls nostres d ies , passan t per Ro ma o la Revoluc ió Francesa. Un lli ­bre sobre e l s ignif icat i l'evo lu­c ió de l co nce pte de de moc rà­c ia.

CHRONICLES

ERIC CLAPTON WARNER MUSIC. 1999

Eric Clapton, la "mà lenta" del rock britànic, recopila, per enèssima vegada, els seus èxits. La diferència entre Chrollicles i anteriors recopilacions és que el nou compacte afegeix els darrers èxits, com "Tears in Heaven" i "My father eyes", i té un ritme més melòdic que els treballs d'abans.

BREVIARIO DE IDIOTAS

ERMANNO CA V AZZONI ED. PLANETA

179 PÀGINES

"Quan la idiòcia és tan perfecta que hauria de servir d'exemple als nens". Aquesta és la primera cita del ll ibre. Amb exemples com l' intent de volar amb cotxe, piròmans desafortunats amb el foc o marits obsess ionats amb el cosmos, Cavazzoni fa un retrat molt especial i crític de la idiotesa univer­sal que acompanya el gènere humà durant tota la seva existència.

EL LIBRO DE ORO DEL CINE MUNDIAL.

LAS PELÍCULAS

EDMOND ORTS EDICIONES B

26 1 PÀGINES

Un recorregut per les pe l·l ícules que m~s han marcat la histò ri a de l c inema, on, a més de les si­nopsis, trobareu anècdotes sobre e l rodatge i informac ió comple­mentària de les es trenes, les fi t­xes tècniques o les artísti sques.

HONESTIDAD BRUTAL

ANDRÉS CALAMAR O WARNER MUSIC 1999

L'autor argentí, exmembre de Tequila i Los Rodríguez, està as­solint un gran èxit des que va apostar per la seva carrera en solitari. HOllestidad Brutal és un doble CD amb 37 temes molt personals i espontanis escrits durant la gira del primer disc.

"Equipatge per al 2000", de La Cubana, al Centre de Cultura Contemporània

"Equipatge per a l 2000. Més de pressa, més de pressa" és una exposic ió-espectac le diri gida per La Cubana on s'analitza amb crítica i ironi a la vivència de l temps, l ' obsess ió per la veloc itat i e ls conceptes d ' estal vi, d ' aprofitament o pè rdu a de temps tan propis de ls ciutadans d 'aquest fina l de segle. Una mostra en fo r­mat d ' espectac le dramàtic sobre la conducta humana i les seves angoixes i ans ietats en què entren en joc la sorpresa i la improv i­sació, i on l'espectador i e l seu temp són, en aq uest cas, abso lu­tament determin ants.

Quídam Cirque du Solei

Quidam, paraula francesa que de­fineix un vianant anònim, repre­senta uns números únics en què les acrobàcies de gran qualitat es combinen amb la dansa, e l teatre, el vestuari extravagant i la llum. L'espectacle inclou les sensacions, l'emoció i la màgia que el públic de tot el món espera de Cirque du Solei , encara que aquesta vegada presentades d' una manera com­pletament diferent, amb la inten­ció de mostrar una producció més humana. l és que, a pesar que en

, , tots els espectacles trobem un tret comú, a Quidam les emocions

, , són més intenses, dramàtiques i persona ls.

THE8EACH

DIR .: DANNY BOYlE

El director de 1rainspotting Utla historia diferente ens pre­senta un nou treball, protagonit­zat per Leonardo DiCaprio. Ell i un grup d 'amics seguiran un estrany mapa que eis conduirà a un paradís asiàtic mentre creen una p;u-ticular idea del Nirvana.

"Ombres i Senyals" , a la Fundació Antoni Tàpies

L'exposició de Renée Green pre­senta dos projectes en què ha estat treballant aquests últims anys. Les propostes es materi­alitzen en unes insta l·l ac ions construïdes per elements visuals (c inema, vídeo, fotografia) i sonors (música, àudios ... ). També hi ha objectes, mobili ari i intervenc ions de color sobre estructura fo rmada per passadissos i cambres que reme­ten a la voluntat de percebre la realitat no d' una manera linial, sinó des d ' una experiència fragmentada.

"Les formes del món. La Nova Objecti vitat alemanya a la col·lecció Wilde", al Centre de Cultura de la Fundació "La Caixa"

El matrimoni form at pe r Ann i Jürgen Wilde ha creat una de les co l·lecc ions de fotografies alemanya co ntem porània més impor­tants del món. Quan el 1972 van obrir la galeri a Album a Ehrenfe ld (Colò ni a) van co mençar a desenvo lupar un paper molt ac tiu en la difusió de la fotografia co m a gale ri stes, comissari s, editors, col·lecc ioni stes, c ientíf ics i arxivers. A l'ex pos ic ió podreu veure una selecció de 208 fotografi es de c inc autors c lau de la hi stò ri a de la fo tografi a ale manya de ls anys vint i trenta.

SWEET & LOWDOWN

DIR .: WOODY AllEN

La producció més cara d'AlIen ens acosta a l'Amèrica deis anys 30 i al món del jazz. Com el títol suggereix, és un fllrn en to suau i baix que mostra la falsa bio­grafia d'un dels ml1lors guitar­ristes de jazz d 'aquella època, Enunet Ray, que interpreta Sean Peno.

MAGNOLIA

DIR.: PAUL THOMAS ANDERSON

Es tracta d'un drama narrat a tra­vés de nou trames paral ' leles, que ocorren amb trets comuns: la ubicació a la Vall de San Fernando i en un dia de pluja però sense cap núvol. Del direc­tor nominat als ÒSCar per lJoog~e Nights.

BÀSQUET 19 de febrer Lliga AC8 FC 8 :lrcelo na - TDK Manresa Palau Blaugraml

ATLETISME 5dc març Cursa Mo ntjuïc 2000

ortida: Av. de l'Estadi (Piscines Bernat Picornell)

CICLISME 5de març Prova clel iosta Mo ntjuïc 2000 Sortida : Av. de l'Estadi

16 de març La Biclcle tacla 2000 per a escolars Sortida: Plaça Sa nt Jaume

ATLETISME 19 de març XXI Marató cie Catalunya O rganitza Maratho n Cata lunya

AUTOMOVILISME XL Ra l 'li Inte rnado nal de Cotxes d'Època Btu celo na-S irges 25 de març 9.30h: exposició al Palau Reia l 11.30h.: concert 8 anda Mun icipal 13.00h: passejada per Barcelo na cap al l'ort O límpic

26 de març 1O.00h: concentració Plaça SantJaume 11.00h. : Sortida ( 1' Iç. Sant Jaume/ Fe rran/ La Rambla/ Plç . Catalunya/ Rda. Universitat! Sepúlveda/ Av l'aral '­lel! PIç. Espanya/ Ctra. La Bordeta/ l'Hospitalet/Sitges)

ANY G/VEN SUNDAY

DI R. OLIVER STONE

Stone torna després de dos anys amb un fllrn que pretén remoure els ciments d'un dels pilars de la societat americana: el futbol.

El protagonista, interpretat per Al Padno, és una persona sim­ple sotmesa a pressions que aca­ben per tornar-lo boig.

TORNA EL CARNESTOLTES

Passat e l Nadal i ja començat l' any 2000, entrem de ple en e l cicle pasqual , que comença amb les celebracions esboj arrades del Carnestoltes, que tenen lloc du­rant els tres dies anteriors a l Di­mecres de Cendra (aquest any, el 8 de març), la mateixa setma­na del Diumenge de Pasqua.

Origen del Carnestoltes

Des del Renaixement, la creen­ça gem,ralitzada és que el Car­nestoltes té el seu origen en les Saturnalia romanes, festes cele­brades pels esclaus i les classes econòmicament més dèbils.

Davant dels ac tes religiosos i ce­rimònies ofici als de l'Església o els Estats Feudals, les Saturnalia proclamaven la universalitat, la llibertat, l' igualitarisme i l'abun­dància, capgirant durant uns dies l'ordre es tablert amb l'abolició de les relacions jeràrquiques, els privilegi s, les regles i els tabús. Avui en dia, el Carnestoltes en­cara conserva molts d 'aquests trets i són dies on tot es tà per­mès: les paròdies, el transvesti s­me, la disfressa, les rues, e ls ball s de màscares, l'eroti sme .. .

El rei dels poca-soltes?

El senyor Carnestoltes és re­presentat popularment per un ninot alegre i rodonet en conso­nànci a amb els dies durant els qual s es converteix amb e l "re i dels poca-soltes". El seu gran enemic és la Quaresma, carac­teritzada com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica. Ves­tida de negre, porta un bacallà a la mà i un cistell de verdures a l'altra i té set cames. Repre­senta la serietat, la tri stesa, el recolliment, l'oració i el dejú d 'aquests dies de Pasqua.

••• 1 SANT MEDIR

La Festa de Sant I Medir, e l 3 de I març , és sens dub-te una de les més • dolces de les que tenen lloc a Barcelona. Una dolçor guanyada ¡

a pols, ja que les 29 colles que sur-ten al carrer amb carruat­ges i cavall s reparteixen més de cent mil quilos de caramels. La rua és l'acte més im­portant i conegut de la festivitat, però cal es­mentar la tasca prèvia que fan les colles, agermana­des en la Federació de Colles, amb l'organitzac ió de concur­sos, cursets de sardanes , ba-

L'origen

lIades o el pregó. Actualment, hi ha 29 colles, i la més antiga és l'Antiga de Sant Medir (1861). Tot i així, va ser en Jose p Vidal i Granés qui es considera el fun­dador de les colles cap a l'any 1830.

Cap al 1828, Josep Vidal era propietari d'un forn a l carrer Gran de Gràcia . Com que no gau ­dia de molt bona salut , va prometre a Sant Medir que si es curava aniria a la seva ermita , situada a la serra de

Les rues de Carnestoltes sortiran al carrer entre el 3 i el 8 de març. A

Barcelona trabem moltes entitats que organitzen rues i cercaviles pels

barris: escoles, casals de joves i grans i associacions de veïns aglutinen

la seva gent per sortir al carrer amb comparses i disfresses.

AI barri de la Sagrada Família, l'escala Sagrada Família i l'escola

Tabor sortiran amb els alumnes a fer la cercavila-pels carrers del barri.

Serà el divendres 3 de març, al voltant de les 10 del matí l'escola Tabar i

a partir de les 15 hores l'escola Sagrada Família. Com ja es tradició a

l'escola Sagrada Família, tots els grups d'a lumnes faran l'exhibició del ball

als patis exteriors de l'Esportiu Claror.

Com si es tractés d ' una repre­sentació teatral , els dies de Car­ne s tolte s segueixen un fi l argumental amb un clar inici, nus i desenllaç. Comencen e l diumenge, quan arriba el " rei dels poca-so ltes" i pronuncia un pregó satíric i bur­lesc on es revisa críticament tant la vida social i política com la més íntima de la gent del seu entorn. Acabat el pregó, procla­ma un ideal de vida esbojarrat i sense cap norma .

Coll se rola , cada 3 de març. Ho fa­ria a cavall i tocant un sac de gemecs després d'haver passejat pel bar­ri tot anunciant la seva promesa. L'any 1830, més recuperat , va fer la

primera peregrinació , i els anys següents s'hi

van afegir familiars i amics que van for­

mar la Colla del Vidal, i posterior­ment s'hi van su ­

mar d'altres de Sant Gervasi, Sarrià i Sants.

La segona fase correspon al judi­ci i el destronament públic del car­nestoltes poc abans d' iniciar-se el període ascètic de la Quaresma. El Carnestoltes llegeix e l testa­ment i és declarat comdemnat a mort, enmig de plors i alegries dels seus seguidors. La condemna del ninot i la seva mort genera l'última de les fa­ses: l'enterrament de la sardi­na, on després del seguici fúne­bre es penja el peix en un con­text simbòlic.

El 3 de març, 30 colles sorti­ran pels carrers de Gràcia . D'aquestes, 23 són

gracienques, 5 de Sarrià-Sant Gervasi, 1 de Lo Bordeta i 1

de Sant Cugot.

8.00h: les Colles aniran ols

seus locals i després es troba­ran per recórrer els carrers de Gràcia.

10.00-12.00h: trobada a la Plaça de Sant Jaume.

13.00h: Missa a l'Ermita de Sant Medir, prop de la Carre­tera de l'Arrabassada en direc­ció a Sant Cugat.

20.00h: Cercavila. Del car­rer Nil i Fabra amb Torrent de 1'0110 a Gran de Gràcia i els

Jardinets de Gran de Gràcia. La rua acabarà amb un cas­

tell de focs.

La Festa de Sant Medir a Grà­cia és patrocinada des de l'any passat per la Fundació Claror.

11

PARTICIPA-HI I GUANYA!

Un "pack Claro"" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

Oferta vàlida fins allS de març de 2000

Participeu-hi env iant-nos la butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya 333 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l' Es portiu C laror o del Poliesportiu Municipal Sa­grada Família.

, El concurs del passat

el va guanyar ... numero

JOSEP MARIA FERRES JORDA

r-3E-------------------, Nom Cognoms I Adreça _____________ Telèfon _________ _

Ciutat _____________ DP _ __________ _

I I I

Edat ____ Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O I

Qüestionari per al concurs

1. De quina empresa és Director General Conrad Blanch?

I I I I

2. Com es diu el vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona? I I

3. Quins dos equips del Safa-Claror van guanyar el VI Torneig de Bàsquet?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

H F A D L U A D T U

A O E S E G A L V A

R A A B X B e R R N

e M G J A A D E A T

E I E Z V L U V S A

D S T A S G A G O I

T L R A L RW I S Z

O O O O R N O V E Z

G I F O N I Z A A

K L U I M I P X W G

TEST Demostra la teva cultura

1. Qui ha estat e l guanyador del ral·li Dakar en motos?

2. En quin equip juga e l futbo li sta José Mari?

3. Quin jugador de bàsquet és e l mà­xim anotador de la lli ga AeB?

4. Q uina fam osa marca de cotxes ha entrat a la F6rmula-l ?

5. Quin a tl e ta masc ulí ha estat esco­llit millor esporti s ta espanyo l del 1999?

6. I quina ha es tat la mill o r en fèm ines?

'o '\ lln UOW C!1-I11!N (9 'u9 luV loqV (ç '.Iun5u[ (p ';)!AOSIUJd

.i!lll!!O¡\«( '\i \!l/'IJ (t ' IJ U! US pJ m¡:,! }:! ( 1 :s;:l)sodsall

,

TROBA LA PARELLA Relaciona, les dues columnes ...

1. Barrichello Sauber

1. Alesi

M.Gené

E. Irvine

P.M .de la Rosa

M. Salo

R. Schumacher

Arrows

Prost/Peugeot

Will.iams/BMW

Minardi

Jaguar

Ferrari

'i'<\ 1"1 H/S lU \! I 111 i'<\ 'JJtpUlunqos '}( :.loqncS 'olns ' lA.! :s,\\o·I.IV 'uso}'1 UI op ·' .... r d :.lIm'à¡: r ';)ll! tdl ·3 :WlUlI!W ';m:l!) ·W ~ l oJíi n:ld fl so.ld ' !SOIV ·r : ! .Il~J.IJ.:I · Ol l o ll J !J J n 8 . }I :9P1\IOS

Guia de Serveis i Coftlpres

[jjll ASSESSORIA ALONSO,

AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTEBANKINTER (5/ Real Decreto 124511995)

• Asesoramiento Financiero­Fiscal Gratuito . Ca]jdad despacho . Economistas­Auditores · Garantía Bankinter

• Hipotecas: nuevas y reestructuración antiguas

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER • Ahorro-Inversión: gestión pat:rimonios • Sin comisiones, internet y banca telefónica

Tel. 934 156 500 alonsoau @ra.bankinter.es Rbla. Catalunya, 120, 2° 2" 08008 BCN «M> Diagonal L31L5)

MO' :!3!!ft·_ fai

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Massatges esportius i espinals, fibromiàlgies, drenatge, etc. • Oferta Claror:

• Massatges a 1.000 • Sol UVA a 500 • Neteja de cutis a 2.500

Sicília, 352 Tel. 93 207 69 94 Obrim de 9 a 20h

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART • Serveis de qua litat a preus molt raonables

Dos de Maig, 200 entI 3" Tel. 93 265 82 83

mJ',i J1 : t._ BAR RIBEIRA

• Entrepans , tapes i vins ga llecs

Rosselló, 411. Tel. 93 458 63 85

CAFÈ CRYKET BAR

• Assortiment de tapes

• Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025· Tel. 93 455 70 01

GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions

de dilluns a divendres, 975 ptes .• i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469. Tel. 93 455 33 15

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Esmorzars especials

• Menú cie 1.000 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa

• Obert cie 7 a I h cie la matinacla

SicíIià, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega)

Tel. 93 459 38 60

XARCUTERIA NEBOT • La millo r quali ta t a l mill or preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

LAVINOTECA • Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen

d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero .. . )

Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

LAYAYAAMELlA.

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364. Tel. 93 456 45 73

APLICACIONES ELECTR1CAS ENE, S.A.

• Equipament de te lecomunicac ions Costa, 16 - 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51

t!f ~~JJ:¡i~Jt .-

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Còrsega 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al serve i clel barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

WíI' ;Co}í.lê1;I " ~t . _

MURAL COLOR • Laboratoris c,olor, revelatges i còpies

normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

• !·}i~Jt ._ DIAl '

• Loteria Nacional, travesses, Bonoloto. Primitiva ...

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

UJl U1lo] ;n,·\a.,. _ AM INFORMÀTICA

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Ordenadores portatiles

• Periféricos: irnpresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

. , AM INFORMATICA

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI

• Consumibles • TeIeforua móvil: Amena Pack

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

BEEP INFORMÀTICA

• Ordinadors - Venda - Reparació

• Xarxes locals - InstaJ.lació -Manteniment

• Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93 436 Sl 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

GESMICRO, SL

• Ordinadors • Components • Software • TPV Multimèdia • Programació • Xarxes • Internet • Servei tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90

08013 Barcelona

ALRAVASA

• Instal·lació integral d' oficines, biblioteques i col·legis .

Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

PACO S1iNCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som profess iona ls: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 . Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

PARQUETS VALLFER • Especialistes en restauració • Col· locació de tot tipus de parquets • Enco lats, flotan ts, tari ma, etc. • Col· locació de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

I! LLEURE : e

• Parc infanti l • Fes tes d'an iversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...

Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

SALÓN CIBELES

e Sala de ball e Promoció especial socis de la

Fundació Claror: - Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2x l

Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 3177994

lJ!Me).'.. .. MAITE SANAHUJA,

SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabHtes i complements

REVISTA TOT CLAROR • Entrevistes. reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la po1ftica i la cultura cata lana. Amb els temes cie soc ietat que méS' t'interessen.

REVISTA TOT CLAROR

o 13.000 exemplars

o Distribució per correu a les cases de socis i cursetistes de l'Esportiu Claror i el PoliespOltiu Municipal Sagrada Família

o El millor mitjà de comunicació per anunciar la vostra empresa o botiga. " .

o Amb les millors tarifes publicitàries

Sardenya, 333 Tel. 93 476 13 90

PIRULETA • Llaminadures. regals,

articles de festes • Bnteigs, comunions, noces Sardenya, 331 . Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

• Regals i decoració • Novetats i exc lusives • Complements de la llar Còrsega, 504 . Tel. 93 458 93 81 08025 Burcclona

GIRBAU REGALS • Mil detal ls per u tu . 10% de descom pte

als socis de la Fundació Claror

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA SANT PAU • Tal ler propi • Descomptes especials als socis cie la

Fundació Claror Cartagena , 311 • Tel. 93 436 48 10 08025 BIII'celona

FARMACIA BRICIO

Nou horari de t'any 1999:

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRICIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

o Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

oi«Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mido • Proteccions esport ives Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

MYSORE • COll ulta Il atur< pam. Refl exo log ia

podal. Quil'Ol1ll\ssatge. Flors cie Bach • COllsu lrn de ta rot. Ajuda humanrs ti cn Rosselló,431 (cllntonudll Marinll) Tel. 93 435 23 40

SERVEI DE PSICOLOGIA CLÍNICA I PEDAGOGIA o Tractament de: conflictes afectius, de parella, fami liars. Dificultats de relació social. E tats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Trastorns de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida sexual. Idees i sensacions estranyes. Dificultats de l'aprenentatge. Hores convingudes Tel. 93 347 84 92 i 93 436 25 91

• Serveis l'inques urbanes i industrinls • Consergeri a. Neteges. Manteniment. Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

ESTUDIS DE CLIMATITZACIÓ I MANTENIMENT, SL o Aire condicionat o Calefacció o Ventilació o Fred industrial

Encarnació, 140 08025 Barcelona Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL

o A qualsevol punt d'Europa • Guardamobles, muntatges i desmuntatges'

Roger de Flor, 277 • Tel. 93 457 12 25

DJ' iB~iCe]~H '­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL o Telefonia mòbil o Accessoris o Descomptes especials als socis de

l'Esportiu Claror i Sagrada Família

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

Servei d'hosteleria

en general per a:

Col·legis

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria. 180, entl.

HOSTESA® Tel. 93 4551 307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

J!i'1;l¿~(!J[/ff!ft;@¡rt1¿1¡;s; die: Q@ 1fI¡f:tejj@ dif: Q"JB:s;p@~~1y¿ C~@1l@rt ~ rdL@P

!p({)}jj¡@S;lP@lf 1J}/)Y¡ S@ÇfJfirt1¿d!rt1¿ F@mi¡l~@

• • • 1'.I1C V,ilIPalau . I l. h. 1;1

....... kl(nl>~2 1 ~ (JI kl 111(\1>11 h0 7 2(, (JX O; ::r:::: O~ 7 10 s 1'-' l '\ NllIU l 'I li I 11\11(( 1

Av. Gaud( Stda. (Dawnl Tample Sgda. FamHla)

83/ 451-57-75

C. Malorca, 4" (Cantonada Cartagena)

83/Z4J.11·84 • I

FINQUES SAFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. FAMíLIA

9/Utfo imnw!ntoJun

@ 15 ANYS AL SEU SERVEI

FINANCEM EL 100%

WPOTEQUES DES DEL 3,5% PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS

OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVrSOR EN LA COMPRA O LA VEN DA D'UN rMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA'

*Presen(au( aquest all/mci en inicial' relació cQmercial

Visita la nQstra web.www.immoinforn.com

T. 93 456 57 75 Srta. Dolors

Te gustaría conocer ... G".? ~kuhp/",a~o-

Ven ... y prueba nuestras especialidades

Tel. 93 3474696 CI. Indústria, 124

08025 BARCELONA •

Comidas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su me dida.

SI TE GUSTA COMER BIEN __ _ . iREPETIRAs!

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLlENTE

"

___________ FUNDACiÓ CLAROR

Es CREARÀ UN COS DE VOLUNTARIS FORMAT PER JOVES ENTRE 16 I 25 ANYS

lA. PLATAFORMA 0,7 CLAROR ES PLANTEJA

ACTUAR A BARCELONA I AL SEU ENTORN

La plataforma 0,7 Claror,

secció de solidaritat i coope­

ració impulsada per la Fun­

dació Claror, es plantejarà

seri osament la partici pació

en projectes de cooperació

a la ci utat de Barcelona i ro­

dalies. Aquesta és una de les

conclusions a què van arri­

bar els seus membres, reu­

ni ts el passat 3 de febrer per

valorar les accions en cu rs i

les futu res.

Pensen que, si bé és pri- 0'7 Claror seguirà cooperant ambles nenes nicaragüenques

mordial seguir amb les acci-

ons intern acionals com la

que es duu a terme a

Nicaragua, s'han de combi­

nar amb d'altres que es pu­

guin desenvolupar d'una

manera sosti ngud a a

Barcelona o voltants, on

també hi ha situacions que

requ ereixen l'acc ió de la

cooperació i la solidaritat.

Balanç del primer any

Els membres de 0,7 Cla­

ror van valorar de manera po­

sitiva les accions de 1999, el

primer de la plataforma.

Durant l'any passat, 0,7

Claror va invertir 2,3 milions

de pessetes en accions de

cooperació.

1,8 milions es van invertir

en el manteniment del

"Hogar la Reco lección", a la

ciutat nicaragüenca de

León, on 55 nenes en situ­

ació d'alt risc reben soste­

niment i educació gràcies

a les 180.000 pessetes que

mensualment tramet la pla­

taforma, i al suport d'un

grup de professors de la

Uni ve rsitat de Barcelona

que també participen en el

projecte.

Dels 1,8 milions destinats

per la plataforma durant l'any

1999, 110.000 pessetes les

van proporcionar les quotes

dels membres de la platafor-

ma, i 2.190.000 van ser

aportats directament per la

Fundació Claror.

La plataforma 0,7 Claror

ta mbé va participar en un

altre projecte durant l'any

1999: la contr ibució amb

500.000 pessetes a la cons­

trucció de 80 habitatges a

CRITERIS DE LA PLATAFORMA

PER A LA PARTICIPACiÓ EN

PROJECTES

e Participar en projectes sostenibles que pelmetin uns resultats ferms a llarg termini, per sobre de campanyes puntuals.

_e Que els projectes siguin tutelats i organitzats per enti­tats sense ànim de lucre i de reconegut prestigi.

e No partioipar en projectes govem.amentals. e Que les actuacions estiguin orientades a la solució de

les arrels dels problemes, més enllà de les causes apa­rents.

e Prioritzar els projectes que tinguin reladó amb la in­fantesa i amb els col, lectius més desprotegits.

e Participar com a plataforma en campanyes impulsa­des per organitzacions de re/conegut prestigi, d'àmbit nacional o internacional.

e Tenir plenes garanties i informació puntual de la parti­cipació de la plataforma en els projectes.

La plataforma 07 Oaror invertirà aquest any més

de 3 milions de pessetes en pro­jectes solidaris

la c iutat de l'H avana, a

Cuba, en un projecte pro­

mogut per l'Ajun tament de

Barcelona. La campanya,

co neguda amb l 'es lògan

"dona un punt per Cuba",

va generar la so lidaritat de

molts abonats de ls pol ies­

portius Claror i Sagrada Fa­

mília.

Objectius per a l'any 2000

El pressupost de la plata­

forma per a l'any 2000 serà

de 3,2 milions de pessetes,

dels quals 2,6 seran aportats

per la Fund ac ió Claror, i

600.000 pessetes, dels mem­

bres adh~rits.

Ten in t en compte que se­

gU ira e l projecte de

Nicaragua (amb una aporta­

ció total de 2,3 milions), es

disposarà de 900.000 pesse­

tes per actuar en d'altres.

Cal dir, d'altra banda, que

la plataforma s'ha proposat la

creació d'un cos de voluntaris

per col·laborar en l'organitza­

ció i difusió de campanyes. Es

preveu que els joves entre

16 i 25 anys que es ·fessin vo­

luntaris podrien formar part de

la plataforma sense l'obligació

de l'aportació econòmica.

TOT CLAROR 31

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA MillA SAGRADA FAMíliA

TINDRÀ llOC El 7 DE MAIG La Milla de la Sagrada Fa­

mília, que organitza la Fun­

dació Claror, arribarà a la set­

zena ed ició el diumenge 7

de ma ig en el marc de la

Festa Major del barri.

Un dels reptes de la Mi­

lla 2000 és superar el rècord

d'inscripció de la XV Mill a

(1.591 atletes). Les inscrip­

cions començaran el di lluns

10 d'abril. Els altres rècords

de l'edició passada són de

caràcter esportiu: l'establert

per José Blas Serrano, amb

,

un temps de 4'02", i l'èxit de

les Nike Running Series, or­

ganitzades conjuntament per

la Fundació Claror i la firma

esportiva Nike, que van en-

registrar més de 800 partici­

pacions. Aquest any es tor­

narà a repetir l'experi ència de

les NRS, les curses per a me­

nors de catorze anys.

EXIT O-ASSISTÈNCIA A LA REVETLLA OE CAP O-ANY La revetlla, organitzada per la Fundació Claror, va celebrar-se al Poliesportiu Municipal Sagrada Família

La festa organitzada el 31

de desembre per rebre l'any

2000 va aconseguir un ple

d 'ass istència al pavelló del

Poliesportiu Sagrada Família.

El sopar va començar a

les deu de la nit, amb totes

les taules plenes; tres-ce n­

tes persones van gaudir del

menú servit co njuntament

per La Banqueta i Laie.

Després de les ca mpa­

nades, que els assistents

van poc/er seguir gràcies a

una pantalla gegant, es van

obr ir les portes a les 200

person es que h av i e n

comprat l'entrada del ba ll .

Durant 5 hores, tothom

va divertir-se amb la música

de l'orquestra Impacto fin s

que, ben entrada la matina­

da, es van servir els tradici­

onals xurros amb xocolata.

La participació de la gent

del barri en aquesta prime­

ra revetlla de Cap d'Any ha

il ·lusionat la Fundació Cla­

ror, que ja pensa a tornar a

repeti r l'experi ència per re­

bre el nou mil ·len ni .

Nous CURSOS DE BALLS DE SALÓ

Als pol iesportius Claror i .

Sagrada Família s'està des­

envolupant el programa de

balls de sa ló amb un bon

nombre de pare lles que, un

cop per setmana, gaudeixen

de la mLlsica i el ball.

A l'Esportiu Claror, co­

mencen dos cu rsos nous el

proper bim es tre : l'un, el

segon nive ll del programa

genèric, s'i n icia el 1 7 de fe­

brer; l'altre és un monogrà­

fic de sevillanes de sis ses­

sions, repartides entre el 8

de març i el 12 d'abril.

AI Poli esportiu Municipal

Sagrada Família co mença

també el segon ni ve ll del

curs, amb classes cada d i­

marts del 21 de març al 27

de juny.

INSCRIPCIONS PER ALS ESPLAIS DE SETMANA SANTA

Entre el 17 i el 20 d'abril

es fara n a les instal ' lacions

activitats esportives i de lleu­

re per als més joves.

A l'Esportiu Claror l'esplai

va dirigit a nens i nenes nas­

cuts del 1986 al 1995 i al

Sagrada Família a als nascuts

entre el 1986 i el 1991.

El 27 de març comença­

rà el torn d'inscripcions a

totes dues insta l·lacions.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: • AIRE CONDICIONAT

• CALEFACCIÓ

• VENTILACIÓ

Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 932851252 . 08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL

CAMPIONATS D'ESPANYA DE NATACiÓ MÀSTERS

ELS NEDADORS DEL CLAROR GUANYEN 8 MEDALLES DIOR

L'equip de màsters-vete­

rans de natació de la Fun­

dac ió Claror va partici par

amb èxit en els Campionats

d'Espanya de Natació, orga­

nitzats a Saragossa el 21, 22

i 23 de gener.

Van viatjar-h i 14 nedadors

i entre tots van guanyar 16

medalles : 8 d'or, 5 d'argent

i 3 de bronze.

La nedadora de Claror

que més va destacar va ser

Paquita Esteban, que va pro­

clamar-se campiona d'Espa­

nya en 50, 100 i 200 me­

tres esquena, en la catego­

ria de més de 60 anys. A

més, va establ ir en totes

tres sèries el rècord d'Espa­

nya de la categoria.

La resta de medalles d'or

les van aconsegui r Mercè

Be l, Ànge ls Cantero, Rosa

Rodrigo i l'equip de relleus

format per Paquita Esteban,

VTORNEIG DE

FUTBOL SALA DE

NADAL

90 nens i nenes dels po­

li esportius Claror i Sagrada

Família va n participar en la

cinquena edició del Torneig

Infanti l de Futbol Sa la, d is­

putada entre el 27 de de­

sembre i el 5 de gener.

L'equ ip guanyador va ser

el "Tabo r", en la categoria

dels grans, de 1 r a 4t d'ESO,

i l'equip "Sombs pequeños

pero matones", en la cate­

gori a dels petits, de 3r a 6è.

Roser Casti llo, Mercè Bel i

Joana Berto lin.

Les medalles d'argent se

les van endur Mercè Be l,

Josep Maria Casas, Ànge ls

Cantero i Roser Cast ill o,

mentre que les de bronze

van guanyar- les Joana Ber­

to lin, Jord i Corbella i Josep

Maria Casas.

En la sisena ed ició dels

Campionats d'Espanya, que

es van disputar a la piscina

de l Club de Natació Heli­

os, van parti c ipar-h i 571

nedadors .

La secció Màsters de la

Fundació Claror té el patro­

ci n i de ls I nstituts Odonto­

lògics Assoc iats.

ELS AMICS DE LA BICI SEGUEIXEN

PROGRAMANT SORTIDES

La secció ciclista de la Fundació Claror organitzarà quatre sOltides els propers mesos de febrer i març.

La primera és la programada pel grup B, que anirà el 1.3 de febrer a La Granada del Penedès. Quinze dies des­prés, el 27 de febrer, el grup A passejarà per la carretera de les Aigües i Can Caralleu.

A mitjans del mes de març, concretament el dia 12, tornarà a sOltir el grup dels més atrevits per anar fins a Llinars i Sant Celoni.

L'última sortida d'aquests dos mesos serà el 26 de març, en què el grup A s'acostarà a Castelldefels.

Qualsevol persona pot afegir-se a les sortides, ja que no cal inscripció prèvia, només estar atent als anuncis dels plafons informatius de les instal' lacions i ser puntu­al a la cita dels diumenges.

'I

"I l '' '" ~. ~':.,J,.,. 1.:"""'-;' '~;~

:

• vesteix laror

Motxilla-petate amb dues nanses reforçades

Butxaca fronta l Sabati ller inferior Color: blau marí

Preu : 1.700 ptes/u .

Bossa senyora amb dues nanses Butxaca fronta l Preu: 1.200 ptes/u.

Gorres

Samarreta Màniga curta Colors: blanc/blau marí

Talles: L /XL / XXL 100 % Cotó

Preu: 600 ptes/u .

Colors: blau marí Preu : 250 ptes/u.

Ronyonera

A la venda a:

Amb dues butxaques Color: Blau marí

Preu: ·700 ptes/u.

ESPORTIU CLAROR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíLIA

FRECUENCIA BLANQ

Su Especialista en electrodomésticos

Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07 BOSCH

Lavavajillas Carga variable

.,¡¡¡¡. -~ - .

Mod. WFL 1600EE

Lavadora Capacidad 6Kg.

Precios especia/es en Secadoras Consultar ofertas Aire acondicionado

con bomba de calor Preclos I.V.A Incluida

••• LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGA~ S.L.

e/ Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61

REHABILlTACION -INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplio s conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

.,

____________ FYNDACI6 CLAROR

Nou ÈXIT ESPORTIU I SOCIAL DEL VI TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL

LA CONSOLIDACiÓ DEL TORNEIG JA FA PENSAR A POTENCIAR-LO L1ANY VINENT

El torneig va tenir lloc el 23 i 24 de desembre a l'Esportiu Claror

El VI torneig de Nadal de

bàsquet en categoria prein­

fanti I i i nfanti l, organ itzat per

la Fundació Claror, s'ha con­

so lidat aquest any com un

dels millors en bàsquet de for­

mació a Catalunya.

Tots els equips van demos­

trar la seva entrega i bona

qualitat de joc en els setze

partits que es van disputar.

Un dels trets més desta­

cats d'aquesta sisena ed ició

va ser el triomf en dues de

les catego ri es de ls equips

del Safa-C laror: l'in fanti l

masculí i el preinfantil fe­

mení.

Pel que fa a l'infantil mas-

culí, entrenat per Fede Ruiz,

va aconseguir guanyar a les

fi nais al FC Barce lona per

una diferència de 24 punts

Els jugadors del Safa-Claror i del Barça van fer-se una foto tot just acabat el partit en una mostra d'esportivitat i bon joc

Organitza: Patrocina:

WALL STREET INSTITUTE

FUNDACiÓ CLAROR SCHOOL OF ENGLlSH

Llnfantil masculí i el preinfantil femeni del Safa­Claror van gua­nyar el Torneig

(70-46). Aquesta v ictò ri a

trastoca l'hi stor ial del tor­

neig, ja que, de les cinc edi­

c io ns anteri o rs, e l Barça

n'havia guanyades quatre.

El preinfanti l femení, en­

trenat per Àlex Fornós, tam­

bé va afegir un nou ingred i­

ent a l'historia l en vèncer el

CB Vedruna per 35 a 20

punts. En aq uesta categori a,

el Safa-Claror només va gua­

nyar en la primera edició del

torneig.

Com en els darrers anys,

el públic, que en tot mo­

ment va animar els parti ci­

pants, va contribuir a l'èx it

de la jornada esportiva.

Ànims per a la setena edició

L'interès mostrat per molts

clubs de bàsquet per assistir

e ~.

CLASSIFICACiÓ

Infantil masculí

1 r Safa-Claror

2n FC Barcelona

3r CB Joventut

4t Unió Manresa na

Preinfantil masculí

1 r SESE

2n UE Claret

3r Safa-Claror

4t Crup Barna

Infantil femení

1 r Crup Barna

2n Tecla Sa la

3r SESE

4t Safa-Claror

Preinfantil femení

1 r Safa-Claror

2n CB Vedruna

3r UE Mataró

4t SES E

al torneig i la bona predispo­

sició pel que fa a empreses

col·laboradores ha estat un

al·licient per a la propera edi­

ció: l'organització ja pensa en

la possibili tat de convidar al­

gun equip de fo ra de

Cata lunya.

A V U I

.·.·NH ...

m BARCELONA TELEVISiÓ

TOT CLAROR 35

_ FUNDACiÓ CLAROR

POLIESPORTIU MARíTIM

LA FUNDACiÓ CLAROR ASSUMEIX L1ACABAMENT DE LES OBRES

El proper mes d'abril començarà el procés de pre-inscripcions. La inauguració és prevista per l'octubre. El Poliesportiu Marítim serà el primer centre talassolúdic de Catalunya

Les obres de construcc ió

del Poliesportiu Marítim ja

han entrat en la segona fase

d'execució, un cop acaba­

da la primera, gestionada i

assum ida financerament

per l'Ajuntame nt de

Barcelona.

La segona fase, dirigida i

ass umida econòmicame nt

per la Fundació Claror, va co­

mençar a mitjans de desem­

bre, i serà duta a terme du­

rant aproximadament vuit

mesos per l'empresa Cop i­

sa (Constructora Pi rena ica

SA), contractada per la Fun­

dació . .

Les instal'lacions generals

i específiques de l'à rea

aq uàtica s' iniciaran els pri­

mers dies de març.

La Fundació invertirà al

voltant de 500 milions de

pessetes en l'acabament de

les obres i l'eq uipament de

les insta l·lac ions, que pre­

tenen ser unes de les més

modernes de la ciutat.

InstaHacions

El Poliesportiu Marítim

comptarà amb una superfí­

cie d'uns 4.500 m2 distribu­

'its en tres plantes.

La planta soterrani estarà

dedicada a la zona d'aigües,

amb serveis ludicoterapèu­

tics i de relaxació; hi haurà

una gran àrea aq uàtica de

forma irregular articulada en

36 TOT CLAROR

Aspecte del poliesportiu, vist des de la platja

diferents zones, amb se ­

ients, contracorrents, hidro­jets .. . , amb impulsors d'aire

i/o aigua.

En aquesta planta tam­

bé hi trobarem una pisci­

na co nvenciona l i una per

als infants, hidrom assat­

ges, sau nes, banys de va­por, sa les de massatge, se r-

veis de sa lu t i vest id ors .

Aquesta planta constitui ­

rà el gran fet diferencial del

Poliesportiu Marítim respec­

te altres insta l·lacions cata­

lanes : tots els espais de la

zona d'aigües tindran aigua

de mar. Això farà del Marí­

tim el primer centre de ta­

lassoteràpia de Catalunya.

ESPORT I SALUT A PEU DE MAR per Joana Céspedes, Presidenta de la Fundació Claror

De les cultures grega i romana i des de temps ances­trals hem après els grans beneficis que l'aigua del mar i la hidroteràpia proporcionen a la salut i al benestar de totes les persones.

Barcelona, una ciutat que des de fa deu anys treballa intensament per obrir-se al mar, necessitava un centre talassolúdic que ben aviat serà una realitat.

El Poliesportiu Marítim es configura com a centre de referència de la ciutat amb una oferta molt àmplia de serveis i a uns preus ben assequibles.

No us perdeu l'oportunitat i sigueu-hi tots benvinguts!

Des de la mateixa plan­

ta hi haurà connexió amb

la platja, amb accés direc­

te al nivell inferior del pas­

se ig, motiu pel qual s' ha

previst la co l · locac ió de

vestidors, cab i nes guarda­

roba, dutxes i serveis com­

plementaris .

A la planta baixa es cons­

truiran un pavelló de

44x22m, vestidors per a so­

cis i grups, les oficines d'ad­

ministració i una cafeteria.

La planta primera, on

també hi haurà e l se rvei

mèd ic i la infermeria, serà

un espai d'uns 475m2 des­

tinat al gimnàs, amb les zo­

n es d'aparells: à re a de

mu sculac ió, àrea ca rdio­

vascular i sales polivalents

per CI diverses activitats di­

rigid es.

Inscripcions

Paral·lelament a les obres

de la instal·lació, la Funda­

ció Claror està treballant de

valent per començar el pro­

cés d'inscripcions el proper

abril. Per a tal efecte, s'acti­

varan al màxim les obres

dels espais situats a peu de

platja (a sota del passeig Ma­

rítim), on se situaran unes

oficines d'informació i ins­

cripcions. Les persones in­

teressades a obtenir infor­

mació han de trucar al telè­

fon 93 435 05 66.

"

___________ FUNDACiÓ CLAROR

HI HAuRÀ MODALITATS

D'ABONAMENT PER A TOTHOM Les inscripcions per fer­

se soci del Poliesportiu Ma­

rítim podran tramitar-se a

partir del mes d'abril, i les

taifes d'abonament se ran

molt variades.

Amb el Poliesportiu Marí­

tim haurem de distingir en­

tre les "moda litats d'abona­

ment" i el "tipus d'abonat".

De modalitats d'abonament

n'hi haurà diferents segons

l'edat de l'usuari (infantil o

ad ult), l'ús horari (matins,

migdies, nocturn, tot el dia

o cap de setmana).

De Tipus d'Abonat n'hi

haurà tres, en funció de l'ús

que vu lgu in fer de la zona

PRINCIPALS TARIFES D'ABONAMENT

Infantil Adu lt 2n. Adu lt· Targeta rosa Matinal Migdia Nocturn Cap de setmana

Bàsic 2.3 00 3.600 3.000 2. 500 2.200 2.200 2.900 3 .000

Bàsic-2 2.900 4.500 3.900 3.000 2.900 2.900 3. 600 3.700

Aquafit 3.500 5.000 4.400 3. 500 3 .400 3.400 4.100 4.200

6 .000 6.000 4 .900

O 3 .000 3.000 3.000 3 .000

* Segon adult: persona vinculada al nucli fami liar del primer adult

d'aigües-centre de talassote­

ràpia.

Tipus d'abonat

El primer tipus ser l'abo­

nat Bàsic. Disposarà d'ús lIiu-

re de la instal·lació en qual­

sevol de les modalitats, i tin­

drà dret a quatre usos de la

zona d'aigües al mes. Quan

superi els usos, gaudirà d'en­

trades pun tua ls a la zona

d'aigües a preus reduïts.

PEDRO ANDREU, UN DELS FUNDADORS DE CLAROR,

S'INCORPORA COM A DIRECTOR DEL MARíTIM

El Poliesportiu Marítim ja

té director d'instal·lació: Pe­

dro Andreu Terren (situat a

la dreta de la foto), un vell

amic de la Fundació Claror,

desenvolupa la tasca des de

1'1 de gener. Així ho va de­

cid ir el Patronat de la Fun­

dació després de conside­

rar la seva vàlua, experièn­

cia personal i professional i

lligam històric amb l'entitat.

Forjador de Claror

Pedro Andreu és se ns

dubte una de les persones

que més han participat en

el naixement i desenvolu­

pament de la Fundació. Ja

l'any 1979 va intervenir ac­

tivament en el naixement

de l'Esportiu Claror, des de

l 'Associació de Pares

d'Alumnes de l'Escola Sagra­

da Família que posterior­

ment presidiria.

Després, com a secreta­

ri i president de la Coope­

rativa Claror, va tenir un

paper rellevant en la trans­

formació de la Cooperativa

en l'actual Fundació, de la

qual va ser el primer secre­

tart, entre 1989 i 1993. És, juntament amb

Eduard Franco i Enric Truñó,

una de les tres úniques per­

sones distingides per la Fun­

dació Claror amb el Carnet

d'Or de l'entitat. Casat i pare

de tres filles, acostuma a dir

que té tres filles i un fill , re­

ferint-se a Claror i donada

la seva històri ca vinculació

amb l'entitat.

Experiència com a gestor

A més del lli ga m amb

Claror, en el nomenament

d'Andreu va pesar la seva

. densa expe ri ència co m a

gestor d'instal·lacions espor­

t ives, ja que els últims dot­

ze anys havia estat director

del Servei d'Esports de la

Universitat de Barcelona.

Els lectors de Tot Claror el

coneixeran per les sovinte­

jades col·laboracions amb la

El segon tipus serà el Bà­sic-2. Podrà fer (IS lliu re­

ment de l'equipam ent en

qualsevo l de les modalitats,

amb vuit usos de la zona d'ai­

gües al mes que, un cop su­

perats, inclouran la possibi­

litat d' ntrades puntuals a la

zona a preus reduïts.

Per últim, l'Abonat Aqua­

fit disposarà d'ús lliu re de les

instal ·lacions en qualsevo l

de les modalitats sense limi­

tació d'ús de la zona d'aigües.

Entrades puntuals

Hi haurà entrades puntu­

als, d'infanti ls o d'adults, per

accedir al gimnàs o bé al

gimnàs i a la zona d'aigües.

El Poliesportiu Marítim tam­

bé oferirà abonaments set­

manals, mensuals i de tem­

porada (estiu i hivern).

revista, especialment amb

articles relacionats amb la

psicologia de l'esport, vessant

de la qual és especialista, o

amb el Barça, vessant de la

qual és "peculiar patidor" .

IHusionat pel repte

Pedro Andreu ini cia ara

una nova etapa de la seva

vida al front del Marítim

"amb l'il·lusió- afirma- de tornar a treballar en un pro­jecte sentit com a propi al costat de moltes persones amb les que tinc uns forts lla­ços d'amistat i recíproca con­sideració professional". Això,

i el fet "d'afrontar el repte d'una insta¡'¡ació única en ten torn esportiu i de lleure de Catalunya" ha estat el que

va possibilitar què deixés

enrera una feina "igualment estimada i gratificant" com la

que desenvolupava a la UB.

TOT CLAROR 37

_ FUNDACiÓ CLAROR

CAN CARALLEU TINDRÀ PISCINA COBERTA ABANS DE L1ABRIL S'instaHarà una coberta mòbil climatitzada que permetrà usar la piscina els mesos d'hivern i al costat es faran nous vestidors per als abonats

Els abonats de Nou Can Caralleu pod ran gaudir dels serveis de la piscina durant tot l'any, a partir del proper abril. I és que l'actual pisci­na d'estiu de Nou Can Ca­ralleu serà coberta durant el prim e r trimestre de l'any 2000, tal com va decidir l'As­sociació d'Entitats gestores amb l'objectiu d'oferir a tots els abonats la possibilitat d'utilitzar-la durant el perío­de hivernal. Es cobrirà amb una estructura mòbil que permetrà fer servir les dues piscines durant tot l'any. Així, entre els mesos d'octubre i maig estaran cobertes i cli­matitzé\des, i entre els me­sos de juny i setembre esta­ran descobertes per tal que tothom pugui fer ús de l'es­pai sense perdre l'encant que presenta sempre una pisci­na d'estiu a l'aire lliure.

Nous vestidors

L'operació inclou la re­modelació i ampliació de l'edifici annex a les pisci­nes, on es construirà un cos de vestidors per a abonats.

L'edifici, que actualment acull la sala de màquines de la piscina, un magatzem i una sala d'infermeria, serà ampliat. El nou cos de v~s­tidors comptarà amb 90 ar­mariets. A més, s'ampliarà la sala de màquines de les piscines per instal·lar-hi les calderes i el climatitzador.

38 TOT CLAROR

Reproducció de1plànol on es pot veure l'àrea en què s'instaHarà l'estructura mòbil que cobrirà les piscines. A la part superior del nou edifici de vestidors hi haurà una terrassa-solàrium

Aquest cos de vestidors permetrà que els abonats puguin accedir directament

a les piscines amb tota co­moditat, sense patir el canvi de temperatures entre els

Els nous vesti­dors permetran l'accés directe a

la piscina sense patir: canvis de temperatura

espais climatitzats i l'aire lliure .

A més, aquests vesti­dors també serviran per accedir a la sala de fitness

i musculació i a la carpa d'activitats dirigides .

Les obres començaran a principis de febrer, i és pre­vist que estiguin enllestides abans de Setmana Santa.

Aquesta actuació supo­sa un pas endavant en el projecte de dotar Can Ca­ralleu d'unes instal ·lacions capdavanteres a la ciutat.

DISSABTE 11 DE MARÇ ES CELEBRARÀ UNA GRAN FESTA

AMB MOTIU DE LA INAUGURACiÓ DEL ROCÒDROM

Nou Can Caralleu organitzarà una festa esportiva el segon cap de setmana de març per inaugurar el rocòdrom instal · lat dins del pavelló.

Tothom està convidat a participar-hi ja es tracti de nens i nenes que vulguin aventurar­se en el món de l'escalada o d'escaladors tant d'elit com amateurs.

l és que hi ha programades activitats per a tothom i per a totes les edats. Les activitats començaran a les 10 del matí del dissabte dia 11 de maig amb ~n programa

d'activitats dirigides. Durant dues hores nois i noies d'entre 7 i 12 anys podran estrenar el rocòdrom com una de les proves del circuit d'activitats programades.

A les 12 del migdia, escaladors d'elit faran una demostr<ició d'escalada a la que seguirà un bon aperitiu qlie servirà per reposar forces.

A la tarda començarà la c~mpetició on es preveu que hi participin un nombre elevat d'escaladors.

L'inici de l'Open es preveu cap a les 4 de la tarda. El diumenge dia 12, a partir de les 10 del matí, seguirà la competició fins que a les 12 del migdia es disputin les finals.

Ellliurame'p.t de premis i la clausura de la gran festa esportiva serà a la 1 del migdia.

___________ FUNDACiÓ CLAROR

EL 28 DE FEBRER FINALITZA

L10FERTA ALS SOCIS DE CLAROR

Els abonats dels polies­

portius Claror i Sagrada Fa­

míli a tenen temps f ins al

proper dilluns 28 de febrer

per abonar-se a les instal·­

lac ions de Nou Can Cara­

lleu amb un es co ndi cions

molt interessants. Els avan­

tatges, pel fet que la Fun­

dació Claror n'és una de les

tres entitats gestores, sign i­

fiquen una reducció impor­

tant a les quotes.

Així, els socis de la Fun­

dació que vulguin abonar-se

a Nou Can Caral leu només

hauran de pagar 1.500 pes­

setes al mes per gaudir-ne

els matins, ca ps de setma­

na i festius durant tot l'any.

Per a les persones interes­

sades en un abonament fa­

miliar (matrimoni i tots els

fills menors de 16 anys), la

tarifa serà de 3.000 pesse­

tes mensuals.

Els qui desitgin benefici­

ar-se d'aquesta oferta, ho te­

nen molt fàcil per tramitar la

" inscripció. Només han de di-

• ••• II de

renovades insta"'acions ... CAMP DE GESPA ARTIFICIAL ' PISCINA · PISTA D 'ATLETISME

SALA DE FITNESS • SALA POLIVALENT' PAVELLÓ' CAFETERIA

Més de 50

t..t4ft'ftfflti dirigides TENNIS ' AERÒBIC' MUSCULACIÓ' EBCALADA • FUTBOL .. .

rigir-se a la recepció dels po­

liesport ius Claror o Sagrada

Família i comunicar-ho, sen­

se necessitat d'adjuntar cap

documentació, ja que valdrà

la que tenen les administra­

cions del poliesportiu al qual

estan actu al ment abonats.

Les sol· licituds s'atendran per

ordre de petició, per la qual

cosa resulta convenient no

esperar a l'últim dia.

Les instal·lacions de NOLI

Can Caral leu són, per les

característiques i serve is que

ofereixen, un complement

ideal per a les persones abo­

nades als poliesportius Cla­

ror i Sagrada Família. Perme­

ten practi car esports com el

tennis, el futbol, el fi tness a

l'aire lliure i les activitats de

muntanya en un magnífic

entorn de natura.

~

Èxrr D'AssISTÈNCIA

A LA PRIMERA

XERRADA DE LA

INSTAL-LAOÓ

Un a vui­

ta ntena de

persones va n

assistir el pas­

sat 14 de ge­

ner a la prime­

ra xerrada or­

ga nitza da a

Nou Can Ca­

ralleu.

Sota el títol "Es pot fer un

8.000 corrent?" es va orga­

ni tzar una taula rodona so­

bre les curses d'a lta munta­

nya . Hi va n part icipar dos

prest igiosos atl etes, Qu ico

Soler i Joan Cardona, corre­

dors de la Selecció Catala­

na de Curses d'Al ta M unta­

nya (FEEC), i primer i segon

cl ass ificats, respectivament,

a l'Aneto X-Treme Marathon

de 1999 .

Soler i Ca rdona van ex­

plicar el seu projecte d'as­

censió ràpida al Shisha Pang­

ma (de 8.103 metres) i la

parti cipació a la Marathó de

l'Everest 2000 (a més de

5.400 metres d'altitud).

LIZARRAN

M olt aprop del Poliesportiu Claror hi trobareu el L1ZARRAN de Sagrada Família, un local on quedar

després d'una jornada esportiva i gaudir del caliu del seu ambient. Us ofereix una varietat de més de 300 tapes i "montaçitos" que us sorprendran per la seva vistositat i bon gust, així com els plats tradicionals elaborats amb productes de la terra. Podreu disfrutar del ,"Txakolí". Un vi blanc molt propi per acompanyar tots aquests plats.

Us hi esperem !!

Tabernas Selecta s

Sardenya, 324 -ea 93 446 20 03

_Fets i gent

EL JUDOCA CANDIDAT A LlOR

DELS P ARALíMPICS DE SYDNEY SIENTRENAAL CLAROR

Els dies previs a Nadal, la sala de judo de l'Esportiu Claror va tenir, durant deu dies, un convidat molt especial: Ray Dunmayer, un judoca nord-americà que participarà als Jocs Paralímpics de Sydney 2000

E. B. Ray Dunmayer és un

nord-americà de trenta-s is

anys que practica el judo

des que en tenia deu. La

seva discapacitat -és cec- no

li dificu lta el camí per asso­

lir les fites que més desitja

en el món de l'esport, i per

això s'entrena durament:

somnia l'or als Jocs Para lím­

pics de Sydney 2000.

te nta escapa r-se de la ciu ­

tat de Nova York per passar

un es cu rtes vacances a

Barce lona.

A Barcelona'92 Dunmay­

er no va aconseguir cap me­

dalla i sí, en canvi, als Jocs

de Seü l'88: la plata.

d'or és "un som­ni. Sempre he vol­gut ser or, és el rep­te de qualsevol es­portista i jo porto vint-i-sis anys prac­ticant judo". Gaire­

bé tota la vida. I és

que per a Dun­

mayer el judo és

més que un es­

port. Com ell ma­

te ix explica, signi­En aquest ca mí d'entre­

nament, Ray va passar uns

dies a Barcelona per entre­

nar-se a l'Esportiu Claror. La

proposta va sorgir de Lluïsa

Brugada, voluntària olímpi­

ca molt amiga de Dunmay­

er i que coneix també Jordi

Yuste. I és que Dunmayer

considera que "en Jordi Yus ­te és el millor instructor tèc­nic de judo en terra". Ho va

pode r comprovar fa dos

anys, quan el va conèixer, i

des d'aleshores cada any in-

Ara, el més important

per a ell enca ra ha d'arri­

bar. Quan fa lten pocs me­

sos per als Jocs Olímpics,

té totes les esperances di­

positades en la consecució

de la medalla d'or, i més

perquè acaba de procla­

mar-se ca mpió en el pro­

cés de se lecció dels Para­

límpics de Sydney. Una il· ­

lusió compartida per molta

gent de l seu entorn, fins i

tot per l'empresa on treba­

lla com a tècnic informàtic,

que l'anima i li faci li ta l'en­

trenament econòmica ment

i quant a horari.

fica "a way of life", és a dir,

una manera de viure; hi tro­

ba gran paral'lelisme amb la

vida: ')\ la vida, quan un empeny l'a ltre se'n va i vi­ceversa. En el judo passa exactament el mateix".

«El judo és una manera de viure i reflecteix el camfqueun tria a la vida»

Aconsegu ir la meda ll a

Un altre aspecte que

destaca del judo és que "no serveix per llui tar, sinó per saber defensar-se", una teo­

ria que "és el camí que un tria a la vida". Una teori a

que, malauradament, Dun-

mayer ha hagut de posar en

pràctica més d'una vegada,

com moltes altres persones

que com ell són discapaci­

tades.

URGÈNCIES Ferrocarri ls Generalitat .......... 93 205-15-15 Diputació BCN ........................ 93 402-22-22 Informació carreteres ............. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ............. ..... . 93 301-39-93 Serveis Socials ........................ , 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-3 1

Urgències mèdiques ................................ .. . 061 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ...... ........................... O I O Bombers Generalitat .............. . 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................................. 080 Bombers BCN comarques .................. .. ...... 085 Mossos d'Esquadra .... ........ .. .... 93 300-22-96 Policia ..... , ................................................... 09 I Guàrd ia Urbana BCN .......... ....................... 092

HOSPITALS H. Sant Pau ...... ...... .. .............. .. 93 29 1-90-00 H. Del Mar .. .. ..... .. ........ .. .......... 93 22 1-10-10 H. Clínic .. .... .... .... ..................... 93 227-54-00 H. L'Esperança ........................ 93 285-02-00

ESPORTS Esportiu Claror .......... .. ............ 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................... 93 203 78 74 Servei d ' Informació Esportiva ................................. . 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .......................... . 93 3 18-26-16

SERVEIS H. Vall d'Hebron ..................... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu .. .............. 93 203-40-00

Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ...... .... ... ....... 93 301 -82-70

Inf,Metropolitana ..................................... O l O Protecció Civil ........................ 93 3 19-25-00 CENTRES OFICIALS

Fed. Cat. Futbol ....................... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...... .. .............. 93 200-53-55

Accidents en carretera .... .. ...... 93 352-61-6 1 Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Conse ll Esport Escolar RENFE .......... .. .......................... 93 490-02-02 Generalitat ............................... 93 3 15-1 3-13 cie Barcelona (CEEB) ............ 93219-32-16

~

Fa vint anys que som la

Llar d'Infants del barri perquè

confic:u en la nostra

tasca professional i c:n els

nostres mètodc:s d'cnscnyança

basats, principalment, a oferir

al nen una estada feliç en el

Centre durant les diferents

etapes del seu crc:ixement

GRANOTA és una

escola oberta on ens podeu venir a

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

DESCONFIEU de les escoles infantils

que no us permetin l'entrada a qualsevol

hora, Assegureu-vos que els vostres fills no

hagin de passar per altres aules per arribar

a la seva. que, agrupin nens de la

mateixa edat. i pregunteu per l'ideari de

l'escoJ,a,

~

Corse ga •••

~..o<16'1o granota Llar d'infants

Tel. 93 245 10 29 CI València , 500 0801 3 Barcelona

Nens de 0-6 anys Anglès. psicomotricitat. piscina

Seguiment de lectura individualitzada Convivències escolars i colònies d'estiu

, Educadors titulats i en permanent reciclatge

• ' Continuïtat amb altres escoles Transport escolar a 1c:s esco1c:s Maristes i Infant Jesús

Servei pediàtric i cuina pròpia

Aragó

".\a granota ~Valéncia 500

710m He patis assolc:11ats Totes les aules exteriors i adequades a cada niveJJ

Casa de colònies pròpia Matrícula oberta tot rany

Escola oberta als pares

Convivències i estades esportives

Un paratge impressionant

al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona

Crèdits de natura

Estades d'estiu

Caps de setmana rurals per a grups i famílies

Rutes amb mountain bike pd Montnegre-Corredor

Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet

Piscina. cavalls i granja.