3 EDITORIAL

D es de Capfico començam a estar cansades de parlar de retallades i mogudes negatives. Ens agradaria parlar de la bona feina que es fa al centre dia a dia, malgrat tot: de les diades tan guapes que vàrem fer, per Nadal, per Sant Sebastià o per Carnestoltes, dels nous projectes que cuinem amb gran esforç, la ràdio que preparem, la continuïtat d’aquesta revista que fem entre totes i tots, de la bona convivència que encara aconseguim establir, i de com ens hi deixam la pell donant qualitat a l’ensenyament per dignificar un barri sovint oblidat per les institucions. La nostra feina són les persones, el creixement i maduració del nostre alumnat, i això ho defensarem amb ungles i dents.

Per això hem estat lluitant aquests darrers mesos per evitar la supressió del lloc de treball de n’Aina, la guarda jurat del centre. En primer lloc perquè suposa l’enèssima retallada que hem patit, es suma a les de la resta de companyes que perderen el seu treball a l’inici de curs. Aquestes retallades, no ens cansarem de dir-ho, afecten la qualitat de l’ensenyament i especialment afecten l’alumnat i les persones que seguim fent-hi feina. A més, n’Aina duia molts anys al centre i feia una molt bona tasca de prevenció de conflictes, i era una persona molt apreciada per totes nosaltres.

Per tot això, decidírem passar a l’acció. Primer varen ser els alumnes, que ens donaren un exemple de coratge en convocar una vaga i dur a terme la manifestació cap a les portes de Conselleria, desafiant un desproporcionat desplegament policial. Paral·lelament, un grup de mares i pares començaren a organitzar-se i refundaren l’AMIPA de l’IES F. de Borja Moll, després de molts anys sense tenir-ne. Gran notícia. Per acabar, el professorat també vàrem voler afegir-nos i vàrem convocar una roda de premsa on vàrem llegir un comunicat deixant clar el nostre rebuig a la indiferència i menyspreu de la Conselleria després d’haver suprimit unilateralment aquest servei. Totes tres mesures de força tingueren una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. I malgrat tot, encara esperem una resposta de Conselleria, que sembla sorda, muda i cega davant aquest assumpte. L’únic que hem aconseguit són evasives, silenci i mentides quan no directament coaccions perquè desconvoquéssim les accions previstes. Així no anam. La lluita continua, la nostra feina també.

Gràcies per llegir Capfico

Capfico

Edita

Comissió de Revista

Col·laboren en aquest número

Comissió de Biblioteca, Comissió de Normalitza-

ció Lingüística, Comissió de Medi Ambient, Equip

directiu, Departament de Física i Química, Depar-

tament de Ciències Socials, Catalina Penyafort,

Mercedes Oliver, Guillem Salom, Maria Llaneras,

Catalina Mascaró, Xavier Serra, Marga Gallego,

Sebastià Sastre. Alumnat de 1r d’ESO: Christian

Nieto, Kevin Cabello, Xisco Moreno, Natalia Nea-

gu, Marcos Limones, Lucía Aguilar, Daniel Castro,

Andrea Moreno, Selene Lozada, Babacar Ndiaye,

Tiziano Perelli, Alicia Jiménez, Laura Morónez,

Lucía Romero, Abdel Karim Boulharrak. Alumnat

de 3r d’ESO: Catalina Canales i Alejandro Arenas.

Alumnat de 4t d’ESO: Marina Machado, Helena

Miranda, Andrea Utiel, John Duque, Aida Seye,

Iman El Yemlahi, Fernanda Ortiz, Clàudia Cante-

ro, Marita García, Hanwen Cheng, Marina Cante-

ro, Xinlei Lin, Hamza El Moumni, Anyeli Cardona,

Estefanía Montes, Johnatan García, Manuel Diop.

Alumnat de 1r de Batxillerat: Macarena Arco,

Paola Angulo, Catalina Valencia, Despina Mihaj-

lovska, Briallyn Buisán, Shirley Bernal, Jodie Ber-

múdez i Ivon Galarza. Alumnat de Gestió Admi-

nistrativa: Patrícia Palou i Tatiana Lima i l’alum-

nat de l’assignatura d’Empresa i Administració de

1r de Gestió Administrativa de matí.

Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar. Si

fos així, demanem disculpes.

Gràcies a les vostres col·laboracions aquest número 4

de Capfico existeix.

2

VARIAT DE NOTÍCIES

THE FEET’S, FINALISTES al concurs Musicaula, 4a edició.

El seu estil és una barreja entre Indie i Pop-rock amb alguns matisos de rock alternatiu. Aquest grup es va crear fa ja més d'un any i mig quan tres dels seus components van coincidir a l'institut i van decidir començar amb aquest projecte. La cançó que presen-ten al concurs, es titula "Now I know" i tracta d'un amor d'estiu. Aquest amor d'estiu que tots desitgem que duri per sempre i li demanem que vingui amb nosaltres fins a la fi del món ...

Web Url : https://soundcloud.com/thefeetsmusic

Musicaula: www.musicaula.com/artista?name=thefeetsmusic

VAGA D’ESTUDIANTS

BLOKO: UN DIARI JOVE

La vaga d’estudiants convocada el passat mes de febrer va ser secundada per un 62,4 % de l’alumnat del nostre centre.

us recorda que hi ha convoca-des vagues durant el mes de març en protesta per la nova Llei d’Educació LOMCE i també per les retallades en el pressupost d’educació.

http://bloko.info/

Ha nascut un nou diari digital.

Es diu Bloko i els seus crea-

dors estan interessats a fer arribar a un públic jove

l’actualitat i donar a conèixer la realitat del món que

ens envolta des d’una perspectiva propera. Podeu

aportar les vostres col·laboracions periodístiques,

articles, notícies, etc.

Ei Feet’s, a veure si ens

dediqueu ben aviat una

entrevista o un concertet

no? Capfico

Capfico

BRAID

Els propers dies 17 i 18 d’abril se celebrarà el Taller

internacional de perruqueria al nostre centre, amb la

participació d’altres centres de Finlàndia, Regne Unit i

Suècia. Podeu veure el material d’inspiració a:

http://issuu.com/borjabraid2013/docs/

braid_inspiration_modificado/1

GUANYADORES DEL CONCURS DE CARTES DE NADAL (BIBLIOTECA)

1r premi: Lucía Romero Alvarado

2n premi: Ascensión Morcillo

ENHORABONA!

3

ESPAI DE L’EQUIP DIRECTIU

La joia única

Un dia, anant pel desert, un viatger

anglès va veure un àrab molt pen-

sarós assegut sota una palmera.

Un poc més enllà reposaven els

seus cavalls, carregats de caixes. El

viatger comprengué que es tracta-

va d'un mercader que anava a ven-

dre joies, perfums i tapissos a algu-

na ciutat veïna.

Feia molt de temps que no conver-

sava amb ningú. S'apropà al mer-

cader dient–li:

–Salut, Amic! Sembles preocupat!

Que et puc ajudar?

–Ai! –respongué l’àrab tristament–

. Estic molt afligit perquè acabo de

perdre la mes preuada de les joies.

–Bah! –contestà l'altre–. La pèrdua

d'una joia no deu representar gaire

res per a vós que porteu tants tre-

sors damunt els vostres cavalls. Us

serà fàcil trobar–ne una altra.

–Una altra! –respongué l’àrab–. És

segur que no coneixeu quin valor

té aquesta joia.

–Quina joia era, doncs? –preguntà

el viatger–.

–Era una joia –contestà el merca-

der– com no n'hi ha d'altra. Estava

tallada en un tros de la pedra de la

vida i hauria estat feta en el taller

del temps. L'adornaven 24 bri-

llants, envoltats cadascun per uns

altres 60 de més petits. Ja veieu

quanta raó tenc de dir que era una

joia única al món.

–Realment –digué l’anglès– la vos-

tra joia devia ser preciosa. Però, no

creieu que amb diners se'n podria

fer una d'igual?

–La joia perduda –respongué l’à-

rab–, quedant pensarós, era un

dia, i un dia que es perd ja no es

torna a trobar.

L ’Equip directiu dóna l’enhorabona a Marina Ruiz, del Cicle Formatiu d’Estètica personal decorativa i a

Sandra Valero del Cicle Formatiu de Perruqueria pels diplomes d’excel·lència de les especialitats, aconse-

guits en la competició Spain Skills celebrada el passat mes de febrer a Madrid.

Al mateix temps, felicita als professors que han fet

possible aquesta fita i els encoratja a

continuar treballant en la mateixa línia per seguir

mantenint el prestigi del nostre Institut en les es-

pecialitats esmentades.

Enhorabona a tots!

P er primera vegada, el nostre Institut ha sol·licitat el propi projecte Leonardo da Vinci. Aquest projecte

inclou 28 mobilitats per a alumnes dels cicles formatius de grau mitjà durant un període de dos anys.

També s’ha tornat a sol·licitar per segon any consecutiu el nostre propi programa Erasmus consistent en 6

mobilitats per a alumnes de cicles formatius de grau superior. Si ens els concedeixen, els alumnes que hi

participin disposaran del 80% de la beca abans de fer la mobilitat.

4

E l mes de gener de 2013 ha estat un mes força mogut, com tothom sap. El nou any el vàrem ence-tar amb un tira i arronsa amb la Conselleria d’Educa-ció i Cultura per mirar de mantenir la nostra guàrda de seguretat, Aina. Ells que no, nosaltres que sí. Ells que no hi havia doblers, nosaltres que la feina de n’Aina era imprescindible.

La Conselleria ens ha guanyat la partida, per què no dir-ho clarament, però no ha estat debades, perquè durant aquests dies de protesta ens hem conegut, ens hem unit i ens hem sentit protagonistes de les nostres pròpies decisions.

Aquí teniu la crònica d’una jornada de protesta, el passat 29 de gener, escrita per un alumne de 1r d’ESO que, juntament amb el seu pare i la seva ma-re, va participar en la protesta i la manifestació pels carrers de Palma cap a la Conselleria.

Christian Nieto 1r d’ESO B

MANIFESTACIÓ AL

BORJA MOLL

LA MANIFESTACIÓ PER MANTENIR

LA GUARDA DE SEGURETAT DEL

BORJA MOLL

E ls alumnes de l’IES Francesc de Borja Moll es manifestaven perquè volien mantenir la seva guar-da de seguretat (Aina). Varen col·laborar tots els estudiants, pares i profes-sors. Vàrem fer pancartes, vàrem anar de negre i féiem crits, per exemple: ''Bauzá cabró retalla't un colló'', ''No hay tanto pan ''pa'' tanto chorizo'' i moltes més frases. Varen venir el canal de televisió i de la ràdio espa-nyola. Després d’un camí molt llarg vàrem arribar a Conse-

lleria i dues persones, en Mario Fabián Nieto i n'Ana Isabel Mas varen pujar a Conselleria, varen parlar amb la secretària del conseller. Varen demanar una explicació de per què volien llevar la guarda de se-guretat i la solució, la secretària va dir que no es tancava a noves idees per millorar la seguretat d'a-quest centre i de la resta de centres i també varen dir que a la reunió del dijous amb la direcció de l’institut decidirien si es podia reduir a mitja jornada l’ horari de la guarda de seguretat i esser-hi a les hores més conflictives. La junta de delegats que es va fer responsable de la manifestació, va poder comptar amb el suport dels membres de l’STEI (Sindicat dels Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears). Així va finalitzar la manifestació.

Alumnat del Cicle de Comerç fent les pancartes que després

servirien per la manifestació.

LES PROTESTES DE L’IES FRANCESC DE BORJA MOLL

5

GALERIA FOTOGRÀFICA 29.01.2013

6

TOT UN MÓN EL BORJA MOLL 7

Per Catalina Canales 3rA i Alejan-dro Arenas 3rC

E l passat mes de desembre và-rem tenir l’oportunitat de conèixer una mica més la cultura dels països dels nostres companys.

Vàrem començar el dia veient una presentació, feta pels alumnes de 4t, dels països més representatius que conformen el món del Borja Moll. Després havíem d’anar al pavelló a ballar ''cúmbia'' un ball típic de Co-lòmbia, primer els alumnes de 3r i 4t, ens ensenyaven la coreografia i des-prés ballàvem tots en grups. A conti-nuació ens vàrem endinsar en els ritmes africans, va venir un grup d’o-rigen africà a ensenyar-nos a tocar els tambors, ens ensenyaven un rit-me i nosaltres havíem de copiar- lo. A l’hora següent tota la classe va anar al taller de boleros i na Catalina Barceló ens va mostrar com es balla-va i ens va animar a ballar-lo, ens va agradar molt.

Finalment va arribar el moment que tots volíem tastar, hi havia menjar de tots els països, i vàrem presentar el menjar que havíem portat, un dels que més ens va agradar va ser l'em-panada Colombiana, hi havia una gran varietat de degustacions, com per exemple, Xina, Colòmbia, Equa-dor, Xile, les illes Balears, Pakis-tan ....

També hi havia altres tallers on en-senyaven a fer màscares africanes i jocs d'altres països i hi havia uns de molt particulars i difícils de resoldre . La casa de cultura de Corrientes (Argentina) ens va mostrar el seu folklore i unes cançons que enamo-raven.

Aquest dia ens va agradar molt, el bar estava decorat amb receptes, murals i una exposició de vestits tí-pics dels països representats; vàrem provar i fer coses molt diferents i divertides.

Taller de màscares africanes

Ritmes africans

Boleros

Folklore

Receptes i m

ur

als

Tast de r

eceptes

Vestits region

als

Comerç just

8 17 DE GENER SANT ANTONI!

Per: Kevin, Xisco, Natalia, Marcos i Lucía (1r d’ESO B).

S ant Antoni Abat és una tradició espanyola molt antiga. A l'IES Francesc de Borja Moll el vàrem celebrar amb molta gana, es varen llençar petards, varen fer torrades, el nins es varen pintar de dimonis (inclòs jo), etc...

Tots s'ho varen passar molt bé, encara que la conselleria ens tregui a Aina la guarda de seguretat, tothom s'ho va passar molt bé.

L A TORRADA DEL BORJA MOLL VA SER LA BOMBA! EL DIA 18 DE GENER EN EL BORJA MOLL HI VA HAVER UNA FESTA FANTÀSTICA: BUTIFARRES, XORIÇ, SALSITXES,PANXETA… I MOLTES DE CO-SES MÉS MMMMM... QUÈ BO! NINS VESTITS DE DIMONIS, PROFESSORS BALLANT... BUFFFF QUINA FES-TA! Hi va haver un moment que van tirar petards i de l’espant els cotxes es van posar a pitar! Quines rialles! Ho vàrem passar molt molt bé, una pas-sada!

L a torrada de Sant Antoni fou molt divertida. Vàrem fer un fogueró gran i dues fogueres per torrar la carn. Els companys i companyes s'ajudaven dei-xant les esmolles, vigilant la carn. Alguns alumnes varen fer màscares en plàstica. Tot l’institut s'ho va passar molt bé.

E l dia de Sant Antoni a l'institut vàrem fem classes fins la una i des-prés anàrem al pati. Al pati hi havia nines que pintaven la cara als alum-nes i a les professores com un diable.

M 'ho vaig passar molt bé. Vàrem fer un fogueró en mig del pati, i 3 graelles, varen fer unes màscares molt grans i molt xules. Jo no vaig tor-rar, però els meus amics s'ho varen passar molt bé, jo també m'ho vaig passar bé i mai m'oblidaré d'aquest dia i moment tan divertit.

U n dimoni és un esperit sobrenatural. El nom dimoni ve del grec. Els dimonis són éssers malignes. Són esperits malignes i que se suposa que miren de temptar els humans per fer-los girar cap al Mal i que patei-xin els focs de l'Infern. El diable és el nom amb què les religions identifiquen el principal enemic de Déu.

Aquesta és una glosa molt coneguda a les Illes Balears del dimoni:

Sant Antoni i el dimoni

jugaven al trenta-u

el dimoni va fer trenta

Sant Antoni trenta-u.

9 CARNESTOLTES

D’ON VE EL CARNESTOLTES?

Per: Daniel, Andrea, Selene, Babacar i Tiziano (1 d’ESO A)

E l Carnestoltes (també anomenat Carna-val) és una festa tradicional, en la qual tot-hom es disfressa (de vaca, de princesa, de fada, de formiga... del que la gent vol) i se'n va al carrer a desfilar. Tothom s'ho passa ge-nial! El Carnestoltes deriva d'una festa pagana, la qual pretenia lliurar-se d'aquelles privacions que arribaven acompanyades amb el període de la Quaresma que es caracteritzava per la duresa, repressió i sacrifici. Per això, la gent feia el que no podria fer en els propers dies, sobretot, consumien quantitats desmesura-des de carn porcina ja que, per exemple, en el cristianisme, durant el divendres de Quares-ma està prohibit menjar carn. Hi ha teories d'alguns estudiosos on es pensa que el nom de Carnaval pot derivar de "carru navilis", el qual era un vaixell que transportava les baca-nals. El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval, és un personatge fictici el que és el centre de les festes. La seva història és que cada any apareix, depenent del municipi, el dijous, divendres i dissabte.

A Venècia (Itàlia) fan unes de les millors dis-fresses. Són molt elegants i les màsca-res són artesanals.

Cada disfressa i màscara té la seva història.

D ia 11 de febrer vàrem fer una desfilada de Carnestoltes al nostre institut. Es va cele-brar al pavelló on hi havia molta gent. A part de nosaltres també hi havia gent d'altres cur-sos que anava disfressada. Altres cursos i al-tres classes varen anar disfressats de Grease, Alícia al país de les Meravelles, Campaneta...

N osaltres 1A ens vàrem disfressar dels Barrufets. La nostra tutora ens va pintar la cara de color blau i vàrem anar amb un capellet blanc.

Vàrem fer el capell amb tela i una bossa de fems blava. El vàrem cosir nosaltres amb una tela que va dur la nostra professora. També vàrem fer un ball molt divertit que per aquell ball vàrem que-dar en quarta posició. A la desfilada vàrem quedar quarts. El premi que ens varen donar va ser un tiquet per un entrepà i una beguda gratis.

Els guanyadors: 1r Batxillerat A.

COM HO HEM CELEBRAT AL NOSTRE INSTITUT?

10 GESTIÓ ADMINISTRATIVA

VISITA A PALMA,

SEU D’INSTITUCIONS

Som els alumnes de 1r de Gestió Ad-

ministrativa matí. El passat 25 de ge-

ner, vàrem fer una sortida a les dife-

rents institucions que hi ha a Palma,

una activitat referent a una assignatura

que estudiam: Empresa i Administració

amb la professora Catalina Penyafort.

El motiu de la visita va ser conèixer el

funcionament de l’Ajuntament, Consell

i Parlament Balear.

En primer lloc vàrem anar al

Consell, que és un edifici neo-

gòtic del segle XIX. La seva

presidenta és Maria Salom. La

façana està inspirada en la llotja

de Palma i destaca l’ornamenta-

ció de motius vegetals i animals

fantàstics. Per a la construcció

de l’edifici es va utilitzar la

pedra viva i el marès, per a

les escultures i ornaments es

va recórrer a la pedra de

Santanyí.

Dins l’edifici destaca l’escala

principal que condueix a la

planta noble, la sala de sessi-

ons i les espectaculars vidrie-

res, els 4 vitralls representen

gestes històrics de la con-

questa de Mallorca del rei

Jaume I.

En segon lloc, àarem anar a l’ajunta-

ment que és la màxima institució del

municipi de Palma. Es troba situat a la

plaça de Cort, malgrat que algunes

parts de l’entitat ja han estat trasllada-

des a altres edificis.

El màxim representant de l’ajuntament

és el batlle de Palma, càrrec que actu-

alment és ocupat per Mateu Isern Es-

tela, que ens va venir a saludar. Del PP

des del 2011.

L’edifici que presenta una façana

barroca amb elements manieristes,

Es construí entre 1649 i 1680.

Precisament, a la seva façana, hi

destaquen detalls urbanístics que

han pres nom propi com el Banc

del si no fos i el rellotge d’en Fi-

guera.

Finalment vàrem anar al Parlament,

que representa el poble de les Illes

Balears. Abans era “El Círculo Ma-

llorquin” institució que representa-

va la noblesa mallorquina i on es

feien els balls i les festes.

L’edifici té 3 plantes, la planta baixa

espai on s’ubica l’entrada principal,

així con la sala d’actes emprada

com a sala multifuncional, destina-

da a conferències, exposicions i

treballs parlamentaris diversos.

A la planta noble hi ha la sala de

plens, que és l’espai on els diputats i

diputades del Parlament es reuneixen.

També hi ha la sala de passes perdudes.

En aquesta sala hi destaquen 2 grans

quadres: l’entrada de Jaume I el Con-

queridor a Medina Mayurka i l’altre la

visita de Carles V a Palma.

La sala groga actualment és una de les

dues sales de comissions del Parlament,

per la qual cosa disposa dels elements

tècnics i del mobiliari adient per a la

seva funció.

Àrea de Presidència, que és on es

troba el despatx del president del

Parlament, la secretaria de Presi-

dència i la sala de cortesia.

A la primera planta hi ha la biblio-

teca, que és pública especialitzada

en temes jurídics i de dret consti-

tucional, és l’única sala en tot l’e-

difici que manté la seva funció

original.

El Parlament exerceix la po-

testat legislativa, aprova els

pressuposts de la Comunitat

autònoma i controla i impulsa

l’acció de govern.

Està format per diputats i són

elegits per sufragi universal.

Podran ser diputats o diputa-

des del Parlament les perso-

nes amb ciutadania espanyola

residents a les Illes Balears, sempre que

siguin majors d’edat.

El seu mandat és de 4 anys i actualment

formen el Parlament: 59 diputats en

total, 33 per Mallorca, 13 per Menorca,

12 per Eivissa i 1 per Formentera.

GESTIÓ ADMINISTRATIVA 11

Experiència amb Yuzz

Patricia Palou i Tatiana Lima 2n de Gestió Administrativa (vespre)

Estem cursant 2n any de Gestió Administrativa i tenim l'oportunitat d'aprendre a emprendre amb

les classes de Mercedes Oliver a "Empresa a l'Aula". En aquest mòdul ens va arribar informació

referent a PalmaActiva més concretament del concurs de Yuzz que tracta d'emprendre projectes

empresarials tecnològics per a joves, al qual ens presentem.

Vam ser seleccionades nosaltres dues i dos alumnes de la professora Julia Pérez, ja que de l'Insti-

tut Francesc de Borja Moll van participar

els alumnes del mòdul "Empresa a l'aula"

del curs 2n de Gestió Administrativa (grup

de tarda) amb la professora Mercedes Oli-

ver i els alumnes del mòdul d’"Empresa i

iniciativa Emprenedora" dels cicles forma-

tius d'Administració de Sistemes In-

formàtics en Xarxa, Farmàcia i Para-

farmàcia, Sistemes microinformàtics i

xarxes amb la professora Julia Pérez.

El primer que vam haver de fer va ser omplir un formulari molt senzill amb les idees principals del

nostre projecte. Passant per una primera classificació per la qual ens han cridat i hem concretat

una reunió per exposar el projecte amb més detall.

Les instal · lacions de PalmaActiva són modernes, funcionals i acollidores, preparades per al

desenvolupament i necessitats de joves emprenedors.

Ens van entrevistar dos professionals responsables del concurs Yuzz. L’entrevista va transcórrer

fluïda, de manera directa i molt clara pel que fa als punts importants del nostre pla empresarial.

No només avaluant el nostre projecte sinó també la nostra capacitat per adaptar-nos a les noves

situacions com compartir mentor, espai i idees en el concurs.

En el nostre cas no va ser possible seguir endavant amb el concurs per ser un concurs/classes pre-

sencials i no podíem compaginar amb els horaris dels nostres estudis a l'institut.

Ens va semblar una iniciativa interessant i tornarem a presentar-nos per el proper any.

Comptem també amb els professionals d’Eureka Junior, que ens imparteixen una xerrada infor-

mativa molt completa i entretinguda sobre l'elaboració d'un bon pla d'empresa i una iniciativa

emprenedora.

http://blog.palmaactiva.com/2012/09/espai-yuzz-palma.html

http://blog.palmaactiva.com/2013/01/els-participants-al-concurs-yuzz.html

http://blog.palmaactiva.com/2012/12/mes-de-200-alumnes-optaran-al-concurs.html

http://blog.palmaactiva.com/2013/01/els-alumnes-deureka-junior-aprenen.html

12 FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL

Dues passes més

Guillem Salom, professor.

Aquestes darreres setmanes han estat molt in-

tenses per als alumnes de la FP DUAL.

Han estat esforçant-se molt per poder co-

mençar a treballar a les empreses i donar una

bona impressió.

Fa poc temps que han sabut a quina empresa

se’ls ha assignat. Per a l’assignació de l’empresa

s’han tengut en compte diversos factors: conei-

xements assolits, filosofia de l’empresa, carac-

terístiques demanades, combinació d’alumnes,

etc.

Les empreses també han estat demanant-se a

quins alumnes tendrien, tampoc elles no ho

sabien fins que s’han fet les presentacions i s’

han conegut mútuament.

A les presentacions els alumnes han conegut

els seu lloc de feina, els seus tutors a l’empresa,

els seus companys i caps. A totes les empreses

se’ls ha donat una benvinguda i han fet una pe-

tita entrevista amb els tutors on els alumnes

han demanat qüestions laborals com quines

feines realitzarien, el seu horari, les vacances,

etc.

A les fotografies podeu veure com han anat

aquests primers encontres.

Entre els dies 18 i 21 de febrer s’han anat incor-

porant a les empreses. A partir d’ara han d’anar

5 hores a treballar i 3 hores a classe a l’institut

cada dia.

Ara queda la part més important que és l’apro-

fitament d’aquesta oportunitat que han tengut,

gràcies a la tasca feta per dur endavant aquest

projecte per part de la Cambra de Comerç de

Mallorca, de la Conselleria d’Educació, Cultura

i Universitats, de l’IES Francesc de Borja Moll, i

com no de les empreses participants.

Desitj als alumnes sort i que s’esforcin per no

perdre aquest tren.

COMERÇ 13

APARADORS DE NADAL

Com cada any, els alumnes

del CFGM DE COMERÇ han

decorat el hall del nostre ins-

titut per Nadal. Han confec-

cionat 3 mòduls diferents i

l'arbre de Nadal.

Aquesta activitat està inclosa

en la programació del mòdul

ANIMACIÓ AL PUNT DE VENDA, en la que els

alumnes amb la temàtica de Nadal i una mica de

gust han realitzat de

manera manual els

mini aparadors; la

base d'aquests han

estat unes capses de

fusta que han deco-

rat en grup.

En aquest mòdul, a

causa del seu contin-

gut es dóna molta

importància al treball

grupal, al companye-

risme, al tracte que

es donen entre ells

mateixos, respecte,

educació,... ja que

quan se'n vagin a fer

pràctiques, el tracte

amb els seus futurs

companys i amb els

clients ha de ser respec-

tuós. Per tant, des del

primer dia, els professors

del cicle en general, els

ensenyam aquests valors.

Consideram que l'atenció

i tracte al client han de

ser més que correctes.

C O M E R Ç

JUST

Dia 21 de

desembre els

alumnes del

CFGM DE CO-

MERÇ van parti-

cipar doblement en la fira (Tot un món el Borja

Moll) que es va fer al nostre institut , per una banda

van montar una paradeta de Comerç Just i per una

altra van montar un estand de la Xina. En la parade-

ta de Comerç Just es van vendre productes de

S'Altra Senalla i d'aquesta manera els alumnes van

practicar per primera vegada el tracte directe amb

el client, de vegades assessorant-lo i tot quan esta-

ven indecisos, col·locació de productes de manera

ordenada i segons la tipologia, van practicar donar

canvi de doblers, fer paquets regal, etc. L'estand

de la Xina també el va fer el grup de Comerç, la

col·laboració va sorgir perquè tenim un alumne

xinès que es va oferir a fer-lo. El grup de treball es

va documentar i varen explicar la cultura xinesa, els

seus costums, tradicions i productes típics. També

van explicar 4 zones de la Xina importants amb

imatges. El nostre alumne també va escriure el nom

en xinés d'alumnes i professors.

Les dues activitats van sortir molt bé gràcies a la

participació de tots, professors, alumnes i personal

no docent. Donem les gràcies a tots!

14 SORTIDES DEL DEPARTAMENT DE SOCIALS

RUTA PER PALMA L'alumnat de l'optativa de primer de Batxillerat

Història i Cultura de les illes Balears realitzà una visita als indrets més destacats de la nostra ciutat. La finalitat

de la ruta era aprendre a orientar-se per la ciutat amb l'ajuda d'un plànol, identificar imatges antigues amb

l'espai actual corresponent, i localitzar i analitzar els edificis més emblemàtics (la catedral, la llotja, les

esglésies de Sant Francesc, Santa Eulàlia, Santa Creu,

Sant Miquel, Santa Margalida, etc). Durant la ruta

l'alumnat havia de completar un quadernet amb imatges i preguntes sobre indrets destacats i edificis

importants i fer una sèrie de fotografies. Així mateix, s'aprofità per aprendre històries curioses que han passat als carrers de Palma i observar atentament elements

curiosos que sovint passen desapercebuts al visitant ocasional.

VISITA AL PARLAMENT DE

LES ILLES BALEARS

L'alumnat de 3r d'ESO va visitar

l'edifici del Parlament de les

illes Balears. A classe havíem

estudiat l'organització política

de les societats i com els

parlaments tenen un paper

molt important a les societats

democràtiques. Un treballador

del Parlament ens va ensenyar

les diferents sales de l'edifici. El

més interessant és l'origen de

l'edifici. Al segle XIX era la seu

del Círculo Mallorquín, una

societat d'oci per a l'alta societat de Palma. El 1983

el Govern Balear va comprar l'edifici per ser la seu

del Parlament autonòmic. La visita comença a la

biblioteca de l'edifici, un espai que s'ha mantingut

com al seu origen. Conté llibres de dret i política i

es pot utilitzar per anar a estudiar... l'únic

problema és que només està oberta els matins.

Després de passar per diversos espais i passadissos

on hi ha pintures i escultures d'autors de les illes, la

visita arriba a la Sala de Plens. Aquesta sala és

l'antiga sala de ball del Círculo Mallorquín i està

decorada amb pintures i escultures clàssiques i

egípcies. Al sostre hi ha noms d'autors de les illes

del segle XIX i principis del XX. Els diputats de les

illes Balears, els nostres representants, es

reuneixen en aquesta sala durant el període de

sessions. Aquí s'elaboren les lleis que s'aplicaran a

les illes Balears i s'hi prenen decisions importants

per a tots nosaltres. Els ciutadans poden assistir

com a públic sempre que mantenguin una actitud

callada i correcta. Vàrem veure l'espai per a la

premsa, els llocs que ocupen els diputats, el lloc on

hi ha el President de la cambra, la tribuna des d'on

parlen els diputats. Tota una experiència, la visita.

És un lloc diferent i molt interessant.

15

VISITA A ES BALUARD

L'alumnat de primer de batxillerat que cursa

Història del Món Contemporani va realitzar una

visita al museu Es Baluard amb la finalitat de

conèixer com funciona un museu i aprendre nocions

bàsiques per entendre l'art contemporani. A més de

conèixer la història que envolta l'edifici del museu

(relacionat amb l'evolució de l'estructura defensiva

de Palma), els alumnes varen poder conèixer

d'aprop com l'art contemporani ha servit al llarg de

la història com a instrument de crítica social.

Concretament, a les sales del museu s'hi exposen els

gravats i algunes maquetes del vestuari utilitzat per

a l'obra de teatre Mori el Merma, realitzats per Joan

Miró amb un rerafons crític amb el règim franquista

més que evident.

ES BALUARD

Per Macarena Arco Silva, 1r de Batxillerat B

El passat dimarts 19, els alumnes de primer de

Batxillerat B vàrem visitar el museu Es Baluard.

Aquest museu, d'art contemporani, es troba a la

plaça de la Porta de Santa Catalina, al costat de

Sa Feixina. Una característica curiosa que té

aquest museu és que a primera vista no es pot

veure, ja que està construït dins de la murada.

Quan vàrem arribar a la porta vàrem veure que és

molt diferent al seu entorn ja que és totalment

modern. Té unes grans finestres on entra molta

llum i dóna molta amplitud a l'entrada. Quan

vàrem arribar ens estaven esperant i ens varen

contar què veuriem en aquesta sortida. Una

al·lota que va ser la nostra guia durant la visita,

ens va dir que no totes les exposicions són

permanents, algunes sí perquè són obres propietat

del museu, però d'altres són préstecs per a

exposicions temporals.

Vàrem fer un recorregut dins les sales del museu.

La primera aturada va ser a la sala dedicada a

Joan Miró, on s'exposen algunes de les seves obres

relacionades amb una obra teatral titulada Mori

el merma, que criticava el règim franquista. Allà

ens explicaren les característiques generals de la

pintura de Miró i com va començar la seva correra

com a pintor. Després de visitar aquesta sala,

vàrem canviar totalment de registre i anàrem a

una exposició d'escultures. Eren obres molt

interessants, d'artistes diferents.

A continuació, la guia ens va dur a una de les sales

més importants: l'aljub. Ens explicaren que

Palma ha tengut diferents recintes de murades i

que el museu es troba dins la murada

renaixentista. Damunt el baluard es va construir

un edifici militar, però es va acabar posant en

venda i passà a mans privades. Aleshores l'home

que el comprà volia construir-hi blocs de pisos i

un dia, de nit, va atemptar contra la murada amb

explosius. Aquest fet va generar molta polèmica i

els ciutadans de Palma reclamaren la protecció

d'aquest element patrimonial. Gràcies a això, es

va poder protegir aquest baluard i avui podem

visitar-hi el museu.

VISIÓ DE LA

PEL·LÍCULA LINCOLN

L'alumnat de 4t d'ESO, 1r de

Batxillerat i cicle de Comerç es desplaçà al

cine Rívoli per veure la pel·lícula Lincoln

en versió original subtitulada al castellà,

com a activitat organitzada conjuntament

pels departaments de Geografia i Història i

d'Anglès. Es tracta d'una pel·lícula que

tracta un dels temes a desenvolupar dins

la programació d'història contemporània i

que ha servit per comentar un aspecte tan

polèmic al seu moment com és l'abolició

de l'esclavitud als Estats Units.

16

Per ShirleyBernal, Jodie Bermúdez i Ivon Galarza (1B de

Batxillerat).

L’excursió al teatre va a ser molt entretinguda.

La primera obra, Medea, la tragèdia, l’actriu de

Medea va a fer un gran paper juntament amb el

cor de les cinc dones. A la segona obra, L’Aulu-

lària va a ser més entretenguda i la gent reia

molt. Un dels personatges que més va agradar

era el servent. Va a ser un bon dia per co -

nèixer les fonts teatrals grecollatines, origen de

la tragèdia i de la comèdia d’èpoques posteriors

i incrementar el gust pel teatre i, concretament,

pel teatre antic.

Medea

Personatges Principals:

Medea: Protagonista absoluta. Sobre ella cau la

desgràcia, per això ella vol portar a terme la

venjança.

Personatges Secundaris:

Nodrissa: És el seu confident. A ella s'encarre-

ga Medea els treballs requerits pel seu venja-

nça, per als que necessita total confiança.

Jàson: Es podria dir que és gairebé l'antagonis-

ta. Ell és qui traeix a Medea i, per tant, qui

pateix totes les conseqüències.

La Corifeo: Portaveu del cor. Exerceix com a

consciència de Medea, encara que aquesta en

alguna ocasió li fa cas omís.

Medea fuig de la seva terra per estar amb

Jàson, qui el traeix poc després per casar-se

amb la princesa del nou país. Tots dos pateixen

la despietada venjança de Medea. La qual mata

la nova esposa de Jàson mitjançant els seus

fills els que poc després, ella mateixa mata.

Ella decideix matar-los per creure amb el dret

que ella els va donar la vida i ella se les treu,

en comptes que mori a mans dels soldats de

Creont.

Aululària

És una obra que té molts personatges. Encara

que sigui una comèdia té un subtema molt

marcat que és l'amor.

Euclió és un "vell Avar" que ha trobat una olla,

Aululària, plena de monedes d'or. Megador vol

casar-se amb la filla de Euclió. Però està ena-

morada del nebot de Megador. La comèdia es

basa en el robatori de l'olla a Ecluió per part

d'un servent de Megador. Al final s'assabenten

de l'amor que amaguen els joves i permeten

que es casin. Aquesta història té una moralitat

que és que encara que tinguis tots els diners del

món això no vol dir que tindràs la felicitat o

l'amor.

XVI Festival Juvenil europeu de teatre grecollatí

RACÓ DELS POETES 17

Volem dedicar la poesia del segon tri-mestre d’aquest curs al món de les flors. Tots sabem que la primavera comença el mes de març i que les flors en són el símbol. Comença quan les flors comen-cen a badar-se i els colors tenyeixen els verds de les plantes, camps i boscos.

Les flors són un dels temes recurrents de la literatura, són el motiu i el pretext de molts de poemes. Les flors es relaci-onen amb els sentiments, amb mo-ments de la vida, amb estats d’ànim i amb tantes altres coses que la natura reflecteix.

Les plantes floreixen com floreixen els sentiments, les flors s’obren com s’obri el coneixement i es marceixen com es pot marcir un desig, una il·lusió o un sentiment.

La tria que hem fet no és de les més tò-piques. No hem cercat poemes de flors belles, ni sentiments d’amor que florei-xin. No hem cercat poemes romàntics de roses vermelles ni poemes purs de lliris blancs. Malgrat això, esperam que la nostra tria us agradi i us encoratgi a escriure.

margarides

Ja el sol aguaita per l’ample cel;

ros com la bresca, degota mel

damunt les planes totes florides.

S’embadaleixen les margarides,

i alçant la testa, beuen claror

que les anima d’un tremolor.

I en les diades de sol ardent,

quan el cel brilla més resplendent,

sembla que llancin crits d’alegria;

-–les margarides són flors del dia–.

Blanques i rosses com és la llum,

tenen el riure per tot perfum.

Tenen un riure d’ulls deixondits;

més condormides les fosques nits,

més desvetlades les nits de lluna,

viuen de somnis, i és cada una

la confidència d’un amoret

que dins ses fulles guarda un secret.

Ai, flor, si et cullen uns tendres dits!

No et valdran riures, ni camps florits,

ni el sol qui et guaita de l’alta cima;

i, «ja m’estima, ja no m’estima»,

cauran tes fulles, mesquina flor,

cauran tes fulles, com cau el plor!

Maria Antònia Salvà

18

HIVERNENCA

Gener és vingut; la nit reposa,

glacial, damunt el sementer.

La flor primera s’és desclosa

al cim més alt d’un ametler.

Ha obert son ull la flor veïna...

L’hivern regnava en la foscor;

callava l’aigua crestallina,

glaçada al fons del regueró.

Queia la neu, dispersa i clara,

sobre el dormit ametlerar...

Les flors s’han dit: no és hora

encara.

I s’han tornades a acopar.

Miquel Ferrà

maig a suïssa

Hi ha camps florits, de color de ginesta,

i ran mateix tremola l’ordi gemmat i nou.

Quan la vella perera amb el venter es mou,

les flors voleien, dansen i fan com una festa.

Curiós, se’ns acosta el vedell, que és mig blanc

i mig color de xocolata. Fines

són les vetes de neu a la muntanya. Endevines

cants de merlot. Veus flors color de sang.

Però he vist la clemàtide al mur, tota malmesa.

Un tros ben llarg del tronc era marcit.

M’he aturat, i em sentia el cor tot encongit:

poques flors, i era el mur d’un color de tristesa.

Marià Manent

Iris blaus

Quina pell més suau oferiu als abraços de l’aire,

iris blaus.

Ja l’abril ens ha dut

els terrors de la mort, de la carn masegada,

dels ossos estellats, mentre infants innocents

entre flors parlotegen, treuen brots tan efímers

com els arbres: no ho saben.

Però un vol d’ala rasant, al captard,

els ennuvola els ulls amb bromes de sospita,

un biaix estrident els solca el front puríssim

i ens miren esverats

mentre el vent tan suau de l’abril mou els iris.

Iris blaus que floreixen sobre la terra flonja,

iris blaus dels jardins de les cases dels rics, ex-

cessius,

iris blaus camperols dels marges: tots els iris

per l’abril ens consolen amb la seva pell tendra

i ens torben

amb el seu perfum tèrbol d’olor de nen malalt.

Narcís Comadira

19 LA MÀQUINA DEL TEMPS Entrevista a Jaume I

Per Paola Angulo (1 BAT. B) A Jaume I el coneixem com el conqueridor de Mallorca, sobirà de la Corona d´Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei de València, comte d´Urgell i senyor de Motpeller (1213-1276). Aprofitant una de les cròniques "El Llibre dels Fets" parlarem amb ell, un home molt conegut per tots.

Quan éreu un nen com va ser la vostra infantesa?

Quan era un nen vaig tenir una infantesa molt difícil, perquè el meu pare ens va abandonar a la meva mare i a mi quan se‘n va anar a la Batalla de Muret i on va morir.

Idò vaig a anar viure amb Simó de Monfort durant molts anys perquè el meu pare m´havia donat com a hostatge, però la

meva mare va anar a Roma a pregar al papa Innocenci III a obligar a Simó a alliberar-me.

Després de tenir una infantesa difícil com va continuar la vostra vida?

No vaig tenir una vida normal com les altres persones, ja que havia de seguir les mateixes passes

que el meu pare.

Poc a poc he anat obtenint càrrecs molt importants. Amb lluites i voluntat. A pesar que la meva minoria d´edat va ser aprofitada per la noblesa contra la qual, temps després, vaig mantenir lluites. El 1219 vaig fer nomenar nou consell Reial.

Amb els meus actes biogràfics vaig ser com un heroi malgrat que tenia 21 anys i limitada experiència en el camp de la batalla.

Després vaig conquerir Mallorca (1229) i València (1238) territoris que vaig incorporar a la Corona d´Aragó.

Darrere de tot un conqueridor s’amaga un home que troba el millor per als altres?

Crec que és una de les èpoques més interessants de la història. I no només m’agrada a mi, sinó a molta gent. A més he donat un impuls a l´expansió de l´economia per la Mediterrània i he estès el cristianisme a Mallorca i he donat forma a la Corona d´Aragó en un estat plurinacional.

Per acabar amb la presentació de Jaume I més personal m’agradaria llançar unes preguntes més breus. Us agrada ser un personatge històric? Per que? Per a mi és un honor ser un personatge històric i ser reconegut per fer les coses bé. Si haguéssiu de descriure-vos en una sola frase seriosa … Sempre vaig ser un home honest, amb caràcter i voluntat per realitzar els meus objectius.

Si poguéssiu viatjar en el temps, què us agradaria conèixer? Per ventura més llocs per dur a terme les meves conquestes i ser més reconegut.

La vostra conquesta favorita és.... La de Mallorca ja que he beneficiat a tots pel repartiment de les terres de l´illa entre la noblesa, església, militars i grans mercaders i la fi de la pirateria islàmica a les Balears, que

20

constituïa el pont per al comerç entre Catalunya i el nord d´Àfrica. A continuació, q u è v a significar la conquesta de Mallorca?

Un canvi de població i de societat. Passà d´una societat musulmana islàmica a una de cristiana. Quin temps vau emprar a decidir-vos a conquerir Mallorca ? Nosaltres ens trobàvem a un sopar a la casa de Pere Martell a Tarragona i just aquí discutírem la conquesta de Mallorca. El 5 de setembre de 1229 va sortir una flota cap a Mallorca per c o n q u e r i r - l a , però un mes abans ja teníem tot enllestit per a la conquesta. Per què havia de ser precisament Mallorca l´illa que vàreu decidir conquerir? Mallorca em va semblar una illa molt interessant i sobretot perquè era una illa on es trovava molta riquesa i també perquè estava governada pels musulmas i jo volia imposar cristianisme. Com s´anomena la festa que es va fer quan van arribar a la cort i per què? Encara se celebra? Quan i on se celebra? La Festa de l´Estandard és coneguda i celebrada a Mallorca, perquè les meves tropes catalanes varen entrar a la Ciutat de Mallorca i van vèncer els sarraïns.

Sí, encara se celebra el dia 30 0 31 de desembre a la plaça de Cort. Quines varen ser les altres illes que vàreu conquerir? Menorca, … Formentera i Eivissa. Quin és el motiu de renunciar a continuar amb les conquestes d‘Occitània i donar-li Múrcia a Alfons X ? Vaig renunciar a conquerir més territoris perquè ja estava molt cansat i ja havia fet història i gràcies a això ara som molt popular. Alfons X va ser un gran amic meu i crec que era el més capacitat per fer-se càrrec de Múrcia. Després, quina va ser la vostra conquesta favorita? La més difícil d'aconseguir va ser la de València, però això no significa que sigui la favorita, sinó que em va resultar un gran orgull.

Per finalitzar, m’agradaria que penséssiu en quina és la pregunta que creieu important per incloure en aquesta entrevista. Vaig canviar de barri als jueus. Al principi vivien al Call Menor i jo els vaig portar a viure al Call Major per facilitar-los més la realització dels seus oficis ja que quedava més aprop de les seves cases.

21 RELATOS: Adaptaciones de cuentos populares

LOS TRES CERDITOS

Adaptado por Tiziano Perelli (1r d’ESO A)

Había una vez una cerda que tuvo tres cerditos.

Vivieron con ella mucho tiempo hasta que la

madre les dijo que eran demasiado grandes para

vivir con ella, y que tenían que construirse una

casa para cada uno.

El cerdito más grande era el más vago de todos,

se llamaba Juan.

El mediano era el más ágil y el más tonto, su

nombre era Pedro.

Y el pequeño era el más listo y espabilado de

todos, se llamaba Carlos.

Juan dijo que se iba a construir una casa, pero,

como era vago, salió a buscar piso. Encontró un

piso por solo quinientas monedas, pero lo tima-

ron porque la seguridad era muy mala, entonces

el lobo entró en su casa y le robó toda la comi-

da y el dinero.

Pedro, como era tan ágil, pensó en construirse

una casa de chocolate pero como era tan tonto,

no pensó que cuando saliera el sol se fundiría su

casa, entonces el lobo esta vez le robó el dinero

y todas sus joyas.

Carlos era el más listo de todos, entonces cons-

truyó una cabaña con una capa de ladrillos por

fuera y por dentro de madera. Pero también

pinto el exterior para que pareciera de madera.

Y como era muy generoso dio cobijo a sus her-

manos.

Cuando vino el lobo, pensó que era de madera,

entonces intentó quemar la casa. Entonces los

cerditos se subieron a la terraza y le tiraron

agua hirviendo al lobo, el lobo se quemó tanto

que salió corriendo a su casa.

FIN

101 DÁLMATAS

Adaptado por Alicia Jiménez Moya (1r d’ESO A)

Esta historia ocurrió en Hawai. Dos preciosos y encanta-

dores dálmatas, Fosca y Kiri, vivían felices en una casita

del centro de la ciudad, con sus amos, Marina y Marc.

Marina y Marc tenían a su servicio a una dulce señora

mayor llamada Rosa. Aquel día, Rosa había limpiado cuida-

dosamente el sótano, porque Fosca estaba a punto de dar

a luz.

Kiri y Marc esperaron en el salón, llenos de impaciencia,

el gran acontecimiento. Por fin se abrió la puerta del só-

tano y apareció Rosa.

-¡Son siete!-anunció.

-¡Diez!-gritó Marina, desde abajo-. ¡No, trece!

Poco después, se enteraron del número definitivo.

¡Quince! ¡Quince cachorros!

Kiri se sintió orgullosísimo… Y completamente feliz.

Precisamente esa noche, la malvada Victoria fue a visitar a

Marina, su antigua amiga del trabajo. Cuando vio los ca-

chorros, quiso comprarlos todos.

-Os pagaré lo que me pidáis- dijo -No están en venta-

respondió Marc.

Kiri empezó a gruñir y a enseñarle los dientes.

Entonces Victoria, furiosa, se fue dando un portazo.

-¡Quiero a esos cachorros! -murmuró al salir-. Entonces

se dirigió a casa de sus esbirros, Eduardo y Óscar, y les

expuso su malvado plan.

-Esperaremos a que les salgan las manchas-les dijo-.Y en-

tonces, cuando Kiri y Fosca estén de paseo, actuaremos.

Fosca y Kiri salieron de paseo, al cuidado de Rosa.

En cuanto Eduardo y Oscar les vieron alejarse, entraron a

la casa, encerraron a Rosa en un armario y se llevaron a

los cachorros.

Fosca y Kiri se pusieron tristísimos, se pusieron a buscar-

los por el parque con la ”llamada del crepúsculo”. Pero

ninguno de los perros los había visto pasar, después de un

tiempo un perro llamado Blackis encontró a los cacho-

rros en la mansión de Victoria. Kiri y Fosca fueron a la

mansión de Victoria y encontraron a 99 cachorros y se

los llevaron a todos. Eduardo y Óscar los buscaron, pero

no les encontraron, los cachorros tenían hambre, encon-

traron una granja y bebieron leche de vaca. Al día siguien-

te, Kiri y Fosca se fueron con los cachorros. Al llegar a

casa Rosa abrió la puerta y vio a los cachorros, encontró

99 cachorros y se quedaron con todos. FIN

22

LA CHICA DORMIDA

Adaptación de Laura Morónez Sáez (1r d’ESO A)

En París (Francia), nació una niña preciosa con ojos

verdes brillantes como la esmeralda, pelo rubio co-

mo el oro, labios finos que parecían de porcelana y

nariz pequeñita. Y lo más importante es que ella era

la hija de unos famosísimos diseñadores de alta

costura de París, el matrimonio Diorucci. La niña se

llamaba Paula.

Pero lo que nadie se imaginaba era el horrible futuro

que le esperaba.

Antes de que eso ocurriera, la niña vivió muy feliz

con sus tres tías, Rosa, Violeta y Esmeralda. Siem-

pre estaba con ellas mientras sus ocupados padres

preparaban las colecciones que desfilarían en las

más famosas pasarelas. Juntas jugaban, reían, iban

al bosque, cogían frutos y, en el taller, aprendió a

cortar patrones y diseñar vestidos para sus muñe-

cas.. y la protegían, porque Paula, prácticamente no

veía a sus padres (Alberto y Tania).

Ellos querían, pero no podían verla, porque una ho-

rrible mujer, la hermana de Alberto, tía de la niña y

clienta de mal gusto, tan enfadada estaba que les

dijo en una ocasión:

¿Con que ésta es tu hija, no? ¿Y no me habéis invi-

tado al desfile de París? Teníamos un acuerdo: Yo

tenía que ser la modelo principal...

¡No le tocarás ni un pelo Pilar! ¡Aunque seas su tía

me da igual!-dijo Alberto.- Eres fea y bajita: no pue-

des desfilar. Y además, ella no te merece. Cuando

dijo eso ningún invitado al desfile se lo podía creer:

la malvada señora era tía de la niña y quería posar

de modelo...

¡Con lo fea que era!

Lamentarás haber dicho eso.-dijo Pilar.- Cuando

cumpla 18 años, le ocurrirá algo horrible…

Después se marchó sin decir nada más.

Cuando el pobre hombre oyó eso, no tuvo más re-

medio que entregar a Paula a sus tías.

Tomad, llevaos a Paula; estará más segura con vo-

sotras. Corred y no volváis.-dijo Alberto llorando.

Pero Alberto...- dijo Violeta.

No. Fuera de aquí. Marchaos ya.-dijo Tania también

llorando

Las tres corrieron pero no sabían dónde esconder a

la pequeña y se fueron de allí. Se fueron a Roma

(Italia) y montaron una modesta sastrería, comen-

zando una nueva vida... mientras que criaban a Pau-

la como si fuera de ellas. Pero sabían que cuando

cumpliera 18 años era cuando más la tenían que

proteger.

Mientras ella crecía tranquilamente, Pilar ideaba có-

mo encontrarla. Pensaba, pensaba y pensaba, con-

trató a muchos agentes de modelos para que la bus-

caran y así poder vengarse de su hermano.

¡Corred mis hombres! Encontradla y traédmela.-dijo

la malvada señora.

Pero, como la pobre chica no sabía nada, vivía muy

bien: se iba a las discotecas a divertirse, se iba a

pasear, y mientras crecía, se convertía en la más

bella de las chicas de su pandilla.

- ¡Me voy!-dijo Paula.- No llegaré muy tarde. Llegaré

a la hora de cenar, que he quedado para ir al cine y

a tomar un capuccino, ¡que hoy es mi cumple!

Espera, Paula. -dijo Rosa- ten cuidado. ¿Llevas di-

nero?

Sí, tranquila, que hoy invito yo.-le contestó.

Y se fue hacia el centro comercial, mientras sus tías

miraban desde las ventanas del taller de alta costura

de enorme éxito que habían conseguido levantar.

Mirad cómo ha crecido.-comentó Rosa mientras la

miraban cuando se iba.

Sí, tienes razón.-dijo Esmeralda.

Chicas...- dijo Violeta.

Ellas ya sabían lo que quería decir Violeta sólo con

esa palabra, y es que era el cumpleaños de Paula y

aprovecharon que se hubiese ido, para prepararle

una fiesta sorpresa para ella. Pero también sabían

que era horrible porque cumplía 18 años.

Mientras le preparaban la fiesta, Paula se fue hacia

una discoteca, puesto que había dicho una pequeña

mentirijilla a sus tías. Había quedado para ir al local

más chic de Roma a bailar: el pub Bellaggio.

23

Lo que ella no sabía es que había un chico muy gua-

po con ojos marrones, pelo castaño y alto, mirándo-

la. Y de repente él se acercó a ella, y la chica se

asustó.

¿Quién eres?- dijo el chico.

Y tú, ¿Quién eres tú?- dijo ella asustada.

Yo me llamo Roberto. ¿Me dirás tu nombre?

No- dijo ella-

- Vaya, veo que eres sincera y muy guapa también. -

dijo Roberto.

-¿En serio?-contestó Paula.

- Sí. He visto que bailas muy bien. ¿Quieres bailar?

No dudó al ver que era sincero con ella, así que ac-

cedió. Bailaron, bailaron y bailaron hasta el atardecer

sin que nadie les dijera lo que hacer, ni lo que pen-

sar, ni lo que decir, ni lo que escuchar, porque todo

eso lo hacían sus corazones. Cuando pararon de

bailar, Paula se dio cuenta de lo tarde que era.

- Lo siento, me tengo que ir.

- ¡Espera! ¿Te volveré a ver?- dijo él entusiasmado.

No lo sé.- contestó.

Aún no me has dicho tu nombre- gritó Roberto, pues

en el local sonaba David Guetta a todo volumen.

Paula, mi nombre es Paula.- dijo.

Después de aquello se fue, sin percatarse de que

uno de los camareros salió tras ella subido en su

potente moto. Durante todo el camino Paula no dejó

de pensar en él. Y él no dejó de pensar en ella.

Cuando llegó a su casa ni se dio cuenta de la fiesta,

empezó a bailar con cada una de ellas, y sus tías

alucinaban, no se lo podían creer ¡Se había enamo-

rado de un completo desconocido! Pero no se dieron

cuenta, que el motorista, que era uno de los hom-

bres de Pilar, les miraba por la ventana. Y luego se

marchó hacia la casa de la malvada señora, a las

afueras de Roma.

- Señora ya he descubierto donde vive la muchacha.

- le dijo el hombre.

- Bien, en cuanto no te vean, la raptas y me la traes

- contestó- Ja, ja, ja, ja, ja-se rió maleficamente- mi

hermano dijo que ella no me merecía, y él que fue

lo primero que hizo; pues la abandonó, ja, ja, ja, ja,

ja.

Aquel día (24 de julio de cada año, el día que Paula

cumplía años) también era importante para Alberto

y Tania. Presentaban su más importante colección

en la pasarela de Milán. Eligieron tal fecha porque,

por desgracia, también era el día en que tuvieron

que abandonar 18 años atrás a la pequeña, era

imposible que ese día no la recordaran. Se pasa-

ban todo aquel terrible día del año tristes, llorando,

sufriendo... pero ese 24 de julio era "especial" por-

que le pasaría algo horrible a Paula. Pero justo ese

24 Alberto y Tania tuvieron una comida con otro

hombre llamado Félix, el dueño del club Bellaggio,

donde se llevaría a cabo el siguiente desfile en Ro-

ma.

Aquel hombre era delgado, (aunque le gustaba mu-

cho comer) tenía el pelo moreno y ojos marrones.

Félix era viudo y tenía un hijo.

- Hola, ¿qué tal estás, Alberto?

Bien, ahí andamos. Y tú y tu hijo ¿Qué tal estáis?

Muy bien también, aunque la verdad no sé dónde

está mi hijo. Me dijo que vendría puntual con su

nuevo Ferrari amarillo en vez de con la limusina.-

dijo Félix.- No sé por dónde andará.

Bueno, mientras lo esperamos, ¿qué tal si entras?-

le preguntó Alberto.

Vale -contestó.

Entraron en la mansión y empezaron a comer, be-

ber, charlar... y las horas pasaron y pasaron hasta

que cayó la noche y sin darse cuenta habían bebi-

do demasiado vino. Luego el hijo de Félix llegó en-

tusiasmado contando que en la discoteca había

conocido a la mujer más bella que jamás había vis-

to. Contando todos los detalles de la preciosa da-

ma, Alberto se dio cuenta de que hablaba de su hija

Paula y de repente empezó a llorar de alegría al

saber que su hija estaba bien y que ése era el día

que cumplía los 18 años. Tras esto, les contó a sus

24

invitados la historia y les dijo dónde podían encon-

trar a la chica. Roberto salió disparado, loco de

contento a buscarla.

Mientras tanto en la casa de las tías ocurría una

desgracia: la malvada Pilar había hecho de las su-

yas, había secuestrado a la joven y bella Paula. Se

la llevó a la villa de la Toscana, la encerró en el

sótano y la obligó a beber un coctel que la dejó pro-

fundamente dormida.

Cuando el chico llegó a la casa de las tías, se en-

contró un panorama desolador: las tías atadas de

pies y manos y encerradas en un armario. Roberto

las desató enseguida y ellas se dieron cuenta de

que era el chico del que tanto Paula había hablado

y entonces ellas le dijeron donde podría habérsela

llevado.

Se subieron al coche de Roberto y se fueron hacia

la Villa.

En cuanto llegaron allí, vieron cómo salía Pilar con

su coche hacia la ciudad. Las tías la persiguieron y

Roberto entró en la casa en busca de Paula.

Mientras perseguían a la malvada señora, Esmeral-

da no se lo pensó dos veces: cogió su móvil y tele-

foneó a la policía poniéndole al corriente de todo lo

que estaba sucediendo, justo antes de que el coche

de Pilar se saliera de la carretera y, dando vueltas

de campana, fuera a parar al fondo de un barranco

donde, entre llamas, explotó.

En la casa, Roberto encontró a la chica dormida,

llamó a la ambulancia y a su padre, que estaba con

el padre de Paula.

En cuanto llegaron todos a la casa, Roberto estaba

llorando desconsoladamente.

- Mi bella princesa, vuelve conmigo, no te vayas -

dijo llorando Roberto. El enfermero le puso la mano

en el hombro y le dijo que estuviera tranquilo, que

saldría de ésta, tras lo cual Roberto la besó.

Al instante, la chica dormida despertó y preguntó:

- ¿Qué ha pasado? ¿Dónde estoy?... Me duele tan-

to la cabeza...

Y Roberto le dijo que no se preocupara por nada,

que ya había pasado todo. Unos meses más tarde,

enamoradísimos, se casaron en el Duomo de Milán

y su empresa de alta costura se convirtió al poco

tiempo en la preferida de Hollywood y las casas

reales europeas.

Ah! Y fueron felices y comían, cada vez que que-

rían, perdices. FIN

LA CIGARRA Y LA HORMIGA

Adaptación de Lucía Romero Alvarado (1r

d’ESO A)

Hace poco menos de un mes, nuestra hormiga se encontraba en los campos Eliseos de París pintando cuadros para sacarse algunas moneditas para el invierno.

Mientras ella muy afanosa pintaba sus hermosos cuadros la cigarra estaba sentada en un banco mirando al horizonte sin hacer absolutamente nada más que ver pasar el día.

Por la tarde la hormiga acabó su jornada laboral y vio a la cigarra aun sentada en el banco, se le acercó y le dijo:

-Cigarra, no quiero parecer grosera pero…. ¿No debe-rías estar trabajando para tener dinero en el invierno?

-Ya…. Pero es que me da muchísima pereza.

-Mira si quieres ¡yo te consigo trabajo!- dijo la hormiga con un tono alegre-

-¿Estas insinuando que no puedo buscarme trabajo por mi misma?-dijo la cigarra un poco enfadada-

-Emm…no pero es que tú….

-Yo nada, venga vete a pintar cuadros y déjame a mi con lo mío.

-Bueno vale, pero después no vengas pidiéndome ayu-da.

La hormiga estaba un poco triste por la cigarra porque ella sabía lo que iba a pasar.

Las estaciones pasaron muy rápido y todo seguía igual la hormiga trabajando y la cigarra sentada en el banco, así rutinariamente. El invierno llegó muy pronto, la hor-miga tenía suficiente dinero para sobrevivir a esa terri-ble estación.

Un día de frío y nevadas alguien llamó a la puerta de la hormiga. ! Era la cigarra!

25

EL GATO CON BOTAS

Adaptado por Daniel Castro ( 1r d ’ ESO A )

Había una vez, en un barrio de Nueva York, un

camarero muy pobre que estaba a punto de morir

y repartió su poca herencia entre sus tres hijos:

Al mayor le dejaré mi vieja roulette; al segundo, mi

colección de libros; y al tercero, como no tengo

nada más, el gato, mi mascota.

El hermano pequeño se sorprendió y el gato que-

dó bastante ofendido. Esa noche, el hijo pequeño

se durmió bastante preocupado; entonces, el gato

le dijo:

-No te preocupes, yo te ayudaré.

Al día siguiente, el gato fue al garaje y se calzó unas

botas Converse, también se colgó una mochila y se

fue a un parque cercano. En unas papeleras encon-

tró unos restos de hamburguesa y los metió en la

bolsa, dejándola abierta en mitad del parque y con-

siguiendo que se metieran en ella un par de palo-

mas. Al instante cerró la bolsa.

El gato se dirigió a hablar con el Presidente del

Gobierno.

Le obsequió con las dos palomas diciéndole que se

las enviaba su amo, el Marqués de Carabás.

El Presidente, sorprendido, se puso muy contento

y se lo agradeció.

El gato repitió esta operación varias veces hasta,

que en día, el Presidente le dijo que quería cono-

cer a su amo.

El gato se enteró de que esa semana el Presidente

iría a pasear con su hija por el lago en barca. Fue

entonces cuando le dijo a su amo:

-El domingo ponte ropa deportiva y báñate en el

lago, y recuerda, a partir de ahora, yo soy el gato

con botas y tú, el Marqués de Carabás.

El hijo menor hizo caso al gato y se bañó en el la-

go. Cuando pasaba la barca del Presidente el gato

fingió gritando que su amo se estaba ahogando. Al

oír los gritos, el Presidente reconoció al gato, y

ordenó a sus guardaespaldas que le sacaran del

lago y lo vistieran correctamente.

La hija del Presidente se quedó enamorada de ese

chico tan guapo y tan bien vestido; entonces el

Presidente se lo presentó como el Marqués de

Carabás y le agradeció sus regalos. Después de les

presentaciones, el Presidente les llevó a su lujosa

casa.

El gato se encargó de convencer a los ciudadanos

que dijeran que toda esa manzana de casas perte-

necía al Marqués, si alguien les preguntaba.

La verdad es que esa manzana pertenecía a un te-

mible delincuente que tenía a todo el mundo ate-

morizado.

El gato se dirigió a la lujosa casa del delincuente y

lo hizo desaparecer.

Luego fue a ver al Presidente y le invitó a conocer

la ahora mansión de su amo, anteriormente la del

delincuente. El Presidente se quedó fascinado y le

ofreció la mano de su hija.

La pareja no tardó en casarse organizando una

boda por todo lo alto. De esta manera el Marqués

de Carabás y su gato fueron felices y pudieron

ayudar a los hermanos.

FIN

-Hola, amiga ¿qué tal lo llevas?- le dijo la hormiga con un aire vacilón.

-Lo llevo fatal, no tengo dinero y tengo mucho frío…. ¿Que me dejarías entrar?

-Vale, pero ¿admites que yo tenía razón?

-Sí, tenías toda la razón.

-Anda, pasa.

La hormiga dio cobijo a la cigarra. Cuando acabó el invierno la primera que se puso a trabajar fue la ciga-rra.

FIN

26 RACÓ DE L’ÈTICA I LA FILOSOFIA

Treball sobre la pel·lícula “ERIN BROCKOVICH”

A Educació ètico-cívica hem treballat determinats continguts presents a la pel·lícula “Erin Brockovich”, dirigida per

Steven Soderbergh i estrenada el 2000. És un biopic de la vertadera Erin Brockovich, una ciutadana exemplar que,

partint d’una situació personal i laboral terrible, aconseguí no només treure endavant els seus tres fills, sinó ajudar a

centenars de persones que es fes justícia. Una pel·lícula que transmet un bon grapat de valors importantíssims per a

nosaltres en aquest temps de por, dubtes i injustícies. Aquestes són algunes de les opinions dels alumnes:

“La voluntat és la potència de l’ésser humà, tothom la té, però no tots tenen la capacitat

de utilitzar-la per fer el que cal fer, complir amb el nostres deures. Erin té la voluntat i

sent que té el deure d’ajudar a aquelles persones. És molt bonic veure com podem involu-

crar-nos en ajudar els altres” (Helena Miranda Virgili, 4t A)

“Erin és una dona que lluita pels seus objectius fins al final (...) Qui no arrisca no gua-

nya, sempre hi ha riscos, però si comences una cosa no és bo renunciar. Si és el teu objectiu,

lluita per ell, pots no assolir-lo, però si no ho intentes, segur que mai ho aconseguiràs. És

millor dir “ho vaig intentar” que “què hi hagués passat si...?” (Andrea Utiel, 4t A)

“Alguns valors positius presents a la pel·lícula són la feina, l’esforç, la família, la per-

severança, el valor, la paciència i la bondat. En la meva opinió és una pel·lícula molt bona

que ensenya que no hem de posar-nos límits, perquè amb esforç podem fer el que desitgem

i arribar lluny” (John Duque, 4t B)

“Seria més que bo que tots actuéssim com n’Erin perquè hi hauria més igualtat, es podrien

evitar molts problemes socials i abusos. A més, el món tindria més harmonia amb tota la

gent mobilitzada” (Aida Seye, 4t A)

“En la nostra societat sempre intentem que hi hagi justícia, és una virtut que tracta de do-

nar a cadascú el que li pertany. A la pel·lícula la justícia actua” (Iman El Yemlahi, 4tA)

Argument

Erin Brockovich educa sola els seus tres fills. Sent a l'atur, busca des-

esperadament treball, però les seves vestimentes no l'ajuden gens.

Aconsegueix no obstant això fer-se contractar en un petit gabinet

d'advocats, el mateix que no li ha donat cap indemnització en un acci-

dent de circulació.

Descobrirà, en un informe menor, que una societat de distribució

d'energia, la Pacific Gas and Electricity (PG&E), filial d'una gran em-

presa, recompra una a una les cases d'una petita ciutat californiana,

on nombrosos habitants estan afectats pel càncer i diversos proble-

mes de salut. Investigant sobre el terreny, estableix el vincle que

aquestes malalties greus són causades per l'aigua potable que conté

rebuigs tòxics, com el crom, procedents de l'aigua de refredament de

la fàbrica.

Sola al començament, porta la lluita, reuneix proves, motiva un a un

els habitants, convenç el seu patró de l'amplitud de l'assumpte, per

obtenir finalment una indemnització conseqüent a cadascuna de les

víctimes.

Web oficial d’Erin Brockovich: http://www.brockovich.com/index.html

27 TECNOLOGIA: Miralls fets a 2n d’ESO

A TECNOLOGIA... Fer que un tros de

fusta sigui un preciós

mirall .

OOOOOOOOHHHH!

Hem d’identificar diversos

tipus de fustes i metalls ...

Darrere del resultat

final hi ha llargs dies

de treball i esforç...

Es fa molta feina !

Ahhhhhhhhh!

Va resultar

divertit !

S’ ha tenir cura

del material per-

què si no acabarí-

em amb els ar-

bres.

No només fem coses manu-

als, també hi ha deures,

exàmens..

El més feixuc és lli-

mar !

S’aprèn tot tipus de coses

relacionades amb els objec-

tes que ens envolten .

MIR

A QUIN

S

MIR

ALLS!

28 ENQUESTA: ELS HÀBITS ALIMENTARIS AL NOSTRE INSTITUT

Tècniques experimentals

Jennifer Catalina Valencia Builes, Despina Mihajlovska i Briallyn Katherine Buisán Mir. (1 Batx. A)

Objectiu: analitzar els coneixements i els hàbits sobre l'alimentació que tenen alguns alumnes i professors de l'IES

Francesc de Borja Moll.

Procediment experimental: s'ha realitzat un qüestionari amb 14 preguntes relacionades amb el tema de la nu-

trició, a nivell general i personal. Una vegada fetes les preguntes s'han fet fotocòpies i s’han repartit entre els alumnes

i alguns professors de l'institut en total a 69 persones. Per últim s'han analitzat les respostes i s'han agrupat segons

l'edat i el sexe d'aquestes persones enquestades.

Resultats i Conclusions: amb aquesta experiencia s'ha arribat a la conclusió que els adolescents d'aquest institut

no tenen els coneixements necessaris per mantenir una bona alimentació i que entre els 15 i 16 anys comencen a

preocupar-se per l’aspecte físic i deixen una mica de banda la salut.

a --> Coneixen les malalties

b --> No les coneixen

c --> Més o menys

Hi ha un percentatge més

elevat de dones que co-

neixen malalties ocasiona-

des per una alimentació

dolenta, en comparació

amb els homes.

Entre els 12 i 14 anys es

veu clarament que no hi ha

un coneixement de les ma-

lalties ocasionades per una

alimentació incorrecta, en

canvi a partir dels 15 anys

ja obtenen coneixements

sobre això.

a --> Menys de 7 hores

b --> 8 hores

c --> Més de 8 hores

Es veu que hi ha més diversitat a les respostes

tant en homes com en dones respecte al nom-

bre de hores que dormen al dia. Hi ha un per-

centatge més elevat de dones que dormen el

temps necessari per descansar correctament, a

diferència dels homes que dormen menys, però a

la vegada hi ha un altre grup d’homes que dor-

men més del necessari.

29

a --> Esmorzar

b --> Dinar

c --> Sopar

Es veu que la majoria dels enquestats han

elegit la resposta a ( que és la correcta) i

saben que l'esmorzar és el menjar més im-

portant del dia i no hi ha quasi diferència

entre sexes.

a --> Salut

b --> Estètica

c --> Les dues

En aquesta gràfica hi ha un percentatge de

persones que consideren que es preocupen

de l’alimentació per estètica. Entre homes i

dones hi ha poca diferència.

Els alumnes entre 12 i 14 anys pensen

que la gent es preocupa per igual de la

salut i l'estètica, però a partir dels 15

anys ja pensen que la societat és més su-

perficial i es preocupa més per l'estètica

que per la salut.

Es confirma que a partir dels 15 anys (és

igual si ets home o dona) la gent pensa

que botar-se un àpat t'ajuda a emmagrir-

te, quan no és veritat. Això pot produir

diversos problemes de salut a la persona

per tenir una alimentació dolenta.

30 PASSATEMPS

WEBS SOBRE INSTRUMENTS MUSICALS TRADICIONALS

http://www.musicanostra.com/CULTURAPOPULAR/INTRUMENTS/

INTRUMENTSTRADICIONALS.htm

http://www.uctaib.coop/actualitat/article/sant-antoni-i-els-instruments

http://www.estoldetramuntana.com/musica%20i%20ball.htm

31

32 CONCURS LITERARI DE PRIMAVERA: BASES

1. Hi poden participar tots els alumnes matriculats en el centre durant el curs 2012-2013.

2. El concurs consisteix a continuar una història de la qual us donam l’inici a la pàgina següent.

3. L’extensió de la història ha de ser com a màxim de 2 pàgines DIN A 4., amb un interlineat d’1,5 i amb lletra Arial 12.

4. Les vostres dades personals s’han de posar dins un sobre, a la part de fora hi ha de constar el mateix títol que posareu a la vostra història.

5. S’estableixen 3 categories de participació: una per a l’alumnat d’ESO; una se-gona, per a l’alumnat de Batxillerat, i una tercera, per a l’alumnat de Cicles Formatius.

6. Hi haurà dos premis per a cada categoria.

7. Els premis per a les històries guanyadores de cada categoria seran vals per a material escolar.

8. La data límit per al lliurament de les vostres històries és el divendres 12 d’a-bril, durant el 1r pati, a la Biblioteca del centre.

9. La resolució del concurs es farà pública el dimecres 17 d’abril als taulers de la biblioteca.

10. Les històries es publicaran en el darrer número de la revista del centre, Capfi-co.

11. El jurat, format per l’equip de la Biblioteca, podrà atorgar altres premis que consideri oportuns en funció de l’originalitat.

Tria un d’aquests inicis i escriu la teva història

PARTICIPA-HI I SORT!

Inici 1. El detectiu va sortir dels laboratoris Dearing sentint-se poc conven-

çut. Tenia a les seves mans un crim esgarrifós, força sospitosos i diversos mo-

tius possibles. Malgrat tot, no hi havia cap sospitós que es destaqués de la res-

ta. Les seves investigacions, més que xocar contra un mur, havien obert potser

massa camins per explorar. Hi havia el professor de Química de l’institut i el

temut senyor Edriss. La connexió amb els laboratoris Dearing era particular-

ment evident. Podia imaginar-se que s’hauria pogut lligar un intrús a una cadi-

ra mentre es valorava el perill que suposava per a les instal·lacions el fet que

hagués superat el dispositiu de seguretat. Però forçar-lo a ingerir un verí era

un acte demencial. És clar que, si realment hi havia quelcom de sinistre als la-

boratoris, aleshores un treballador amb un excés de zel podia haver ideat un

càstig retort. Fins i tot podia ser possible que s’hagués pagat un ex-treballador

o un professor en bones relacions amb l’empresa per tal d’executar el càstig.

Inici 2. Al migdia, quan es van haver acabat les classes, la Laura acaparava

tot l’interès de l’Institut. Amb la manera despectiva com s’havia presentat ja

n’hi hauria hagut prou, però l’assumpte del subjecte estrafolari que havia co-

mençat a baladrejar per cridar-li l’atenció la feia més interessant i li donava un

aire misteriós. La Laura n’era conscient. Mentre creuava els passadissos de l’e-

difici, la gent s’aturava per veure-la passar, la senyalaven, xiuxiuejaven. Ella,

evidentment, alçava el cap per damunt de tots, i els ignorava. Era alta, i el seu

aspecte físic l’ajudava a mostrar-se superior. No li molestava ser el centre de

totes les mirades: tenia una seguretat enorme en el seu cos, en els seus movi-

ments, en el seu aspecte. S’havia tenyit els cabells, que eren, de natural, cas-

tanys foscos, d’un color vermellós, i la roba que duia era íntegrament negra:

vestit amb minifaldilla sobre uns pantalons de ciclista fins a mitja cuixa.