La Vida Nova

8/19/2019 La Vida Nova

1/96

D NT LLtGHlERI

La Vida Nova

MANUEL MONTOLIU

RCELON

IIUOTEC P a P U U .L AVENÇ»


2/96

T I P « L A v E N Ç » R O N D A D I l L U N I V E R S I T A T 2


3/96

PREF I

Es celebre i universalment conegut retratdel Dant fet per Giotto, on sel veu «pintat com

sobre l buid, amb un senzill llorer coronant satesta; es a dir, l ' immortalitat de la pena i deldolor i la vi ct or ia s obre ells immortal també;una f igura essencialment tragica: la figura d'unhome en estat de p er pe tu al p ro te st a, e n batallaséns t reva i per tota la vid a c on tra l món; afecci6to ta convert ida en indignació; indignació impla-cable, lenta, igual, silenciosa com la d'un déu»

Aquest retrat de l Gio tto , que ha inspirat aques-tes incisives i ardents impressions al celebreCarlyle, no es pas el que ns donarà a conèixeraIDant de L A V I D A NOVA. Aquell es el cap llegen-dari del Dant, aquella es la mirada de l 'explora-dor de les regions del é nllà es aquesta testadivina, tresor de l 'humanitat, en quina formaimmortal ha pres cos la creació més hardidaque mai hagi sortit de cervell humà.

El Dant de L A V I D A N O VA es un jove quèdic . es un infant, fondament enamorat desde ls


4/96

6 Pl ejaci

nou anys extranyament seriós i pensador perla seva tendra edat fugint del bulliei i contantarn veu infantil i accent enternidor tota unadivina historia: l historia de Beatriu d un angelbaixat a la terra i d un cor enlluernat i extaticdavant de la r p ~ visió, niu d amargor i dellagrimes tantost la veu retornar a sa alta patria«fugint la terra indigna de cosa t an t gentil ,segons frase del Dant.

La llevar de a ivina omedia ja hi es a LAVIDA NOVA. a ivina omedia es la logica continuació de LA VIDA NOVA. Tota la v ida int imadel Dant es el camí espir itua l que l porta cap aBeatriu realitat i simbol ensems; camí comença t a la terra desde la primera salutació de Beatriu que revelà al Dant el l ligam misteriós teixitentre amdós pel destí conbnuat al travers de

l Infern i el Purgatori i acabat en Beatriu retrabada a l Paradí s davant de la qual el Dant sentreviure son amor de nou anys amb una revivalla t an t sorprenent que quan arriba a la presencia de Beatriu perd de vista l al tura a la qualha arribat de son poema pera recordar solamentson primer amor i pera parlar-ne arn l accentingenu d un infant. Així s desenrotlla i s lligapels dos caps aquesta immensa cadena aquestaimmensa orbita seguida pel viatger de l altremón.

Doncs bé: aquesta meravella fusió de lo realarn lo ideal aquesta identificació de l Art i de laVida aquest poder de transformar lo individualen universal de saber veure lo més sublim esa dir, el gr in secret», com diu Gcethe, al fonsde la cosa més insignificant; aquest simbolismeen fi, natural no volgut necessari i n o convencional, q ue resu lta de l obra del geni, han sigut


5/96

ref ci

negats una vegada més en lo que s refereix alDant.

Totes les ramificacions de la nova escola d interpretació dantesca arrenquen de les doctrinesdel comentarista Biscioni qui recullint unaopinió perduda de Filelfo pretengué que laBeatriu del Dant no era una dòna real es a dirla filla de Folco Portinari el veí del Dant comfins llavors s havia generalment cregut seguint

la biografia del Dant escrita per en Bocacci.quasi contemporani d ell que dóna noticia detallada dels seus amors arn Beatriu.

Les princ ipals conclusions de Biscioni sobreL VI NOV poden reduir-se a les següents: LVI NOV es un t racta t d amor merament intel-.lectual sense barreja d amor profà es a diressent-ne excluida to ta especie d historia real.

L objecte de l amor del Dant es la Saviesa a laqual ell posà I nom de Beatriu; i moltes altresafirmacions totes per l estil es a dir reduintsempre 1 valor real de les paraules a les exigencies de son candid partit pres de l alegoriade la saviesa.

Aquesta es una de les interpretacions quehan format escola; però una altra interpretaciómés moderna i més hardida es la del celebredantofil Rossetti pare del famós pintor-poetainglès. En el seu temps to t el fantastic edificiaixecat per Biscioni començava a enrunar-se auna sola observació que féu Dionisi a saber; que si l enamorada del Dant era una alegoria alegories també tenien d esser totes lesdels poetes contemporanis seus .·que parlantd amor usaven igualment un mistic i platonicllenguatge.Llavors en Rossett i sortí hardidamenta apuntalar la falsa construcció den Biscioni en


6/96

8 Prefaci

un llibre t i tulat De l esperit anti-papal que produi la Reforma. En ell part int de la base del interpretació alegorica i responent an aquellaobservació vol establir l opinió de que t an tBeatriu com Giovanna Selvaggia Laura Fiam-mJtta etc. no eren res més que una personificació de la potestat imperial invocada pel Danten Cavalcanti en.Cino el Petrarca en Bocacci itots els altres del part i t gibelí com senyora i

redemptora d Italia. Tenien els gibel ins -diuen Rossetti en son l l í b re -un llenguatge convencional comú a tots llurs més distingits personatges per medi del qual fingint parlar d unacosa en parlaven d una altra i així lograventenir una comunicació mai interrompuda enmig de tots els disturbis i persecucions.» Segonsaquest patois el gibelinisme se deia Vida i elgüelfisme

Mort;per això

IDant diguè

VIDANo

VA referint-se al nou curs de sa vida politica.l conforme al plan d aquest enginyós trenca

closques va.interpretant passatges sencers de LAVIDA NOVA i de La Divina Comedia on no fa mésque substituir les paraules que s hi llegeixenper les peces del s eu c om plic at mosaic.

La principal circumstancia que an els comentadors ha fet sospitar l existencia d una alegoriaal fons del personatge de Beatriu es l haver escritel Dant immediatament després de LA VIDA NoVA un t rac ta t filosofic t i tulat El onvit ont clarai explicitament personifica la Filosofia en unabellíssima dòna a la qual endreça sonet s i cançons que per consegüent deuen entendre-ssimbolicament; d aç ò dedueixen els comentadors l existencia de l alegoria en LA VIDA NOVAperò jo no sé veure la logica d aquesta deducció.Si com veiem el Dant mateix confessa exp li-


7/96

Prefaci 9

c it amen t en l onv t que la seva estimada noes cap dòna, sinó la Filqsofía, ¿no fóra logic quesemblant confessió l h agués feta e n L VID NoV si hagués t ingut la mateixa intenció? l , noobstant, no hi trobem ni la més minima insinuació d aquesta especie; a de mé s d e que sUes dònesde L VID NOV i d l onv t fossin una mateixa, no sé veure la raó per què 1 Dant nomena al una Beatriu i a l altra ni t an t sols lí posà nom,

reduint-se no més a declarar que es personificació de la Fílosofia.Però, fòra de to t això, no cal més que l lector

imparcial se fíxi en la m ultí tu d de detalls insignifícants de la vida quotídiana que 1 Dant retreuen el seu llibre pera convence-s de que no s tracta de cap alegoria intencionada. Conta que quanBeatriu lí aparegué per primer cop ell tenia nou

anys i ara dieu-me francament si 1 Dant podiadir que en aquesta edat se lí aparegués la Filosofia); conta que la t robava en l iglesia, pels carrers; que volent ocultar aquest amor· als ullsde la gent se fingí enamorat d altres; conta, enfi, que Beatriu morí, i senya la precí sament lafetxa 9 Juny 1290 . ¿Es que, segons els nouscomentadors, això vol dir la mort de la Filosofiaen el segle X I I I , epoca precís ament de més vidapera l Escolastica?

Més logíc en Rossetti, observant la mateixamanera de pensar i parlar en tots ~ poetes erotics d aquel l t emps , afirma que totes les per el lsuposades dònes dels poetes eren una mateixapersonificació del poder imperial invocat pelsgibelíns. Però dels seus geroglífics, acrostics, logogrifs, trenca-closques, etc., no vui fer-ne menció ni crítica detallada, no perquè no valguila pena i tampoc perquè no vulgui regonèixer,


8/96

Prefaci

per altra part el valor dels lluminosos comentaris den Rossetti quan oblida I seu sistema artificiós i reprèn la via de la simplicitat sinó perquèademés de no donar-nos c ap p ro va documentadasobre l autenticitat d a qu el l s up os at llenguatgefigurat dels gibelins la suposició de que I Dants entretinguéS en semblants pueri l ita ts destrueixtotalment l idea de gran poeta que d ell tenim;sí: un poeta d aquells que no deixen pendre for-

ma en el seu cervell a cap idea que no hagi sortitabans roja i candent de la fornal vital del corNegar aquest origen pregon i misteriós a to ta lameravellosa florida de ses obres es negar er poeta.L VIDA NOV interpretada com una dissimulada historia d intrigues polit iques séns el méspeti t interès manca de nob lesa i plena de covardia està separada per un pregon abim de la maéteixa obra llegida com l h isto ria d iv in a d unsamors purissims infantils de joies inefables i dellagrimes amargues de misterioses aspiracions imortals defalliments to t conta t amb un llen-guatge de sospirs escrit encara baix la fondaimpress ió dels intims aconteixements es a dirpresa aques ta obra com el fons real d aquell corjove d aquell gran cor que com crater encès elveiem en L VID NOV enviant les primeres vagues pe rò potentes flamarades d un amor sobrehumà an aquell front potent que l havia de transfigurar més tard en la gran visió de Di¡Jina omedia

I per u lt im jo diré an aquests novells comentadors rossettians: Interpreteu la primera obradel gran mestre de la manera que us plagui;dongueu-li la significació més ultra-terrena imés extraordinaria: arn tots els vostres artificisno lograreu aixecar al Dant un dit més de la


9/96

Prefaci

gran altura on se t roba si interpretem sa primera obra en el sentit absolutament literal.Doncs, què ¿Penseu que qualsevol pot, d unamor real de l infantesa, concebir-ne una ivinaComedia Diuen que es una cosa mesquinaaquest amor d infant pera un home t an t gran.Concedim-ho, que es molt concedir. ¿No són lescoses més grans les que neixen de la més humil?Gota a gota s forma 1 riu, i els fets més vulgars

són la primera mate ri a de les grans concepcionsdel geni. Deixin, doncs, la llur tasca, que només fa que enxiquir i convertir en me squinsxaraders les grans figures q ue e xa lte n l humanitat , i que escoltin l lu r f ul mi na nt condemna deboca del gran Carlyle que, pressentint l arribadad aquests comentadors que necessiten micros-copis o telescopis pera veure les realitats que

tenim a la plena llum del sol exclama: Alguncritic futur que haurà totalment deixat de pensar com el Dant podrà creure to t això una meraalegoria (parla de a ivina Comedia pot-seruna ociosa alegoria. Tot el Cristianisme, ta:lcom el Dant i l Eda t Mitjana 1 concebien, hi essimbolisat. Simbolisat; i no obstant, arn quinasincera veri tat d intenció , quant inconscient deto ta simbolisació El critic futur, qualsevol quepugui esser son n ou pen samen t, que opini quel obra del Dant ha estat tota concertada comuna alegoria, cometrà un tris t disbarat».

Beatriu, doncs, es realitat i s imbol ensems;però simbol natural, no convencional, com sónsimbols tots els sers, i de més fonda significacióquant més amunt estiguin en la gerarquia dela Natura.

Qui hagués pogut tenir el magic dominique de nostra llengua posseïa Verdaguer pera


10/96

ref ci

fer una traducció ideal de l obra del Dant Però,ja que això no es possible Déu faci que les meves mans hagin estat prou encertades en la delicada transformació d aquesta hermosa obra;i que llegidor la trobi escaient amb el catala·nesc ropatge, havent perdut lo menys possiblede la gracia i majestat am les que la coneixemrumbejant la seva expressiva, elegant . i haromoniosa llengua italiana.

La circumstancia que m ha facilitat molt latraducció fidel i quasi li teral que he procuratfer ha estat la portentosa semblança que amb elnostre català classic té l ant iga llengua italiana.Aquesta i no més que aquesta ha: estat la causaque m ha mogut a t raduir en vers totes les cançons de l obra, excepte dugues, i a més c onser·var la forma de sonet en la traducció de tots

els que s hi troben. No més me caldrà dir, perafer veure d un cop aquesta semblança, que het robat sonets en els quals no he t ingut de variarmés que un parell de rimes, es a dir que totesles a ltres dotz e paraules rimades, també resul·ten en català rimades segons el mateix ordre idisposició de les rimes de l original. ¿Qui m ne-garà que aquesta feliç circumstancia ajuda an elt rad uctor a fer una traducció i{ eal i p er fe ct a e nlo possible?

I lo mateix diré dels versos, i això prova unasemblança no etimologica , sinó sintactica: raraes la vegada que en un sonet o en una cançóhagi t ingut de t runcar el contingut d un versprolongant la seva expressió en el camp del verssegüent. referent a la prosa, me bastarà dirque he preferit caure algun cop en alguns i talia·nismes que he t robat j us ti fi ca ts e n algunes t raduccions catalanes mig-evals d obres italianes,


11/96

Prefaci

que no fer una traducció lliure i capritxosaquan no n hi havia cap necessitat; i per ultimque he posat en ma traducció una incançablesoHicitud en fer català culte i elegant a tal ex-trem que m exposo a que m qualifiquin d arcaici amanerat. Però jo crec que aquests que això mpodran criticar no hauran assaborit els refinaments d expressió ni admirat el noble caient dela p arla catalana en llavis d un Ausies March o

un Ramon Llull i per això m limitaré a signarlos arn gest mut aquestes pures fonts queragen sempre immaculades esperant que vinguia purificar-se de totes les grolleries i èxpressions groixudes la llengua que s vol fer passarper hereva del bell c t l nesc


12/96

L VI OV

DE

N T L L I G H I E R I

En aquella part del llibre de la mevamemoria abans de la qual poc s hi podria

llegir \ s hi troba una rúbrica la qual diu: ncípít í ta ova Sota la q u ~ rúbrica jotrobo escrites les paraules que tinc el pensa-ment de retreure en aquest llibret i si nototes al menys la llur significança.

Nou vegades ja aprés el meu naixe-ment havia tornat el cel de la llum quasi aun mateix punt am son propri giramentquan als meus ulls aparegué per primera vol-ta la gloriosa dóna del meu pensament laqual fou nomenada de molts Beatriu i altres

r Diu açò l autor perquè de to t ~ esdeviugut en la

primera ed t açò es abans delsn 1j

nys poc nep ~

dem recordar2 El Sol. Vol dir que ja eren passats nou anys.


13/96

I Dant llighieri

no sab ien que aiXÍs nomenés. Ella- era ja eneixa vida prou de tcmps estada pera que en-sems el cel estel lat se fos mogut vers la partd orient una de les dotze parts d un grau 1talment que quasi dés el principi dels seusnou anys fou quan m aparegué i jo la vegiquasi a la fi dels meus nou anys. Ella m apa-

regué vestida de nobilissim color, humil i honest, tot sagnós, cenyida i ornada a la guisaque a la seva jovenissima edat convenia. Enaquell punt dic verament que l esper it de lavida, el qual habita en la secretissima cambradel cor, comença a tremir tant fortament que Iseu tremolor p r ~ i x ihorriblement fins en

les més petites venes, i tremint digué eixesparaules: Ecce deus fortior me qui veniens -min itur mihi 2. En aquell punt l esperit animal el qual habita en l alta cambra 3 en laqual tots els esperits sensitius porten les llurspercepcions, començà a molt meravellar-se, iparlant especia1ment a 1 esperit de la vista di-

x Diu Dant al Convit Tractat I I cap. 6: .Totaquell cel se mou, seguint el mo viment d e l estrelladaesfera, d occident a orient, un ~ r u en cent anys . Siun grau, doncs se fa en c en t an ys la duodecima partd un grau se farà en vuit anys un terç per o n s e ~güent aquesta efa l edat de Beatriu en aquesta ocasió.

2 Veus·aqui un déu més fort que jo que ve adominar-me.

3 El cervell.


14/96


15/96

ant llighieri

Però com açò de dominar les passions i elsactes de tant extrema joventu t apar exage-rat parlar me n aniré d açò; i passant persobre moltes coses, les quals se podrien traurede l exemple an t naixen aquestes, vindré anaquelles paraules, les quals són escrites en lameva memoria sota majors paragrafs.

III . Aprés que foren passats tants diesque to t just eren complerts nou anys aprésl aparició supraescrita d aquesta genti1issi-ma a l ultim d aquests dies esdevingué queaquesta admirable dòna m aparegué vestidade color blanquissim al mig de dues gentilsdònes, les quals eren de més avançada edat; ipassant per una via girà ls ulls vers aquellap art an t jo estava molt paorós; i am la sevainefable cortesia, la qual es avui remuneradaen el gran segle, me saludà tant virtuosament, que m semblà llavores veure tots elstermes de la beatitud. L hora en que 1seu dol-

cissim salut m arribà era verament la nonad aquell jorn; i com aquella fou la primeravolta que les seves paraules se mogueren perfl.venir a ma orella, me sorprengué una ta l dol-cesa que com ubriagat fugí de la gent. I cor-rent al solitari lloc d una cambra meva po-

1) Dant per consegüent, tenia 18 anys i Bea·trin i un terç.


16/96

Vida ova

sí-m a pensar en aquesta gentilissima; i pensant en ella me sobrevingué un suau són, enel qual m aparegué una meravellòsa visió:me semblava veure en la meva cambra unnuvol de color de foc, dins del qual jo vesllumava una figura ~ u nsenyor 1 d aspectepaorós pel qui l esguardàs; i semblava-m ple

de tanta joia, que admirable cosa era; i en sesparaules deia moltes coses, de les quals jono n sentia sinó poques, entre les quals sentíaquestes: go dominus tuus . En els seusbraços me semblava veure una persona dormint nua, sols que envolta me semblava lleugerament en un llençol color de sang; la qual,esguardant jo molt atentament coneguí queera la dòna de la salutació, la qual s havia 1jorn abans dignat de saludar-me. l en una deles mans me semblava que aquell tingués unacosa to t ardent; i semblava-m que m diguéseixes paraules: Vide r tuum 3. l havent ell

estat airi qualque estona, semblava-m quedesvetllés a la que dormia; i tant s esforçavaam son enginy, que feia menjar aquellacosa que en la mà ardia la qual ella menjava de mal grat. Aprés d açò, poc trigà laseva joia en esdevenir amarguissim plor;

Aquest era Amor.z Jo sóc el teu senyor.3 Mira 1 teu cor.


17/96


18/96

a V i d a N o v a

e ll l e s v e t l l à l l a v o r s d e i x c o r c r e m a n te l l a p a o r o s a h u m i l m e n t p e i x i a :a p r é s v e g í a n a r - s e n t o t p l o r a n t .

A q u e s t s o n e t s e d i v i d e i x e n d u e s p a r t s . E n l a p r i·m e r a j o s a l u d o d e m a n o r e s p o s t a n la s e g o n a e x p o s oço a q u e d e u r e s p o n d r e - s . L a s e g o n a p a r t c o m e n ç a a c í : a t r e s h o r e s

A q u e s t s o n e t f o u j u d i c a t p e r m o l t s i e nm o l t d iv e r s o s s e n t i t s e n t r e l s q u a l s h i h a g u éa q u e l l q u e j o n o m e n o 1 p r i m e r d e ls m e u sa m ic s i c o m p o s à l l a v o r e s u n s o n e t e l q u a lc o m e n ç a V e d e s t i e tc . I a q u e s t fo u q u a s i 1p r i n c i p i d e l a n o s t r a a m i s t a t a ç ò es q u a n e l ls a p i g u é q u e j o e r a a q u e l l q u e h a v i a a ç ò e n

v i a t . E l v e r s e n t i t d e l d i t s o m n i n o fo u v i s tl l a v o r e s p e r n i n g ú p e r ò a r a e s m a n i f e s t a l sm é s ig n a r s .

I V . D a q u e s t a v i s i ó e n a v a n t c o m e n ç am o n e s p e r i t n a t u r a l a s e r c o n t r a r i a t e n s e so p e ra c io n s c a r l à n i m a e r a t o t a a b s o r t a e n e lp e n s a m e n t d a q u e l l a g e n ti1 is s im a ; j o e s d e v ing u i d o n c s e n p o c d e te m p s d e t a n t f la c a i d e -

. b i l c o n d ic ió q u e a m o l t s a m i c s m e u s c o n d ol i a 1 m e u a s p e c te i m o l t s p le n s d e c u r i o s i t a tc u r a v e n d e s a b e r d e m i ço q u e jo v o l i a d e lt o t a m a g a r d a l t r i . I jo a d o n a n t - m e d e le sm a le v o le s p r e g u n t e s q u e m fe ie n p e r v o l u n -

r A q u e s t q u e D a n t n o m e n a I p r i m e r d e l. s e u sa m i c s e s G u id o a v a l c a n t i


19/96

zz ant l lighieri

ta t d Amor, el qual me manava segons elconsell de la raó, els responia que Amor eraqui així m havia governat. Culpava a Amor,perquè jo portava al visatge tants dels seussignes, que açó n ) podia amagar-se. l quanme demanaven: «Per què t ha etnnÍalaltit aixíaquest Amor?,), jo somrient els esguardava i

res els deia llavors..V. Un jorn esdevingué que aquesta n ~ti1issima estava asseguda en un lloc ont sesentien lloances a la Regina de la Gloria 1jo era en un lloc dés el qual veia la meva bea-titud, i entremig d ella i de mi, en recta 1inia,seia una gentil dóna de molt placevol aspecte,la qual me mirava moltes voltes, meravellantse dels meus esguarts, que semblava que anella s adrecessin, i per ço molts s adonaren deles seves mirades. l tant fou així que en eixint d aquest lloc em sentí dir ben aprop:«Mira com eixa dóna atormenta aquest jove,).I, nomenant-la, comprenguí que parlavend aquella que al mig era estada de la 1inia

. recta que començava en aquella genti1issimai termenava en els meus ulls. Llavors molt meconfortí, havent la seguretat de que meu secret no havia estat descobert, aquell jorn, per

I Açò es; en una esglesia on se cantaven lloancesa la Verge Maria.


20/96

a Vida Nova 23

la meva vista; i incontinent pensífer d aquesta gentil dama escnt de la veritat; tant enginy most ií en poc de temps, que I meu secretel tingueren per sabut moltes persones que de enraonaven. Amb aquesta dòna m amaguíqualques mesosi anys; i per fer-ho més credivol a altri, escriguí pera ella certes cosetes en

rima, lesquals no

fóra Imeu pensament

d escriure ací si no fos que ho faig pera tractard aquella gentilissima; i per/ço les deixarétotes, salvat que qualque cosa n escriuréque m sembli esser lloança d ella.

VI. Dic que en aquest temps, quanaquesta dòna era encobriment de tant amor,

per la meva part me prengué un desig de voler l loar el nom d aquella gentilissima, i acompanyar-lo de molts noms de dònes, i especialment del nom d aques ta gentil dòna; i prenguí ls noms de seixanta les més belles de laciutat, on la meva dòna fou posada per 1 Altissim, i composí una epistola en forma deserventès la qual no transcriuré; i no n hauria feta menció sinó pera d ir que componentla meravellosament escaigué que en cap a lt re

I Serventès era una composició poetica feta generalment en terça rima com es tota a ivina ComediaAquesta composició del Dant no ha pogut esser troba d a fins ara.


21/96

4 ant llighieri

lloc pogué 1 nom de la meva dóna estar sinóen el novè entre ls noms d aquestes dònes

VII. La dòna am la qual jo havia tantde temps amagada ma voluntat se vegé for-çada a departir èle la sobredita ciutat peraanar a país llunyà; per ço que jo quasi man-cat de la bella defensa que m era presa assats

men desconorti com jo no ho hauria abanscregut pensant que si del seu departimentjo no n parlava un poc dolorosament tot-hom se n adonaria més prest del meu enco-briment proposí fer qualque complanta enun sonet que transcriuré ja que la mevadòna fouitJ;1mediat motiu de certes paraulesque en el súnet se troben com apar a qui hocomprèn llavores escriguí eix sonet:

Oh vosaltres que per la via d Amor passeu

repareu i mireu si hi ha cap dolor com el meui us prec tant sols que valgueu oirme; i aprésimagineu si jo sóc hostatge i clau de to t torment.

Amor no ja per la meva poca bondat ansper sa noblesa me posà en vida tant dolça isuau que jo m sentia dir al meu darrera mol-tes vegades: «Vès per quina dignitat té aquesttan t noble 1 cor »

Ara he perduda to ta ma hardidesa que m

Sonet entre ls poetes d aquell temps significavatambé qualsevol composició poetica de curta extensió.


22/96

V í d a N o v a 5

v e n i a d e l a m o r ó s t r e s o r : p e r çot o t in d e c ísr o m a n c t a l m e n t q u e d e p a r l a r m e n v é n e n

d u b t e s . a i x í v o le n t f e r c o m a q u e l l s q u e p e r v e r -

g o n y a a m a g u e n ll u r d e s v e n t u r a p e r f ò r a m o s -t r o


23/96

an t ll ighie ri

llavors aquests dos sonets dels quals el pri-mer comença: «Ploreu amants ... , ; el segon«Mort traïdora ...

Ploreu, amants, puix que ja plora Amor,oïnt ço que al present el fa plorar;Amor, de dònes sent pie tós c lamori veu-les amarc dol pels ulls mostrar;perquè traidora mort en gentil corson poder implacable ve d usar,

marcint açò salvat tan t sols l honor)que en gentil dòna al món es de lloar.Oïu ·en quant honor Amor havia,que l vegí lamentar-se en forma vera

sobre la m o r b i escaient imatge.Vers el cel to t sovint els ulls tenia,on l ànima gentil ja entrada era,

que dòna fou al món de gai visatge.

Aquest primer sonet se divideix en tres parts. Enla primera clamo y sol licito als fedels d Amor a p ~ral; dic que llur Senyor plora que sentint la causa

perquè ell plora curin més d escoltar-me. En la segonaexplico l a causa; en la terça parlo de l honor que Amorféu an aquesta dóna. La segona part comença acíA mor de dònes sent la terça ad: Oiu

Mort traidora, enemiga de pietat, del dolor·antiga mare, judici incontrastable, feixuc puixque al meu cor en dol has donada materia i em

fas anar concirós de maleir-te ma llengua no sfadiga.


24/96

a Vida ova

Però si vull fer-te manca de tota graciacal que jo conti I teu pecat culpable de totsels mals; no perquè de la gen t igno ra t sia ansp ~ indignar d aquí. en avant a qui d Amorse nodreixi.

D aquest \món has arrencada la cortesiaço que en dòna es de preuar la virtut; en

gaia joventut has destruida l amorosa gentilesa.

l no vull descobrir qual dòna sia més queper les seves propietats conegudes: qui nomereixi salvació que no esperi mai haver laseva companyia.

Aquest sonet divideix en qua tr e par ts . En la pri-mera clamo la Mort arn certs noms propris d ella; enla segona to t parlant-li dic la raó que ro decideix ablasmar-la; en la terça la vitupero; en la quarta m giroa parlar a persbna indefinida anc que respecte a lameva intenció si a definida a segona part començaaci: u ix que al meu cor la terça aci: Però si vull laquarta ací: u 1M m r ixi

IX. Aprés pocs dies de la m ort d aques-ta dòna esdevingueren coses per les quals meconvingué departir de la sobredita ciutat ianar vers aquell lloc ont era la gentil dònaque era estada la meva defensa i abric encaraque no tant lluny fos el terme de mon viatgecom ella era. anc que jo fos en companyiade molts exteriorment el viatge me desplaciatant que ls sospirs quasi no podien desfogar


25/96

38 nt llighi ri

l angoixa, que 1 cor sentia d a llunyar-me dela m eva beatitud. Però 1 dolcissim Senyor, elqual me senyorejava per virtut de la gentilissima dòna m aparegué en la meva imaginació com pelegríllumil1uent vestit i am vilsdraps. Ell me semblava espaordit i esguardava en terra encar que qualque volta me

semblava que ls seus ulls se giressin a un bellrierol corrent i clarissim, el qual anava a 10llarc del camí ant jo m trobava. Me semblàque Amor me cridés i em digués eixes paraules: < Jo vinc d aquella dòna, que es estadatant de temps la teva defensa, i sé que no hade tornar i per ço 1 teu cor, que jo t obligavaa tenir prop d ella, jo 1 tinc am mi, i duc-lo auna altra dòna, la qual serà ta defensa, comho era aquesta i la nomenà, així que jo béla coneguí . Emperò d aquestes paraules, quet he dites, si algunes en repetisses digues-lesde sort que per elles no s pugui descobrir el

simulat amor que has mostrat art aquesta ique t convindrà mostrar a altri }. l diteseixes paraules, desaparegué tota aquesta visió meva sobtadament per la grandissimacommoció que Amor me causà; i, quasi cambiat en el meu aspecte, cavalquí to t aquelljorn molt concirós i acompanyat de molts

sospirs. Passats uns dies comencí aquestsonet:


26/96

Vida Nova 29

Cavalcant concirós abans d ahtpel caminar que molt me desplavia

trobí Amor al bell mig d aquella viaportant ves ti t humil de pelegrí.En son aspecte me semblà mesquícom si ell hagués perduda senyoriai, sospirant amb el cap baix venia

per no veure ningú pel seu camí.Tantost me veu ja m crida pel meu nomi diu: ( Jo vinc de lloc molt allunyatont estava I teu cor pel meu voler,i trec-lo per servir novell plaen>.Llavors me sobtà d ell ta l pïetatque ell se n anà pró no recordo com.

Aquest sonet té tres parts. Ell la primera part dic om jo trobí Amor om m aparegué; en l segona diço que ell me digué n que no complidament per ltemença que jo havia de descobrir el meu secret; en laterça dic com ell desaparegué. La segona comença aci:Tantost me veu; la terça ac : Llavors d ell

X Aprés la meva tornada, posí-m acercar aquesta dòna que I meu Senyor m havia nomenat pel camí dels sospirs. per ço que I meu parlar sia més breu, diré que enpoc de temps talment ne fiu la meva defensaque molta gent n enraonava més enllà delstermes de la cortesia, que moltes vegadesm atormentava durament. r per eixa causa,

ço es, per eixes desconvenívoles veus quesemblaven infamar-me de viciós, aquella gen-


27/96

3 0 Dant Uighieri

tilissima la qual fou vencedora de tots elsvicis i regina de la virtut, passant per qualque lloc me negà son dolcissim salut, en elqual estava tota la meva bea ti tud. eixintun poc del present assumpte vull donar aentendre to t açò que 1 seu saludar en mi vir-tuosament obrava.

XI. Dic que quan ella apareixia en qualsevol lloc , per l esperança de l admirable salut cap enemic me romania, ans me sobtavauna flama de caritat que m feia perdonar aqualsevol que m hagués ofès; i el qui llavoresm hagués demanat quelcom la meva resppsta fóra estada solament mor dit amb hu-mil visatge. un esperit d Amor destruinttots els altres esperits sensitius empenyiafòra ls febles esperits de la vista i els deia:«Aneu a honorar la dòna vostra». ell restavaen e1lloc llur . qui hagués volgut conèixerAmor fer-ho podia mirant el tremor dels

meus ulls.

quan aques ta gentilissima dònasaludava, no perquè Amor volgués amagar-me l intolerable beatitud, ans per sobreabun-dor de dolcesa ell esdevenia aital que 1 meucor el qual estava to t sota son poder moltesvegades se movia com cosa pesant inanima-da. Aixi que apar manifestament que en el

I ço es en els ulls.


28/96

Vida Nova

seu salut estava la beatitud meva, la qualmoltes vegades passava i superava la mevacapacitat.

XII. Ara, tornant a l assumpte, dic que,aprés que la meva beatitud me fou negada,me sobtà tant gran dolor, que, apartant-mede la gent, en solitari lloc aní a banyar la

terra d amarguissimes llagrimes, i aprés queun poc me sen tí a lleja t d aques ts plors entríen la meva cambra, restant allí on podiaplànyer sense esser oit . aquí clamant mise-ricordia a la dóna d e d a cortesia i dient: ,Amor, ajuda I teu fedeb, m adormí llagri-mejant com un noiet apalliçat. S escaigué,quasi en el mig del meu són, que m semblavaveure en la meva cambra, assegut prop demi, un jove vesti t de blanquissim ropatge, imolt concirós, a jutjar pel seu aspecte, ellm esguardava allí on jo jeia. I, havent-meesguardat algun temps, semblava-m que sos-

pirant me cridés i digués eixes paraules: lmi tempus est ut praitermittantur simulatanostra . Llavors me semblava que jo I cone-gués, perquè me nomenava com assats ve-gades en els meus somnis m havia ja no-menat.

I Fill meu, ja temps d abandonar els nostres si·mulaments.


29/96

3 2 Dant Allighieri

I esguardant lo me semblava que ploréspietosament i esperés de mi qualque paraulai per ço jo asserenant me comencí a parlaraixí am b ell: ~ n y o rde la noblesa per quèplores?» I ell me digué eixes paraules: Egotanquam centrum circuli cui simili modo sehabent circumferentim partes tu autem non

s i c Llavors pensant en ses paraules mesemblà que m havia parlat molt obscur tal-ment que jo esforçant me a parlar diguíeixes paraules: «Què es açò Senyor que tu mparles arn tanta obsCl[l.ritat?» I ell me digué enllengua vulgar: lNo m demanis res més queço que uti1 te sia». I per ço comencí amb ell

a enraonar de la salutació que m fou negada;i n demaní la causa. Per açò d eixa maneraell me respongué: «Aquella nostra Beatriu oíde certes persones de tu enraonant que ladòna aquella que jo t anomení pel camí delssospirs rebia de tu qualque ofensa. I per çoaquesta gentilissima la qual es contrariade totes les ofenses no s dignà sa ludar lateva persona tement no fos danyosa. I comque verament s ia conegut d ella quelcom delteu secret per antiga costum v lue tudigues certes paraules en rima en les quals

x Jo s6c com el centre d un cercle respecte al qualse troben igualment totes les parts de la circumferencia;però no aixl tu.


30/96


31/96

a n t l l ig h ie r i

a r r e u h a u r i e s d e t e n i r c o r a tg e ;

p r o s i t u v o l s a n a r - t e n m é s s e g u r a

a b a n s a A m o r r e t r o b a ;

q u e p o t s e r n o e s p a s b o q u e s é n s e l l v a g i s .

C a r a q u e l l a q u e d e u à v u i o i r - t e

si , c o m j o c re c , e n v e r s d e m i e s i r a d a

f a c i l m e n t d e s h o n o r a r a t f a r i a

s i t u n o a n e s s e s d e l l a c o m p a n y a d a .A b sò d o lc i s s im , q u a n a m b e l l t u s ig u e s ,

c o m e n ç a e ix e s p a r à u l e s

a p r é s q u e p ï e t a t h a g e s p r e g a d a :

< ,M adona, a q u e l l q u e a v u i a v ó s m e n v i a

q u a n v o s p l a g u é s , v o l d r i a

q u e m e s c o lt e u , s i n t é l a s e v a e x c u s a .

A m o r e s q u i p e r v o s tr a g e n t i le s a

e l f a g i r a r 1 e s g u a r t s e g o n s c o m v u lg u i ;

d o n c s , e l p e r q u è h a f e t m i r a r a u n a a l t r a

p r o u h o s a b e u p e r ò l s e u c o r n o m uda,} .

El s e u c o r - 1 i d i r a s - h a e s t a t m a d o n a

a m b u n a fe t a n t f e r m a

q u e a v o s s e r v i r t ot p e n s a m e n t l i a p r e s t a :

t o s t v o s t r e fo u ; n i h a d e f a l l it f in s ara .,}

l s i e l l a n o t c r e u , d ig u e s

q u e h o d e m a n i a 1 A m o r , q u e l v e r d i u s e m p r e ;

i v e r s l a fi f a r a s - l i h u m i l p r e g a r i a

s i l p e r d o n a r m e h a g u é s d e f e r - l i p e n a

q u e m c .o m a n d i e n m i s s a t g e q u e j o m o r a

i e ll a l e s c l a u v e u r à o b e ï r - l i a l h o r a .D i g u e s a a q u e l l q u e d e p i e t a t e s c l a u


32/96

V i d a N o v a 3 5

a b a n s q u e d e m a d o n a c o m i a t p r e n g u i s e l q u a ll i s a b r à d ir l e s r a o n s m e v e sm e r c è a la t e v a m u s i c a s u a u : ,A q u í r o m a n a m b e l l ai d e t o n s e r v e c o m v o l d r a s r a o n a ;i s i m e r c è a t o n p r e c e l l a I p e r d o n a fe s q u e l i a n o n c i a m g a i s e m b l a n t l a paUl>.

G e n t i l b a l a d a m e v a q u a n t e p la s c ia m a r x a e n t a l p u n ~ q u e s ie s b e n r e b u d a .

A q u e s t a b a l a d a s e d i v i d e i x e n t r e s p a r t s . E n l a p r i ·m e r a d i c o n t h a d a n a r l a c o n f o r t o p e r a q u e v a j am é s s e g u r a d i c e n c o m p a n y i a d e q u i p o t p o s r ~ s e s iv o l s e g u r a a n a r S e n s e c a p p e r i l l ; e l l l a s e g o n a d i c çoq u e c a l r ~ e n t e n d r e ; la ~ e r ç d o n o l l i c e n c ia ,p e r a a n a r w sen q u a n v u l g u i r e c o m a n a n t s o n d e p a r t i-m e n t e n e l s b r a ç o s d e l a f o r t u n a . L a s e g o n a p a r t c o -

m e n ç a a c i: m Só d o l c i s s i m la t e r ç a a c i : G e n t i l b a la -d P o d r ia q u a ls e v o l o p o s a r - s e c o n t r a m i d i r q u e n os a p a q n è v e I p a r l a r j o e n s e g o n a p e r s o n a p e r q u è l ab a l a d a n o e s a l t r a c o s a q u e l e s p a r a u l e s q u e j o d ic . P e ra ç ò d i ré q u e a q u e s t d u b t e I c r e c re s o l d r e i a c l a ri r e np a r t s e n c a r a m é s d u b t o s e s d a q u e s t l l i b r e ; l l a v o r s h oc o m p e n d r à q u i d u b t i i q u i v u lg u i o b j e c t a r · m e .

X I I I . A p r é s a q u e s t a d i t a v is ió , h a v e n tj a d i t le s p a r a u l e s

q u e A m o r m h a v i a i m p o -s a t d e d i r , c o m e n ç a r e n m o l t s i d iv e r s o s p e n -s a m e n t s a c o m b a t r e - m a t e m p t a r - m e c a -d a s c ú q u a s i i r r e s i s t ib l e m e n t ; ~ t r l s q u a l sp e n s a m e n t s q u a t r e m e t o r b a v e n m é s e l r e p ò sd e l a v id a . L u n d e ls q u a l s e r a a q u e s t : ,B onae s l a s e n y o r i a d A m o r ; p e r ço q u e t r a u l e n -t e n i m e n t d e s o n fe d e l d e t o t e s le s c o ses v ils» .L a l t r e e r a a q u e s t : No e s b o n a l a s e n y o r i a


33/96

D a n t Allig h ie r i

d A m o r : p e r ço q u e , q u a n t a m é s d e fe l s e u

f e d e l l i p o r t a t a n t m é s g r e u s i d o lo ro s e s p r o

v e s l i c a l p a ssa r» . L a l t r e e r a a q u e s t : ,E l n o m

d A m o r e s t a n t d o lç d e s e n t i r q u e i m p o s s i b l e

m a p a r q u e l a s e v a i n f l u e n c i a s o b r e le s d e m é s

c o se s s i a a l t r a q u e d o lç a , c o m a i x í e s e s c r i t :

o m i n s u n t co n seq u e n tia r er um } . E l q u a r t

e s a q u e s t : ~ d ò n a p e r l a q u a l A m o r t o p r im e i x a ix í , n o e s c o m le s a l t r e s d ò n e s q u e s ó n

l le u g e re s d e ca >}

c a d a s c ú m e c o m b a t i a t a l m e n t q u e m

f e i a e s t a r c o m a q u e l l , q u e n o s a p p e r q u i n

i n d r e t p e n d r e I s e u c a m í , i q u e v o l c a m i n a r

i n o s a p o n s ad r e c i . s i j o i n t e n t a v a d e v o

l e r c e r c a r u n a v i a c o m u n a a t o t s e l ls , ço es ,o n t o t s s a c o r d e s s e n , a q u e s t a v i a e r a m o l t

d o l o r o s a p e r a m í , c a r l a t r o b a v a e n c l a m a r i

p o s a r - m e e n e ls b r a ç o s d e l a p i e t a t . l e n

a q u e s t e s t a t r e s t a n t m e p r e n g u é v o l u n t a t

d e s c r i u r e - n p a r a u l e s r i m a d e s . l d i g u i l l a

v o r s e i x s o n e t :T o t s e l s m e u s p e n s a m e n t s p a r l e n d A m o r

i ta n t i m m e n s a n e s l l u r v a r i e t a t

q u e l u n m e f a p r e u a r s a p o t e s t a t

a l t r e fo l l m e p o n d e r a I s e u v a l o r .

A q u e s t a r n l e s p e r a n ç a m d u d o lç o r ;

a q u e l l m e f a p l o r a r d e s c o n o r t a t

r 1 ;ls n o m s s ó n c o n se q ü e n c ie s d e le s coses.


34/96

Vida Nova

i sols s acorden en clamar pietatdins del cor tremolant arn greu temor.Per ço no sé per quin camí comenci,i vull parlar, però no sé què m diga;i així me trob en amorosa errança.l si de tots vull fer-ne una aliança,cal-me cridar llavors a ma enemiga,

mi senyora Pietat per que m defensi.

37

, Aquest sonet pot dividir-se en quatre parts. Ellla primera i i exposo que tots els meus pensaments s6nd Amor; en l segona dic que s6n distints i couto lallur diversitat; en la terça di açò l l que tots semblenacordar se; en la quarta dic que volent parlar d Amorno sé de quiu d ells prengui materia i si la vuU pendrede tots cal-me clamar la meva enemiga mi senyoraPietat. Dic mi senyora quasi arn to iranic. ~ segona

comença ací: t t

immensa la terça:

sols s acorden·la quarta: D on ¡

XIV. Aprés la batalla dels diversos pensaments esdevingué que aquesta genti1issimavingué en un lloc on moltes dònes gentilseren aplegades; al qual lloc jo fui conduit pert ina persona amiga que s creia donar-me ungran plaer, ja que m portava allí on tantesdònes mostraven la llur bellesa. D ant jo quasi no sabent a quina fi fos jo menat, i fianten la persona, la qual conduit havia a unamic seu fins a l extremitat de la vida diguí: ,Per què som vinguts fins aquestes dò-

r) Diu açò pe l cas que passà, que contarà desseguida.


35/96

ant llíghíerí

nes?» Llavors aquell me digué: «Fera quesien dignament servides». l ver es que aplegades eren allí pera fer companyia a una gen ~ dòna que desposada s era aquell jorn; i perço segons l usança de la dita ciutat convenia que li fessin companyia la primera vol taque seia a taula. Així es que jo creient-me

fer el plaer d aquest amic proposí-m estar alservei de les dònes en sa companyia. l acabatde fer el meu determihi me semblà sentir unmeravellós tremor que començant en el meupit cap a l esquerrana part s extengué desobte per tqtes les parts del meu cos. ¡Llavorsjo recordo que m recolzí dissimuladament enuna pintura la qual circumdava aquestasala; i tement que ls altres se fossen adonatsdel meu tremolor alcí ls ulls i mirant lesdònes vegí entre elles la gentilissima Beatriu.Llavors foren tant torbats els meus esper itsper la força que Amor prengué veient;se en

tanta proximitat a la genti1issima dòna queno m romangué en vida res fòra dels esperits de la vista; encara aquests romangueren fòra de llurs instruments car Amor voliaestar en el llur nobilissim lloc pera veure l ad-mirable dòna; anc que jo fos tot un altreque abans molt me dolia d aquests esperitets que fort se lamentaven i deien: «Siaquest no ns llencés tant lluny del nostr e


36/96

ida òva 9

lloc podriem estar veient la meravella d aquesta dòna així com estan els altres nostres iguals». Jo recordo que moltes d eixesdònes adonant-se de la meva transfiguraciócomençaren a meravellar-se; i enraonant sereien de mi amb eixa gentilissima; i d açòadonant-se l amic meu de bona fe me pren

gué per la mà i traient-me fòra de la vistad aquestes dònes me demanà què tenia. Llavors un poc reposat i retornats els meus esperits morts els desterrats revinguts a llurspossessions diguí a eix amic meu eixes paraules: «Jo só tingut els peus en aquella partde la vida més enllà de la qual no s potanar amb intenció de retornar». l departitd ell torní a la cambra de les llagrimes en laqual plorant i avergonyint-me entre mi deia: ~ iaquesta dòna sapigués el meu estat jo nocrec que airi s rigués de ma persona ans crecque molta pietat; li n vindria». l en eixos plors

estant proposí-m dir paraules en les quals anella parlant signifiqués la causa de la mevatransfiguració i digués que jo sé bé que ellano n te coneixença i que si n tingués jo crecque altrament pietat li vindria; i proposí-mdir-li desitjant que mes paraules vinguessenper fortuna a sa noticia. l llavors diguí eixsonet:


37/96

° Dant llighieri

Amb altres vos deu del meu posat

no sabeu, oh dòna, allí on se covael trist secret de la figura nova,arn que m veieu quan mir vostra beltat.Si ho sabesseu, la vostra pïetatno podria arn mi fer l usada prova;que Amor, quan tan t aprop de vós me troba,pren t an t dalit i ta l seguretat,que perseguint mos esperits paorososa uns fereix i a altres llença a les defòresfins que ell sol resta i sols de veure-us cura.Per ço m veig c am bïa da la figuramés no tant que no senti bé llavoresels ais dels que són fòra tormentosos .

Aquest sonet no I divideixo en parts perquè la divisió no s fa sinó per aclarir la significació de la cosadividida; com sia que per le s més amun t explicadescircumstancies sia prou manifest, no ha menester dedivisió. Ver es q e entre les paraules on s explica l s ~s um pt e d a qu es t sonet, se n h i troben algunes de dubwtoses; ço es , quan dic que Amor destrueix tots els meuSesperits, sols els de la vista resten arn vida, emperòfóra deis instruments llurs. l aquest dubte es impossible de resoldre pera qui no sia en el mateix grau fedel

d Amor; i pera aquells que ho són es manifest to t alióq ue r es ol dr ia les dubtoses paraules; per això no vullaclarir aital dubte, car meS paraules . fo ren inu ti1s o bésobreres.

XV. Aprés la meva transfiguració mesobtà pensament fixe el qual poc sen fu

r Ço es , els ais tormentosos dels e sp er it s l le nç at sa fóra.


38/96

ida ova

gia de mi: ans continuament me reprenia, itenia am mi aquest en1:aònament: (,Puix quetu esdevens de tant ridicol aspecte quan etsaprop d aquesta dòna, com doncs cerques perveure-la? veus-aquí que si ella t demanésqualque cosa, què respondries, suposantque tu haguessis lliure cadascuna de tes facultats en tot quant li responguessis?» anaquest responia un altre humil pensament ideia: « jo no perdés les meves facultats i foslliure talment que jó pogués respondre, diria que tant tost com jo imagino la seva admirable bellesa, tant tost me sorprèn undesig de veure-la, el qual es de tanta virtut

que mata i destrueix en la meva memoria çoque contra ell s hi pogués aixecar; i per çono m priven les passades passions de cercarla vista d'aquella». Per ço; mogut d aitalspensaments, proposí-m dir certes paraules enles quals, excusant-me a ella de ta l reprensió,posés també allò que m esdevé aprop seu. fiu aquest sonet:

Tot ço que passa en la ment meva mortantost de lluny us veig; més quan propêsóc a vós, Anior sento .dolç tresorque m diu: Fuig, si morir-te no t convé »

El semblant mostra la color del cor,que defallint, on pot allí s sosté;


39/96

Dant Allighieri

amb el meu tremolor t rement tambésemblen cridar les pedres: ,Mor, sí, morb>Pecat farà llavors el qui a ma vistano dóna a ma pobre ànima conor tmostrant-se arn p J i una mica compassiu.Pietat que arn vostre escarni destruïula qual se cria en la mirada trista

dels ulls que dèsig senten de llur mort.Aquest sonet Se divideix en dues parts. E n la pri

mera dic la causa per la qual jo no ro sé estar d anaraprop d aquesta dóna; en la segona dic ço que m esdevé per anar prop d ella; aquesta par t comença ací: quan proper aquesta segona par t Se divideix encaraen cinc més segons cinc diverses narracions. E n lapr imera dic allò que Amor aconsellat per la raó mediu quan estic aprop; en la s eg on a m an if es to l es ta tdel cor per le s s en ya ls del rostre; en la tercera dic comve a mancar-me to ta seguretat; en la quarta dic quepeca aquell que no mostra pieta t de mi perquè ro seriad algun con art ; la darrera dic el per què ls altresdeurien haver pietat açò es per la pietosa m irada queprenen els meus ulls; la qu al m ira da pietosa es destruïda açò es no s m an if es ta a ls a lt re s per l escarni d aq ue st a d ón a l exemple de la qual s encomana als altresque pot-ser veurien aquesta pietat . La segona par t comença ací: l semblant mostra la terça: pel me tremo·Ior la quarta: Pecat ta la quinta; Per la pietat

XVI. Aprés ço que jo diguí, aquest so-net m esvet11à un desig de dir paraules en lesquals digués quatre coses encara sobre 1 meuestat les quals me semblava no havien esta-des per mi encara manifestades. La primerade les quals es que moltes vegades jo m dolia,

quan la meva memoria movia la fantasia aimaginar ço que Amor me feia. La segona es


40/96

ida ova

que Amor moltes voltes de sobte m assaltavatant fort, que en mi res de vida ne restavasinó un pensament, que parlava de la mevadóna: La terça es que quan aquesta batallad Amor així m combatia, jo m movia, quasito t descolorit, pera veure aquesta dóna, creient que m defensaria la seva vista en eixa

batalla, oblidant alló que ·per apropar-n;te atanta gentilesa m esçievenia. La quarta escom aital vis ta no solatll,ent no m defensava,ans f inalment anorreava la meva poca vida.l per ço diguí eix sonet:

Mpltes vegades ve al meu pensament

l obscura qualitat que Amor me dóna;i tal pietat men ve, que f requen tmentjo dic: ,Es que açò passa a cap persona?»Amor m assalta tan t sobtadament,que gairebé la vida m aba:ri.dona;i em resta un esprit viu tant solament,i aquest roman perquè de vós raona.Aprés m esforç i ajuda m v u l l donar;i, així esmortit i buid de to t valor,vos vinc a veure to t creient guarir.I si aixeco mos ulls pera esguardar,al cor se m hi comença aital trem orque dels polsos fa l ànima fugir.

Aquest sonet se divideix en quatre parts, segonsquatre coses que en el l són narr ades; i col aquestes


41/96

ant llighieri

són més amunt explicades no me n ocuparé sinó pera

distingir les parts pels l lu rs començaments. La segonapart doncs comença ací mo r m assalta; la terça acíprés m estorç la quarta I s alxeco.

XVII. Aprés que jo diguí aquests tressonets en els quals parlí a eixa dòna i queforen narradors de quasi tot el meu estat resolguí callar perquè m semblava haver assats

de

manifestat. I havent decidit no adreçar mai més la p r ~ u an ella nie convinguérependre materia nova més noble que la passada. però com l ocasió d eixa nova mater iaes plascent a oir la diré tant breument comme serà possible.

XVIII. Com per causa del meu aspectemoltes persones haguessen comprès el secretdel meu cor un jorn certes dònes les qualss eren aplegades delitant-se l una en la companyia de l altra coneixien é 1meu cor perquè cascuna d elles era estada testimoni demoltes de mes torbacions. jo passant propd elles com per la for tuna menat fui cridatper una d aquestes gentils dònes; i aquellaque m havia cridat era dòna de molt graciósparlar. Així que quan jo m trobí davantd elles i vegí bé que la meva gentilissimadòna no era entre aquestes rasserenant-p1eles saludí i demaní en què complaure-les po

gués. Les dónes eren moltes entre les qualsn hi havia algunes que sen reien entre élles.


42/96

a V i d a o v 5

A l t r e s h i h a v i a q u e m e s g u a r d a v e n e s p e r a n tço q u e j o d i r i a . A l t r e s h i h a v i a q u e p a r la v e ne n t r e e lle s , d e le s q u a l s u n a , g i r a n t e ls u llsv e r s m i, i c r i d a n t - m e p e l m e u n o m , d i g u éa q u e s t e s p a r a u le s : « q u i n a m e s t u a q u e s t ad ò n a j a q u e t u n o p o t s l a s e v a p r e s e n c ias o s te m r ? D ig a -h o , q u e e n v e r i t a t e l · d a i t a la m o r c a l q

u e s i a n o v iss im » . a p r é s q u e m h a g u é d i t e s e ix e s p a r a u le s ,n o s o l a m e n t e l la , a n s t o t e s le s a l t r e s c o m e nç a r e n a e s p e r a r e n m o s u l l s l a m e v a r e s p o s t a .L l a v o r s e ls d i g u í a q u e s t e s p a r a u le s : «Senyor e s m e v e s , e l d e l m e u a m o r f o u u n t e m p sl a s a l u t a c i ó d a q u e s t a d ò n a , l a q u a l p o t - s e rs u p o s e u q u i n a s i a , i e n a l lò c o n s i s t i a l a b e a . ·t i t u d q u e e r a f i d e t o t s e ls m e u s d e s i t jo s .P e r ò , p u i x q u e l i p l a g u é n e g a r -m e l , e l m e us e n y o r A m o r , p e r s a m e rc è , h a p o s a d a t o t al a m e v a b e a t i t u d e n a l lò q u e n o p o t m e n y sd a r r ib a r -m e , . L l a v o r s a q u e s t e s d ò n e s c o ·m e n ç a r e n a p a r l a r e n t r e e lles

; i a ix í c o mv e i e m c a u r e l a i g u a b a r r e j a d a a m b e lla n e u ,a i x í m s e m b l a v a s e n t i r le s l lu r s p a r a u le s b a rr e j a d e s a m s o s p ir s . a p r é s q u e h a g u e r e nu n a e s t o n a p a r l a t e n t r e e lle s, m e d ig u é a q u el l a d ò n a q u e m h a v i a d e p r i m e r p a r l a t a q u e st e s p a r a u le s : « N o sa ltre s t e p r e g u e m q u e d i

g u e s o n t e s t à a q u e s t a t u a b e a t i tu d » . j o ,r e s p o n e n t - l i , l d i g u í a ix í: « E n a q u e l le s p a -


43/96

n t llighi ri

raules que lloen la meva dòna». ella respou-gué: Si tu diguesses ver amb aquelles paraules que tu has dites uotificant la tevacondició, hauries obrat amb altra intenció» .Per ço jo, pensal1t en eixes paraules, quasiavergonyint-me departí-m d elles, i veniadient entre mi mateix: ,Puix que hi ha tanta

beatitud en les paraules que lloen la mevadòna, per què altre parlar es estat el meu?» per ço proposi de pendre. sempre més permateria del meu parlar ço que fos lloançad aquesta gentilissima; i pensant molt enaçò, semblava-m haver presa massa altamate ri a pe ra mi. Aixi es que no gosava co-mençar; i aixi resti alguns dies am desig dedir i am por de començar.

XIX. Devingué aprés que, passant perun cami, vora del qual corria un riu de moltclares aigües, me sobtà tant gran ansia dedir, que comenci a rumiar la manera com ho

faria; i pensi que parlar d ella no fóra conve-nient si no parlés a moltes dònes en segonapersona; i no a totes les dònes, ans solamentan aquelles que són gentils i no són dònesvulgars. Llavors dic que la meva llengua

r) Se refereix als tres sonets precedents sobre to t

segon d ells en el qual reprèn a Beatriu la seva pocapietat qnan diu: «Pietat que aro vostre escarni destruïu etc.


44/96

a V i d a o v a 47

p a r l à q u a s i c o m p e r s í m a t e i x a m o g u d a ; i d ig u í: ,Oh d ò u e s q u e c a p i u ço q u e A m o r sia »A q u e s t e s p a r a u l e s j o le s e s t o t j í e n l a m e n t a mg r a n a le g r i a p e n s a n t p e n d re - Ie s p e l m e u com e n ç a m e n t ; i a p r é s r e t o r n í a l a s o b r e d i t ac i u t a t , i p e n s a n t a l g u n s d ie s c o m e n c í u n ac a n ç ó a m b e i x c o m e n ç a m e n t o r d e n a d a d e l am a n e r a

q u e s v e u r à a s o t a e n s a d iv is ió . L ac a n ç ó c o m e n ç a a ix í :

Oh d ò n e s , q u e c a p i u ç o q u e A m o r s ia d e m a d ò n a fo v u l l p a r l a a rn v o s a l t r e s ;n o p e r q u è p e n s i d i r t o t e s s e s llo e s.a n s r a o n a r p e r a e s f o g a r l a m e n t :s i e n s o n v a l o r s a t u r a p e n s a m e n

t ,A m o r t a n t d o lç e n m i s e f a s e u t i r ,q u e , s i l l a v o r s j o n o p e r d é s c o r a t g e ,p a r l a n t f a r i a e n a m o r a r l a g e n t .M é s n o n v u l l p a s p a r l a r t a n t a l t a m e n tq u e d e v i n g u é s p e r l a t e m e n ç a , v il;a n s t r a c t a r é d e s o n e s t a t g e n t i l

p e r r e s p e è t e v e r s e ll a l l e u g e r m e n t ,d o n z e l l e s a m o r o s e s a r n v o s a l t r e s ,q u e a ç ò n o e s c o s a d e p a r l a r - n e a m b a l t r e s .

I n v o c a u n a n g e l l a s u m a S a v ïe s a d iu : S enyo a l l í b a ix a l m ó n s e t r o b ag r a n m e r a v e l l a e n l a c t e i p r o c e d e i x

I V o l d iI : I e a l , v e r i t a b l e . n l a c t e e s loc1JoCi6 d e l af i lo so f ia e s c o la s t i c a .


45/96

n t l l i g h i r i

d u n e s p e r i t q u e f in s a q u í esp le n d e ix l} .

E l c e l, q u e a r a n o t é c a p m é s d e f e c t eq u e 1 n o h a v e r - l a , a l S e n y o r j a l a r e c l a m a ,

i q u i s c u n s a n t a n E l l m e r c è n im p l o r a .

S o ls p ï e t a t la n o s t r a p a r t d e f e n s a .

l p a r l a D é u , q u e d e m a d ò n a c u r a :

,E s ti m a t s m e u s , s o f r i u e n s a n t a p a u

q u e l a v o s t r a e s p e r a n ç a , m e n t r e s v u l g u i ,

h a b i t i o n t h i h a q u i a p e r d r e - l a s a p r e s t a ,

e l q u a l d i r à e n l I n f e r n a l s c o n d e m n a t s :

,L es p e r a n ç a j o h e v i s t ~ s b e n h a u ra t s l ) .

:M a d o n a a l c e l m é s a l t e s d e s i t j a d a :

a r a j o v u l l d e s a v i r t u t p a r l a r - v o s .

D ic : l a q u e s e m b l a r v u l g u i g e n t i l d ò n a

a m b e l l a v a g i , q u e , q u a n v a p e r v i a ,A m o r s o b r e l s v i l s c o r s u n g e l e s c a m p a

q u e t o t s l l u r s p e n s a m e n t s d e s t r u e i x i g l a ç a ,

i , s i a l g ú d e l l s p o g u é s r e s t a r v e i e n t- l a ,

o d e v i n d r i a n o b l e o m o r i r ia .

M és s i e l la t r o b a a l g ú q u e d i g n e s i a

d e v e u r e - la , a q u e s t p r o v a s a v i r t u t ,

i s i e l l a r r i b a a r e b r e s o n s a l u t

t o t a o f e n s a n o s e n t : t a n t s h u m i l i a .

e n c a r ~ h a D é u m a j o r m e r c è d o n a t ,

q u e n o p o t m a l m o r i r q u i l i h a p a r l a t .

I ) ç o e s , d a v a n t d e t o t e l c e l q u e d e m a n a B e a t r i u a

D éu , e ls d e l a t e r r a n o t e n i m a l t r a d e f e n s a , o m i tj a n

c e r a n e la m is e r ïe o r d ia 2) A B e a t r i u .


46/96

i d a o v a4 9

D iu d e l l a A m o r : Com es qu e m o r t a l c o s at a n t o r n a d a p o t e sse r i t a n t p u r ~L e s g u a r d a a p r é s i e n sí m a t e i x ell j u r aq u e D é u v o l d e l l a f e r - n e c o s a n o v a .E l l a t é 1 r o s t r e d e c o lo r d e p e r l a c ? m c o n v é a d ò n a h a v e r n o s é n s m e s u r a .E l l a es t o t q u a n t d e b o p o t f e r n a t u r a ;e s el m o d e l o n l a b e l t a t se p r o v a .D e s o s u lls a i t a n t p r e s t c o m e ls a ix e c a m i l e s p e r i t s d a m o r i n f l a m a t s i x e n q u e p e n e t r e n a ls u l ls d e q u i ls e s g u a rd i t a n t a fo n s q u e q u i s c u n a l c o r a r r i b a .L i v e u r e u e n s a b o c a A m o r e s c r i t :p e r ço n i n g ú p o t m a i m i r a r - l a f i t .

C a n ç ó jo_ s é q u e t u a n i r a s p a r l a n ta a l g u n e s d ò n e s q u a n t h a u r é e n v ïa d a :a r a j o t a c o n s e l l c a r t h e a d o p t a d ac o m f i l lo la d A m o r j o v e i s e n z i l la q u e a l l í o n t a r r ib i s t o t p r e g a n t t u d ig u es :« E n s e n y a u - m e 1 c a m í c a r só e n v ï a d aa a q u e l l a d e q u a l l lo a e s t i c o rn a d a » .I s i n o v o ls c a m i n à e n v a t e n c o m p ted e n o a t u r a r - t e m a i a m g e n t v i l l a n a ;e n g i n y a - t c o m p o d r a s · p e r f e r - t e e n t e n d r es o ls d e d ò n a g e n t i l i c o r t è s h o m e q u e t m e n a r a n b e n p r e s t p e r l a d r e c e r a ;A m o r a l c

o s t a t d e l l a t r o b a r a s i a t o t s d o s o h c a n ç ó e m c o m a n a r a s .

4


47/96

° D a n t AU ig h ie r i

A q u e s t a c a n ç ó , p e r ç o q u e s i a m é s b e n e n t e s a l a

d i v i d i r é m é s a r t i f i c i o s a m en t q n e l e s a l t r e s i p e r a ç ò n

f a i g tr e s p a r t s . L a p r i m e r a p a r t e s p r o e m i d e l e s s e -g ü e n t s p a r a u le s ; la s e g o n a e S l a p a r t p r i n c i p a l ; l a t e r ç ae q u a s i u n a s e r v e n t d e l e s p r e c e d e n t s p a r a u l e s . L a

~

g o n a . c o w e n ç a a c í : I n vo c a u a n g e l; l a t e r ç a ae1 : C a n çó

jo sé. L a p r i m e r a p a r t s e d i v i d e i x e n q u a t r e : e n l a p r i -

m e r a d i c a q u i v u l l j o p a r l a r d e l a m i a d ó n a p e r q u è

h o v u l l f e r ; e n l a s e g o t í a d i c o m a p a r e i x e ll a a m i m a -

t e i x q u a n p e n s o e n s o n v a l o r c o m n e p a r l a r i a s i n o

p e r d é s e l c o r a t g e ; e n l a t e r ç a d i c c o m m e s e m b l a q u e

d e c p a r 1 a r. n e p e r ç o q u e n o s ia d e s t o r b a t p e r m o n a b a

t i m e n t ; e n l a q u a r t a d ie n t a l t r e c o p a q u i n s j o v u l g u i

p a r la r d i c l a r a ó q n e ¡ n p o r t a a p a r l a r a m b e l ls ; l a s e -g o n a c o m e n ç a a c i : S i en son va lo r ; l a t e r ç a a c i:

no n

vu l l p a s p a r la r ; q n a r t a a c i : D onze lles a mor oses . A p r é s

q u a n d i c : In vo c a u a n g el c o m e n ç o a t r a c t a r d a q u e s t a

d ò n a ; i a q n e s t a p a r t s e d iv i d e i x e n d u e s . E n l a p r im e r a

d i c ç o q n e d e l la s e p e n s a a l c e l ; l a s e g o n a d i c ç o q u e

d e l l a s e p e n s a a l a t e r r a a c : M a d ó n a a l . l m és a lt.

A q u e s t a s e g o n a p a r t se d i v i d e i x e n d u e s . E n l a p r i m e r a

d i c d e l la s e g o n s l a n o b l e s a d e s o n à n im a n a . r r a n t l gu ~

n e s d e l e s seV es v i r t u t s q u e d e s o n à n i m a p r o c e d e i x e n ;

n ~ s e g o n a p a r l o d e l l a s e g o n s l an o b l e s a d e l e c o s

n a r r a n t q u e l c o m d e l e s s e v e S b e l l e s e s a c í :D iu d e lla

m o r A q u e s t a se g o n a p a r t d iv i d e i x e n d u e s . E n l a

p r i m e r a p a r l o d a l g u n e s b e l le s e s d e t o t a l a p e r s o n a ;

e n l a s e g o n a p a r l o d a l g u n e s b e l l e s e s d e d e t e r m i n a .

d e s p a r t s d e l a p e r s o n a a c í : D e sos u l l s . A q u e s t a s e

g o n a p a r t e d i v i d e i x e n d u e s . n l u n a e q ü e s t i ó d e l s

g e u s u l l s q u e s ó n p r i n c i p i d A m o r i e n l a s e g o n a p a r l o

d e l a b o c a q n e e f i d a m o r . l p e r a a l l u n y a r t o t m a l

p e n s a m e n t r e c o r d a r é a q u i l l e g e i x q u e m é s a m u n t h e

d i t q u e la s a l n t a c i ó d a q n e s t a d ò n a l a q n a l e r a o b r a d e

l a s e v a b o c a f o u e l

d e l sm e u s d e s i g s m e n t r e s j o la

p a g u i r e b r e . A p r é s q n a n d ic : C a nçó jo sé a f e g e i x o u n ae s t r o f a q u a s i c o m s e r v e n t d e l e s a l t r e s e n l a q u a l d i c

ç q u e d e s i tj o d a q n e s t a c a n ç ó m e v a . l c o m a q n e s t a

u l t i m a p r t e s f a c i l d e n t e n d r e n o n fa r é m é s d i v i s i o n s .

C o n v é d i r q ~ p e r a a c l a r i r m é s l a s ig n i f ic a c i ó d a q u e st a

c a n ç ó c o n v i n d r i a f e r m é s m i n u c i o s e s d iv i s io n s ; p e r ò

a q n e l l q n e s i a d e t a n t p o c e n g i n y q n e a m b a q n e s t e s q u e

jo h e f e te s n o l a p u g a e n c a r a c o m p e n d r e n o m d e s p l a u .

r à s i l a d e i x a e s t a r q u e c e r t a m e n t j o t e m o h a v e r m a s s a

c o m u n i c a t s a s i g n i f i c a c i ó m e r c è t n t s o l s a n a q u e s ·

t e s d i v i s i o n s q u e j o h e f e t e s s i s e s de v i n g u é s q n e m o l t s

l e s p o g u e s s i n s e n t ir .


48/96

V i d a o v a S

X X . A p ré s q u e a q u e s t a c a n ç ó fo u u nq u a u t d i v u lg a d a e n t r e l a g e n t , c o m a lg u na m ic l a s e n t í s , v o lg u é p r e g a r - m e q u e j o d ig u é s q u è es A m o r , h a v e n t p o t- s e r , p e r le sa id e s p a r a u le s , o p in ió d e m i m é s q u e d ig n a .P e r ço jo , p e n s a n t q u e a p r é s d a i t a l t r a c t a t ,b e l l f ó r a t r a c t a r q u a l q u e c o s a d A m o r , i p e ns a n t q u e l a m i c d ig n

e e r a d e s s e r s e r v i t , p rop o s í d i r p a r a u l e s e n les q u a l s t r a c t é s d A m o r . d i g u í l l a v o r s e i x s o n e t :

A m o r i c o r g e n t i l s ó n u n a c o s a ,c o m el P o e t a d i u e n s a c a n ç ó ;t a l m e n t q u e l u n s é n s l a l t r e v i u r e g o s a ,c o m r a I m a r a « io n a l s e n s e r a ó .Q u a n a m o r o s a n e s , N a t u r a p o s aa l c o r l a ll a r d A m o r e l s e u s e n y o ;i e n e l or t o t d o r m i n t , A m o r r e p o s ae n u n s c u r t a i e n u n s ll a r g a e s ta c ió .E n g e n t i l d ò n a a p r é s a p a r b e l t a t ,q u e p l a u t a l m e n t a l s u lls , q u e d

i n s a l c o rn a i x u n d e s ig d e c o s a t a n t p l a s c e n t .l t a n t d u r a e n e l c o r e n a m o r a t ,q u e f a e s v e tl l a r - s e a l e s p e r it d A m o r ;i fa s e m b l a n t e n d ò n a h o m e v a l e n t 2 •

r A l s o n e t or i g i n a l , D a n t p o s a Sagg Ío s i g n i f i c a n tP o e t a . E n a q u e s t v e r s s e r e f e r e i x a G u i d o G u in ic e l1 i .

2 Ç o e s , q u e v a l.


49/96

D a n t A lli g h ie r i

A q u e s t s o n e t s e d i v i d e ix e n d u e s p a r t s . E n l a p r i m e r a

p a r lo d e l l e n q u a n t e s t à e n p o t e n c ia ;

l a s e g o n a, e n

q u a n t d e p o te n c i a s e r e s o l e n a c t e . L a s e g o n a c o m e n ç a

a c i : g e n ti l d o n a L a p r i m e r a se d i v i d e ix e n d u e S . E n

l a p ri m e ra d i c e n q u in s u b j e c t e s ia a q u e s t a p o t e n c i a ; e n

l a s e g o n a d i c c o m a q u e s t s u b j e c t e a q u e st a p o t e n c i a

s ie o c r e a t s e n s e m s , c o m l u n c o n t é a l a l t r e c o m fo r -

m a m a t e r ia . L a s e g o n a c o m e n ç a a c í : u a n a m o r o s a

A n r é s q u a n d ic : g e n t i l d ó n a d ic c o m a q u e s t a p o t e n

c i a s e r e s o l a c t e ; p r i m e r a m e n t c o m s h i r e s o l e n

l h o m e a p r é s c o m s h i r e s o l la d ó n a , a c í : s ~

b /a n t

X X I . A p ré s q u e t r a c t í d A m o r e n l a so

b r e d i t a r im a , v o l u n t a t m e v i n g u é d e d i r e n

c a r a , e n l l o a d a q u e s t a g e n t i l i s s im a , p a r a u l e s

p e r l e s q u a l s m o s t r é s c o m s e s v e t l1 a p e r e l l a

a q u e s t A m o r , i c o m n o s o l a m e n t l e s v e t l l a

a l l í o n d o r m , m é s a l l í o n n o h i e s e n p o t e n

c i a e l l a m e r a v e l l o s a m e n t o b r a n t v e n i r . d i g u í l l a v o r s a q u e s t s o n e t :

.A m o r p o r t a e n s o s u l l s m a b e n v o l g u d a :

p e r ç o s e f a g e n t i l ço q u e e l l a m i r a ;

p e r o n p a s s a , t o t - h o m v e r s e l l a s g i r a ,

i f a t re m ir c o r a q u i s a l u d a .

M és , s i e ll a l s e u e s g u a r t a t e r r a m u d a ,

d e d o l o r p e r s o s v ic i s e ll s o s p i r a ;

f u g e n d e l s e u d a v a n t l o r g u l l i l i r a ;

p e r f e r- l i h o n o r , o h d ò n e s , d a u - m e a j u d a .

T o t a d o lç o r , t o t p e n s a m e n t h u m i l

n a i x e n e l c o r d e q u i p a r l a r l a s e n t ,

i e l q u e q u a s il a v e u b e n h a u r a t v i u .

r Ç o e s , e n c o r g e n s d i s p o s t a l o b r a d A m o r .


50/96

Vida Nova 53

ço que ella apar llavors que mig somriuningú ho pot dir, ni sols haver-ne esment:tan t nou es el miracle tant gentil.

Aquest sonet té tres parts. En la primera dic co maqu esta dòna resol en acte aquesta potencia mercès ala nobilissima part dels seus ulls; i en la terça dic açòmateix respecte a la nobil issima par t de la seva boca.l entre aquestes dues parts _n hi ha un a altra de petitaque ve a demanar ajuda a la precedent part i a la se -güent i comença ací: cr fer li honor. 1 I a terça començaad: Tota dolçor. La primera s divideix en tres. En laprimera i com fa virtuòsament gentil ço qu e ella veu;i això val a di r qu e introdueix Amor en potencia àllí onno hi era. En la s ~ o ndic com ella resol en acte Amaren els cors de tots aquells qu e veu. En la terça dic açòque aprés virtuosament obra en llurs cors La segonacomença: Per on passa la terça: I t tremir Quan aprésdic: er fer li honor dono a compendre a qui tinc in-tenció de parlar demanant a les dónes que m ajudin ahonorar an aquella. Aprés quan dic: Tota dolçor di callò mateix que he dit en la primera part segons dosactes de la Seva boca un dels quals es el seu dolcissinlparlar i l altre 1 Seu admirable somriure; emperò no dicd açò u lti m com obri en el co r d altri perquè la memo-ria no ho pot retenir ni tampoc els seus efectes.

XXII. Aprés d açò, passats no gairesdies com plagué al gloriós Senyor, el qual no

negà a sí la mort), aquell que era estat geni-tor de tanta meravella, quanta era aquellanobilissima Beatriu; d aquesta vida eixint sen anà a la gloria eternal verament. D on, comque aital departiment sia dolorós an aquellsque romanen i són estats amics d aquell quesen va, i cap amistat tant íntima sia, comeixa de bon pare a bon fill i de bon fill a bonpare, i aquesta dòna fos en altissim grau de


51/96

nt llighi rí

bondat i el seu pare si com per molts secreu, i ver es) fos bo en alt grau manifest esque aquesta dòna fou amargament plena dedolor. com sia que, segons l usança de lasobredita ciutat dònes am dònes i homesamb homes s adunin per aital tristesa, mol-tes dònes s adunaren allí, ontaquesta Bea

triu plorava pietosament; i així veient algunes dònes retornant de veure-la, les sentí dircom aquesta genti1issima se lamentava. entre l lurs paraules sentí com deien: ,Cert,ella plora talment que qui la mirés deuriamorir de pietat». Llavors passaren aquestesdònes; i jo romanguí en tanta tristor quequalque llagrima banyava 1 meu rostre: perço que jo l amagava posant-me moltes voltes les mans als ulls. si no fos que jo esperava encara sentir quelcom d ella car jo eraen lloc ont passaven la major part de les dònes, que d ella s departien), ja me n hauria

ocultat incontinent quan les llagrimes m havien sorprès. I restant per ço en el mateixlloc, més dónes encar passaren prop de mi,les quals anaven enraonant i dient entre elleseixes paraules: ,Quina deu esser mai de lavida joiosa, de nosaltres, que havem sentitparlar aquesta dòna tant pietosament?»Aprés aquestes ne passaren d altres, que venien dient: ,Aquest que ací està plora més


52/96

Vida Nova

ni menys com si l hagués vista, com nosal.tres>} Altres també deien de mi:


53/96

Dant Allighieri

I si d aital pietat ara arribeu,resteu am mi, jo os prec sols un instant,i ço que d ella sia no amagueu,que jo veig els ulls vostres tots plorant,i tan t desfigura,cles ara aneuque m feu tenir el cor to t tremola.nt.

Aquest sonet se divideix en dues parts. En la pri·m e r d m o y dem no n questes dónes si vénend ella, dient·les qu e jo ho crec, perquè tornen embelli·des. En la segona les prego que m parlin d ella; i lasegona comença ací: si d aital pietat

Ets tu aquell que, am nosaltres solamentparlant, lloaves de ta dòna el nom?En la veu te sembles certament,més ta figura apar d un altre hom.I perquè plores tu tan t coralmentque pïetat inspires a tot-hom?L has vista tu plorar, que no sabs comdissimular la dolorosa ment?Oh Deixa-ns planye i tristes caminar

i fa pecat aquell que no ns conorta),car en sos plors sentida l hem plorar.Tant clara la pietat en sa faç porta,que aquella que l hagués volgut m ir ar

seria al davant seu ca iguda mor ta .

Aquest sonet té quatre parts, segons que quatremanereS de parlar h gueren entre elles les dónes a le sque responc o si que més munt són prou expli·cades no m euro de narrar l explicació de les partsaixi les distingiré s ~ l m e n t;a segona comença acl:


54/96

a Vida Nova 7

l per què Plofes tu?; la terça: Oh Deixa ns plànyer; laquarta: ant clara la pietat.

XXIII. Aprés pocs dies d açò devinguéque en alguna part de la meva persona mesorprengué una dolQrosa malaltia de la qualjo sofrí per molts dies en amarguissima penai aquesta me conduí a tanta feblesa, que m

calia estar com aquells que no s poden mou-re. Jo dic que en el novè jorn, sentint-me undòlor intolerable, sobtà-m un pensament, queera de la meva dòna. I quan haguí pensat unquant temps sobre ella, jo retorní am mapensa a la meva debi1itada.vida, i, veient comn era de lleuger el seu durar encara que sanafos, comencí a plànyer ent re mi mateix detanta miseria. I per fort sospirant entremi mateix deia: «De necessitat convé que lagenti1issima Beatriu algun jorn se mori».Però me sobtà un tant greu defalliment, quejo cloguí ls ulls i comencí a delirar com fre-

netica persona, i a somniar d aquesta manera: al començament del vagar de la meva fan-tasia m aparegueren certs visatges de dònesescabellades que m deien: «També tu mori-ras». I aprés aquestes dònes, m apareguerencerts visatges ext t;>anys i horribles de veure,els quals me deien: «Tu ets morb . Així co-mençant a divagar la meva fantasia, arribí alpunt que jo no sabia on fos; veure me sem·


55/96

58 Dant llighierí

blava dónes caminant escabellades plorantper la via meravellosament tristes; i semblava-m veure 1sol enfosquir-se talment queles estrelles se mostravep. d un color que mfeia creure que ploressen; i semblava-m que lsaucells volant caiguessen morts i que hi ha·guessen grandissims terratremols. I mera

vellant-me en aital fantasia i esglaiant-meassats m aparegué un cert amic que m veniaa .dir: « om No ho sabs? La teva admirabledóna es partida d aquest segle». Llavors comencí a plorar molt pietosament; i no solament plorava en ma imaginació ans ploravaamb els ulls banyant-los de veres llagrimes.Jo imaginava esguardar vers el cel i semblava-m veure multitud d angels els qualstornaven cap amunt i tenien davant d ellsun nuvolet blanquissim; i semblava-m queaquests angels cantessen gloriosament; i lesparaules de llurs cants semblava-m que fos

sen aquestes: os nn in excelsis i res mésno m semblava sentir. Llavors semblava-mque 1 cor ont era tant amor me digués: eres que morta jau la nostra dòna». l per açòsemblava-m caminar pera veure 1 cos en elqual era estada aquella nobilissima i beataànima. l fou tant forta l esgarriada fantasiaque m mostrà aquesta dóna morta; i semblava-m que dónes cobrissen la testa amb un


56/96

id a o v a 59

b l a n c v e l; s e m b l a v a - m q u e s af a ç h a g u é sa i t a l a s p e c te d h u m i l i t a t , q u e s e m b l a v a d i

g u és: Jo s ó a n a d a a v e u r e I p r i n c i p i d e l apau» . E n a q u e s t s o m n i e s t a n t , m i n v a í t a n t ah u m i l i t a t t o t v e i e n t · l a , q u e j o c r id a v a l aM o rt , i d e ia : ,D o lc iss im a M o r t , v i n a a m i , i n os ie s a m m i d o le n ta , c a r t u d e u s e s se r g e n t i l ,

e n t a l l lo c h a v e n t e s t a d a . V i n a p r e s t a m i,q u e m o l t t e d e s i t jo : j a v e u s q u e j o p o r t o 1 t e ucolor». I q u a n j o h a v i a v i s t c u m p l i r t o t s e lsd o lo ro so s m i n i s t e r i s q u e a ls c o sso s d e ls m o r t ss e s o le n fer, m e s e m b l a v a t o r n a r a l a m e v ac a m b r a , i a q u í s e m b l a v a - m e s g u a r d a r v e r s e lce l; i t a n t f o r t a e r a l a m e v a im a g in a c ió , q u e ,p l o r a n t , c o m e n c í a d i r a m v e r a v e u : ,Ohà n i m a b e l l is s im a , c o m es b e n h a u r a t a q u e l lq u e t veu » I , d i e n t a q u e s t e s p a r a u l e s a m d olo ró s s a n g l o t d e p la n y s , i c r i d a n t l a M o r t q u ev in g u é s a m i , u n a d ò n a j o v e i g e n t i l , l a q u a le r a v o r a 1 m e u l l i t , c r e i e n t q u e l s m e u s p lo r s

i le s m e v e s p a r a u l e s fo ss e n q u e ix e s d e l d o lo rd e l a m e v a m a l a l t i a , a m g r a n p a ü r a c o m e n ç aa p l o r a r . I p e r ç o a l t r e s d ò n e s q u e p e r l ac a m b r a e re n , s a d o n a r e n q u e j o p l o r a v a p e lsp l o r s q u e s e n t i e n f e r a n a q u e s t a ; p e r ço f e n td e p a r t i r d e m i a q u e l l a , l a q u a l e r a a m m i

I P o t- s e r e r a s a g e rm a n a , c a sa d a d esp rés a m L leóP o g g i.


57/96

60 ant llighierí

am molt proxima consanguinitat unida ellesvingueren cap a pera esvetllar-me, creientque jo somniava, i em deien: «No dormismés, i no t desconortis». I parlant-me així,finí la forta fantasia just en el punt que jovolia dir: ,Oh Beatriu beneita sies tu » Ija dit havia: ,Oh Beatriu ...» quan retornant

me, obrí ls ulls i vegí que era enganyat; i ambel meu esforç pera cridar aquest nom la mevaveu devingué tant rogallosa del sanglot delsmeus plors que aquestes dònes no m pogueren entendre. I, anc que jo molt m avergonyís, am to t per qua lque admonició d amorme girí vers elles. I quan me vegeren començaren a dir: «Aquest semblamort» i a direntre elles: ,Procurem confortar-lo». Per çoque moltes paraules me deien pera confortarme, i llavors me demanaven de que jo haviahagut paor. D aquí que jo essent un quantconortat, i havent reconegut el fals imaginar

els responguí: «Jo vos diré açò que he hagut».Llavors, començant dés el principi, fins a lafi, els diguí açò que vist havia callant el nomd aquella gentilissima. Jo aprés, sanat d aquesta malaltia, proposí dir paraules d açòque m era arribat car me semblava que fosamorosa cosa de sentir. I així ne fiu aquesta

cançó:


58/96


59/96


60/96

ida ova 63

i plorar ell amb. elles,caure ls au cells to t volejant per l aire,tremir tota la terra;

i un hom m aparegué, pal id i magre,dient-me: «Què fas? No sabs la gran novella?Ta dòna es morta ja, que fou tant bella ).

Aixecava mos ulls banyats de llagrimesi veia de manà semblaven pluja ,els angels que tornaven a la gloria;i un nuvolet al llur davant jo veia,seguint el qual cantaven tots: «Hosanna ),i si altri haguessen dit vos ho diria.l em deia Amor: «Res més vull amagar-te ,

vina a veure com jau la nostra dòna,).l el meu enganyós somnime conduí ma dòna morta a veure;

quan l haguí assolida,veia dònes que en vels l amortallaven;i humiltat en s í havia tant süau,que semblava digués: «Jo sóc en pam),

Tant humil pel dolor jo deveniade tan t gran hl,lmiltat veient-la ornada,que deia: «Oh Mort, jo t crec ara ben dolçaaprés que tu ets estada ja en ma dòna,

¡¡ ix nuvolet l ànima de Beatriu, que Dant veupt j r al cel.


61/96

Dant Allighieri

i pietat no desdeny d'haver-me hauries.

Mira quant desitjós avui arribod'esser dels teus, que a ver parlar tem semblo.Vina, que I COl' te crida».I me n'anava aprés, finit el dol;i quan estava soldeia, to t esguardant envers la gloria:(,Feliç, ànima bella, qui t pot veUre »

I em v inguereu ll avor s del somni atreure .

Aquesta cançó té dues parts. En l a p ri me ra dic, parlant a indefinida persona, com jo fui desvetllat d'unsomni per cert es dónes, i com promet contar-les-ho.En la segona dic com jo parli amb elles. La segona comença ací entres pensava La primera part se divi·deix en dues. En la pr im er a d ic ço que certes dónes, isobre tot una sola digueren feren a causa d e l m e usomni abans que jo retornés al ve r coneixement; en lasegona dic ço que a qu es te s d ón es me digueren aprésque sortí d aquest deliri; comença aei: r la meva eu Aprés quan dic entres pensava dic com jo lsconti aquest somni meu; d això n faig dues parts. Enla primera descric per ordre aquest somni; en la segona dient a quin moment me cridaren les remercio ta-

o citament: aquesta part comença ac : vinguereu

XXIV. Aprés eixa vana imaginació, escaigué un dia que, seient tot concirós en algun lloc, jo m sentí començar un tremor dinsdel cor, així com si jo fos estat present auaquesta dòna. Llavors dic que m obtà unavisió d Amor, al qual me semblà veure venird aquella part on la meva dòna estava; i sem

blava-m que joiosament me digués en el c ormeu: (,Pensa a beneir 10 jorn que jo t'ena-


62/96

Vida Nova

morí, car convé que ho facis>} veramentme semblava haver el cor tant joiós que msemblava que no fos el cor meu, per la sevanova condició. poc aprés aquestes paraules,que 1cor me digué am la llengua d Amor, jovegí com venia vers mi una gentil dóna, laqual era de famosa bellesa i senyorejà molt

aquellmeu primer

amie .

elnom d aquesta

dóna era Joana, anc que per sa bellesa, segonsaltres creuen, posat li era 1 nom de Primavera, i així era nomenada. çlarrera d ella, totesguardant, vegí venir l admirable Beatriu.Aquelles dónes passaren prop meu així l unaaprés l altra, i semblà-m que Amor me parlés

al cor i digués: «Aquella primera es nomenada Primavera sols per aquesta vinguda d a-vui; car jo moguí a l imposador de son ~a posar-li 1de Primavera ço es, primera vin-drà el jorn que Beatriu se mostrarà aprés lavisió del seu fede si encar vols considerarson primer nom, tant val com dir Primavera,perquè 1seu nom Joana es el d aquell Joan,el qual precedí la vera llum, dient: Ego voxclamantis i n deserto parate viam Domini>}encara m semblà que Amor me digués, aprés

I Cuido Cavalcanti.2 Jóc de paraules sols comprensibles del to t en

it lià rimavera s descompon en r ima verrà ço sla primera vindrà

5


63/96


64/96


65/96

68 Dant Allighieri

d amor certs poetes de llengua llatina; t r ~nosaltres vull dir anc que pot-ser entre altragent esdevingués com en Grecia que no lsvu1gars ans els literats poetes d eixes cosestractessin. no gatres anys són passats queaparegueren per primer cop aquests poetesvulgars; i que compondre en rima en vulgar

tan t se valgui com compondre en vers enllatí segons alguna proporció. es signe deque sia de poquet temps ha que si volem cer-car en llengua d oc i en llengua de sí nos-altres no trobarem res escrit abans el presenttemps per cent cinquanta anys . l la causaper la qual uns quants incults haguessen famade saber rimar es que quasi foren els primersque rimaren en llengua de sí l el primer quecomençà a rimar com poeta vulgar s hi resol-gué pel desig de fer compendre les seves paraules a una dòna a la qual era difícil entendre ls versos llatins. l açò va contra aquellsque rimen sobre a lt ra materia fòra de l amorosa; com sia que a ital manera de parlar fosdesde 1 principi trob at pera tractar d amor.

I Dant, com tots els antics escriptors, distingeixles diverses llengües per la par ticula afi rmat iva Lal lengua i ta li ana era la llengua de í la provençal d o

francesa d oil perquè aquestes eren respectivamentlespart icules que usaven pera afirmar els habitantsde ies regiDns de quiscuna d e ixes llengües.


66/96


67/96

Dant Allighieri

l home a sa ciencià mateixa com si fos altrapersona; no solament són paraules d Horacimés ho diu quasi interpretant al bon Homeren la seva s poetica: Dic mihi Musa vi-rum etc. Per boca d Ovidi parla Amor comsi fos persotl;1 humana en el principi delllibre Remei d A mor quan diu: Bella mihi

video bella parantur ait. per to t açò potesser aclarit qui dubta en alguna part d a-quest meu llibret. l pera que am ço que dit no s prengue massa llibertat qualque persona vulgar dic que ni ls poetes parlen aixísense raó ni aquells que rimen deuen així·parlar no havent al a raó d allò que diuen;car gran vergonya seria per aquell que rimésa ixí sot s vestit de figura o de color retoric iaprés demanat no sapigués despullar ses paraules d aital vestit en guisa que haguessenvera significació. l aquest meu primer anúci jo n coneixem força d aquells que rimen

tant estultament.XXVI. Aquesta genti1issima dòna de la

qual se tracta en les precedents paraules.vingué en tanta gracia de la gent que quanpel carrer passava les persones corrien peraveure-la d ant admirable joia me corprenia.l quan ella era prop d algú tanta honestitatvenia en el cor d aquest que ell no gosavaalçar els ulls n · respondre al seu salut; i


68/96

ida ova 71

d açò molts, com experts, me podrien testi-moniar a qui no ho cregués. Ella coronada vestida d humilitat caminava cap vanitatmostrant d açò que veia i oïa. Deien molts,aprés que era passada: «Aquesta no es fem-bra ans es un dels més bells angels del ce »altres deien: «Aquesta es una meravella: que

benehit sia I Senyor que tant meravellosa-ment sab obra ». Jo dic que ella se mostravatant gentil i tant plena de totes les belle-ses, que aquells que l admiraven endavina-ven en ells una dolçor honesta 'i suau, tantque dir no ho sabien; i ning

Documents

La Vida Nova