AUTOR: ALEIX PUJADAS RELLO TUTORA: ANA ARACELI GUARINOS MAHAMUD CURS: 2 BATXILLERAT, GRUP 2. INSTITUT MONTSERRAT BARCELONA, NOVEMBRE, 2014

LA CRIÒNICA MITE O REALITAT D’UNA CIÈNCIA PER VÈNCER LA MORT

TREBALL DE RECERCA

1

I wish it were possible... to invent a method of

embalming drowned persons, in such a manner that

they might be recalled to life at any period, however

distant.

Benjamin Franklin, letter to Jacques Dubourg, April

1773

2

Taula de continguts

Introducció ................................................................................................................................. 3

1. La criònica .......................................................................................................................... 5

2. Història de la criònica ..................................................................................................... 5

2.1. Passat .......................................................................................................................... 5

2.2. Actualitat ..................................................................................................................... 8

2.2.1. Empreses del sector ........................................................................................ 9

2.3. Futur ........................................................................................................................... 13

3. Procediment ..................................................................................................................... 16

4. La neuropreservació...................................................................................................... 19

4.1. Procediment de la neuropreservació ................................................................ 21

5. Preus de la criopreservació ......................................................................................... 22

6. Altres aplicacions de la criònica .................................................................................... 23

7. Part pràctica ........................................................................................................................ 24

7.1. Pràctica 1: Congelació d’E.coli ............................................................................... 24

7.2. Pràctica 2: Congelació de fetge .............................................................................. 39

7.3. Pràctica 3: Congelació de proteasa TEV .............................................................. 44

7.4. Entrevistes ................................................................................................................... 47

7.4.1. Entrevista a Ilir Dema, Cryonics Institute ..................................................... 47

7.4.2. Entrevista a Marji Klima, Alcor ........................................................................ 50

8. Conclusions finals ............................................................................................................. 53

9. Agraïments .......................................................................................................................... 56

10. Fonts d’informació .......................................................................................................... 57

11. Annexos ............................................................................................................................. 59

3

Introducció

Quins són els límits de l’existència humana? Es pot retornar a la vida després

de la mort? Quins són els reptes de la ciència en front de la mort? Segur que

aquestes són qüestions que tothom s’ha plantejat en algun moment de la seva

vida. La mort, doncs, és un tema que a mi sempre, també, m’ha fascinat

bastant i el fet de poder-la esquivar encara més.

Quan vaig sentir parlar de la criònica per primera vegada, no m’ho vaig prendre

gaire seriosament, ja que em semblava molt poc creïble la possibilitat de

congelar un ésser humà mort i poder-lo reanimar més endavant. Havia sentit a

parlar que Walt Disney havia estat crionitzat, i pensava que tot això no era més

que una llegenda urbana.

A partir d’aquests dubtes, vaig decidir informar-me i a mesura que anava

investigant vaig descobrir que aquesta pràctica era real i, fins i tot s’aplicava als

Estats Units. Va ser així com vaig decidir que la criònica seria el tema del meu

treball de recerca. I em vaig proposar els objectius següents:

- Informar-me sobre les tècniques actuals de criopreservació.

- Conèixer les principals empreses que s’hi dediquen.

- Descobrir els reptes i dificultats científiques i tècniques a què s’enfronta

la ciència en relació a la mort.

- Portar a terme una experiència de laboratori a partir de l’ús de diferents

crioprotectors per tal de poder comparar els resultats.

En plantejar-me com havia d’organitzar el treball em vaig adonar que hi havia

una manca pràcticament absoluta d’informació en català i castellà. Em vaig

posar en contacte amb les empreses nord-americanes que tenien persones

criopreservades, Alcor i The American Cryonics Society, que em van ajudar

molt a orientar el treball. A partir de la informació que em van proporcionar i la

que he trobat per internet, gairebé tota ella en anglès i les notícies dels diaris,

vaig redactar la part teòrica.

4

En relació a la part pràctica, a finals del curs passat em vaig apuntar al

programa “Recerca a secundària” al Parc Científic de Barcelona. Sortosament,

vaig sortir escollit i em van assignar a un dels seus laboratoris on juntament

amb la doctora Nerea Gallastegui vam dissenyar una sèrie d’experiments per

observar la resposta de diferents organismes (bacteris E.coli i fetge de

pollastre) i molècules (proteasa) sotmeses a diferents temperatures i amb

diferents crioprotectors.

En la part teòrica, explico com es va iniciar la criònica i quina és la seva situació

actual. Faig referència a les principals empreses del sector, tant en l’àmbit de la

criopreservació, com en l’àmbit de la informació i la expansió de la criònica, així

com de les seves perspectives de futur. A continuació detallo les tècniques i

passos que segueixen les empreses actuals per poder criopreservar un client

intentant que aquest pateixi la menor quantitat de dany possible.

En la part pràctica descric, i il·lustro amb fotografies els experiments que vaig

realitzar i comparo els resultats obtinguts.

5

1. La criònica

La criònica és una tècnica de preservació humana que consisteix a congelar un

cos una vegada ja ha mort a causa d’una malaltia que la medicina actual no

permet curar, per descongelar-lo i reanimar-lo una vegada aquesta cura hagi

estat trobada per així subministrar-la al cos i retornar-lo a la vida.

El cos es congela amb nitrogen líquid a una temperatura aproximada de

-196ºC i s’utilitzen dissolucions químiques, anomenades crioprotectors, que

substitueixen la sang durant la criopreservació per així evitar cristal·litzacions,

coàguls o altres problemes i danys que podrien malmetre el cos.

2. Història de la criònica

2.1. Passat

Es creu que la criònica es va iniciar l’any 1773

després que Benjamin Franklin1 hi fes referència en

una carta pel reconeixement científic i polític dels

Estats Units, encara que no va mencionar els

mètodes.

Dos segles després, l’any 1962, Robert Ettinger2

(fig. 1), juntament amb Evan Cooper3, també

conegut amb el nom de Nathan Duhring, van

proposar amb gran convicció, que un ésser després

de morir pot ser congelat per poder ser reanimat

1 Benjamin Franklin (Boston, 17 de gener de 1706 - Filadelfia, 17 d’abril de 1790) va ser un polític,

científic i inventor nord-americà. Conegut per haver inventat el parallamps. 2 Robert Chester Wilson Ettinger (4 de desembre de 1918 – 23 de juliol de 2011) va ser un acadèmic

nord-americà, conegut per ser el pare de la criònica després de publicar el llibre The Prospect of Immortality. 3 Evan "Ev" Cooper va ser una enigmàtica persona que el desembre de 1963 va començar la primera

organització per a promoure la criònica, Life Extension Society (LES), a Washington, DC. Abans, Cooper havia escrit un petit llibre, Immortality Physically, Scientifically, Now.

Fig. 1: Robert Ettinger

6

més endavant i ho van publicar a l’obra “Immortality: Physically, Scientifically,

Now” que es considera el primer llibre referit a la criònica.

Posteriorment, Ettinger va exposar la seva teoria, que actualment és una de les

principals referències científiques de la criònica, en el llibre anomenat “The

Prospect of Immortality” i on a més, hi va explicar que la congelació d’un cos

també serviria pel desenvolupament de la tecnologia mèdica en el futur.

L’any 1965, Ettinger va fundar Life Extension Society, a Powhatan County,

Virginia, que va ser el principal organisme que va impulsar i promoure la

congelació humana.

Per aquest motiu, Robert Ettinger és considerat el pare de la criònica.

L’any 1972, Fred i Linda Chamberlain4 van fundar a Arizona, EEUU, Alcor Life

Extension Foundation, coneguda simplement per Alcor, que actualment és

l’organització més important dins d’aquest camp.

Poc temps després, van unir esforços amb Jerry Leaf5 i Mike Darwin6. Gràcies

a ells, Alcor va incorporar els mètodes de la medicina moderna a la criònica

arribant a la conclusió que la resucitació cardiopulmonar i la mediació

subministrada immediatament després de la parada cardíaca, seguida d’una

cirurgia toràcica per arribar als vasos sanguinis, seria una manera molt útil per

reduir la possibilitat de tenir lesions isquèmiques7 en els pacients.

També, van aconseguir trobar la manera de mantenir durant hores la circulació

del pacient mitjançant solucions que substituïssin la sang.

4 Frederick Rockwell Chamberlain III i la seva esposa Linda, es van unir el 1970 com a resultat al seu

interès mutu en la criònica. La seva llarga i continua història en actiu dins de la criònica fa que siguin uns dels pioners criònics més coneguts. 5 Jerry Donnell Leaf (4 d’abril de 1941 – 10 de juliol de 1991) era un investigador de cirurgia toràcica de

la UCLA School of Medicine. També va ser vicepresident i director de la organització criònica Alcor Life Extension Foundation, i president de l’empresa Cryovita Inc. 6 Michael G. ("Mike") Darwin, també conegut com a Micheal Federowicz, (nascut el 26 d’abril de 1955)

era un tècnic de diàlisi que va ser el president d’Alcor Life Extension Foundation des del 1983 fins al 1988, i director d’ investigació fins el 1992. També va ser el fundador i president de biopreservació, Inc. 7 Isquèmia: Sofriment cel·lular causat per la disminució transitòria o permanent del reg sanguini i

conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic.

7

Gràcies a aquest descobriment, la reputació d’Alcor ha anat augmentant

considerablement fins a convertir-se en el principal referent en l’actualitat.

L’1 de gener de 1967, el Dr. James Bedford, metge i professor de psicologia de

73 anys, es va convertir en el primer ésser humà en ser criopreservat8 amb la

intenció de ser reanimat posteriorment. Inicialment es va congelar a casa seva,

però quan Alcor ja havia estat creada, es va portar el cos a les seves

instal·lacions.

Aquest fet va tenir una gran repercussió pública fins al punt d’arribar a ser

portada de la revista “Life Magazine”.

Bedford continua criopreservat en l’actualitat.

Quan aquesta pràctica començava a revolucionar la ciència, es va trobar amb

un gran rebuig social i científic. A més, es va veure afectada per greus

problemes econòmics que feien molt difícil finançar els elevats costos que

requeria el procés de congelació dels cossos dels pacients.

Quan aquesta crisi semblava haver arribat al seu punt àlgid, l’any 1979 va ser

descobert el que es coneix com a escàndol de Chatsworth, un fet que va

empitjorar la situació encara més. Les autoritats van trobar un conjunt de nou

cossos descongelats que havien estat crionitzats per l’organització Cryonics

Society of California, però els gestors havien arribat a un punt on no podien

assumir les elevades despeses que comportava.

Aquest escàndol, va tenir dos efectes en la criònica:

Per una banda, hi va haver conseqüències negatives ja que es va desprestigiar

molt la criònica i tot el que hi tenia relació, incloent-hi els seus representats i

defensors.

8 Criopreservació: Procés en el qual cèl·lules i teixits són congelats a molt baixes temperatures,

generalment entre -80ºC i -196ºC per disminuir les funcions vitals d’una cèl·lula o organisme i poder-lo mantenir en condicions de vida suspesa per molt temps.

8

Per altra banda, aquest fet també va tenir punt positius ja que a partir d’aquest

esdeveniment es van augmentar en gran quantitat els controls i mesures de

seguiment del cos congelat per evitar que això tornés a passar i així, a més,

sobreviure a les crítiques que rebia la criònica.

2.2. Actualitat

Actualment, la criònica encara planteja molts obstacles que necessiten ser

resolts per a poder reanimar cossos crionitzats.

Es confia en els avenços d’altres branques de la ciència com la

nanotecnologia9, la bioingenieria10 avançada i la nanomedicina11 per a trobar

mètodes que permetin resoldre els problemes que comporten els protectors

químics necessaris per a mantenir el cos (crioprotectors) i que normalment són

tòxics. Així com els danys produïts per la isquèmia o altres defectes en la

congelació dels teixits. Danys que s’aconsegueixen evitar fent que el cos arribi

a un estat entre la isquèmia i la reperfusió12.

Existeix un codi de normes i lleis que serveixen per a posar límits ètics i legals

a la criònica. Un dels més importants és que no es podrà començar el procés

de crionització d’un pacient fins que no s’hagi declarat la seva mort legal per

atac de cor. De totes maneres, Lluís Estrada, neurofisiòleg, impulsor d’una

cooperativa d’aspirants a criogenitzar-se, i assessor, de l’Institut Europeu de

Criopreservació, afirma, en una entrevista al diari Ara13, que “és millor fer-ho

abans de morir, perquè amb l’aturada cardíaca comencen alguns processos de

9 Nanotecnologia: Camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una

escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’ àtoms i molècules. 10 Bioenginyeria: També anomenada enginyeria biològica, és la branca de l'enginyeria que estudia els

processos moleculars per dissenyar, sostenir i analitzar sistemes biològics. Està relacionada amb la medicina i amb l'enginyeria agrícola. 11 Nanomedicina: Aplicació mèdica de la nanotecnologia. 12 Reperfusió: Procedimient en el qual s’obren les artèries bloquejades per a restablir el flux sanguini. 13 Ara, diari del 9 de setembre del 2014, pàg 27 (veure Annex).

9

morts cel·lulars que després costa revertit. Amb el marc jurídic actual s’ha de

fer pocs minuts després de la mort perquè els danys siguin mínims”.

Des del seu inici, la criònica ha avançat a gran velocitat, fins al punt d’haver

aconseguit reanimar amb vida éssers vius microscòpics, com poden ser els

tardígrads14 o la larva de la drosòfila15.

Aquests fets, donen esperances que amb el desenvolupament de la criònica i

d’altres branques de la ciència, en un futur, es pugui aconseguir reanimar amb

vida el cos d’un ésser viu superior sense que aquest pateixi cap dany.

En l’aspecte social, no ha tingut un impacte gaire gran ja que, més enllà del

desconeixement i la desconfiança en aquesta tècnica, els costos són molt alts i

només és a l’abast de molt poca gent.

La criònica, si bé, és una tecnologia que no desprèn gasos contaminants ni

residus orgànics en grans quantitats, i els que sobren es reutilitzen per altres

funcions, sí que comporta una despesa energètica per mantenir les baixes

temperatures durant un temps totalment incert.

2.2.1. Empreses del sector

Hi ha diverses empreses que es dediquen al món de la criònica. La majoria es

troben als Estats Units.

Alcor Life Extension Foundation

Tal com hem indicat anteriorment, l’empresa líder és Alcor Life Extension

Foundation (fig. 2), més coneguda com a Alcor, és el referent mundial en

criònica, tant en el camp de la recerca com en el de la tecnologia.

14 Tardígrads: Fílum d'animals pertanyents al superfílum dels ecdisozous. Són petits i aquàtics, tenen vuit

potes i estan segmentats. Pot ser que estiguin emparentats amb els artròpodes. 15 Drosòfila: Mosques de petites dimensions (de 2 a 4 mm). S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments

que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades.

10

És una organització sense ànim de lucre, és a dir, tots

els seus beneficis són destinats a la investigació i a la

promoció de la criònica.

El nom inicial de l’empresa era Alcor Society for Solid

State Hypothermia, però es va canviar per l’actual l’any

1977.

L’any anterior, Alcor havia dut a terme la seva primera criopreservació humana.

Aquest nombre ha augmentat considerablement fins al punt que el 31 de juliol

del 2014, Alcor té 126 pacients crionitzats, i 988 membres inscrits, és a dir,

persones que han completat correctament el procediment legal i financial per a

criopreservar-se amb Alcor quan morin.

Cryonics Institute

El Cryonics Institute (fig. 3) també és

una organització sense ànim de

lucre. Va ser fundada el 4 d’abril de

1976 per Robert Ettinger juntament

amb Richard C. Davis, Mae A. Junod

i Walter E. Runkel.

Actualment, està situada a Sorrentino Corte, un petit municipi de Clinton,

Michigan.

L’1 de desembre de 2013 tenia 1123 membres i 539 d’aquests ja tenien els

contractes i el finançament necessari per a criopreservar-se després de morir.

Avui en dia, aproximadament 100 pacients estan congelats en aquesta

organització.

Fig. 3: Logo de Cryonics Institute

Fig. 2: Logo d’Alcor

11

KrioRus

L’empresa russa KrioRus (fig. 4) es va fundar el 2005 per 8 crionicistes russos

a Moscou.

La seva popularitat es deu al fet d’haver-se convertit en la primera i única

empresa de criònica que actua dins del territori d’Euràsia.

El seu primer pacient va ser Lidia Ivanova Fedorenko que va haver de ser

preservada en gel sec a -80ºC durant alguns mesos abans de la creació de

KrioRus, on va ser transportada posteriorment.

L’agost de 2011, a l’empresa hi constaven 17 persones i 8 animals

criopreservats, però ara, més de 100 persones han firmat el contracte amb ells.

També hi ha organitzacions que no criopreserven directament a pacients, sinó

que tenen la finalitat de transmetre i ensenyar les idees i els beneficis que

aportaria la criònica en cas de poder reanimar éssers humans correctament.

Fig. 4: Logo de KrioRus

12

American Cryonics Society

American Cryonics Society (ACS) (fig. 5) és l’organització del sector més antiga

dels Estats Units creada l’any 1969 per Edgar Swank16.

Aquesta entitat, es dedica a la promoció de la investigació i l’educació de la

criobiologia, que és la branca de la ciència que estudia els efectes de la

temperatura en els éssers vius i proporcionar ajuda i assistència al públic.

En els seus orígens, també tenia l’objectiu de detenir la tendència destructiva

que hi havia en front a la criònica després de la controvèrsia que es va originar

amb Ted Williams17.

Aquesta organització, no té instal·lacions per emmagatzemar cossos congelats,

per tant, no ofereix aquest servei. Els seu pacients són enviats al Cryonics

Institute, empresa amb qui tenen un contracte firmat i que sí compten amb

l’estructura necessària per fer-ho.

16 Edgar Swank: Va néixer el 12 de febrer de 1940, es va treure la carrera de física l’any 1962 a la

Wahington State University. A més de fundar l’American Cryonics Society l’any 1969, també va ser vicepresident l’any 1995. Des de l’any següent fins a l’actualitat, és el president. 17 Cas Ted Williams: Després de la mort del famós jugador de beisbol, hi va haver una disputa pública

sobre què es faria amb el seu cos. El seu fill va portar el cos a Alcor, on es va crionitzar. La seva altra filla, per altra banda, el va demandar ja que hi estava en contra i també deia que el testament estava escrit que ell volia ser incinerat. Finalment es va dur a terme un pacte familiar on s’acordava la congelació de Ted. Això, va disgustar a molts familiars, amics i fans de l’exjugador.

Fig. 5: Logo de American Cryonics Society

13

Sociedad Española de Criogenización

A Espanya, també hi ha una organització criònica, la Sociedad Española de

Criogenización (SEC) (fig. 6) que va ser fundada l’any 1998 per l’enginyer

Andrés Albarrán, l’actual president.

Aquesta, és l’única companyia criònica que actua i té seu dins d’aquest territori.

El seu objectiu és el d’ajudar les persones que han decidit optar per a

criopreservar els seus cossos després de la mort a aconseguir-ho.

També té la finalitat de donar suport a les investigacions dins d’aquest camp i

buscar la professionalització d’aquest servei.

2.3. Futur

Per tal de tenir una hipòtesi del futur en el camp de la criònica, des de la

perspectiva dels crionicistes, s’ha de tenir en compte el seu objectiu principal

que és preservar humans i animals en baixes temperatures, després que hagin

estat declarat legalment morts, per tal que la medicina trobi una cura per a la

malaltia que els afecta.

Per tant, s’arriba a la conclusió que la medicina ha d’assolir unes fites que

permetin que el procés criònic funcioni correctament. En aquest sentit, el punt

més important és aconseguir reanimar el subjecte criopreservat amb èxit. Un

Fig. 6: Logo de la Sociedad Española de Criogenización

14

altre aspecte que s’ha de tenir en compte, és aconseguir invertir la causa de la

mort, és a dir, trobar la cura de la malaltia que va causar la mort del pacient ,

com per exemple el càncer o malalties del cor. En el nivell actual de

desenvolupament de la tecnologia fa que encara no s’hagi trobat la cura de

moltes d’aquestes malalties, però els crionicistes prediuen que a la velocitat

amb què la ciència avança, en un futur no gaire llunyà, la majoria d’aquestes

malalties ja seran tractables.

També s’ha d’invertir el procés d’envelliment del pacient, intentant que la

persona que hagi estat criopreservada tingui la mateixa edat quan sigui

reanimada, ja que cap humà voldria tornar a la vida tenint una condició dèbil.

Amb les tècniques i desenvolupaments actuals, és molt difícil invertir el procés

de criopreservació, és a dir, fer una reanimació. Tot i això, la investigació dins

del camp de la criònica, està aconseguint que aquest fet pugui ser possible en

un futur no gaire llunyà. En aquest sentit, Lluís Estrada, en l’entrevista abans

citada, afirma que “ L’envelliment com un procés inexorable està molt consolidat.

Però hi ha hagut espècies que en la seva evolució han multiplicat per 30

l’esperança de vida. La nostra ha canviat molt al llarg dels segles amb la medicina.

Per què no ho podem continuar fent? Ningú ens diu que ens hem de resignar a

viure menys de cent anys. Si podem resoldre qüestions científiques com les que

estudiem avui en dia, per què no pensar en vides de 800 anys?”.

De moment, l’única inversió en la criònica dins dels grans organismes s’ha

realitzat en un ronyó de conill per Greg Fahy. El ronyó, va ser criopreservat

amb nitrogen líquid. En el moment de la reanimació, es va reescalfar i

posteriorment es va trasplantar a un altre conill viu, que va sobreviure durant

uns dies amb el nou ronyó implantat.

A partir d’aquí, el següent pas seria fer el mateix procés amb altres òrgans i

després provar-ho amb organismes complets, com animals petits.

15

Tot i així, aquest procés de reanimació està avançant molt lent. L’any que ve,

aquest experiment es tornarà a repetir i s’espera seguir endavant amb més

òrgans.

El principal obstacle que troben els investigadors són les esquerdes que es

produeixen en els òrgans. És a dir, quan un objecte viu d’una mida

determinada, un òrgan o tot el cos sencer es refreda a la temperatura del

nitrogen líquid, la part exterior es refreda més ràpidament que l’interior. Això

significa que la capa exterior es contrau més ràpidament que l’interior, donant

com a resultat l’estrès tèrmic que produeix esquerdes a l’òrgan. Ara, si un

òrgan s’esquerda, significa que hi ha danys al seu interior, de manera que si el

tornes a escalfar, aquest no funcionarà correctament.

En aquest moment, s’està desenvolupant una nova tecnologia que té com a

objectiu fer circular gas heli molt fred a través dels vasos sanguinis per assolir

un refredament més uniforme, però els experiment encara estan a l’etapa inicial

i per tant no es poden aplicar en humans.

Segons els científics dedicats a la matèria, per tal de reanimar amb èxit a un

pacient, s’han de tenir en compte els següents aspectes:

En primer lloc, quan s’insereix el líquid de perfusió, s’ha de fer amb molta cura i

fer-lo circular per tots els capil·lars. Això assegurarà que l’aigua s’elimina

produint poc o cap dany per congelació.

També, es necessiten millors solucions de perfusió perquè les solucions

actuals són tòxiques per a les cèl·lules vives, fet que pot provocar danys

posteriors a l’operació.

Finalment, també es necessita millorar les tècniques de congelació per evitar

les esquerdes produïdes en el procés.

Quan tots aquests problemes s’hagin resolt, la reanimació ja es podrà dur a

terme correctament.

16

3. Procediment

Quan el pacient mor, per aturada cardíaca, el seu cos és transportat a

l’hospital, allà, un grup de persones, aproximadament vuit, supervisen

l’operació. Aquest grup ha d’estar compost com a mínim per dos cirurgians, que

estaran presents al quiròfan (fig. 7). Les altres persones, acostumen a ser

voluntaris o treballadors de l’empresa i no han de tenir cap titulació mèdica

formal.

Tan aviat com el pacient es mor, l’objectiu es frenar la descomposició cel·lular

causada per la falta d’oxigen. Les neurones són les primeres a morir. Per

aquest motiu, s’utilitza un compressor mecànic que fa un massatge al pit per

restablir temporalment la circulació abans d’injectar una mescla de

medicaments per evitar que la sang coaguli.

Seguidament, s’extreu la sang del pacient i se substitueix temporalment per un

fluid protector. Això, es du a terme obrint la cavitat toràcica. Es connecten uns

tubs de plàstic al cap per permetre l’entrada i la sortida d’aquest fluid.

Aquests tubs, es connecten a una màquina que bombejarà el fluid de

criopreservació per tot el cos.

Fig. 7: Procés quirúrgic

17

L’actual tècnica de crionització depèn d’un procés anomenat vitrificació. Això

implica reemplaçar més del 60% de l’aigua del cos amb productes químics

potencialment tòxics, com poden ser penetrants, com el glicerol, el

dimetilsulfòxid, o el 1-2 propandiol i no penetrants, com la glucosa, la fructosa o

la lactosa.

Els criopreservants penetrants són compostos de baix pes molecular i

permeables a través de la membrana. Aquests, actuen desplaçant l’aigua de

l’interior de la cèl·lula evitant així la formació de cristalls de gel intercel·lulars.

Els no penetrants, són compostos d’elevat pes molecular que no són

permeables a través de la membrana sinó que actuen fora de la cèl·lula

promovent una ràpida deshidratació d’aquesta. S’utilitzen en congelacions a

velocitats molt altes.

Per observar atentament l’absorció del fluid en el cervell i així vigilar que no es

produeixi cap problema, s’utilitzen les eines tradicionals per trepar el crani.

D’aquesta manera, es podrà observar si els crioprotectors estan entrant

correctament en els teixits, fet que és molt important de tenir en compte perquè

si augmenta la mida del cervell, voldrà dir que haurà augmentat la quantitat

d’aigua acumulada, i per tant s’haurà d’ajustar el protocol.

El que s’espera, és que el cervell s’encongeixi significativament i que el teixit

hagi perdut bastant aigua. Això, serveix per prevenir la formació de cristalls de

gel en el protocol de vitrificació. S’hi insereixen, també, sondes de temperatura

per controlar el procés de refredament i altres sondes, que s’anomenen

micròfons de ruptura i que són proves acústiques que serveixen per detectar

possibles fractures.

18

Una vegada acabada l’operació, el cos del

pacient és traslladat a una sala aïllada on

passa la següent etapa, anomenada

refredament ràpid.

Es bombeja vapor de nitrogen líquid en

l’interior mentre es continuen les proves per

controlar la temperatura.

Es deixa caure la seva temperatura

ràpidament fins al punt de transició a vidre

dels criopreservadors, aproximadament de

-110ºC.

Després, el cos es treu de la cambra de

refredament. Seguidament, es diposita en

una bossa de plàstic especial per evitar que

la pell es cremi amb el fred i s’introdueix en

un contenidor d’emmagatzematge permanent

on serà congelat molt lentament a la temperatura del nitrogen líquid.

Després de 43 hores aproximadament a la cambra de refredament, el cos és

traslladat a un Dewar d’acer (fig. 8) on hi estarà dipositat els següents 15 dies

perquè arribi a la temperatura de transició al vidre.

En aquesta fase de la crionització, una vegada el cos està en el dipòsit, el

pacient pot ser visitat pels familiars i amics en qualsevol moment.

L’etapa final del procediment de crionització consisteix a traslladar el pacient

des del Dewar de refredament fins a l’emmagatzematge permanent, el definitiu.

Després de ser refredat a una temperatura de -196ºC, el cos ja està preparat

per ser col·locat en el seu tub Dewar final.

Fig. 8: Dewar d’acer

19

Aquest, és un procés perillós perquè el contenidor on està situat el cos serà

exposat a l’exterior. La transferència ha de ser el més ràpid possible per a

mantenir estable la temperatura.

A partir d’aquí, el cos es deixa reposar fins al moment de reanimar-lo, encara

que continuarà necessitant controls per a revisar que el procediment funciona

correctament.

Actualment, tots els pacients que estat crionitzats, han arribat en aquesta fase

del procés, ja que de moment, encara no s’ha trobat la manera de reviure’ls.

Per tal que la reanimació tingui possibilitats de funcionar en el futur, la criònica

haurà de ser capaç de resoldre la causa que ha originat la mort del pacient, fet

que la medicina actual encara no pot solucionar. A més, als pocs minuts i a les

hores posteriors a la reanimació, els danys produïts són irreversibles,

principalment en el cervell, el cor i en molts altres teixits funcionals.

4. La neuropreservació

La criopreservació, acostuma a ser de cos sencer, on tal com hem explicat

anteriorment, el cos de la persona sense vida s’introdueix en el tub Dewar i se’l

sotmet a nitrogen líquid deixant que aquest actuï com a conservant de tot

l’organisme i a llarg termini. Però també, hi ha un altre mètode per a

criopreservar-se, la neuropreservació.

La neuropreservació és la preservació del cervell d’un pacient, que acostuma a

anar envoltat del seu propi cap, però que se separa de la resta del cos

quirúrgicament. Aquesta opció és molt més fàcil de realitzar que la de cos

sencer. Quan arribi el moment de poder-lo reanimar, s’haurà de fer créixer un

nou cos al voltant del cervell mitjançant la tecnologia futura en la regeneració

de teixits. Per tant, la simple conservació del cervell no hauria de dificultar la

reanimació del cos, ja que els crionicistes creuen que la regeneració dels teixits

20

és un problema més fàcil de solucionar que el dels danys interns que es poden

causar al cos o al cervell durant el procés de crionització.

El cervell és l’òrgan més essencial en el cos humà, i l’únic que no pot ser

reemplaçat per un altre. Tots els altres teixits i òrgans sí que ho poden ser, per

tant, es pot dir que la manera que millor preserva el cervell, és també la que

conserva millor la vida del pacient.

La gent, acostuma a triar l’opció de criopreservar-se el cos complet, ja que és

més elegant i perquè algunes persones també creuen que el cos conté

informació important i per tant no és positiu canviar-l’ho per un altre de nou.

Tot i això, la neuropreservació, també té certs avantatges que fan que cada

vegada més gent opti per aquesta preferència.

Evidentment, la neuropreservació és molt menys costosa que la preservació del

cos sencer, ja que en una només s’ha de mantenir el cervell i en l’altre s’ha de

fer amb tot el cos. Els neuropacients, també, són molt més fàcils de moure’s en

cas d’emergència.

La criopreservació, causa danys a gairebé totes les cèl·lules de tot el cos, per

tant, és probable que en un futur, els científics decideixin que la millor manera

de revertir aquests danys, serà fer tornar a créixer un nou cos jove i sa que

envolti el cervell del pacient, en comptes d’intentar buscar maneres per reparar

un per un cada òrgan i teixit del cos.

Moltes noves tecnologies de conservació avançades, normalment estan

disponibles abans pels pacients de la neuropreservació que els de la

preservació en el cos sencer. Per exemple, entre els anys 2001 i 2005, la

tècnica de la vitrificació només estava disponible per als neuropacients i

recentment, gràcies als avenços de la tecnologia, és possible la vitrificació del

cervell durant la criopreservació del cos complet.

21

En la neuropreservació, el cervell s’acostuma a mantenir en millors condicions

que en la preservació de tot el cos, ja que en el segon cas, a l’hora de mesurar

l’absorció del crioprotector es fa en el mateix moment en què es criopreserva la

resta del cos. En l’altre cas, però, l’absorció del crioprotector es fa en cada

hemisferi cerebral i es mesura i s’optimitza individualment sense que hi hagi

cap interferència d’altres parts del cos.

La neuropreservació, també té certs desavantatges que fa que no sigui un

tècnica perfecta.

Amb aquest procés, la informació cartogràfica de la connexió de nervis del

cervell amb músculs específics del cos es perd. Tot i que els patrons bàsics de

connexió són determinats per gens, també hi ha molts detalls que han estat

condicionats per l’experiència i que es podrien perdre durant el procés. Podria

ser possible recuperar aquests records, però es requeriria un gran nivell

d’anàlisi d’aquests. Per tant, els pacients neuropreservats, quan siguin

reanimats és molt probable que necessitin rehabilitació tant física com

psicològica.

4.1. Procediment de la neuropreservació

La neuropreservació, comença extirpant quirúrgicament el cos pel coll, a la

sisena vèrtebra cervical a una temperatura prop de 0ºC. S’acostuma a envoltar

el cervell amb el cap per així evitar lesions que poguessin malmetre el cervell.

El cos que ha sigut separat del cap, normalment es crema, encara que també

pot ser enterrat si el client ho desitja.

Posteriorment, es du a terme la perfusió en el cap amb crioprotectors a través

de les artèries caròtide i vertebrals abans de passar a l’etapa del refredament

profund, on s’arribarà a la temperatura criònica de -196ºC.

22

Igual que en la criopreservació de cos sencer, a partir d’aquest punt es deixa el

cervell reposar mentre està congelant, però és necessari fer controls

habitualment per a evitar possibles problemes durant el procés.

A l’hora de la reanimació, s’ha de confiar en la medicina del futur, on es creu

que gràcies a ella s’aprendran a dominar programes de creixement i

desenvolupament de cèl·lules.

Actualment, moltes cèl·lules es poden regenerar per curar ferides o malalties

en el cos humà, com les medul·les espinals amb talls. També, es poden

regenerar de forma natural en extremitats perdudes, com les puntes dels dits i

òrgans, per exemple el fetge. Perquè la reanimació en la neuropreservació surti

correctament, s’hauran de desenvolupar molt més aquestes capacitats

regeneratives per així poder aconseguir que totes les cèl·lules es puguin anar

regenerant fins a arribar a formar tot el nou cos sencer amb èxit.

Tot i això, els experts coincideixen que en un futur, la criopreservació de cos

sencer serà una millor opció pel pacient, encara que el seu preu sigui més alt

econòmicament.

5. Preus de la criopreservació

Com exemple he agafat els preus de l’empresa Alcor i Cryonics Institute. En el

primer d’elles, la criopreservació de tot el cos costa uns 220.000$,

aproximadament uns 175.000€, mentre que la neuropreservació val uns

100.000$, aproximadament uns 80.000€, amb tot inclòs. A aquestes quantitats,

cal afegir-hi 10.000$ (8.000€) per a persones de fora dels EEUU i Canadà i

entre 25.000 i 50.000$ (20.000 i 40.000€) per persones que no siguin membres

d’Alcor. En el cas de Cryonics Institute només fan la criopreservació de cos

sencer que té un preu d’uns 28.000$ (22.000€). La raó d’aquesta diferència de

preus està en els serveis que ofereixen en el moment de la mort. En el cas

23

d’Alcor, es notifica a l’empresa que una persona està a punt de morir, s’envia

aleshores un equip de tècnics perquè puguin començar el procediment de

refredament tan aviat com sigui possible, i no més tard d’un minut després de la

seva mort. En el cas de Cryonics Institute, són els propis pacients els que s’han

d’organitzar, creant grups de suport entre els clients d’una mateixa ciutat per tal

que, d’una manera econòmica, es pugui iniciar el procés de refredament. Les

altres empreses tenen preus lleugerament diferents, si bé totes ofereixen

quotes i assegurances per poder-ho anar pagant.

6. Altres aplicacions de la criònica

Més enllà de l’aplicació de la criònica i del fred per a la conservació i

reanimació d’éssers, la ciència actual li ha trobat altres utilitats. Actualment,

segons Lluís Estrada, ja es poden congelar i descongelar embrions amb un

99% de possibilitats d’èxit. Una tècnica similar s’utilitza per conservar els

òrgans que s’han de trasplantar. El doctor José Salvador, responsable del

gabinet d’uroendoscòpia de la Fundació Puigvert, en una entrevista al diari La

Vanguardia18, ens parla d’un tractament de crioteràpia per tractar el càncer de

pròstata. S’apliquen agulles intraprostàtiques i mitjançant congelació es

produeix l’eliminació de les cèl·lules tumorals. També, en el diari Ara19, es parla

d’un nou assaig clínic aprovat per la Food and Drug Administration (FDA),

l’agència del medicament americana, i que es realitzarà al Presbyterian

Hospital de Pittsburg. Consistirà en abaixar la temperatura de malalts crítics i

situar-los entre la vida i la mort per tal de tenir més temps per actuar.

18 La Vanguardia, monogràfic especial, pàg 4 i 5, 15 de setembre de 2014. 19 Ara, diari del 6 d’abril del 2014.

24

7. Part pràctica

A partir de tot el que he descrit en la part teòrica, he volgut, en aquesta part

realitzar tres pràctiques on, a partir de diferents procediments, he congelat

bacteris E.coli, amb diferents crioprotectants i sotmeses a diferent

temperatures, i l’enzim proteasa i un fetge de pollastre, sotmesos a diferents

temperatures, i he comparat els efectes que han patit i la manera que han

suportat el fred amb cadascun d’ells.

7.1. Pràctica 1: Congelació d’E.coli

Objectius

En aquesta pràctica, he congelat a 4 temperatures diferents (4ºC, -20ºC, -80ºC

i a nitrogen líquid, aproximadament a -196ºC) bacteris d’E.coli amb tres

criopreservants diferents, el glicerol, el DMSO i la sacarosa, que estaven en

unes dissolucions que contenien diferents concentracions d’aquests. També,

he deixat una mostra dels organismes sense cap criopreservant. Aquest

experiment l’he fet amb l’objectiu de descobrir quin era el criopreservant que

podia preservar millor les bacteris.

Material

- Bacteris d’E.coli

- Medi pel cultiu: Són solucions aquoses on es desenvolupen els

microorganismes. El desenvolupament dels microorganismes només passa en

presència dels nutrients requerits (que depenen del microorganisme en

concret).

1. 500 mg de triptona: És un digerit pancreàtic de caseïna, s’utilitza com a

font de nitrogen en els medis de cultiu.

25

2. 250 mg de NaCl: S’utilitza per ajustar l’osmolaritat20 del medi.

3. 250 mg d’extracte de llevat: S’obté per l’hidròlisi21 àcida o enzimàtica de

llevat. S’utilitzen com a font de nitrogen, fòsfor i sofre orgànics. Alguns dels

seus components també s’utilitzen com a factors orgànics de creixement o

com a font de carboni i energia.

4. Aigua: S’Acostuma a utilitzar destil·lada. En ocasiones concretes es pot fer

servir aigua corrent, però és preferible evitar-ho ja que alguns cations com

per exemple Ca2+ o Mg2+, poden formar sals insolubles amb altres

components del medi, com els fosfats durant l’esterilització.

- 5 pots de vidre.

- Pipeta.

- Centrifugadora: És una màquina que posa en rotació una mostra per

separar, per la força centrifugadora, els seus components o fases en funció de

la seva densitat.

- Incubadora: Són dispositius de diferent tipus que tenen la funció comuna de

crear un ambient amb la humitat i temperatura adequades per al creixement o

reproducció d'éssers vius.

- Foc: El foc s’utilitza per esterilitzar els materials i les mostres que s’utilitzen,

ja que si es manipulen objectes a prop seu evita que agents externs, com

bacteris provinents de l’exterior, puguin entrar a la mostra que s’està utilitzant i

la malmeti.

- Antibiòtics: Es fan servir diferents antibiòtics per assegurar-se que els

bacteris d’E.coli estigui completament esterilitzades.

20 Osmosi: En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix

dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més. 21 Hidròlisi: Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.

26

- Màquina d’autoclau

- Nitrogen líquid

- Nevera a 4ºC

- Nevera a -20ºC

- Nevera a -80ºC

- Sacarosa amb 0,1M, 0,3M i 1M de concentració

- Glicerol amb 10%, 30% i 60% de concentració

- DMSO amb 10% i 30% de concentració

- 36 recipients petits

- Plaques d’àcar

Procediment

1. Vaig agafar 500 mg de triptona, 250 mg de NaCl i 250 mg més d’extracte

de llevat i ho vaig introduir tot a un pot de vidre

2. Vaig afegir aigua a la dissolució anterior i ho vaig barrejar tot per obtenir

el medi ideal per a les bacteris E.coli que hi posaria més endavant. La

sal té la funció de controlar l’osmosi en els organismes, regulant la

quantitat d’aigua que hi ha a dins i fora del bacteri.

3. Vaig dipositar l’E.coli dins del medi amb la pipeta i sempre molt a prop

del foc per poder anar esterilitzant tots els instruments i productes que

s’utilitzen i així assegurar-me que no hi ha cap agent extern que pugui

intervenir-hi de manera inesperada.

27

4. Vaig posar els antibiòtics en la mostra anterior per evitar que poguessin

entrar bacteris externs i matar els bacteris E.coli, fet que hauria fet

variar el resultat final de l’experiment.

5. Vaig deixar el pot amb les E.coli i el medi a la incubadora durant unes 24

hores aproximadament a 37ºC, que és el seu ambient ideal per poder-

se reproduir amb facilitat.

6. Un cop passades les 24 hores, vaig recollir els bacteris de la incubadora

que ja havien crescut i reproduït.

7. Vaig dipositar les mostres d’E.coli, amb el seu medi, en diferents

recipients i ho vaig posar a la centrifugadora durant 20 minuts,

aproximadament a 5000 revolucions per minut. Això, es fa per

aconseguir que els organismes es quedin a la part inferior del recipient

on es troba i així poder separar-los del medi.

8. Vaig recollir les mostres, una vegada centrifugades, i vaig llençar el

medi. L’organisme quedà a la part de sota sense caure.

9. Vaig dipositar la mostra restant en 36 recipients petits en parts iguals.

10. Vaig posar cada criopreservant, amb una concentració determinada, als

recipients on hi havia bacteris E.coli, quedant un total de 4 envasos amb

glicerol al 10%, 4 envasos més amb glicerol al 30% i així

successivament. Al final, es deixaren 4 recipients amb organismes

sense cap criopreservant.

11. Vaig mesclar tot el conjunt, en cada un dels recipients.

12. Vaig apuntar amb un bolígraf, a cada un dels 4 recipients de cada

crioprotector, les temperatura a què se sotmetria aquella mostra, és a

dir, a 4ºC, -20ºC, -80ºC i nitrogen líquid, a l’entorn de -196º.

13. Vaig deixar, durant 12 hores aproximadament, cada una de les 4

mostres amb cada crioprotector i concentració a les neveres de 4ºC, -

20ºC i -80ºC i la quarta la vaig inserir dins d’un pot amb nitrogen líquid.

14. Mentre les mostres s’estaven congelant, vaig preparar les plaques

d’agar. Per fer-ho, s’agafen plaques de plàstic tapades i esterilitzades.

28

S’obren al voltant de la flama de foc per evitar que hi entrin bacteris

externs. Després, s’hi insereix agar fins que aquest ocupi tota la base de

cada una i, finalment, es deixa solidificar l’agar.

15. Un cop passades les 24 hores, vaig recollir les mostres d’E.coli

congelades i les vaig deixar a temperatura ambient durant uns 20

minuts, aproximadament, per tal que es descongelessin .

16. Posteriorment, quan les mostres ja s’havien descongelat, les vaig recollir

amb una pipeta i les vaig deixar a les plaques d’agar que havia marcat,

prèviament, amb el nom del crioprotector, la seva concentració i la

temperatura a què havia sotmès la mostra que hi posaria.

17. Vaig repartir les mostres per tota la base d’agar de cada placa i després

les vaig tancar.

18. Una vegada acabat el pas anterior, vaig deixar les mostres d’E.coli a una

incubadora durant 2 dies perquè així els organismes ja descongelats es

poguessin reproduir.

19. Finalment, un cop passat el temps d’incubació desitjat, ja es poden

treure les plaques d’agar i s’obtenen els resultats. Es comparen el

número de colònies que conté cada placa d’agar amb les altres que

tinguin la mateixa característica (temperatura i crioprotector) i així es pot

arribar a comprovar quin d’aquests elements és el més favorable per a la

criopreservació de les bacteris E.coli. A continuació detallo els resultats

que vaig obtenir.

29

Resultats

A partir d’una taula, mostro quina quantitat de colònies d’E.coli he trobat en les

mostres després de ser descongelades en funció de la temperatura a què les

he sotmès i el crioprotector que he utilitzat. Davant de la impossibilitat de

comptar-les, ja que el creixement ha estat molt alt en tots els cassos, perquè

les mostres van ser deixades massa temps a la incubadora, els conceptes que

utilitzo per classificar-les, de menys a més colònies, són: molt poques, poques,

bastants i moltes.

Temperatura a què s’ha sotmès la mostra

Crioprotector 4ºC -20 ºC -80 ºC Nitrogen líquid

Sacarosa

0,1M

bastants poques moltes moltes

Sacarosa

0,3M

poques molt poques poques molt poques

Sacarosa 1M moltes moltes poques poques

Glicerol 10% poques poques bastants moltes

Glicerol 30% bastants moltes bastants bastants

Glicerol 60% molt poques molt poques bastants poques

DMSO 10% moltes bastants molt poques poques

DMSO 30% bastants bastants bastants bastants

Sense

crioprotector

moltes moltes moltes moltes

30

Conclusions

Una vegada obtingudes les plaques d’agar amb els bacteris E.coli ja

reproduïdes, m’he disposat a comparar les resultats entre les diferents mostres

a ull, ja que n’hi havia massa per a contar-les.

He comparat els resultats segons la temperatura a què les vam sotmetre, el

tipus de crioprotector que contenia, i les diferents concentracions que tenien les

mescles amb un mateix crioprotector.

Sacarosa a diferents temperatures

En aquest apartat analitzo els resultats obtinguts d’un mateix crioprotector en

funció de la temperatura a què s’ha sotmès.

En el cas de la sacarosa 0,1M (fig. 9), s’observa que a la temperatura on els

bacteris d’E.coli es conserven millor és a -80ºC i a nitrogen líquid ja que les

colònies s’han reproduït en una quantitat tan gran que han format capes.

A 4ºC, també s’han conservat bastant bé, encara que la placa no té tantes

colònies com a les temperatures anteriors.

Finalment, la temperatura que ha preservat més malament la mostra ha sigut la

de -20ºC perquè s’hi pot observar que hi ha bastants colònies (els punts que es

veuen a la imatge) però no suficients per a formar capes.

La sacarosa 0,3M (fig. 10), en canvi, no ha protegit gaire bé en cap de les

temperatures utilitzades ja que en totes hi ha poca quantitat de colònies. Tot i

això, a les mostres que s’han congelat a 4ºC i a -80ºC se’n poden distingir una

mica més.

31

En la de nitrogen líquid, a uns -196ºC, no n’hi ha tantes com a les altres dues

temperatures, 4ºC i -80ºC, però igualment, la mostra ha pogut resistir a la

congelació i reproduir-se, encara que sigui en poca quantitat.

Finalment, en el cas dels organismes congelats a -20ºC, han tornat a ser les

pitjor conservades i, per tant, les que han format menys colònies.

En les plaques amb sacarosa 1M (fig. 11), les dues temperatures en què les

mostres s’han conservat millor són a 4ºC i a -20ºC ja que els bacteris E.coli

s’han reproduït molt i han format una capa gràcies a la gran quantitat de

colònies que hi ha.

A les dues temperatures més baixes, a -80ºC i amb el nitrogen líquid, no s’han

conservat tant bé i, per tant, s’observen bastants menys colònies.

Fig. 9: Mostra amb sacarosa 0,1M.

Fig. 10: Mostra amb sacarosa 0,3M.

Fig. 11: Mostra amb sacarosa 1M.

32

Sacarosa a diferents concentracions

En aquest apartat analitzo els resultats obtinguts d’un mateix crioprotector, la

sacarosa, a diferents concentracions i sotmeses a diferents temperatures.

En la sacarosa 1M a 4ºC i –20ºC (fig. 12), l’E.coli es conserva molt millor que

en la sacarosa 0,1M i 0,3M a la mateixa temperatura ja que en les mostres amb

les dues molaritats més baixes es veuen molts punts a diferència de la que té

1M, que conté tantes colònies que formen una capa.

A les temperatures de -80ºC i nitrogen líquid (fig. 13), en els organismes amb

sacarosa 0,1M i 1M, es poden observar uns resultats bastant semblants ja que

contenen una gran quantitat de colònies i fa molt difícil saber quina de les dues

en té més a ull nu.

En la sacarosa 0,3M, en canvi, en les dues mateixes temperatures del cas

anterior, es pot veure que hi ha bastants menys bacteris perquè hi ha colònies

individuals (punts) i no gaires que s’uneixin i formin un grup gran (capes).

Fig. 12: Mostra de sacarosa a diferent

concentracions a 4ºC i -20ºC.

Fig. 13: Mostra de sacarosa a diferent

concentracions a -80ºC i nitrogen líquid.

33

Glicerol a diferents temperatures

En aquest apartat analitzo els resultats obtinguts d’un mateixa concentració

d’un crioprotector, el glicerol, sotmesa a diferents temperatures

En el glicerol a 10% de concentració (fig. 14), s’observa clarament com la

mostra en millor estat és la que s’ha sotmès a nitrogen líquid

Els bacteris congelats a -80ºC, també s’han conservat bastant bé, però no tant

com en el cas anterior, ja que la placa d’agar conté menys colònies.

Finalment, els organismes sotmesos a les dues temperatures més altes, és a

dir, a 4ºC i -20ºC, són els que han resistit menys a la congelació i, per tant, els

que s’han conservat pitjor. En els dos casos, l’E.coli s’ha reproduït de manera

semblant, però en poca quantitat.

En les mostres amb glicerol al 30% (fig. 15), sembla ser que els bacteris que

s’han conservat millor són els que han estat posats a la nevera a -20ºC de

temperatura.

La mostra sotmesa a 4ºC, també s’ha mantingut bastant bé, però no presenta

tantes colònies com la anterior ja que la capa que composen degut a la seva

massivitat no és tan uniforme com a la mostra sotmesa a -20ºC.

Els organismes que han estat en nitrogen líquid, ja no s’han preservat tan bé

però tot i així, l’E.coli s’ha reproduït en bastant quantitat.

Per últim, els bacteris E.coli que s’han deixat a -80ºC són els que pitjor s’han

conservat ja que les colònies no s’han reproduït gaire i han format punts i no

capes com en els casos anteriors.

En el cas del glicerol al 60% en concentració (fig. 16), la temperatura que ha

conservat millor les l’E.coli és la de -80ºC, encara que no s’han reproduït en

gran quantitat.

34

El nitrogen líquid, ha preservat més malament la mostra que en el cas anterior i

per això, les colònies han augmentat una mica en nombre però no en gran

quantitat.

Finalment, tant a 4ºC, com a -20ºC, els organismes s’han conservat bastant

malament i per tant els bacteris s’han reproduït molt poc.

Fig. 14: Mostres amb glicerol 10% a diferents

temperatures.

Fig. 16: Mostres amb glicerol 60% a diferents

temperatures.

Fig. 15: Mostres amb glicerol 30% a diferents

temperatures.

35

Glicerol a diferents concentracions

En aquestes tres mostres, es pot veure perfectament que l’E.coli s’ha preservat

molt millor en glicerol al 30%, tant a 4ºC com a -20ºC (fig. 17) ja que forma

capes amb molta quantitat de colònies.

La mostra amb glicerol al 10% no s’ha conservat tan bé com l’anterior, però tot i

així, el creixement de les colònies ha estat bastant gran en les dues

temperatures.

En el cas del glicerol a 60%C, els les mostres d’E.coli no s’han reproduït gaire

degut a que el crioprotectant no les ha conservat bé ni a 4ºC ni a -20ºC.

En les temperatures de -80ºC i a nitrogen líquid (fig. 18), les mostres amb

glicerol a 10% i glicerol a 30% s’han reproduït aproximadament en la mateixa

quantitat tot i que les colònies de bacteris amb glicerol a 10% en concentració

es vegin una mica més i per potser n’hi hagi una mica més.

Els organismes que estaven amb el glicerol al 60%, en comptes, s’ha preservat

molt menys en aquestes dues temperatures i per tant s’han reproduït molt poca

quantitat.

Fig. 17: Mostres de glicerol a diferents

concentracions a 4ºC i -20ºC.

Fig. 18: Mostres de glicerol a diferents

concentracions a -80ºC i nitrogen líquid.

36

DMSO a diferents temperatures

En les mostres amb DMSO a 10% en concentració (fig. 19), la mostra de 4ºC

és la que s’ha preservat millor ja que conté una gran quantitat de colònies

comparades amb les altres mostres amb la mateixa concentració de DMSO.

La mostra de -20ºC, també s’ha mantingut molt bé, encara que l’E.coli no s’ha

reproduït tant com ho ha fet amb l’anterior cas.

En el nitrogen líquid, els organismes han produït bastantes menys colònies que

en les altres ocasions. Això vol dir, que s’ha conservat més malament.

Per últim, els bacteris sotmesos a -80ºC han sigut els que s’han conservat pitjor

ja que aquesta mostra és la que conté menys colònies.

En el cas del DMSO a 30% en concentració (fig. 20), l’E.coli s’han reproduït en

la mateixa quantitat en totes les temperatures perquè a ull, no es pot diferenciar

el número de colònies que hi ha en cada placa d’agar.

Fig. 19: Mostres amb DMSO a 10% a diferents

temperatures.

Fig. 20: Mostres amb DMSO a 30% a diferents

temperatures.

37

DMSO a diferents concentracions

En aquesta ocasió, tant el DMSO a 10%, com el DMSO a 30% en concentració,

s’han pogut conservar molt bé en les temperatures de 4ºC i -20ºC (fig. 21) i,

per tant, les colònies s’han reproduït molt. M’atreviria a dir que, potser, en el

cas de la mostra amb DMSO a 30% s’ha reproduït una mica més que la que

conté les mostres amb DMSO a 10%.

En els organismes amb DMSO a 30% sotmès a -80ºC i a nitrogen líquid (fig.

22) si que s’observa que han tingut una preservació bastant millor que la

mostra amb DMSO al 10% en concentració a les mateixes temperatures. En els

primers, les colònies dels bacteris han format capes degut a la gran quantitat

que hi ha, i en els segons, en canvi, només hi ha punts, és a dir, que hi ha

molts menys organismes a la mostra.

Fig. 21: Mostres de DMSO a diferents

concentracions a 4ºC i -20ºC.

Fig. 22: Mostres de DMSO a diferents

concentracions a -80ºC i nitrogen líquid.

38

Sense crioprotector

En aquestes mostres (fig. 23), els organismes s’han preservat molt bé en totes

les temperatures ja que formen capes amb aproximadament la mateixa gran

quantitat de colònies en totes elles.

Tot i això, preveig que aquests organismes només es preserven bé sense

crioprotector a curt termini, i que si es mantingués congelat durant més temps,

el resultat no hauria estat el mateix i s’haurien preservat bastant malament ja

que no tenen cap element que els pugui protegir del gel.

Fig. 23: Mostres sense crioprotector a diferents

temperatures.

39

7.2. Pràctica 2: Congelació de fetge

Objectius

Determinar en quina temperatura (4ºC, -20ºC, -80ºC i nitrogen líquid) el fetge

s’ha criopreservat de millor manera.

Material

- Fetge de pollastre

- 4 bosses de plàstic que es puguin tancar

- Nevera a 4ºC

- Congelador a -20ºC

- Congelador a -80ºC

- Recipient amb nitrogen líquid

Procediment

1. Vaig agafar el fetge de pollastre i el vaig tallar en 4 parts.

2. Vaig posar cada una d’aquestes parts a una bossa de plàstic diferent i les

vaig anotar amb un retolador la temperatura a que seria sotmesa cadascuna

per així no confondre-les després.

3. Vaig deixar cada una de les bosses de plàstic amb el tros de fetge a la

nevera o congeladors amb la seva temperatura corresponent durant

aproximadament 24 hores.

4. Un cop aquest període de temps ja havia passat, vaig recollir les mostres de

les neveres o congeladors on estaven i les vaig deixar a temperatura ambient

per tal que es descongelessin.

40

5. Finalment, vaig comparar els resultats per determinar en quina de les

temperatures el fetge s’havia preservat millor.

Resultats

He representat els resultats obtinguts a la pràctica en una taula per tal que es

vegin d’una manera més clara i entenedora.

Conclusions

Una vegada s’han acabat de descongelar els fetges, es comparen els resultats

en cada un dels casos.

4ºC

La mostra que s’ha sotmès a 4ºC (fig. 24) es veu que ha estat la que s’ha

conservat millor ja que té major consistència i el seu tacte és el més semblant

al mateix fetge abans de ser congelat.

Temperatura a

què s’ha sotmès

el fetge

Consistència/Tacte Pèrdua de sang Color Estat

després de

la congelació

4ºC Molt semblant a la

inicial

No Clar Bastant bo

-20ºC Gelatinós i bastant

tou

Bastant alta Una mica fosc No gaire bo

-80ºC Tou Molt alta Bastant fosc Correcte

Nitrogen líquid Sense forma

concreta i molt tou

Molt alta Molt fosc Molt dolent

41

A més a més, es nota com en aquesta mostra no hi ha sang al voltant, és a dir,

que no se n’ha perdut gens o en molt poca quantitat.

El color d’aquest fetge és clar i no es veuen senyals de que hi hagi hagut cap

coàgul, per tant, el fetge no s’ha trencat.

-20ºC

En el fetge sotmès a -20ºC (fig. 25), es pot observar que no s’ha conservat tant

bé com la primera mostra, ja que té un tacte més gelatinós i tou.

Com es pot observar (en el seu voltant), ha perdut bastant sang degut als

coàguls de sang que han provocat el trencament del fetge. Això, fa que aquesta

mostra tingui un color més fosc que l’anterior. S’observa que aquesta mostra,

conserva la forma del fetge que tenia inicialment, encara que no la té tan

definida com, la que s’ha congelat a 4ºC i no és gaire consistent.

Fig. 24: Fetge sotmès a 4ºC

42

-80ºC

El tros de fetge que hem posat a -80ºC (fig. 26) té més consistència i forma que

el de -20ºC però molta menys que el de 4ºC.

Aquesta mostra ha perdut molta més sang que les altres. I, per tant, vol dir que

la congelació a aquesta temperatura ha provocat més coàguls i ha fet que el

fetge s’hagi trencat més, per això, el seu color és bastant més fosc que en les

anteriors ocasions.

Fig. 25: Fetge sotmès a -20ºC

Fig. 26: Fetge sotmès a -80ºC

43

Nitrogen líquid

Finalment, el fetge que hem deixat al nitrogen líquid (fig. 27) és al que ha patit

més.

Just després de congelar-lo, el seu tacte era molt dur i s’observaven molts

trencaments i fragmentacions.

Després de deixar-lo descongelar, no tenia cap forma concreta, el tacte es va

tornar molt tou. De totes les mostres, aquesta era la que tenia un color més

fosc, és a dir, era el fetge que ha patit més coagulacions en el procés de

congelació i, per tant, el que s’ha trencat més. Per això, també és el que ha

patit més pèrdues de sang.

Aquests resultats s’han obtingut de deixar congelats els fetges a curt termini,

però segons opinen els investigadors si aquesta mateixa s’hagués dut a terme

a llarg termini, el fetge sotmès a 4ºC no s’hagués conservat bé, ja que

acostuma a mantenir-se en bones condicions durant una setmana com a

màxim. En canvi, el fetge sotmès a nitrogen líquid, pensen que seria el que es

conservaria millor si es pogués evitar la coagulació.

Fig. 27: Fetge sotmès a nitrogen líquid

44

7.3. Pràctica 3: Congelació de proteasa TEV

Objectius

Determinar en quina temperatura (4ºC, -20ºC, -80ºC i nitrogen líquid) s’ha

conservat millor la proteasa TEV.

Material

- Proteasa TEV

- 4 recipients petits

- Nevera a 4ºC

- Congelador a -20ºC

- Congelador a -80ºC

- Nitrogen líquid

- Incubadora

- Solució tampó formada per 20mM tris pH8, 100mM NaCl, 5mM

betamercaptoetanol.

Procediment

1. Vaig dipositar la proteasa TEV, que ja m’havia proporcionat el mateix

laboratori, en 4 recipients petits.

2. Seguidament, vaig deixar cadascuna d’aquestes mostres en un

congelador amb temperatures diferents (a 4ºC, -20ºC, -80ºC i a nitrogen

líquid) durant aproximadament 24 hores.

3. Passat aquest temps, vaig incubar a uns 37ºC aproximadament,

cadascuna de les proteases TEV amb una dissolució tampó formada per

20mM tris22 pH8, 100mM NaCl, 5mM betamercaptoetanol23.

22 Tris: és un aminoalcohol biològicament inert de baixa toxicitat amb fórmula (CH2OH)3CNH2 que actua

com amortidor o tampó del diòxid de carboni.

45

4. Vaig córrer un gel de poliacrilamida i seguidament vaig posar-hi les

mostres de proteasa.

5. Vaig deixar que l’electroforesi24 es dugués a terme amb el detergent

SDS (dodecilsulfat sòdic).

6. Finalment, vaig observar els resultats.

Resultats

Una vegada es va fer l’electroforesi en el gel (fig. 27), s’observa com la mostra

que s’ha sotmès a nitrogen líquid és el que ha migrat amb més velocitat.

Les proteïnes que han estat als congeladors de -80ºC i -20ºC també han migrat

cap als pols amb bastanta velocitat, encara que no tanta com en el cas de la

mostra sotmesa a nitrogen líquid.

Finalment, la proteasa que ha tingut una migració menor, és la que ha estat a

4ºC.

23 Betamercaptoetanol: compost químic amb la fórmula HOCH2CH2SH. S’utilitza en el laboratori per

reduir els ponts disulfurós i pot actuar com a antioxidant biològic. 24 Electroforesi: consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.

Fig. 28: Electroforesi en el gel amb la proteasa TEV

Mostra sotmesa a nitrogen líquid

Mostra sotmesa a -80ºC Mostra sotmesa a -20ºC

Mostra sotmesa a 4ºC

46

A la fotografia, no es poden distingir gaire bé les diferències en les migracions

entre les diferents mostres perquè crec que el temps que les vaig deixar en el

gel no va ser suficient.

Conclusions

Una vegada s’ha fet la pràctica, determino que com més alta és la velocitat de

migració de la proteïna a l’electroforesi, millor s’haurà criopreservat i per tant

estarà en millor estat. Ja que voldrà dir que en contacte amb el detergent SDS

s’ha desnaturalitzat de manera normal, que és el que hauria de passar si no

s’hagués congelat. Per tant, la mostra sotmesa a nitrogen líquid és la que millor

s’ha preservat.

En els casos de les proteïnes que han estat congelades a -20ºC i -80ºC, la

migració ha estat menor, i per això, probablement, la desnaturalització de la

proteasa no s’ha dut a terme correctament, probablement a causa de que no

s’ha preservat tant bé.

Finalment, la mostra sotmesa a 4ºC, és la que s’ha criopreservat pitjor i per

això és la que s’ha desnaturalitzat pitjor, ja que la seva velocitat de migració ha

sigut molt menor a les altres.

47

7.4. Entrevistes

Abans d’acabar el treball, vaig voler conèixer les opinions de dos experts en

criònica, de les dues grans empreses americanes, Cryonics Institute i Alcor,

sobre algunes qüestions que m’havia plantejat durant el procés d’investigació.

7.4.1. Entrevista a Ilir Dema, Cryonics Institute

Ilir Dema (fig. 28) va néixer a Albània. Té 50 anys, està

casat i té dos fills. Té un màster en matemàtiques i una

gran experiència de treball dins del camp de la

tecnologia informàtica. Actualment, treballa com a

professor d’universitat.

1. En la seva opinió, quins són els problemes més importants de la

criònica avui en dia?

Crec que el problema més important és el reconeixement de la criònica com

un procediment mèdic d'últim recurs, que és un pas que ha d'aplicar-se si tots

els intents de l'actual ciència mèdica no han pogut salvar la vida d'una

persona.

2. Poden ser resolts aquests problemes?

Per descomptat que sí. Només cal mirar els reptes que la donació d'òrgans va

haver de passar en els seus primers dies - tots van ser superats quan no hi

havia prou evidència que un trasplantament d'òrgan funcionés. De la mateixa

manera, quan tinguem la prova suficient que la criònica funciona, això

permetrà resoldre immediatament aquest problema.

3. Creu vostè que aquests problemes es corregiran en el futur?

Fig. 29: Ilir Dema

48

Sense cap mena de dubte. En aquest moment la medicina actual fa cirurgia a

cor obert, és a dir, els metges detenen el cor d'una persona, fan circular la

sang fora del cos, i refreden el cos. Per a tots els propòsits pràctics, durant

aquest període de temps (que és només un parell d'hores) la persona ha mort

segons la comprensió anterior de la vida i la mort. Després de la cirurgia, la

persona s'escalfa lentament i és reviscuda. Tot això era impensable fa unes

dècades, però avui en dia és un procediment mèdic de rutina.

4. Quina és la millor opció, la criopreservació de cos sencer o la del

cervell?

Donat el limitat coneixement que tenim per al procediment de reanimació real,

jo diria que la criopreservació de tot el cos seria una millor opció.

5. Quin tipus de persones opten per la criònica? (Nivell socioeconòmic,

estudis...)

A partir dels contactes personals, la majoria dels que opten per la criònica són

persones de classe mitjana amb una sòlida formació tècnica en la tecnologia

moderna, principalment tecnologia de la informació.

6. Creu vostè que hi ha comprensió i acceptació de la criònica a la

societat?

En l’actualitat, la majoria no entén ni accepta la criònica. La major part de la

gent pensa que és una cosa de ciència ficció.

7. Per què hem de lluitar contra la mort si es tracta d'un procediment

natural?

Bé, la teva pregunta conté un "si". En realitat la mort no és un procediment

natural. En l'actualitat hi ha la llei de la física, i fins i tot de la biologia, que

estableix que un ésser viu ha de morir. En realitat les criatures vivents no

moren sinó és per accidents de restricció, com l'envelliment, el deteriorament i

49

la malaltia. Aquests, poden ser superats amb tecnologia prou avançada. Cada

dia ens assabentem que noves malalties, fins ara incurables, que de cop i

volta es converteixen en només notes breus en els registres mèdics i curables.

8. En cas que la criònica fós possible, com s’adaptaria a la societat una

persona que hagués estat reviscuda?

Una persona reviscuda hauria de passar per un procés d'educació i formació

per aprendre tot el que s'ha perdut durant el seu llarg somni criònic. En realitat

qualsevol pot tenir una experiència similar emigrant a un país més

desenvolupat. Porteu a algú d'un país menys desenvolupat i deixar-lo en una

societat més avançada i tenint en compte que la persona té suficient educació,

el més probable és que aquesta persona s'adaptarà bastant bé a la nova

societat.

9. Quin és el moment més difícil i delicat de la criònica?

Crec que aquest moment ara ja ha passat, el sorgiment del moviment de la

criònica.

10. Es coneixen els passos a seguir en la reanimació?

Què jo sàpiga no.

11. Què li diries a una persona amb la finalitat de convèncer-la per a la

criopreservació?

L'argument més comú que s'utilitza és el que s’anomena "l'aposta de

Pascal"25.

M'agradaria explicar-li a aquesta persona que fa seixanta anys era impensable

fer reviure una persona fent servir, per exemple, un desfibril·lador, o bé

25 Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623 - París, 19 d'agost de 1662), matemàtic, físic i

filòsof. Formulà un argument que es coneix amb el nom de “L’aposta de Pascal” i que afirma que la raó ens ha d’inclinar a creure en Déu més que no pas a no creure-hi, ja que hi tenim molt més -de fet, infinitament més- a guanyar. Per tant, segons Ilir Dema, passa el mateix amb la criònica, si hi creiem tenim molt més a guanyar.

50

després d’un trasplantament d'òrgans o, fins i tot, mitjançant l'aplicació de la

RCP (reanimació cardiopulmonar). És a dir, la tecnologia avança tan ràpid i el

progrés és tan gran que ningú pot dir quins són els límits de la tecnologia. Així

que, si hi ha la possibilitat que la tecnologia del futur pugui retornar-te a la vida,

i el cost és comparable a un enterrament de luxe, per què no donar-li una

oportunitat?

7.4.2. Entrevista a Marji Klima, Alcor

Marji Klima (fig. 29), des del 2013, forma part de l’equip

d’Alcor i les seves responsabilitats inclouen el suport

administratiu en els serveis d'afiliació, màrqueting, gestió de

l'oficina i les operacions tècniques.

1. En la seva opinió, quins són els problemes més importants de la

criònica avui en dia?

No hi ha necessàriament cap problema amb la criònica. És una elecció

individual i no hi ha garanties d’èxit. Nosaltres estem constantment esforçant-

nos per trobar noves tecnologies, més eficients, per poder aconseguir una

criopreservació el més òptima possible.

2. Poden ser resolts aquests problemes?

Una vegada més, estem constantment perfeccionant tècniques i aprenent de

cadascun dels procediments criònics.

Fig. 30: Marji Klima

51

3. Creu vostè que aquests problemes es corregiran en el futur?

Crec que en el futur, la tecnologia serà tan excepcional que no tindrem cap

problema amb la criopreservació.

4. Quina és la millor opció, la criopreservació de cos sencer o la del

cervell?

Molta gent, creu que és la criopreservació del cervell perquè confien que en el

futur podran disposar d’un cos robòticament construït.

5. Quin tipus de persones opten per la criònica? (Nivell socioeconòmic,

estudis...)

Persones de diferents parts del món i de totes les classes socioeconòmiques.

No hi ha un tipus de persona determinada que opti per la criònica.

6. Creu vostè que hi ha comprensió i acceptació de la criònica a la

societat?

Crec que els que no hi estan d’acord, sempre utilitzen molts conceptes erronis

sobre la criònica i creences religioses.

7. Per què hem de lluitar contra la mort si es tracta d'un procediment

natural?

No és necessari lluitar contra la mort. Aquells que segueixen la criònica

busquen perllongar la vida, que no necessàriament ha de cessar només pel fet

que no tinguem la tecnologia per curar totes les malalties.

8. En cas que la criònica fos possible, com s’adaptaria a la societat una

persona que hagués estat reviscuda?

No estic segura com s’adaptarien. Això ens ho dirà el futur.

52

9. Quin és el moment més difícil i delicat de la criònica?

Potser el moment en què la família perd un dels seus membres, encara que no

sigui per sempre.

10. Es coneixen els passos a seguir en la reanimació?

No en aquest moment.

11. Què li diries a una persona amb la finalitat de convèncer-la per a la

criopreservació?

No vols veure el futur?

Si bé la primera entrevista m’ha semblat la més interessant, totes dues

coincideixen en les incerteses que encara ofereix la criònica i en la confiança

que la ciència futura serà capaç de resoldre-les. A més a més, veuen aquesta

opció personal com una possibilitat d’allargar la vida, que si no s’escull, un mai

tindrà.

53

8. Conclusions finals

Tal com he anat exposant al llarg del treball, i d’acord amb els objectius que em

vaig plantejar en començar, he explicat en què consisteix la criònica i la

història de com s’ha anat desenvolupant a partir de les primeres idees de

Benjamin Franklin i l’obra de Robert Ettinger, el qual se’n considera el pare, fins

a l’actualitat. També he fet referència al que els experts preveuen què passarà

en el futur en relació amb aquest camp, a quines són les tècniques utilitzades

per a la criopreservació i la neuropreservació i a les diferents empreses que a

nivell mundial es dediquen a la criopreservació, de les quals les dues més

importants són Alcor i Cryonics Institute.

La criònica actualment, si bé ha avançat molt des dels seus inicis, es troba

encara amb reptes i dificultats que de moment la ciència no ha pogut resoldre.

En primer lloc, he constatat la importància d’actuar com abans millor per

assegurar l’èxit de la criopreservació i que el moment més adequat, encara que

la llei no ho permeti, és immediatament abans que es produeixi la mort. En

segon lloc, un dels problemes greus del procés de congelació és el perill

d’isquèmia i com, per evitar-ho, s’utilitzen els crioprotectors, la intervenció de

diferents tècnics i un procediment molt detallat de congelació. En tercer lloc, en

el cas de la neuropreservació, sembla més fàcil trobar la manera d’aconseguir

una regeneració dels bacteris per tal que es pugui crear un cos nou, que trobar

la cura de les lesions i la malaltia que han provocat la mort del pacient. En

aquest sentit, un directiu de l’empresa Cryonics Institute, quan li van preguntar

si els reptes d’aquesta tècnica no semblaven de ciència-ficció, ell va contestar:

“És clar, qualsevol cosa que encara no es pot fer sembla ciència-ficció. Però

moltes coses que es poden fer ara amb normalitat ho semblaven també fa

anys”.26

En la part pràctica, si bé ja he detallat les conclusions a què vaig arribar a partir

dels resultats obtinguts en congelar bacteris d’E.coli, proteasa i fetge de

26 El Punt. Entrevista de Núria Forns al director de Cryonics Institute. 19 d’octubre de 2001.

54

pollastre sotmesos a diferents temperatures i en cas dels bacteris també amb

crioprotectors diferents,m’he pogut adonar de la dificultat que comporta

congelar un cos humà intentant que pateixi el menor dany possible, ja que en

cadascun dels elements estudiats es criopreserven millor en temperatures

diferents, fet que fa que si tots aquests elements es trobessin en un mateix cos,

s’hauria de congelar cada òrgan i molècules a diferents temperatures, fet que

evidentment és inviable.

En el procés de realització d’aquest treball, m’he trobat amb diferents dificultats

que he hagut d’anar resolent. D’una banda, la informació relacionada amb

aquest camp era molt escassa i la que hi havia de qualitat era en anglès,

informació, doncs, que he hagut d’anar traduint, fet que m’ha comportat una

gran dedicació de temps. M’ha estat també d’ajuda, l’assessorament que he

rebut del senyor Ilir Dema, matemàtic i programador informàtic de l’empresa

Cryonics Institute i de la senyora Diane Creemens del departament de

coordinació de l’empresa Alcor amb qui he mantingut constants contactes a

través de correus electrònics, ajut que em va animar a continuar la investigació.

D’altra banda, inicialment no tenia clar en què podia consistir la part pràctica

d’aquest treball. La primera idea que se’m va acudir era la d’agafar una

granota, posar-la al congelador de casa i després intentar-la reanimar, però em

vaig adonar que aquest experiment era molt poc científic , i a més a més, no va

rebre la simpatia de la meva família. Aleshores vaig cercar altres opcions, fins

que al mes de juny em vaig apuntar a “Recerca a secundària” al Parc Científic

de Barcelona

Per tant, malgrat que encara que hi ha reptes molt importants a resoldre per tal

que sigui viable la curació de les malalties que han causat la mort i la seva

recuperació després de la crionització, aquesta ciència no és ni un mite, ni una

llegenda urbana, sinó un camp molt interessant d’investigació que planteja

nous problemes i que significa un pas més cap a la superació, encara que sigui

55

temporal, d’un fet que sempre se’ns ha presentat com a inevitable i invencible

com és la mort.

I, per cert, malgrat el que molta gent pensa, no és cert que Walt Disney hagi

estat crionitzat, va ser enterrat a Forest Lawn Memorial Park, Glendale,

Califòrnia, als Estats Units

56

9. Agraïments

Vull agrair en primer lloc, el suport i consells rebuts per la meva tutora Ana

Araceli Guarinos, a Nerea Gallastegui, que m’ha ajudat a dur a terme la part

pràctica i al Parc Científic de Barcelona per acceptar-me en el seu programa

“Recerca a Secundària” i per la possibilitat de fer servir les seves instal·lacions.

En segon lloc, a Ilir Dema de l’empresa Cryonics Institute i a Diane Cremeens i

a Marji Klima, d’Alcor, que sempre m’han contestat els múltiples correus amb

una gran amabilitat i paciència i també a l’empresa KrioRus, encara que el seu

ajut ha estat menor.

57

10. Fonts d’informació

Revistes i diaris

- Araciència: Sabies que...: “Aproven crionitzar malalts en situació crítica”.

Diari Ara, 6 d’abril del 2014

- Forns, Núria: Entrevista amb el director de Cryonics Institute: “La meva

mare ja està congelada”. Diari El Punt. 19 d’octubre del 2001

- Grupo Horo: Entrevista al Dr. José Salvador: “La HBP es la patologia

genitourinaria más frecuente en el varón y es la primera causa de

consulta al urólogo”. Diari La Vanguardia, Monográfico especial, 15 de

setembre del 2014

- Rego, Paco: “Congeló a su hija para resucitarla”. Diari El Mundo, 11 de

gener del 2004

- Revenga, Dani: Entrevista a Lluís Estrada: “Si et congeles tens una

opció. Si t’enterren o incineren, no”. Diari Ara, 9 de setembre del 2014

Llibres

- Immortality Institute (diversos autors): La conquista científica de la

muerte. Colección ciencias de la salud. Libros en red, 2008.

www.librosenred.com

Internet

- http://www.alcor.org/ Data de consulta: 3, 15 i 16 d’octubre del 2014

- http://americancryonics.org/whatis.html Data de consulta: 29 i 30 de

setembre

58

- http://www.benbest.com/cryonics/CryoFAQ.html Data de consulta:18

d’agost del 2014

- http://www.bioterios.com/2013/post.php?s=2013-05-01-principios-de-

criobiologa Data de consulta: 10 de juliol del 2014

- http://criogenizacion.net Data de consulta: 6, 18 i 22 de juny del 2014

- http://crionica.org/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=13

- http://www.crionica.org/sec/index.htm Data de consulta: 22 d’agost del

2014

- http://www.cryonics.org/ci-landing Data de consulta: 23 de juliol del 2014

- http://cryonicssociety.org/aboutcs_whatiscs.html Data de consulta:18 de

setembre del 2014

- http://es.wikipedia.org/wiki/Cri%C3%B3nica Data de consulta: 30 de

setembre del 2014

- http://es.wikipedia.org/wiki/KrioRus Data de consulta: 19 d’agost del

2014

- http://immortalistsociety.org/ Data de consulta: 21 d’agost del 2014

- http://kriorus.ru/en Data de consulta: 19 d’agost del 2014

- http://www.pepoladas.over-blog.es/article-crionica-el-sue-o-de-hielo-

37744257.html Data de consulta: 23 de setembre del 2014

- http://perspectivasdelamedicina.blogspot.com.es/ Data de consulta: 6 de

juny del 2014

- http://www.sabiasundato.com/criogenizacion-la-inmortalidad-confiada-al-

futuro/ Data de consulta: 12 de setembre del 2014

- http://www.tendencias21.net/La-criogenizacion-es-una-alternativa-mas-

que-se-abre-al-morir_a255.html Data de consulta: 2 d’octubre del 2014

- https://www.youtube.com/watch?v=XMK-T7wFJdE Data de consulta: 14

de juliol i 3 de setembre de 2014

59

11. Annexos

60

Taula de continguts

1. Entrevista a Lluís Estrada: “Si et congeles tens una opció. Si t’enterren o

incineren, no”.

2. Entrevista amb el director de Cryonics Institute: “La meva mare ja està

congelada”.

3. Entrevista original, en anglès, a Ilir Dema.

4. Entrevista original, en anglès, a Marji Klima.

5. Mostres de correus electrònics

61

62

Entrevista amb el director del Cryonics Institute: «La meva

mare ja està congelada»

És el pare de la crionització, una tècnica que consisteix a conservar gent morta

en nitrogen líquid per tal de despertar-la en el futur i que ja utilitzen algunes

empreses als Estats Units. És físic i matemàtic i ha escrit diversos llibres sobre

la crionització.

- Creu de veritat que es pot fer reviure els morts?

- «És clar. Si no ho pensés no ens hi dedicaríem.»

- Quanta gent té congelada?

- «38 pacients.»

- D’animals també?

- «Sí. Tenim 38 persones, i també alguns gossos i gats.»

- Vostè també s’ha apuntat perquè el congelin quan es mori?

- «I tant!»

- I això el fa sentir immortal?

- «La paraula immortal pot ser enganyosa. Estem parlant d’allargar la vida, que

no és exactament el mateix. No sabem segur si ho podrem aconseguir però

creiem que és una possibilitat i oferim esperança.»

- No l’espantaria despertar-se de sobte d’aquí a 200 anys?

- «No, gens ni mica.»

- A part de vostè, també hi ha altres membres de la seva família que s’hagin

63

apuntat a la congelació?

- «Sí. La meva mare i les meves dues primeres dones estan congelades.»

- Què passa si la companyia desapareix? No les podria descongelar?

- «El pitjor que podria passar és que els pacients continuessin morts però no

creiem que passi, i pel que fa a l’estabilitat de la nostra organització, tothom

que vulgui pot veure l’historial de la companyia i la nostra situació financera.»

- La majoria de la gent que deu venir és perquè està desesperada. No els han

acusat mai de treure’n profit?

- «Nosaltres no ens aprofitem de la gent. Els oferim una oportunitat que no

existeix enlloc més. Els primers anys de Cryonics es deia que vindria

moltíssima gent desesperada, però això no ha passat, i ens assegurem que

tothom que ve entengui com funciona.»

- La religió ofereix immortalitat i, a més, el paradís. La competència és forta;

vostès no poden oferir el mateix.

- «[riu] Doncs tenim molta gent religiosa entre nosaltres. No es tracta de triar

entre la religió o nosaltres.»

- Si Saddam Hussein demanés que el congelessin per poder viure en el futur,

l’acceptaria?

- «No ens hem trobat amb un problema així. No sé què faria, però no

investiguem el passat dels pacients i la majoria són força corrents.»

- I què passa si el pacient es desperta al cap de 100 anys i no té ni un duro al

banc?

- «Crec que serà el menor dels problemes. Quan tu vas néixer tampoc tenies

diners al banc. Creiem que Cryonics Institute serà capaç de crear els seus

propis recursos i afrontar els problemes derivats de la reanimació de la gent.»

64

- És veritat que hi ha gent que només demana que li congelin el cervell?

- «Algunes empreses ho ofereixen, nosaltres no. Els nostres preus són molt

més baixos congelant tot el cos, comparat amb els preus de les empreses que

congelen només el cervell. No ho creiem necessari.»

- I què passa en el futur: enganxen el cap a un altre cos?

- «Hi ha diverses possibilitats. La més normal és que la resta del cos es pugui

regenerar a partir del cervell.»

- Sembla ciència-ficció.

- «És clar. Qualsevol cosa que encara no es pot fer segur que sembla ciència-

ficció. Però moltes coses que es poden fer ara amb normalitat ho semblaven

també fa anys.»

- Han provat de reanimar algun animal mort per veure si funciona?

- «No hi ha hagut èxit amb vertebrats, però sha aconseguit congelar i despertar

espècies inferiors, com ara insectes.»

- És cert que Walt Disney està congelat?

- «No, que jo sàpiga.»

El Punt

Nuri Forns,

19-10-2001

65

Interview (Ilir Dema)

1. In your opinion, which are the most important problems of cryonics

nowadays?

I think the most important problem is the recognition of cryonics as a last

resort medical procedure, that is as a step to be applied if all attempts of

the present medical science have failed to save a person’s life.

2. Can be these problems solved?

Absolutely yes. Just look at the challenges that organ donation had to go

through in in its early days – they were all surpassed when there was

enough evidence that organ transplant worked. Same way, whenever we

have enough proof that cryonics works, this would immediately solve this

problem.

3. Do you think that these problems will be fixed in the future?

For sure. Right now the current medicine does open heart surgery, that is

the doctors stop the heart of a person, circulate his blood outside the

body, and cool down the body. For all practical purposes, during this

amount of time (which is just a couple of hours) the person is dead

according to the previous understanding of life and death. After surgery,

the person is warmed slowly and revived. All this was unthinkable a few

decades ago but nowadays it is a routine medical procedure.

4. Which is the better option, body or brain cryopreservation?

Given the limited knowledge we have for the actual reviving procedure, I

would say whole body cryopreservation would be a better approach.

66

5. What kind of people choose cryonics? (socioeconomic, studies…)

From personal contacts, the majority who opt for cryonics are middle

class people with a strong technical background in modern technology,

mainly information technology.

6. Do you think there is understanding and acceptance of cryonics in

society?

As of present, the majority does not understand or accept cryonics. At

best people think it is something from science fiction.

7. Why do we have to fight against death if it is a natural procedure?

Well, your question contains an “if”. Actually death is NOT a natural

procedure. There is now law of physics of even biology which states that

a living creature must die. Actually there are living creatures (hydra

comes to mind) which do not actually die (barring accidents). There is

aging, deterioration, and disease – yes. They can be overcome with

sufficiently advanced technology. Every day we hear that new diseases,

previously incurable, suddenly become just short notes in medical

records and curable.

8. In case that cryonics were possible, how would adapt to society a

person who had been revived?

A revived person would have to go through a process of education and

training to learn whatever he has missed during his long cryonics sleep.

Actually one can have a similar experience by immigrating to a more

developed country. Take someone from a less developed country and

throw him in a more advance society and given that the person takes

enough education, chances are that this person will adapt fairly well to

the new society.

67

9. Which is the most difficult and delicate moment in cryonics?

I think that moment is in the past now – the launching of cryonics

movement.

10. Are the steps to follow in the resuscitation known?

Not that I am aware of.

11. What would you say to a person in order to convince him for

cryopreservation?

The most common argument used is something called “Pascal’s wager”

(you can read about it online).

I would like to explain to that person that sixty years ago was unthinkable to

revive a person using for example a defibrillator, doing organ transplant, or

even applying CPR. That is, technology progresses so fast and the progress

is so great so no one can tell what the limits of technology are. So, if there is

a chance the future technology can bring you back, and the cost is

comparable to a fancy burial, why not give it a try?

Little background about me (although you did not ask that question: I am 50

years old, male, born in Albania – Eastern Europe; I have a master’s degree

in Mathematics and extensive work experience in computer technology and

currently work as College teacher; personal life – married and have two

children).

68

Interview (Marji Klima)

1. In your opinion, which are the most important problems of cryonics

nowadays?

There are not necessarily any problems with Cryonics. It is an individual choice

and there are not guarantees. We are constantly striving to find more efficient

technological ways to have the most optimal cryopreservation possible.

2. Can be these problems solved?

Again we are constantly refining techniques and learn from each procedure.

3. Do you think that these problems will be fixed in the future?

I think in the future the technology will be so outstanding we will not have any

problems with preservation.

4. Which is the better option, body or brain cryopreservation?

Brain cryopreservation is usually preserved because most people feel that in

the future a new body will be robotically built.

5. What kind of people choose cryonics? (socioeconomic, studies…)

People from all different parts of the world and socioeconomic classes join.

There are no significant factors that show certain types of people join.

6. Do you think there is understanding and acceptance of cryonics in

society?

I think there are a lot of misconceptions about cryonics and religious questions

seem to arise by those who don't accept it.

69

7. Why do we have to fight against death if it is a natural procedure?

It is not necessarily fighting against death. Those who follow cryonics look at it

as prolonging life that does not necessarily need to cease just because we don't

have the technology to cure all diseases.

8. In case that cryonics were possible, how would adapt to society a

person who had been revived?

I'm not sure how they would adapt. That is for the future to tell.

9. Which is the most difficult and delicate moment in cryonics?

Perhaps at the time of passing for the family, although they know they are not

gone forever.

10. Are the steps to follow in the resuscitation known?

Not at this time.

11. What would you say to a person in order to convince him for

cryopreservation?

Don't you want to see the future?

70

Mostres de correus electrònics

71

72