fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.515

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

23 de juliol de 2017 Diumenge XVI durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

L’església de Riudoms

Aquests dies acaben les celebracions del 400 aniversari de l’església de Sant Jaume de Riudoms que van començar

fa un any en un acte inaugural amb presència de l’Abat de Poblet. Durant aquest temps també va acudir a Riudoms l’Abat de Montserrat, hi va haver un concert molt concorregut de la seva cèlebre Escolania i es van desenvolupar conferències d’historiadors i molts altres actes que van posar en relleu l’íntima relació entre la població i la seva parròquia.

Quan em correspon la clausura d’aquest 400 aniversari, només puc donar gràcies a Déu pel que suposa la història d’aquest gran temple entroncada amb la vida d’un poble del Baix Camp amb forta tradició cristiana.

Un document de l’any 1450, que reflecteix la visita pastoral de l’arquebisbe de l’època, ja esmenta que a Riudoms hi havia dues esglésies, una dedicada a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista i una altra sota el patrocini de l’apòstol sant Jaume. I encara hi ha referències d’una butlla del papa Anastasi IV, de 1154, on s’esmenta una església anterior.

La de Sant Jaume, que avui es conserva en tota la seva majestuositat, construïda amb pedra de la riera de Maspujols i amb una barreja d’elements gòtics clàssics i renaixentistes, continua sent un testimoni molt rellevant de la fe del poble, com tants altres temples escampats per la nostra geografia.

Si hi ha una constant en el paisatge de Catalunya, i en general en el de tot Espanya i Europa, és que la primera edificació que preveu el viatger és l’església, amb el seu campanar que s’eleva sobre les teulades de les cases. Al davant són habituals una plaça o un carrer que marquen el centre ciutadà.

La vida civil i la religiosa no són dues realitats paral·leles, i menys antagòniques, sinó complementàries. Les esglésies són obertes a tothom com a espai de pregària i recolliment, tinguin fe o simplement busquin una mica de silenci o de consell. La casa de Déu és la casa de tots.

En ocasió de les celebracions d’aquest quart centenari, em consta que moltes persones han visitat l’església per primera vegada. Siguin benvingudes. Estic segur que en Mn. Josep Mateu, l’actual rector, i en la comunitat parroquial trobaran sempre l’afecte que mereix tota persona. A l’ombra d’aquestes parets venerables s’han celebrat durant quatre segles innombrables baptismes, matrimonis i funerals. La vida de la Parròquia està lligada a les alegries i tristeses de tota la societat de Riudoms.

‘ La vida civil i religiosa no són dues realitats paral·leles , i menys antagòniques, sinó complementàries

Lectura del llibre de la Saviesa (Sa 12,13.16-19)

Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

Salm responsorial [85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)]

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,ric en l’amor per a tothom que us invoca.Senyor, escolteu la meva pregària,escolteu la meva súplica.

R. Senyor, vós sou indulgent i bo.

Tots els pobles que heu creatvindran a fer-vos homenatgei glorificaran el vostre nom.Diran: «Sou gran, Senyor,són prodigioses les vostres obres,vós sou l’únic Déu.» R.

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,lent per al càstig, fidel en l’amor,mireu-me, apiadeu-vos de mi. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,26-27)

Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,24-43)

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el

jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.» [Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques.» Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.» Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món.» Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. »Qui tingui orelles, que ho senti.»]

«I espera...»«Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera», deia Jesús. I jo dic: «En el món, ben amagat, hi ha Jesús, el bon llevat».

Ell diu: «I si dos de vosaltres es posen d’acord per demanar el que sigui, el Pare del Cel els ho concedirà, perquè on hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo enmig d’ells» (Mt 18,20).

Immediatament, mòbil en mà, proposo a uns familiars: «Preguem pels nostres malalts. En tenim tres i Jesús enmig nostre».

Ho fem, des de fa mesos, cada dia, amb tota l’ànima. Així: «Pare Celestial, reunits en nom de Jesús, disposats a donar la vida l’un per l’altre, sabent que la donaríem per Jesús, us demanem la salut d’aquests familiars i que vingui a nosaltres el vostre Regne. Gràcies, Pare. Ah, continuarem demanant-vos-ho, si cal, durant tota l’eternitat».

5

DESTAQUEM...

l’anàlisi

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XVIdurant l’any

—Deu consells per a viure unes vacances cristianesA la secció Propostes

(p.3)

—La situació de la Catequesi a casa nostra. Informe realitzat pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi

La situació de la Catequesi a casa nostra (I)

Una de les funcions que s’atribueix específicament al Secretariat Inter-

diocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC) és realitzar i mantenir una anàlisi de la situació de la cateque-si a les nostres diòcesis. Això és el que han fet en els darrers mesos del curs 2016/2017. Els equips diocesans de les delegacions de catequesi, persones concretes especialitzades en catequèti-ca, han estat consultats per a realitzar aquest status quaestionis. Un informe del qual hem destacat alguns punts claus en aquest número i el proper del Full.

Un estat d’ànim millorable

El relat sobre les debilitats i les fortaleses de la catequesi a casa nostra palesa l’estat d’ànim en què es troben els agents d’aquest àmbit pastoral. A causa de molts elements, hi ha una certa sensació de desencís i manca d’esperança. La catequesi, que és una activitat axial per a l’Església, que porta feina i on de fet es constaten pocs resultats tangibles, sovint es posa en qüestió, amb la consegüent manca d’estima.

[...] Ha baixat notablement el nombre de participants en les diverses edats. Cal tenir en compte el descens de la natalitat i la presència de famílies d’altres religions. No ens han fet bé alguns escàndols que s’han fet públics en els darrers anys. Tot i així, un gran nombre de famílies continuen confiant-nos els fills per a la seva educació en la fe. No és gens difícil constatar que la nostra catequesi està «descompensada» des fa molt de temps, centrada majoritàriament en els infants (i, en aquests, en una franja molt concreta d’edats), tenint poca presència i incidència la catequesi per a adolescents i joves i, sobretot, per als adults.

Baixa també el nombre de catequistes, i els qui potencialment en podrien ser no disposen de temps. Ja fa anys que

hi ha menys religiosos i religioses en la catequesi, no només perquè el seu nombre és inferior, sinó també perquè elegeixen altres àmbits de dedicació. Es nota l’absència de catequistes joves provinents de la pastoral juvenil. Els preveres tenen un cert esperit d’apatia o de no saber què fer.

Sovint carreguem en les famílies, en la seva manca de col·laboració i de testimoniatge, l’esterilitat aparent del treball catequètic. Continuem aspirant a un ideal de família que es dona escassament en la societat actual.

[...] Al costat de la manca de convicció se subratllen punts que reforcen l’autoestima del mo-viment catequètic a casa nostra. En l’acció pastoral, independentment dels «resultats», pràcticament ningú no discuteix la necessitat de la catequesi.

Un ambient social amb oportunitats

[...] El llistat de les noves oportunitats que l’estudi detecta és ampli: la possibilitat que la fe sigui una opció personal i no una circumstància cultural i/o social; el camp obert de treball amb els adults que viuen un temps de recerca i la descoberta de la fe com a resposta a les preguntes essencials; una certa absència de prejudicis que permet un diàleg franc, sense complexos; el repte de prendre’ns seriosament que l’Església ha de «sostenir» la família en l’educació cristiana dels seus fills... La situació de «precarietat» que viu l’Església pot ajudar-nos a confiar més en Déu, a ser més autèntics i transparents, a vèncer l’autoreferencialitat i l’autosuficiència (a nivell personal, comunitari...) i a promoure més la comunió, el treball

en equip i la col·laboració..., a ser més positius i agosarats.

Un esforç per a trobar nous camins

Ho hem repetit moltes vegades: la fe ja no passa de pares a fills, s’ha tallat el procés tradicional de transmissió entre generacions. I no només no passa, sinó que en molts casos s’impedeix que passi. Avui els fills no perden la fe, sinó que ja no la reben.

[...] La catequesi sense un interès previ per l’Evangeli es mostra estèril, infecun-da. Les delegacions comparteixen una reflexió general que volen situar com a punt de partença de l’esperit de la re-novació i que se centra en la delimitació de les etapes del procés evangelitzador.

[...] Caldrà fer-ne descobrir la necessitat; s’hauran de formar persones que en puguin assumir la responsabilitat, convindrà pensar i oferir camins i mitjans concrets per a realitzar-la.

[...] Hi ha esforços reals per a trobar nous camins (amb experiències reeixides), conscients de les mancances actuals i de la impossibilitat de reproduir esquemes passats; com a mínim aquesta recerca hi és com a inquietud i conscients de les limitacions. Totes elles semblen un intent de resposta –germinal però prou coherent– a una afirmació del papa Francesc: La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del «sempre s’ha fet així».

Joan M. Amich, pvre, director del Secretariat Interdiocesà

de Catequesi

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

en un minut

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 23: Diumenge XVI de durant l’any [Sa 12, 13.16-19; Salm 85, 5-6.9-10. 15-16a; Rm 8, 26-27; Mt 13, 24-43; o bé més breu: 13, 24-30 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 24: [Ex 14, 5-18; Salm Ex 15, 1-2.3-4.5-6; Mt 12, 38-42] Sant Xarbel Makluf, prevere (ML). I vespres de la solemnitat de sant Jaume

Dimarts, 25: Sant Jaume Apóstol, patró d’Espanya (Sol) [Ac 4,33; 5,12.27-33; 12, 1b-2; o bé: Ac 11,19-21; 12,1-2.24; Salm 66, 2-3.5.7-8; 2Co 4, 7-15; Mt 20, 20-28 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 26: Sants Joaquim i Anna, pares de la Benaurada Verge Maria (MO) [Ex 16, 1-5.9-15; Salm 77, 18-19.23-24.25-26.27-28; Mt 13, 1-9]

Dijous, 27: [Ex 19, 1-11.16-20b; Salm Dn 3, 52.53.54.55.56; Mt 13, 10-17] Sant Cugat, màrtir

Divendres, 28: [Ex 20, 1-17; Salm 18,8.9.10.11; Mt 13, 18-23] Santa Caterina Thomàs, verge

Dissabte, 29: Santa Marta (MO) [Ex 24, 3-8; Salm 49, 1-2.5-6.14-15; Jn 11,19-27; o bé: Lc 10, 38-42]

Diumenge, 30: Diumenge XVII de durant l’any [1Re 3,5.7-12; Salm 118, 57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52; o bé més breu: Mt 13,44-46 (LE/LH pròpies)]

—Jornades de responsables de Catequesi. Més d’un centenar de responsables de Catequesi de Catalunya i les illes Balears van participar els dies 6 i 7 de juliol en les XVI Jornades interdiocesanes de responsables de Catequesi al Seminari Conciliar de Barcelona organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). Amb el lema «Sortir, acollir, acompanyar» en les Jornades es va presentar quins tipus d’acollida i d’acompanyament es realitza en diverses parròquies quan les famílies demanen la catequesi per als seus fills o quan els adults venen a la parròquia per a continuar el seu camí de fe.

També es va lliurar i comentar l’anàlisi que s’ha realitzat conjuntament amb totes les Delegacions Diocesanes de Catequesi de Catalunya i les Balears sobre la situació actual de la catequesi a casa nostra (veure pàgina 5) i, finalment, el professor de diverses facultats romanes, Salvatore Currò, tot portant el magisteri del papa Francesc a l’àmbit catequètic va pronunciar tres conferències centrant-se en tres grans paraules ben significatives del seu pontificat: sortida, joia i misericòrdia.

—Camí de sant Jaume. Una setantena de joves de l’arxidiòcesi han realitzat del 4 a l’11 de juliol un tram de l’anomenat Camí de la Plata que uneix el sud de la península amb Santiago. Els participants han recorregut 120 quilòmetres des d’Ourense passant per Cea, Lalín, Bandeira, Lestedo fins arribar a Santiago de Compostel·la. El pelegrinatge, organitzat per la Delegació diocesana de pastoral de Joventut, també ha comptat amb catequesis, treball en grups, celebracions de l’eucaristia i estones de pregària, i la celebració del perdó que han ajudat als joves a conèixer-se més entre ells i créixer en la fe. En arribar a Santiago van assistir a la missa del pelegrí on van contemplar un dels símbols més famosos i populars, el Botafumeiro. També van abraçar l’apòstol i van fer-se aquesta tradicional fotografia a la plaça de l’Obradoiro, davant la façana de la Catedral.

—Cursos Bíblics d’Estiu. Aquest any s’ha celebrat la 44a edició dels Cursos Bíblics d’Estiu organitzats conjuntament per l’Asso-ciació Bíblica de Catalun-ya i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Del 10 al 14 de juliol, una quarantena de persones van participar en aquesta formació que pretén oferir un mètode d’estudi per a fruir de la Paraula, aprofundir en la fe i saber comunicar-la als altres. Als matins, en el bloc de l’Antic Testament, els professors Joan Fe-rrer i Joaquim Malé van tractar la història de la Salvació en el Pentateuc, i a la tarda, en el Nou Testament, el professor Josep Lluís Arín, va aprofundir en l’evangeli de Marc. Els assistents també van visitar el Museu Bíblic Tarraconense, l’exedra romana a la Catedral de Tarragona i la Biblioteca del Seminari Pontifici.

l’opinió

L’atractiu de Navarro-Valls

Hi ha homes que són magnètics. I altres, que s’assemblen al teu pare. En Navarro-Valls

s’unien simultàniament ambdues coses. Quan vaig arribar a Roma, el 1999, el meu pare acabava de morir, als injustos 54 anys. Cada dia, a la Sala Stampa Vaticana on durant deu anys vaig anar a treballar, apareixia un gentleman que m’hi feia pensar, per fons i per forma. Cada cop que prenia la paraula, sentia un glop de dolor unit a l’agraïment. Recordar sempre fa mal, però ens asserena i ens fa adonar de tot el que hem rebut. Que sol ser tant. Aquell home nascut a Cartagena es mostrava àgil, intel·ligent, divertit, culte, ben plantat, loquaç. Era el flamant metge periodista i portaveu, que alguns titllaven d’arrogant i fred –els mateixos que ara en fan els embafadors panegírics. M’atreia. Però era l’atracció de l’abisme: seducció i repulsió al mateix temps. Em semblava massa divo, excessivament protagonista. Jo, amb aquella beneïda ingenuïtat que només pots tenir a la dècada dels vint anys, pensava que un portaveu havia de ser com un presentador de notícies: prou digne com perquè no distorsioni la mirada, però no lluminós com perquè t’oblidis que el protagonista no és ell. És el que sempre he pensat dels papes de Roma: han de ser prou consistents com a personatge, però no han d’eclipsar mai la figura de qui diuen que representen. Però Navarro-Valls era molt ell. Brillava molt. I a Roma, la brillantor només està destinada a una persona. I no sol ser el portaveu.

Navarro, o “navaro”, amb una sola r, com ho deien els italians, era una institució. Ha pilotat, sol, durant 22 anys, la comunicació de l’Església. Ha tingut equips, plans de comunicació, vicedirectors, estratègies. S’han fet documents, i alguns com jo hem dedicat anys i fins i tot la tesi doctoral a estudiar com s’ho feien. Inútil. Fum. Durant 22 anys, qui manava, tallava el bacallà, decidia, feia i desfeia, era ell. Sol.

El dia més impactant de tots els que he viscut al seu costat va ser la roda de premsa en què ens va anunciar la mort de Joan Pau II. Allí, es va trencar. Ell, aquell home que s’assemblava al meu pare, per tant, aquell home que mai no mostrava cap fragilitat, que dominava l’escena, que feia sempre aquella cosa tan perniciosa que ens han transmès pares i mares que és negar l’emotivitat, es va mostrar humà, finit. I ja em perdonareu,

però quan has d’anunciar la mort de la persona amb qui has compartit els millors anys de la teva vida, i quan aquesta persona a sobre és el Papa, mal seria que ho anunciessis com fan les veus metàl·liques de l’aeroport. Navarro, per fi, va trencar el protocol, i es va posar a plorar. Navarro, per fi, ens va fer veure que això del Vaticà potser és menys muntatge del que molts s’entesten a mostrar. Navarro, gràcies a Déu, va demostrar allò que els professors de periodisme no ens cansem de dir: que només la veritat triomfa, encara que sigui al final. Que per molts filtres i impostures, la realitat s’imposa. I Navarro, al cel sigui, va fer-nos veure que un portaveu també és una persona, no només una pantalla, un plasma, un holograma. Navarro va humanitzar l’Església. Tothom en lloa la professionalitat, el tracte excel·lent, la dignitat amb què es movia. A mi, tot això m’és igual. El que mai oblidaré d’ell no és la forma, que era excelsa. Ni el fons, que era coherent. En Navarro, el toc de gràcia era la meravellosa unió entre ser i saber, entre dir i fer. Executava gràcilment perquè s’ho creia. Defensava el que deia perquè abans havia donat la paraula, la pell, l’ànima. Els manuals de protocol i relacions públiques ja en poden anar aprenent. Només si t’ho creus, seràs creïble. Només si ets capaç de deixar-ho tot per una idea, te la compraran. O si ho fan abans d’hora, serà fals. Tard o d’hora, la veritat s’imposa. Navarro ho corrobora.

Míriam Díez Bosch, periodistaDirectora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació,

Religió i Cultura

agenda

25 de juliol—Missa de clausura de la celebració dels 400 anys de l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, a les 19.00 h.

Fins el 10 de setembre—Exposició «Muntanyola: poeta de banderes blanques» al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. El Museu obre tots els dies de juliol i agost —excepte el dia 31 de juliol— de 10.30 a 14.00 h i de 16.00 a 18.30 h. Els diumenges i festius només obre al matí. Acte inserit en el Centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola.

10 consells per a viure unes vacances cristianes

És possible viure la fe a l’estiu? Encara que l’època estival ens permeti sortir de la rutina i gaudir fent coses que

durant la resta de l’any queden en l’oblit per falta de temps, aquest període també ens regala l’oportunitat per a créixer espiritualment. A continuació trobareu deu senzills consells per a posar en pràctica.

1- Viu la naturalesa. A la platja, a la muntanya..., allà on sigui, descobreix la presència de Déu i lloa’l per haver-la creat amb tanta bellesa.

2- Viu la teva condició de cristià amb naturalitat.No t’avergonyeixis de ser cristià, falsejaries la teva identitat.

3- Viu el diumenge. També en el temps de vacances el diumenge és el dia del Senyor i Déu no fa vacances. Participa en l’eucaristia dominical. Si ets fora informa’t dels horaris de missa de l’església més propera.

4- Viu la família. Dialoga, juga, gaudeix d’ells sense presses. Resa en família. En la mesura del possible, assistiu junts a l’eucaristia.

5- Viu la vida. La vida és el gran regal de Déu. No la posis en perill innecessàriament i evita posar en risc la vida dels altres.

6- Viu l’amistat. Des de l’escolta, la confiança, l’ajuda, el diàleg, l’enriquiment i el respecte a la dignitat sagrada dels altres.

7- Viu la justícia. No esperis que tot t’ho donin fet. D’altres treballen perquè tu puguis tenir vacances. Ells també tenen drets. Respecta’ls.

8- Viu la veritat. Evita la hipocresia, la mentida, la crítica, la presumpció enganyosa i interessada i l’ociosa vanaglòria. És un camí a recórrer.

9- Viu la netedat de cor. Supera la cobdícia, l’egoisme, l’hedonisme o allò que més et costi viure en el teu dia a dia. Les vacances no són sinònim de permissivitat.

10- Viu la caritat. No ho vulguis tot per a tu. Pensa en qui no pot tenir vacances, perquè ni tan sols té el pa de cada dia. L’amor i la solidaritat vers els qui més ho necessiten tampoc fan vacances.

propostes