Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic maig de 2013 NÚM. 64 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

The art of scientific investigation

Since June 2007 the growing community at the PRBB has enjoyed its shared newspa­

per El·lipse (a special geometrical figure with arcane meaning). The privileged surroundings of the PRBB research community seem to contradict the dictum that de­privation exacerbates wit. A few months ago El·lipse started a new section on science books. Be they popularist or more techni­cal, written by PRBB researchers or external scientists, there are many and about topics of great interest for all the park residents. However, the commitment of the polyglot PRBB community will be necessary for its success. For a good example, check out this one: “The art of scientific in­vestigation” by W.I.B. Beveridge (archive.org/details/artofscien­tifici00beve). Research and art are closer than you may think. A clarifying idea, an intuition, is for the researcher what inspiration is for the artist. Be it a discovery or a masterpiece, there is always mo­re perspiration than inspiration.

Joan Pons Ràfols (AQuAS)

L’art de la recerca científica

Des del juny del 2007 la creixent comunitat que forma la gent del

PRBB ha gaudit d’un periòdic compartit: l'El·lipse (una figu­ra geomètrica particular amb significats arcans). Els voltants privilegiatsde la comunitat d’investigadors del PRBB sem­blen contradir aquella vella dita que diu que les privacions agu­ditzen l’enginy. Fa uns mesos va començar a l’El·lipse una nova secció sobre llibres de ciència. Divulgatius o més tècnics, escrits per investi­gadors del PRBB o per d’altres externs, n’hi ha una bona colla amb multiplicitat de temes que poden ser de gran interès per als residents del Parc. Tanmateix, perquè tingui èxit cal un com­promís de la comunitat políglota del PRBB. Per citar un exemple, mireu The art of scientific investigation, de W. I. B. Beveridge (archive.org/details/artofscientifici00be­ve). La recerca i l’art són més propers del que es pot pensar. Una idea clarificadora, una in­tuïció, és per a l’investigador el mateix que la inspiració és per a l’artista. Tant en un descobri­ment com en una obra mestra, sempre hi ha més transpiració que inspiració.

Joan Pons Ràfols (AQuAS)

DESTACAT / HIGHLIGHT

El PRBB estrena nova web

El PRBB ha posat en marxa una nova web amb informació actual­itzada que ofereix la possibilitat de compartir les notícies en els mit­jans socials o afegir actes al vostre calendari. Un dels principals can­vis ha estat posar els instituts de recerca del Parc com a eix central. La web ha estat programada per Josep Arús, del departament de TIC del PRBB, i el disseny és de Roger Ametller. En els propers dies s’hi afegirà una funció de cerca i una per a rebre per mail l’El·lipse i els cartells de futures conferències.

PRBB launches new website

The PRBB has launched a new website that offers updated in­formation and possibilities for sha ring news via social media or adding events to your calendar. The web page was programmed by Josep Arús, from the IT depart­ment of the PRBB, and designed by Roger Ametller. In a few days a search function will be added, as well as one to allow users to subs­cribe to the upcoming editions of El·lipse and receive conference posters by email ■

Preparats, llestos... vòlei!amb una bona festa d’estiu el ma­teix dia de les finals: el 25 de juliol. Com és habitual, «la Org» s’ha encarregat que tot funcioni, des del procés d’inscripcions dels equips fins a la programació de partits o el control de xarxes i pilo­tes. «La Org» va evolucionant amb els anys, tot i que hi ha alguns membres que ja fa unes quantes edicions que hi participen. Cada any s’hi afegeixen nous membres i en marxen d’antics, que passen el testimoni i l’entusiasme als seus substituts. Aquest any està formada per Carla Luis (IMIM), Mariana López (CRG), José Mi­guel Andrés Vaquero (CMRB), Giulia Lunazzi (UPF), Marta Tu­rón (CMIMA), Romilde Manzo­ni (UPF), Mari Carmen Ortells (CRG) i Francesc Leiva (extern). Des d’El·lipse els donem les grà­cies per l’esforç i la feina que fan.

Ready, steady... volleyball!

The days are getting longer and the beach in front of the PRBB is starting to fill

with park residents ready for acti­on: it is the start of the 12th PRBB Beach Volleyball Championship. There are 500 plus players from all the centres in the park and ma­king up about 60 teams. Some of the names we already know, like Almejas Rasuradas, a team of re­searchers from the neighbouring Institut de Ciències del Mar, and the team of evolutionary biolo­gists from the PRBB, Evoleibal. But there are also new and ori­ginal monikers, including the Ph Demons and the Polyclonal Anti­volleys. From April 15 until the end of July a minimum of four matches will be played each day starting at 6pm. It will all conclu­

de with a proper summer party on the day of the finals: July 25. As usual, “la Org” is in charge of making sure everything works, from the registration of the teams, to the scheduling of matches and looking after nets and balls. “La Org” has evolved over the years, although there are certain mem­bers who already have a few sea­sons under their belts. Each year new members are added and old hands leave, passing on the ba­ton and their enthusiasm to their substitutes. This year the line up includes Carla Luis (IMIM), Mari­ana López (CRG), José Miguel An­drés Vaquero (CMRB), Giulia Lu­nazzi (UPF), Marta Turón (CMI­MA), Romilde Manzoni (UPF), Mari Carmen Ortells (CRG), and Francisco Leiva (external). From El.lipse we thank them for their effort and hard work ■

Maruxa Martínez-Campos

Els dies s’allarguen i la platja que hi ha davant del PRBB comença a omplir­se de

residents del Parc preparats per entrar en acció: és l’inici de la 12a edició del campionat de vò­lei platja del PRBB. Són més de 500 jugadors de tots els centres del Parc repartits en quasi 60 equips. Alguns noms ja són co­neguts, com els Almejas Rasura­das, equip format per investiga­dors del veí Institut de Ciències del Mar, o Evoleibal, l’equip dels biòlegs evolutius de l'IBE. Però n’hi ha de nous i ben originals, com els Ph Demons o els Polyclo­nal Anti­volleys. Des del 15 d’abril fins a finals de juliol es juguen un mínim de quatre partits diaris a partir de les 18:00 h. Tot acabarà

© P

RB

B /

Jav

ier S

in

Ciència www.prbb.org | maig de 2013 2

«Estem evolucionant cap a la farmacologia de sistemes»JORDI MESTRES - LABORATORI DE fARMAcOLOgIA DE SISTEMES DEL gRIB (IMIM-UPf)

Maruxa Martínez-Campos

Jordi Mestres, químic teòric de formació, va crear l’any 2003 el seu grup a l'IMIM. Actualment, el laboratori de farmacolo­

gia de sistemes és part del GRIB i està format per llicenciats i doctorats en química, biolo­gia, biotecnologia i informàtica. La seva es­tructura reflecteix els tres eixos de treball del grup: molècules, proteïnes i programació per predir la interacció entre ambdues. «Apliquem les nostres prediccions tant al descobriment de fàrmacs com a la biologia química», resumeix Mestres. Aquesta darrera disciplina consisteix en l’ús de petites molè­cules per sondejar la biologia, per exemple inhibint una proteïna per entendre’n la fun­ció. Segons el científic gironí, és tan necessària l’optimització d’aquestes sondes químiques com la dels fàrmacs. «S’han fet servir durant anys com si fossin selectives per a una sola proteïna diana (target), però no ho són». De fet, els fàrmacs deuen la seva eficàcia a la seva afinitat per tot un grup de proteïnes. «Evolucionem cap a una farmacologia de sistemes, on el fàrmac es posa en el context de totes les proteïnes amb les quals potenci­alment pot interaccionar, els òrgans als quals pot arribar o els polimorfismes de la persona que pren el fàrmac,», explica el cap del grup.

Multitud de projectes

El laboratori participa en diversos projectes europeus, com ara l’Open PHACTS, on han desenvolupat una eina interactiva per mos­trar interaccions lligand­proteïna a través de la web (www.pharmatrek.org), o l’eTOX, co­ordinat per Ferran Sanz (GRIB:IMIM­UPF), on dissenyen noves metodologies per predir el perfil de seguretat dels fàrmacs. «Aquest no es coneix fins que el fàrmac no està al mercat i s’exposa a milions d’usuaris. Si fóssim capa­ços d’anticipar els efectes adversos abans que entressin al mercat i entenguéssim els meca­nismes d’acció, podríem modificar l’estructura del fàrmac amb anticipació», raona Mestres. També es dediquen a l’etnofarmacologia i miren d’explicar el mecanisme d’acció de les plantes medicinals. Així mateix, en col·laboració amb Pilar Navarro (IMIM), han trobat unes molècules que inhibeixen la formació de plaques de β­amiloide igual o millor que la memantina, un fàrmac per a l’Alzheimer. La investigació ha estat subvencionada per una empresa

farmacèutica i ha generat dues patents. En total, el grup ja té quatre patents.

La creació d’una spin-off

De vegades els subcontracten per prioritzar les molècules per fer servir a l’inici d’un pro­jecte. Així va néixer l'empresa Chemotargets el 2006, on ara treballen tres persones. «Com que els estudiants que feien això no podien publicar, vam crear l'spin­off », diu Mestres. Chemotargets segueix ac­tiva i té força feina. Ara estan dissenyant la col·lecció de scre­ening de l’Institut Karolinska, a Estocolm, amb més de 10.000 molècules. Van fer una cosa semblant per al CRG: una llista de petites molècules que in­teraccionessin amb proteïnes d'interès. Darrerament els ha contractat la fundació suïssa Medicines for Malaria Venture (MMV) per investigar el mecanisme d’acció de 400 an­timalàrics identificats en assajos fenotípics. Chemotargets prediu els targets per a cada molècula. Després cal confirmar­los experi­mentalment, una feina que se sol subcontrac­tar externament. Es tracta, segons Mestres, del disseny de fàrmacs del futur. «Es farà tot des d’un des­patx en un gratacel de Manhattan o Londres i se subcontractarà el disseny de molècules a empreses com Chemotargets, la síntesi a una empresa química de la Xina, l’assaig a una empresa de farmacologia de l’Índia... —prediu—. De fet, això ja passa amb les grans empreses farmacèutiques, que tanquen els seus centres de recerca, però no abandonen projectes: els subcontracten».

“We’re evolving towards systems pharmacology”

Atheoretical chemist by training, Jor­di Mestres started his own group at the IMIM in 2003. Now, the systems

pharmacology lab is part of the GRIB. The group’s sructure, made up of graduates and doctors in chemistry, biology, biotechno­

logy and computer science, reflects its three main lines of research: molecules, proteins and predicting their interac­tion. “We apply our predictions to both drug discovery and chemical biology”, summari­ses Mestres. This last discipline consists of using small mole­cules to sound out biology, for example inhibiting a protein to understand its function. Accor­ding to the scientist from Giro­

na the optimisation of these chemical probes is just as important as that for drugs. “They have been used for years as if they were selective for a single target protein, but they are not.” In fact, drugs owe their effectiveness to their affinity for a whole group of proteins. “We are evolving towards systems phar­macology, where the drug is placed in the context of all the proteins with which it can interact, the organs it can reach or the po­lymorphisms of the person that takes the drug”, explains the head of the group.

A multitude of projects

The laboratory is involved in several European projects, including Open PHACTS, where they have developed an interactive tool to show

ligand­protein interactions via the web (www.pharmatrek.org), and eTOX coordinated by Ferran Sanz (GRIB), where they design new methods to predict drug safety profiles. “These are not really known until the drug is on sale and exposed to millions of users. If we were able to anticipate any adverse effects before entering the market and we understood the mechanisms, we could modify the structure of the drug in advance”, reasons Mestres. They also look at ethnopharmacology, and try to ex­plain how medicinal plants work. In collaboration with Pilar Navarro (IMIM) they have found molecules inhibiting the for­mation of β­amyloid plaques that work as well or better than memantine, an Alzheimer's drug. The research was funded by a pharma­ceutical company and has generated two pa­tents. In total, the group has four patents.

The creation of a spin-off

In some cases, they are asked by companies or other groups to prioritise which molecules to use at the beginning of a research project. This was the origin of the company Chemotargets, in 2006, where currently three people work. “The students who were doing this could not publish anything, so we created this spin­off service”, explains Mestres. Chemotargets is still going and has quite a lot of work. They are designing the scree­ning collection for the Karolinska Institute in Stockholm, with more than 10,000 molecules. They did something similar for the CRG: a list of small molecules that interact with proteins of interest to the researchers. Lately, they have also been contracted by the Swiss foundation 'Medicines for Malaria Venture' (MMV) to in­vestigate the action of 400 antimalarials iden­tified in phenotypic tests. “Chemotargets pre­dicts targets for each molecule. Afterwards it is necessary to confirm the predictions expe­rimentally, and this work is usually outsour­ced”. It is, according to Mestres, the future of drug design. “Everything will be done from an offi­ce in a skyscraper in Manhattan or London, outsourcing molecule design to companies like Chemotargets, synthesis to a chemical company in China, and the trial to a pharma­cology firm in India”, he predicts. “In fact it is al­ready happening with the big pharmaceutical companies –they close their research centres, but do not abandon projects: they subcontract them out” ■

El grup de recerca. A sota, Jordi Mestres / The research group. Below, Jordi Mestres

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

s’han de traduir o no a proteïna, la CPEB1 fa que s’activin quan no els toca. «Les proteïnes CPBE tenen un paper fonamental en el desenvolupament em­brionari i també en la regeneració de tei­xits adults a través de les cèl·lules mare. Però si el programa comandat per les CPEB està contínuament encès, les cèl­lules generen un tumor», detalla Raúl Méndez, de l’IRB i líder de l’estudi, on també han participat Juan Valcárcel i Ro­deric Guigó, del CRG.

Laia Cendrós

Un estudi publicat a Nature descriu en cèl·lules tumorals del limfoma de Hodgkin un mecanisme ge­

neral que regula la promoció del càncer. Els investigadors han descrit que la pro­teïna CPEB1 regula més de 200 gens re­lacionats amb la proliferació cel·lular i la generació de tumors. Retallant una regió dels seus RNA que determina si aquests

Mechanism for accelerating tumour development discovered

A study on tumour cel ls f rom Hodgkin’s lymphoma, published in Nature, describes a general

mechanism for regulating the develop­ment of cancer. The researchers reveal that protein CPEB1 regulates more than 200 genes related to tumour proliferation and generation. Cutting out an area of RNA that determines whether or not these have

Descobert un mecanisme que accelera el desenvolupament tumoralto translate to protein, CPEB1 makes them activated when they should not be. “The CPBE proteins play a fundamental role in embryonic development as well as in the regeneration of adult tissues through stem cells. But if the programme controlled by CPEB is continually activated, the cells generate a tumour”, explains Raúl Méndez, researcher from the IRB and leader of the study. Juan Valcárcel and Roderic Guigó, both from the CRG, also participated in the project ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 maig de 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Raül Torán

Un estudi liderat per Ana Espinosa, investigadora del CREAL, i Silvia de Sanjosé, de l’ICO, conclou que

l’exposició ocupacional a agents que pre­disposen a l’asma podria reduir el risc de limfoma. L’estudi, publicat a Cancer Epidemio­logy, va incloure casos de limfomes de Hodgkin, cèl·lules B i cèl·lules T de sis països europeus (Espanya, França, Ale­manya, Itàlia, Irlanda i la República Txe­ca) en el període 1998­2004. Els científics van avaluar l’exposició de 2.205 pacients

de limfoma i 2.296 individus control a set agents d’alt pes molecular (HMW, per les sigles en anglès) a través de la matriu d’exposició laboral específica d’asma. Els HMW estudiats eren al·lèrgens derivats d’animals i plantes, com ara el làtex. Els resultats mostren que els individus exposats al làtex presenten una disminu­ció del 25% en el risc de patir un limfoma. En el cas de la resta d’al·lèrgens estudiats, la disminució va resultar estadísticament no significativa. Els autors, entre els quals també hi ha investigadors de l’IMIM, su­bratllen que seran necessàries més inves­tigacions epidemiològiques i mecanicis­tes per confirmar aquests resultats.

Exposure to agents predisposing to asthma could reduce the risk of lymphoma

Astudy led by Ana Espinosa, researcher at CREAL, and Silvia de Sanjosé, re­searcher at ICO, has concluded that

occupational exposure to agents predisposing to asthma may reduce the risk of lymphoma. The study, published in Cancer Epide­miology, includes confirmed Hodgkin, B­cell, and T­cell lymphoma cases from six European countries (Spain, France, Germany, Italy, Ireland, and the Czech Republic) gathered from 1998­2004.

Lifetime occupational exposure to seven high molecular weight (HMW) agents was evaluated through an asthma­specific job­exposure matrix for 2,205 lymphoma cases and 2.296 controls. The studied HMW were animal­ and plant­derived allergens, such as latex. A 25% decrease in risk of lymphoma was found for exposure to latex. The other high molecular weight agents had a non­statis­tically significant reduction in the risk of developing lymphoma. The authors, who include researchers at the IMIM, stress that further epidemiologic and mecha­nistic research is needed to confirm these results ■

L’exposició a agents que predisposen a l’asma podria reduir el risc de limfoma

Laia Cendrós

Investigadors del CRG han aconseguit re­programar cèl·lules de limfoma i leucè­mia, dos tipus de càncer de les cèl·lules

de la sang, perquè deixin de ser malignes. Thomas Graf i el seu equip ja van de­mostrar en el passat que, gràcies al factor de transcripció C/EBPα, era possible repro­gramar un tipus cel·lular de la sang en un altre transformant limfòcits en macròfags. Ara, el laboratori ha publicat a Cell Reports la reprogramació de cèl·lules cancerígenes de la sang en macròfags. A més, les cèl·lules reprogramades mantenen la seva nova condició de macròfags —un tipus cel·lular que no es divideix— al llarg del temps i de manera definitiva, cosa que redueix les pos­sibilitats de generar nous tumors. En efec­te, els investigadors han comprovat que la capacitat de generar tumors en ratolins immunosuprimits es redueix dràsticament amb aquesta tècnica. Si bé els tractaments

Reprogramació cel·lular per curar càncers de sang utilitzats fins ara —la quimioteràpia i la ra­dioteràpia— permeten eliminar les cèl·lules cancerígenes, encara no s’havia aconseguit reduir la capacitat de generar nous tumors. «Aquest descobriment és una prova de metodologia per establir una nova estratègia terapèutica que permeti tractar malalties de la sang com la leucèmia i el limfoma», ex­plica Graf. «Ara intentem trobar compostos químics o farmacèutics per aconseguir el mateix, no només en cultiu, sinó també en pacients», insisteix.

Cell reprogramming to cure leukaemia and lymphoma

Researchers from the CRG have mana­ged to reprogramme lymphoma and leukaemia cells, two types of blood

cancer cells, and stop them being malignant. Thomas Graf and his team had previously demonstrated that, thanks to transcrip tion factor C/EBPα, it was possible to repro­gramme one type of blood cell into another

by transforming lymphocytes into macro­phages. Now, in Cell Reports, the lab has published the reprogramming of cancerous blood cells into macrophages. Moreover, the reprogrammed cells maintain their new state as macrophages, a type of cell that do­es not divide, through time and definitively, something that reduces the chance of new tumour generation. Indeed, the researchers have found that the tumour generating capa­city of immunosuppressed mice is drastica­lly reduced by this technique.

Although the treatments used up to now, chemotherapy and radiotherapy, can elimi­nate cancerous cells, they are still not able to decrease the capacity to generate new tu­mours. “This discovery is a methodology test to establish a new therapeutic strategy for treating blood diseases like leukaemia and lymphoma”, explains Graf. “Now we are looking for chemical or pharmaceutical compounds that do the same, not only in culture, but also in patients”, he insists ■

Limfòcits cancerígens (rodons) convertits en macròfags Round malignant limphocytes converted into macrophages

Núria Pérez

Neurobiòlegs de la UPF han identi­ficat en ratolins un nou tractament per a la síndrome del cromosoma

X fràgil (SXF), la forma hereditària més co­muna de discapacitat intel·lectual. L’SXF resulta d’una mutació en el gen FMR1, que es troba en el cromosoma X. Aquesta mutació provoca la manca d’FMRP, una proteïna essencial per al bon desenvolu­pament del sistema nerviós. Els pacients amb SXF —un de cada 4.000 homes i una de cada 7.000 dones— presenten problemes cogni­tius, dèficit d’atenció, ansietat, comportament autista i major incidència de convulsions. Els científics van utilitzar un model murí que reprodueix molts dels símptomes de l’SXF en humans i li van bloquejar l’activi­tat del sistema endocannabinoide amb un inhibidor del receptor CB1, el rimonabant. Aquest bloqueig va normalitzar en els rato­lins el dèficit cognitiu, la manca de sensibi­lització davant el dolor i la susceptibilitat a patir crisis epilèptiques.

Possible tractament per al cromosoma X fràgil

Els resultats obren la possibilitat d’una primera aproximació terapèutica per a l'abordatge de l’SXF. Cal confirmar si el trac­tament és eficaç en humans. Si ho és, d’aquí a tres o cinc anys podrem tenir resultats po­sitius en pacients, i reduir diversos aspectes de la malaltia amb un sol fàrmac, diu el co­ordinador de l’estudi, Andrés Ozaita. El treball, publicat a la revista Nature Medicine, ha estat liderat pel Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, dirigit per Rafael Maldonado, en col·laboració amb els grups de Mara Dierssen (CRG) i Rafael de la Torre (IMIM), així com amb investigadors de la Universitat del País Basc.

Possible treatment for fragile X syndrome

Neurobiologists from the UPF have used mice to identify a new treat­ment for fragile X syndrome (FXS),

the most common hereditary form of inte­llectual disability. FXS is the result of a mutation on the FMR1 gene, which is found on the X chromosome. This causes a lack of FMRP, a protein essen­tial for the proper development of the nervous system. Patients with FXS, one in every 4,000 men and one in 7,000 women, have cognitive problems, attention deficit, anxiety, autistic be­haviour and an increased incidence of seizures.

The scientists used a murine model re­producing many of the symptoms of FXS in humans, and blocked the activity of the endocannabinoid system with rimona­bant, which inhibits the CB1 receptor. In the mice, this block normalised cognitive defi­cits, a lack of sensitivity to pain and suscep­tibility to epileptic seizures. The results present the possibility of the first therapeutic approach for tackling FXS. “We now need to confirm whether or not the treatment is effective in humans. If it is, in three to five years we could see positive results in patients, something which will improve their quality of life by diminishing various aspects of the disease with a sin­gle drug”, says the coordinator of the study, Andrés Ozaita. The work, published in the journal Nature Medicine, was led by the Neuropharmaco­logy Lab at the UPF directed by Rafael Mal­donado, in collaboration with the groups of Mara Dierssen (CRG) and Rafael de la Torre (IMIM), as well as researchers from the Uni­versity of the Basque Country ■

Arnau Busquets-Garcia, Maria Gomis-González, Thomas Guegan, Rafael Maldonado i Andrés Ozaita

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | maig de 2013 4

PERFIL / PROFILECarles Miquel Colell, coordinador del Programa de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat, és el president del Co-mitè d’Ètica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). Metge internista de professió, va començar al món assistencial, d’on va avançar cap a la gestió sanitària, la docència i, actualment, la coordinació de recerca. El doctor Miquel ens explica el què i el perquè del CEIC del CMRB.

Carles Miquel Colell, coordinator of the Research and Innovation programme for the Generalitat’s Department of Health, is Chairman of the CMRB Ethics Committee (CEIC). Doctor of internal medicine by profession, he started off in the world of healthcare, proceeded to healthcare management, teaching, and currently, research coordination. Dr. Miquel explains the whys and whe-refores of the CEIC of the CMRB.

«Les cèl·lules mare ajuden en gran manera a millorar el coneixement científic»

Maruxa Martínez-Campos

Quant fa que existeix el comitè?

Cap al 2006 es va crear un mecanisme d’aprovació únic a l’Estat espanyol per establir certes garanties en l’ús

de preembrions sobrants de fertilitzacions in vitro per a la recerca amb cèl·lules mare. En concret, calia assegurar que es disposa de permís dels progenitors, que no existeix un altre model de recerca per obtenir els mateixos resultats i que l’equip de recer­ca està preparat i té els recursos suficients per dur a terme el projecte. Així, es va cre­ar a Madrid la Comissió de Garanties de la Donació i Utilització de Cèl·lules i Teixits Humans, i aquí, el CEIC (Comitè Ètic d’In­vestigació Clínica) del CMRB, com a únic òrgan a Catalunya acreditat per autoritzar aquests projectes abans d’anar a la comis­sió de Madrid.

Qui en forma part?Actualment som 13 persones, de diferents disciplines: una biòloga, tres farmacèutics, un farmacòleg clínic, dues infermeres, una per­sona d’atenció a l’usuari, un ginecòleg, dos advocats, una experta en bioètica i un tècnic, que sóc jo, que també faig de lligam entre el comitè i el departament de salut. Hem inten­tat que no hi hagi investigadors del CMRB per evitar possibles conflictes d’interès.

Quin tipus de projectes s’hi avaluen?Qualsevol estudi que faci servir cèl·lules ma­re a Catalunya, tant les embrionàries com les més noves, les cèl·lules pluripotents induïdes (iPS), que s’obtenen a partir de la desdiferen­ciació de cèl·lules adultes. Però en d'altres països aquests tipus de cèl·lules ja estan fo­ra d’aquests CEIC específics, ja que no deri­ven de teixit embrionari o fetal, sinó de teixit adult.

Quin és el procediment que cal seguir per a dur a terme un projecte amb cèl·lules mare? Quant es triga? Els investigadors han de preparar una sèrie de documentació que ha de passar primer pel comitè ètic del mateix centre, si en té, i després, a Catalunya, pel CEIC del CMRB. Nosaltres ho valorem i millorem tot el que

ENTREVISTA / INTERVIEW

cARLES MIQUEL cOLELL – PRESIDENT DEL cOMITÈ D’ÈTIcA DEL cMRB

podem el projecte abans d’enviar­ho a la Co­missió de Garanties de Madrid —de la qual també formo part—, que és qui fa un informe preceptiu. Aquest procés pot trigar entre tres i sis mesos, segons si cal demanar aclariments o més informació.

Per què és important la recerca en cèl·lules mare?La idea inicial va ser la medicina regenerati­va: poder crear òrgans i teixits per substitu­ir­ne d’altres danyats o vells, i s’hi està treba­llant. Però, encara que aquest objectiu no es complís totalment, aquests tipus de cèl·lules ens estan ajudant moltíssim a millorar el nos­tre coneixement científic, i en el cas de les iPS són models fantàstics: podem aconseguir cèl­lules pluripotents d’un pacient de Parkinson, per exemple, i utilitzar­les per estudiar la ma­laltia i per provar possibles teràpies.

“Stem cells are enormous help in improving scientific knowledge”

Since when does the committee exist?

In Spain in 2006, a unique approval mechanism was created to establish certain safeguards in the use of pre­em­

bryos left over from in vitro fertilization for stem cell research. In particular, it is neces­sary to ensure that permission be received from the progenitors, that there exists no other research model that would yield the same results and that the research team is fully prepared and has sufficient resour­ces to carry out the project, amongst other things. For this reason the “Commission of safeguards for the donation and use of hu­man tissues and cells” was established in Madrid. And in Catalonia the CMRB CEIC (Clinical Research Ethics Committee) was

created to be the sole organisation accredi­ted to authorise these projects before going to the Commission in Madrid.

Who is it made up of?There are currently 13 people, from different disciplines: a biologist, three pharmacists, a clinical pharmacologist, two nurses, a cus­tomer services representative, a gynaecolo­gist, two lawyers, an expert in bioethics and a technician, which is me. I am also the link between the Committee and the Department of Health. We try to make sure there are no CMRB researchers in the committee in order to avoid potential conflicts of interest.

What kind of projects do you evaluate?Any study that uses stem cells in Catalonia, both embryonic and the newer induced plu­ripotent cells (iPS). But since these are not derived from embryonic or foetal tissue but rather from the dedifferentiation of adult cells, the use of iPS cells for research doesn’t have to go through this type of CEIC in other countries.

What procedure must be followed for a stem cell project? How long does it take? The researchers have to prepare a series of documents that must first go through the centre's own ethics committee, if there is one, and later, in Catalonia, through the CMRB CEIC. We assess and improve the project as far as possible before sending it to the Safe­guards Committee in Madrid —to which I also belong— who prepares a mandatory report. This can take between three and six months, depending on whether clarification or further information is requested.

Why is stem cell research important?The original idea was that of regenerative medicine: to be able to create organs and tissues to substitute damaged or old ones, and researchers are working on that. But even if this promise were not a complete success, these types of cells are still extre­mely important to the furthering of our scientific knowledge. And in the case of iPSs, they are fantastic models. We can take pluripotent cells from a Parkinson’s suffe­rer, for example, and use them to study the disease and test potential therapies ■

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

GUSTAVO NADER, Monday May 6. Nader, from the Department of Physiology and Pharmacology at the Karolinska Institute in Stockholm, Sweden, aims to understand cellular growth control, specifi-cally the regulation of cell size, a key determinant

of physiological function. He focuses on two main areas of research: skeletal and cardiac muscle size control, and how RNA Pol I is modulated during skeletal and cardiac muscle hy-pertrophy; and gene regulation and network dynamics, using a genomics-based “top-down” approach for the identification of novel key molecular mechanisms involved in skeletal and cardiac muscle size control. He uses both human interven-tions and animal models with well-defined physiological phe-notypes. He has been invited by Esther Barreiro (IMIM).

STEFANO VOLINIA, Friday May 10. Volinia, from the University of Ferrara, Italy and the Ohio State University, USA, uses molecular genetics and bio-informatics to investigate mechanisms of cancer establishment and progression. He has been par-

ticularly involved in defining the role of microRNAs since their involvement in cancer. Recently he has analysed the clinical parameters, the mRNA and microRNA expression, and the DNA methylation profiles of patients with primary invasive ductal carcinoma, the most common type of breast cancer, and has identified an integrated prognostic signature which could be important to determine the appropriate treatment for patients with early diagnosis. The signature includes the gene PIK3CA –one of the two most frequently mutated genes in breast cancer– for which different inhibitor drugs are in clinical trials worldwide. He has been invited by Heinz Him-melbauer (CRG).

WOUTER DE LAAT, Friday May 17. De Laat, from the Hubrecht Institute-KNAW & University Medical Center Utrecht, in Utrecht, the Netherlands, works on biomedical genomics. He is trying to under-stand how genome structure influences genome

function. As the initiator of 4C, he develops and uses this technology and other genomics approaches to identify long-range DNA interactions, study gene regulation within and be-tween mammalian chromosomes and uncover the proteins that dictate the shape of our genome. He also studies the impact of nuclear architecture on genomic rearrangements, and develops novel strategies to identify and map chromo-somal aberrations. He has been invited by Guillaume Filion (CRG).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 maig de 2013 | www.prbb.org Ciència

DAVID REICH, Monday May 27. Reich, from the Department of Genetics at Harvard Medical School in Boston, USA, is studying the impact of human evolutionary history on biology and disease. He uses the historical perspective to

improve human health, for example tailoring methods for finding disease genes to populations of recently mixed ances-try, like African Americans and Latinos. He has also developed methods for using data from modern and ancient DNA to learn about population structure and mixture events, and is stu dying how these population mixture events may have af-fected human biology. He has been invited by Tomàs Marquès (UPF) and David Comas (UPF).

PAUL NURSE, Friday May 31. Nurse, Nobel Prize Laureate, President of The Royal Society and di-rector of the Francis Crick Institute in London, UK, is investigating problems of the cell cycle and cell shape using the genetically amenable model or-

ganism fission yeast. His main interests include the molecu-lar mechanisms that regulate cell size and the rate of pro-gress through the cell cycle, using screens to identify small cell mutants and gene products whose level is particularly important for cell cycle progression. He is also studying the regulation of the CDK1 complex during the cell cycle, the mo-lecular mechanisms that determine the overall shape of the fission yeast cell and cell organelles such as the nucleus, and how cell growth is regulated during the meiotic and mi-totic cell cycles. He has been invited by Luis Serrano (CRG).

JOSÉ MIGUEL LÓPEZ NOVOA, Monday June 3. López Novoa, from the Departamento de Fi siología y Farmacología, Universidad de Salamanca, in Spain, is interested in the pathophysiology of re-nal and cardiovascular diseases. He focuses on

the preclinical phase, but works for a better understanding of the pathophysiological processes in order to identify new targets and therapeutic strategies as well as diagnostic and prognostic biomarkers that can be developed in the clinical stage and provide improvements for disease management. Specifically, he is working on the role of the TGFß-endoglin-ALK1 in renal and cardiovascular physiology and pathophy-siology, the prevention of drugs nephrotoxicity and the identifi-cation of new urinary biomarkers of renal dysfunction. He has been invited by Julio Pascual (IMIM-Hospital del Mar).

Elinor Thompson

Aquest estiu el programa Intervals PRBB celebra el seu cinquè ani­versari: cinc anys d’aprenentatge,

cinc anys de creixement, cinc anys de fer amics en altres centres del PRBB. Des del 2008 se n’han dut a terme 118 cursos, amb més de 1.200 assistents. El programa, que va començar petit i ha crescut ràpidament, va dirigit als residents del PRBB, que han aprofitat amb entusiasme oportunitats per a una àmplia formació professional en el lideratge, la comunicació i la bona pràctica científica. Per celebrar l’aniversari s’estan organit­zant dos actes especials per al 4 de juliol. Al matí, els científics predoctorals podran explorar i desenvolupar el seu potencial professional amb els formadors de liderat­ge en ciència Sašo Kočevar i Thomas Frick.

Maria Escrivà

Sota el lema «El 28 de setembre la resposta a l’Alzheimer està en la música», i amb motiu del seu cin­

què aniversari, la Fundació Pasqual Ma­ragall (FPM), en col·laboració amb The Project, ha presentat un concert solidari amb al recerca en Alzheimer. L'esdeveniment s’emmarca en el Dia Mundial de l’Alzheimer i reunirà sobre l’es­cenari un cartell inèdit i excepcional, amb Joan Manuel Serrat, Barbara Hendricks, Noa i Miguel Poveda, que oferiran un reci­tal únic amb base simfònica, acompanyats per l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció musical de Joan Albert Amargós i la direcció artística de Manuel Huerga. A més de sensibilitzar la societat envers les malalties neurodegeneratives i les seves conseqüències —tant en el malalt com en el seu entorn—, el concert té com a objectiu recaptar fons per als projectes d’investiga­ció en els quals treballa la Fundació Pasqual Maragall. Les entrades estan a la venda a les plataformes habituals (The Project, Telen­trada, Ticketmaster i Atrápalo) i a través del

Cinc anys d’Intervals Cucs bioluminiscents

Serrat, Barbara Hendricks, Noa i Miguel Poveda junts contra l’Alzheimer

A la tarda, hi haurà un concurs per trobar el millor presentador de ciència al PRBB. El concurs està obert a tots els científics ex­cepte caps de grup; els jutges són científics del PRBB de diverses disciplines i el primer premi és de 500 euros. No us perdeu aques­ta oportunitat de demostrar com sabeu ex­plicar la vostra ciència a un públic format pels vostres companys. La inscripció al con­curs s’obre el 2 de maig i la data límit és el 23 de maig. Tota la informació es pot trobar a intervals.prbb.org.

Five years of Intervals

Five years of learning, five years of growing, five years of making friends in other PRBB centres: this summer

the PRBB Intervals programme celebrates its 5th birthday. Since 2008, 118 training events have been held with over 1,200 atten­dees. The programme started small but grew

web www.respostamusica.com. Totes les lo­calitats seran de seient i tenen uns preus de 25, 40 i 60 euros.

Serrat, Barbara Hendricks, Noa and Miguel Poveda sing against Alzheimer’s

On Saturday, September 28, on the occasion of its fifth anniversary and under the banner “On September 28

the answer to Alzheimer’s is in the music”, the Pasqual Maragall Foundation (FPM), in colla­boration with The Project, is holding a benefit concert to support research into Alzheimer’s. The event, which forms part of World Alzhe­imer’s Day, brings together on stage a new and

rapidly, as PRBB residents enthusiastically took up opportunities for broad professional training in leadership, communication and good scientific practice. To celebrate this anniversary two special events are being organised for July 4. In the morning, pre­doctoral scientists will have the opportunity to explore and de­velop their professional potential with the science leadership trainers Sašo Kočevar and Thomas Frick. In the afternoon a com­petition will be held to find the best peer­to­peer science presenter in the PRBB. The competition is open to all junior and mid­grade scientists, the judges are PRBB scientists from various disciplines and the first prize is 500 euros! Don’t miss this opportunity to show how well you can ex­plain your science to an audience of your peers. Competition opens May 2; closing date for entries is May, 23. All information can be found at intervals.prbb.org ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS FOTO CIENTÍFICA

exceptional line up, with Joan Ma nuel Serrat, Barbara Hendricks, Noa and Miguel Poveda, in a unique symphonic concert, accompanied by the Vallès Symphony Orchestra under the musical direction of Joan Albert Amargós and artistic director Manuel Huerga. In addition to raising society’s awareness of neurodegenerative diseases and their con­sequences —both in the patient and those surrounding them— the concert aims to co­llect funds for research projects on which the FPM works. Tickets are on sale at the usual places (The Project, Telentrada, Ticketmaster and Atrápalo) and through the website www.respostamusica.com. Seats cost 25, 40 and 60 euros ■

Joan Manuel Serrat, Diana Garrigosa i Pasqual Maragall anuncien el concert

Aquesta imatge de Masha Plyuscheva, del Laboratori en Genòmica Evoluti­va del CRG, és una immunotinció del

sistema nerviós del cuc amb escates Harmo­thoeimbricata. Per tal d’estudiar la biolumi­nescència d’animals marins, Plyuscheva va anar recollir aquest cuc, que viu entre tres i cinquanta metres de profunditat. Quan s’es­panta, es desprèn d’una escata que brilla, la qual cosa li permet escapar­se mentre el depredador està distret. Plyuscheva va te­nyir amb DAPI els nuclis de les cèl·lules de l’escata, i va marcar amb verd el receptor de serotonina 5­HT, que marca el sistema ner­viós. Les estructures cilíndriques marcades en blau i verd són tubercles, les parts del sistema bioluminiscent on s’acumulen els productes oxidats de la reacció bioluminiscent.

“Glow in the dark” worms

This image, of an immunostaining of the nerve system of the scale­worm Har­mothoeimbricata was taken by Masha

Plyuscheva, from the Evolutionary Genomics laboratory (CRG). To study the biolumi­nescence of sea dwellers, Masha dived to collect this scale­worm. When scared, the worm detaches a glowing scale, allowing it to escape while the predator is distrac­ted. Masha stained the scate using DAPI to mark the nuclei of the cells in blue, and labeling the nerve system in green. The blue and green cylindrical structures are tubercles, parts of the bioluminescence system where the oxidized products of the bioluminescence reaction accumulate ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | maig de 2013 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Montserrat Torà

El material biològic obtingut per al diag­nòstic, tractament o control de les ma­lalties en els centres hospitalaris també

pot resultar molt útil per dur a terme inves­tigació biomèdica. Aquest material sobrant, un cop fet el diagnòstic o el tractament, rep el nom de «material excedent de diagnòstic». Qui ho decideixi pot donar de forma vo­luntària el seu material excedent de diagnòs­tic per realitzar estudis de recerca. Aquest material excedent serà custodiat en un bio­banc, una instal·lació que acull col·leccions organitzades de mostres biològiques (sang, orina, ADN, teixits) i la informació d’interès biomèdic associada. Tant les mostres com les dades són custodiades en les condicions i les garanties de qualitat i seguretat que exi­geix la legislació vigent. El biobanc s’encarrega tant de custodiar les mostres com de facilitar­les als investiga­dors per utilitzar­les en projectes de recerca prèviament aprovats pel Comitè Ètic i el Co­mitè Científic del biobanc. L’objectiu dels biobancs és garantir la tra­çabilitat i la qualitat de les mostres i de les dades associades; consolidar les col·leccions existents; desenvolupar noves col·leccions rellevants, i facilitar l’accessibilitat del mate­rial a la comunitat científica, assegurant un

Què és un biobanc?ús racional, ètic i legal dels recursos disponi­bles a la vegada que es promouen pràctiques de qualitat. Els biobancs són, doncs, plataformes de suport a la recerca que actuen com a nexe d’unió entre donants, clínics i inves­tigadors amb el propòsit d’assegurar un tractament segur i eficaç de les mostres biològiques i dades associades, i són fo­namentals per al desenvolupament de la medicina personalitzada. Actualment, des de l’IMIM es gestiona el MARBiobanc, que és el biobanc del Parc de Salut Mar.

What is a biobank?

Biological material obtained through the diagnosis, treatment and control of diseases in medical centres, can

also be very useful for carrying out biome­dical research. This excess material, once diagnosis or treatment has been under­taken, receives the name “surplus diagnos­tic material”. Anyone can decide to voluntarily do­nate their surplus diagnostic material for research. This surplus material is held in a biobank, a facility that houses organised co­llections of biological samples (blood, urine, DNA and tissues) and any appropriate bio­medical information associated with them. Both samples and data are kept under the

conditions and guarantees of quality and sa­fety required by current legislation. The biobank is responsible for both the custody of the samples and for making them available to researchers for use in projects preapproved by the biobank’s Ethics and Scientific Committees. The objective of a biobank is to guarantee the traceability and quality of the samples and their associated data; consolidate exis­ting collections; develop new important co­llections; ensure the availability of the mate­rial to the scientific community, and guaran­tee the rational, ethical and legal use of the resources whilst promoting quality practices.

A biobank is therefore a research support platform that acts as a link between do­nors, clinicians and researchers in order to ensure the safe and effective treatment of biological samples and their associated da­ta, being fundamental to the development of personalised medicine. Currently, the IMIM manages the MARBiobanc which is the BioBank of the Parc de Salut Mar ■

Veieu un vídeo sobre el MARBiobanc

Elvira López

Set centres de recerca, 55.000 m2 d’edifi­ci, instal·lacions, serveis, arquitectura; no és fàcil conèixer bé el PRBB i menys

si t’has incorporat recentment a un dels cen­tres. També pot ser que faci temps que hi treballes i només coneguis el teu centre, el teu programa o el teu laboratori. Per això, a partir de mitjans de maig, es programaran periòdicament sessions de benvinguda per als nous residents, obertes a tots els que vul­guin conèixer millor el conjunt del Parc. En aquestes sessions es complementarà la in­formació que cada centre proporciona i es donarà una visió general del PRBB, fent una visita a les instal·lacions. També s’explicaran

Conèixer millor el PRBB Alejandro Cáceres (CREAL) recomana: ajiaco bogotàaspectes pràctics, com, per exemple, on tro­

bar certa informació o com contactar amb la resta de residents. L’objectiu és que els nou­vinguts entenguin millor l’entorn del PRBB i coneguin físicament tots els centres. Es faran dues sessions, que s’anunciaran als mitjans habituals, una en anglès i l’altra en català o en castellà. Tots els residents que vulguin po­den assistir­hi i segur que descobriran coses noves que no coneixien!

Get to know the PRBB better

Seven research centres in a building of 55,000 m2: facilities, services, architec­ture. It is not easy to know the PRBB

well and even harder if you’ve recently joi­ned one of the centres. It could also be that you’ve been working here some time and yet you only know your centre, your programme or your lab. For this reason, starting from the middle of May, there will be periodic welco­me sessions for new residents open to anyo­ne who wishes to get to know the park better. In these sessions information about each centre and a general overview of the park will be complemented by a visit to the faci­lities. Practicalities such as where to find cer­tain information or how to contact the other residents will also be explained. The aim is that newcomers better understand the PRBB environment and physically get to know all the centres. There will be two sessions, to be announced in the usual ways, one in English and the other in Catalan or Spanish. All resi­dents who wish to may attend and they are sure to discover things they didn’t know! ■

Ingredients: 3 o 4 pits de pollastre, 4 kg de patates, 5 panotxes de blat de mo­ro tendres, 1 pot de tàperes, 1 manat

de "guascas" (una planta que s’utilitza a Colòmbia com a espècie), crema de llet, 5 alvocats, sal, pebre i condiments. Per fer aquesta recepta típica colom­biana, es posa a coure el pollastre salpe­brat amb aigua que el cobreixi. Quan està tendre, es treu i s’hi afegeixen les patates pelades, rentades i tallades a rodanxes primes. Es tallen les panotxes en trossos d’uns cinc centímetres i s’agreguen al brou. Es deixa cuinar fins que les pata­tes es desfacin una mica i el brou quedi més espès. Aleshores, s’hi incorporen les guascas ben picades, s’hi afegeix més sal, si cal, i es deixa uns cinc minuts més. És

convenient anar remenant amb una cu­llera de fusta perquè no s'enganxi. El po­llastre s’esmicola i, a l’hora de servir, es posa a cada plat una porció de pollastre esmicolat, una cullerada de tàperes i una de crema de llet. Els alvocats es tallen i se serveixen a banda.

Alejandro Cáceres (CREAL) recommends: Colombian ajiaco

Ingredients: 3 or 4 chicken breasts, 4 kg of potatoes, 5 corn cobs, 1 jar of capers, 1 sprig of “gallant soldiers”

(Galinsoga parviflora, a plant used in Colombia as a spice), cream, 5 avocados, salt, pepper and seasonings. To make this traditional Colombian dish, season the chicken, put it in a pan with enough water to cover it and cook. When tender, take it out and add the pee­led, rinsed, and thinly sliced pota toes. Cut the corn cobs into pieces about five cen­timeters long and add them to the broth. Leave everything to cook until the pota­toes begin to break up and broth thickens slightly. Chop the gallant soldiers well and add. Add more salt if necessary and leave it for about five minutes longer. It is advisable to stir it with a wooden spoon so it does not stick. Shred the chicken and add a portion to each plate just before serving, along with a tablespoon of capers and another of cream. Cut the avocados and serve separately ■Endevina on és això! / Guess where this is?

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 maig de 2013 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Aljoscha SchulzeLeimen (germany), 1980

Postdoc al CRG

Quins són els reptes de tenir un fill mentre fas el doctorat? A vegades em sentia com si em tiressin pels dos costats. Alimento les meves mosques o vaig a sopar amb el meu fill? És un repte, és clar, però molt bonic!

Què és el que més t’agrada de la teva feina? La sensació de veure que experiments que fallaven es van convertint a poc a poc en experiments que funcionen. El sentiment d’ansietat juntament amb l’emoció. La creativitat emprada per a la resolució de problemes.

Descriu-te en una sola paraula Caòtic.

Quines són les teves aficions? Practico ala delta des dels 14 anys. Volar per sobre de glaceres gairebé tocant­les, travessar crestes per explorar les valls profundes i utilitzar l’energia del sol per fer el camí de retorn al punt de partida són algunes de les experiències més boniques que recordo.

Quin és el teu personatge real o fictici preferit? Karl Popper.

Un defecte? Sóc massa pacient.

El teu lema? Mai no és massa tard.

What are the challenges of bringing up a child while doing a PhD? Sometimes it feels like being pulled from two sides. Do I feed my flies or do I have dinner with my son? It sure is a challenge, yet a very beautiful one!

What do you like most about your work? The feeling of failing experiments slowly turning into successful ones. The feeling of anxiety in conjunction with excitement. The creativity employed in problem solving.

Describe yourself in one word Chaotic.

What are your hobbies? I have been gliding since I was 14. To fly above glaciers whilst almost touching them, crossing steep ridges to explore deep valleys, and using the energy of the sun to make your way back to where you started are amongst the most beautiful experiences I could ever recall.

Who is your favourite real or fictitious person? Karl Popper.

What is your worst failing? I am too patient.

Your motto? It’s never too late ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

L’editor en cap de Science, Bruce Alberts, va expressar fa poc la seva preocupació pel futur de la «petita ciència», atès l’augment de projectes de ciència a gran escala, que cada vegada més sovint omplen els principals titulars. El genoma humà i el projecte ENcODE, amb un cost de 280 milions de dòlars, en són dos exemples. Però aquests megaprojectes no estan lliures de controvèrsia. Quins són els avantatges? cal renunciar als petits projectes? El·lipse ha demanat l’opinió d’investigadors dels centres del PRBB.

Large or small-scale science?

The Editor-in-chief of Science, Bruce Alberts, recently expressed concern about the fu-ture of “small science”, given the rise of “big science” projects which increasingly grab the headlines. Think of the human genome, or the $280 million-ENcODE project. But such megaprojects are not controversy free. What are their advantages? Must we give up small projects? El·lipse has asked researchers at the PRBB centres for their opinion.

Ciència a gran o petita escala?

Núria Montserrat (CMRB)

«Els grans projectes de recerca creen xarxes col­laboratives d’experts aca­dèmics i industrials que

fomenten la innovació en l’assistència sani­tària. Els avantatges són immensos, ja que proporcionen beneficis socioeconòmics que representen la base de futures indús­tries i mercats. Aquests projectes donen altres bons fruits, com l’establiment de col­laboracions a llarg termini. Però, en aquest escenari es dilueix la passió que hi ha quan es treballa en projectes més petits, en els quals la comunicació directa és més fàcil.»

“‘Big’ science research projects tend to be co­llaborative and build networks of academic and industrial experts enhancing innovation in healthcare. The advantages are immense since they result in socio­economic benefits, and represent the new basis of future indus­tries and markets. Working in such settings can be beneficial to establish long­term co­llaborations. However, such a scenario di­lutes the passion found in smaller projects, where direct communication is easier.”

Sarah Djebali (CRG)

«Com que he treballat al projecte ENCODE durant els darrers sis anys, estic molt familiaritzada amb la ciència a gran escala, la

qual reuneix investigadors amb diferents experiències per coordinar la producció, l’anàlisi primària, la integració, i l’accés ràpid a diferents tipus de dades. Els investigadors col·laboren entre ells per produir les millors

dades per a la comunitat, i permet provar i millorar noves tecnologies, que es formulin bones pràctiques, i que una enorme quanti­tat de dades es puguin processar de manera uniforme. La “petita ciència”, basada en hi­pòtesis, també és essencial i, si considerem que la “gran ciència” pot ser un recurs per a la petita, aleshores veurem que totes dues són complementàries i útils.»

“Having worked on ENCODE for the past six years, I am quite familiar with ‘big science’. It brings together researchers with different backgrounds to coordinate the production, primary analysis, integration, fast release and easy access to different kinds of data. It makes researchers collaborate with each other to produce the best data they can for the community, enables new technologies to be tested and improved, best practices and standards to be formulated, and huge amounts of data to be uniformly procesed. More hypothesis driven, ‘small science’ is also essential, and if we see big science as a resource for it, then both are complemen­tary and useful.”

Yolanda Espinosa (IBE: UPF-CSIC)

«La ciència a gran escala ofereix l’enorme avantatge de ser capaç de generar una gran quantitat de dades

sistemàticament, alhora que facilita l’accés a millors tecnologies i investigadors especi­alitzats que poden integrar diversos punts de vista. Tot i que ha estat el motor de la bi­ologia en l’última dècada, no hem de deixar mai de banda la seva contrapart, la “ciència petita” realitzada per diferents grups amb baix pressupost. Aquests també fan una re­cerca excepcional, de vegades aprofitant les

dades generades pels grans projectes i, sovint, aprofundint més en determinades qüestions científiques. Els científics han de compartir el coneixement i no perdre’s navegant en grans quantitats de dades, que és el principal perill de la “gran ciència”. L'important és arribar a un bon diàleg entre ambdós tipus de recerca, apostant per la creativitat i per als qui volen respondre a preguntes científiques.»

“So called ‘big science’ offers the enormous advantage of being able to generate large amounts of systematic data, having access to top technologies and specialist researchers that can integrate different scientific views. Although this has been the driving force be­hind biology over the last decade, we should never put aside its counterpart, the ‘small science’ being done by individual groups on low budgets; these also do exceptional research, sometimes taking advantage of the ‘big’ data and often going deeper into par­ticular scientific questions. Scientists must share knowledge and not get lost wading through large amounts of data, the main ha­zard of ‘big science’. Hopefully there can be a useful dialogue between both types of rese­arch, aiding creativity and those committed to answering scientific questions,’.”

Ferran Sanz (IMIM-UPF)

«Crec que la disputa de ciència “gran” contra “pe­tita” és simplista. El veri­table debat hauria de ser

sobre les prioritats científiques i la mida òp­tima dels projectes per abordar­los. És cert que hi ha temes, com ara el descobriment de teràpies innovadores per a certes malal­ties, que requereixen grans iniciatives pú­blico­privades de col·laboració, però també és cert que la tendència actual d’augmentar la mida de les subvencions, concentrant grans quantitats de diners en poques mans, pot ser qüestionable pel que fa a inversió/resultats.»

“I think that the question of ‘big and small science’ is too simplistic. The real debate should be about scientific priorities and the optimal size of the projects for addressing them. It is true that there are topics, like the discovery of innovative therapies for cer­tain diseases, that require big collaborative public­private initiatives, but it is also true that the current trend of increasing the size of grants, concentrating huge amounts of public money in few organisations, could be ques­tionable in terms of investment/result.” ■

NOTÍCIA BREU / BRIEF NEWS

Horizon Health, un portal per a la recerca sanitària europea. El portal web Horizon He­alth (www.horizonhealth.eu) va ser presentat oficialment a finals de març. Es tracta d’una iniciativa de la Comissió Europea (CE) com a part del projecte CommHERE, en el qual hi participa el CRG. El seu objectiu és ser un recurs valuós per a periodistes, educadors i investigadors i presentar la recerca sanitària finançada per la UE de forma atractiva. Anne Glover, assessora científica del president de la CE, va declarar que «la re­cerca d’avantguarda duta a terme per cen­tres europeus ha de ser comunicada de

forma senzilla per al públic. Aquest portal és molt important per a la difusió dels dar­rers avenços científics a tot Europa». Tots els instituts de recerca espanyols que treballen en el camp de la salut amb el patro­cini de la CE poden utilitzar aquesta eina per a la difusió dels seus resultats.

Horizon Health, a portal for European health research. The web portal Horizon Health (www.horizonhealth.eu) was officially presented at the end of March. It is an initiative of the European Commission (EC) as part of the CommHERE project, of

which the CRG is a partner. It aim to become a valuable resource for journalists, educators and researchers and present EU­funded health research in an attractive manner. Anne Glover, Scientific Adviser to the EC President stated that “the cutting­edge rese­arch carried out by European centres must be communicated in a simple way to the public. This portal is very important to aid dissemi­nation of the latest scientific developments across Europe”. All Spanish research institutes working in the field of health and funded by the EC can use this tool to disseminate their results ■

Edifici www.prbb.org | maig de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Raül Toran (CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Maria Van Dongen (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

AGENDAMaig. Intervals courses on scientific and grant writing, science communica-tion and visual story telling. Only for resi-dents. Registration and more details at intervals.prbb.org

5 de maig. Registration open for “The evolution of multicellularity”, conference (September, PRBB Auditorium) organi-sed by Iñaki Ruiz-Trillo and Ricard Solé (IBE). www.multicellularity2013.com

15 de maig. Registration deadline for the “Modeling for systems biology”, summer course at the CRG (June 9-14). www.crg.eu

23 de maig. Cafè científic del CRG «L’aroma de les emocions». Sala de la Caritat, Biblioteca Nacional de Catalu-nya. Més informació a: www.crg.eu

23 de maig. CRG Core Facility Techno-logy Symposium “Frontiers in genomics and epigenetics”. At the PRBB conferen-ce hall. Registration deadline: May 13.

28 de maig. Neuro-desconferència. 17 h. Centre Cívic La Sedeta. Més infor-mació a: www.crg.eu

30 de maig. «Great ideas of biology», conferència Ciència Fàcil CRG de Sir Paul Nurse. 19 h al Palau Robert.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Fotografia de Francesc Manaut (PRBB) / Picture by Francesc Manaut (PRBB)

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

GENT DEL PRBB / PRBB PEOPLE

Elvira López

La festa de Sant Jordi ja és un esdeve­niment clàssic al PRBB. L’edició d’en­guany es va celebrar el dia abans de la

diada, el 22 d’abril, amb una bona partici­pació de residents. Es van intercanviar més de 400 llibres, la major part en català i cas­tellà, tot i que hi havia una secció de llibres en anglès que feia goig. També es van reco­llir exemplars en francès, alemany i italià. Aprofitant la celebració, la Coral del PRBB va fer un concert en el qual va interpretar peces musicals: fragments de West side story o l’Himne dels pirates de Mar i cel van ser algunes de les cançons que van oferir a un públic format per residents del PRBB i

Sant Jordi al PRBBtambé per familiars i amics dels cantaires. Un grup de dansa contemporània, provi­nents del taller que ha fet Laura Gutiérrez, del Servei de Genòmica de la UPF, també va interpretar una peça entre els arbres. Els del grup de teatre PeReBaBaus van fer una classe de la Commediadell’arte, amb la par­ticipació de residents. Per endolcir la festa, es va oferir a tots els assistents xocolata amb melindros.

Sant Jordi at the PRBB

Sant Jordi’s (Saint George) day is alre­ady a classic event at the PRBB. This year’s festivities were celebrated the

day before, on April 22, with a good level of participation by the residents. More than 400 books were swapped, most in Catalan and Spanish, although there was a fantastic section of books in English. There were also tomes in French, German and Italian. Ta­king advantage of the special day, the PRBB Choir gave a concert interpreting various musical works: excerpts from West side story and the Hymn of pirates from Mar i Cel were some of the offerings for an audience con­sisting of PRBB residents as well as relatives and friends of the singers. A contemporary dance group from the workshop given by Laura Gutiérrez of the Genomic Service at the UPF also performed a piece among the trees. The PeReBaBaus theatre company gave a “Commediadell’arte” class, with the participation of residents. To sweeten the party yet further, there was hot chocolate and sponge fingers for everyone who atten­ded ■

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

L’Associació Internacional per a la Recer-ca del Càncer (AICR) concedeix dues be-ques a projectes de l’IMIM. El Grup de Re­cerca en Cèl·lules Mare i Càncer, coordinat per Anna Bigas, rebrà uns 230.000 euros pel projecte sobre el rol de les proteïnes Notch1 i ß­catenina en la leucèmia limfoblàstica aguda. D’altra banda, el Grup de Recerca en Transició Epitelimesènquima i Progressió Tumoral en rebrà 190.000 per un estudi lide­rat per Sandra Peiró sobre la reorganització de la heterocromatina durant la transició epitelimesènquima, un procés que es creu que ajuda que les cèl·lules canceroses es propaguin per tot el cos. Ambdós projec­tes s’han de desenvolupar durant tres anys. S’havien presentat 616 sol·licituds de tot el món i només s’han concedit 45 beques (un 7%), ja que els criteris d’adjudicació són molt estrictes. Quatre dels projectes són espa­nyols, entre els quals hi ha els dos de l’IMIM que han estat finançats.

The Association for International Cancer Research (AICR) awards two grants to IMIM projects. The Stem Cells and Cancer research group at the IMIM, coordinated by Anna Bigas, will receive 230,000 euros for a project on the role of ß­catenin and Notch1 proteins in acute lymphoblastic leukaemia. The Epithelial­Mesenchymal Transition and Tumour Progression research group will re­

ceive a further 190,000 euros for a project led by Sandra Peiró to study the reorganisation of heterochromatin during epithelial­me­senchymal transition, a process believed to aid the spread of cancer cells through the body. Both projects will be developed over the next three years. 616 applications were submitted from around the world and only 45 (7%) were funded as the award criteria are very strict. Four of the projects are Spanish, among which are the two at the IMIM.

Manolis Kogevinas, escollit primer presi-dent de la secció europea de la ISEE. El codirector del CREAL ha estat escollit primer president de la secció europea de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE). Barbara Hoffmann ha estat escollida vicepresidenta. La ISEE és l’associació científi­ca més important del món en salut ambiental. La secció europea de la ISEE va ser creada re­centment per promoure l’acció en assumptes relacionats amb la investigació en salut ambi­ental, l’educació en epidemiologia ambiental i la millora de la salut pública a Europa.

Manolis Kogevinas, elected first president of the European section of the ISEE. The co­director of CREAL has been elected the first president of the European section of the International Society for Environmental Epi­demiology (ISEE). Barbara Hoffmann, from the Leibniz Institute for Research in Environ­mental Medicine in Dusseldorf, Germany, is to be vice president. The ISEE is the lar­gest scientific association in environmental health worldwide. The European section was recently formed to promote action on issues related to research in environmental health, epidemiology, environmental education and improving public health in Europe ■

Anna Bigas i Sandra Peiró