El·lipse 10: "New appointment on Tuesdays at the restaurant"

Editorial

Maruxa Martínez-Campos

Lloc: restaurant del PRBB.Dia: un dimarts cada mes.Hora: de 9.30 a 10 del

matí. Estem parlant dels «PRBBbreakfasts», una nova sèrie dexerrades informals que es fa-ran a l’hora i lloc esmentats ique tenen com a objectiu ge-nerar debats sobre temes d’in-terès general, així com crearuna major interacció entre elsresidents. Els presentadors se-ran tant gent interna del PRBBcom convidats externs, i s’oferi-rà als assistents un petit esmor-zar amb cafè, aigua i pastes. La

primera cita serà el 8 d’abril,dia en què l’Elvira López, direc-tora de relacions públiques delPRBB, explicarà el nou progra-ma d’activitats per a residents.D’altres «esmorzars» previstosgiraran entorn el nou programade formació que ofereix elPRBB, la presentació del pro-jecte prbb.tv, i temes com el re-ciclatge i la sostenibilitat alparc o l’ús de bicicletes. Tam-bé es tractaran temes d’inte-rès per a determinats sectorsque no interaccionen habitual-ment, com els departamentsde recursos humans dels dife-rents centres, etc. Us hi espe-rem!

New appointment on

Tuesdays at the restaurant

Place: PRBB restaurant. Da-te: one Tuesday per month.Time: 9’30-10am. We are

talking about the “PRBB break-fasts”, a new series of informaltalks which will take place atthe above mentioned time andplace. Their objective: to gene-rate debates about subjects ofgeneral interest and to createa greater interaction amongstall residents. The speakers willbe either internal PRBB staff orexternal guests, and the partici-pants will be able to enjoy a lit-tle breakfast with some coffee,

water and croissants. The firstappointment will be April 8th,when Elvira López, PR directorof the PRBB, will explain the ac-tivities programme for residents.Other planned “breakfasts” willinclude the presentation of thenew training programme thatthe PRBB offers, that of theprbb.tv project, and other sub-jects such as recycling and sus-tainability in the park or the useof bicycles. Other subjects of in-terest for specific sectors thatdo not normally interact, suchas the human resources depart-ments of the different centres,will also be discussed. We hopeto see you there! �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Abril de 2008 NÚM. 10 www.prbb.org GRATUÏT

ESMORZARS DEL PRBB / PRBB BREAKFASTS

Nova cita els dimarts al restaurant

Esmorzars conjunts per a tots els residents / Joint breakfasts for all residents

Sumari / Summary

Ciència

Ciència al descobert | Scienceuncovered: Assaigs clínics 2

Notícies científiques | Scientific news 2

Programa formació | Training programme:Elinor Thompson (PRBB) 3

Servei de recerca | Research service: CeGen (CRG-UPF) 4

Conferències | Conferences PRBB-CRG: Abril/April 4-5

Diversitat

Notícies generals | General news 3-5

Català per a guiris | Catalan forforeigners: Diada de Sant Jordi 5

Debat actual | Current-affairsdebate 6

Notícies breus | Brief news 6

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 7

PRBB sostenible | Sustainable PRBB: Apaga aquest llum! 7

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 7

La foto del mes | Photo of the month 7

Medicine at the UPF

After more than a deca-de, the Medicine studieswill start at the UPF next

academic year 2008-09. Thiscommon project with the UAB,with a curriculum adapted tothe European Area of HigherEducation, was presented lastMarch 14 at the PRBB. Thenew Medicine degree aims totake advantage of all the sy-nergies that will derive fromthe existence of the Facultyof Health and Life Sciencesnext to the PRBB and the Hos-pital del Mar, a spatial andconceptual coincidence thatis difficult to find. The studieswill be established in four ba-sic axes: an intense trainingin the biological, social andpopulational bases of medi-cine; the development of clini-cal, health and managementskills; the achievement of theethical and social compro-mise of the medical profes-sion; and the explicit inclusionof the medical humanism prin-ciples. The curriculum inclu-des a series of activities andsubjects that will allow theachievement of these aims.The challenge is served.

Josep Eladi Baños

Medicina a la UPF

Després de més d’unadècada, el proper cursacadèmic 2008-09 co-

mençaran els estudis de Me-dicina a la UPF. Aquest projec-te conjunt amb la UAB, ambun pla d’estudis adaptat al’Espai Europeu d’EducacióSuperior, es va presentar ofi-cialment el passat 14 de marçal PRBB. El nou Grau de Me-dicina pretén aprofitar les si-nèrgies que es derivaran de l’e-xistència de la Facultat deCiències de la Salut i de la Vi-da junt al PRBB i l’Hospitaldel Mar, una coincidència es-pacial i conceptual difícil detrobar. Els estudis s’establi-ran en quatre eixos bàsics:una intensa formació en lesbases biològiques, socials ipoblacionals de la medicina,el desenvolupament de com-petències clíniques, sanità-ries i de gestió, l’assolimentdel compromís ètic i social dela professió mèdica i la inclu-sió explícita dels principis del’humanisme mèdic. El plad’estudis inclou una sèrie d’ac-tivitats i matèries que perme-tran assolir aquests objec-tius. El repte està servit.

Josep Eladi Baños

Directors dels CIBERs d’Espanya es reuneixen al PRBB

Directors of the CIBERs

meet at the PRBB

The scientific directors ofthe nine Spanish CIBERs(Networks of biomedical

research centres) met last March6 at the PRBB, hosted by theEpidemiology and Public HealthCIBER, which is directed by Jo-sep M. Antó. Six groups fromthe IMIM, two from the CRG and

one from the UPF participate inthis CIBER. The subjects dis-cussed in the meeting includedthe scientific collaboration bet-ween the CIBERs, the differentmanagement models and thepractice of excellence. The verypositive evaluation of the partici-pants in this meeting has secu-red the bases for a common agen-da which will have continuity inposterior quarterly meetings �


Els directors científics delsnou CIBERs (Centres derecerca biomèdica en xar-

xa) d’Espanya es varen reunirel 6 de març al PRBB. El CIBERd’Epidemiologia i Salut Pública,dirigit per Josep M. Antó i enel que participen 6 grups del’IMIM, dos del CRG i un de laUPF, va ser l’amfitrió d’aquestareunió. En la trobada es vantractar temes com la col·labo-ració científica inter-CIBERs,els models de gestió i la pràc-tica d’excel·lència. La molt po-sitiva valoració dels assistentsa aquesta reunió ha fet establirles bases per a una agenda co-muna que tindrà continuïtat enposteriors reunions trimes-trals.

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Assaigs clínics: el llarg camí del desenvolupament de nous fàrmacs

«doblement cecs», és a dir, nil’investigador ni el pacient sa-ben si aquest està rebent elnou fàrmac, el control o el pla-cebo.

Els assaigs clínics són moltregulats i controlats. Abans defer qualsevol assaig clínic, elseu protocol i la informació quees proporcionarà als possiblesparticipants ha de passar perun Comitè Ètic d’InvestigacióClínica (CEIC), com el que exis-teix a l’IMAS. El comitè com-prova l’interès científic i mèdicde l’estudi, la relació risc/be-nefici i la conformitat amb lesbones pràctiques metodològi-ques. Els participants han deser informats de la finalitat iels riscs i beneficis de la re-cerca a la que se sotmeten, isignar un consentiment de for-ma lliure, tot i que poden aban-donar l’assaig en qualsevolmoment. A més cal que cadaprotocol sigui després autorit-zat per l’Agència Espanyola deMedicaments i Productes Sani-taris. Finalment, si tot va bé, elmedicament serà aprovat a ni-vell nacional per l’esmentadaagència o bé per l’Agència Eu-ropea de Medicaments (EMEA),si el registre és a nivell euro-peu.

Al PRBB existeix una ins-tal·lació de l’IMIM-Hospital delMar amb 12 llits per a fer as-saigs clínics de fase I.


Avui en dia hi ha varis mi-lers de medicaments almercat. En aquests mo-

ments es triga, de mitjana, uns12 anys per desenvolupar i a-provar un fàrmac, amb un costmig de més de 1.000 M€. Ladarrera part d’aquest llarg pro-cés és la seva avaluació experi-mental en humans: els assaigsclínics. Aquests es divideixenen 3 fases. Durant la fase Is’estudien, en voluntaris sans,els efectes farmacològics i tò-xics del producte i com aquestes distribueix, es metabolitza is’elimina del cos. És a dir elsseus efectes farmacocinètics ifarmacodinàmics. La fase II esrealitza amb un nombre limitatde pacients i té com a objectiuconèixer l’eficàcia del fàrmac iestablir la relació dosi-respostaen una malaltia o símptoma. Fi-nalment, la fase III es fa en unnombre més ampli de pacients,varis milers, i confirma l’eficàciai la seguretat del fàrmac ambuna avaluació dels possiblesefectes indesitjats.

Per tal d’obtenir resultats ri-gorosos i objectius, els assaigscompten amb un grup controlper demostrar si el nou medica-ment és millor que un placebo oun medicament de referència. Amés els assaigs són en general

Ciència www.prbb.org | abril de 2008 2

Clinical assays: the long

path to the development

of new drugs

Nowadays there are seve-ral thousand drugs in themarket. At the moment it

takes, in average, 12 years for adrug to be developed and ap-proved, with an average cost ofmore than 1,000 M€. The lastpart of this long path is its ex-perimental evaluation in humans:the clinical assays. These aredivided into 3 phases. Duringphase I the pharmacologic andtoxic effects of the product, aswell as how it is distributed, me-tabolised and eliminated fromthe body, are studied in healtyvolunteers. These are the drug’spharmacokinetic and pharma-codynamic effects. Phase II isdone in a limited number of pa-tients, and it aims to understandthe efficiency of the drug and toestablish a dose-response rela-tionship for a specific diseaseor symptom. Finally, phase III isdone in a larger number of pa-tients, several thousands, and itconfirms the efficiency and se-curity of the drug, with an evalu-ation of the possible undesiredeffects.

In order to obtain rigorousand objective results, the as-says count with a control groupto demonstrate whether the newdrug is better than a placebo or

a reference drug. Furthermore,the assays are “double-blind”,which means neither the patientnor the researcher know whe-ther the participant is taking thenew drug, a control, or the pla-cebo.

Clinical assays are very regu-lated and controlled. Beforedoing any clinical assay, its pro-tocol and all the informationthat will be communicated tothe potential participants mustgo through a Clinical ResearchEthical Committee (CEIC), suchas that existing at IMAS. Thecommittee checks the scientificand medical interest of the stu-dy, the risk/benefit rate and theconformation with good methodo-

logical practices. Participantsmust be informed about theaims, risks and benefits of theresearch they are being subjectto, and they must freely sign aconsent form, although they canabandon the assay at any point.Each protocol must also be au-thorised by the Spanish Agencyof Drugs and Health Products.Finally, if it all goes well, thedrug will be approved at the na-tional level by that same agen-cy, or by the European MedicinesAgency (EMEA) if the register isat an European level.

At the PRBB there is a facili-ty at the IMIM-Hospital del Marwith 12 beds for doing phase Iclinical assays �

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

El PRBB participa en lafira «Recerca en Directe»Maruxa Martínez-Campos

Què és exactament el ge-noma? Com som de dife-rents entre nosaltres i per

què? Com podem generar mésde 150.000 proteïnes si noméstenim 30.000 gens? Aquestes id’altres preguntes relacionadesseran contestades per científicsdels centres del PRBB els pro-pers 10 i 11 d’abril a la fira «Re-cerca en Directe», organitzadapel Parc Científic de Barcelona(PCB) i que tindrà lloc a l’espaiMovistar, al campus Diagonal.S’espera que unes 1.600 per-sones participin en la sisena edi-ció d’aquesta fira divulgativa gra-tuïta que pretén mostrar a la po-blació la recerca que té lloc alsdiferents centres i instituts de re-cerca de la ciutat de Barcelona.

PRBB participates at the

“Live Research” fair

What is the genome?How different is oneperson from another

one and why? How can we ge-nerate more than 150,000 pro-teins from only 30,000 genes?These and other related ques-tions will be answered by scien-tists from the PRBB centresnext April 10 and 11 at the fair“Live Research”, organized bythe Parc Científic de Barcelona(PCB) and which will take placeat the Espacio Movistar in theDiagonal. Around 1,600 visitorsare expected in the sixth editionof this free science fair thataims to show the research tak-ing place in the different centresand research institutions of Bar-celona �

Ciència3 abril de 2008 | www.prbb.org

PROGRAMA DE FORMACIÓ / TRAINING PROGRAMME

Elinor Thompson

Fins fa poc, una carrera relativamentexitosa en ciència requeria una ha-bilitat per a mantenir-se al dia en

una o potser dues disciplines científiquesrelacionades. Però per a tenir èxit enl’autopista global del canvi d’avui dia, elscientífics s’enfronten a reptes per als quepoden tenir poca preparació.

Primerament, els científics necessitenuna sèrie d’habilitats transferibles queels ajudin a moure’s de forma flexible enun clima de feina imprevisible. Els in-vestigadors amb bones habilitats per atreball en equip, comunicació i lideratgepoden interactuar de forma més efectivaels uns amb els altres i amb el públic.Com a resultat poden, no només crearequips de recerca més forts, sinó tambécontribuir millor a la creació de polítiquesi assegurar que les decisions científi-ques estan basades en bona evidència.

En segon lloc, els científics necessitenmés confiança i eines per a clarificar elscreixents reptes ètics del seu treball. Aixòrequerirà que refinin el seu pensament crí-tic de forma que el puguin aplicar no no-més dins de l'àmbit en el que estan com-fortables (el mètode científic), sinó tambéals importants temes socials i ambien-tals en la frontera entre ciència i societat.

Finalment, els científics d’avui dia ne-cessiten una gran capacitat per al treballinterdisciplinari que els permeti tenir unavisió «de sistema» de la biomedicina. Elsinvestigadors que estiguin oberts a dife-rents punts de vista seran capaços d’a-profundir en suposicions prèviament noqüestionades, obrint així les portes anou coneixement.

Per tal de cobrir aquestes demandes,els científics han de buscar oportunitats

«Els científics avui dia s’enfronten a reptes per als que estan poc preparats»

“Today’s scientists face

challenges for which they

have little preparation”

Until recently a successful career inscience required an ability to keepabreast of developments in one

and perhaps two related scientific disci-plines. But to succeed on today’s globalhighway of rapid change, scientists facechallenges for which they may have littlepreparation.

First, scientists need a portfolio oftransferable skills to help them move

flexibly in an unpredictable employmentclimate. Investigators with sound skills inteam working, communication and lea-dership can engage more effectively witheach other and the public. As a resultthey can not only create stronger re-search teams but can also contributebetter to policy-making and ensure thatscience decisions are based on good evi-dence.

Second, scientists need more confi-dence and tools for clarifying the bur-geoning ethical challenges of their work.This will require them to refine their cri-tical thinking skills so that they can applythis thinking not only within their comfortzone of the scientific method but alsoto the serious social and environmentalissues at the frontiers between scienceand society.

F inally, scientists today need astrong capacity for interdisciplinaryworking to enable them to take a sys-tems view of biomedicine. Investiga-tors who are open to different world-views may be able to gain insights intopreviously unquestioned assumptionsthereby opening doors to new know-ledge.

To meet these demands, scientistsneed to seek learning opportunitiesfrom a wide variety of contexts beyondthe laboratory. The idea of the “PRBBIntervals Programme” is to offer someopportunities for learning and reflectionin these borderland areas. Over thenext few months a range of initiativesis planned including leadership andmanagement training, media skills, res-ponsible research conduct, scienceand society dialogues, public engage-ment, the science and technology sys-tem and business development proces-ses �

per aprendre d’una gran varietat de con-textos més enllà del laboratori. La ideadel «Programa Intervals del PRBB» ésoferir algunes oportunitats per apren-dre i reflexionar en aquestes àrees in-definides. Durant els propers mesoss’han planejat una sèrie d’iniciatives,que inclouen lideratge i gestió, tècni-ques de comunicació amb els mitjans,conducta científica responsable, diàlegsde ciència i societat, compromís amb elpúblic, el sistema de ciència i tecnologiai els processos de desenvolupament denegocis.

ELINOR THOMPSON, COORDINADORA DEL PROGRAMA DE DPC

Elinor Thompson, metge i especialista en salut pública, està coordinant un nou pro-grama de desenvolupament professional continu (DPC) per als residents del PRBB. Lainiciativa serà coneguda com «El programa Intervals PRBB», i té com a objectiu propor-cionar oportunitats de formació en àrees frontereres amb la pròpia activitat científica.De moment ja està prevista l’assistència del professor Sir Harry Kroto, Premi Nobel dequímica, que ens impartirà una conferència i un taller sobre ciència i societat, així comun programa de formació en lideratge que anirà a càrrec de l’empresa «HFP Consulting»(que ha col·laborat amb EMBO) i també uns seminaris a càrrec del consultor Eric May(guanyador d’un Premi Emmy) dirigits a la formació en tècniques de comunicació ambels mitjans de comunicació. Elinor explica aquest nou programa a El·lipse.

Elinor Thompson, a public health specialist and a medical doctor, is coordinatinga new continuing professional development (CPD) programme for PRBB residents.The initiative will be known as the “PRBB Intervals Programme” since it aims toprovide training opportunities in areas between the traditional confines of science.Booked so far are Chemistry Nobel Laureate, Professor Sir Harry Kroto who willgive a lecture and a workshop on the subject of science and society, EMBO col-laborators HFP Consulting, who will be involved in leadership training, and the Em-my Award winning consultant, Eric May who will give some hands on media skillstraining.

Elinor tells El·lipse about the program.

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Conferència d’unpremi Nobel al PRBB

El premi Nobel de química Harry Kro-to, de la Florida State University alsEUA, visitarà el PRBB el proper 3

de juny per donar una conferència i un ta-ller sobre «Ciència, societat i sostenibili-tat». Kroto, de 69 anys, va merèixer el més

alt reconeixement de la comunitat cientí-fica el 1996 pel seu descobriment de lesfullerenes (C

60), unes molècules formades

per 60 àtoms de carboni en forma de bo-la o tub buits. Aquestes molècules sónactualment un tema de gran interès endiversos camps, inclosa la biomedicina,però la seva aplicació més important ésen nanotecnologia. La conferència tindràlloc a les 12.00 a l’auditori del PRBB, i éspart del nou «PRBB Intervals Programme».

Nobel Prize laureate talks at PRBB

The chemistry Nobel Prize laureateHarry Kroto, from Florida State Uni-versity in USA, will visit PRBB on

June 3 to give a lecture and a workshopabout “Science, Society and Sustainabil-ity”. Kroto, now 69, won the highestrecognition of the scientific community in1996 for his discovery of fullerenes (C

60),

molecules composed by 60 carbon atoms

in a hollow ball or tube shape. These mo-lecules are currently a hot topic of re-search in several fields, including bio-medicine, but their widest application isin nanotechnology. The lecture will takeplace at 12pm at the PRBB conferencehall and is part of the new “PRBB Inter-vals Programme”, a new continuing pro-fessional development programme star-ting at the PRBB and which is open to allresidents �

Ciència www.prbb.org | abril de 2008 4

«En quatre anys hem fet 165 projectes»

SERVEI DE RECERCA / RESEARCH SERVICE

CENTRE NACIONAL DE GENOTIPAT (CEGEN), NODE DE BARCELONA (CRG) I EQUIP DE COORDINACIÓ (UPF)


Al PRBB s’hi ubiquen dues unitatsdel CeGen: un dels nodes de ge-notipació, dirigit per Xavier Estivill

(CRG), i l’equip de direcció i coordinaciódel conjunt del CeGen, dirigit per JaumeBertranpetit (UPF). El CeGen, creat a fi-nals del 2003 i subvencionat per Geno-ma España, té l’objectiu de proporcionarla infraestructura necessària per a pro-jectes de genotipat d’SNPs a gran esca-la. Els altres nodes es situen a Madrid(CNIO) i Santiago de Compostela (USC).

Els SNPs (Single Nucleotide Polymor-phisms), variacions d’un sol nucleòtidentre dos individus, expliquen part de ladiversitat humana i, en alguns casos, lespredisposicions a certes malalties. Escalcula que hi ha més d’11 milionsd’SNPs en humans. «El genotipat d’SNPsté moltes aplicacions», diu Estivill. «S’u-sa per exemple en estudis d’associacióper trobar gens implicats en malaltiescomplexes, com l’autisme, malalties neu-rodegeneratives o fins i tot psiquiàtri-ques». També es fan estudis de genèticade poblacions i diversitat humana, i es-tudis en d’altres animals o en plantes,on s’utilitza per a seleccionar les va-riants desitjades. «També es por estu-diar la metilació del DNA», diu MònicaBayès, cap de la unitat de genòmica delCRG i supervisora tècnica del nodeCeGen de Barcelona. I mirant la intensi-tat dels SNPs detectats es poden deduircanvis estructurals del DNA, com varia-cions en el nombre de còpies o delecions,sovint implicades en càncer.

«Qualsevol investigador pot detectarSNPs al seu laboratori», diu la Mònica.«El gran avantatge és que aquí ho fem agran escala: es necessita menys DNAinicial ja que mirem tots els SNPs alho-ra, està tot robotitzat i l’experiment ésmolt més ràpid i menys costós. Fa no-més 6 anys, analitzar 10 SNPs en 200individus era tota una tesi de tres anys,mentre que avui es pot fer en menys dedues setmanes». Les tècniques que ofe-reixen els tres nodes del CeGen —a Bar-celona hi ha SNPlex (per analitzar 48SNPs en la mateixa mostra) i Illumina(de 96 a 1 milió )— permeten cobrir qual-sevol necessitat dels investigadors i par-

ticipar en projectes europeus molt com-petitius. Segons la Magda Monfort, «pro-ject manager» del node de Barcelona,des del 2004 s’han dut a terme a Bar-celona 165 projectes, encarregats percientífics de 30 institucions diferents. El42% de tots els projectes han estat sol·li-citats per investigadors de l’entorn PRBB.

Els serveis que ofereix el CeGen in-clouen l’assessorament sobre quinatecnologia és més adient, el disseny del’experiment, l’extracció de DNA i la ge-notipació per se. Els usuaris es podendescarregar els resultats via web i fer anà-lisis estadístiques, gràcies a eines infor-màtiques dissenyades específicament perl’equip d’Arcadi Navarro de la UPF, queaquest any s’ha incorporat com un node del’INB (Instituto Nacional de Bioinformática).

Al node tècnic del CRG hi ha 8 perso-nes, 7 dones i un home. «Tenim una bonapolítica de conciliació familiar», somriu laMònica. A la coordinació (UPF), per altrabanda, són tres les persones que s’en-carreguen de fer l’assessorament inicialals clients, la gestió unificada de tots elsdocuments i els pressupostos, a part deser el canal de comunicació amb l’entitatfinançadora, entre moltes altres coses.«Aglutinem els tres nodes tècnics del Ce-Gen funcional i visualment», diu la coordi-nadora executiva del CeGen, Anna Pérez.

the CRG genomics unit and technical su-pervisor of the Barcelona node. And loo-king at the intensity of the SNPs detec-ted one can deduce structural changesin the DNA, such as copy number varia-tions or deletions, which are often im-plied in cancer.

“Any researcher can detect SNPs intheir laboratory”, says Mònica. “The bigadvantage here is that we do it at largescale: less initial DNA is needed, sincewe look at all SNPs in the same sample.Everything is robotized and the experi-ments are much faster and cheaper. On-ly 6 years ago it used to take a whole 3-year PhD to analyse 10 SNPs in 200individuals, while nowadays this can takeless than two weeks”. The techniques of-fered by the three CeGen nodes —inBarcelona they have SNPlex (to analyse48 SNPs in the same sample) and Illu-mina (from 96 to 1 million)— cover anynecessity of the researchers and allowthem to participate in competitive Euro-pean projects. According to Magda Mon-fort, project manager of the Barcelonanode, 165 projects have taken place inBarcelona since 2004. These were com-missioned by researchers from 30 dif-ferent institutions. 42% of the projectswere by researchers at the PRBB centres.

The CeGen can do the initial assess-ment on which technology is most suit-able, the experimental design, the DNAextraction and the genotyping per se.Users can download their results via weband do statistical analyses, thanks tocomputer tools designed specifically forthis by Arcadi Navarro’s team at the UPF,which is from this year a node from INB(the National Bioinformatics Institute).

The technical node at the CRG countswith 8 people, 7 of which are women.“We have a good work-life balance poli-cy”, smiles Mònica. At the coordinationunit at the UPF, on the other hand, thereare three people who are in charge of doingthe initial assessment for the users, theunified management of all documents,the budgets, and they are the commu-nication channel with the sponsors,amongst many other things. “We put to-gether the three technical nodes of theCeGen, both functionally and visually”,says the CeGen executive coordinator,Anna Pérez �

“In four years we have done

165 projects”

The PRBB hosts two units of the Ce-Gen: one of the genotyping nodes,directed by Xavier Estivill (CRG), and

the national direction and coordinationteam, directed by Jaume Bertranpetit(UPF). The CeGen, created in 2003 andsponsored by Genoma España, aims toprovide the necessary infrastructure forlarge scale SNP genotyping projects. Theother two nodes are in Madrid (CNIO)and Santiago de Compostela (USC).

SNPs (Single Nucleotide Polymor-phisms) are variations of a single nu-cleotide between two individuals that ex-plain part of the human diversity and, insome cases, the predisposition to cer-tain diseases. It is thought that there are11 million SNPs in humans. “SNP geno-typing has many applications”, says Es-tivill. “It is used for example in associa-tion studies, to find genes implied incomplex diseases such as autism, neu-rodegenerative or even psychiatric dis-eases”. It is also used for population ge-netics and human diversity studies, aswell as studies in other animals or plants,where it is used to select the desiredvariants. “One can also study DNA me-thylation”, says Mònica Bayès, head of

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

CARLES SUÑÉ, April 7. Suñé, fromthe Instituto de Parasitología y Bio-medicina “López Neyra”, at the Par-que Tecnológico de Ciencias de laSalud de Granada, Spain, aims to

understand how the connections between themRNA transcription elongation and processingmachineries take place. In particular his re-search focuses on the transcription elongationfactor CA150, which may be involved in thecoupling of those processes. Another interestof his is the molecular mechanisms of tran-scription elongation by RNAPII.

ALBERT SORRIBAS, April 11. Sor-ribas, from the Departament de Cièn-cies Mèdiques Bàsiques of theInstitut de Recerca Biomèdica deLleida (IRBLLEIDA), Universitat de Llei-

da, in Spain, focuses in mathematical mode-lling of complex systems, statistical me-thods, bioinformatics and systems biologymethods, and epidemiology and populationstudies. For example, he has investigated theIron-sulfur cluster assembly in yeast mito-chondria and defined an strategy for pathwayreconstruction.

RENATA PASQUALINI and

WADIH ARAP, April 14.

Pasqualini and Arap, fromthe MD Anderson CancerCentre in Houston, Texas,

are focused on the discovery and evaluation offunctional protein-protein interactions in thecontext of human disease, such as cancer orobesity, for the development of targeted the-rapies and imaging agents. They do so intro-ducing novel combinatorial approaches basedon in vivo phage display, generation of mono-clonal antibodies and nanotechnology.

MICHAEL SNYDER, April 18. Sny-der, from the Department of Molec-ular, Cellular, and Developmental Bi-ology at Yale University, USA, usesglobal approaches to explore pro-

tein function and dissect regulatory net-works. Some specific subjects studied are thecontrol of cell division and cell morphology inyeast, the characterization of proteomes, theanalysis of regulatory circuits in yeast, the cha-racterization of the human genome and sex-specific gene expression in mammals.

Node de Barcelona i equip de coordinació del CeGen

Ciència5 abril de 2008 | www.prbb.org

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS


El Sergi, l’Eugeni i l’Aïda van ser tres dels250 participants en «Art en els límits delcervell», un acte de la setmana mundial

del cervell, celebrada en 60 països de tot elmón, i organitzada a Barcelona per Mara Diers-sen, del CRG, amb el suport del PRBB. Els trestenen la malaltia de Wilson, un trastorn here-ditari poc comú que fa que el cos acumuli cou-re, sobretot en el fetge i el cervell. Això fa queels costi moure’s i parlar, però no els va impe-dir de participar en l’acte, descobrint olors o es-culpint amb els ulls tapats. Els hi va agradarel contacte amb la neurociència i dues setma-nes després van anar al laboratori de neuro-genètica de Dierssen. «Ens vam adonar queconeixem poc les possibilitats del cervell. Quaninhibeixes un sentit, t’adones com d’importantés», diu l’Aïda de la seva experiència a la fira.Aquesta noia de 23 anys estudia enginyeria in-formàtica, s’ha independitzat fa anys i practi-ca vela. S’ha de medicar cada dia des que livan diagnosticar la malaltia als 12 anys —elsseus germans bessons en tenien 9 i van ha-ver de passar mesos en cadira de rodes. Peròquan algú li diu que els medicaments han fetmiracles diu, molt segura: «No. Som nosaltres».I és que aquesta família ens demostra que vo-ler és poder.

Els límits del cervell

The limits of the brain

Sergi, Eugeni and Aïda were three of the250 participants in “Art in the limits ofthe brain”, an event that took place during

the Brain Awareness Week, which is celebrated in60 countries around the world and is organisedin Barcelona by Mara Dierssen, from the CRG, withthe support of the PRBB. They have Wilson di-sease, an uncommon hereditary disorder whichmakes the body accumulate copper, especially inthe liver and the brain. This makes it difficult forthem to move and speak, but it didn’t preventthem from participating in the event, discoveringodours or sculpting with their eyes closed. Theyliked the contact with neuroscience and twoweeks later they went to the neurogenetics lab-oratory of Dierssen. “We realised that we knowvery little about the possibilities of the brain. On-ly when you inhibit one sense, you realise howimportant it is”, says Aïda about her experiencethat night. This 23-year old girl studies computerengineering, has lived independently for yearsand goes sailing every month. She has to takemedication every day since she was diagnosedwith the disease at 12 —her twin brothers were9 and they had to spend months on a wheel-chair. But when someone tells her the drugshave made miracles she replies, self-assured:“No. We have”. Indeed, this family shows thatwhere there’s a will there’s a way �

FILIPPO RIJLI, April 21. Rijli, fromthe Friedrich Miescher Institute(FMI) in Basel, Switzerland, studiesthe molecular mechanisms of topo-graphic neuronal circuit formation in

the vertebrate hindbrain. In particular, he fo-cuses on the mouse whisker-to-barrel somato-sensory circuit as well as the auditory and pre-cerebellar circuitry, using techniques such asgene targeting, fate-mapping of neuronal sub-populations by genetic tools, imaging of fluo-rescently labelled neurons and axonal tracts,and molecular phenotype analysis and geneexpression profiling.

DIDIER RAOULT, April 22. Raoult,from the Faculté de Médecine ofthe CNRS and the World Health Or-ganization (WHO) Collaborative Cen-ter for Rickettsial Reference and

Research in Marseille, south of France, is in-terested in understanding the clinical, epi-demiological, physiopathological, diagnosticand therapeutic aspects of diseases, both invivo and in vitro. He is specially interested inRickettsia-related diseases and other diseasessuch as Q fever, Bartonelloses and the Whip-ple disease.

JAN KORBEL, April 25. Korbel, fromthe European Molecular Biology La-boratory (EMBL) in Heidelberg, Ger-many, is characterizing structuralvariants, such as copy-number va-

riation, in the human genome using tiling ar-rays and next-generation DNA sequencing. Heis also interested in studying the mammaliantranscriptome and its evolution, does genomeanalysis in prokaryotes and eukaryotes, aswell as gene and protein function prediction. Fi-nally, he is also interested in doing genomiccontext analysis.

HENRIK SEMB, April 28. Semb,from the Stem Cell Center in Lund,Sweden, works on the develop-mental biology of human embryon-ic stem cells and the pancreas.

Main projects include regulation of pancreasorganogenesis by mesenchymal-epithelialinteractions, and differentiation of human em-bryonic stem cells into pancreatic insulin-pro-ducing beta cells. The aim is to provide in-formation regarding the underlying causes fordiabetes and to develop new cell-replacementtherapies for this disease.

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

Diada de Sant JordiDiu la llegenda (legend says) que

un terrible drac (dragon) que teniaatemorida (terrified) a tota (all) la

població (population) estava (was) llest(ready) per a devorar (devour) a la filla(daughter) del Rei (King) com a sacrifici,quan (when) el cavaller Sant Jordi (St Ge-

orge) el va matar (killed) clavant-li (stab-

bing) una llança (spear). De (from) cada(each) gota (drop) de sang (blood) sorgíuna rosa (rose).

Per això (Because of this) el 23 d’a-bril (April), diada de Sant Jordi, a Ca-talunya es regala (give as a present)una rosa a la dona (woman) estimada(loved). A més, el 23 d’abril de 1616van morir (died) dos (two) grans (gre-

at) escriptors (writers) universals, Mi-guel de Cervantes i William Shakespea-re, i la UNESCO va declarar aquesta(this) data com el «Dia internacionaldel llibre» (International book day).

Així, a la tradició (tradition) de les ro-ses s’hi ha sumat (added) la de rega-lar un llibre �

www.prbb.org | abril de 2008 6Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Being a couple of scientists and having kids: mission impossible?

Balancing working life and private life is as important as it is complicated formost working couples. When both members of the couple have such an ab-sorbing job as is research, the problem is even greater.

El·lipse has asked different couples who work at the PRBB centres how they mana-ge to take care of and enjoy their families while having a successful scientific career.

pia. Not to renounce neither aspect re-quires the implication of both membersof the couple, and if you have kids, thehelp of a third person is needed.”

Lola Otero (CMRB) i Joaquín Rodríguez

(CMRB)

«Tenim sort perquè vivim a prop, i podemen un moment anar a casa o a la feina.A més, part de la nostra feina la podemfer a casa davant de l’ordinador, així queens organitzem en torns per poder posarun ull a la pantalla i l’altre en els nens...»

“We are lucky because we live close byand we can be home or at work in aminute. Also, we can do part of our job athome in front of the computer, so wetake turns to have one eye on the screenand the other on the kids” �

Ser una parella de científics i tenir fills: missió impossible?

La conciliació de la vida laboral i la personal és un tema tant important com com-plicat per a la majoria de parelles treballadores. En el cas que els dos membresde la parella tinguin una feina tant absorbent com és la recerca, el problema és

encara més pronunciat.El·lipse ha preguntat a diferents parelles que treballen als centres del PRBB com

s’ho fan per tenir cura i gaudir de la seva família i alhora portar a terme una carre-ra científica exitosa.

Belén Álvarez (IMIM) i Mike Edel

(CMRB)

«Trobar un balanç entre la pressió de lesnostres carreres com a post-docs i gau-dir dels nostres dos fills Sara i Nico éstot un repte. Ens alternem a l’hora dedur-los a l’escola i recollir-los. Quan es-tan malalts és difícil, perquè no tenim fa-mília aquí, així que un dels dos va allaboratori molt d’hora i l’altre hi va a latarda i es queda fins tard. Quan estàvema Holanda teníem més flexibilitat laboralen situacions com aquestes…»

“Balancing the pressures of a post-doccareer and enjoying our two young chil-dren Sara and Nico is a challenge. Wealternate taking them to school and pic-king them up. When they get sick it be-comes difficult, as we have no family

here. In these times one of us goes veryearly to the lab and the other goes in theafternoon and stays late. When we werein the Netherlands we found that therewas more ‘room’ in the contract for ti-mes like that.”

Juan Valcárcel (CRG) i Fátima Gebauer

(CRG)

«Per a nosaltres, el que funciona en eldia a dia és una forta organització, unadistribució de les tasques equitativa iconsideració mútua. En decisions críti-ques a llarg termini, com quan pertocatenir fills o a on mudar-se i en quinescondicions, sempre hem considerat quehi ha dues carreres a tenir en compte.»

“What works for us in the day to day lifeis a strong organization, an equivalent

distribution of tasks, and mutual consi-deration. In critical long term decisionssuch as when to have kids or where tomove and in which conditions, we alwaysconsidered that two careers are onstake.”

Olga Millán (IAT) i Albert Jordán

(CRG)

«Una veritable conciliació implicaria queno es veiessin afectades ni la vida pro-fessional ni la familiar, i això, en ciència,és una utopia. No renunciar a cap as-pecte requereix la implicació d’ambdósmembres de la parella, i si es tenen fills,l’ajuda d’una tercera persona.»

“A real balance would imply that neitherthe personal nor the professional livesare affected, and this, in science, is uto-

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

La web de l’IMIM destaca internacionalment

El «Ranking Mundial de Hospitalesen la Red», elaborat pel Laboratoride Cibermetria del CSIC, es basa

en l’anàlisi de més de 17.000 webs sa-nitàries de tot el món, amb l’objectiu d’a-valuar el compromís de les institucionsamb la difusió electrònica de la informa-ció acadèmica. Segons aquest rànquing,la web de l’IMIM se situa en la primeraposició a nivell espanyol, en la 34 a ni-vell europeu i en la 124 a nivell mundial.

The IMIM web stands out

internationally

The “World Ranking of Hospitals inthe Web”, done by the Cibermetrialab from the CSIC, is based in the

analysis of more than 17,000 health-re-lated webs from all over the world, andhas the aim of evaluating the compro-

mise of the institutions with the electron-ic diffusion of their academic information.According to this ranking, the IMIM web ison the first position in Spain, the 34th atthe European level and the 124th whencompared to the whole world.

Gestió d’un projecte europeu des de l’IMIM

L’Oficina de Coordinació de ProjectesEuropeus de la Fundació IMIM coor-dinarà la gestió del projecte europeu

ALERT, finançat amb 4,5 milions d’euros.L’objectiu d’aquest projecte, en el que par-ticipen 18 institucions, és desenvoluparun sistema computeritzat que permeti ladetecció precoç de reaccions adverses amedicaments d’una forma més eficaç i rà-pida. Per a això els investigadors estudia-ran històries clíniques de 30 milions depacients. Mitjançant la utilització de tèc-niques de mineria de text i de tècniquesepidemiològiques i computacionals, es

detectaran relacions entre els esdeveni-ments adversos i els fàrmacs utilitzats.

The IMIM manages

an European project

The European Project Coordination Of-fice of the IMIM Foundation will co-ordinate the management of the pro-

ject ALERT, funded with 4.5 M€. The aimof the project, in which 18 institutionswork, is to develop a computerized systemthat allows the early detection of adversedrug events in a faster and more efficientway. This will be done by integrative miningof biomedical knowledge and of clinicalrecords of 30 million patients, allowing thedetection of relationships between ad-verse events and the drugs used.

Jornades de càncerde mama

El 22 de febrer se celebrà a l’Hospi-tal del Mar la XII Jornada sobre elcàncer de mama. Els programes de

cribratge i les millores terapèutiques hanpermès supervivències a 5 anys de mésd’un 90%, i els instruments de deteccióde recaiguda a llarg termini són senzillsi estandarditzats. Per això, en aquestesjornades interdisciplinàries es va debatresi no seria millor realitzar el seguimentmés enllà dels 5 anys d’haver acabat eltractament utilitzant un recurs més pro-per a la malalta, com l’Atenció Primària,enlloc del seguiment hospitalari.

Breast cancer meeting

The XII Breast Cancer Meeting tookplace February 22 at Hospital delMar. The screening programs and the

therapeutic advances have allowed a sur-vival rate to 5 years of more than 90%, andthe tools for long term relapse detectionare simple and standardized. For thesereasons, it was discussed at this interdis-ciplinary meeting whether it would be bestthat the follow up of the patients morethan 5 years after the treatment is done bya resource closer to the patient, such asPrimary Attention, instead of at Hospital �

7 abril de 2008 | www.prbb.org Edifici

Isabel Ràfols

Al despatx del director de serveisgenerals del PRBB hi ha el dissenyd’una màquina d’enfilar agulles. Un

gat salta per menjar-se una sardina quepenja d’una palanca que, accionada, po-sa en marxa unes rodes dentades quefan que el fil passi per l’agulla amb unaprecisió mil·limètrica. Sense combusti-ble, abaratint costos. Resultat, la iaia,contenta, acaba la feina abans i no perdels nervis. La missió del científic i l’en-ginyer és fer la vida fàcil? La màquinad’enfilar agulles sembla absurda, peròus heu parat a mirar el rentador d’ullsdel laboratori i la dutxa d’emergència?Simples i imprescindibles.

Jordi Sabatés (Barcelona, 1915-2003),pèrit mecànic, va meravellar nens i gransque llegien la revista TBO amb màqui-nes que resolien problemes trivials, quantsenginyers haurà inspirat? Va construir al-gunes de les màquines, ara són al Mu-seu del Joguet de Figueres. Era enginyerperò no s’hi dedicava, no era dibuixantperò en treballava, no feia divulgació dela ciència, però en tots els seus dis-senys hi ha pedagogia.

Inspiration

In the office of the director of generalservices of the PRBB there is an ima-ge of a machine to thread a needle.

A cat jumps to eat a sardine that is han-ging from a lever that, once pressed on-to, sets some gear wheels into motionand these make the thread go throughthe needle with a millimetric precision.

NOTÍCIES BREUS

Festa de Sant Jordi

El proper 22 d’abril, la plaça interiordel PRBB es convertirà en unagran catifa vermella per les més

de 500 roses que es repartiran als resi-dents en celebració del dia de Sant Jor-di. Un intercanvi de llibres en el que totsels residents podran compartir aquellesnovel·les que ja han llegit i rebre a can-vi històries noves i desconegudes, do-narà el toc literari d’aquesta festivitat.I ja que estem de celebració, hi hauràconcerts i altres demostracions cultu-rals a càrrec de residents del PRBB. Fe-liç Sant Jordi!

Saint George’s day

Next April 22 the inner square ofthe PRBB will become a big redcarpet due to the more than 500

roses which will be given away to resi-dents in celebration of Saint George’sday. A book exchange in which all resi-dents will be able to exchange the no-vels they have already read for new andunknown stories will give the literarytouch to the festivity. And since we willbe in a celebrating mood, there will beconcerts and other cultural demonstra-tions by PRBB residents. Happy St Geor-ge’s day! �

Without fuel, saving money. The result:the grandma is happy, finishes early herjob and does not lose her nerves. Is themission of the scientist and the engi-neer to make life easier? This machineseems absurd, but have you ever loo-ked at the laboratory eyes washers andthe emergency shower? Simple and es-sential.

Jordi Sabatés (Barcelona, 1915-2003),expert in mechanics, made both childrenand adults marvel when reading the TBOmagazine, with machines that dealt withtrivial problems, how many engineersmust he have inspired? He constructedsome of the machines, now at the ToyMuseum in Figueres. He was an engi-neer but did not work as one, he wasn’ta drawer but he did draw, he didn’t doscience popularization, but all his dra-wings are pedagogical �

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció:


Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Dolores Otero (CMRB)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Institut d’Alta Tecnologia (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: [email protected]: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

[email protected]

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to:[email protected]

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Photography by Marta Benet (IMIM)

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

Dibuix de Pablo Mérida Rodríguez, 7 anys

PRBB SOSTENIBLE / SUSTAINABLE PRBB

Apaga aquest llum!

Sabíeu que, de mitjana, en l’edificidel PRBB s’utilitzen uns 800.000Kw d’electricitat cada mes? Això

provoca una contaminació ambientalque entre tots podem ajudar a reduir. Al-gunes idees: apagueu els llums delsdespatxos i les sales amb aparells quanno es fan servir. Apagueu també el mo-nitor de l’ordinador si no el feu servir du-rant més de 15 minuts. Podeu progra-mar-ne el sistema d’estalvi d’energia pera que s’activi un salvapantalles al capde 5 minuts d’inactivitat: el mode BlackScreen (pantalla negre) proporciona unestalvi de 7,5 Kwh en comparació ambun salvapantalles amb animació. En pa-rades més llargues, sobretot al final deldia, apagueu també l’ordinador, si éspossible, així com qualsevol altra mà-quina que no s’hagi d’utilitzar (impres-sores, fax, etc.). A veure si, entre tots,aconseguim disminuir la factura quepassem al medi ambient!

Swith off that light!

Did you know that, on average,800,000 Kw of electricity areused each month at the PRBB

building? This creates an environmentalpollution that we can all help reduce. So-me ideas: switch off the light of your of-fice or of rooms full of machinery whenyou are not there. Also, switch off themonitor of your computer if you are notusing it for a period of more than 15 min.You can also program the energy savingsystem so that it’s activated after 5 minwithout activity. Configure it in BlackScreen mode, which saves 7.5 Kwh com-pared to an animated screen saver. Forlonger breaks, specially at the end of theday, switch off the computer itself, if pos-sible, as well as any other machine thatis not in use (printers, fax, etc.). Let’ssee if, together, we manage to reducethe bill we charge on the environment! �

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

Inspiració

Documents

El·lipse 10: "New appointment on Tuesdays at the restaurant"