1

DIARI DE VIATGE…

CLÀUDIA, JANA, IVAN G., JUDIT, SARA, MARIO, ANDREA, SERGI, ARES, ADRIÀ, ABRIL, IVAN B., OLGA

2

Índex:

1. Mollerussa

.....................................................................................Judit i Andrea

2. Tàrrega .................................................................. Clàudia i Sara

3. Cervera .......................................................... Olga, Ivan G. i Abril

4. Manresa .................................. Sandra, Judit, Sara, Andrea i Adrià

5. Vic ................................................................... Adrià i Sergi

6. Girona ................................................................ Mario i Ivan B.

7. Escala ........................................................................... Jana i Ares

Editorial: Per trobar el tema de la revista vam pensar en les colònies que farem aquest mes de març. Vam agafar un mapa amb la ruta de Lleida a l’Escala i vam anar triant alguns dels municipis per on passarem. En cada ciutat o poble podreu trobar diferents temes com per exemple, on està situat, la història del municipi, el clima, els edificis importants, la fauna que hi ha, la vegetació, els habitants i les festes que es celebren. Gràcies a aquest treball, hem pogut aprendre molta més informació de municipis importants de Catalunya. Esperem que us agradi i que noteu el nostre esforç!

3

Situació: Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d’Urgell. Té una superfície de 7,1km². És el municipi amb més densament poblat de la demarcació de Lleida.

Història: L’origen de Mollerussa va ser una casa o un hostal que estava situada entre Barcelona i Lleida en el temps de Jaume I. Aquest hostal estava sota els dominis dels Olzinelles, una família adinerada. L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al Pla d'Urgell van fer de la població seu de l'administració del nou Canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. La Fira de Sant Josep és l’activitat que té més importància per a la ciutat, es remunta al 1872 i també el mercat del dimecres. Pels motius del creixement de població, expansió urbanística, desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al municipi, d'acord amb el Real Decreto 1082 de 24 d'abril.

4

Mollerussa el dia 9 d’Octubre del 1668, Aquarel·la original del pintor Pier Maria Baldi. Aquesta aquarel·la es conserva a la biblioteca de Florència.

• Etimologia: Prové de l’àrab Moala Arusa o del llatí molli amb el sufix d’abundància.

• Gentilici: Mollerussencs i Mollerussenques

Clima: La temperatura mitja anual de Mollerussa és de 14, 10 °C més alta que la temperatura mitja anual d’Espanya que és de 12, 97 °C. En els mesos més càlids la temperatura mitja és de 33 °C i en els mesos més freds la temperatura mitja és de -0,10 °C.

Edificis importants: Església de Sant Jaume:

Museu de Vestits de Paper:

El Museu de Vestits de Paper respon a una demanda que era gairebé obligada, reconeixent així un costum amb fortes arrels a Mollerussa i una forma d'art poc coneguda fora de la ciutat.

Entre les singularitats de Mollerussa, potser la més coneguda és el Concurs de Vestits de Paper que es celebra des de fa 46 anys. El museu és fruit del concurs, de tots els seus participants, perquè és gràcies a ells que avui poden comptar amb més de vuitanta vestits exposats per compartir amb tots nosaltres.

5

Casa del Canal d'Urgell, seu de l'Espai Cultural del Canal d'Urgell:

El Canal d'Urgell va ser enllestit l'any 1861 i la Societat Explotadora es va instal·lar a Mollerussa, a la denominada Casa del Canal. De fet, és un conjunt de diversos edificis d'altures i dimensions diferents, que s'han anat adaptant al llarg del temps a les necessitats de cada moment. Va ser edificat entre 1867 i 1876 segons projecte i direcció de l'enginyer basc Domingo Cardenal. Els seus murs estan construïts amb paredat de pedra i coberts amb teulades a dues aigües. Ha estat restaurat modernament.

Resclosa del Canal d’Urgell al passar per Mollerussa:

Fauna: No hi ha fauna per destacar. Tot i això, al tenir molt pròxim l’estany d’Ivars podem dir que hi abunden els ocells amb punts de descans, reproducció i alimentació.

6

Vegetació: El paisatge de Mollerussa ha estat tan modificat que és molt difícil dir quina seria la vegetació espontània i sense la intervenció de l'home. Abans de la construcció del canal d'Urgell dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, junt amb la vegetació dels aiguamolls i dels terrenys salabrosos (rics en sals). Però aquest paisatge de fa un segle i mig també era derivat de la intervenció de l'home, ja que era constantment pasturat per ovelles i cabres, i quan era possible es conreaven.

L'única vegetació que té un cert interès és la que es forma a les vores dels canals i sèquies i la dels camps. Hi ha diversos arbres de ribera, sovint plantats, com els pollancres i plàtans que ressegueixen les ribes dels canals.

Població: A Mollerussa l’any 2012 hi havia una població de 14.729 habitants i una densitat de 2.074,51 hab/km².

Festes: · Festa Major: Aquesta és la festa per excel·lència. Es celebra el tercer divendres de Maig i el programa inclou des d’activitats lúdiques, esportives, culturals, els balls, les havaneres, els espectacles infantils, el teatre, la revista, el castell de focs d’artifici...

· Sant Joan: La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de parla catalana i també a molts indrets de la resta Europea es deu a que la festa expressa a un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador.

· Concurs nacional de vestits de paper: El concurs de paper va realitzar-se per primera vegada el 13 de desembre del 1964 a la Societat Cultural i Recreativa l’Amistat amb motiu de la celebració de Santa Llúcia. Va ser l’any 1966 quan per primera vegada va denominar-se Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa aquest fet va fer que la popularitat anés creixent any darrera any fins a l’actualitat.

7

Tàrrega

Situació: Tàrrega està situat a l’Urgell. Limita amb el Pla d’Urgell a l’oest, les Garrigues al sud-oest, la conca de Barberà al sud, la Segarra a l’est i la Noguera al nord.

Història: Els orígens de Tàrrega comença a mitjans del segle XI quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell de Tàrrega. A partir d’aquell moment el creixement de la ciutat va començar a millorar. Però, la crisi del segle XIV, va acabar amb aquesta etapa de millora. La construcció de les muralles valen quantitats de diners molt importants. La població es desorganitza i se sent insegura a causa de la violència i dels bandolers. Tàrrega va ser una vila cada vegada més ruralitzada, controlada per les grans famílies i plena de pors. Les crisis eren molt contínues. Les més greus van ser les guerres. El segle XVIII va ser un segle d’expansió i de grans projectes. La inauguració de la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1860) i la terminació del Canal d'Urgell (1862) va ser molt important.

Clima: Tàrrega té un clima mediterrani, amb sequera i pluges bastant abundants. La resta de l'any, pot ploure de 340 o 410 litres per metre quadrat en només un parell d'hores. Les temperatures són caloroses a l'estiu, i fredes

8

a l'hivern. Les temperatures de la ciutat sempre es mantenen uns graus per sobre de la temperatura mitjana.

Edificis importants:

Ermita romànica ubicada al cim del Parc de Sant Eloi Església de Santa Maria de l'Alba

.

L'edifici modernista de "Cal Maimó", Castell de Tàrrega.

9

Vegetació: Exceptuant algun tros de bosc de roure o de pinassa a les muntanyes del sud-est quasi tota la comarca, en estat natural, seria coberta per bosc de carrasca.

Però aquest bosc ha estat destruït per l'home i només en queden garrigues, brolles mediterrànies i camps de conreus.

En el paisatge humanitzat dels secans, al costat de les brolles tenen importància els matolls grisencs, indiquen una forta intensitat de la pastura vegetals indicadores dels terrenys.

Gràcies al canal d'Urgell que rega les zones de regadiu hi predominen els conreus d'arbres fruiters com les pomeres, les pereres, els

cirerers, les pruneres o els presseguers i els conreus de blat, alfals o gira-sol.

També hi ha petits horts i hivernacles que es dediquen a la producció familiar o industrial d'hortalisses com els enciams, els tomàquets, les pastanagues o els pebrots.

A la zona de secà hi predominen altres conreus com l'olivera, la vinya o l'ametller.

Fauna: Hi habiten aus típiques mediterrànies.

Entre elles hi ha el mussol, el sisó, l'aligot, el milà negre, el picot verd, la perdiu roja, la cigonya (que nia en zones de ciutat), el capsigrany, el puput, l'abellerol, etc.

10

Població: A Tàrrega hi havia 17.025 persones al 2009. Actualment 15.155.

Majoritàriament la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia però també al turisme, comerç i la indústria.

Tàrrega té una fira molt important: la fira del Teatre de carrer que es celebra des de 198.

11

Situació: Cervera es troba al mig de Catalunya, en el sector més oriental de la província de Lleida. La seva situació estratègica ha transformat aquesta població històricament en un important nus de comunicacions a nivell català. Es troba a uns escassos 100 km de Barcelona i a 60 km de Lleida.

Història: L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa. La nostra bandera:

Clima: L’elevació de la comarca i l’absència de muntanyes properes contribueixen a la presència dels vents: el ponent o vent seré, fort i sec; la humida marinada de direcció contrària; de vegades també baixa del Pirineus la tramuntana; o la morella que ve de les muntanyes de Prades. Tots ells molt freds! La temperatura mitjana anual de Cervera és de 13º.

12

Edificis importants: Universitat de Cervera Centre oficial d’estudis superiors a Catalunya (1717-1842) fundat per reial ordre l’11 de maig de 1717 a Cervera ciutat que lluita al costat de Felip V durant la Guerra de Successió. D’aquesta manera sancionava tots els professors i estudiants que s’oposaren a la causa borbònica, ja que el mateix text legal promulgava l’extensió de les Universitats de Lleida, Girona i Barcelona. Sant Pere de Gros Es un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana. És un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Vegetació: Totalment calcària, la Segarra té una vegetació carrascars. Sovint hi ha també boscos alts de pinassa i sota l'estrat alt de la pinassa s'hi troba un estrat més baix de roures .

13

Fauna: Els rèptils més freqüents són la serp blanca, el llangardaix, les granotes i la sargantana. Hi ha diferents aus que volen pel cel de la Segarra, els més abundants són els pardals. A la primavera s’estableixen les orenetes, però també hi són presents els passerells, estornells, garses, merles, tórtores, garrafons, caderneres, pigots verds, pinsans, guatlles, enganyapastors i algun puput. A la nit, molt sovint es troben mussols o òlibes aturats al mig dels camins. Últimament es poden veure sobrevolar al cel ocells de presa, com ara els esparvers.

Població: Any 2012 població: 9440. Entre aquesta hi ha 4786 homes i 4654 dones. Els habitants de Cervera es dediquen exclusivament al boví.

14

Situació: Manresa és la ciutat capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, a prop al nord-oest de l’angle on conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l’eix i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Té una extensió de 41,6 km².

Història:

Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític de quatre mil anys enrere. La presència dels àrabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terra de ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica.

Després d'uns inicis de centúria marcats per la Guerra del Francès, en què Manresa hi tingué un paper destacat, la ciutat va aconseguir

15

consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya. La industrialització fou el detonant del progrés de la ciutat al llarg del segle XIX, mitjançant l'aprofitament intensiu dels recursos hidràulics i l'aplicació primerenca del vapor, la instal·lació del gas, la construcció de carreteres i, sobretot, la construcció del ferrocarril de Barcelona a Lleida que arribà a Manresa el 1859. Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat.

L'any 1989, Manresa va celebrar el mil centenari de la seva existència com a ciutat.

En els anys 90, amb l'obertura de l'autopista Manresa - Terrassa, la construcció de l'eix transversal, i l'arribada d'una altra onada d'immigració, han contribuït al creixement poblacional de la ciutat.

Clima: La ciutat està ubicada a 238 m d'alçada sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental força extrem. Es tracta d'un clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de mitjans de novembre a mitjans de març.

La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a l'hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l'estiu.

16

Població: Al 2012 Manresa consta de 76.570 habitants.

Tot i que les activitats industrials i de serveis són les més destacables, el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la històrica sèquia de Manresa, és dedicat especialment a verdures, llegums i fruita, com també a cereals, blat de moro, patates i farratge. Al secà predominen els cereals i el farratge.

La ramaderia se centra especialment en la producció de porcí i boví. La tradició industrial es remunta als segles medievals.

Pel que fa al sector secundari, en els segles XIX i XX va sorgir la indústria tèxtil al llarg dels dos rius que la guarden. Aquesta indústria ha passat a ser testimonial i ara hi destaquen els sectors metal·lúrgic, químic i de la pell.

El sector terciari és força important, com correspon a un cap de comarca de les seves dimensions.

La seva condició de nucli de vies de comunicació és un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa.

Edificis importants:

·Fàbrica dels Panyos:

Era una fàbrica construïda per la societat sedera Pau Miralda i Companyia l'any 1826 al costat del riu Cardener al seu pas per Manresa i uns centenars de metres més avall del pont Nou. La seva construcció va suposar l'inici de la Revolució Industrial a Manresa. És la fabrica més antiga de Catalunya i d'Espanya que s'ha conservat amb les seves característiques originals.

·El pont vell:

17

Travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. El pont ha sofert diverses destruccions. D'origen romà, l'actual es tracta de la reconstrucció fidel d'un pont medieval també reconstruït el segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. El pont, que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 m sobre el cabal del riu.

Vegetació: Els arbres que hi ha més quantitat són el pi blanc i el pi roig, estan

sobretot als indrets mes refrescants. També hi han garrigues,

brolles de romaní i pastures de jonça.

Les pinedes, garrigues i brolles són tant abundants que se'ns fa

difícil imaginar-nos el paisatge amb alzinars, carrasca i rouredes.

18

Situació: Vic està situat al nord-est de Catalunya , es troba a uns 69 Km de Barcelona i a uns 60 Km de Girona. I és la capital de la comarca d’Osona.

Història: El nom de Vic prové del llatí per un homenatge a les monedes romanes i ibèriques. En l’època visigòtica va ser anomenada Àusona. La ciutat va ser destruïda al 788 d.C. durant una incursió musulmana. Desprès, només un dels barris va ser reconstruït. D’aquí va sortir el nom de Vic, quan Guifré el Pelós va reconstruir la part alta de Vic al 878 d.C. donant el control de la part baixa al bisbe . A partir d’aquell moment la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

Clima: Al juny, al juliol i al agost la temperatura és alta, però durant els altres mesos és baixa. La temperatura més baixa que poden tenir és de -4 graus i la més alta són 25 graus.

Edificis importants: Els edificis importants de vic són: Temple Romà es troba situat a la part alta de la ciutat, tocant el castell de Montcada. El temple de Vic va ser construit durant el segle d'or de l'imperi, és a dir el segle II. La seva existència va ser totalment

19

ignorada fins l'any 1882, en què va ser descobert en enderrocar el castell de Montcada.

Un altre edifici es la cripta de la catedral una cripta es un pis subterrani situat normalment sota de l’esglesia. L’interior de la cripta esta dividit en tres naus d’idéntica amplada amb dues files de columnes.

Un altre “edifici” de Vic es el pont Romanic. Guifré va construir tres esglésies prop del riu al voltant de les quals es va arreplegà un petit nucli de població formant un barri anomenat “vicus ausonensis”. D’aquest barri en sortia el camí cap a Barcelona. En el segle XI s’hi va construir el pont de Queralt que permetia travessar el riu amb més facilitat.

També hi ha el Castell dels Montcada, en el mateix turo que els romans havien aixecat el temple, el compte de Guifré el pilós va construir en el segle IX una gran torre de defensa. Després en el segle XI aquesta torre va ser substituïda pel Castell dels Montcada del qual només te alguns murs exteriors.

Fauna: A Vic hi ha: ocells, amfibis, mamífers, peixos i rèptils. Uns dels animals mes comuns de Vic son la granota reineta i el ànec de coll verd. La reineta es troba pertot arreu als països catalans, incloses les illes balears. Apareix a basses i estanys amb canyes, a arbusts del voltant, a jardins i pous, a aiguamolls, rierols i torrenteres. El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit. La reineta arriba fins a 55 mm de longitud. Menja(formigues, papallones, escarabats, mosques) i també petites aranyes.

20

L’ànec de coll verd es omnívor però en la seva alimentació tenen més importància les plantes. L’ànec collverd és un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala. Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós. La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats.

Vegetació: El terme municipal de Vic està situat en el domini de vegetació de la roureda seca de roure martinenc, encara que en aquella zona hi ha aquests mateixos arbres: - Roureda de Roure martinenc (Quercus pubescens).

- Pineda de pi roig (Pinus sylvestris).

- Pineda de pi blanc (Pinus halepensis).

- Pineda de pi pinyer ( Pinus pinea).

- Bosc mixte roure

- Pi.

- Pollancreda (Populus nigra)

- Garriga.

- Pastures.

- Herbassar.

- Llistonar.

21

- Timoneda

Població:

A Vic hi ha 41.191 persones hi ha 20.412 homes i 20.779 dones. Les

explotacions ramaderes i les indústries transformadores del sector

primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un

sector comercial i de serveis en creixement.

La bandera i l’escut de Vic:

Bandera Escut

22

SITUACIÓ El Girona és la capital del gironès. Limita al Nord amb el alt Empordà, al sud amb la Selva, a l’est amb el baix Empordà i a l’oest amb la Garrotxa. Al Girona coincideixen quatre rius,que son el Ter, el Galligants, l’Onyar i el Güell. Està entre dos muntanyes les Guilleries i les Gavarres. El relleu és molt accidentat la part antiga està en un turó i la part més nova és plana.

HISTÒRIA Els primers habitants van ser els Ibers. Després dintre de molts anys van vindre els romans. Durant la edat contemporània el exèrcit Napoleó va atacar a Girona, però poc després durant la guerra civil durant un bombardeig van morir més persones.

CLIMA El clima és mediterrani humit , normalment està plovent amb una mitjana de precipitacions entre 750-900. El més dolent són les inundacions.

EDIFICIS IMPORTANTS Uns dels edificis mes importants de Girona es la casa Batlle: Una de les coses mes impressionants són els deu caps de mussols. Un altre edifici important és el palau episcopal:

23

El Palau episcopal de Girona està situat a la plaça dels Apòstols, junt a la Catedral de Girona, monument amb el que forma un tot arquitectònic, tant des d’aquesta posició, com des del carrer.

VEGETACIÓ Hi ha molt poca vegetació per causa de la urbanització. Tot i que encara podrem trobar alzines. Passejant pels carrers de Girona els arbres que pots trobar són els pins.

FAUNA A Girona hi ha un problema amb els coloms i gavines per culpa de que hi ha massa població i danys al mobiliari urbà. Moltes aus quan emigren van a l’illa Ter.

POBLACIÓ Hi ha 97.198 habitants, més dones que homes. Els seus gentilicis són Gironí i Gironina. La majoria de gent treballa al turisme i els serveis.

24

Situació: L’Escala és una població que està situada a l’Alt Empordà. Limita amb el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i el Baix Empordà. La vila de l'Escala és al sud del Golf de Roses, entre l'antiga gola del riu Fluvià fins al turó de Montgó. Limita al sud amb el terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El nucli antic de l'Escala està situat entre la Mar Mediterrània i un conjunt de turons del nord del massís del Montgrí. El seu terme compren el poble de Sant Martí d’Empúries i les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, prop del portitxol, al poble de cinc claus, els veïnats de les corts d’Empúries i les restes, i els antics monestirs de Vilanova. Les terres ocupades abans per les aigües, ara són camps de conreu, són fàcilment identificables entre el pujol de Sant Martí -la Paleàpolis grega- i els penya-segats de l'antiga costa on aviat va créixer la ciutat grega que els arqueòlegs han anomenat Neàpolis o ciutat nova.

Història: A part d’unes escasses restes remuntades a la època neolítica, no es troben altres restes fins el segle VI a. C. En el segle IV a. C. un grup de grecs, procedents de Focea, estableixen la primera colònia d’Empúries en l’actual San Martí d’Empúries, llavors una illa unida per un estret tros de terra a la resta de territori de l’Escala. Sant Martí va ser cristianitzat per Sant Feliu l’Africà que morí a Girona el 304.

Ruta de l’Escala a Sant Martí d’Empúries

25

Va tenir catedral entre el 516 i el 693. El primer comte d’Empúries va ser Ermenguer l’any 812. L’actual Sant Martí és un poble de caire medieval i als segles IX, X i XI va ser la capital del Comtat d’Empúries fins que el 1079 es va traslladar a Castelló d’Empúries. Ocupa el lloc de l’antiga ciutat grega. Al segles IX i X la ciutat va ser saquejada per uns pobles arribats del nord, els normands i els hongaresos. A partir del segle XII se l’anomena vila i castell d’Empúries. Aquest castell va ser saquejat 1640 per les tropes de Felip IV i uns anys més tard la vila va ser pràcticament destruïda. En el nucli habitat destaquen, encara, algunes cases del segle XVI, amb llindes datades i amb inscripcions diverses. Les construccions posteriors als setges són senzilles i populars, però tenen una categoria indubtable. Es construïren amb material -pedra calcària- que, en bona part, procedia d'edificis de l'Antiguitat.

Clima: Per la seva situació prop del mar, el clima de l´Escala és mediterrani litoral. Temperatures suaus i pluges irregulars. Com que l´Escala és un poble costaner, el mar suavitza les seves temperatures, tant a l´hivern com a l´estiu.

26

Edificis importants:

Torre de defensa, o Torre del Perxel, Torre Moruna obra popular del segle XIX.

Torre d'en Montgó, Obra popular del segle XVI Esta situat al cim de la muntanya de Montgó

Torre del Pedró Obra popular de segle XVI/ XVIII Esta situat al cim del puig del Pedró

Runes del castell de Sant Martí.

Ruïnes d’Empúries

Església de Sant Martí

Museu de l’Anxova i de la de la Anchoa y de la Sal.

27

Vegetació: Observant el terme municipal de l´Escala des d´un lloc elevat veurem que la major part, la part nord, és més plana i la part sud és més muntanyosa. La part nord és continuació de la plana de l´Alt Empordà que s´ha format pels materials o sediments transportats pels rius Fluvià i Muga. I en temps anterior el Ter. Els únics accidents de relleu que trenquen aquesta plana són uns petits turons que baixen cap al mar, com són els turons de Sant Martí d´Empúries, Vilanera, Les Corts, El Pedró, Muntanya Blanca i Muntanya Rodona. La part sud no és tan plana, perquè els contraforts del Montgrí hi arriben formant turons de més altitud. La muntanya més alta és Montgó que té 96 m. d´alçària. La resta són petits turonets com el Puig Sec, Les Terroges,, Salpatx i Puig Borrom. Fora del terme municipal, però molt a prop nostre, hi ha el Massís del Montgrí, que és un conjunt de muntanyes velles i arrodonides. Més a prop hi ha el Turó del Palau i els contraforts del Milà. Aquests formen els penyasegats de la vessant dreta de la Cala de Montgó.

Fauna: A l´Escala, com que la vegetació ha disminuït molt degut a la urbanització del sòl, la fauna també ho ha fet. Els animals que viuen al nostre poble podem dividir-los en tres grups: a).- Animals que viuen a la terra: a les pinedes, podem trobar esquirols i en menor quantitat la guilla. Alguns mamífers propis de l´indret són el conill, la llebre, l´eriçó, el talp, la mostela... També podem trobar: amfibis com la granota, rèptils com la sargantana, el llangardaix i la colobra, invertebrats com el cuc de terra, la trugeta, aranyes, mosques, mosquits, llagostes de terra, papallones, escarabats, abelles, marietes, escorpins, cargols de terra...

28

b).- Animals que viuen a l´aire: els ocells més característics són les gavines, que pertanyen a la fauna litoral, com també ho són el corb marí i l´ànec. A les vores del rec, trobem la fredeluga, el becadell, el corriol, la fotja... A les zones de bosc la mallerenga i el reietó. A les zones més muntanyoses del sud, la merla i la gralla. I a les zones planes: el mussol, la perdiu, la guatlla, la garsa, el rossinyol, el cucut, l´oreneta, el pardal... c).- Animals que viuen a l´aigua: els peixos més abundants són els que pertanyen al grup de “peix blau”: la sardina, el verat, l´anxova, el sorell... A les zones sorrenques, trobem llobarros. També s´hi poden pescar serrans, rogers, guiules, neros i escórpores, que formen el grup de “peixos de roca”. A més hi trobem meduses, tomates de mar, estrelles de mar, garotes, sípies, calamars, pops, cargols de mar, pegellides i musclos de roca. També cal destacar les llagostes, la gambeta i els crans, especialment els anomenats “peluts”.

Població: Segons el cens del 31 de desembre de 1986, l'Escala tenia una població de 4821 habitants. És la tercera població de l'Alt Empordà després de Figueres i Roses. El nombre d´habitants no ha estat sempre el mateix. Al llarg de la seva història, ‘una mica més de 300 anys, ha variat sensiblement. La primera dada que coneixem és la que ens diu que l'any 1680 comptava amb 80 persones. A partir d´aquí, la població augmenta considerablement passant de 360 habitants l'any 1718 a 1383 habitants l'any 1787. Arriba a la cota més alta l'any 1860 amb 2556 persones, i va quedar estancada fins l'arribada del turisme a la dècada dels 60. Durant aquests cents anys hi ha una petita tendència a disminuir, especialment a finals del segle XIX amb la desfeta de la vinya, degut a la malaltia dels ceps, anomenada fil·loxera, i les epidèmies de còlera. Més tard, foren causa d´aquest estancament, la lluita civil i el fet que l'única activitat econòmica era la pesca, cosa que va produir una lleugera emigració d’escalens als anys 50. A partir dels anys 50, l'Escala comença a rebre la visita de turistes.

29

Fins als anys 60, la població escalena es concentrava al nucli urbà. Els únics que habitaven als afores eren els pagesos que vivien a Les Corts, Cinc Claus o en masies, a més del nucli de Sant Martí d'Empúries. A partir dels anys 60, coincidint amb el "boom" turístic i l´augment de població, es construeixen les noves urbanitzacions que passen a ser noves barriades: Poble Sec, Muntanya Blanca, Camp dels Pilans, Puig Pedró... Més tard i destinades a la venda i lloguer, sorgeixen noves urbanitzacions per tot el terme municipal: Riells de Dalt, Terroges, Punta Montgó, Puig Sec... El turisme ha proporcionat molts treballs i ha produït riquesa però també ha destruït la bellesa de les costes, de les vinyes, dels olivars...

També l'augment de la població ha provocat nombrosos problemes, com la manca d´habitatges en bones condicions econòmiques, sorolls, insuficient abastament d´aigua, clavegueram...